Tribuna d’Arqueologia 2015-2016 “Darreres excavacions en el complex ibèric de Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà): la descoberta d’un edifici singular de mitjans del s.V aC.”

Conferència “Darreres excavacions en el complex ibèric de Mas Castellar de Pontós (Alt Emprdà): la descoberta d’un edifici singular de mitjans del s. V aC.”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 30 de març de 2016, 19:00h

Conferenciants: David Asensio i Enriqueta Pons
Moderadora: Maribel Fuertes

Les excavacions arqueològiques en l’assentament ibèric de Mas Castellar de Pontós (1991-2015) han documentat una superposició de tres assentaments urbans amb una estructura arquitectònica diferents. Les dues ocupacions més modernes corresponen a un poblat fortificat de petites dimensions, de caràcter indígena (425-350 aC), i d’un establiment agrari obert de forta influència hel·lenística (350-200 aC). Les darreres excavacions han posat al descobert un edifici exempt d’una arquitectura sòlida, d’acabats molt elaborats i de naturalesa forana. Va ser derruït per un incendi (a finals del s. V aC) i en el seu damunt es va bastir la torre principal de l’esmentat poblat fortificat. Es parlarà dels orígens, evolució i destrucció del nou edifici, i de les manifestacions econòmiques, socials i culturals d’una comunitat limítrofa amb contextos colonials.

Galeria d’imatges |

El jaciment de Mas Castellar de Pontòs ha estat declarat BCIN. Per veure la notícia de premsa cliqueu aquí

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes destacats de la propera xerrada.

  •  Quin són els resultats de les intervencions portades a terme en el complex ibèric de Mas Castellar des de la seva descoberta i quins en els últims anys?

Des de l’any 1990 que es van iniciar les excavacions sistemàtiques a Mas Castellar, aquestes han pogut documentar un jaciment que es va iniciar al s. VII aC i va perdurar fins a principis del s. II aC. S’han documentat dues agrupacions de sitges, el rebliment de les quals assegura aquesta cronologia sense interrupcions. No obstant això, a nivell de l’habitació, aquesta presenta algunes pauses que s’han de descobrir encara. S’han posat al descobert 3 assentaments urbans molt diferents en construcció i organització de les comunitats establertes. Així podem parlar d’un establiment obert, cases de camp de grans dimensions, de forta influència hel·lenística alternant amb cases domèstiques (s. III aC); un poblat fortificat del tipus comú en el NE de Catalunya (V-IV aC) i en els darrers anys s’ha posat al descobert a sota la torre de defensa del poblat fortificat un edifici senyorial de construcció i mides arquitectòniques modulars i amb varis compartiments, d’estil mediterrani d’influència grega de mitjans del s.V aC. En un sondeig que es va fer l’any passat, de 5 metres de fondària, s’ha documentat 3 ocupacions més, anteriors als coneguts (V-VI aC) que podran explicar a mig termini les causes de l’ocupació i el pas de l’hàbitat de cabanes a la casa urbana a l’Empordà.

Les tres estructures urbanes, a part de les diferències, tenen en comú estar encarades al comerç de l’excedent de cereals i l’emmagatzematge en sitges subterrànies, fet que es reflecteix insistentment en la presència de ceràmiques d’importació i objectes de luxe i de prestigi. Aquest elements culturals marcaran el caràcter de l’hàbitat, que es mantindrà gràcies a un comerç internacional establert en la Mediterrània occidental i a la introducció del nostre territori en les rutes internacionals.

  •  Que té Mas Castellar que utilitzant qualsevol eina o tècnica de treball com la recollida superficial, la prospecció geofísica o l’aixecament de terres, sigui objecte d’una troballa inesperada o excepcional?

