Dia Internacional dels Museus 2021: “El futur dels museus: recuperar i reimaginar”

Del 15 al 18 de maig, els museus de Catalunya tornen a celebrar el Dia Internacional dels Museus (DIM) i la Nit dels Museus. En aquesta nova edició, que segueix el lema del Consell Internacional dels Museus (ICOM) “El futur dels museus: recuperar i reimaginar”, el DIM2021 convida als museus, als seus professionals i a les comunitats a crear, imaginar i compartir noves pràctiques de (co)creació de valor, nous models de negoci per a les institucions culturals i solucions innovadores per als reptes socials, econòmics i mediambientals del present.

El Dia Internacional dels Museus és el gran esdeveniment que l’ICOM organitza, des de 1977, cada 18 de maig. Es tracta d’una celebració molt especial per a la comunitat museística internacional en què els museus planifiquen esdeveniments i activitats creatives al voltant d’una temàtica específica per connectar amb els seus públics i remarcar la importància del rol dels museus com a institucions al servei de la societat i del seu desenvolupament.

Des del Departament de Cultura, amb la complicitat de la resta d’institucions públiques, s’ha proposat al conjunt de museus catalans sumar-se a la celebració del Dia Internacional dels Museus 2021, tot organitzant activitats i jornades de portes obertes entre el dissabte 15 i el dimarts 18 de maig. Després d’un any atípic per al sector cultural marcat per la pandèmia de la COVID-19, es recuperen les propostes presencials, amb totes les mesures sanitàries garantides i s’organitzen prop de 200 activitats arreu del territori.

Un any més, el Departament ha recollit en una única agenda en línia les prop de 200 propostes que els museus catalans han programat amb motiu del Dia i la Nit dels Museus. Totes les activitats es poden consultar a través d’un cercador que es troba al web del DIM2021.

Per a més informació consulteu la Nota de premsa.

Consulteu totes les activitats programades des del Web i Agenda del DIM2021.

Publicada al DOGC la convocatòria per a la concessió de subvencions a municipis i comarques per a inversions en jaciments destinades a la visita pública

Avui dia 10 de maig s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/1365/2021, de 30 d’abril, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aprova la convocatòria, en l’àmbit del patrimoni cultural, per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, a municipis i comarques per a inversions en jaciments arqueològics i paleontològics destinades a la visita pública, per al període 2021-2022 (ref. BDNS 561564).

Aquesta línia de subvencions està adreçada als municipis i les comarques per tal de poder millorar l’accessibilitat i la visita dels jaciments arqueològics i paleontològics que ja estan oberts a la visita pública de manera regular, per poder executar les actuacions d’adequació necessàries per proporcionar millors condicions en la presentació dels jaciments a la ciutadania.

El període per presentar les sol·licituds és de l’11 al 27 de maig del 2021.

Descarregueu-vos la Resolució CLT/1365/2021 en pdf.

Recull bibliogràfic d’Arqueologia i Paleontologia, abril 2021

imatge recull biblJa es troba disponible el número 84 (abril 2021) del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que posteriorment es dipositen a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General del Patrimoni Cultural o a l’arxiu del mateix Servei, així com de diverses publicacions digitals.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions, els enllaços als textos de les publicacions digitals, l’enllaç als reculls bibliogràfics anteriors, al catàleg de la Biblioteca del Patrimoni Cultural i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

Els gravats medievals del Solà del Saurí, a la Vall d’Àssua, al Pallars Sobirà, s’incorporen al registre de Béns Culturals d’Interès Nacional de Catalunya

Els gravats, que van ser descoberts l’any 2018 per un grup de veïnes i veïns de la vall, formen un conjunt excepcional i inèdit a la serralada pirinenca. Per encàrrec del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural, el Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya de la UAB-CSIC ha dut a terme dues campanyes de prospecció i documentació dels gravats. S’han documentat 372 roques amb petroglifs que contenen 3.940 gravats disposats al llarg de quatre quilòmetres del vessant del Solà de Saurí, entre 1.200 i 2.000 metres d’altitud. La majoria s’han datat entre els segles XIV i XV.

