Workshop “L’arqueologia del gènere i les activitats de manteniment. estat actual de la recerca i l’ensenyament universitari”, al Camp de les lloses

Cartell del Workshop “L’arqueologia del gènere i les activitats de manteniment. estat actual de la recerca i l’ensenyament universitari”, que se celebra l'1 de desembre de 2017 al Camp de les llosesEl proper dia 1 de desembre se celebrarà el IV Workshop del Camp de les Lloses que enguany es desenvoluparà sota el títol “l’Arqueologia del Gènere i les Activitats de Manteniment. Estat actual de la recerca i l’ensenyament universitari”.

L’aplicació de la perspectiva de gènere en arqueologia és deutora dels moviments reivindicatius feministes que han denunciat la subjugació de les dones mitjançant les estructures patriarcals i han plantejat la necessitat d’analitzar les “raons” per les quals s’havia arribat a aquesta situació.

Al IV workshop s’elaborarà un estat de la qüestió actual de la investigació en Arqueologia del Gènere i de la seva necessària impartició a la universitat.

“L’arqueologia del Gènere defensa una ciència amb principis ètics que permetin explicitar com es produeix el desenvolupament de les injustícies, les desigualtats i les invisibilitzacions de determinats sectors de la població en funció del sexe, l’edat, la classe, l’ètnia, la condició sexual i la ideologia”.

Preu: 30€ (inclou esmorzar, dinar i certificat)
Lloc: Sala de plens de l’ajuntament de Tona. C/ de la Font, 10. Tona

| Descarregueu el programa en pdf |
| Full d’inscripció |

Homenatge a la Doctora Glòria Trias Rubiés al MAC- Barcelona

Cartell de l’acte d’homenatge a la Doctora Glòria Trias Rubiés al MAC-BarcelonaDemà dimarts 21 de novembre a les 19,00 hores tindrà lloc al Museu d’Arqueologia de Catalunya – Barcelona l’homenatge a la Doctora Glòria Trias Rubiés.

L’acte commemora els 50 anys de la publicació del seu llibre “Cerámicas griegas de la Península Ibérica”, publicació que va significar un abans i un desprès en els estudis de la ceràmica grega peninsular. Fins la data d’avui és una referència obligada per al coneixement i la recerca de les importacions ceràmiques gregues a Ibèria.

A la sessió intervindran el Dr. Josep Manuel Rueda, director del Museu d’Arqueologia de Catalunya, la Sra. Francisca Coll, directora de Patrimoni del Consell de Mallorca, la Dra. Maite Miró, cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural, el Dr. Francisco Contreras, director del Departamento de Prehistoria y Arqueología de la Universidad de Granada, i la biògrafa personal i científica de la Dra. Glòria Trias, Dra. Margarita Orfila de la Universidad de Granada.

Dintre de l’acte la Dra. Paloma Cabrera, del Museo Arqueológico Nacional, impartirà una xerrada sobre la importància del llibre “Cerámicas griegas de la Península Ibérica” i la recerca sobre ceràmica grega a Ibèria. El Dr. Xavier Aquilué, del Centre Iberia Graeca, presentarà la nova publicació: “Homenatge a Glòria Trias Rubiés. Cerámicas griegas de la Península Ibérica: cinquanta anys després (1967-2017)”.  Dintre del programa, està prevista l’actuació de Mariona Sagarra i Trias, cantant i compositora.

Lloc: Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona. Pg. de Santa Madrona, 39-41. Parc de Montjuïc, Barcelona

Exposició “Agon! La competició a l’antiga Grecia”

Cartell de l’exposició “Agon! La competició a l’antiga Grecia”Del 24 de novembre d’enguany fins al 18 de febrer de 2018 es podrà visitar al centre cultural Caixaforum de Barcelona l’exposició “Agon! La competició a l’antiga Grecia”, que ofereix una visió d’aquest esperit competitiu a través d’una selecció de tresors de l’espectacular col·lecció del British Museum.

La història de la Grècia antiga, tal com la coneixem, és plena d’actes heroics, triomfs de guerrers i èxits d’esportistes. L’èpica d’Homer, les victòries dels atletes olímpics o les aventures d’Hèracles, totes es caracteritzen per una intensa competitivitat. L’esperit competitiu dels antics grecs era present en tots els aspectes de la vida domèstica i religiosa, que consideraven que es podia assolir l’excel·lència amb un equilibri entre la ment i el cos.

