Recull bibliogràfic, juliol 2016

recull bibliogràfic juliol 2016Ja teniu disponible el núm. 40 corresponent al mes de juliol de 2016, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, o al mateix Servei.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions i els enllaços als butlletins anteriors, al catàleg de la Biblioteca i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

Excavacions arqueòlogiques a la plana de l’Alt Empordà: El jaciment ibèric de Mas Castellar de Pontós. Un edifici singular d’influència grega dins el territori de l’Empordà en època dels Ibers.

Mas Castellar de Pontós. Vista de l’edifici singular, any 2015.
Mas Castellar de Pontós. Vista de l’edifici singular (any 2015). Fotografia: Marcel Soler

De l’1 al 21 d’agost es reprendran les excavacions arqueològiques de Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà). Des que es van iniciar les excavacions programades l’any 1991 s’han posat al descobert 6 fases d’ocupació, a vegades de diferent població i totes elles dins tota l’època ibèrica (de finals del s. VII aC fins a principis del s. II aC).

Les darreres campanyes d’excavació varen posar al descobert un edifici singular de grans dimensions, de moment de més de 225m2 i 6 habitacions excavades, i amb un patró completament diferent, de forta influència mediterrània. A la magnitud de l’edifici s’afegeix la troballa de materials de diferents procedències, especialment grega, cartaginesa i púnica, així com del sud de França, Itàlia i de la Península Ibèrica. Aquest edifici fou derruït per un incendi, en un moment de conflictes interns, i a sobre d’ell es va implantar un poblat fortificat, dels que es troben habitualment en el territori.

Fa poc temps el jaciment va ser declarat BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional) publicat al DOG (2016-03-24). La seva importància radica en la proximitat amb les colònies gregues d’Empúries i Roses, les quals van determinar el desenvolupament agrícola i ramader del territori i l’evolució històrica de l’Empordà.

Visita d’un grup d’alumnes de la Universitat Pompeu Fabra i de la Brown University (Rhode Island, US) que feien un curs sobre “Ciutats, Colonies i Xarxes de comunicació a l’oest mediterrani (maig 2016)
Visita d’un grup d’alumnes de la Universitat Pompeu Fabra i de la Brown University (Rhode Island, US) inscrits al curs sobre “Ciutats, colonies i xarxes de comunicació a l’oest Mediterrani” (maig 2016). Fotografia: Laura Prats

Enguany es continuarà excavant la part nord de l’edifici, mitjançant l’aixecament d’un talús d’uns tres metres d’alçada. A l’excavació es comptarà amb la participació d’estudiants de les universitats UB, UAB, UdG, i es continuarà amb la consolidació de les restes de l’establiment agrari d’influència hel·lenística. Les excavacions comptaram amb la col·laboració del Museu d’Arqueologia de Catalunya, les Universitats esmentades i per l’empresa ROCS Ibers S.L.

Les excavacions estan finançades per la Diputació de Girona (patrimoni i preservació de restes), l’Ajuntament de Pontós (recolzament logístic) i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (finançament i recolzament cultural).

Notícia enviada per Enriqueta Pons.

Inauguració de l’exposició: “A la recerca dels tresors perduts. Homenatge a l’arqueòleg cinematogràfic Indiana Jones”, al MAC-Barcelona

Indiana-Jones-MAC-Barcelona-2_mediumEl proper dijous 28 de juliol a les 19,30 hores el Museu d’Arqueologia de Catalunya, a la seva seu a Barcelona, inaugura l’exposició: “A la recerca dels tresors perduts. Homenatge a l’arqueòleg cinematogràfic Indiana Jones”, que romandrà oberta fins el proper 25 de setembre.

A la mostra, produïda pel Museu d’Arqueologia de Catalunya i Rubens Produccions, els visitants podran veure rèpliques dels objectes més cobejats per Indiana Jones a les pel·lícules: el Sant Graal, l’Ídol d’Or de la Fertilitat, el Capçal de Ra o la Calavera de cristall s’exposen al costat dels veritables tresors de la nostra història.

Publicació: “Local, intensive and diverse? Early farmers amb plant economy in the North-East of the Iberian Peninsula”

publicacio Ferran AntolinRecentment ha estat publicada l’obra: “Local, intensive and diverse? Early farmers amb plant economy in the North-East of the Iberian Peninsula”, per l’editorial holandesa Barkhuis, en el marc d’una nova sèrie de llibres sobre innovacions en arqueobotànica (Advances in Archaeobotany). Es tracta del treball de tesi doctoral del Dr. Ferran Antolín, llegida al Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 2013.

