Programa de Voluntaris del Patrimoni Mundial 2026

La Fundación San Millán de la Cogolla (La Rioja) promou l’organització del Programa de Voluntaris del Patrimoni Mundial, que aquest any 2026 tindrà lloc del 13 al 27 de juliol.

La iniciativa de Voluntaris del Patrimoni Mundial (WHV) s’inicià l’any 2008 en el marc del Programa d’Educació sobre el Patrimoni Mundial del Centre del Patrimoni Mundial de la UNESCO en col·laboració amb el Comitè Coordinador del Servei Voluntari Internacional (CCIVS) per mobilitzar i involucrar als joves i les organitzacions juvenils en la preservació i promoció del Patrimoni Mundial.

La iniciativa està adreçada a joves d’entre 18 i 30 anys interessats en el patrimoni cultural, on tindran l’oportunitat de conèixer a joves d’altres països, compartir coneixement amb els veïns i veïnes de San Millán de la Cogolla i adquirir experiència professional.

El camp de voluntariat tindrà lloc del 13 al 27 de juliol a San Millán de la Cogolla, i les inscripcions ja estan obertes. No es requereix una formació específica, però es valoraran titulacions de Formació Professional o Universitàries relacionades amb art, arquitectura, història, paleografia, conservació del patrimoni cultural, noves tecnologies o comunicació. Un cop finalitzat el voluntariat, tots els participants rebran un certificat d’assistència.

Trobareu tota la informació i el formulari d’inscripció a la web de la Fundación San Millán de la Cogolla

Publicada la convocatòria per a la concessió de subvencions a municipis i a comarques per a inversions en la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic per a l’any 2026

Amb data 8 de juny de 2026 s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/1772/2026, de 29 de maig, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aprova la convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència no competitiva, a municipis i a comarques per a inversions en la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic per a l’any 2026 (ref. BDNS 909841).

El període per presentar les sol·licituds és del 9 de juny al 30 de juny del 2026. El dia 30 de juny del 2026 es poden presentar sol·licituds fins a les 14:00:00 hores.

Descarregueu-vos la resolució de la convocatòria en pdf

Descarregueu-vos la resolució amb les bases específiques en pdf

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2026 «Intervencions paleontològiques als Pirineus Orientals (2022-2025): una mirada a l’evolució dels ecosistemes al llarg del Pleistocè»

Us presentem el vídeo de la sisena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2026.

Intervencions paleontològiques als Pirineus Orientals (2022-2025): una mirada a l’evolució dels ecosistemes al llarg del Pleistocè

Conferenciants: Clàudia Tura Poch (Institut de Recerca Històrica, Universitat de Girona), Isaac Rufí Casals (Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques, Departament d’Història i Arqueologia, Universitat de Barcelona) i Maria Prat Vericat (Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont)

Moderador: Joan Madurell Malapeira (Dipartimento di Scienze della Terra, Università degli studi Firenze; Departament de Geologia, Universitat Autònoma de Barcelona)

Al llarg del Pleistocè, els Pirineus van constituir una barrera biogeogràfica per a les poblacions de grans mamífers. Sembla que, en els períodes glacials, aquest caràcter es feia evident, ja que aquesta serralada se situava entre l’estepa-tundra septentrional i els biomes més temperats de la península Ibèrica. Una de les principals àrees de pas per a les rutes de la fauna i dels humans es trobava a la zona oriental, on tenim el corredor de la costa i el pas de les valls fluvials Tet-Segre. L’estudi del registre fòssil d’aquesta regió pot aportar valuosos coneixements per entendre com van evolucionar i es van adaptar les comunitats faunístiques a les fluctuacions climàtiques que es van succeir al llarg d’aquesta època. En aquesta conferència presentarem els resultats dels estudis i les intervencions desenvolupats entre el 2022 i el 2025 en el marc del projecte «Evolució dels ecosistemes dels Pirineus Orientals i àrees adjacents durant el Pleistocè». Durant aquests quatre anys, l’equip investigador va desplegar actuacions en jaciments situats en quatre àrees per tal de poder creuar estratigrafies que permetessin obtenir un registre continu des de finals del Pleistocè inferior fins al Pleistocè superior: la Cerdanya (excavacions a la cova d’Anes), l’Alta Garrotxa (estudi de materials i represa d’intervencions a la cova 120), el Conflent (treballs a la Grotte de la Carrière) i la Conca Besalú-Banyoles (estudi de materials del Complex d’Incarcal i intervenció a Can Marifont).

