Categoria: Tribuna 2015-2016

Publicació de la revista Tribuna d’Arqueologia 2015-2016

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Portada de la publicació de la Tribuna d'Arqueologia 2015-2016| Vegeu publicació |

Aquí teniu disponible la versió digital del llibre de recull anual del cicle 2015-2016 de la Tribuna d’Arqueologia. En aquesta publicació trobareu les següents seccions i articles:

Primeres pàgines i sumari

Presentació del volum p. 7
Maria Teresa Miró i Alaix, Cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Darrere els passos de Bosch Gimpera. Un projecte arqueològic global per recuperar el jaciment de la Gessera de Caseres (Terra Alta)  p. 11
J. Diloli, J. Vilà, M. Prades, D. Bea, R. Ferré, L. Bricio, E. Guirao, I. Cots i H. Sardà

Puig Castellar de Biosca (Segarra). Una fortificació del segle II aC a l’interior de Catalunya (campanyes 2013-2015) p. 31
Joaquim Pera, Cèsar Carreras, Esther Rodrigo, Núria Romaní, Núria Padrós, Gemma de Solà i Josep Guitart

Resum històric de les troballes de dinosaures al Pirineu p. 57
Bernat Vila

El monte Testaccio (30 años de investigación) p. 72
José Remesal Rodríguez

Les Coves del Fem (Ulldemolins, Catalunya) p. 88
Antoni Palomo, Xavier Terradas, Raquel Piqué, Rafel Rosillo, Igor Bodganovic, Àngel Bosch, Maria Saña, Marta Alcolea, Marian Berihuete Azorín i Jordi Revelles

Les excavacions recents a la cova de Mollet (Serinyà, Pla de l’Estany): hienes i humans fa 200.000 anys p.104
Julià Maroto, Juan Manuel López-García, Hugues-Alexandre Blain, Ferran Millan, Meritxell Álvarez, i Ramon Julià

Intervenció arqueològica a la plaça de l’Església de Santa Maria de Camps p.121
Núria Cabañas Anguita

Paisatge i territori a la Cerdanya antiga: novetats arqueològiques al Castellot de Bolvir i el Tossal de Baltarga p.132
Oriol Olesti Vila, Jordi Morera Camprubí, Joan Oller Guzmán i Oriol Mercadal Fernàndez

Olèrdola (Alt Penedès). Urbanisme de la ciutat altmedieval p.157
Núria Molist, Xavier Esteve i Gisela Ripoll

Darrers resultats i troballa dels nivells d’hàbitat més antics del jaciment ibèric de Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà) p.182
Enriqueta Pons, David Asensio, Rafel Jornet i Jordi Morer

La muralla romana en el marc del Pla Bàrcino. La intervenció arqueològica a les torres 27 i 28  p. 216
Jordi Ramos Ruiz, Josep Antoni Llinàs Carmona, i Carme Miró i Alaix

Darreres intervencions al castell de València d’Àneu (2010-2015) p. 240
Josep M. Vila i Carabasa

Les darreres intervencions arqueològiques i paleontològiques d’urgència al territori de Catalunya: de troballes inèdites a recurs per al coneixement i la recerca  p. 271
Marta Fàbregas i Iñaki Moreno

Resultats preliminars de la intervenció arqueològica realitzada a l’espai de la sabana africana al Parc Zoològic de Barcelona p. 315
Josep Cruells Castellet, Miquel Gea Bullich i Òscar Varas Ranz

El projecte internacional Tabula Imperii Romani – Forma Orbis Romani (TIR-FOR) p. 332
J. Guitart, M. Prevosti, P. de Soto, N. Romaní, A. Cortés i N. Padrós

Tribuna d’Arqueologia 2015-2016 “El projecte internacional Tabula Imperii Romani – Forma Orbis Romani (TIR-FOR)”

Tribuna d'Arqueologia2 comentaris

Conferència “El projecte Tabula Imperii Romani – Forma Orbis Romani (TIR-FOR)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 8 de juny de 2016, 19:00h

Conferenciants: Josep Guitart, Marta Prevosti i Pau de Soto
Moderador: Joandomènec Ros

Aquesta ha estat la darrera conferència de la Tribuna d’Arqueologia de la temporada 2015-2016.

