Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2023 “Les Adoberies de Vic, pont de Queralt i muralla, resultats de les darreres intervencions”

Us presentem el vídeo de la setena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023 que es va oferir ahir dimecres 31 de maig.

Les Adoberies de Vic, pont de Queralt i muralla, resultats de les darreres intervencions

Conferenciants: Eduard Píriz i González (Arqueòleg i Arquitecte tècnic), Laura V. Vicens Saiz

(Arqueòlegs.cat) i Adrià Cubo Córdoba (Arqueòlegs.cat)

Moderadora: Anna Bach Gómez (UAB)

Les tres últimes intervencions realitzades a l’entorn de les adoberies de Vic, han establert una relació clara entre els edificis de les adoberies, el pont de Queralt i la muralla de la ciutat. A l’interior de les adoberies, es va excavar la planta semisoterrada del primer edifici, ubicat a tocar del pont de Queralt. S’han documentat un total de 6 estructures excavades a la roca, 3 d’elles corresponents a formes circulars (clota/tina) i les 3 restants, dipòsits quadrangulars amb accés esglaonat. Al segon edifici es van localitzar 15 estructures, 12 d’elles amb funcions similars però construïdes amb maons o amb lloses de pedra revestides. Al tercer edifici es van realitzar 4 sondejos, documentant un possible pou de registre quadrangular amortitzat per una estructura de contenció de maquinària pesant i un dipòsit còncau de maons vidriats. A l’excavació de l’interior del primer ull del pont de Queralt, a tocar de la muralla de Vic, es va localitzar una clota circular relacionada amb la planta baixa de la primera adoberia. Mitjançant una porta oberta directament sota l’estructura del pont es podia accedir a la clota de tal manera que els adobers ampliaven la seva superfície de treball i tenien accés directe al riu Mèder. Es van localitzar part dels paviments de pedra de la rambla dels Montcada i del carrer adoberies i al sondeig realitzat entre la plaça de Santa Elisabet i el Pont de Queralt, es va aconseguir identificar un tram de la muralla de la vil·la medieval, així com diverses estructures i paviments que es podrien posar en relació amb l’antic Portal de Queralt.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2023 “Les Adoberies de Vic, pont de Queralt i muralla, resultats de les darreres intervencions”

Us recordem que aquest proper dimecres 31 de maig a les 18 hores tindrà lloc la setena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023.

Les Adoberies de Vic, pont de Queralt i muralla, resultats de les darreres intervencions

Conferenciants: Eduard Píriz i González (Arqueòleg i Arquitecte tècnic), Laura V. Vicens Saiz

(Arqueòlegs.cat) i Adrià Cubo Córdoba (Arqueòlegs.cat)

Moderadora: Anna Bach Gómez (UAB)

Les tres últimes intervencions realitzades a l’entorn de les adoberies de Vic, han establert una relació clara entre els edificis de les adoberies, el pont de Queralt i la muralla de la ciutat. A l’interior de les adoberies, es va excavar la planta semisoterrada del primer edifici, ubicat a tocar del pont de Queralt. S’han documentat un total de 6 estructures excavades a la roca, 3 d’elles corresponents a formes circulars (clota/tina) i les 3 restants, dipòsits quadrangulars amb accés esglaonat. Al segon edifici es van localitzar 15 estructures, 12 d’elles amb funcions similars però construïdes amb maons o amb lloses de pedra revestides. Al tercer edifici es van realitzar 4 sondejos, documentant un possible pou de registre quadrangular amortitzat per una estructura de contenció de maquinària pesant i un dipòsit còncau de maons vidriats. A l’excavació de l’interior del primer ull del pont de Queralt, a tocar de la muralla de Vic, es va localitzar una clota circular relacionada amb la planta baixa de la primera adoberia. Mitjançant una porta oberta directament sota l’estructura del pont es podia accedir a la clota de tal manera que els adobers ampliaven la seva superfície de treball i tenien accés directe al riu Mèder. Es van localitzar part dels paviments de pedra de la rambla dels Montcada i del carrer adoberies i al sondeig realitzat entre la plaça de Santa Elisabet i el Pont de Queralt, es va aconseguir identificar un tram de la muralla de la vil·la medieval, així com diverses estructures i paviments que es podrien posar en relació amb l’antic Portal de Queralt.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2023 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2023 en pdf

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2023 “Culte i rituals durant la protohistòria a la Cova de la Font Major (l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà)”

Us presentem el vídeo de la sisena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023 que es va oferir ahir dimecres 17 de maig.

