Us presentem el vídeo de la desena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023 que es va oferir ahir dimecres 20 de setembre.
Demanem disculpes per la mala qualitat del vídeo, ja que per problemes tècnics vam haver de retransmetre la sessió mitjançant la plataforma Zoom. Estem treballant per solucionar els problemes tècnics per tal que les properes conferències de la Tribuna d’Arqueologia es puguin dur a terme amb normalitat.
El jaciment de la Bassa de la Torre (les Borges Blanques, Garrigues): un poblat ibèric en el context de la romanització (segles II-I a.n.e.)
Conferenciants: Joel Minguell Clota (Iltirta Arqueologia, SL) i Andreu Moya i Garra (Iltirta Arqueologia, SL)
Moderador: Ignasi Garcés Estallo (IAUB)
Fotografia: Iltirta Arqueologia SL
La Bassa de la Torre (les Borges Blanques, Garrigues) era un jaciment conegut únicament per la ceràmica ibèrica i romana que es trobava dispersa en superfície. L’execució d’un nou tram de la xarxa de distribució de reg del sistema Segarra-Garrigues va localitzar les primeres evidències arquitectòniques del jaciment. La troballa va motivar una excavació arqueològica preventiva desenvolupada en dues fases al llarg dels anys 2021 i 2022. L’obra va ser promoguda per Infraestructures.cat, dirigida per Aigües del Segarra-Garrigues SA i executada per Iltirta Arqueologia SL. Els treballs van posar al descobert un hàbitat ibèric amb dos horitzons d’ocupació. La primera fase, datada de forma preliminar amb anterioritat al 150 a.n.e., estava associada a un espai de producció situat possiblement en una àrea marginal de la zona d’hàbitat principal. La segona fase, datada entre el 150 i el 50 a.n.e., corresponia a un hàbitat en vessant bastit ex novo amb un eix de circulació enfonsat i en pendent que articulava l’urbanisme. Les restes més destacades pertanyien a aquest segon moment, les quals van atribuir-se a un poblat de l’ibèric tardà que es trobava immers en plena romanització. La Bassa de la Torre és un nou exemple de les transformacions i adaptacions viscudes per les comunitats indígenes de la vall inferior del Segre en el marc del procés d’implantació de la nova autoritat romana.
Us recordem que a partir d’avui i fins al mes de novembre, totes les conferències del cicle de la Tribuna d’Arqueologia 2023 es faran a l’Auditori del Museu d’Arqueologia de Catalunya, al Passeig de Santa Madrona, 39-41, Parc de Montjuïc, de Barcelona.
Aquesta tarda, a les 18 hores, tindrà lloc la desena conferència del cicle Tribuna d’Arqueologia 2023:
Conferència: El jaciment de la Bassa de la Torre (les Borges Blanques, Garrigues): un poblat ibèric en el context de la romanització (segles II-I a.n.e.)
Conferenciants: Joel Minguell Clota i Andreu Moya i Garra (Iltirta Arqueologia, SL)
Aquest matí s’han presentat al Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Barcelona, les restes neandertals procedents del jaciment de Cova Simanya (Sant Llorenç Savall, Barcelona) situat al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac. El conjunt està format per 54 restes neandertals corresponents, com a mínim, a 3 individus, fet que el converteix en el més important de Catalunya i un dels més rellevants de la península Ibèrica.
A l’acte hi han assistit representants del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; de la Diputació de Barcelona; el director del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), Jusèp Boya Busquet; de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) i de la Universitat de Barcelona i el Catedràtic de Prehistòria i director del Seminari d’Estudis i Investigacions Prehistòriques de la Universitat de Barcelona (SERP-UB), el Dr. Josep Maria Fullola, juntament amb els codirectors de l’excavació, el Dr. Juan Ignacio Morales, investigador de l’IPHES-CERCA i del SERP-UB, Artur Cebrià, del SERP-UB, i el Dr. Antonio Rosas, investigador del Museu Nacional de Ciències Naturals – Consejo Superior de Investigaciones Científicas (MNCNM – CSIC).
