IV Reunió Oikos de Bioarqueologia 2017

IV Reunió Oikos de Bioarqueologia

Demà comença la IV Reunió Oikos de Bioarqueologia, coorganitzada per l’Associació Catalana de Bioarqueologia i la Universitat Pompeu, que serà un espai de trobada per afavorir la circulació i l’intercanvi de coneixement entre totes les persones que s’interessen per la recerca bioarqueològica i les diverses disciplines que la integren.

La reunió tindrà lloc els dies divendres 26 i dissabte 27 de maig de 2017 a la sala Mercè Rodoreda (Edifici Mercè Rodoreda) de la Universitat Pompeu Fabra (C/ Ramon Trias Fargas, 25-27, de Barcelona).

| Per a més informació cliqueu aquí |
| Descarregueu el programa en pdf |

X Cicle de Documentals Arqueològics a l’ICAC

Imatge del documental: "Els deus policroms", una producció alemanya que es projectarà el dijous 25
Imatge del documental: “Els deus policroms”, una producció alemanya que es projectarà el dijous 25.

Avui 23 de maig a les 17,00 hores començarà el X Cicle de Documentals Arqueològics, organitzat per l’ICAC en col·laboració amb el Festival de Cinema Arqueològic del Bidasoa i el Museo Romano de Oiasso d’Irún (Guipúscoa). El cicle forma part dels actes de celebració del festival Tàrraco Viva 2017.

Les projeccions dels documentals arqueològics relacionats amb l’antiguitat, tindran lloc a la sala d’actes de l’ICAC  les tardes dels dies 24, 25 i 26 de maig. L’accés és lliure, però l’aforament és limitat.

Els documentals que es presentaran aquesta tarda són:

  • “Deméter, el mite, la llegenda, la tradició” 25’ (2007). Direcció: Ebe Giovannini, Maurizio Pellegrini.
  • “Història de l’antic teatre de Philippolis” 31’ (2007). Direcció: Jordan Detev.
  • “Gyptis: un vaixell grec de Massàlia del segle VI aC” 63’ (2014). Direcció: Antonie Chènè.

| Per descarregar el programa X Cicle de Documentals Arqueològics cliqueu aquí |

Presentació de l’Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2015

Invitació a la presentació del nou Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2015 El dia 31 de maig a les 19,00 hores tindrà lloc la presentació del nou Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2015 a la sala d’actes de l’Arxiu Històric de la Ciutat, (carrer Santa Llúcia, 1, de Barcelona).

Aquesta és una publicació del Servei d’Arqueologia de Barcelona que documenta l’activitat arqueològica més recent duta a terme a la ciutat de Barcelona. En el transcurs de la presentació l’arqueòleg Mikel Soberón pronunciarà la conferència “Comptar vaixells per explicar el port medieval de Barcelona. El dret d’ancoratge a mitjan segle XV”.

Recreació sobre la vida en un poblat ibèric a Darró (Vilanova i la Geltrú, Garraf)

Vista aèrea del poblat de DarróEl proper dissabte 20 de maig de 17,30 a 20,30 hores, en el marc dels actes de commemoració del Dia internacional dels Museus, es podrà assistir al poblat de Darró, a una recreació de la vida quotidiana en un poblat ibèric, realitzada pel grup de recreació història Ibercalafell. És una bona ocasió per visitar les restes arqueològiques del poblat de Darró i gaudir amb la representació d’un dels grups de recreació històrica amb una trajectòria més llarga del nostre país.

La part actualment visitable del poblat ibèric de Darró va ser excavada i adequada fa uns anys pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, mitjançant conveni amb l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Les restes visibles pertanyen a l’expansió urbanística que va experimentar el poblat durant els segles II-I a C, amb posterioritat a la conquesta romana del territori. El nucli d’aquest assentament ibèric, que pertanyia a la tribu dels cossetans, es trobava al cim de la petita elevació veïna del puig de sant Gervasi, situada a l’extrem de ponent de l’actual passeig marítim de Vilanova i la Geltrú, entre la línia fèrria i el mar.