El vídeo de la conferència ha quedat a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2026 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2026 en pdf

Cultura presenta el nou Pla de l’Arqueologia i la Paleontologia de Catalunya 2030

El document, aprovat pel Govern, és fruit d’un procés participatiu sense precedents que ha mobilitzat prop de 500 professionals del sector.

Amb l’aprovació d’aquesta eina, Catalunya es dota d’una estratègia nacional per garantir que el seu llegat mil·lenari sigui accessible, inclusiu i un referent de projecció internacional.

Ahir es va presentar a Barcelona el Pla de l’Arqueologia i la Paleontologia de Catalunya 2030 (PAPCAT 2030), un instrument estratègic i transversal dissenyat per donar resposta als reptes estructurals, tecnològics i socials dels pròxims anys.

La consellera de Cultura, Sònia Hernández, acompanyada del director general del Patrimoni Cultural, Joaquim Borràs, va presentar el pla davant dels professionals de l’arqueologia i la paleontologia, que van assistir a l’acte al Palau de Pedralbes. A l’acte, també van intervenir la subdirectora general del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, Marina Miquel, la professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, Anna Bach i el president de l’Associació d’Arqueòlegs de Catalunya, Isidre Pastor.

El Pla, aprovat pel Govern de la Generalitat, s’ha elaborat amb una clara voluntat de diàleg i consens. Durant la presentació, la consellera va destacar que el PAPCAT 2030 vol convertir aquest patrimoni en un motor cultural, social i econòmic, reforçant el compromís institucional amb la protecció i conservació d’aquest llegat.

L’elaboració del PAPCAT 2030 s’ha realitzat mitjançant un ampli procés participatiu iniciat l’any 2024. En total, gairebé 500 professionals d’arreu del territori han contribuït a definir les bases del Pla a través de vuit taules sectorials, sis taules territorials i una auditoria exhaustiva del pla anterior (PIACAT 2009).

El desplegament del Pla s’estructura en cinc objectius estratègics i 68 mesures i està previst que disposi d’un pressupost específic fins al 2030 que permeti implementar el total d’aquestes mesures previstes.

Amb l’aprovació d’aquesta eina, Catalunya es dota d’una estratègia nacional per garantir que el seu llegat mil·lenari sigui accessible, inclusiu i un referent de projecció internacional.

Consulteu la nota de premsa del Govern

Descarregueu-vos la publicació del PAPCAT 2030

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2026 «Intervencions paleontològiques als Pirineus Orientals (2022-2025): una mirada a l’evolució dels ecosistemes al llarg del Pleistocè»

Us recordem que el dimecres 3 de juny a les 18 hores tindrà lloc la sisena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2026.

Intervencions paleontològiques als Pirineus Orientals (2022-2025): una mirada a l’evolució dels ecosistemes al llarg del Pleistocè

Conferenciants: Clàudia Tura Poch (Institut de Recerca Històrica, Universitat de Girona), Isaac Rufí Casals (Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques, Departament d’Història i Arqueologia, Universitat de Barcelona) i Maria Prat Vericat (Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont)

Moderador: Joan Madurell Malapeira (Dipartimento di Scienze della Terra, Università degli studi Firenze; Departament de Geologia, Universitat Autònoma de Barcelona)