L’estudi d’un conjunt de materials dipositats a les instal·lacions del Museu d’Arqueologia de Catalunya procedents d’unes intervencions als anys 1978-79, va alertar els investigadors de la presència de restes neandertals a la Cova Simanya. Aquest fet va incentivar als investigadors iniciar un projecte de recerca l’any 2020 amb els objectius principals d’estudiar-ne les restes fòssils humanes i el seu context arqueopaleontològic. Paral·lelament, els treballs d’excavació recents han permès reconstruir l’origen i la història de les restes neandertals, així com la recuperació de noves. Així mateix, les eines de pedra recuperades, els ossos d’animals processats pels neandertals i les fogueres documentades suggereixen que la Cova Simanya va ser un enclavament significatiu per a les poblacions del Paleolític mitjà.
Les restes corresponen a tres individus: un adult, probablement una dona, un juvenil d’uns 11 o 12 anys i un individu infantil d’uns 7-8 anys. “De tot el conjunt destaca especialment l’individu adult, del qual s’han identificat restes de tots dos braços, entre ells hi ha un húmer sencer i una mà pràcticament completa, i també dels peus, a més de diferents vèrtebres i costelles”, comenta el Dr. Antonio Rosas, director del Grupo de Paleoantropología del MNCN-CSIC. També s’han identificat fins a 10 peces dentals i un fragment de mandíbula. Dues d’aquestes dents pertanyen a l’individu juvenil i les vuit restants poden ser compatibles amb l’individu adult, tot i que “no es pot descartar la possibilitat que corresponguin a més individus”, afegeix.
La presentació pública de les restes neandertals ha coincidit amb la publicació de l’article científic “New assemblage of late Neanderthal remains from Cova Simanya (NE Iberia)” a la prestigiosa revista científica internacionalFrontiers in Earth Science. L’article està encapçalat pel Dr. Morales i el Sr. Artur Cebrià i pel Dr. Rosas (MNCN-CSIC) i en el qual han participat també d’altres investigadors/es procedents de l’IPHES-CERCA, de la Universitat Rovira i Virgili, del SERP-UB, de la Universidad Autónoma de Madrid, de la Universidad de Santiago de Compostela, de la Universitat d’Alacant, de l’Institut de Biologia Evolutiva de la Universitat Pompeu Fabra – CSIC, de l’Institut Català de Paleontologia, de l’Institute for Advanced Study (MIAS), de la Universitá de Bolonia, del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i del Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid.
Suport institucional i finançament
Des d’un punt de vista institucional, aquests resultats són producte de les sinergies i treball coordinat entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a través del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic i del Museu d’Arqueologia de Catalunya, i la Diputació de Barcelona a través del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac.
La investigació arqueològica a la Cova Simanya s’emmarca en el projecte quadriennal ARQ001SOL-172-2022 “Transicions culturals durant el Plistocè i l’Holocè al litoral-prelitoral de Catalunya”, vinculat al Seminari d’Estudis i Investigacions Prehistòriques de la UB, i aprovat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; del projecte PID2021-122356NB-I00 del Museo Nacional de Ciencias Naturales – CSIC; i de la Fundación Palarq. També es compta amb el suport de dos projectes del SERP, el del ministeri PID2020-113960 i el corresponent al Grup de Recerca de Qualitat SGR-00337 de la Generalitat de Catalunya. Les excavacions compten amb el suport i el finançament del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac i de la Diputació de Barcelona, els quals han protegit el jaciment i organitzat visites guiades.
Visita de les restes al MAC i visites guiades a la Cova Simanya
Les restes que es presenten quedaran exposades al Museu d’Arqueologia de Catalunya durant un mes per tal de fer-les públiques a tota la ciutadania. Posteriorment tornaran a l’equip d’investigadors fins a la finalització de la recerca, moment en el quan tornaran al MAC.