Això és una realitat que ens sorprèn a nosaltres mateixos i tenim dubtes de si és a causa d’aplicar una metodologia correcta, encara que senzilla, però constant i intensa, o si també influeix l’atzar o l’experiència. Tot plegat hem de pensar que la elecció del lloc a l’extrem oest de l’Empordà,  davant una plana que en potència prometia ser rica i fèrtil en l’època, i l’estratègia dels recursos bàsics com són els productes de la terra i l’explotació massiva dels animals domèstics ­–destaquem el trinomi ovicaprins, bovins i porcins–, va donar la circumstància que les comunitats establertes van mantenir un sistema de vida i activitats molt intenses, fins al punt d’inventar sistemes d’excedents alimentaris. La proximitat a la costa, a 17 km, i en el moment ideal de la fundació de la colònia grega d’Empúries, va influir en les relacions comercials mediterrànies i dins el territori.

No sempre veiem bones interaccions amb els colons estrangers, també hi ha conflictes. Un dels més gran fou la destrucció de la casa senyorial trobada sota el poblat ibèric, la qual va patir un incendi molt violent que va produir un canvi radical amb el mode de vida de la comunitat ibera-empordanesa.

  •  Quines estratègies de gestió dels recursos econòmics van seguir les comunitats assentades al Mas Castellar?

L’origen de l’assentament té lloc en el s.VII aC, moment que coincideix en una reocupació definitiva de la plana de l’Empordà, aquesta en procés de dessecació i fertilització del territori que va afavorir l’explotació de productes vegetals, i en excés els cereals, així com l’existència de la formació de prats pels ramats. Els recursos bàsics serien doncs la terra productiva,  l’aigua abundant dels rius, boscs i prats abundants. Les nombroses sitges, s’estimen a centenars, manifesten una acumulació d’excedents cerealístics, cosa que va fer de l’assentament un centre de reserves a mig i llarg termini, de control i de distribució dels productes. Darrerament s’està comprovant que en el cas dels animals, també pogués haver-hi un excedent d’ovicaprins per comercialitzar, ja des del s. V-IV aC.

  •  Què aporta el jaciment de Mas Castellar al coneixement de la història de l’Empordà a l’època ibèrica?

L’assentament ofereix una documentació excepcional i privilegiada, per tant hem d’explicar una història una mica més real de la que estem acostumats a sentir. És una història en la qual participen tots els membres de la societat –homes, dones i criatures– en mig d’una esfera estrictament camperola i domèstica. La presència estable de contingents colonials va generar un impacte transcendent en les comunitats locals, sobretot si tenim en compte que el fenòmen colonial comporta sempre una apropiació del territori, per molt variable que pugui ser el seu abast. Tot plegat fa pensar en uns nivells elevats d’interacció clientelar com d’inestabilitat i, fins i tot, conflicte que creiem que es pot explicar per l’existència d’interessos i d’estratègies contraposades entre els diversos agents que interactuen i que competeixen pel control territorial, social i econòmic: colons foceus, elits indígenes, població local inserida en el context colonial, poblacions locals hostils, etc.

  •  Per continuar amb la recerca portada a terme i la futura difusió quines són les accions que teniu previstes?

Com dèiem al principi, les excavacions metòdiques i sistemàtiques són el factor primordial per mantenir aquesta constant remuntada de dades i nous coneixements per entendre la nostra història i la manera de ser.

A la vegada el jaciment està sotmès a un projecte de recerca administratiu del qual té uns requisits i objectius a complir. Sincerament en el cas del jaciment de Pontós és difícil mantenir aquests objectius promesos degut a les constants novetats que es donen a cada intervenció.

Potser el títol del projecte “La interrelació econòmica, social i cultural entre el territori empordanès i la zona emporitana: el complex arqueològic ibèric de Mas Castellar” es prou indicatiu per continuar en els treballs relacionats en la descoberta total de l’edifici d’estil forà i poc conegut en el territori, a la vegada que també estem disposats a la conservació i restauració de les estructures descobertes, tasca que vam iniciar l’any 2011.

No podem oblidar que, a poc a poc o no tant, tot és possible, si les subvencions obtingudes permeten complir amb les perspectives futures del projecte que emmarca no solament l’excavació del jaciment de Mas Castellar de Pontós sinó també l’estudi de la reocupació definitiva de la plana de l’Empordà efectuada a partir del s.VII aC.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s