La progressiva utilització de la tecnologia digital i les potencialitats dels sistemes d’informació geogràfica han portat a la Comissió Internacional TIR-FOR a plantejar un nou desenvolupament de gran abast d’aquest projecte històric promogut per la Union Académique Internationale (UAI), consistent en la digitalització de la informació fonamental sobre els jaciments i la documentació cartogràfica de tot el món romà, en una gran base de dades realitzada sota criteris unificats i amb visibilitat en un portal digital únic, d’accés lliure. El sistema permetrà la visualització de les dades en mapes amb diferents bases (Google Maps, AWMC, DARE). La finalitat és crear un mapa interactiu, amb informació i enllaços addicionals, en accés obert. Es treballarà la connexió dels jaciments amb altres recursos informàtics (com Pelagios, GAP, ORBIS o Europeana) i la dotació d’informació addicional, com fotografies, vídeos, enllaços amb webs de museus, informació de jaciments visitables, etc. Això representarà la creació d’una eina de treball, on els investigadors podran trobar el mapa de l’Imperi Romà (mapes temàtics, tipològics i cronològics) amb tots els jaciments i els recursos corresponents.

| Galeria d’imatges |

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes destacats de la seva propera xerrada.

  • Quines són les realitzacions del projecte TIR-FOR, fins ara?

Aquest projecte ha tingut un ampli recorregut durant el segle XX, i les seves publicacions en paper cobreixen la quasi totalitat d’Europa i algunes parts del Nord d’Àfrica i del Pròxim Orient. A Catalunya, J. de C. Serra Rafols va publicar ja el 1928 un primer volum de la Forma Conventus Tarraconensis, i el 1997 l’IEC en col·laboració amb el CSIC va publicar el volum TIR K/J-31 (Tarraco-Baliares). Aquests darrers anys, partir de la base de dades que es va crear per a l’elaboració dels projectes de la Cossetània Oriental i més tard de l’Ager Tarraconensis, s’ha creat una base de dades en línia, que s’ha anat perfeccionant d’acord amb la Comissió Internacional TIR-FOR per tal que sigui vàlida per a tots els països de l’Imperi Romà. Actualment està preparada per produir la TIR. Per a Catalunya ja s’hi ha entrat totes les dades de la TIR publicada el 1997.

  • Quins països participen en el projecte i com es gestiona?

La gestió del projecte corre a càrrec de la Comissió Internacional per a la TIR-FOR, creada per la UAI. Tots els països interessats a formar part de la Comissió, hi són admesos a través dels seus representats en aquesta institució internacional. En la darrera reunió de la Comissió, celebrada a Barcelona el maig de 2016, van assistir representats de Bèlgica, França, Itàlia, Romania, Hongria, Bulgària, Grècia, Àustria i Turquia.

  • Quina utilitat ha de tenir aquest projecte?

La digitalització de la TIR representa un mapa dels jaciments més significatius del món romà, en línia, d’accés obert, connectats a una fitxa amb les dades bàsiques sobre cada un d’ells. Això significa la unificació metodològica de tota la informació i permet fer cerques cronotipològiques complexes. A més, cada jaciment podrà estar connectat a enllaços que portin a informacions addicionals tant de tipus científic com divulgatiu. Es tracta doncs, d’una eina informàtica d’alt valor per a la investigació i amb un alt potencial de cara a la divulgació.

  • Quines perspectives te la TIR-FOR per al futur immediat?

El projecte està cristal·litzant en una prova pilot des de Catalunya en col·laboració amb els equips dels altres països participants en el projecte. Al mateix temps que s’afina la metodologia comuna, es proposa dotar els jaciments i monuments arqueològics de Catalunya d’un valor afegit que els cohesioni, que en permeti una entesa més profunda i que els faci més visibles i atractius, tot englobant-los dins d’una “Xarxa de ciutats romanes intel·ligents”, en base al mapa interactiu de la TIR.