Des del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac de la Diputació de Barcelona s’organitzen visites guiades a la Cova Simanya cada dissabte, festius i darrer diumenge de cada mes. Les visites estan destinades al públic en general i cal inscripció prèvia.
Els caps de setmana es fan visites guiades a la Cova Simanya. Podeu obtenir més informació de l’activitat i el procediment per a la inscripció en el següent enllaç.
Consulteu la nota de premsa amb tota la informació i el material gràfic disponible en pdf
Us recordem que aquest proper dimecres 20 de setembre a les 18 hores tindrà lloc la desena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023.
El jaciment de la Bassa de la Torre (les Borges Blanques, Garrigues): un poblat ibèric en el context de la romanització (segles II-I a.n.e.)
Conferenciants: Joel Minguell Clota (Iltirta Arqueologia, SL) i Andreu Moya i Garra (Iltirta Arqueologia, SL)
Moderador: Ignasi Garcés Estallo (IAUB)
Fotografia: Iltirta Arqueologia SL
La Bassa de la Torre (les Borges Blanques, Garrigues) era un jaciment conegut únicament per la ceràmica ibèrica i romana que es trobava dispersa en superfície. L’execució d’un nou tram de la xarxa de distribució de reg del sistema Segarra-Garrigues va localitzar les primeres evidències arquitectòniques del jaciment. La troballa va motivar una excavació arqueològica preventiva desenvolupada en dues fases al llarg dels anys 2021 i 2022. L’obra va ser promoguda per Infraestructures.cat, dirigida per Aigües del Segarra-Garrigues SA i executada per Iltirta Arqueologia SL. Els treballs van posar al descobert un hàbitat ibèric amb dos horitzons d’ocupació. La primera fase, datada de forma preliminar amb anterioritat al 150 a.n.e., estava associada a un espai de producció situat possiblement en una àrea marginal de la zona d’hàbitat principal. La segona fase, datada entre el 150 i el 50 a.n.e., corresponia a un hàbitat en vessant bastit ex novo amb un eix de circulació enfonsat i en pendent que articulava l’urbanisme. Les restes més destacades pertanyien a aquest segon moment, les quals van atribuir-se a un poblat de l’ibèric tardà que es trobava immers en plena romanització. La Bassa de la Torre és un nou exemple de les transformacions i adaptacions viscudes per les comunitats indígenes de la vall inferior del Segre en el marc del procés d’implantació de la nova autoritat romana.
La conferència tindrà lloc a l’Auditori del Museu d’Arqueologia de Catalunya, Passeig de Santa Madrona, 39-41, Parc de Montjuïc de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.
Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de l’Auditori del Museu o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.
El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2023 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.
Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2023 en pdf
S’ha identificat un dels edificis del jaciment de Puig Ciutat (Oristà, Osona) com a un graner d’època romana republicana proveït d’un mínim de cinc sitges. L’edifici va ser destruït violentament durant la guerra civil entre Juli Cèsar i els pompeians l’any 49 aC. La descoberta de restes òssies dins les sitges indiquen que s’haurien emprat com a abocadors després de la batalla. La troballa reforça la hipòtesis que Puig Ciutat hauria estat un assentament militaritzat destinat a l’avituallament de l’exèrcit pompeià durant el conflicte.
Les excavacions arqueològiques realitzades aquest estiu al jaciment arqueològic de Puig Ciutat han continuat treballant en un edifici d’època romana incendiat intencionadament durant la segona guerra civil romana. En campanyes anteriors s’havien recuperat indicis que parlaven de la seva destrucció violenta: vaixella de taula i olles de cuina trencades i escampades, armes, bigues carbonitzades i, fins i tot, l’esquelet d’una dona. No se sabia, però, quina era la funcionalitat de la construcció.
