Us presentem el vídeo de la sisena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2026.
Intervencions paleontològiques als Pirineus Orientals (2022-2025): una mirada a l’evolució dels ecosistemes al llarg del Pleistocè
Conferenciants: Clàudia Tura Poch (Institut de Recerca Històrica, Universitat de Girona), Isaac Rufí Casals (Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques, Departament d’Història i Arqueologia, Universitat de Barcelona) i Maria Prat Vericat (Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont)
Moderador: Joan Madurell Malapeira (Dipartimento di Scienze della Terra, Università degli studi Firenze; Departament de Geologia, Universitat Autònoma de Barcelona)
Al llarg del Pleistocè, els Pirineus van constituir una barrera biogeogràfica per a les poblacions de grans mamífers. Sembla que, en els períodes glacials, aquest caràcter es feia evident, ja que aquesta serralada se situava entre l’estepa-tundra septentrional i els biomes més temperats de la península Ibèrica. Una de les principals àrees de pas per a les rutes de la fauna i dels humans es trobava a la zona oriental, on tenim el corredor de la costa i el pas de les valls fluvials Tet-Segre. L’estudi del registre fòssil d’aquesta regió pot aportar valuosos coneixements per entendre com van evolucionar i es van adaptar les comunitats faunístiques a les fluctuacions climàtiques que es van succeir al llarg d’aquesta època. En aquesta conferència presentarem els resultats dels estudis i les intervencions desenvolupats entre el 2022 i el 2025 en el marc del projecte «Evolució dels ecosistemes dels Pirineus Orientals i àrees adjacents durant el Pleistocè». Durant aquests quatre anys, l’equip investigador va desplegar actuacions en jaciments situats en quatre àrees per tal de poder creuar estratigrafies que permetessin obtenir un registre continu des de finals del Pleistocè inferior fins al Pleistocè superior: la Cerdanya (excavacions a la cova d’Anes), l’Alta Garrotxa (estudi de materials i represa d’intervencions a la cova 120), el Conflent (treballs a la Grotte de la Carrière) i la Conca Besalú-Banyoles (estudi de materials del Complex d’Incarcal i intervenció a Can Marifont).
El vídeo de la conferència ha quedat a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2026 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.
Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2026 en pdf
Les Guixeres de Vilobí és un assentament a l’aire lliure d’uns 2500 m². Es va començar a excavar, amb metodologia moderna, el 1974, una tasca que es va allargar intermitentment fins al 1984. Des del 2015, el grup SERP de la Universitat de Barcelona ha reprès els treballs en aquest jaciment. Una de les principals característiques que presenta és que s’hi documenten, de manera superposada estratigràficament, nivells d’hàbitat del neolític antic cardial, el neolític antic epicardial, el neolític postcardial i, de manera molt més puntual, del neolític final-calcolític, en una potència que pot assolir els 120 cm en alguns trams del jaciment. Els nivells més ben conservats són aquells que pertanyen a les fases més antigues, però, en general, en tota la seqüència s’ha documentat la presència de nivells arqueològics, juntament amb nombroses estructures, com forats de pal, cubetes, estructures de combustió i possibles espais d’hàbitat. De la mateixa manera, també s’han registrat nombrosos espais on semblen reproduir-se activitats artesanals i domèstiques. Finalment, i d’una manera molt més puntual, també s’han documentat restes d’inhumacions, tant del neolític final-calcolític com del neolític postcardial i, durant la campanya del 2025, una fossa interessant amb una inhumació individual acompanyada d’un aixovar nombrós, pertanyent al neolític antic cardial.