A l’exposició, comissariada per Peter Higgs, es podran contemplar peces provinents del British Museum. Escultures, monedes, ceràmiques o joies, amb peces icòniques com el fris del mausoleu d’Halicarnàs, que retrata la batalla entre els grecs i les amazones, un bust de marbre d’Eurípides, un dels tres grans poetes de la tragèdia grega, o l’estàtua del Diadumen de Vaison, una escultura de marbre d’un atleta lligant-se una cinta al cap com a marca de la seva victòria.

| Per a més informació cliqueu aquí |

Recuperació i presentació del conjunt de pintures rupestres al Cocó de la Gralla, (Mas de Barberans, Montsià)

Recentment ha tingut lloc, a la delegació dels Serveis Territorials a les Terres de l’Ebre del Departament de Cultura, la presentació de les actuacions realitzades dins del pla integral de tractament de les pintures rupestres de Cocó de la Gralla, que han permès posar en valor aquest magnífic conjunt rupestre de més de 8000 anys d’antiguitat.

Les pintures rupestres del Cocó de la Gralla van ser descobertes pel senyor Domingo Ribas, veí de Santa Bàrbara. Uns deu anys després, el març de 2014, es va informar de la seva existència al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i es confirmà la seva autenticitat.

El conjunt pictòric es troba al Barranc de Montpou, en el municipi de Mas de Barberans, en un abric orientat al sud-est d’uns 10 metres de llargada, entre 0,70 i 1 metre de fondària, i 1 metre d’alçada. El panell pintat ocupa una llarga i estreta franja de 3 metres de longitud per 0’40 metres d’amplada situada a la part més alta de la paret de l’abric. Pel que fa a la cronologia de les pintures, sembla que es podrien datar entre el Postpaleolític i el Neolític.

S’identifiquen un total de 69 figures d’estil llevantí o naturalista: 27 arquers, 4 figures humanes, 2 petjades, 3 cabres, 1 bossa, 3 arcs i fletxes, 1 personatge particular, 1 antropo-zoomorf, 1 senglar, 1 quadrúpede i diversos traços i restes de morfologia indeterminades. D’entre les diferents figures, destaquen dues fileres d’arquers orientats a l’esquerra i a la carrera, així com diversos animals i petjades, que formen una possible escena de cacera. Els arquers porten arcs, fletxes i presenten un abillament variat, plomes i diversos ornaments al llarg del seu cos. El grup d’arquers de la filera superior és el més nombrós, uns vint, i de mida més gran. A la part inferior, sota les cames dels arquers més grans, hi ha un altre grup cinc arquers més petits. Entre els arquers de la filera superior també s’observa un personatge particular d’aparença mitològica i sobrenatural, amb un gran cap de forma el·lipsoïdal. A la base del panell pintat hi ha un altre grup de figures amb un arquer orientat a la dreta en posició de disparar un arc, un quadrúpede i una cabra. Al petit sostre de l’abric es documenta una escena de caça amb un arquer, una cabra ferida per una fletxa i traços que podrien representar restes de sang.

Atesa la seva condició automàtica  de BCIN amb categoria de Zona Arqueològica d’acord amb la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni cultural català i donada la singularitat i espectacularitat de les figures identificades, el conjunt fou incorporat al programa Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya i el desembre de 2015 es redacta un pla integral de tractament de les pintures que es portarà a terme a partir de 2016.

El pla ha comportat 4 grans àmbits d’actuació: la protecció, la documentació, la conservació i la difusió.

Protecció: es realitza l’aixecament topogràfic del conjunt pictòric i es redacta un projecte de tancament de protecció per tal de garantir la conservació de les pintures de possibles agressions incontrolades. El 2017 es contracte i s’executa el tancament de protecció que permetrà regular el lliure accés a les pintures. Amb la col·laboració del Parc Natural dels Ports, es porta a terme la retirada de vegetació que amaga tot el conjunt de les pintures rupestres. L’objectiu es doble, per un costat es protegeix les pintures de les conseqüències negatives d’un possible incendi i per altre, la neteja, permet contemplar integrament la localització del conjunt.

Documentació: es contracta a un especialista en art rupestre la documentació de les pintures rupestres per tal de garantir el correcte coneixement de les pintures i tenir d’aquesta manera la possibilitat de realitzar una correcta difusió.