Al llarg del Pleistocè, els Pirineus van constituir una barrera biogeogràfica per a les poblacions de grans mamífers. Sembla que, en els períodes glacials, aquest caràcter es feia evident, ja que aquesta serralada se situava entre l’estepa-tundra septentrional i els biomes més temperats de la península Ibèrica. Una de les principals àrees de pas per a les rutes de la fauna i dels humans es trobava a la zona oriental, on tenim el corredor de la costa i el pas de les valls fluvials Tet-Segre. L’estudi del registre fòssil d’aquesta regió pot aportar valuosos coneixements per entendre com van evolucionar i es van adaptar les comunitats faunístiques a les fluctuacions climàtiques que es van succeir al llarg d’aquesta època. En aquesta conferència presentarem els resultats dels estudis i les intervencions desenvolupats entre el 2022 i el 2025 en el marc del projecte «Evolució dels ecosistemes dels Pirineus Orientals i àrees adjacents durant el Pleistocè». Durant aquests quatre anys, l’equip investigador va desplegar actuacions en jaciments situats en quatre àrees per tal de poder creuar estratigrafies que permetessin obtenir un registre continu des de finals del Pleistocè inferior fins al Pleistocè superior: la Cerdanya (excavacions a la cova d’Anes), l’Alta Garrotxa (estudi de materials i represa d’intervencions a la cova 120), el Conflent (treballs a la Grotte de la Carrière) i la Conca Besalú-Banyoles (estudi de materials del Complex d’Incarcal i intervenció a Can Marifont).

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimonigencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2026 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2026 en pdf

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2026 «Hàbitat, funcions domèstiques i usos funeraris a les Guixeres de Vilobí (Sant Martí Sarroca, Alt Penedès) durant el neolític antic»

Us presentem el vídeo de la cinquena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2026.

Hàbitat, funcions domèstiques i usos funeraris a les Guixeres de Vilobí (Sant Martí Sarroca, Alt Penedès) durant el neolític antic

Conferenciants: F. Xavier Oms (SERP. Universitat de Barcelona) i Josep Mestres (VINSEUM)

Moderador: Jordi Farré Huguet (VINSEUM)

Les Guixeres de Vilobí és un assentament a l’aire lliure d’uns 2500 m². Es va començar a excavar, amb metodologia moderna, el 1974, una tasca que es va allargar intermitentment fins al 1984. Des del 2015, el grup SERP de la Universitat de Barcelona ha reprès els treballs en aquest jaciment. Una de les principals característiques que presenta és que s’hi documenten, de manera superposada estratigràficament, nivells d’hàbitat del neolític antic cardial, el neolític antic epicardial, el neolític postcardial i, de manera molt més puntual, del neolític final-calcolític, en una potència que pot assolir els 120 cm en alguns trams del jaciment. Els nivells més ben conservats són aquells que pertanyen a les fases més antigues, però, en general, en tota la seqüència s’ha documentat la presència de nivells arqueològics, juntament amb nombroses estructures, com forats de pal, cubetes, estructures de combustió i possibles espais d’hàbitat. De la mateixa manera, també s’han registrat nombrosos espais on semblen reproduir-se activitats artesanals i domèstiques. Finalment, i d’una manera molt més puntual, també s’han documentat restes d’inhumacions, tant del neolític final-calcolític com del neolític postcardial i, durant la campanya del 2025, una fossa interessant amb una inhumació individual acompanyada d’un aixovar nombrós, pertanyent al neolític antic cardial.

El vídeo de la conferència ha quedat a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2026 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2026 en pdf

Seminari: La valoración de daños en el patrimonio arqueológico. El método ValTArq

Aquest divendres 22 de maig de 2026, a les 18 hores, tindrà lloc el Seminari: La valoración de daños en el patrimonio arqueológico. El método ValTArq.

Aquesta activitat, organitzada en el marc del Consejo General de Colegios Oficiales de Doctores y Licenciados, es farà en línia a través de la plataforma Zoom i està especialment adreçada a professionals i estudiants vinculats a l’arqueologia, la gestió patrimonial i la protecció del patrimoni cultural.

El seminari abordarà una de les qüestions cada vegada més rellevants i complexes en la defensa i gestió del patrimoni arqueològic: com valorar tècnicament els danys ocasionats al patrimoni arqueològic i quines eines metodològiques existeixen actualment per fer-ho amb rigor i objectivitat.

Durant la sessió es tractaran aspectes vinculats als peritatges arqueològics, la protecció jurídica i tècnica del patrimoni cultural, els criteris de valoració de danys i l’aplicació pràctica del mètode ValTArq, amb exemples relacionats amb l’espoli, les afectacions urbanístiques o les intervencions inadequades.

