Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2016-2017: “El fortí romà de Monteró 1 i la militarització del paisatge durant el primer segle de presència romana al nord-est de la Citerior” (en directe per internet)

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 22 de febrer de 2017, 19,00h

Conferenciants: Jordi Principal, M. Pilar Camañes, Carles Padrós i Aïda Moreno
Moderador: Joaquim Pera

El proper dimecres dia 22 de febrer de 2017, a partir de les 19,00h, a la sala d’actes del Palau Marc (Rambla de Santa Mònica, 8, Barcelona), està programada la xerrada: “El fortí romà de Monteró 1 i la militarització del paisatge durant el primer segle de presència romana al nord-est de la Citerior”, dintre del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2016-2017,  que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

Monteró 1 (Camarasa, Noguera) és el jaciment més destacat del conjunt arqueològic de la serra de Monteró, on s’han documentat fins a quatre jaciments diferents, amb cronologies que van des de l’edat del bronze fins al període andalusí, sense comptar les restes de la Guerra Civil espanyola. Les excavacions que s’hi han fet ininterrompudament des del 2002 mostren restes corresponents a un únic nivell d’ocupació, que ha estat interpretat com un fortí romanorepublicà de control territorial (un castellum), actiu entre el 130 i el 75 aC, el qual hauria estat destruït de manera violenta i abandonat definitivament durant la guerra de Sertori. Monteró 1 devia formar part d’un sistema de control per part de l’administració romana que prioritzava les necessitats logístiques militars a l’hora d’estructurar el territori.

La conferència, a càrrec de Jordi Principal, M. Pilar Camañes, Carles Padrós i Aïda Moreno, estarà moderada per Joaquim Pera. La sessió s’emetrà en directe per vídeostreaming. Si voleu fer comentaris o preguntes pels ponents les podreu fer en els comentaris a aquest post o a Twitter amb el hashtag #tribuna2017


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacatsde la propera xerrada.

  • Des de quan es coneix el jaciment? Quan van començar les intervencions arqueològiques?

Sempre ha existit la tradició de que al cim del serrat de Monteró hi havia un castell (de fet, hi ha una entrada específica per a aquest terme a la GEC. Abans de la Guerra Civil sabem que encara s’hi veien estructures en alçada; estructures, d’altra banda, que van ser destruïdes durant les accions de guerra del 1938, que van afectar de manera molt evident tot el serrat.

La primera notícia “científica” del jaciment data del 1931; tot i així, durant tot el segle XX mai s’hi realitzaren excavacions arqueològiques. Això sí, a partir dels anys setanta, comença a ser regularment freqüentat per furtius, espoliadors i detectoristes, ja que es propagaren ràpidament els rumors sobre la riquesa i la varietat dels materials metàl·lics que hi apareixien. Aquestes actuacions il·legals es veieren, a més, afavorides pel fet que es tracta d’un lloc de difícil accés i control.  L’inici de les intervencions arqueològiques al 2002 han frenat en bona mesura aquesta dinàmica, però el dany que ha patit el jaciment ha estat considerable i irreparable. De fet, de tot aquest patrimoni robat i espoliat només ha pogut ser-ne recuperada una ínfima part.

Com ja hem dit, les intervencions arqueològiques començaren el 2002, sota la tutela científica de l’ICAC i amb el suport incondicional del Museu de la Noguera, però sobretot de l’Ajuntament de Camarasa, que ha anat garantint la continuïtat del projecte fins avui dia.

Actualment, les actuacions al jaciment tenen lloc en el marc del projecte quadrienal El nord-est de la Citerior d’Escipió Emilià a Cèsar: la militarització del paisatge com a model de gestió territorial, coordinat des del Museu d’Arqueologia de Catalunya.

  • Aquest espoli continuat ha condicionat d’alguna manera la recerca que heu anat plantejant?

En part sí. Tant a nivell patrimonial com científic. Des del vessant patrimonial podem parlar d’espais afectats i destruïts, no únicament per les accions bèl·liques del 1938, sinó per l’actuació dels furtius. Hem intentat intervenir-hi de manera prioritària donat que eren els que més riscos comportaven.