El Departament de Cultura, a través del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General de Patrimoni Cultural, acaba d’incorporar al registre de Béns Culturals d’Interès Nacional de Catalunya el conjunt de gravats del jaciment pirinenc del Solà del Saurí, a la Vall d’Àssua (Pallars Sobirà) per la seva rellevància i característiques, dotant-lo així de la màxima protecció que atorga la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català. D’acord a la llei, “les coves, els abrics i els indrets que contenen manifestacions d’art rupestre”, gaudeixen automàticament d’aquesta protecció per la seva fragilitat, vulnerabilitat i transcendència.

Paral·lelament, la Direcció General del Patrimoni Cultural portarà a terme la tramitació d’un entorn de protecció, per tal de protegir també l’entorn natural que envolta aquesta zona arqueològica, i garantir la correcta contemplació d’aquests, així com evitar la instal·lació de possibles infraestructures que alterin l’espai.

La presentació pública dels resultats de la recerca feta pel Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya de la UAB-CSIC es va fer el passat 21 d’abril en el marc del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021, amb el títol “Paisatges de conflicte i poder. Gravats medievals de Solà de Saurí (Pallars Sobirà)”. El vídeo de la conferència es pot recuperar en aquest mateix blog i en el canal de Youtube de patrimoni.gencat.

Per a més informació consulteu la Nota de premsa.

Publicades al DOGC les bases específiques per a la concessió de subvencions a municipis i comarques per a inversions en jaciments destinades a la visita pública

Avui dia 30 d’abril s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/1241/2021, de 22 d’abril, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aproven les bases específiques que han de regir la concessió de subvencions a municipis i comarques per a inversions en jaciments arqueològics i paleontològics destinades a la visita pública.

Aquesta línia de subvencions està adreçada als municipis i les comarques per tal de poder millorar l’accessibilitat i la visita dels jaciments arqueològics i paleontològics que ja estan oberts a la visita pública de manera regular, per poder executar les actuacions d’adequació necessàries per proporcionar millors condicions en la presentació dels jaciments a la ciutadania.

Descarregueu-vos la Resolució CLT/1241/2021 en pdf.

Les excavacions a l’interior de la Basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries posen al descobert l’estructura original del retaule d’alabastre del segle XV

Avui s’han presentat els resultats de la darrera campanya d’excavacions realitzada a l’interior de la Basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries, centrades en l’espai de la nau i en la capçalera de la basílica. Una intervenció que forma part del projecte quadriennal de recerca en matèria d’arqueologia realitzat per l’Institut d’Estudis Empordanesos: “La fundació de la parròquia de Santa Maria de Castelló d’Empúries (Alt Empordà). L’evolució dels edificis cultuals (segles VIII-XV)”.

El projecte quadriennal de recerca forma part del Pla de recerca de l’arqueologia i la paleontologia catalanes impulsat per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Compta amb el finançament del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, així com de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries i l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), gràcies al conveni signat el 5 de maig de 2019, a més de la col·laboració del Museu d’Història de Catalunya. Aquesta campanya ha estat possible gràcies a l’acord amb el Bisbat de Girona i la parròquia de Castelló, a través del seu rector Mn. Joan d’Arquer.

El Pla de Treball de la campanya d’excavacions que ha finalitzat aquesta setmana passada, tenia un doble objectiu. D’una banda, demostrar els resultats obtinguts per l’exploració amb georadar feta l’any 2007 a l’interior de la nau central, que va proporcionar indicis de construccions anteriors que podien correspondre a les esglésies preromànica i romànica, i fins i tot de restes d’una possible ocupació anterior. En segon lloc, estudiar el subsòl de la capçalera, en el punt on es troba el retaule d’alabastre, per tal de respondre a un seguit de preguntes sobre el conjunt de l’estructura i la seva fonamentació.

Entre els resultats de les excavacions, cal destacar la descoberta a la zona de la nau de dues tombes preromàniques de tipus antropomorf, un mur de grans dimensions pendent de datació i un amagatall de munició de més de 400 bales de plom. Pel que fa al retaule d’alabastre de la capçalera, aquest hauria tingut una base anterior de forma poligonal, amb dos graons, també bastida amb lloses de marbre, que hauria estat parcialment desmuntada molt probablement al segle XVIII per a construir l’actual.

Per a més informació consulteu la Nota de premsa

L’Exposició del MNAT, Blick/Mira! es presenta al Museu Arqueològic Regional de Madrid

El Museu Arqueològic Regional de la Comunitat de Madrid acull fins el dia 9 de gener de 2022 l’exposició “Blick/Mira! El archivo fotográfico del Instituto Arqueológico Alemán de Madrid”.