Culte i rituals durant la protohistòria a la Cova de la Font Major (l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà)

Conferenciants: Ivan Cots Serret (GRESEPIA-URV), Jordi Diloli Fons (GRESEPIA-URV) i Samuel Sardà Seuma (GRESEPIA-URV)

Moderadora: Carme Belarte (ICREA-ICAC)

A l’interior de la Cova de la Font Major, a uns 300 metres de l’accés actual, s’hi localitza la Sala del Llac, un espai on el riu subterrani que transcorre per la cavitat es desvia per aflorar a l’exterior, on forma part de la capçalera del riu Francolí. En aquesta sala, l’any 1959 Salvador Vilaseca va detectar-hi restes d’ocupació humana, si bé les condicions d’inundabilitat no li van permetre anar més enllà en la seva recerca. Fou a mitjans dels anys seixanta del segle passat quan es va decidir efectuar-hi una intervenció arqueològica, en una zona que mantenia l’estratigrafia arqueològica parcialment intacta, localitzant-s’hi una disposició ordenada de diferents vasos ceràmics, alguns parcialment fragmentats, que el mateix Dr. Vilaseca va classificar com a pertanyents a un ampli període que abastaria des del bronze final fins a època iberoromana. L’any 2018 el Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA) de la Universitat Rovira i Virgili, va reprendre els treballs arqueològics a la Sala del Llac en el marc del projecte Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona (2018-2021), dirigit pel Dr. Josep Maria Vergés de l’IPHES, iniciant-se així una col·laboració que ha propiciat la realització de diverses campanyes d’intervenció arqueològica entre els mesos d’octubre de 2019 i el novembre de 2021. Aquestes excavacions han fet possible definir una seqüència estratigràfica completa de la Sala del Llac, determinant la seva successió ocupacional, que s’establiria entre finals del segle VIII a.n.e. i mitjans del segle V a.n.e. (primera fase) i entre mitjans del segle IV a.n.e. i inicis del segle II a.n.e. (segona fase). A més a més, l’anàlisi dels materials i la seva relació i disposició han permès apuntar una possible interpretació funcional de la Sala que la vincularia a la ritualitat cultual, mantenint-se així una sacralitat de l’espai ja iniciada durant el paleolític.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2023 “Culte i rituals durant la protohistòria a la Cova de la Font Major (l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà)”

Us recordem que aquest proper dimecres 17 de maig a les 18 hores tindrà lloc la sisena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023.

Culte i rituals durant la protohistòria a la Cova de la Font Major (l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà)

Conferenciants: Ivan Cots Serret (GRESEPIA-URV), Jordi Diloli Fons (GRESEPIA-URV) i Samuel Sardà Seuma (GRESEPIA-URV)

Moderadora: Carme Belarte (ICREA-ICAC)

A l’interior de la Cova de la Font Major, a uns 300 metres de l’accés actual, s’hi localitza la Sala del Llac, un espai on el riu subterrani que transcorre per la cavitat es desvia per aflorar a l’exterior, on forma part de la capçalera del riu Francolí. En aquesta sala, l’any 1959 Salvador Vilaseca va detectar-hi restes d’ocupació humana, si bé les condicions d’inundabilitat no li van permetre anar més enllà en la seva recerca. Fou a mitjans dels anys seixanta del segle passat quan es va decidir efectuar-hi una intervenció arqueològica, en una zona que mantenia l’estratigrafia arqueològica parcialment intacta, localitzant-s’hi una disposició ordenada de diferents vasos ceràmics, alguns parcialment fragmentats, que el mateix Dr. Vilaseca va classificar com a pertanyents a un ampli període que abastaria des del bronze final fins a època iberoromana. L’any 2018 el Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA) de la Universitat Rovira i Virgili, va reprendre els treballs arqueològics a la Sala del Llac en el marc del projecte Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona (2018-2021), dirigit pel Dr. Josep Maria Vergés de l’IPHES, iniciant-se així una col·laboració que ha propiciat la realització de diverses campanyes d’intervenció arqueològica entre els mesos d’octubre de 2019 i el novembre de 2021. Aquestes excavacions han fet possible definir una seqüència estratigràfica completa de la Sala del Llac, determinant la seva successió ocupacional, que s’establiria entre finals del segle VIII a.n.e. i mitjans del segle V a.n.e. (primera fase) i entre mitjans del segle IV a.n.e. i inicis del segle II a.n.e. (segona fase). A més a més, l’anàlisi dels materials i la seva relació i disposició han permès apuntar una possible interpretació funcional de la Sala que la vincularia a la ritualitat cultual, mantenint-se així una sacralitat de l’espai ja iniciada durant el paleolític.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2023 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2023 en pdf

