Trobats dos rinoceronts sencers de fa 200.000 anys a la Cova de les Teixoneres de Moià

A la campanya d’excavació de la URV i de l’IPHES-CERCA s’han trobat, a més, restes d’altres animals, presumiblement també sencers, com un cavall, un ur i un mínim de tres ossos.

Durant la campanya d’excavació que estan duent a terme investigadors de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i de l’IPHES-CERCA a la Cova de les Teixoneres, una part de la superfície excavada ha arribat als estrats inferiors, datats en 200.000 anys d’antiguitat, on s’ha recuperat una gran acumulació d’ossos pertanyents a animals de grans dimensions. En destaquen dos esquelets sencers de rinoceront pertanyents a l’espècie Stephanorhinus hemitoechus, o conegut col·loquialment com el rinoceront estepari. Tot i la seva antiguitat, els ossos presenten un extraordinari grau de conservació.

Encara no se sap com van arribar aquests animals a l’interior de la cova. Pel que s’ha vist durant l’excavació, hi ha alguns ossos en connexió anatòmica, el que significa que probablement els cossos van arribar molt abans de començar a descompondre’s. També s’han trobat algunes eines lítiques al seu voltant, així com ascles i el fragment d’una punta trencada fet en os, que representa un tipus d’eina sense precedents en aquest període.

Aquesta és la primera vegada que es troben restes de l’espècie Stephanorhinus hemitoechus a la Cova de les Teixoneres. Aquest animal comença a ser abundant als jaciments d’Europa fa 500.000 anys i va desaparèixer fa uns 200.000 anys, amb l’arribada dels freds intensos del Darrer Màxim Glacial.

Al fons de la cova, concretament als estrats superiors, l’equip també ha estat excavant les restes d’un fogar associat a restes d’animals menjats i algunes eines, datat en 40.000 anys. La cova presenta indicis de poblament neandertal fins als 36.000 anys d’antiguitat, que és el moment en què aquesta espècie humana desapareix.

Paral·lelament, el mateix equip ha estat excavant a la veïna Cova del Toll, coneguda per haver estat un lloc d’hivernació dels ossos de les cavernes, on també s’hi ha trobat indústria lítica.

Les excavacions a les Coves del Toll i de les Teixoneres es van iniciar el passat 22 de juny i finalitzaran el 22 de juliol. L’equip està format majoritàriament per membres de la URV i de l’IPHES-CERCA, però també hi participen investigadors de la UB, la UAB, la Universitat Complutense i la Universitat Autònoma de Madrid, l’Acadèmia Xinesa de Ciències de Pequín, el CONICET, la Universitat Nacional de la Patagonia SJB, IDEAus-CONICET d’Argentina i l’ICArEHB de Portugal.

Les investigacions a les Coves del Toll i de les Teixoneres estan finançades a través del projecte SCAVENGERS de la Unió Europea (Ref. ERC-2022-ADG 101097511), el projecte del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya titulat “Humans i Carnívors al Paleolític Mitjà: Cohabitació Real o Percepció Esbiaixada?” (Ref. ARQ001SOLC-258-2025) i el projecte del Ministerio de Ciencia e Innovación «Comportamiento y paleoecología neandertal en ecosistemas mediterráneos» (Ref. PID2022-138590NB-C41), i reben el suport logístic i econòmic per part de l’Ajuntament de Moià.

Podeu llegir tota la notícia al web de l’IPHES

Acord parcial del Conveni col·lectiu de treball per al sector de l’arqueologia i la paleontologia de Catalunya

Amb data 20 de juliol de 2026 s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució EMT/2416/2026, de 9 de juliol, per la qual es disposen la inscripció i la publicació de l’Acord parcial del
Conveni col·lectiu de treball per al sector de l’arqueologia i la paleontologia de Catalunya (codi de conveni núm. 79002595012007).

El present Acord parcial entrarà en vigor a partir de la seva data de publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, i els seus efectes econòmics, a partir de l’1 de gener de 2026.
L’Acord tindrà una durada de quatre anys, des de l’1 de gener de 2026 fins el 31 de desembre de 2029.

Descarregueu la resolució en PDF

Les Coves del Fem documenten noves evidències clau sobre la transició entre els darrers caçadors-recol·lectors i les primeres comunitats pageses

Els treballs arqueològics duts a terme a les Coves del Fem (Ulldemolins, Priorat) al Parc Natural de la Serra de Montsant entre el 30 de maig i el 28 de juny de 2026 han permès documentar noves evidències d’interès excepcional per al coneixement de la prehistòria del nord-est de la península Ibèrica.

