Es presenten els resultats de l’estudi de la plaqueta amb gravats del paleolític superior trobada a la Cova Gran de Santa Linya

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, juntament amb l’equip responsable de la troballa arqueològica del Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Universitat Autònoma de Barcelona (CEPArq-UAB),  han presentat al Museu de Lleida els resultats de l’estudi d’una plaqueta amb gravats de fa 14.000 anys, de final del paleolític superior, trobada a la Cova Gran de Santa Linya (Les Avellanes i Santa Linya, la Noguera).

L’equip del Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic ha identificat la representació d’una seqüència de moviment d’un animal i la que podria ser la primera representació del paisatge que envolta la Cova Gran.

L’escanejat 3D de la plaqueta, realitzat pel Departament de Cultura, ha ajudat als investigadors a desxifrar el significat dels gravats. Aquestes investigacions formen part del Pla de Recerca de l’arqueologia i la paleontologia catalanes, dins el quadriennal 2018-2021, aprovat pel Govern de Catalunya.

La Cova Gran és una cavitat de grans dimensions oberta en una barra calcària al peu d’un espadat. Mesura uns 90 m de llargada, 50 m d’amplada i 25 m d’alçada màxima, i cobreix una superfície en planta de 3.200 m2.

Després de la seva descoberta, les investigacions es van iniciar l’any 2003 i continuen encara. Aquests treballs han permès documentar una àmplia seqüència estratigràfica que abasta des del paleolític mitjà fins a l’edat del bronze, que es manifesta amb registres diferenciats segons els sectors. És justament la presència d’una seqüència cronocultural contínua, corroborada per una trentena de datacions radiocarbòniques, la que ens permet conèixer més a fons els processos d’adaptació de l’Homo neandertalensis i l’Homo sapiens en aquestes contrades.

La Cova Gran va ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Zona Arqueològica, mitjançant Acord de Govern de 30 de juliol de 2013.

Quant a la plaqueta amb gravats que ahir es va presentar al Museu de Lleida, la seva descoberta s’ha fet en el mateix sector de l’excavació on es va trobar l’esquelet parcial de l’Homo sapiens Linya, la dona de la Noguera, però en un nivell d’ocupació que es va produir uns segles abans.

La plaqueta té unes dimensions d’11 centímetres de llarg per 8 d’ample sobre un suport de roca margo-calcària, i conté gravats, per tots dos costats, que constitueixen el primer registre arqueològic d’aquestes característiques identificat en un jaciment del Prepirineu català. Els gravats reprodueixen figures amb un alt contingut simbòlic per als primers pobladors del nord-est peninsular. Per tal de poder estudiar amb detall aquests gravats s’han fet diferents anàlisis tècnics, entre els quals un escanejat 3D d’alta precisió, per fotogrametria, realitzat amb la col·laboració del programa Giravolt del Departament de Cultura. L’escanejat, juntament amb altres tècniques visuals, han servit per desentranyar el desenvolupament, direcció i gruix dels solcs, i així poder afirmar què representaven.

El model 3D corresponent a la plaqueta amb gravats de la Cova Gran s’ha fet públic a través del programa Giravolt.

Podeu accedir al model 3D de la plaqueta clicant damunt la imatge.

Per a més informació podeu consultar la Nota de premsa del Departament de Cultura.

Recull bibliogràfic d’Arqueologia i Paleontologia, juliol 2022

imatge recull biblJa es troba disponible el número 95 (juliol 2022) del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora des del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben al Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic i que posteriorment es dipositen a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General del Patrimoni Cultural o a l’arxiu del mateix Servei, així com de diverses publicacions digitals.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions, els enllaços als textos de les publicacions digitals, l’enllaç als reculls bibliogràfics anteriors, al catàleg de la Biblioteca del Patrimoni Cultural i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

Anunci de licitació per a la documentació arqueològica de nous abrics amb manifestacions d’art rupestre, localitzats als termes municipals de Sales de Llierca i la Febró

Amb data 23 de juliol de 2022 s’ha publicat a la plataforma electrònica de Contractació Pública de la Generalitat de Catalunya l’anunci de licitació per a la contractació dels treballs de documentació arqueològica de nous abrics amb manifestacions d’art rupestre, localitzats als termes municipals de Sales de Llierca i la Febró.