Publicades al DOGC tres convocatòries de subvencions en relació al patrimoni cultural

Els dies 10 i 11 de maig de 2023 s’han publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya les següents resolucions de convocatòria de subvencions:

Resolució CLT/1575/2023, de 3 de maig, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aprova la convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurre`ncia competitiva, a municipis i comarques per a inversions en jaciments arqueològics i paleontològics destinades a la visita pública, per al període 2023-2024 (ref. BDNS 693000).

El període per presentar les sol·licituds és del 12 al 30 de maig de 2023. El dia 30 de maig es poden presentar sol·licituds fins a les 14:00:00 hores.

Descarregueu-vos la resolució de la convocatòria en pdf

Resolució CLT/1552/2023, de 28 d’abril, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aprova la convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, per a la conservació-restauració de béns mobles i dels elements arqueològics i artístics integrats en el patrimoni immoble per al període 2023-2024 (ref. BDNS 692301).

El període per presentar les sol·licituds és de l’11 al 29 de maig de 2023. El dia 29 de maig es poden presentar sol·licituds fins a les 14:00:00 hores.

Descarregueu-vos la resolució de la convocatòria en pdf

Resolució CLT/1576/2023, de 4 de maig, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aprova la convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, per a l’elaboració de plans directors, d’ús i manteniment o especials de protecció de béns culturals d’interès nacional i per a l’elaboració de catàlegs de béns protegits per al període 2023-2025 (ref. BDNS 693001).

El període per presentar les sol·licituds és del 12 al 30 de maig de 2023. El dia 30 de maig es poden presentar sol·licituds fins a les 14:00:00 hores.

Descarregueu-vos la resolució de la convocatòria en pdf

Dia Internacional dels Museus 2023: Museus, sostenibilitat i benestar

El proper 18 de maig, com cada any, els museus de Catalunya tornen a celebrar el Dia Internacional dels Museus (DIM), tot organitzant activitats i jornades de portes obertes entre el 13 i el 21 de maig.

El dissabte 13 de maig se celebrarà la popular Nit dels Museus.

El Dia Internacional dels Museus és el gran esdeveniment que el Consell Internacional dels Museus (ICOM) organitza, des de 1977, cada 18 de maig. Es tracta d’una celebració molt especial per a la comunitat museística internacional en què els museus planifiquen esdeveniments i activitats creatives al voltant d’una temàtica específica per connectar amb els seus públics i remarcar la importància del rol dels museus com a institucions al servei de la societat i del seu desenvolupament.

En aquesta nova edició, l’ICOM proposa celebrar el Dia Internacional dels Museus sota el lema Museus, sostenibilitat i benestar. Es vol posar de manifest com els museus contribueixen de manera fonamental al benestar i desenvolupament de les comunitats. En aquest sentit, els museus catalans estan col·laborant en la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible: des del suport a l’acció climàtica i el foment de la inclusió, fins a la lluita contra l’aïllament social i la millora de la salut mental.

Des del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya es proposa al conjunt de museus catalans sumar-se a la celebració del Dia Internacional dels Museus 2023, tot organitzant jornades de portes obertes i activitats que segueixin el lema de l’ICOM. Com cada any, el Departament de Cultura ha impulsat una campanya gràfica que s’ha posat a l’abast de tots els museus perquè puguin fer difusió de les seves activitats amb motiu de l’esdeveniment i ha habilitat un espai web on es recull tota l’activitat organitzada pels museus catalans.

L’agenda del DIM ja compta amb més de 200 activitats arreu del territori, entre les quals hi ha visites guiades i teatralitzades, concerts i espectacles, tallers familiars i jornades de portes obertes.