Des del vessant científic, hem de ser conscients del material robat sistemàticament (del qual hem pogut documentar només una petita part), de les dades que hem perdut. Igualment, aquest espoli continuat ha anat generant una mena de llegenda al voltant del jaciment i dels materials obtinguts suposadament en ell de manera il·legal, que fins i tot ha alimentat la creació, entre la mateixa comunitat investigadora, de clixés i hipòtesis difícils de superar, malgrat les excavacions arqueològiques dutes a terme en els darrers 15 anys demostrin tot el contrari.

  • Quines fases històriques s’han pogut documentar en el transcurs de la intervenció?

En el serrat de Monteró es localitzen fins a quatre jaciments. Monteró 2, és un conjunt de sitges, no estudiades, entre els dos elements muntanyosos principals del serrat; Monteró 3, situat en el cim més oriental i amb evidències en superfície probablement del període ibèric; el Txelis, petita fortificació andalusina situada en un enclavament aïllat a l’extrem nord-oest del conjunt; finalment, Monteró 1 és el jaciment que ha estat treballat sistemàticament en aquest projecte. Si ens centrem en Monteró 1, és un conjunt d’estructures assentades sobre la roca mare, que en moltes ocasions retallen aquest nivell per aconseguir nivells de circulació coherents. Sembla clar, després dels treballs realitzats, que ens trobem davant d’un assentament d’una única fase, de durada molt determinada, dins el període romà tardorepublicà. Es tractaria d’una cronologia  a l’entorn del 125-75 ane, a partir de l’estudi de la cultura material.

  • Quines aportacions clau destacaríeu pel que fa a la primera implantació romana en el territori de Catalunya respecte del jaciment de Monteró?

El fet que els treballs sistemàtics s’hagin realitzat des de fa 15 anys i de manera interrompuda, ens permet dir que Monteró és un dels castella més ben coneguts de la geografia catalana. Així aquesta llarga trajectòria investigadora ha permès que en els últims anys s’hagi pogut iniciar una interpretació sòlida dels diversos edificis definits, especialment a la zona central del tossal. En el transcurs d’aquests treballs s’han anat posant al descobert evidències que permeten plantejar l’existència d’una residència del comandant de la guarnició, el praetorium, així com també d’algun tipus de centre administratiu encara en curs d’estudi. Aquestes construccions singulars són especialment conegudes ja en el període imperial i, per tant, resulta prou rellevant la seva identificació en espais d’època republicana, com Monteró, per seguir avançant en el coneixement de l’arqueologia militar romana al nord-est peninsular, al llarg dels segles II i I ane.

Actes de les I Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre

Portada de la publicació de les actes de les I Jornades d’arqueologia de les Terres de l’EbreEl Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha editat en dos volums les Actes de les I Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre, celebrades en maig de 2016, on s’exposaven els resultats de les intervencions arqueològiques dels darrers anys a les Terres de l’Ebre.

Els volums recullen les 81 comunicacions que els investigadors van exposar al llarg del 6 i 7 de maig de 2016 al Palau Oliver de Boteller de Tortosa, seu dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre. També s’inclouen sota l’epígraf de Resums 78 fitxes d’altres intervencions que, per la seva naturalesa, no es van presentar com a comunicacions, però que contenen treballs de gran rellevància, com intervencions de control i seguiment arqueològic en obra pública i privada, on també destaquen les intervencions realitzades sobre el patrimoni de la Guerra Civil.

Les I Jornades d’arqueologia de les Terres de l’Ebre són una iniciativa dels Serveis Territorials del Departament de  Cultura a les Terres de l’Ebre i del Servei d’Arqueologia i Paleontologia que han comptat amb el suport científic i d’organització del  Museu de les Terres de l’Ebre i la Universitat Rovira i Virgili, així com la col·laboració de la Diputació de Tarragona i l’Institut de Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre, del Departament de Territori i Sostenibilitat.