 

La finalitat del contracte d’aquests treballs consisteix en la documentació arqueològica dels següents abrics amb manifestacions d’art rupestre:

  • Lot 1. Balma de Bellavista (Sales de Llierca, Garrotxa)
  • Lot 2. Balma Mariana (Sales de Llierca, Garrotxa)
  • Lot 3. Cova d’en Peixet (La Febró, Baix Camp)

Els tres lots consisteixen en anàlisis directes sobre art rupestre, per tant, es tracta d’intervencions arqueològiques de documentació gràfica i tal com estableix el Decret 78/2002
s’estableixen els requisits per a la direcció d’una intervenció arqueològica. Així mateix, com que
es tracta de jaciments amb manifestacions d’art rupestre, també s’haurà de portar a terme la
documentació recollida en el Protocol II de documentació de conjunts rupestres de Catalunya
del Pla de Gestió de l’Art Rupestre de Catalunya.

El termini de presentació d’ofertes finalitza el dia 13 de setembre de 2022 a les 12:00 hores.

Per a més informació accediu a la plataforma electrònica de Contractació Pública

Commemoració dels 100 anys del naixement del Dr. Miquel Oliva i Prat

Avui divendres 15 de juliol, a les 20 hores, tindrà lloc a la Ciutat ibèrica d’Ullastret un acte de commemoració dels 100 anys del naixement de l’arqueòleg Dr. Miquel Oliva i Prat.

Miquel Oliva i Prat va iniciar la seva tasca professional a la Diputació de Girona, que l’any 1943 el va destinar al Museu Arqueològic de Girona (avui Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona) i a partir de 1947 va iniciar les excavacions a l’oppidum del Puig de Sant Andreu d’Ullastret, assolint que la Diputació de Girona comprés el jaciment i que hi construís el Museu Monogràfic (avui Museu d’Arqueologia de Catalunya a Ullastret).

L’acte de commemoració, organitzat pel Museu d’Arqueologia de Catalunya i els Serveis Territorials del Departament de Cultura a Girona, consisteix en la realització de diversos parlaments i un concert d’homenatge a càrrec del duet Carles Coll Bardés (violoncel) i Carles Coll Costa (piano).

Patrimoni Cultural i Territori. Jornades Miquel Oliva i Prat

Durant l’acte també es presentarà una nova iniciativa organitzada pels Serveis Territorials del Departament de Cultura a Girona. Es tracta de la celebració d’unes jornades que tindran lloc 2 cops a l’any i que portaran per títol Patrimoni Cultural i Territori. Jornades Miquel Oliva i Prat.

Per a més informació sobre l’acte de commemòració i el programa del concert accediu a la web del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Ullastret.

Incoada BCIN, en la categoria de Zona Arqueològica, la vil·la romana de Can Ring, a Besalú (Garrotxa)

Amb data 12 de juliol de 2022 s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) la Resolució CLT/2178/2022, de 7 de juliol, per la qual s’incoa expedient de declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Zona Arqueològica, a favor de la vil·la romana de Can Ring, a Besalú (Garrotxa), i s’obre un període d’informació pública.

La vil·la romana de Can Ring o de Saturió (Besalú, la Garrotxa) és un jaciment arqueològic que correspon a un establiment rural d’època romana datat entre els segles I aC i els segles IV-V dC.

Es localitza al nord-oest del terme municipal de Besalú (Garrotxa), en un camp elevat ubicat a pocs metres de la urbanització coneguda també com Can Ring. Limita pel sud amb el carrer de Barcelona, per l’est amb l’antic camí de Palera, mentre que pel nord i l’oest afronta amb altres camps de cultiu. El jaciment ocupava una extensió aproximada d’entre 5.000 m² a 6.000 m², dels quals a l’actualitat se n’han excavat uns 2.200 m². Totes les restes conegudes fins a l’actualitat s’emplacen en una mateixa parcel·la.

Arquitectònicament ens trobem davant d’una vil·la regular i constructivament ben planificada, adaptada al constant desnivell del terreny vers el sud. Encara que les transformacions i reformes realitzades al llarg de la seva història comportaren modificacions importants en l’ús i la funció dels espais, sabem que inicialment la pars urbana de la vil·la es conformà a l’entorn d’un pati situat a la part nord. Aquesta àrea oberta quedava perfectament definida per un seguit d’edificacions situades a la part nord, a l’oest i sud, quedant més lliure la banda est, on es trobava una de les portes d’entrada a aquest conjunt residencial.

Més al sud, i ben separada de l’àrea residencial, hom hi localitza la pars fructuaria del complex, destinada a l’obtenció de vi amb finalitats excedentàries. La viticultura, tanmateix, devia combinar-se amb altres activitats agropecuàries –horticultura, silvicultura, ramaderia, conreu de cereals, etc., de menor impacte econòmic però imprescindibles per garantir l’autarquia de l’establiment.

