Els treballs arqueològics duts a terme a les Coves del Fem (Ulldemolins, Priorat) al Parc Natural de la Serra de Montsant entre el 30 de maig i el 28 de juny de 2026 han permès documentar noves evidències d’interès excepcional per al coneixement de la prehistòria del nord-est de la península Ibèrica.

La campanya ha estat desenvolupada per un equip d’investigadors del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC-IMF), amb el suport de l’Ajuntament d’Ulldemolins i del Parc Natural de la Serra de Montsant, en el marc dels projectes quadriennals d’arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Una important ocupació del neolític antic cardial

Els treballs duts a terme han posat al descobert una extensa ocupació corresponent al neolític antic cardial, caracteritzada per la presència de dos fogars i vuit fosses excavades al subsol, interpretades com a sitges destinades originàriament a l’emmagatzematge. Un cop que van deixar de complir aquesta funció, aquestes estructures van ser amortitzades i reutilitzades com a espais d’abocament de residus domèstics. Els seus rebliments han proporcionat un abundant i divers conjunt de materials arqueològics, entre els quals destaquen fragments de ceràmica decorada, eines i restes lítiques de sílex, restes de fauna consumida, llavors i fruits carbonitzats i altres evidències relacionades amb les activitats quotidianes de les primeres comunitats pageses que van habitar la vall del Montsant.

Aquest excepcional registre permet aprofundir en el coneixement de les pràctiques econòmiques, els hàbits de consum i les formes de vida d’aquestes poblacions durant els primers moments del neolític. La construcció, l’ús i l’abandonament d’aquestes fosses van afectar nivells arqueològics més antics, sense ceràmica, que amb tota probabilitat corresponen a ocupacions mesolítiques ja identificades en altres sectors del jaciment.

Nous nivells mesolítics excepcionalment conservats

Una de les principals aportacions de la campanya de 2026 ha estat la documentació de dos nivells mesolítics molt ben conservats, en contrast amb els resultats obtinguts en algunes de les intervencions anteriors. Aquests nivells presenten tres fogars associats i una excel·lent conservació de les restes arqueològiques. Entre els materials recuperats destaquen especialment els objectes lítics tallats en sílex, les restes de fauna i un conjunt molt destacat de restes arqueobotàniques, que oferiran informació de gran valor sobre l’entorn mediambiental i les activitats desenvolupades pels darrers grups de caçadors recol·lectors que van ocupar aquest territori.

Una finestra única al procés de neolitització

L’excavació d’aquests nivells mesolítics aporta una informació de gran interès, no només per a l’estudi del mateix jaciment, sinó també perquè ofereix una oportunitat excepcional per comprendre els processos de canvi socioeconòmics que es van produir entre els darrers grups de caçadors recol·lectors i les primeres comunitats de pagesos i ramaders en un espai de serra interior, com és el massís del Montsant. Aquest període de canvi, anomenat neolitització, continua sent encara poc conegut al nord-est de la península Ibèrica a causa de l’escassetat de jaciments que conservin seqüències estratigràfiques tan extenses i ben preservades com les de les Coves del Fem.

L’estudi dels materials recuperats permetrà aprofundir en el coneixement de les estratègies de subsistència, la mobilitat, l’explotació dels recursos naturals i les transformacions socials que van acompanyar l’adopció de l’agricultura i la ramaderia.

Font: Universitat Autònoma de Barcelona.

Podeu llegir tota la notícia a la web de la UAB