La campanya ha estat desenvolupada per un equip d’investigadors del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC-IMF), amb el suport de l’Ajuntament d’Ulldemolins i del Parc Natural de la Serra de Montsant, en el marc dels projectes quadriennals d’arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Vista general de les Coves del Fem i en primer pla sector excavat.
Fotografia: Equip Coves del Fem

Una important ocupació del neolític antic cardial

Els treballs duts a terme han posat al descobert una extensa ocupació corresponent al neolític antic cardial, caracteritzada per la presència de dos fogars i vuit fosses excavades al subsol, interpretades com a sitges destinades originàriament a l’emmagatzematge. Un cop que van deixar de complir aquesta funció, aquestes estructures van ser amortitzades i reutilitzades com a espais d’abocament de residus domèstics. Els seus rebliments han proporcionat un abundant i divers conjunt de materials arqueològics, entre els quals destaquen fragments de ceràmica decorada, eines i restes lítiques de sílex, restes de fauna consumida, llavors i fruits carbonitzats i altres evidències relacionades amb les activitats quotidianes de les primeres comunitats pageses que van habitar la vall del Montsant.

Aquest excepcional registre permet aprofundir en el coneixement de les pràctiques econòmiques, els hàbits de consum i les formes de vida d’aquestes poblacions durant els primers moments del neolític. La construcció, l’ús i l’abandonament d’aquestes fosses van afectar nivells arqueològics més antics, sense ceràmica, que amb tota probabilitat corresponen a ocupacions mesolítiques ja identificades en altres sectors del jaciment.

Nous nivells mesolítics excepcionalment conservats

Una de les principals aportacions de la campanya de 2026 ha estat la documentació de dos nivells mesolítics molt ben conservats, en contrast amb els resultats obtinguts en algunes de les intervencions anteriors. Aquests nivells presenten tres fogars associats i una excel·lent conservació de les restes arqueològiques. Entre els materials recuperats destaquen especialment els objectes lítics tallats en sílex, les restes de fauna i un conjunt molt destacat de restes arqueobotàniques, que oferiran informació de gran valor sobre l’entorn mediambiental i les activitats desenvolupades pels darrers grups de caçadors recol·lectors que van ocupar aquest territori.

Una finestra única al procés de neolitització

L’excavació d’aquests nivells mesolítics aporta una informació de gran interès, no només per a l’estudi del mateix jaciment, sinó també perquè ofereix una oportunitat excepcional per comprendre els processos de canvi socioeconòmics que es van produir entre els darrers grups de caçadors recol·lectors i les primeres comunitats de pagesos i ramaders en un espai de serra interior, com és el massís del Montsant. Aquest període de canvi, anomenat neolitització, continua sent encara poc conegut al nord-est de la península Ibèrica a causa de l’escassetat de jaciments que conservin seqüències estratigràfiques tan extenses i ben preservades com les de les Coves del Fem.

L’estudi dels materials recuperats permetrà aprofundir en el coneixement de les estratègies de subsistència, la mobilitat, l’explotació dels recursos naturals i les transformacions socials que van acompanyar l’adopció de l’agricultura i la ramaderia.

Font: Universitat Autònoma de Barcelona.

Podeu llegir tota la notícia a la web de la UAB

El futur dels museus. Museus centrats en els visitants i les comunitats. Una aproximació internacional

11a Jornada Internacional Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya.

El dimecres 21 d’octubre de 2026 tindrà lloc al Museu d’Art Contemporani de Barcelona l’11a Jornada Internacional Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya, amb el títol El futur dels museus. Museus centrats en els visitants i les comunitats. Una aproximació internacional.

Els museus es troben avui en una cruïlla decisiva. En un context marcat per la volatilitat, la incertesa, la complexitat i l’ambigüitat —el que els experts anomenen entorn VUCA—, les institucions culturals afronten el repte de redefinir el seu paper i la seva relació amb la societat. L’11a Jornada de l’Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya ofereix una oportunitat excepcional per explorar camins de futur amb la guia de tres veus internacionals de primer nivell.

Aquesta jornada reuneix John Falk, Jacqueline Eidelman i Sarah Douglas, tres especialistes que, des de trajectòries complementàries, comparteixen una convicció fonamental: el futur dels museus passa per situar les persones —visitants, comunitats, ciutadania— al centre de tota l’acció institucional.

21 d’octubre de 2026 de 9:00h a 14:30h (presencial a l’auditori del Museu d’Art Contemporani de Barcelona i en estreaming).

Per a més informació, consulta del programa i inscripcions consulteu la web de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC)

Aprovades les convocatòries de concessió de subvencions per a projectes i activitats culturals que es desenvolupin en el medi rural i per realitzar projectes artístics i culturals amb finalitat educativa que vinculin equipaments culturals amb centres educatius de Catalunya

S’han publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya dues resolucions relatives a la concessió de subvencions en l’àmbit de la cultura.