No obstant aquestes consideracions generals, els treballs arqueològics han constatat també que aquesta zona de treball fou parcialment ocupada posteriorment per algunes construccions, entre les que en destaca un conjunt termal, associades a l’habitatge residencial.

Pel que fa al món rural d’època romana, Can Ring es pot considerar un jaciment excepcional per diversos motius. En primer lloc per la seva extraordinària ocupació, que abasta una seqüència continuada de més de 500 anys d’història, a través dels quals és possible estudiar i comprendre l’evolució del territori d’ençà els inicis de la dominació romana fins a la fi del període baiximperial i la transició a l’antiguitat tardana.

En segon lloc, les particulars característiques de la situació del jaciment: es tracta de la vil·la romana emplaçada més a l’oest de l’actual territori gironí, així mateix l’estratigrafia del jaciment és molt rellevant, atès que presenta uns nivells fundacionals d’època romana republicana o les singulars troballes materials que han aportat les excavacions arqueològiques que l’han convertit en un cas singular i excepcional per poder conèixer amb tot detall molts aspectes de la vida rural a l’època romana. Aquesta circumstància, així com també el bon estat de conservació de les restes de les edificacions permeten entendre la seva organització general, determinar la funcionalitat i reconstruir les característiques dels àmbits i espais que el conformaven.

Els treballs arqueològics han fet possible recuperar una important col·lecció de peces i objectes, majoritàriament de ceràmica però també altres de metall i pedra, dipositats i alguns exposats a l’Espai Besalú i a través dels quals és possible aprofundir en el coneixement de les condicions de vida dels antics habitants d’aquesta vil·la romana. Finalment, la recuperació patrimonial del jaciment i la seva gestió divulgadora a través del Centre d’Interpretació Espai Besalú el converteixen en element fonamental en la transmissió del coneixement assolit a partir de la recerca científica per conèixer aquest període de la nostra història.

El Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura ha comptat amb la col·laboració del Grup de Recerca de Can Ring (Dr. Pere Castanyer, Dr. Joaquim Tremoleda i Joan Frigola) per a la redacció de l’expedient de BCIN de la vil·la romana de Can Ring. Amb aquesta incoació de BCIN s’aplica a aquest jaciment arqueològic el règim jurídic de què gaudeixen els béns culturals d’interès nacional, que culminarà amb la futura publicació al DOGC de l’Acord de Govern de declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Zona arqueològica.

Descarregueu la resolució del DOGC en pdf

Recull bibliogràfic d’Arqueologia i Paleontologia, juny 2022

imatge recull biblJa es troba disponible el número 94 (juny 2022) del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora des del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben al Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic i que posteriorment es dipositen a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General del Patrimoni Cultural o a l’arxiu del mateix Servei, així com de diverses publicacions digitals.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions, els enllaços als textos de les publicacions digitals, l’enllaç als reculls bibliogràfics anteriors, al catàleg de la Biblioteca del Patrimoni Cultural i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

Anunci de licitació per a la contractació de treballs d’anàlisis antropològiques

Amb data 30 de juny de 2022 s’ha publicat a la plataforma electrònica de Contractació Pública de la Generalitat de Catalunya l’anunci de licitació del contracte de Treballs d’anàlisis antropològiques corresponents de les restes arqueològiques recuperades dels jaciments de Castell de la Bleda, Can Pa i Figues, Cementiri vell del Castell de Gelida, la Cantorella, Roques de Sant Formatge, Cases de la Catedral, Castell de Berga i Morulls de Gerb.

 

El contracte està dividit en vuit lots, un per jaciment, i els licitadors poden optar pel nombre de lots que desitgin, indicant l’ordre de prioritat. Els licitadors només seran adjudicataris d’un dels lots pels quals optin, tret que optin per un lot per al qual hagin estat l’únic licitador.

El termini per presentar oferta finalitza el 18 de juliol de 2022 a les 12:00 hores.

Vegeu l’anunci i les dades del contracte accedint a la plataforma electrònica de Contractació Pública.

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “Els aqüeductes romans de Tarragona i del Baix Gaià. Estat de la qüestió”

Us presentem el vídeo de la desena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir ahir dimecres 29 de juny.