Conservació: en 2016 es realitza un estudi sobre l’estat de conservació de les pintures i un proposta de mesures a aplicar per a la seva conservació. El 2017 es contracta i s’executa una intervenció de conservació, consolidació i recuperació del color de tot el conjunt pictòric. Entre altres resultats la intervenció ha permès que actualment es pugin veure diferents figures que abans no eren observables a simple vista.

Difusió: si be les pintures son observables des e fora el tancament de protecció, s’ha instal·lat un panell informatiu on, mitjançant un calc es reprodueixen les pintures i un breu text explica les característiques de les pintures i el seu valor patrimonial.

Actualment  s’està treballant en la creació d’un espai de acollida i punt d’informació sobre les pintures al Museu de la Pauma de Mas de Barberans, la organització i gestió de visites guiades i diferents materials didàctics sobre les pintures rupestres.

Els valors patrimonials d’aquestes pintures també seran incorporats i tractats dins l’ampli discurs del patrimoni natural i cultural del Parc Natural dels Ports.

Informe: Josep Castells

 

Curs d’Arqueologia Paleocristiana “In unum estis congregati. Arqueologia del primer monacat cristià (s. IV-VII)”

Els dies 27, 28, 29 i 30 de novembre i 1 de desembre, s’ha programat el curs d’Arqueologia Paleocristiana “In unum estis congregati. Arqueologia del primer monacat cristià (s. IV-VII)”, impartit pels professors Dra. Jordina Sales i Dr. Carles Buenacasa, que tindrà lloc a l’aula 202 de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (c/ Montalegre, 6-8).

El curs es completarà amb una sortida per a visitar els jaciments de El Bovalar (Serós) i la Villa Fortunatus (Fraga), el dissabte 2 de desembre (tot el dia). Els professors Sales i Buenacasa han escrit un llibre per al curs que es lliurarà a tots els participants.

| Descarregueu el programa del curs en pdf |

Jornada monogràfica que sobre la figura J. Puig i Cadafalch i la capitalitat de Barcelona

El proper dijous dia 16 de novembre, a partir de les 17,00 hores, se celebrarà al Museu d’Història de Barcelona una jornada monogràfica que sobre la figura J. Puig i Cadafalch i la capitalitat de Barcelona, coordinada per Eduard Riu i Mireia Freixa.

Més enllà de les facetes d’arquitecte modernista i noucentista, en l’obra de Puig i Cadafalch destaca l’ambició de configurar Barcelona com a capital. Dins del marc dels actes de l’Any J. Puig i Cadafalch, el seminari abordarà la seva visió crítica de l’urbanisme vuitcentista (Plans Cerdà i Baixeras) en favor de la ciutat beaux arts del Pla Jaussely d’enllaços, l’interès per les infraestructures (aigua, clavegueram, pavimentació), la dotació d’equipaments nacionals (museu i biblioteca) i la contribució a les grans operacions a la plaça de Catalunya i l’exposició de Montjuïc (1915-1924).

| Per descarregar el programa cliqueu aquí |

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018 “25 anys de treballs a Oxirrinc (El Bahnasa, Egipte)”

Conferència: “25 anys de treballs a Oxirrinc (El Bahnasa, Egipte)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 15 de novembre de 2017, a les 19:oo hores.

Conferenciants: Maite Mascort i Josep Padró
Moderador: Ignasi-Xavier Adiego

Oxirrinc va ser la ciutat més prominent del XIXè nomus de l’Alt Egipte durant l’època grecoromana. S’hi ha excavat a la Necròpoli Alta (de l’època saïta, passant per una fase grecoromana, fins a l’època bizantina), a l’Osireion i als complexos religiosos d’època cristina. El més singular dels espais excavats és l’Osireion, el temple dedicat a Osiris, on culminaven els misteris que representaven la mort i el posterior renaixement del déu de la vegetació i de la nova vida en el Més Enllà. Oxirrinc és un bon exemple per conèixer l’evolució arquitectònica de les tombes de la darrera etapa de la civilització egípcia, l’evolució artística, la perdurabilitat de les creences religioses i la implantació del cristianisme com a nova religió.

 


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes destacats de la propera xerrada.

  • Perquè vàreu decidir treballar al jaciment d’Oxirrinc

L’any 1992 el Dr. Josep Padró va endegar una excavació arqueològica a Egipte, emmarcada en l’interès de poder comptar amb un jaciment on es poguessin portar a terme tasques arqueològiques i docents lligades amb la Universitat de Barcelona i amb la Societat Catalana d’Egiptologia.

