Jornades Europees de Patrimoni 2020

Els dies 9, 10 i 11 d’octubre tindrà lloc una nova edició de les Jornades Europees de Patrimoni (JEP), una iniciativa del Consell d’Europa i la Comissió Europea que està considerada l’activitat participativa més important d’Europa en relació amb el patrimoni cultural.

A Catalunya, aquest esdeveniment està impulsat per la Generalitat de Catalunya i compta amb la col·laboració de la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis, l’Institut Ramon Muntaner, l’Associació Capital de la Cultura Catalana i Catalonia Sacra.

Municipis i entitats d’arreu de Catalunya se sumen a aquesta festa del patrimoni cultural, programant diferents activitats gratuïtes com ara jornades de portes obertes, visites guiades, concerts, activitats i tallers familiars, entre d’altres, per apropar el patrimoni cultural a la ciutadania.

Podeu consultar tota la informació i l’agenda de les Jornades en línia clicant aquí.

IV Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna

Els propers dies 8 i 9 d’octubre se celebrarà el IV Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna amb el títol Conjunts tancats dels segles XVI i XVII a la Mediterrània nord-occidental.

Aquest seminari, organitzat per la Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic i l’Ajuntament de Roses, es podrà seguir i participar en línia a través de la plataforma MEET i l’enllaç https://meet.jit.si/SIAMM.

Per a més informació cliqueu aquí

Recull bibliogràfic d’Arqueologia i Paleontologia juliol-setembre 2020

imatge recull biblJa teniu disponible el número 78, corresponent als mesos de juliol, agost i setembre de 2020, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que posteriorment es dipositen a la Biblioteca del Patrimoni Cultural o al mateix Servei, així com de diverses publicacions digitals.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions, els enllaços als textos de les publicacions digitals, l’enllaç als reculls bibliogràfics anteriors, al catàleg de la Biblioteca del Patrimoni Cultural i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

Arriba el 20è Cap de Setmana Ibèric!

Dissabte 3 i diumenge 4 d’octubre se celebrarà la 20a edició del Cap de Setmana Ibèric de la Ruta dels Ibers, amb més de 100 activitats gratuïtes per a tots els públics en 25 jaciments ibèrics de Catalunya.

El Cap de Setmana Ibèric està organitzat pel Museu d’Arqueologia de Catalunya que, mitjançant els jaciments que integren la Ruta dels Ibers, vol impulsar el coneixement d’aquesta civilització. Com cada any, el Cap de Setmana Ibèric proposa fer una immersió en la societat ibèrica des d’un punt de vista diferent: l’artesania, la tecnologia, l’organització social i política, etc. Aquesta nova edició se celebra sota el títol “Productes km 0” i se centrarà a mostrar com la societat ibèrica aprofitava els recursos naturals en la vida quotidiana.

Per a més informació cliqueu aquí

Jornada d’Arqueologia: La “Cultura de Merlès” revisada

El proper dissabte 3 d’octubre se celebrarà al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona la Jornada d’Arqueologia: La “Cultura de Merlès” revisada. La transició entre els períodes del bronze final a la 1era edat del ferro a la Catalunya Central i àrees veïnes. Aquesta jornada està organitzada pels Serveis Territorials del Departament de Cultura a la Catalunya Central amb la col·laboració del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i el grup de recerca SAPPO/GRAMPO de la UAB.

Aquesta jornada pretén ser una actualització del què des de la primera meitat del segle XX s’ha anomenat “cultura de Merlès”: un grup cultural definit per les seves produccions ceràmiques amb una distribució geogràfica específica i la no coincidència, en principi, amb el registre arqueològic de les grans àrees culturals contemporànies conegudes a Catalunya. Els recents estudis realitzats pel grup de recerca SAPPO/GRAMPO de la UAB entorn a aquest possible grup cultural, junt amb aportacions d’estudis en àrees properes, han conduït a una revisió molt important del tema, motiu d’aquesta jornada.

Per a més informació, programa de la jornada i inscripcions cliqueu aquí

Es declaren Espai de Protecció Arqueològica els jaciments arqueològics de Can Bonells (Santa Maria de Merlès) i l’Escorxador (Arbeca)

Ambdós jaciments han estat declarats Espai de Protecció Arqueològica, mitjançant resolució de la Consellera de Cultura, durant aquests mesos d’estiu en els que el Departament de Cultura ha continuat treballant malgrat la crisi provocada per la pandèmia de la COVID.