Tribuna d’Arqueologia 2015-2016 “Resultats preliminars de la intervenció arqueològica realitzada a l’espai de la sabana africana al Parc Zoològic de Barcelona”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Conferència “Resultats preliminars de la intervenció arqueològica realitzada a l’espai de la sabana africana al Parc Zoològic de Barcelona”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 25 de maig de 2016, 19,00h

Conferenciants: Josep Cruells i Miquel Gea
Moderador: Josep Pujades

La remodelació de l’espai de la sabana africana (elefants, girafes, lleons) del Parc Zoològic de Barcelona, ha permès documentar restes arqueològiques de gran interès històric corresponents a la muralla de la ciutat i Baluard de Llevant del s. XVI, a la Ciutadella militar borbònica del segle XVIII i a l’Exposició Universal de 1888. Entre totes les estructures destaca la localització de les dependències interiors del Baluard de Llevant del segle XVI, el qual conserva bona part de l’alçat dels seus murs i en algun cas fins i tot l’arrencament de les voltes que el cobrien.

| Galeria d’imatges |

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la xerrada. 

  • Quin context arqueològic trobem en aquest indret i on es centra l’actuació?

Els terrenys que ocupen en l’actualitat el Parc de la Ciutadella i el Parc Zoològic s’assenten sobre espais i edificacions antigues d’una gran transcendència històrica per la ciutat de Barcelona i per Catalunya.

La reforma integral de l’espai de la Sabana africana dins el recinte del Parc Zoològic ha permès localitzar i documentar nombroses restes relacionades amb l’Esperó de Llevant del segle XV, el Baluard de Llevant del segle XVI, la ciutadella militar borbònica del segle XVIII i l’Exposició Universal de 1888.

  • Quin són els resultats més destacats de la intervenció?

Les troballes més significatives són, sens dubte, la localització de la Punta de l’esperó de Llevant, estructura que tancava la ciutat en aquest indret entorn el segle XV, i la localització dels soterranis interiors originals del Baluard de Llevant (inicis del segle XVI – fins a 1714).

  • En quin estat de conservació es troben les restes?

La majoria de les estructures documentades es conserven entorn als 70 o 80 cm d’alçada, però els àmbits soterrats originals de l’època es mantenen a l’alçada dels 3 metres, conservant-se perfectament per exemple, l’arrencament de les voltes de canó d’alguns àmbits del baluard del segle XVI, o fins i tot un arc sencer de pedra.

  • Què aporta aquesta intervenció al coneixement de la història de Barcelona?

En poc més de 350 metres quadrats es concentra l’evolució històrica d’un espai estratègic militar del qual, fins a dia d’avui, només es coneixia gràcies a les fonts documentals i sobretot per la gran quantitat de mapes i plànols que es van generar al llarg dels segles. De fet, una de les tasques més importants a realitzar és contrastar tota aquesta informació amb la recerca documental.

A partir d’aquí, es generen multitud de preguntes: Com era la línia de costa en aquest punt? Realment s’hi va construir el primer moll de la ciutat al segle XV? El Baluard de Llevant de 1535 es construí sobre un edifici militar previ? Perquè la Ciutadella Borbònica es dissenya a partir d’aquest indret i aprofita part de les estances del propi baluard? Si fos així, els àmbits soterrats tant ben conservats pervisqueren dempeus més de 350 anys?

Tribuna d’Arqueologia 2015-2016 “Les darreres intervencions arqueològiques i paleontològiques d’urgència al territori de Catalunya: De troballes inèdites a recurs pel coneixement i la recerca”

xarxesDeixa un comentari

Conferència “Les darreres intervencions arqueològiques i paleontològiques d’urgència al territori de Catalunya:  De troballes inèdites a recurs pel coneixement i la recerca”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 11 de maig de 2016, 19:00h

Conferenciants: Marta Fàbregas i Iñaki Moreno
Moderador: Maite Mascort

Durant el bienni 2014-2015 el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya ha promogut una sèrie d’intervencions d’urgència a tot el territori català, segons regula la Llei 9/93 del Patrimoni Cultural Català. La seva execució i direcció científica ha estat adjudicada per concurs públic a l’empresa ATICS SL, que ha comptat amb un nombrós equip interdisciplinari (des de paleontòlegs i arqueòlegs, a especialistes en bioarqueologia, antropòlegs forenses, espeleòlegs, restauradors…) per donar resposta a la varietat d’intervencions que s’han portat a terme. Així, s’analitzaran la trentena d’intervencions que abracen des de la paleontologia a l’arqueologia de la recuperació de la memòria històrica; des d’una cova fins a l’àmbit urbà i des de les comarques gironines a les Terres de l’Ebre, passant per la Catalunya central i els Pirineus de Lleida.

| Galeria d’imatges |

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.