📅 22 de maig de 2026
🕕 18 h
💻 Seminari online · Plataforma Zoom
🎟 Activitat gratuïta amb inscripció prèvia obligatòria

Inscripcions:
https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSfnwVVm_Nz-wyFrYwTdlILT5lYyfQn_goemDv7b77PfeWh5ew/viewform?usp=preview

Consulteu tota la informació a la web del Consejo General de Colegios Oficiales de Doctores y Licenciados o a la web del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya

Aprovades les convocatòries de concessió de subvencions per a projectes que articulin els sectors professionals en l’àmbit del patrimoni cultural i per a la conservació-restauració de béns mobles i dels elements arqueològics i artístics integrats en el patrimoni immoble

S’han publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya dues resolucions relatives a la concessió de subvencions en l’àmbit del patrimoni cultural.

Resolució CLT/1478/2026, de 8 de maig, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aprova la convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, per a projectes que articulin els sectors professionals en l’àmbit del patrimoni cultural per a l’any 2026 (ref. BDNS 904700).

El període per presentar les sol·licituds és del 19 de maig al 3 de juny de 2026. El dia 3 de juny de 2026 es poden presentar sol·licituds fins a les 14:00:00 hores.

Descarregueu-vos la resolució de la convocatòria en pdf

Resolució CLT/1479/2026, de 8 de maig, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aprova la convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, per a la conservació-restauració de béns mobles i dels elements arqueològics i artístics integrats en el patrimoni immoble per al període 2026-2027 (ref. BDNS904781).

El període per presentar les sol·licituds és del 19 de maig al 3 de juny de 2026. El dia 3 de juny de 2026 es poden presentar sol·licituds fins a les 14:00:00 hores.

Descarregueu-vos la resolució de la convocatòria en pdf

Aprovada la convocatòria per a la concessió de subvencions per a inversions en jaciments arqueològics i paleontològics destinades a la visita pública, per al període 2026-2028

S’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/1508/2026, de 8 de maig, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aprova la convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, per a inversions en jaciments arqueològics i paleontològics destinades a la visita pública, per al període 2026-2028 (ref. BDNS 905597).

El període per presentar les sol·licituds és del 20 de maig al 4 de juny de 2026. El dia 4 de juny de 2026 es poden presentar sol·licituds fins a les 14:00:00 hores.

Descarregueu-vos la resolució de la convocatòria en pdf

Descarregueu-vos la resolució amb les bases específiques en pdf

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2026 «Hàbitat, funcions domèstiques i usos funeraris a les Guixeres de Vilobí (Sant Martí Sarroca, Alt Penedès) durant el neolític antic»

Us recordem que el dimecres 20 de maig a les 18 hores tindrà lloc la cinquena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2026.

Hàbitat, funcions domèstiques i usos funeraris a les Guixeres de Vilobí (Sant Martí Sarroca, Alt Penedès) durant el neolític antic

Conferenciants: F. Xavier Oms (SERP. Universitat de Barcelona) i Josep Mestres (VINSEUM)

Moderador: Jordi Farré Huguet (VINSEUM)

Les Guixeres de Vilobí és un assentament a l’aire lliure d’uns 2500 m². Es va començar a excavar, amb metodologia moderna, el 1974, una tasca que es va allargar intermitentment fins al 1984. Des del 2015, el grup SERP de la Universitat de Barcelona ha reprès els treballs en aquest jaciment. Una de les principals característiques que presenta és que s’hi documenten, de manera superposada estratigràficament, nivells d’hàbitat del neolític antic cardial, el neolític antic epicardial, el neolític postcardial i, de manera molt més puntual, del neolític final-calcolític, en una potència que pot assolir els 120 cm en alguns trams del jaciment. Els nivells més ben conservats són aquells que pertanyen a les fases més antigues, però, en general, en tota la seqüència s’ha documentat la presència de nivells arqueològics, juntament amb nombroses estructures, com forats de pal, cubetes, estructures de combustió i possibles espais d’hàbitat. De la mateixa manera, també s’han registrat nombrosos espais on semblen reproduir-se activitats artesanals i domèstiques. Finalment, i d’una manera molt més puntual, també s’han documentat restes d’inhumacions, tant del neolític final-calcolític com del neolític postcardial i, durant la campanya del 2025, una fossa interessant amb una inhumació individual acompanyada d’un aixovar nombrós, pertanyent al neolític antic cardial.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimonigencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2026 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2026 en pdf