El jaciment de Can Bonells (Santa Maria de Merlès, Berguedà), declarat amb data 29 de juliol de 2020, es tracta d’un petit assentament rural d’època ibèrica. Es troba en una zona planera, al nord-oest d’un gran camp de conreu, molt proper a la riera de Merlès, amb una clara realitat d’explotació del territori i dels recursos. Perduren diversos espais (hàbitat, emmagatzematge i estabulació), llars de foc, un possible forn, quatre sitges i altres elements. L’assentament s’ha de dividir en dues fases cronològiques clares. Una primera fase, millor conservada, mostra un conjunt urbà complex, així com una cultura material rica, amb una cronologia dels segles V i IV aC (ibèric antic). La segona fase és de difícil adscripció cronològica, però per la presència d’alguns elements ceràmics i de la continuïtat de l’hàbitat, superant els límits antics, s’hauria de situar durant el segle III aC. (ibèric ple). Aquest conjunt és un excel·lent exemple del poblament rural dispers d’aquest període a l’interior de Catalunya.

El jaciment de l’Escorxador (Arbeca, Garrigues), declarat amb data 17 de setembre de 2020, es tracta d’una instal·lació d’explotació agropecuària romana, que podria ser tipus vil·la romana. Tindria els seus orígens en algun moment del segle I aC i assoliria un moment intens de vida entre els segles I-III dC. Aquest jaciment engloba part d’un camp i part d’una zona del nucli local d’Arbeca no urbanitzada. Les restes visibles conservades es localitzen a l’oest del camí de Tàrrega, a una cota lleugerament més elevada i seccionades per la seva construcció. Els materials en superfície apareixen a banda i banda del camí i, preferentment, en els camps de conreu situats al nord-est. Es tracta d’un conjunt format per diverses estructures entre les que s’observen una cantonada amb blocs escairats d’una possible conducció, un mur est/oest seccionat i un paviment d’opus signinum parcialment destruït.

Amb aquestes dues declaracions, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia ja suma 80 expedients de declaració d’EPA.  

Publicació de la revista Tribuna d’Arqueologia 2017-2018

Primeres pàgines i sumari

Presentació del volum p. 7
Maria Teresa Miró i Alaix, Cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia

El nucli fortificat de Puig Rom i el seu entorn immediat (2014-2017)   p. 11
Eva Subias, Anna M. Puig, Dolors Codina, José Ignacio Fiz

25 anys d’excavacions a Oxirrinc (El-Bahnasa, Egipte)  p. 35
Maite Mascort, Josep Padró

Neandertals entre ossos i glaceres: darreres intervencions a la Cova de les Llenes i a la Cova dels Tritons (congost d’Erinyà, el Pallars Jussà)   p. 65
Jordi Rosell, Maite Arilla, Ruth Blasco

Continuïtats i canvis en la ramaderia a Catalunya del primer mil·lenni a.n. e. a l’antiguitat tardana. Adaptació ecològica o canvis sociopolítics?  p. 76
Ariadna Nieto-Espinet, Angela Trentacoste, Silvia Guimarães,Silvia Valenzuela-Lamas

Recerca arqueològica al castell de Montjuïc de Barcelona (2010-2018) Primers resultats  p. 131
Josep M. Vila i Carabasa

Aportacions al coneixement de la prehistòria recent al tram inferior de la vall de l’Ebre (Móra la Nova, Benifallet, Aldover i Flix): dinàmica d’assentaments a l’aire lliure i en cova   p. 149
Miquel Molist, Roger Alcántara, Ricard Arnaiz, Ivan Gironès, Andreu Monforte-Barberan, Quim Sisa-Lopez de Pablo, Marc Piera, Laura Vicens, Anna Gómez-Bach

Intervencions arqueològiques a les muralles de Tàrrega. Recerca, recuperació del patrimoni i difusió. Els casos del carrer del Carme 31 i del portal d’Urgell  p. 170
Oriol Saula, Anna Colet, Josep Giribet, Joel Minguell, Ivonne Pont, Amanda Cardona, Marta Aguilar