Enguany s’ha pogut comprovar que es tracta d’un graner, ja que en arribar l’excavació al terra de l’edifici s’hi han descobert fins a cinc sitges excavades al subsòl destinades a la conservació de gra.
La descoberta d’unes reserves de gra, que s’intueixen molt destacables, reforça la hipòtesi que l’assentament hagués pogut actuar com a un punt d’avituallament de l’exèrcit en el context de la segona guerra civil romana. Si bé Puig Ciutat no apareix a les fonts clàssiques que relaten el conflicte, aquestes sí que ens informen del seu desenvolupament i ofereixen el marc on haurien pogut tenir lloc els esdeveniments documentats a l’assentament.
Els treballs d’excavació s’han dut a terme en dues campanyes diferenciades. La primera, feta el mes de maig, es va poder fer amb arqueòlegs professionals gràcies al finançament aportat pel Programa Sectorial de la Diputació de Barcelona. La segona, desenvolupada entre els mesos de juny i juliol, es va organitzar en format de pràctiques de treball de camp per a estudiants d’arqueologia. Es va comptar amb la participació de 10 estudiants de diverses universitats catalanes i 3 de la Universitat de Jaén. Els treballs s’han emmarcat en el Projecte quadriennal de Recerca de la Generalitat de Catalunya: Puig Ciutat i el seu entorn, relat d’una batalla, promogut per l’Associació GIRA. Grup Independent de Recerca en Arqueologia i finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Es va completar el finançament amb una aportació de l’Àrea d’Infraestructures i Espais Naturals de la Diputació de Barcelona. En les dues campanyes es va comptar amb el suport administratiu i logístic de l’ajuntament d’Oristà i el Consorci del Lluçanès. La direcció dels treballs ha anat a càrrec dels arqueòlegs Àngels Pujol i Robert Tamba, de l’Associació GIRA.
Per a més informació consulteu la nota de premsa en pdf
El proper dimecres 20 de setembre es tornarà a reprendre el cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023 amb la conferència “El jaciment de la Bassa de la Torre (les Borges Blanques, Garrigues): un poblat ibèric en el context de la romanització (segles II-I a.n.e.)”.
Totes les sessions del cicle de conferències de setembre a novembre es faran de manera presencial a les 18 hores a l’Auditori del Museu d’Arqueologia de Catalunya, al Passeig de Santa Madrona, 39-41, Parc de Montjuïc, de Barcelona, i es podran seguir també en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.
Les 5 conferències del cicle Tribuna d’Arqueologia 2023 programades de setembre a novembre són:
DIMECRES 20 DE SETEMBRE
El jaciment de la Bassa de la Torre (les Borges Blanques, Garrigues): un poblat ibèric en el context de la romanització (segles II-I a.n.e.)
Conferenciants: Joel Minguell Clota i Andreu Moya i Garra (Iltirta Arqueologia, SL)
Moderador: Ignasi Garcés Estallo (IAUB)
DIMECRES 4 D’OCTUBRE
L’assentament de la primera edat del ferro de la Ferradura (Ulldecona, Montsià): represa dels treballs i darreres intervencions
Conferenciants: Margarita Rodés (GRAP-UB), Mercè Roca (GRAP-UB) i Marta Mateu (ICAC, GRAP-UB)
Moderador: Rafael Jornet Niella (SSTT Terres de l’Ebre-Departament de Cultura)
DIMECRES 18 D’OCTUBRE
25 anys de recerca al Pleistocè del Torrent de Vallparadís (Terrassa)
Conferenciants: Joan Madurell Malapeira (UAB), Leonardo Sorbelli (ICP) i Dario Fidalgo (CSIC)
Moderador: Jordi Rossell Ardévol (IPHES)
DIMECRES 8 DE NOVEMBRE
La intervenció arqueològica de Can Batlló – Magòria: Una mirada multidisciplinària a l’ocupació del pla de Barcelona, des de mitjans del IV-III mil·lenni a.n.e. fins a l’actualitat
Conferenciants: Vanesa Triay Olives (Àtics, SL) i Santiago Riera Mora (SERP-UB)
Moderadora: Laia Macià Plaza (Servei d’Arqueologia de Barcelona)
DIMECRES 22 DE NOVEMBRE
Sant Hilari d’Abrera (Abrera, Baix Llobregat). L’establiment romà d’aigües mineromedicinals i la seva continuïtat com a centre de culte fins al segle XIV
El proper dia 15 d’octubre finalitza el termini per presentar sol·licituds en el marc de la convocatòria d’ajuts del Programa del 2% Cultural del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma).