El motiu de les Jornades naix de la necessitat d’una recapitulació del fruit de les intervencions arqueològiques preventives, d’urgència i dels projectes de recerca que s’hi han dut a terme al llarg dels darrers deu anys, atès que des de 1999 no s’havia fet cap trobada semblant a les Terres de l’Ebre i era oportú organitzar un espai de treball i divulgació de la tasca que realitzen els investigadors i professionals de l’Arqueologia, les institucions i entitats de les Terres de l’Ebre en l’àmbit del patrimoni cultural.

| Podeu consultar i descarregar la publicació en pdf clicant aquí |

S’obre la inscripció per a la campanya d’excavacions d’enguany a la Roca dels Bous

Pòster de l'avís d'inscripció per participar a la campanya d'excavació del jaciment de paleolític mig de la Roca dels Bous (Sant LLorenç de Montgai, La Noguera)S’obre el termini d’inscripció per participar a la campanya d’excavació del jaciment de paleolític mig de la Roca dels Bous (Sant LLorenç de Montgai, La Noguera), que es portarà a terme entre el 8 i el 17 d’abril d’aquest any.

Tots aquells que estiguin interessats en participar-hi han de remetre via e-mail, un breu escrit amb les motivacions per participar en la campanya d’excavació, i també cal que adjuntin un breu CV de l’activitat arqueològica desenvolupada fins ara. Es requereix participació durant tota la campanya d’excavació.

Si en voleu rebre més informació, adreceu-vos a: cepap@uab.cat

Obituari: Mor Frederic-Pau Verrié

Obituari: Mor Frederic-Pau Verrié
Frederic-Pau Verrié i Faget. Fotografia: Ricard Cugat

El passat dissabte 11 de febrer va morir a Barcelona, l’historiador Frederic-Pau Verrié i Faget (Girona, 1920-2017), gran especialista en pintura gòtica catalana, arqueòleg i editor. Va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi en 2001. En la seva trajectòria personal destaca el seu compromís en la seva lluita antifranquista.

Va estudiar a l’Escola Massana i es va llicenciar a la Universitat de Barcelona. En 1946 va obtenir una plaça d’arxiver a l’Institut Municipal d’Història. Havia viscut la Guerra Civil i la desaparició de la Universitat de la República. Va ser un dels fundadors de la revista Ariel, una de les publicacions que reivindicaven la recuperació del català com a llengua de cultura. El 1953 va ser processat i repressaliat  per activitats polítiques.

En els períodes de 1970-972 i de 1980-1985 va ser director del Museu d’Història de Barcelona. Va dirigir l’excavació del primitiu baptisteri cristià de Barcelona i va ser un dels impulsors del projecte de la renovació del subsòl arqueològic i la recuperació de l’espai sota les voltes del Tinell. Com a director del museu, va redactar el projecte de reforma i ampliació del museu de 1982.

En la seva faceta d’editor va publicar títols tan destacats com les ”Elegies de Bierville’ de Carles Riba i ‘La pell de brau’ de Salvador Espriu.

2a circular del V Congrés Internacional d’Arqueologia Experimental

V Congrés Internacional d’Arqueologia ExperimentalEls dies 25, 26 i 27 d’octubre de 2017 se celebrarà a Tarragona el V Congrés Internacional d’Arqueologia Experimental, que organitzen l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), l’ICAC, l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC) i la Asociación Experimenta.

El V Congrés Internacional d’Arqueologia Experimental vol reunir els investigadors en arqueologia que utilizen l’experimentació i l’actualisme per resoldre problemàtiques relacionats amb l’estudi de societats pretèrites des de diferents disciplines, abastant un ampli arc cronològic. El congrés pretén també aglutinar els darrers avenços en la didàctica i divulgació del patrimoni.

Al congrés es dedicaran dos días (25 i 26 de octubre) a presentacions teòriques, tant comunicacions orals com pòsters, i un dia pràctic (el 27 d’octubre), dedicat a la presentació d’experimentacions, demostracions i tallers. Las sessions tindran lloc a l’Aula Magna de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili.

| Vegeu la segona circular clicant aquí |
| Descarregeu la fitxa d’inscripció|

Workshop Internacional: “Empty spaces or creative interfaces? A multi-scalar perspective on current dryland archaeology”, a la UPF

Imatge de dunes al desert que il·lustra el Congrés Internacional: "Empty spaces or creative interfaces? A multi-scalar perspective on current dryland archaeology"Durant els dies 15 al 17 de febrer tindrà lloc al Campus Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra (auditori Mercè Rodoreda) el congrés internacional:”Empty spaces or creative interfaces? A multi-scalar perspective on current dryland archaeology”.