L’assentament protohistòric de La Cella (Salou, Tarragonès). Campanyes del 2010 al 2017  p. 192
Ivan Cots, Jordi Diloli, Jordi Vilà, Ramon Ferré, Laura Bricio

Projecte Cella Vinaria: quinze anys de recerca arqueològica i patrimonial al celler romà de Vallmora (Teià, Maresme)   p. 220
Antoni Martín i Oliveras

Els Derelictes Bou Ferrer i Illes Formigues II, dos jaciments extraordinaris per comprendre el comerç naval de la Bètica al període Julioclaudi   p. 254
Carlos de Juan, Rut Geli, Franca Cibecchini, Guillem Mauri, Joan Mayoral, Gustau Vivar

Recuperació dels gravats rupestres de Mas de n’Olives, Ponts 2010-2016   p. 273
Josep Castells, Eudald Guillamet, Lluís Sant

L’establiment rural de l’ibèric ple de Rabassats (Nulles, Alt Camp)   p. 295
Maria Carme Belarte, Joan Canela, Jordi Morer, Oriol Cuscó, Marc Ocaña

Intervenció arqueològica a l’antic Hospital de Clergues de Girona: l’evolució urbana de la riba del riu Galligants des de l’època romana fins a l’actualitat   p. 314
Maribel Fuertes Avellaneda

Les termes romanes de Caldes de Montbui. Una nova visió a partir de les darreres intervencions   p. 337
Pere Lluís Artigues Conesa, Gemma Hernández Herrero, Antoni Rigo Jovells

El dipòsit de bronzes de la Colomina de Bor (Bellver de Cerdanya, la Cerdanya)  p. 362
Josep Gallart Fernàndez, Marta Fàbregas Espadaler, Ignacio Montero Ruiz, Àngels Jorba Valls, Oriol Mercadal Fernández (†)

El teatre romà, noves dades sobre el procés d’urbanització de l’àrea portuària de Tàrraco   p. 385
Josep Anton Remolà Vallverdú, Jacinto Sánchez Gil de Montes

Sortides matinals a l’excavació arqueològica del poblat ibèric del Puig del Castell de Samalús

Recinte defensiu d’època republicana annexat a la muralla.

Els propers dimecres 15 i 22 de juliol de 9,30 a 13 hores, el Museu de Granollers ha programat unes sortides matinals a l’excavació arqueològica del poblat ibèric del Puig del Castell de Samalús (Cànoves i Samalús, Vallès Oriental), guiada per l’arqueòleg Marc Guàrdia.


Al poblat Ibèric del Puig del Castell de Samalús hi ha les restes arqueològiques ben conservades d’un important poblat ibèric fortificat ubicat al cim i els vessants del puig, amb una posició estratègica ideal tant pel seu difícil accés com per la visió privilegiada de la plana vallesana que ofereix l’indret.

Les excavacions que s’hi han realitzat han posat al descobert seva imponent fortificació. Al llarg del segle V aC es bastí en aquest turó una muralla de grans dimensions que tancava una superfície de 4 hectàrees. La fortificació estava protegida per nombroses torres que conferien al lloc unes característiques defensives espectaculars.  Malgrat tot, el poblat fou abandonat definitivament a mitjan segle I aC i el poblament, ja romanitzat, es desplaçà a la plana.

 Altre aspecte significatiu d’aquest jaciment és la gran probabilitat d’identificació amb la desapareguda ciutat de Lauro, ja que se sap que a l’indret hi havia una ciutat on s’encunyava moneda ibèrica des de mitjan segle II aC. El topònim de Llerona, derivat de Lauro, n’és un altre indici i, tenint en compte la gran quantitat de monedes trobades a la zona, com ara el tresor de Cànoves amb la majoria de monedes de Lauro, així com per la referència a les fonts històriques, tot sembla indicar que el jaciment te un alt potencial per ser identificat amb la ciutat perduda de Lauro.