  • Quins són els períodes més representatius?

La cronologia que ens han ofert les intervencions d’urgències d’aquests darrers dos anys és molt variada. Les restes més antigues corresponen a troballes paleontològiques, com les costelles d’un sireni al jaciment de Les Batalles del Brull. També hem pogut treballar en 4 jaciments en coves i avencs que ens han aportat informació sobre l’ocupació en època prehistòrica. D’època antiga hem excavat sitges de cronologia ibèrica i algun assentament d’època romana. L’època medieval queda representada en diversos jaciments, alguns dels quals tenen continuïtat fins a l’època moderna. I per acabar hem pogut treballar en l’exhumació de les restes humanes de la Guerra Civil Espanyola al Penedès.

  • Hi ha alguna troballa excepcional?

Al llarg de l’any 2014, al T.M. de Riner, a la comarca del Solsonès, i a partir de la troballa de restes òssies esmicolades a causa del pas d’una màquina excavadora, s’ha realitzat una intervenció que ha permès posar al descobert, ni més ni menys que la planta sencera d’una església d’origen alt medieval i una necròpolis amb tombes antropomorfes a l’entorn. Es tracta de l’església de Sant Miquel de Riner, de la qual es desconeixia la seva ubicació,  ja que havia quedat totalment coberta per sediments i a més havia restat oblidada per la història de la zona.

  • Després de dur a terme la intervenció d’urgència, quin tractament reben els nous jaciments?

Depèn de les característiques de cadascun d’ells. En el cas anterior, s’ha pogut dur a terme una intervenció de consolidació i s’ha deixat al descobert per tal de fer-ne una visita in situ. En d’altres, la mateixa intervenció esgota el jaciment, com és el cas de les restes paleontològiques o antropològiques. Ara bé, també n’hi ha alguns que s’han de cobrir per tal de preservar-los i que donades les bones perspectives pel seu estudi, poden ser objecte d’intervencions de recerca, com ha passat en algun cas d’edicions anteriors.

Tribuna d’Arqueologia 2015-2016 “Darreres intervencions al Castell de València d’Àneu (2010-2015)” (en directe per internet)

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Conferència “Darreres intervencions al Castell de València d’Àneu (2010-2015)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 27 d’abril de 2016, 19:00h

Conferenciant: Josep Maria Vila
Moderadora: Marina Miquel

Entre els anys 2010 i 2015 s’ha desenvolupat un projecte de recerca arqueològica i de restauració monumental al Castell de València d’Àneu que ha culminat amb la seva obertura al públic. L’actuació és fruit d’un conveni entre la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida i l’Ajuntament d’Alt Àneu.  Des del punt de vista arqueològic la intervenció ha permès recuperar tota la muralla nord est del recinte sobirà del castell que també ha estat objecte d’importants treballs de consolidació. A la banda meridional s’ha identificat i delimitat el camí original d’accés, amb restes del paviment primitiu i de tota l’estructura defensiva (torres, portes…) que protegia l’entrada a la fortificació. El conjunt d’estructures arqueològiques han estat consolidades i s’ha fixat un circuit de visita reforçat per una sèrie de plafons explicatius dels diferents espais que conformaven la fortificació.

| Galeria d’imatges |

A continuació, us oferim una petita entrevista amb J. M. Vila sobre els aspectes més destacats de la propera xerrada.

  •   Des de quan s’excava al castell de València d’Àneu?

Les intervencions arqueològiques al castell de València d’Àneu es van iniciar ja fa 25 anys en el marc d’un projecte de recerca de la Universitat de Barcelona, en col·laboració amb el Servei d’Arqueologia de la Generalitat i l’Ajuntament d’Alt Àneu. Durant aquella etapa, que va durar fins l’any 2000, un equip de la UB encapçalat pel recentment desaparegut professor José I. Padilla Lapuente, va portar a terme una sèrie de campanyes d’excavació amb estudiants universitaris i mitjançant camps de treball d’estiu que van començar a posar en valor l’interès científic d’aquest monument. Bona prova d’això va ser la publicació d’una primera monografia sobre el jaciment el 1996. Un cop finalitzat el projecte de recerca, la intervenció al castell va estar aturada gairebé una dècada, fins que el 2010 es va reprendre l’actuació, ara vinculada, com a intervenció preventiva, amb una sèrie de projectes d’intervenció arquitectònica en el castell i de manera especial, del Pla Director redactat el 2011.

