Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2026 «Hàbitat, funcions domèstiques i usos funeraris a les Guixeres de Vilobí (Sant Martí Sarroca, Alt Penedès) durant el neolític antic»

Us presentem el vídeo de la cinquena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2026.

Hàbitat, funcions domèstiques i usos funeraris a les Guixeres de Vilobí (Sant Martí Sarroca, Alt Penedès) durant el neolític antic

Conferenciants: F. Xavier Oms (SERP. Universitat de Barcelona) i Josep Mestres (VINSEUM)

Moderador: Jordi Farré Huguet (VINSEUM)

Les Guixeres de Vilobí és un assentament a l’aire lliure d’uns 2500 m². Es va començar a excavar, amb metodologia moderna, el 1974, una tasca que es va allargar intermitentment fins al 1984. Des del 2015, el grup SERP de la Universitat de Barcelona ha reprès els treballs en aquest jaciment. Una de les principals característiques que presenta és que s’hi documenten, de manera superposada estratigràficament, nivells d’hàbitat del neolític antic cardial, el neolític antic epicardial, el neolític postcardial i, de manera molt més puntual, del neolític final-calcolític, en una potència que pot assolir els 120 cm en alguns trams del jaciment. Els nivells més ben conservats són aquells que pertanyen a les fases més antigues, però, en general, en tota la seqüència s’ha documentat la presència de nivells arqueològics, juntament amb nombroses estructures, com forats de pal, cubetes, estructures de combustió i possibles espais d’hàbitat. De la mateixa manera, també s’han registrat nombrosos espais on semblen reproduir-se activitats artesanals i domèstiques. Finalment, i d’una manera molt més puntual, també s’han documentat restes d’inhumacions, tant del neolític final-calcolític com del neolític postcardial i, durant la campanya del 2025, una fossa interessant amb una inhumació individual acompanyada d’un aixovar nombrós, pertanyent al neolític antic cardial.

El vídeo de la conferència ha quedat a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2026 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2026 en pdf

Seminari: La valoración de daños en el patrimonio arqueológico. El método ValTArq

Aquest divendres 22 de maig de 2026, a les 18 hores, tindrà lloc el Seminari: La valoración de daños en el patrimonio arqueológico. El método ValTArq.

Aquesta activitat, organitzada en el marc del Consejo General de Colegios Oficiales de Doctores y Licenciados, es farà en línia a través de la plataforma Zoom i està especialment adreçada a professionals i estudiants vinculats a l’arqueologia, la gestió patrimonial i la protecció del patrimoni cultural.

El seminari abordarà una de les qüestions cada vegada més rellevants i complexes en la defensa i gestió del patrimoni arqueològic: com valorar tècnicament els danys ocasionats al patrimoni arqueològic i quines eines metodològiques existeixen actualment per fer-ho amb rigor i objectivitat.

Durant la sessió es tractaran aspectes vinculats als peritatges arqueològics, la protecció jurídica i tècnica del patrimoni cultural, els criteris de valoració de danys i l’aplicació pràctica del mètode ValTArq, amb exemples relacionats amb l’espoli, les afectacions urbanístiques o les intervencions inadequades.

📅 22 de maig de 2026
🕕 18 h
💻 Seminari online · Plataforma Zoom
🎟 Activitat gratuïta amb inscripció prèvia obligatòria

Inscripcions:
https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSfnwVVm_Nz-wyFrYwTdlILT5lYyfQn_goemDv7b77PfeWh5ew/viewform?usp=preview

Consulteu tota la informació a la web del Consejo General de Colegios Oficiales de Doctores y Licenciados o a la web del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya

Aprovades les convocatòries de concessió de subvencions per a projectes que articulin els sectors professionals en l’àmbit del patrimoni cultural i per a la conservació-restauració de béns mobles i dels elements arqueològics i artístics integrats en el patrimoni immoble

S’han publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya dues resolucions relatives a la concessió de subvencions en l’àmbit del patrimoni cultural.

Resolució CLT/1478/2026, de 8 de maig, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aprova la convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, per a projectes que articulin els sectors professionals en l’àmbit del patrimoni cultural per a l’any 2026 (ref. BDNS 904700).

El període per presentar les sol·licituds és del 19 de maig al 3 de juny de 2026. El dia 3 de juny de 2026 es poden presentar sol·licituds fins a les 14:00:00 hores.

Descarregueu-vos la resolució de la convocatòria en pdf

Resolució CLT/1479/2026, de 8 de maig, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aprova la convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, per a la conservació-restauració de béns mobles i dels elements arqueològics i artístics integrats en el patrimoni immoble per al període 2026-2027 (ref. BDNS904781).

El període per presentar les sol·licituds és del 19 de maig al 3 de juny de 2026. El dia 3 de juny de 2026 es poden presentar sol·licituds fins a les 14:00:00 hores.