L’objecte del programa és cofinançar actuacions de recuperació o enriquiment d’immobles declarats Bé d’interès cultural, de titularitat i ús públic, o titularitat privada sense finalitat de lucre, però cedits a l’ús públic. També hi poden optar els béns immobles reconeguts del Patrimoni Mundial de la UNESCO.
Enguany, el Ministeri compta amb un pressupost màxim de 80 milions d’euros, 20 milions d’euros més que l’edició anterior.
Tal com s’estableix a l’Ordre FOM/1932/2014, per la qual s’aproven les bases reguladores de la concessió d’ajuts, la convocatòria se celebra en concurrència competitiva i està dirigida a entitats locals, comunitats autònomes, diputacions forals i provincials, ens públics, com ara universitats o consorcis, i fundacions públiques o privades sense finalitat de lucre. El termini de presentació de sol·licituds estarà obert des de l’1 de setembre al 15 d’octubre de 2023, totes dues dates incloses.
Per a més informació consulteu la pàgina web del Mitma
El Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna es desenvoluparà el dia 19 d’octubre al Teatre Municipal de Roses (c/ Tarragona,81).
La Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona -amb la col·laboració de l’Ajuntament de Roses i la Fundació Girona Regió de Coneixement- organitza el VI Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna, dedicat a “De l‘antiguitat a l’edat mitjana, un període de grans canvis. Novetats des de l’arqueologia”.
En aquestes jornades s’aprofundirà en les novetats que als darrers anys ha aportat l’arqueologia en el coneixement d’un període de tanta complexitat com el que se situa entre la finalització de les estructures culturals, socials, econòmiques, polítiques i culturals que definien l’antiguitat fins a la configuració del món medieval.
El seminari pretén oferir una visió la més àmplia possible de les novetats que l’arqueologia està aportant sobre aquest període. Les comunicacions presentades cobreixen un ampli ventall d’aspectes diferents que van des del més concret a estudis regionals. Així, els estudis van des de l’anàlisi de conjunts de materials, necròpolis o edificis concrets, fins a les transformacions en el paisatge o en la configuració d’assentaments i ciutats, sempre amb una visió diacrònica.
La jornada s’estructura amb una conferència inaugural, a càrrec de la Dra. Alexandra Chavarria (Università degli Studi di Padova) i vint-i-sis comunicacions.
L’activitat és oberta i gratuïta, però es demana notificar l’assistència a l’adreça de correu cat.rosesarqueologia@udg.edu abans del dia 12 d’octubre.
Els dies 10, 11 i 12 de novembre tindrà lloc el III Congrés Internacional Ibers a l’Ebre, al terme municipal de Tivissa.
La definició i coneixement dels pobles ibèrics que habitaren el riu Ebre ha assolit una gran rellevància i solidesa científica degut a l’increment quantitatiu i qualitatiu de les investigacions arqueològiques que s’han desenvolupat en els darrers anys a les Terres de l’Ebre, el Sénia i el Baix Aragó.
Aquesta intensa activitat investigadora, sumada a la consolidació de les tècniques analítiques, fa possible avui dia una revisió global sobre el primer mil·lenni aC en aquests territoris des d’una perspectiva holística.