El primer pas va ser posar-se en contacte amb el Servei d’Antiguitats d’Egipte. Entre d’altres opcions hi havia la possibilitat de treballar a la ciutat d’Oxirrinc, un indret situat al poble de El-Bahnasa, a l’Egipte Mitjà, lluny dels circuits turístics egipcis, ben conegut a les fonts clàssiques però pràcticament desconegut arqueològicament.

La ciutat d’Oxirrinc, en l’antiguitat va ser la capital del XIXè nomus de l’Alt Egipte, sent un enclavament de gran importància per la seva situació geogràfica, a la vora del Bahr Yussef i a la cruïlla de les vies d’accés als deserts occidentals, especialment el de Bahariya, on es dirigien nombroses caravanes amb fins comercials.

A la fi del segle XIX i començament del XX els papiròlegs Grenfell i Hunt van descobrir a Oxirrinc més de cent mil fragments de papirs, la majoria en grec. A començaments dels anys vint arqueòlegs com Petrie i Breccia, van iniciar diversos treballs arqueològics per tal de salvaguardar l’important patrimoni històric d’aquesta zona.

El 1982, aleshores Servei d’Antiguitats d’Egipte (avui Consell Suprem d’Antiguitats egípcies), es va fer càrrec d’aquest jaciment després de tenir notícies del saqueig d’una gran tomba Saïta. El 1992 es va constituir una Missió Mixta integrada per la Universitat de Barcelona i el Servei d’Antiguitats d’Egipte amb l’objectiu d’iniciar un programa científic que permetés aprofundir en el coneixement global de la societat oxirrinquita. La consolidació de l’equip d’investigació propicia la creació de la Missió Arqueològica d’Oxirrinc.

Teníem davant nostre un gran repte: poder estudiar i donar a conèixer l’evolució de l’antiga ciutat d’Oxirrinc.

  • Ara commemoreu els 25 anys de les excavacions a Oxirrinc. Quina és la vostra valoració?

Efectivament, ara fa 25 anys que van començar els treballs arqueològics al jaciment d’Oxirrinc (El-Bahnasa, Egipte), molt de temps però que ens ha passat molt ràpid. Durant aquests 25 anys de treball hem pogut aprofundir en diversos aspectes que ens han permès poder conèixer millor el jaciment arqueològic i l’evolució de la societat oxirrinquita aproximadament, des del 664 aC fins el segle VIII dC.

Volem destacar diversos aspectes que considerem importants: La realització d’un treball detallat de la topografia de la ciutat i els seus voltants ens ha permès un millor coneixement de les estructures funeràries i cultuals del jaciment, juntament amb un estudi de l’evolució urbana de la ciutat grecoromana. Hem pogut, també, fixar unes dades cronològiques més acurades sobre la construcció, ús i abandonament dels diferents edificis. Principalment de la Necròpolis Alta, Estructures Paleo-Bizantines i de l’Osireion.

Paral·lelament s’han efectuat, entre d’altres, estudis sobre aspectes concrets de la història de la religió i usos funeraris per mitjà de les inscripcions, ofrenes i aixovars recuperats, principalment a les dependències del Osireion i de la Necròpolis Alta; Sobre la història econòmica a través de la producció i importació d’objectes a la ciutat grecoromana i sobre els coneixement dels trets físics de la població de la ciutat en època antiga (Saïta-Grecoromana), a partir de l’estudi dels individus tant momificades com no momificats.

Aquesta actuació continuada ha estat possible gràcies a l’ajut de diferents institucions. Actualment tenim el suport de la Universitat de Barcelona,  la Université Paul-Valéry 3 de Montpellier,  la Fundació Palarq,  la Societat Catalana d’Egiptologia i  la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

  • Quines fites científiques heu assolit

Científicament podem assenyalar que han estat unes campanyes arqueològiques molt importants i interessants. Entre les troballes més espectaculars figuren, per exemple, l’Osireion, un temple subterrani dedicat a Osiris, presidit per una estàtua colossal jacent del déu, on es celebraven els misteris osiríacs relacionats amb la inundació i el renaixement diví. També cal destacar la recent descoberta i única a Egipte de més de 5.000 peixos, la meitat momificats i la majoria oxirrincs, oferts com a ofrena votiva en època faraònica.