Descarregueu-vos la resolució de la convocatòria en pdf

Aprovada la convocatòria per a la concessió de subvencions per a inversions en jaciments arqueològics i paleontològics destinades a la visita pública, per al període 2026-2028

S’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/1508/2026, de 8 de maig, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aprova la convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, per a inversions en jaciments arqueològics i paleontològics destinades a la visita pública, per al període 2026-2028 (ref. BDNS 905597).

El període per presentar les sol·licituds és del 20 de maig al 4 de juny de 2026. El dia 4 de juny de 2026 es poden presentar sol·licituds fins a les 14:00:00 hores.

Descarregueu-vos la resolució de la convocatòria en pdf

Descarregueu-vos la resolució amb les bases específiques en pdf

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2026 «Hàbitat, funcions domèstiques i usos funeraris a les Guixeres de Vilobí (Sant Martí Sarroca, Alt Penedès) durant el neolític antic»

Us recordem que el dimecres 20 de maig a les 18 hores tindrà lloc la cinquena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2026.

Hàbitat, funcions domèstiques i usos funeraris a les Guixeres de Vilobí (Sant Martí Sarroca, Alt Penedès) durant el neolític antic

Conferenciants: F. Xavier Oms (SERP. Universitat de Barcelona) i Josep Mestres (VINSEUM)

Moderador: Jordi Farré Huguet (VINSEUM)

Les Guixeres de Vilobí és un assentament a l’aire lliure d’uns 2500 m². Es va començar a excavar, amb metodologia moderna, el 1974, una tasca que es va allargar intermitentment fins al 1984. Des del 2015, el grup SERP de la Universitat de Barcelona ha reprès els treballs en aquest jaciment. Una de les principals característiques que presenta és que s’hi documenten, de manera superposada estratigràficament, nivells d’hàbitat del neolític antic cardial, el neolític antic epicardial, el neolític postcardial i, de manera molt més puntual, del neolític final-calcolític, en una potència que pot assolir els 120 cm en alguns trams del jaciment. Els nivells més ben conservats són aquells que pertanyen a les fases més antigues, però, en general, en tota la seqüència s’ha documentat la presència de nivells arqueològics, juntament amb nombroses estructures, com forats de pal, cubetes, estructures de combustió i possibles espais d’hàbitat. De la mateixa manera, també s’han registrat nombrosos espais on semblen reproduir-se activitats artesanals i domèstiques. Finalment, i d’una manera molt més puntual, també s’han documentat restes d’inhumacions, tant del neolític final-calcolític com del neolític postcardial i, durant la campanya del 2025, una fossa interessant amb una inhumació individual acompanyada d’un aixovar nombrós, pertanyent al neolític antic cardial.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimonigencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2026 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2026 en pdf

La Paleontologia i l’Arqueologia en el Dia Internacional dels Museus 2026: Museus unint un món dividit

Del 16 al 18 de maig, Catalunya es bolcarà en la celebració del Dia Internacional dels Museus 2026, una cita que enguany porta per lema «Museus unint un món dividit». En un context global complex, la celebració posa el focus en com aquestes institucions poden actuar com a ponts per superar divisions socials i culturals, fomentant el diàleg i la pau.

Dins d’aquesta programació, els centres d’arqueologia i ciències naturals (que acullen el patrimoni paleontològic) juguen un paper clau per recordar-nos els nostres orígens comuns.

L’arqueologia com a mirall de la convivència

L’Arqueoxarxa, la xarxa que agrupa els principals museus i jaciments arqueològics liderada pel Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), proposa una mirada al passat per entendre el present. A través de les seves seus i jaciments —com les restes gregues i romanes d’Empúries, la ciutat de Baetulo a Badalona o el passat medieval de la Noguera—, el públic pot explorar com les diverses civilitzacions han habitat el territori català des de la prehistòria fins a l’època medieval.

Aquests espais no només conserven objectes, sinó que narren l’evolució de cultures que, malgrat les seves diferències, van compartir espais i recursos. Valors com la sostenibilitat i l’accessibilitat són els pilars d’aquesta xarxa que busca fer entenedor el passat per a tothom.

Paleontologia i «mutualisme»: la lliçó de la natura

Per la seva banda, la Xarxa de Museus de Ciències Naturals de Catalunya (XMCNC) aporta una perspectiva biològica a la celebració. Mitjançant el concepte de mutualisme —la interacció entre espècies on totes obtenen benefici—, els museus de ciències naturals ensenyen com la cooperació és una estratègia fonamental a la natura. En un món dividit, la paleontologia ens recorda que compartim una història biològica comuna i un mateix ecosistema que cal preservar de manera conjunta.