Aquesta exposició, inaugurada al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona l’any 2006 i que ha itinerat per diverses localitats de la geografia espanyola, ara arriba a la Comunitat de Madrid gràcies a la col·laboració del MNAT, l’Institut Arqueològic Alemany i el mateix Museu Arqueològic Regional.

La mostra planteja una reflexió sobre el paper que ocupa la fotografia arqueològica i el seu desenvolupament a Espanya com un dels mitjans més eficaços de documentació. Però les imatges també són un testimoni historiogràfic de valor incalculable. Es tracta de fotografies que mostren el nostre patrimoni arqueològic amb enorme bellesa, però també a les persones que van saber descobrir-lo, valorar-lo i documentar-lo perquè nosaltres ara el puguem gaudir en tota la seva esplendor.

Amb aquesta exposició es fa un homenatge als fotògrafs que van engrossir l’equip de l’Institut Arqueològic Alemany com a part fonamental de la seva tasca. Una institució històrica que ha servit d’enllaç entre l’arqueologia hispana i l’alemanya, font inesgotable d’activitat des de la seva fundació.
Fotògrafs a qui s’ha reservat un lloc amb nom propi al llarg del muntatge expositiu, on la seva personalitat i tècnica s’intueixen en el recorregut a través de la Prehistòria, l’Espanya romana o l’Edat Mitjana per la qual ens conviden a passejar a través de les seves instantànies.

La Menorca talaiòtica, el nord preromànic, la Mèrida Imperial o el sud Ibèric són algunes de les fites arqueològiques captades per les seves càmeres, però també la tasca de l’arqueòleg a peu d’excavació que mira amb curiositat les troballes, o la dels propis fotògrafs en l’exercici de la seva tasca.

L’exposició s’acompanya d’un catàleg que recull textos sobre la història i les activitats de l’Institut Arqueològic Alemany de Madrid, així com del seu arxiu fotogràfic i els seus fotògrafs, nodrit amb les fotografies que es poden veure a la mostra.

Per a més informació consulteu la web del Museu

Espaigea, el nou espai de divulgació de la geologia a Catalunya

Ahir dijous 22 d’abril, coincidint amb la celebració del Dia de la Terra, es va presentar Espaigea, una nova plataforma web de divulgació de la Geologia i les Ciències de la Terra que es fa a Catalunya.

Aquesta nova web, presentada pel secretari general del Departament de Territori i Sostenibilitat, Ferran Falcó, i el director de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, Jaume Massó, està oberta a la contribució voluntària de totes les entitats i institucions d’aquest camp científic i neix per a ser un altaveu de referència de les diferents activitats de divulgació de la geologia que es fan a Catalunya.

Espaigea es concep amb la voluntat de connectar totes les institucions, associacions, entitats, museus, centres d’interpretació o divulgadors, entre d’altres, que realitzen activitats relacionades amb la geologia i les ciències afins, entre les quals hi ha la paleontologia. L’objectiu d’Espaigea és posar-les en valor i donar-les a conèixer per millorar i incrementar la formació, la cultura i els aspectes de la recerca científica que aporten coneixement geològic a la ciutadania.

El Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura recolza la iniciativa, i amb motiu de les seves competències en matèria de patrimoni paleontològic i de la seva defensa i promoció de la investigació científica, aprofitarà la plataforma per difondre les notícies, iniciatives i activitats relacionades amb la recerca paleontològica, especialment les conferències de temàtica paleontològica de la Tribuna d’Arqueologia, un cicle de conferències anual que té com a objectiu donar a conèixer les novetats de les investigacions arqueològiques i paleontològiques fetes a Catalunya.

Per a més informació consulteu la Nota de premsa.

Adreça de la web Espaigea: https://espaigea.cat/

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “Paisatges de conflicte i de poder. Els gravats medievals del Solà de Saurí (Pallars Sobirà)”

Us presentem el vídeo de l’onzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021 que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat ahir dimecres 21 d’abril de 2021.