Les excavacions de nombroses tombes de les necròpolis, que abasten un ampli marc cronològic que va de l’època Saïta al període bizantí amb els primers cristians, ens han permès poder conèixer l’evolució dels enterraments, dels seus aixovars i del ritual funerari. L’estudi dels grans complexos religiosos i funeraris d’època cristiana ens han aportat noves dades sobre l’evolució urbanística de la ciutat d’Oxirrinc en època bizantina.

Per tot l’abans esmentat podem afirmar que coneixem millor la vida a Oxirrinc des de la Baixa Època fins l’arribada dels àrabs.

III Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre

Cartell de la III Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’EbreEl dia 25 de novembre de 2017, dissabte, se celebrarà al Palau Oliver de Boteller, a Tortosa, la III Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre.

Un any més, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre i el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre col·laboren per fer possible la difusió de les metodologies, experiències i lliçons obtingudes a partir de la recuperació d’una part del patrimoni que la Guerra Civil va deixar a les Terres de l’Ebre.La III Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre se centrarà novament en l’arqueologia del conflicte, donant veu als responsables d’algunes de les intervencions realitzades al territori durant els darrers anys.

L’excavació d’estructures defensives i llocs de comandament durant la batalla de l’Ebre ha esdevingut una font d’informació i coneixement que complementa i acompanya als estudis tradicionals de la història militar. Les restes materials, les pròpies infraestructures construïdes arran del conflicte, aporten dades que corroboren o invaliden hipòtesis basades en la documentació o la memòria dels combatents i, alhora, obren noves línies d’investigació sobre aspectes poc coneguts de la vida al front.

Les intervencions, a més, en alguns casos sumen a l’objectiu científic la voluntat de conservació i retorn a la societat dels conjunts excavats. Aquests esdevenen actius patrimonials i turístics que requereixen d’una gestió adient. És per això que en aquesta edició s’incorporen algunes experiències en aquest camp, que requereix d’eines específiques que van més enllà de l’arqueologia o la història.

| Descarregueu el programa |
| Descarregueu el díptic informatiu |

XXI Curs d’història monetària hispànica “De la dracma a l’euro. Sistemes i unions monetàries a l’occident d’Europa”.

Curs amb ocasió del 15è aniversari de la introducció de l’euro, el tema serà “De la dracma a l’euro. Sistemes i unions monetàries a l’occident d’Europa”Els dies 29 i 30 de novembre de 2017 s’impartirà el XXI Curs d’història monetària hispànica que organitza el Gabinet Numismàtic de Catalunya, del MNAC. Aquesta vegada, amb ocasió del 15è aniversari de la introducció de l’euro, el tema serà “De la dracma a l’euro. Sistemes i unions monetàries a l’occident d’Europa”.

El curs parteix de la introducció de la moneda per grecs, púnics i romans a la península Ibèrica i el seu impacte sobre els pobles indígenes. A continuació, analitza la difusió i el desenvolupament, al llarg de l’edat mitjana, del sistema monetari carolingi i la posterior recepció de divises àuries fortes, com els florins i ducats italians, que van ser imitades i utilitzades de patró. També es ressegueix, ja en l’edat moderna, l’arribada de grans quantitats de metalls preciosos i la formalització de sistemes monetaris amb peces grosses d’alt valor que, amb noms diversos, es van estendre tant a Europa com a Amèrica i van circular fins a l’Àsia més remota. Finalment, el punt d’arribada en aquest veritable periple històric és una reflexió sobre el present de l’euro i un assaig de prospectiva del seu futur, després d’analitzar el paper de precedent de la Unió Monetària Llatina creada a mitjan segle XIX.

Informació i inscripcions: De dilluns a divendres, de 9 a 14 hores. tel. 93 622 03 60  /  gnc@museunacional.cat
Lloc: Aula Europa, seu de les institucions europees a Barcelona. Passeig de Gràcia, núm. 90, Barcelona

| Descarregueu el tríptic amb el programa i altres informacions en pdf |

Recull bibliogràfic d’arqueologia i paleontologia, octubre 2017

Portada del resum BibliogràficJa teniu disponible el núm. 53, corresponent al mes d’octubre de 2017, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General del Patrimoni Cultural, o al mateix Servei.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions i els enllaços als butlletins anteriors, al catàleg de la Biblioteca i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.