Activitats destacades: La Nit dels Museus

El moment més esperat serà la Nit dels Museus, que se celebrarà el dissabte 16 de maig. Durant aquesta jornada, molts d’aquests centres obriran les seves portes de forma gratuïta en horari nocturn, oferint visites guiades, teatralitzades i tallers per a famílies que permetran descobrir des de les mines prehistòriques de Gavà fins als secrets dels minerals i fòssils de la nostra terra.

L’objectiu final d’aquestes jornades és sensibilitzar la ciutadania sobre la importància dels museus com a motors de desenvolupament social i espais de trobada per a tota la comunitat.

Dades d’interès:

  • Dates: Del 16 al 18 de maig de 2026.
  • Nit dels Museus: Dissabte 16 de maig.

Consulteu l’agenda: Es poden trobar totes les activitats al portal oficial de Patrimoni Cultural de la Generalitat.

Per saber-ne més:

La Xarxa – Xarxa de Museus de Ciències Naturals de Catalunya

Arqueoxarxa

Dia Internacional dels Museus 2026: Museus unint un món dividit

Un any més, des del Departament de Cultura es proposa al conjunt de museus catalans sumar-se a la celebració del Dia Internacional dels Museus (DIM), tot organitzant activitats i jornades de portes obertes que segueixin el lema de l’ICOM, que enguany és Museus unint un món dividit.

Aquest any 2026, les activitats es concentraran els dies 16, 17 i 18 de maig. La Nit dels Museus serà dissabte 16 de maig. 

Cada 18 de maig se celebra el Dia Internacional dels Museus, el gran esdeveniment que el Consell Internacional dels Museus (ICOM) organitza des de 1977. El gran esdeveniment del Dia Internacional dels Museus és la celebració de la Nit dels Museus que, aquest any, a Catalunya se celebrarà el dissabte 16 de maig.

El Dia Internacional dels Museus és una celebració molt especial per a la comunitat museística internacional en què els museus planifiquen esdeveniments i activitats creatives al voltant d’una temàtica específica per connectar amb els seus públics i remarcar la importància del rol dels museus com a institucions al servei de la societat i del seu desenvolupament. En aquesta nova edició, el Dia Internacional dels Museus explorarà «Museus unint un món dividit», centrant-se en com els museus poden actuar com a ponts que superin les divisions culturals, socials i geopolítiques, fomentant el diàleg, l’entesa, la inclusió i la pau dins de les comunitats i entre elles arreu del món.

Per al DIM 2026, el Departament de Cultura continuarà donant suport als museus catalans. Com cada any, ha creat una imatge gràfica conjunta perquè els diferents equipaments museístics la puguin adaptar i utilitzar per fer difusió de les seves activitats amb motiu de l’esdeveniment i ha habilitat un espai web on es recullen totes les activitats organitzades.

Consulteu tota la programació a l’espai web del DIM 2026

Per a més informació consulteu també la web de Museus

L’arqueologia catalana es vertebra: neix el Grup d’Arqueologia del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya

L’arqueologia i la paleontologia a Catalunya es troben en un moment de transformació estratègica amb l’aprovació del Pla de l’arqueologia i la paleontologia de Catalunya (PAPCAT 2030) el passat 17 de febrer. Aquest nou escenari, impulsat pel Govern, no només ordena les prioritats del patrimoni, sinó que pretén assolir un sector professional actualitzat i organitzat i una interlocució qualificada amb l’Administració per garantir la qualitat de l’exercici professional.

Davant d’aquest repte, la col·legiació representa una eina important per garantir la representativitat i la defensa dels interessos del col·lectiu.

Una aposta pel prestigi i la seguretat professional

Formar part del Col·legi de Doctors i Llicenciats (CDL) ofereix als professionals de la cultura un seguit d’avantatges competitius i de protecció jurídica essencials en el mercat actual:

. Defensa i garanties: Els col·legiats disposen d’assessorament jurídic especialitzat, fiscal i comptable, a més de l’accés a una pòlissa de responsabilitat civil col·lectiva per exercir amb total seguretat.

. Acreditació i visibilitat: La col·legiació permet la inclusió en el directori públic de professionals i l’acreditació oficial davant d’empreses i administracions públiques.

. Formació contínua i gratuïta: El Col·legi aposta per l’actualització de competències, especialment en l’àmbit digital, oferint cursos gratuïts per als col·legiats per adaptar-se a les noves demandes del sector.

. Oportunitats laborals: L’accés a una borsa de treball específica i a registres professionals com el de pèrits judicials o mediadors.

La clau de la cohesió: el nou Grup d’Arqueologia

Una de les iniciatives més destacades d’aquesta nova etapa és la creació del Grup d’Arqueologia del CDL. Aquest espai neix amb l’objectiu de ser un punt de trobada on els professionals puguin connectar, cooperar i impulsar noves iniciatives que marquin l’agenda del patrimoni a Catalunya.