La trobada recull una trentena de presentacions sobre arqueologia en zones àrides, i vol ser un fòrum de discussió sobre temàtiques com ara la resiliència i adaptació de societats humanes en aquests ambients, i l’aplicació de mètodes i tècniques com ara la geoarqueologia o l’observació terrestre. Entre els ponents convidats, el congrés comptarà amb la participació de John Kinahan (Namib Desert Archaeological Survey), Cameron Petrie (University of Cambridge), Remy Crassard (Laboratoire Archéorient, Saverio Kratli (International Commission on Nomadic Peoples), Andrea Zerboni (University of Milan), Alfredo Gonzales Ruibal and Jorge DeTorres (INCIPIT-CSIC), Michael Frachetti (Washington University in St. Louis) i Gian Luca Bonora (Eurasian National University).

| Descarregueu el programa en pdf |
| Per a més informació consulteu la web clicant aquí |

Exposició: “La Fortalesa de Vilars d’Arbeca. Terra, aigua i poder en el món ibèric”, al MAC-Barcelona

expo_vilarsEl proper dijous 9 de febrer s’inaugurarà al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona  l’exposició: “La Fortalesa de Vilars d’Arbeca. Terra, aigua i poder en el món ibèric”, i romandrà oberta al públic fins al 30 d’abril.

A la mostra s’exposen primera vegada els materials arqueològics recuperats, i també es presenten imatges del nou projecte de realitat virtual del jaciment dels Vilars d’Arbeca, una fortalesa que va ser habitada entre els anys 775 i 300 ane, i que és excepcional en el panorama de la fortificació europea i peninsular de la primera edat del ferro. Es tracta d’un conjunt arqueològic únic, resultat de més de trenta anys de recerca, que ha capgirat aspectes fonamentals del coneixement de la civilització ibèrica i dels ilergets.

L’exposició presenta els materials arqueològics recuperats a les excavacions,les imatges del nou projecte de realitat virtual, una espectacular maqueta i un esplèndid i rigorós catàleg. El discurs expositiu té per objectiu mostrar la singularitat de la Fortalesa en el món ibèric i, a través d’ella, explicar la formació del poble ilerget.

Cicle de Cicle de conferències sobre arquitectura romana al Centre del Patrimoni Arqueològic i Natural-CPAN, de Mataró

Fragment de mosaic romà
Fragment de mosaic de la vil·la de Torre Llauder (Mataró). Fotografia: Ajuntament de Mataró.

El proper dijous 9 de febrer començarà a Mataró el cicle de conferències coorganitzades pel Centre del Patrimoni Arqueològic i Natural (CPAN) i el Centre d’Estudis d’Arqueologia i d’Història de Mataró (CEAHM), a l’entorn del projecte de recerca quadriennal (2014-2017): “Arquitectura domèstica senyorial a la costa central de la Laietània romana. Centres urbans i territori, de la República a l’imperi”.

Aquest cicle es realitzarà a la sala polivalent del CEPAN (Masia de Can Boet, C/ Pablo Iglesias, 83 , Mataró), al costat del Clos Arqueològic de Torre Llauder, entre les 19,00 i les 20,30 hores, i està adreçat als membres del CEAHM, estudiants universitaris i públic interessat.

Programa:

9 de febrer de 2017. “L’economia i arqueologia del vi a l’època romana. Producció, comerç i consum a la Regio Laeetana entre els segles I aC i III dC”, a càrrec d’Antoni Martín (Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya).

23 de febrer de 2017. “L’arquitectura rural en època romana: vil·les i altres assentaments”, a càrrec del Dr. Víctor Revilla (Universitat de Barcelona).

30 de març de 2017. “La residència del poder a la costa central de la Laietania romana”. a càrrec de Vanessa Muñoz (directora de les excavacions de Torre Llauder)

20 d’abril de 2017. “Arqueologia de l’arquitectura domèstica romana. Tipologia i evolució a partir dels exemples urbans del nord-est de la Tarraconense”, a càrrec de la Dra. Ada Cortés (Institut Català d’Arqueologia Clàssica)

18 de maig de 2017. “La vil·la romana del Pont del Treball Digne (La Sagrera, Barcelona)”, a càrrec de Dani Alcubierre i Jordi Ardiaca (directors de l’excavació)

Entrada gratuïta.