Consulteu tota la programació al portal web del Patrimoni Cultural de Catalunya

Per a més informació consulteu també la web de Museus

Publicada al DOGC la convocatòria per a la concessió de subvencions per a intervencions arqueològiques i paleontològiques preventives per a l’any 2023

Amb data 9 de maig de 2023 s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/1527/2023, de 27 d’abril, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aprova la convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, per a intervencions arqueològiques i paleontològiques preventives per a l’any 2023 (ref. BDNS 692018).

El període per presentar les sol·licituds és del 10 al 26 de maig de 2023. El dia 26 de maig es poden presentar sol·licituds fins a les 14:00:00 hores.

Descarregueu-vos la resolució de la convocatòria en pdf

IV Seminari d’arqueologia experimental. La talla lítica experimental

Els propers dies 16, 18, 19 i 20 de maig el Museu d’Arqueologia de Catalunya organitza el IV Seminari d’arqueologia experimental, amb el títol La talla lítica experimental.

La talla experimental de roques dures és una pràctica fonamental dels estudis que es realitzen sobre la indústria lítica tallada. L’ús de l’experimentació en la talla lítica permet abordar temàtiques molt diverses, generalment de caràcter tecno-funcional però també d’índole social. Una altra qüestió i que no és gens banal, és la transcendència pedagògica en l’entorn universitari i de formació informal que té aquesta pràctica, ja que és una eina de gran utilitat per a la comprensió dels processos tecnològics del passat.

Aquest seminari té com a objectiu entendre els processos bàsics de les produccions lítiques en el marc d’una llarga diacronia que abasta des de les primeres eines a les més notables produccions del final de la prehistòria. Els docents compten amb una amplíssima expertesa en projectes d’experimentació sobre indústria lítica tallada i en la docència a tota classe de públics.

El seminari es farà en línia el dia 16 de maig i de manera presencial des del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Empúries els dies 18, 19 i 20 de maig. La jornada en línia és gratuïta i les jornades presencials són de pagament.

Per a més informació i inscripcions consulteu la web del Museu

Recull bibliogràfic d’Arqueologia i Paleontologia, abril 2023

imatge recull biblJa es troba disponible el número 101 (abril 2023) del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora des del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben al Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic i que posteriorment es dipositen a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General del Patrimoni Cultural o a l’arxiu del mateix Servei, així com de diverses publicacions digitals.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions, els enllaços als textos de les publicacions digitals, l’enllaç als reculls bibliogràfics anteriors, al catàleg de la Biblioteca del Patrimoni Cultural i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

 

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2023 “El Claustre Major de la Cartoixa d’Escaladei (Priorat)”

Us presentem el vídeo de la cinquena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023 que es va oferir ahir dimecres 3 de maig.

El Claustre Major de la Cartoixa d’Escaladei (Priorat)

Conferenciant: Josep M. Vila i Carabasa (Arqueòleg)

Moderadora: Maria Adserias Sans (Serveis Territorials del Departament de Cultura a Tarragona)

Entre els mesos de juny i desembre de 2020 es va executar el projecte de restauració del claustre Major de la Cartoixa d’Escaladei. Aquesta obra, va ser promoguda per l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural amb la col·laboració de l’INCASÒL i cofinançada per la Fundació La Caixa. L’objectiu del projecte era doble. En primer lloc, recuperar l’estructura bàsica del claustre Major de la darrera època de funcionament de la Cartoixa (segles XVII-XVIII) per obrir-lo a la visita pública. En segon terme, i seguint les propostes del Pla Director, es preveia excavar en la meitat oriental del pati del claustre on hi havia constància de la presència de restes de les petites ermites ocupades pels cartoixans de la primera època d’Escaladei (segles XIII-XVII) i que havien quedat amortitzades per la construcció del claustre actual. La intervenció va permetre, a banda de recuperar l’estructura original del claustre modern, identificar i excavar completament dues de les ermites del segle XIII corresponents al claustre major romànic i també parts de les cel·les d’un petit claustre que es va aixecar a principis del segle XV davant la capçalera de l’església. L’excavació va permetre estudiar l’estructura del claustre original i dels seus components (pati, galeries, cel·les), descriure l’estructura interior de les petites ermites i comparar-la amb la de les fases modernes. Finalment, es van dur a terme diverses anàlisis per tal de mirar de determinar tant l’entorn vegetal de la cartoixa en època medieval, com també elements vinculats amb les plantacions en els jardins de cada cel·la i amb l’alimentació diària dels monjos.