La creació d’aquest grup propi permet una major incidència en les polítiques de patrimoni, facilitant la participació directa en els debats sobre normativa i protecció des d’una perspectiva tècnica i professional. Formar part d’aquest grup és una oportunitat per transformar l’arqueologia des de dins, compartint coneixements en grups de treball especialitzats.

Vols formar part del futur de la professió? 

El Col·legi convida tots els arqueòlegs i professionals de la cultura a sumar-se a aquesta estructura compartida. Els col·legiats interessats a formar part del Grup d’Arqueologia poden inscriure’s enviant un correu a info@cdl.cat.

Col·legiar-se no és només un tràmit, és una decisió per consolidar el prestigi de la professió i garantir que el patrimoni català estigui gestionat per veus expertes i protegides i alineat amb el nou Pla de l’Arqueologia i la Paleontologia de Catalunya – PAPCAT 2030.

Consulteu la pàgina web del Col·legi de Doctors i Llicenciats (CDL)

Consulteu l’Acord de Govern d’aprovació del PAPCAT 2030

Aprovades les bases específiques que han de regir la concessió de subvencions per a inversions en jaciments arqueològics i paleontològics destinades a la visita pública

S’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/1408/2026, de 4 de maig, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aproven les bases específiques que han de regir la concessió de subvencions per a inversions en jaciments arqueològics i paleontològics destinades a la visita pública.

Objecte:

L’objecte d’aquestes bases específiques és promoure la posada en valor del patrimoni arqueològic i
paleontològic català, mitjançant subvencions per a un període triennal a municipis, entitats municipals descentralitzades i comarques per a inversions destinades a millorar la visitabilitat de jaciments arqueològics i paleontològics que ja estiguin oberts al públic i siguin visitables de manera regular.

Queden excloses de l’objecte d’aquesta línia:

a) Aquelles sol·licituds que únicament incloguin una proposta de redacció d’un projecte d’inversió arqueològic o paleontològic. Les despeses per redacció de projecte només es tindran en compte si l’activitat subvencionada inclou també l’execució del mateix projecte.

b) Els projectes que únicament prevegin actuacions de consolidació, conservació-restauració, les intervencions de conservació-restauració i altres actuacions sobre patrimoni arquitectònic.

Beneficiaris:

Poden ser beneficiaris d’aquestes subvencions els municipis, les entitats municipals descentralitzades i les comarques de Catalunya.

Descarregueu-vos la resolució amb les bases específiques en pdf

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2026 «Participació ciutadana i educació científica per la recerca i salvaguarda del patrimoni arqueològic: el projecte de l’Escola de Blancafort – ZER Poblet i l’IPHES-CERCA»

Us presentem el vídeo de la quarta conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2026.

Participació ciutadana i educació científica per la recerca i salvaguarda del patrimoni arqueològic: el projecte de l’Escola de Blancafort – ZER Poblet i l’IPHES-CERCA

Conferenciants: Josep Maria Vergès Bosch (IPHES-CERCA, URV) i Marta Fontanals Torroja (URV, IPHES-CERCA)

Moderadora: Carme Garcia Yeste (URV)

Fotografia: Jordi Llorens

Arran de la col·laboració entre l’IPHES-CERCA i el Consell Comarcal de la Conca de Barberà en la recerca, valorització, salvaguarda i difusió del patrimoni arqueològic de la comarca, el curs 2024-2025 es va endegar una experiència pilot a l’Escola de Blancafort, encaminada a donar a conèixer aquest patrimoni entre la comunitat escolar. La constatació, tot just iniciar el projecte, que Blancafort no tenia cap jaciment arqueològic catalogat, ni cap referència bibliogràfica relativa al seu poblament anterior a l’edat mitjana, va fer que la direcció de l’escola, amb el suport del Centre de Recursos Pedagògics de la comarca, i l’IPHES-CERCA decidissin endegar un projecte de recerca per localitzar jaciments arqueològics al municipi, amb l’alumnat de segon cicle com a protagonista i la implicació de part de la població local i l’Ajuntament de Blancafort. La prospecció dels punts d’interès identificats a partir de la recerca d’informació oral duta a terme entre els veïns del poble i el processament, la documentació i l’estudi dels materials recollits en superfície, durant diverses sessions conduïdes per especialistes de l’IPHES-CERCA i l’ICAC, van permetre identificar quatre jaciments i fer-ne una primera caracterització cronocultural. El treball va culminar amb el lliurament al Servei d’Arqueologia de les fitxes d’aquests jaciments, per a la seva inclusió en l’Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya.

El vídeo de la conferència ha quedat a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2026 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2026 en pdf