  • Quines són les dimensions del jaciment i quines parts són les que s’han pogut excavar fins ara?

El jaciment està configurat en dues grans parts, a la part més alta trobem la fortificació pròpiament dita, que podem dividir en dos àmbits: el recinte sobirà, que ocupa la totalitat de la part més alta del promontori i el recinte jussà, situat al peu i a l’entorn del primer, que configura un segon nivell, situat a una cota més baixa. Llegeix més »

Tribuna d’Arqueologia 2015-2016 “La muralla romana en el marc del Pla Bàrcino. La intervenció arqueològica a les torres 27 i 28”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Conferència “La muralla romana en el marc del Pla Bàrcino. La intervenció arqueològica a les torres 27 i 28”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 16 d’abril de 2016, 19:00h

Conferenciants: Pep Llinàs, Carme Miró i Jordi Ramos
Moderadora: Gemma Hernández

En el marc del Pla Bàrcino de l’Ajuntament de Barcelona, s’ha intervingut, entre d’altres espais, a la muralla romana. La muralla l’entenem com un edifici únic que defineix la colònia, des del seu origen amb la muralla de l’emperador Octavi August, com el recinte construït a la segona meitat del segle III. En aquesta xerrada es presenta, d’una banda el Pla Bàrcino, de l’altre el projecte del “Passeig de la Muralla”, i la intervenció al carrer Sotstinent Navarro,16. Aquesta intervenció arqueològica s’ha dut a terme, al llarg dels anys 2012-2015. I ha permès documentar, a banda del recinte defensiu i el seu vall,  l’ocupació d’un espai fora de la muralla romana que va estar en actiu des de la seva fundació com a colònia fins als nostres dies, destacant les estructures d’època altimperial romana i les activitats agropecuàries en èpoques tardoantiga i altmedieval.

| Galeria d’imatges |

A continuació, us oferim una entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes destacats de la propera xerrada.

  • Aquesta intervenció arqueològica s’emmarca en el Pla Bàrcino, expliqueu en què consisteix aquest projecte?

És un projecte de l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona iniciat el 2012 i que té continuïtat. Els darrers 80 anys la Barcelona romana ha anat sortint a la llum en nombroses excavacions arqueològiques. El coneixement acumulat sobre Bàrcino és molt gran i ha donat peu a un nombre important de publicacions especialitzades. El Pla Bàrcino ha demostrat que hi ha molt a fer i que hi ha un gran interès pel passat de la ciutat romana. Saber per què es va escollir aquest indret i quins van ser els motius per fundar una colònia romana ens pot servir per entendre l’urbanisme i l’evolució de la ciutat. La rellevància d’aquesta petita urbs ens pot donar les claus per entendre la ciutat comercial i oberta al Mediterrani que ha estat Barcelona al llarg dels segles.Llegeix més »

Tribuna d’Arqueologia 2015-2016 “Darreres excavacions en el complex ibèric de Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà): la descoberta d’un edifici singular de mitjans del s.V aC.”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Conferència “Darreres excavacions en el complex ibèric de Mas Castellar de Pontós (Alt Emprdà): la descoberta d’un edifici singular de mitjans del s. V aC.”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 30 de març de 2016, 19:00h

Conferenciants: David Asensio i Enriqueta Pons
Moderadora: Maribel Fuertes

Les excavacions arqueològiques en l’assentament ibèric de Mas Castellar de Pontós (1991-2015) han documentat una superposició de tres assentaments urbans amb una estructura arquitectònica diferents. Les dues ocupacions més modernes corresponen a un poblat fortificat de petites dimensions, de caràcter indígena (425-350 aC), i d’un establiment agrari obert de forta influència hel·lenística (350-200 aC). Les darreres excavacions han posat al descobert un edifici exempt d’una arquitectura sòlida, d’acabats molt elaborats i de naturalesa forana. Va ser derruït per un incendi (a finals del s. V aC) i en el seu damunt es va bastir la torre principal de l’esmentat poblat fortificat. Es parlarà dels orígens, evolució i destrucció del nou edifici, i de les manifestacions econòmiques, socials i culturals d’una comunitat limítrofa amb contextos colonials.

| Galeria d’imatges |

El jaciment de Mas Castellar de Pontòs ha estat declarat BCIN. Per veure la notícia de premsa cliqueu aquí

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes destacats de la propera xerrada.