Justament per això, i després que hagin passat 12 anys des de l’anterior congrés, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Barcelona, a través del seu grup de recerca consolidat GRACPE (Grup de Recerca sobre l’Arqueologia de la Complexitat i els Processos d’Evolució Social) i l’Ajuntament de Tivissa, posem en marxa el III Congrés Internacional Ibers a l’Ebre per recollir les aportacions, dins el camp de la recerca arqueològica, sobre la Protohistòria al curs inferior de l’Ebre.
El Congrés s’organitzarà en 9 blocs temàtics que seran presentats cadascun d’ells per una ponència. En cada bloc s’acceptaran aportacions científiques en format pòster que ajudaran a fomentar el debat que es generi a les taules rodones de les diferents sessions del Congrés.
S’obre el període per presentar propostes de pòsters : vegeu pdf en català i en castellà
Blocs temàtics:
Abans dels Ilercavons: Les Terres de l’Ebre i les del Sénia durant la primera edat del ferro.
Marc cronològic: Datacions i perioditzacions: els horitzons cronoculturals, a debat
Pràctiques i rituals i món funerari: El fenomen funerari: marc ideològic, ritualitat, iconografia i antropologia física.
Estructura del poblament, arquitectura i urbanisme: Evolució de l’urbanisme i l’aparació de la ciutat. Anàlisi arqueològica del territori.
Sistemes defensius: Evolució estructural, tècnica, funcional i simbòlica de les fortificacions durant el primer mil·lenni aC.
Cultura material: Estudis tipològics, economia i comerç, activitat domèstica i estudis arqueomètrics.
Segona Guerra Púnica: Arqueologia del conflicte.
Hiberus flumen: Canvis i continuïtats durant la romanització. Elements iconogràfics, novetats epigràfiques i numismàtiques. Fonts i Historiografia.
Socialització del patrimoni: Noves tecnologies en la presentació del Patrimoni Arqueològic.
Pòsters: Breu resum de 500 – 700 caràcters indicant el nom i cognom dels autors, filiació de l’estudi i bloc temàtic al qual s’adscriu
Correu electrònic: ibersebre2023congres@gmail.com
Data límit de presentació: 25 de setembre
Idiomes: català, castellà, anglès i francés
Premi: Es premiaran els tres millors pòsters per votació popular tenint en compte el seu contingut i presentació.
Format: A0 en vertical
Comitè científic: David Asensio (UB i UAB), Carme Belarte (ICAC i ICREA), Jordi Diloli (URV), Luís Fatás (DGA), David Garcia (UB), Rafel Jornet (STDCTE), Marta Mateu (ICAC), Jaume Noguera (UB), Samuel Sardà (URV).
Amb data 14 d’agost de 2023 s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/2933/2023, de 3 d’agost, per la qual s’incoa expedient de declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Zona arqueològica, a favor del jaciment ibèric de Puig Castellar, a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) i Montcada i Reixac (Vallès Occidental), i s’obre un període d’informació pública.
Jaciment ibèric de Puig Castellar. Fotografia: Equip d’arqueòlegs de Puig Castellar
El poblat ibèric de Puig Castellar o “Turo del pollo” és un jaciment arqueològic que correspon a un vilatge fortificat d’època ibèrica datat entre els segles VI aC i els segles II aC.
Es localitza al límit entre els termes municipals de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) i Montcada i Reixac (Vallès Occidental) al cim d’un turó elevat d’uns 303,10 metres d’altitud sobre el nivell del mar, ubicat en la cadena muntanyosa de la Serralada de la Marina, al costat oriental de la desembocadura del riu Besòs.
El poblat ocupava una extensió aproximada que superaria lleugerament els 5.000 m² dels quals 4.500 m² haurien estat ja excavats. Les primeres excavacions es van dur a terme al primer terç del segle XX i perduren, amb algunes aturades, fins a l’actualitat.