Les cases existents dins el recinte visitable es troben distribuïdes a un costat i altre d’un ample carrer porxat. Les seves estances, en les que han estat documentades diverses activitats artesanals, van ser construïdes sobre antics terrenys d’aiguamolls a tocar de la platja, els quals havien estat ja ocupats en època ibèrica plena, tal i com ho demostra la presència de murs, cisternes i forns ceràmics dels segles IV-III aC en els nivells arqueològics inferiors.

Es declara Espai de Protecció Arqueològica (EPA) la Vil·la romana del Mas de Maurisio:

El passat 3 de maig, mitjançant resolució del Conseller de Cultura, s’ha declarat Espai de Protecció Arqueològica la Vil.la romana del Mas de Maurisio, al terme municipal de Riba-roja d’Ebre (Ribera d’Ebre).

Les restes descobertes durant els treballs de prospecció de l’any 2005 i durant les intervencions de l’any 2007 i 2008, en el marc de l’estudi d’impacte ambiental del projecte de la Central de Cicle Combinat, han definit Mas de Maurisio com una instal·lació agropecuària dedicada a la transformació de l’oli que, probablement,  formaria part d’un sistema comercial afavorit per la proximitat del riu Ebre.

Durant els treballs arqueològics es van posar al descobert 3 zones diferenciades: la zona 1 que pertany a la sala de premsat, la zona 2 que s’ha identificat com la sala d’accionament i l’última zona, la zona 3, que segurament correspon a la part urbana. Tant la zona 1 com la zona 2 devien formar la part fructuària del jaciment. L’estat de conservació de les estructures constructives és excel·lent.

Cronològicament, es proposen  dues possibilitats: que la vil.la dati del segle I al V dC , i per tant, tingui una ocupació continuada o bé, que tingui dos moments, del segle I-III dC o del IV-V dC.

Les restes del jaciment actualment romanen tapades, per a garantir la seva conservació.

Notícia: Tània Álvarez

Conferència: “Malalties articulars degeneratives en primats no humans en relació a l’activitat locomotora i la utilització de l’hàbitat”, al CSIC-IMF

Pòster de la conferència: “Malalties articulars degeneratives en primats no humans en relació a l’activitat locomotora i la utilització de l’hàbitat”, que impartirà Laura Baiges-Sotos al CSIC-IMF el 19 de maig de 2017El proper divendres 19 de maig a les 12,00h, tindrà lloc a la sala d’actes del la Institució Milá i Fontanals – CSIC  (C/ Egipcíaques, 15, Barcelona), la conferència: “Malalties articulars degeneratives en primats no humans en relació a l’activitat locomotora i la utilització de l’hàbitat”, que impartirà Laura Baiges-Sotos, de la Universitat de Sheffield (UK). Aquesta xerrada forma part dels Seminaris del Grup d’investigació «Arqueologia de les dinàmiques socials» (CSIC-IMF).

Les malalties articulars degeneratives han estat sempre presents en el llinatge humà, afectant a australopitecins, neandertals i humans anatòmicament moderns. Sovint, la presència d’aquestes malalties s’ha atribuït a l’adquisició d’una locomoció bípeda, que genera pressions majors en certes parts de l’esquelet, induint una degeneració més ràpida de les articulacions. Ara bé, aquests processos degeneratius no són exclusius dels humans, sinó que també estan presents en altres primats. Això qüestiona l’argument del bipedalisme com a principal causant de les malalties articulars degeneratives.

En aquest projecte s’estudien vàries espècies de primats que representen un ampli ventall d’estratègies locomotores així com diferents tipus de substrats utilitzats a l’hora de moure’s, i plantegem les malalties articulars degeneratives com a resultat del grau d’estrès mecànic que suporta una articulació.

Dia Internacional del Museus – DIM 2017. “Museus i històries punyents: Dir allò que no es pot explicar als museus”

Cartell del Dia Internacional dels Museus 2017 "Museus i històries punyents: Dir allò que no es pot explicar als museus"El proper dijous 18 de maig, com cada any des del 1977 se celebrarà el Dia Internacional dels Museus, un esdeveniment organitzat per l’ICOM – Comitè Internacional dels Museus), amb l’objectiu de conscienciar els ciutadans sobre el paper dels museus en el desenvolupament de les societats.