  •  Quin són els resultats de les intervencions portades a terme en el complex ibèric de Mas Castellar des de la seva descoberta i quins en els últims anys?

Des de l’any 1990 que es van iniciar les excavacions sistemàtiques a Mas Castellar, aquestes han pogut documentar un jaciment que es va iniciar al s. VII aC i va perdurar fins a principis del s. II aC. S’han documentat dues agrupacions de sitges, el rebliment de les quals assegura aquesta cronologia sense interrupcions. No obstant això, a nivell de l’habitació, aquesta presenta algunes pauses que s’han de descobrir encara. S’han posat al descobert 3 assentaments urbans molt diferents en construcció i organització de les comunitats establertes. Així podem parlar d’un establiment obert, cases de camp de grans dimensions, de forta influència hel·lenística alternant amb cases domèstiques (s. III aC); un poblat fortificat del tipus comú en el NE de Catalunya (V-IV aC) i en els darrers anys s’ha posat al descobert a sota la torre de defensa del poblat fortificat un edifici senyorial de construcció i mides arquitectòniques modulars i amb varis compartiments, d’estil mediterrani d’influència grega de mitjans del s.V aC. En un sondeig que es va fer l’any passat, de 5 metres de fondària, s’ha documentat 3 ocupacions més, anteriors als coneguts (V-VI aC) que podran explicar a mig termini les causes de l’ocupació i el pas de l’hàbitat de cabanes a la casa urbana a l’Empordà.Llegeix més »

Tribuna d’Arqueologia 2015-2016 “Olèrdola, topografia urbana de la civitas medieval”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Conferència “Olèrdola, topografia urbana de la civitas medieval”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 16 de març de 2016, 19:00h

Conferenciants: Núria Molist, Gisela Ripoll i Xavier Esteve
Moderador: Josep Manuel Rueda

El conjunt monumental d’Olèrdola (Alt Penedès) és un dels jaciments més emblemàtics de l’arqueologia catalana, amb ocupacions que s’estenen des del calcolític fins l’època moderna. El període medieval (segles IX-XI) és especialment interessant atès que és una de les poques ciutats a la península Ibèrica que conserva un urbanisme sense interferències posteriors organitzat a partir d’un nucli emmurallat i espais suburbials. En els darrers anys s’ha intervingut en punts clau com l’església i la necròpolis de Sant Miquel i espais d’hàbitat intra muros. El Pla de Recerca quadriennal ECLOC (Ecclesiae, coemeteria et loci) permet centrar la recerca al Pla dels Albats i iniciar la documentació topogràfica exhaustiva de les traces de la trama urbana.

| Galeria d’imatges |

___________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacatsde la propera xerrada.

  •   Quins son els resultats fruit de les intervencions dutes a terme al Conjunt Històric d’Olèrdola en els últims anys?

Des de finals del segle XX i seguint el Pla Director del conjunt, el Museu d’Arqueologia de Catalunya ha dut a terme diverses intervencions arqueològiques i de restauració monumental (en col·laboració amb el Servei de Patrimoni Arquitectònic) amb un doble objectiu: aprofundir en el coneixement històric d’Olèrdola i posar en valor aquells elements que li son propis, tenint  en compte que el jaciment està obert al públic i per tant la seva presentació és cabdal. Del gruix de les intervencions destaquen: l’entrada al recinte o sector 01, l’església i el cementiri de Sant Miquel, la muralla romana, el castell, el Pla dels Albats i l’hàbitat rupestre de les coves de la Vall. La recerca ha permès definir acuradament les etapes d’ocupació –des del calcolític fins l’època moderna– i emfatitzar la importància del conjunt en època medieval. La ciutat medieval es va estendre fora muralles i les cingleres que l’envolten. Organitzada segons una estructura urbana ordenada jeràrquica– i funcionalment amb espais de poder i de culte, així com àrees de producció, d’emmagatzematge i d’hàbitat.Llegeix més »