Pel que fa al món d’època ibèrica, Puig Castellar es pot considerar un jaciment excepcional per diversos motius. En primer lloc, per la seva extraordinària ocupació, que abasta una seqüència arqueològica continuada de més de tres‐cents anys d’història. Al llarg de les excavacions s’han identificat un total de 4 fases que comprenen des del segle VI aC fins al segle II aC, abastant la gènesi de l’iberisme i tota la vigència del món ibèric fins a la seva desaparició dins del procés de la romanització, fet que ens mostra la importància d’aquest jaciment en l’estudi de les comunitats ibèriques de la Laietània i del món ibèric català.
El jaciment ibèric exemplifica el model diacrònic d’urbanisme d’aquesta cultura, contrastat per la seva estratigrafia. Mostra construccions en bateria, cases compartimentades, zones comunes de pas, conduccions d’aigua, muralles, espais no residencials d’ús especialitzat per a un possible ús comunitari, etc. També recull els característics rituals d’inhumació infantil i d’altres de fauna, així com restes de cranis humans enclavats.
Els vestigis immobles aporten unes seqüències estratigràfiques clares i els conjunts tancats aporten abundants testimonis de la cultura material, mediambiental i econòmica, contextualitzats i prou significatius dels moments històrics.
Quant a la cultura material, els treballs arqueològics han fet possible recuperar una de les col∙leccions de materials ibèrics més destacades del país, peces i objectes, majoritàriament de ceràmica però també moltes altres de metall, dipositades i exposades majoritàriament al Museu Torre Balldovina i també al Museu d’Arqueologia de Catalunya de Barcelona, a través dels quals és possible aprofundir en el coneixement de la cultura material del món ibèric laietà i de les condicions de vida dels antics habitants d’aquest poblat ibèric.
La col∙lecció de restes mobles és excepcional per la seva quantitat, varietat, qualitat i estat de conservació.
Aquesta circumstància, així com el bon estat de conservació de les restes de les edificacions, permeten entendre la seva organització general, determinar la funcionalitat i reconstruir les característiques dels àmbits i espais que el conformaven.
La recuperació patrimonial del jaciment i la seva gestió divulgadora sobretot a través de l’Ajuntament de Santa Coloma i el Museu Torre Balldovina, el qual acull la major part dels materials exhumats de les diferents intervencions del jaciment en un dipòsit modern i ben dotat d’infraestructures, capaç d’assegurar la salvaguarda de la quantitat, qualitat i diversitat de les col∙leccions aconseguides i de donar suport a les activitats de recerca i difusió, el converteixen en element fonamental en la transmissió del coneixement assolit a partir de la recerca científica per conèixer aquest període de la nostra història.
La ubicació geoestratègica, l’ocupació continuada del poblat al llarg de tot el període ibèric, la conservació dels models d’estructuració urbana evolucionant en el temps, de la que es mostren 5000 m2 excavats consolidats i adequats a la visita pública el presenten com un espai patrimonial de primera magnitud per a la recerca, amb valors indiscutibles arqueològics, històrics, arquitectònics i culturals que il∙lustren abastament aquest enclavament ibèric i faciliten la comprensió del conjunt del món ibèric en el context històric del Mediterrani occidental. La qualitat, significació i diacronia de les dades permeten entendre el curs de la vida quotidiana i cultual del poblat i tenir una visió força completa de la societat i dels esdeveniments viscuts al llarg de la seva ocupació.
Amb aquesta incoació de BCIN s’aplica a aquest jaciment arqueològic el règim jurídic de què gaudeixen els béns culturals d’interès nacional, que culminarà amb la futura publicació al DOGC de l’Acord de Govern de declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Zona arqueològica.
El proper dimecres 20 de setembre es tornarà a reprendre el cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023 amb la conferència “El jaciment de la Bassa de la Torre (les Borges Blanques, Garrigues): un poblat ibèric en el context de la romanització (segles II-I a.n.e.)”.