Sota el lema: “Museus i històries punyents: Dir allò que no es pot explicar als museus”, a l’edició d’enguany es vol posar de relleu el paper que juguen els museus com agents pacificadors de les relacions entre els diferents pobles del món. També vol mostrar com l’acceptació d’un passat incòmode i dolorós és el primer pas per imaginar un futur comú en el marc de la reconciliació.

Com cada any, un bon nombre d’equipaments museístics catalans han organitzat un ampli ventall d’activitats que tindran lloc el mateix 18 de maig o en les dates anteriors i posteriors. Les propostes més atractives i populars del DIM són les jornades de portes obertes que els museus ofereixen als seus visitants, així com la celebració de la Nit dels Museus, una iniciativa del Consell d’Europa, durant la qual diversos museus del país obren les portes més enllà del seu horari habitual i passada la mitjanit amb una extensa programació d’activitats. Enguany la Nit dels Museus se celebra el dissabte 20 de maig.

| Per consultar tota la informació i les activitats organitzades a Catalunya amb motiu del DIM 2017 cliqueu aquí|

Celebració del 4t aniversari del Museu Museu d’Arquitectura i Urbanisme Josep Mas d’Ordal – MAU

celebracions al Museu Mas d'Ordal - MAU, d'AlmacellesEl proper dijous 18 de maig a les 19,30 hores, coincidint amb  la celebració del Dia Internacional dels Museus 2017, tindrà lloc al Museu d’Arquitectura i Urbanisme Josep Mas d’Ordal – MAU, d’Almacelles (Segrià), la presentació del tractat “De  Architectura”, de l’arquitecte romà Marc Vitruvi. Es tracta de la darrera adquisició del museu, una edició impresa l’any 1522 que té un alt valor patrimonial, que ha estat incorporada recentment a la col·lecció del museu.

L’acte comptarà per a l’ocasió amb la presència del Dr. Josep Guitart arqueòleg especialitzat en món romà, que impartirà la conferència: “La figura de l’arquitecte Marc Vitruvi en època romana i el seu tractat d’arquitectura”

| Descarregueu la invitació clicant aquí |
Lloc: Museu Museu d’Arquitectura i Urbanisme Josep Mas d’Ordal – MAU. C/ Pitàgores, 2, Almacelles

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017: “Els refugis antiaeris de Barcelona. El Servei d’Arqueologia de Barcelona i la Unitat de Subsòl del Cos de Mossos d’Esquadra”

Conferència: “Els refugis antiaeris de Barcelona. El Servei d’Arqueologia de Barcelona i la Unitat de Subsòl del Cos de Mossos d’Esquadra”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 17 de maig de 2017, 19,00h

Conferenciants: Xavier Maese i Lluís Vivancos
Moderadora: Carme Miró

En l’àmbit de la col·laboració institucional, la Unitat de Subsòl del Cos de Mossos d’Esquadra coopera assíduament, des de la vessant de la seguretat, amb el Servei d’Arqueologia de Barcelona en la documentació i la catalogació dels refugis antiaeris de la Guerra Civil, que són un dels valors patrimonials més importants i desconeguts de la història recent de la ciutat.


A continuació, us oferim una entrevista amb Xavier Maese, que avança els punts més destacats de la propera xerrada.

  • Quina és la importància dels refugis antiaeris de la Guerra Civil a la ciutat de Barcelona?

En els darrers anys, a partir de les intervencions arqueològiques realitzades a la ciutat de Barcelona, s’ha vist incrementat el coneixement del patrimoni arqueològic en espais soterrats o confinats, sobretot gràcies a la documentació de refugis antiaeris de la Guerra Civil.