Cal inscripció prèvia al telèfon: 93 842 68 40 o al correu electrònic: museu@granollers.cat

Recull bibliogràfic d’arqueologia i paleontologia de juny 2020

imatge recull biblJa teniu disponible el núm. 77, corresponent al mes de juny de 2020, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

El recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que posteriorment són dipositats a la biblioteca de la Direcció General  del Patrimoni Cultural, ubicada a la primera planta del palau Moja, o al mateix Servei.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions i els enllaços als butlletins anteriors, al catàleg de la Biblioteca i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

Tribuna d’Arqueologia 2019-2020 en línia “Intervenció al lateral de la C-31 a Badalona. Noves evidències de l’extensió del límit nord de la ciutat de Baetulo”

Conferència: Intervenció al lateral de la C-31 a Badalona. Noves evidències de l’extensió del límit nord de la ciutat de Baetulo

Conferenciant: Iñaki Moreno (ATICS), arqueòleg
Moderadora: Clara Forn (Museu d’Arqueologia de Badalona)

Dimecres dia 8 de juliol de 2020, a les 6 de la tarda, en directe, a travès del canal de Youtube de Patrimonigencat. Aquesta és l’última de les conferències del cicle de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020 que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

Entre els mesos de setembre de 2016 i abril de 2017 es va dur a terme una intervenció arqueològica de gran envergadura vinculada a les obres de construcció del lateral nord de l’autopista C-31 al seu pas per Badalona, dins l’espai protegit BCIN ciutat romana de Baetulo. La intervenció suposà el descobriment de noves restes pertanyents a la trama urbana de la ciutat de Baetulo, fora del límit nord de l’actual planta de la ciutat romana, i que a la llum de les noves evidències caldrà revisar.

Les restes pertanyien, d’una banda, a una zona agrícola dedicada al conreu de vinya fora del límit est de la ciutat, on es documentaren més de 200 alvei ben disposats en diferents carrers. D’altra banda, ja dins dels límits del pomerium, s’exhumaren un edifici singular per la seva orientació, que difereix de l’ordenació de la ciutat, i tota una insula delimitada pel cardo maximus i per un cardo minor que feia de límit oest de la ciutat. Les estances documentades, que patiren diferents reformes entre el segle I a. de la n.e. i II d. de la n.e., pertanyen tant a espais de treball i transformació (magatzems i dos forns, possiblement, de pa), com d’habitatge i representació, alguns dels quals decorats amb diferents solucions sumptuàries: mosaics, opus signinum decorat i opus sectile.




A continuació, us oferim una petita entrevista amb Iñaki Moreno sobre els aspectes més destacats de la xerrada.

  • Què motivà la intervenció arqueològica i quins són els resultats principals?

La present intervenció arqueològica fou motivada per la construcció del lateral nord de l’autopista C-31 al seu pas per Badalona entre els carrers Alacant i de la Batllòria. L’obra fou promoguda per Infraestructures.cat i suposà la descoberta d’una important extensió de camps dedicada al conreu de la vinya en època romana i de part de dues insules, un tram de del cardo maximo, un cardo minor i un decumanus minor de la ciutat de Baetulo.

  • Quins són els elements més importants recuperats arran de de la intervenció?

A banda d’haver pogut determinar la morfologia de la trama urbana en aquest sector de la ciutat entre els segles I ane i II dne, s’han de posar en relleu una sèrie de paviments musius pertanyents a algunes de les estances documentades.

En aquest sentit destaquem el mosaic recuperat al sector oest de la insula oriental amb el motiu de la flor de la vida datable del canvi d’era i el mosaic de la casa central de la insula occidental amb el motiu dels peixos (molls) encarats, datat de mitjans del s.I dne. S’ha de destacar el fet que de l’excavació d’aquesta darrera habitació es recuperà una excepcional herma amb l’efígie de Bacus treballada sobre marbre giallo antico.

  • Què suposen aquestes noves descobertes per l’estudi de l’antiga Baetulo?

En primer lloc suposa un trencament amb  l’hipotètic límit nord de la ciutat romana que els primers estudis sobre la topografia de Baetulo havien proposat. Actualment tenim la certesa que la ciutat s’expandeix al nord de l’actual autopista C-31 en com a mínim, dues insules més.

En segon lloc, la morfologia de les noves insules difereix de les estudiades a la zona sud de la ciutat, fet que obliga a replantejar la topografia de Baetulo i plantejar noves hipòtesis.