Tribuna d’Arqueologia 2015-2016 “Paisatge i Territori a la Cerdanya Antiga: novetats arqueològiques al Castellot de Bolvir i el Tossal de Baltarga”

xarxes1 comentari

Conferència “Paisatge i Territori a la Cerdanya Antiga: novetats arqueològiques al Castellot de Bolvir i el Tossal de Baltarga”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 24 de febrer de 2016, 19:00h

Conferenciants: Oriol Olesti, Oriol Mercadal, Jordi Morera, i Joan Oller
Moderadora: Montserrat Mararó

En els darrers anys l’equip de recerca PATCA, dirigit per Oriol Olesti (UAB), està duent a terme un estudi integral sobre el poblament antic al territori de la Cerdanya. Les excavacions arqueològiques extensives realitzades darrerament als jaciments del Castellot de Bolvir i al Tossal de Baltarga, així com intervencions puntuals en altres jaciments -com per exemple les Guilleteres d’All-, han permès obtenir noves dades referents a les pautes d’ocupació de la comarca en època ibèrica i romana republicana, i la seva clara vinculació amb l’explotació dels recursos naturals pirinencs (s. IV-I a.C.). A banda de la recerca històrica, el projecte ha tingut també en compte la valorització i difusió d’aquest patrimoni arqueológic, concretada per exemple en la musealització del jaciment del Castellot de Bolvir a partir de l’Espai Ceretània, inaugurat recentment.

| Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la seva xerrada.

  • Quines novetats aporta la vostra recerca a la Cerdanya en aquests darrers anys?

Des de l’any 2010, quan vàrem presentar els primers resultats de les nostres excavacions al Castellot de Bolvir, hem ampliat els treballs a d’altres jaciments de la comarca, especialment el Tossal de Baltarga (Bellver de Cerdanya) i a les Guilleteres d’All (Isòvol). Pel que fa al Castellot, les darreres campanyes d’intervenció han permès confirmar i ampliar les tres grans fases històriques del jaciment, corroborant que es tracta del primer oppidum de tradició ibèrica conegut al Pirineu. A la vegada, en relació a la fase romana republicana, hem identificat noves funcionalitats de l’establiment, destacant la seva activitat metal·lúrgica. Finalment, pel que fa a la fase medieval, es confirma la gran entitat de l’establiment, un veritable vilatge fortificat d’època alt-medieval.Llegeix més »

Tribuna d’Arqueologia 2015-2016 “Noves troballes a l’entorn de l’església de Santa Maria de Camps (Fonollosa)”

xarxes2 comentaris

Conferència “Noves troballes a l’entorn de l’església de Santa Maria de Camps (Fonollosa)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 10 de febrer de 2016, 19:00h

Conferenciant: Núria Cabañas
Moderador: Eduard Sánchez

Entre els mesos de gener i setembre de 2015 s’ha dut a terme una intervenció arqueològica a la Plaça de Santa Maria de Camps (Fonollosa, Bages), que ha permès localitzar una zona de necròpolis ubicada cronològicament entre l’antiguitat tardana i l’alta edat mitjana; restes d’un edifici destinat a la producció agropecuària d’època baix medieval i, finalment, un espai cementirial datat entre el segles XVII i XIX. Les noves troballes permeten determinar l’ocupació de l’espai en un moment anterior al segle X, moment en que hi ha les primeres notícies  documentals referents al nucli de Camps.

| Galeria d’imatges |
_________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Núria Cabañas sobre els aspectes més destacats de la propera xerrada.

  • Quina cronologia presenta la intervenció arqueològica a l’església de Santa Maria de Camps?

La intervenció arqueològica ens ofereix un ventall cronològic des de l’antiguitat tardana fins a època contemporània amb un ús continuat de l’espai. Les restes es poden agrupar en sis fases cronològiques diferenciades on destaca un canvi funcional de l’espai en època baix medieval per passar d’un ús de caràcter funerari a un ús agrari.Llegeix més »