Paisatges de conflicte i de poder. Els gravats medievals del Solà de Saurí (Pallars Sobirà)

Conferenciants: Ermengol Gassiot Ballbè, Oscar Augé Martínez i Thomas Huet

Moderadors: Marta Monjo Gallego i Pere Campmajó

L’any 2018 un grup de veïnes i veïns de la vall va informar de la troballa de diversos gravats a l’aire lliure a la zona coneguda com el Solà de Saurí, a la vall d’Àssua (Pallars Sobirà). Posteriorment, els anys 2019 i 2020, per encàrrec del Servei d’Arqueologia i Paleontologia, des del Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya de la UAB-CSIC, amb la col·laboració activa dels veïns esmentats, s’han dut a terme dues campanyes de prospecció i documentació dels gravats. Aquestes han permès documentar més de 2.000 gravats sobre roca disposats al llarg de quatre quilòmetres del vessant del Solà de Saurí, entre 1.200 i 2.000 metres d’altitud. Els motius representats són diversos: imatges antropomorfes, zoomorfes, tècniques, vegetals, geomètriques i cristianes, així com inscripcions. Si bé s’hi han pogut distingir gravats recents, la majoria formen un conjunt coherent i aparentment de la mateixa època. En aquest conjunt destaquen les representacions de soldats, a dalt de cavall i a peu, i d’armes. També són freqüents les representacions de cacera i de músics cortesans tocant amb cornamuses de tipus occità. Armes, vestimentes i instruments musicals permeten situar aquest conjunt a la baixa edat mitjana. A banda, s’han documentat a la mateixa zona alguns gravats “naviformes” que cronològicament poden ser més antics. Tot plegat, tant les seves dimensions com la diversitat, fa que els gravats del Solà de Saurí siguin un conjunt excepcional i inèdit a la serralada pirinenca.

Obituari: Domènec Campillo Valero (Barcelona, 1927-2021)

Domènec Campillo Valero ens ha deixat aquest dissabte 17 d’abril. La seva herència és una dilatada obra científica en la qual va persistir fins l’any 2015.

Domènec Campillo amb Josep Maria Sans Travé el dia del lliurament de la Pàtera d’Honor. 2003. Fotografia: MAC. Arxiu Històric i Fotogràfic.

L’any 1951 obtenia la llicenciatura de Medicina i Cirurgia i es va especialitzar en neurocirurgia.  Explicava que, des de petit, li va atreure l’arqueologia. Pels anys 60 va començar a freqüentar l’aleshores Museu Arqueològic de Barcelona (avui MAC-Barcelona) i a assistir a les conferències. Va ser el seu director, Eduard Ripoll, qui va saber captar el potencial d’aquell metge amant de la prehistòria, en un moment en què la mort de l’eminent Miquel Fusté (1919-1966) havia deixat orfes els estudis de les restes humanes. L’any 1971 s’inaugurava el Laboratori de Paleoantropologia i Paleopatologia amb l’instrumental que el Dr. Campillo va requerir. La seva feina va superar totes les expectatives. El laboratori va ser emblema científic i visita obligada d’il·lustres personatges al seu pas per Barcelona. En aquest laboratori va treballar tot el seu temps disponible, a banda de la pràctica quirúrgica i la docència universitària. Va continuar treballant la paleopatologia més enllà de la jubilació oficial.

El seu coneixement integral del crani, la seva experiència com a neurocirurgià, l’estudi sistemàtic de l’actualitat científica i l’aplicació d’un mètode rigorós en els seus estudis van conduir a la creació d’una disciplina inèdita a Catalunya i Espanya, la paleopatologia, en especial del crani, en el qual va ser mestre unànimement reconegut arreu del món. El seu mestratge en la paleopatologia va ser la guia fonamentada i la font de deixebles capdavanters per tota Espanya.

Es va doctorar el 1974 amb la tesi Paleopatología del cráneo en Cataluña, Valencia y Baleares. Va ser professor de Paleoantropologia (1972-1987) i d’Història de la Ciència (1987-1997) a la Universitat Autònoma de Barcelona. Va dirigir 10 tesis doctorals i deixa una extensa obra de més de 400 títols com autor o coautor. Se li va retre homenatge l’any 2000 durant el XII Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà i el 2005, a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i les Balears. El 2003 va rebre la Pàtera d’Honor, premi d’arqueologia catalana. És soci d’Honor de la Societat Catalana d’Arqueologia i Presidente de Honor de la Asociación Española de Paleopatología.

Deixa orfes molts professionals de l’arqueologia i l’antropologia que han gaudit de la seva saviesa, de la seva pedagogia i de la seva educació i rectitud. Descansi en pau.

Text: Araceli Martín Cólliga