És responsabilitat de l’administració pública protegir tot el patrimoni arqueològic, i els refugis antiaeris de la guerra civil no són cap excepció, atès que formen part de la nostra història més recent, i encara es conserven intactes, en bona mesura, i ocults en el subsòl de la ciutat de Barcelona.

  • Quins són els riscos més habituals que es poden trobar quan s’accedeix a refugis antiaeris?

Quan parlem dels refugis de nova descoberta ho fem d’espais confinats. Segons la normativa de Prevenció de riscos laborals, es tracten d’un recintes o qualsevol espai amb obertures limitades d’entrada i sortida i ventilació natural desfavorable, on es poden acumular contaminants tòxics o inflamables i poden tenir una atmosfera deficient en oxigen, en definitiva no estan concebuts per a una ocupació continuada per part del treballador. Per tant i a excepció dels habilitats per ser visitats, aquets refugis porten implícit tot el risc inherent en un lloc d’aquestes característiques, on cal adoptar unes mínimes mesures de seguretat abans d’accedir-hi.

En el cas concret dels refugis de nova descoberta els riscos són bàsicament la manca d’oxigen (hipòxia) donat que portem molts anys tancats, tenen segellats els seu accessos i no disposen d’una correcte ventilació, el qual provoca que la ventilació natural no hagi estat possible durant molts anys. Per aquest motiu la intervenció de la unitat de Subsòl es de cabdal importància per garantir la seguretat de les persones que hi hauran d’accedir.

També hem de tenir en compte el perill d’esfondrament, relliscades, caigudes a diferents nivells i ferides per elements estructurals deteriorats.

  • Quins interessos patrimonials i de seguretat pública presenten els refugis antiaeris?

Arran de l’increment en les tasques de localització i documentació d’espais patrimonials confinats, des de l’any 2013 el Servei d’Arqueologia de Barcelona (ICUB) manté una estreta col·laboració amb la Unitat de Subsòl de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra.

Per part de la unitat de Subsòl de Mossos d’Esquadra, la motivació i l’interès per aquesta col·laboració es fonamenta en poder utilitzar-los com a espais formatius i també per la seva importància estratègica en determinats casos, ja que alguns d’ells estan relacionats amb edificis oficials i es troben a la zona d’influència de zones de seguretat, suposant un factor de risc elevat a causa de la relativa facilitat d’accés. En aquest sentit es important poder gaudir de la informació qualificada que l’ICUB ofereix, aportant la documentació històrica objecte de la seva recerca.

El Servei d’Arqueologia de Barcelona (ICUB), sent responsable d’aquest important patrimoni arqueològic soterrat, supervisa les mesures preventives per minimitzar la desaparició d’aquest patrimoni històric de la nostra ciutat, i avançar en el seu coneixement, així com recuperar i habilitar aquests espais de memòria històrica i posar-los a l’abast de la societat.

Actualment s’està treballant en la redacció d’un conveni formal entre les dues institucions, que reculli el marc normatiu i les condicions d’aquesta col·laboració.

Canvis en la programació del Dilluns de la Societat, de la Societat Catalana d’Egiptologia

Detall de l'estàtua de Ramsés II. Temple de Luxor
Detall d’estàtua de Ramsés II. Temple de Luxor. Fotografia: Fernando Estrada

La Societat Catalana d’Egiptologia ha hagut d’introduïr uns canvis a la seva programació de les conferències dels Dilluns de la Societat, que ens han notificat i posem en el vostre coneixement.

La conferència del proper dilluns 15 de maig tindrà lloc al Saló de Plens de la Seu del Districte de l’Eixample (c/ d’Aragó, 311, cantonada c/ Bruc) serà: “Los canales de la vida”, comunicació presentada en el V Congreso Ibérico de Egiptologia, a càrrec del seu autor el  Sr. Fernando Estrada Laza, arquitecte i professor de civilització egípcia.

La xerrada ”Aegypto capta: Egipte en època romana“ a càrrec de la Dra Núria Castellano passarà a realitzar-se el dilluns 29 de maig serà a la seu de la Societat Catalana d’Egiptologia (c/ Aragó, 305, entresòl).