Els aqüeductes romans de Tarragona i del Baix Gaià. Estat de la qüestió

Conferenciants: Jordi López Vilar i Josep Maria Puche Fontanilles

Moderadora: Carme Miró i Alaix

Fa dos mil·lennis, els romans van construir grans infraestructures hidràuliques per primer cop a casa nostra. Les restes d’aquest valuós patrimoni cultural relacionat amb l’aigua col·lectiva es troben actualment disperses pel Camp de Tarragona. El projecte d’investigació «Els aqüeductes romans de Tàrraco» (projecte quadriennal 2018-2021, Generalitat de Catalunya) en proposava l’estudi integral. Els resultats, després de quatre anys de feina, són espectaculars i aporten grans novetats al coneixement dels aqüeductes de Tàrraco, més enllà de situar-los amb precisió i del fet que és una tasca encara en curs. D’entrada, s’ha passat de dos a sis aqüeductes. A més, de cadascun dels aqüeductes se n’ha determinat el traçat, el punt de captació, les característiques arquitectòniques i la cronologia amb força èxit. La feina d’investigació de l’ICAC sobre els aqüeductes romans en els darrers anys ha aclarit finalment quina és la seqüència històrica dels grans aqüeductes que van abastir la ciutat de Tàrraco i d’altres que la portaven a algunes de les vil·les romanes que s’escampaven pel territori per proveir les termes privades i per regar les diferents hortes.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2022 “Els aqüeductes romans de Tarragona i del Baix Gaià. Estat de la qüestió”

Us recordem que aquest proper dimecres 29 de juny a les 18 hores tindrà lloc la desena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.

Els aqüeductes romans de Tarragona i del Baix Gaià. Estat de la qüestió

Conferenciants: Jordi López Vilar i Josep Maria Puche Fontanilles

Moderadora: Carme Miró i Alaix

Fa dos mil·lennis, els romans van construir grans infraestructures hidràuliques per primer cop a casa nostra. Les restes d’aquest valuós patrimoni cultural relacionat amb l’aigua col·lectiva es troben actualment disperses pel Camp de Tarragona. El projecte d’investigació «Els aqüeductes romans de Tàrraco» (projecte quadriennal 2018-2021, Generalitat de Catalunya) en proposava l’estudi integral. Els resultats, després de quatre anys de feina, són espectaculars i aporten grans novetats al coneixement dels aqüeductes de Tàrraco, més enllà de situar-los amb precisió i del fet que és una tasca encara en curs. D’entrada, s’ha passat de dos a sis aqüeductes. A més, de cadascun dels aqüeductes se n’ha determinat el traçat, el punt de captació, les característiques arquitectòniques i la cronologia amb força èxit. La feina d’investigació de l’ICAC sobre els aqüeductes romans en els darrers anys ha aclarit finalment quina és la seqüència històrica dels grans aqüeductes que van abastir la ciutat de Tàrraco i d’altres que la portaven a algunes de les vil·les romanes que s’escampaven pel territori per proveir les termes privades i per regar les diferents hortes.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2022 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2022 en pdf

Publicat el número 1 del col·leccionable il·lustrat “Historias de Atapuerca” que ajudarà a difondre els jaciments d’aquesta localitat de la província de Burgos

El nou número recentment publicat del col·leccionable Historias de Atapuerca, ATA-01, està dedicat a explicar una de les qüestions claus per entendre el gran complex arqueològic de la Sierra de Atapuerca (Burgos) com, per exemple, com es van formar bona part dels jaciments arqueopaleontològics que allí es troben.

Utilitzant recursos didàctics, com fotografies i il·lustracions, el lector podrà conèixer com es forma un carst i el seu reompliment de sediments posterior, per tal d’entendre com s’identifiquen els diferents nivells arqueopaleontològics situats a l’interior de les coves.

En aquest col·lacionable, patrocinat pel Ministeri de Ciència i Innovació i editat per la professora Marina Mosquera de la URV-IPHES i Miquel Guardiola de l’IPHES-CERCA, hi col·laboren tots els membres de l’Equipo de Investigació de Atapuerca (EIA) en l’IPHES-CERCA.

És un col·leccionable amb diversos episodis, en el qual s’exposen temes suficientment investigats per oferir al públic juvenil i adult una versió divulgativa de com va ser la vida dels humans i animals en jaciments la Sierra de Atapuerca des de fa 1,4 milions d’anys fins als 4.000 anys. A més, en cada un dels números es presenta una secció anomenada “L@s investigador@s de hoy” en el qual es fa una presentació dels membres de l’Equipo de Investigació de Atapuerca (EIA), gràcies als quals avui sabem tantes coses sobre l’evolució humana. En aquest número, aquesta secció anirà dedicada a l’arqueobotànica.

Cada número es pot descarregar gratuïtament a la pàgina web www.evoluciona.org/historias-de-atapuerca.  També s’han imprès exemplars en alta qualitat per ser difosos en els centres d’ensenyament, en els centres vinculats al “Sistema Atapuerca, Cultura de la Evolución (SACE)”, i en altres institucions interessades.

Font: Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA)

Per a més informació consulteu la Nota de premsa de l’IPHES-CERCA