Conferència “El projecte Tabula Imperii Romani – Forma Orbis Romani (TIR-FOR)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 8 de juny de 2016, 19:00h

Conferenciants: Josep Guitart, Marta Prevosti i Pau de Soto
Moderador: Joandomènec Ros

Aquesta ha estat la darrera conferència de la Tribuna d’Arqueologia de la temporada 2015-2016.

La progressiva utilització de la tecnologia digital i les potencialitats dels sistemes d’informació geogràfica han portat a la Comissió Internacional TIR-FOR a plantejar un nou desenvolupament de gran abast d’aquest projecte històric promogut per la Union Académique Internationale (UAI), consistent en la digitalització de la informació fonamental sobre els jaciments i la documentació cartogràfica de tot el món romà, en una gran base de dades realitzada sota criteris unificats i amb visibilitat en un portal digital únic, d’accés lliure. El sistema permetrà la visualització de les dades en mapes amb diferents bases (Google Maps, AWMC, DARE). La finalitat és crear un mapa interactiu, amb informació i enllaços addicionals, en accés obert. Es treballarà la connexió dels jaciments amb altres recursos informàtics (com Pelagios, GAP, ORBIS o Europeana) i la dotació d’informació addicional, com fotografies, vídeos, enllaços amb webs de museus, informació de jaciments visitables, etc. Això representarà la creació d’una eina de treball, on els investigadors podran trobar el mapa de l’Imperi Romà (mapes temàtics, tipològics i cronològics) amb tots els jaciments i els recursos corresponents.

| Galeria d’imatges |

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes destacats de la seva propera xerrada.

• Quines són les realitzacions del projecte TIR-FOR, fins ara?

Aquest projecte ha tingut un ampli recorregut durant el segle XX, i les seves publicacions en paper cobreixen la quasi totalitat d’Europa i algunes parts del Nord d’Àfrica i del Pròxim Orient. A Catalunya, J. de C. Serra Rafols va publicar ja el 1928 un primer volum de la Forma Conventus Tarraconensis, i el 1997 l’IEC en col·laboració amb el CSIC va publicar el volum TIR K/J-31 (Tarraco-Baliares). Aquests darrers anys, partir de la base de dades que es va crear per a l’elaboració dels projectes de la Cossetània Oriental i més tard de l’Ager Tarraconensis, s’ha creat una base de dades en línia, que s’ha anat perfeccionant d’acord amb la Comissió Internacional TIR-FOR per tal que sigui vàlida per a tots els països de l’Imperi Romà. Actualment està preparada per produir la TIR. Per a Catalunya ja s’hi ha entrat totes les dades de la TIR publicada el 1997.

• Quins països participen en el projecte i com es gestiona?

La gestió del projecte corre a càrrec de la Comissió Internacional per a la TIR-FOR, creada per la UAI. Tots els països interessats a formar part de la Comissió, hi són admesos a través dels seus representats en aquesta institució internacional. En la darrera reunió de la Comissió, celebrada a Barcelona el maig de 2016, van assistir representats de Bèlgica, França, Itàlia, Romania, Hongria, Bulgària, Grècia, Àustria i Turquia.

• Quina utilitat ha de tenir aquest projecte?

La digitalització de la TIR representa un mapa dels jaciments més significatius del món romà, en línia, d’accés obert, connectats a una fitxa amb les dades bàsiques sobre cada un d’ells. Això significa la unificació metodològica de tota la informació i permet fer cerques cronotipològiques complexes. A més, cada jaciment podrà estar connectat a enllaços que portin a informacions addicionals tant de tipus científic com divulgatiu. Es tracta doncs, d’una eina informàtica d’alt valor per a la investigació i amb un alt potencial de cara a la divulgació.

• Quines perspectives te la TIR-FOR per al futur immediat?

El projecte està cristal·litzant en una prova pilot des de Catalunya en col·laboració amb els equips dels altres països participants en el projecte. Al mateix temps que s’afina la metodologia comuna, es proposa dotar els jaciments i monuments arqueològics de Catalunya d’un valor afegit que els cohesioni, que en permeti una entesa més profunda i que els faci més visibles i atractius, tot englobant-los dins d’una “Xarxa de ciutats romanes intel·ligents”, en base al mapa interactiu de la TIR.