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017: “El poblat ibèric del Puig del Castell de Samalús (Cànoves i Samalús, Vallès Oriental). Balanç dels primers cinc anys de recerca (2011-2016)”

Conferència: “El poblat ibèric del Puig del Castell de Samalús (Cànoves i Samalús, Vallès Oriental). Balanç dels primers cinc anys de recerca (2011-2016)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 8 de febrer de 2017, 19,00h

Conferenciant: Marc Guàrdia
Moderador: Joan Francès

El projecte de recerca al Puig del Castell de Samalús, engegat l’any 2011, ha permès treure a la llum un poblat ibèric gairebé inèdit. Tot i que només s’han dut a terme sis campanyes d’excavació arqueològica, que no arriben als cent cinquanta dies de feina de camp, les dades obtingudes ens permeten avançar en el coneixement de l’assentament. Les primeres campanyes han incidit en la documentació de la imponent fortificació, amb set torres defensives localitzades i un perímetre de muralla a l’entorn d’un quilòmetre, així com obtenir dades de l’abast cronològic de la seva ocupació. Malgrat que som a les beceroles de la recerca, la interpretació de dades de diferent índole ens permet proposar la identificació d’aquest assentament amb la ciutat ibèrica de Lauro.

| Descarregueu el fulletó de l’itinerari cap el jaciment poblat ibèric del Puig del Castell de Samalús clicant aquí|


A continuació, us oferim una petita entrevista amb Marc Guàrdia sobre els aspectes destacats de la seva conferència.

  • Quan es va descobrir el jaciment del Puig del Castell?

La primera menció de l’existència de les restes les devem a l’arqueòleg vallesà Josep Estrada, quan a mitjan dels anys 50 del segle passat ja esmenta la possibilitat de l’existència d’un gran assentament ibèric atès a la gran quantitat de pedres dalt del turó, sumat a la presència de material ceràmic ibèric dispers. Però més enllà d’aquest fet el coneixement del jaciment no havia crescut fins les nostres intervencions a partir de l’any 2011.

  • Quina és la característica principal del Puig del Castell?

De moment, i tot i que portem excavant relativament poc temps, ens trobem amb una superfície de 4 hectàrees, tancada per una imponent fortificació d’un quilòmetre de perímetre, de la que en coneixem aproximadament la meitat. Coneixem igualment algunes característiques defensives de l’assentament com la presència de set torres, a les que caldria sumar altres estructures relacionables amb la defensa dins el perímetre emmurallat. De moment s’han localitzat dos accessos principals, un dels quals l’hem pogut excavar. L’ocupació de l’assentament arrencaria a finals del segle V aC, i perduraria fins època republicana, en la que es torna a comprovar una important ocupació.

  • Quina es la principal línia de recerca que esteu duent a terme?

El fet de treballar en un jaciment inèdit i amb tant bones perspectives de conservació és que tenim l’oportunitat d’incidir en multitud de camps. Urbanisme, poliorcètica, incidència econòmica… De moment la principal línia de recerca és la correlació que proposem entre el jaciment del Puig del Castell i la ciutat de Lauro, que coneixíem indirectament per la seca de monedes. Tenim diversos indicis que apunten en aquesta direcció, des de la dispersió de monedes de la seca, l’etimologia, els tituli picti sobre àmfores de fabricació propera…

  • Es poden visitar les restes del jaciment?

Malgrat que només hem dut a terme 6 campanyes d’excavació estivals, l’estat de conservació ens permetia obrir el jaciment al públic. Amb relativament pocs recursos, s’ha pogut condicionar un camí d’accés que puja fins al turó, i s’ha adequat parcialment el jaciment, incloent-hi plafons interpretatius per comprendre les restes visibles. Des de l’Ajuntament de Cànoves i Samalús es tenia molt clar que calia donar a conèixer aquest singular recurs patrimonial, juntament amb el concurs del Parc Natural del Montseny. L’excepcionalitat de les restes ha permès integrar el Puig del Castell dins la Ruta dels Ibers, del Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Recull bibliogràfic, gener 2017

pPortada recull bibliogràfic 45Ja teniu disponible el núm. 45, corresponent al mes de gener de 2017, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, o al mateix Servei.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions i els enllaços als butlletins anteriors, al catàleg de la Biblioteca i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.