Resolució CLT/2308/2026, de 2 de juliol, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aprova la convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, per a projectes i activitats culturals que es desenvolupin en el medi rural per a l’any 2026 (ref. BDNS 917395).

El període per presentar les sol·licituds és del 10 al 28 de juliol de 2026. El dia 28 de juliol de 2026 es poden presentar sol·licituds fins a les 14:00:00 hores.

Descarregueu-vos la resolució de la convocatòria en pdf

Descarregueu-vos la resolució amb les bases específiques en pdf

Resolució CLT/2309/2026, de 2 de juliol, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aprova la convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, per realitzar projectes artístics i culturals amb finalitat educativa que vinculin equipaments culturals amb centres educatius de Catalunya per als anys 2026-2028 (ref. BDNS 917228).

El període per presentar les sol·licituds és del 10 al 28 de juliol de 2026. El dia 28 de juliol de 2026 es poden presentar sol·licituds fins a les 14:00:00 hores.

Descarregueu-vos la resolució de la convocatòria en pdf

Descarregueu-vos la resolució amb les bases específiques en pdf

Exposició 35 anys picant pedra. Aqueologia medieval al Pallars Jussà

De l’11 de juliol al 6 d’agost de 2026 es podrà visitar a la Llibreria La Singratalla de Tremp l’exposició itinerant 35 anys picant pedra. Arqueologia medieval al Pallars Jussà.

L’exposició s’inaugurarà el pròxim dissabte 11 de juliol a les 18.30 hores.

Aquesta exposició és un recull de la trajectòria investigadora que l’equip d’arqueòlegs del Laboratori d’Arqueologia Medieval de la Universitat de Barcelona ha dut a terme a la comarca del Pallars Jussà des de 1992 fins a 2026, amb el suport de diverses institucions i entitats.

Ja l’any 1990 es va iniciar la recerca a l’entorn de la indústria siderúrgica medieval, a partir de les prospeccions realitzades per un equip format per dues persones (Marta Sancho i Jordi Solà).  Els resultats d’aquelles prospeccions van ser positius i l’any 1992 s’iniciava el que ha estat un llarg camí que s’ha concretat en la intervenció en extensió en 10 jaciments d’època medieval, alguns d’ells emblemàtics dins del panorama de l’arqueologia medieval a Catalunya i a la resta de la península.

Amb aquesta exposició, organitzada per l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM) de la Universitat de Barcelona, el Grup de Recerca en Estudis Medievals d’Art, Història, Paleografia i Arqueologia (MAHPA) de la Universitat de Barcelona i el Laboratori d’Arqueologia Medieval de la Universitat de Barcelona (LAMUB), es vol donar a conèixer la tasca realitzada pels equips d’arqueòlegs i també fer difusió del ric patrimoni medieval existent en aquesta comarca.

Consulteu la Guia de l’exposició en pdf

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2026 «El vaixell Ciutadella I: excavació, documentació, extracció i conservació d’una troballa singular»

Us presentem el video de la vuitena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2026.

El vaixell Ciutadella I: excavació, documentació, extracció i conservació d’una troballa singular

Conferenciants: Delia Eguiluz Maestro (Llicenciada en Història de l’Art i Diplomada en Conservació i Restauració) i Santiago Palacios Nieto (Graduat en Arqueologia i Màster en Gestió i Difusió del Patrimoni Cultural)

Moderador: Mikel Soberón Rodríguez (Museu Etnològic i de Cultures del Món)

Durant el desenvolupament d’un seguiment arqueològic programat en l’àmbit de l’antic Mercat del Peix, al solar on s’està construint el nou Edifici del Coneixement, situat entre els carrers de Villena i de Wellington, es van documentar diverses restes arqueològiques de notable interès. Entre elles destaquen un refugi antiaeri, un tram de l’antiga muralla de la ciutadella localitzat a tocar del carrer de Wellington, així com un paviment possiblement vinculat a les transformacions urbanes associades a l’Exposició Universal del 1888. Finalment, a una cota de -5,65 metres, molt propera a la cota final d’obra, es va localitzar l’element conegut amb el nom de Ciutadella I. Es tracta de les restes d’un vaixell, datat entre els segles XIV i XVI, amb una llargada de 10,43 metres per una amplada de 4,43 metres. Presenta una estructura de fusta, molt possiblement de roure, amb algunes reparacions fetes amb fusta de pi. Aquesta tribuna té com a objectiu exposar el procés d’intervenció arqueològica del vaixell Ciutadella I, des de les fases d’excavació —metodologia emprada, equip humà i criteris d’actuació— fins a l’estratègia seguida per garantir una documentació exhaustiva i rigorosa. Igualment, s’analitzarà el procés de conservació del vaixell in situ, un cop extret del sediment, així com els reptes que va comportar el seu manteniment en condicions adequades després de l’extracció i l’estat actual i l’evolució del seu procés de restauració i conservació a les instal·lacions de la Zona Franca. La documentació exhaustiva d’aquesta estructura, la col·laboració entre diferents institucions i experts especialitzats en aquest tipus de restes, la conservació i la restauració efectives de tots els seus elements constitutius, així com els estudis i analítiques que es duran a terme a partir del registre de dades —actualment en curs— permetran obtenir un coneixement de gran valor sobre les estructures marítimes dels segles XIV i XV, i també sobre el paleopaisatge costaner de la Barcelona d’aquell període.

El vídeo de la conferència ha quedat a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2026 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2026 en pdf

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2026 «El vaixell Ciutadella I: excavació, documentació, extracció i conservació d’una troballa singular»

Us recordem que el dimecres 1 de juliol a les 18 hores tindrà lloc la vuitena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2026.

El vaixell Ciutadella I: excavació, documentació, extracció i conservació d’una troballa singular

Conferenciants: Delia Eguiluz Maestro (Llicenciada en Història de l’Art i Diplomada en Conservació i Restauració) i Santiago Palacios Nieto (Graduat en Arqueologia i Màster en Gestió i Difusió del Patrimoni Cultural)

Moderador: Mikel Soberón Rodríguez (Museu Etnològic i de Cultures del Món)

Durant el desenvolupament d’un seguiment arqueològic programat en l’àmbit de l’antic Mercat del Peix, al solar on s’està construint el nou Edifici del Coneixement, situat entre els carrers de Villena i de Wellington, es van documentar diverses restes arqueològiques de notable interès. Entre elles destaquen un refugi antiaeri, un tram de l’antiga muralla de la ciutadella localitzat a tocar del carrer de Wellington, així com un paviment possiblement vinculat a les transformacions urbanes associades a l’Exposició Universal del 1888. Finalment, a una cota de -5,65 metres, molt propera a la cota final d’obra, es va localitzar l’element conegut amb el nom de Ciutadella I. Es tracta de les restes d’un vaixell, datat entre els segles XIV i XVI, amb una llargada de 10,43 metres per una amplada de 4,43 metres. Presenta una estructura de fusta, molt possiblement de roure, amb algunes reparacions fetes amb fusta de pi. Aquesta tribuna té com a objectiu exposar el procés d’intervenció arqueològica del vaixell Ciutadella I, des de les fases d’excavació —metodologia emprada, equip humà i criteris d’actuació— fins a l’estratègia seguida per garantir una documentació exhaustiva i rigorosa. Igualment, s’analitzarà el procés de conservació del vaixell in situ, un cop extret del sediment, així com els reptes que va comportar el seu manteniment en condicions adequades després de l’extracció i l’estat actual i l’evolució del seu procés de restauració i conservació a les instal·lacions de la Zona Franca. La documentació exhaustiva d’aquesta estructura, la col·laboració entre diferents institucions i experts especialitzats en aquest tipus de restes, la conservació i la restauració efectives de tots els seus elements constitutius, així com els estudis i analítiques que es duran a terme a partir del registre de dades —actualment en curs— permetran obtenir un coneixement de gran valor sobre les estructures marítimes dels segles XIV i XV, i també sobre el paleopaisatge costaner de la Barcelona d’aquell període.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimonigencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2026 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2026 en pdf

Convocatòria per a la concessió de subvencions per a projectes quadriennals de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia per al període 2026-2029

Amb data 22 de juny de 2026 s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/1943/2026, d’11 de juny, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració
de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aprova la convocatòria per a la concessió de
subvencions, en règim de concurrència no competitiva, per a projectes quadriennals de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia per al període 2026-2029 (ref. BDNS 912952).

El període per presentar les sol·licituds és del 22 de juny al 14 de juliol de 2026. El dia 14 de juliol de 2026 es poden presentar sol·licituds fins a les 14 hores.

Descarregueu-vos la resolució de la convocatòria en pdf

Descarregueu-vos les bases específiques en pdf

Recull bibliogràfic d’Arqueologia i Paleontologia, abril-maig 2026

Ja es troba disponible el número 122 (abril-maig 2026) del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora des del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben al Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic i que posteriorment es dipositen a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General del Patrimoni Cultural o a l’arxiu del mateix Servei, així com de diverses publicacions digitals.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions, els enllaços als textos de les publicacions digitals, l’enllaç als reculls bibliogràfics anteriors, al catàleg de la Biblioteca del Patrimoni Cultural i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.