L’estudi defensa que la vida dels agricultors primerencs podria haver estat molt més multifacètica del que s’havia pensat fins al moment, i proposa una reinterpretació de les visions tradicionals sobre l’agricultura, la recol.lecció de plantes silvestres i les relacions socials durant el Neolític al nord-est de la Península Ibèrica.

A l’obra es presenten els resultats de l’estudi arqueobotànic (llavors i fruits) de 17 jaciments arqueològics. Per a cada jaciment, mètodes pioners per a l’anàlisi de l’origen i la representativitat de les dades han estat aplicats. Seguint aquestes avaluacions, s’han abordat aspectes paleoeconòmics a diverses escales, des del nivell del context o fet arqueològic fins a l’escala regional. Les detallades investigacions dutes a terme per al jaciment de La Draga destaquen particularment, ja que aquest és l’únic jaciment Neolític amb condicions de preservació anaeròbiques (les quals permeten la conservació de restes vegetals no carbonitzades), a diferència de la resta de jaciments coneguts a la Península Ibèrica.

Es revelen dades innovadores al respecte de la història d’alguns cultius com el blat nu tetraploide, l’ordi de dues carreres o el cascall, així com sobre el rol dels fruits silvestres en l’economia, completant així una peça més del trencaclosques d’investigacions realitzades per al Neolític Europeu.

| Descarregueu la portada i l’índex de la publicació en pdf |

Espectacular recuperació de les pintures rupestres de la Vall II a Capçanes (Priorat)

En el marc de projecte “Capçanes, protecció, conservació i difusió dels 19 conjunts de pintures rupestres del terme municipal”, la intervenció arqueològica que actualment s’està realitzant ha permès que es pugui contemplar correctament una espectacular escena de violència massiva, o una emboscada, on són abatuts 17 individus per un petit grup de 5 arquers amagats als laterals de l’escena.

Promogut pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Capçanes, està previst per aquesta tardor / hivern  l’obertura al públic de 7 dels 19 conjunts de pintures rupestres del terme municipal . Les visites es realitzaran prèvia concertació i de manera guiada.

| Vegeu reportatge emès a TV3 clicant aquí|

Finalitza el 70è Curs d’Arqueologia d’Empúries amb singulars troballes

Les excavacions dutes a terme durant el 70è Curs d’Arqueologia d’Empúries, que han posat al descobert diverses estructures de la fase d’ocupació més antiga de la ciutat romana, han permès recuperar singulars troballes: un tresoret amb 200 denaris de plata i una vintena d’àmfores vinàries, juntament amb un simpulum de bronze que servia per extreure’n el vi.

Realitzada amb els alumnes del curs d’arqueologia que organitza el Museu d’Arqueologia de Catalunya – Empúries, a l’excavació s’han descobert diferents espais d’una casa o domus d’època romana baixrepublicana, que havia ocupat el sector meridional d’aquesta ínsula en el segle I aC. Anteriorment ja s’havien excavat les restes d’algunes de les estances privades, entorn a un atri, amb paviments decorats, així com també un espai de cuina i de servei. Enguany s’ha finalitzat l’excavació d’un àmbit utilitzat com a celler, on s’han recuperat les restes d’una vintena d’àmfores de vi, majoritàriament de procedència itàlica, que s’hi trobaven  emmagatzemades, juntament amb una llossa o simpulum de bronze que servia per extreure’n el vi.

La troballa més significativa d’aquesta campanya ha estat un tresoret de 200 denaris romans de plata dins d’un vas ceràmic en forma d’amforeta, que es va trobar amagat dins d’un petit clot a terra, per sota d’un dels locals situats al sud-oest de l’ínsula. Pel context en què es varen trobar, és plausible que el moment cronològic en què va produir la seva ocultació va ser el s. I aC. Aquest conjunt numismàtic, que es troba en molt bon estat de conservació, és el més nombrós que s’ha trobat fins ara a la ciutat romana d’Empúries.

|Per a més informació descarregueu la nota de premsa en pdf |

Declarades BCIN les Termes Romanes de Sant Boi de Llobregat en la categoria de zona arqueològica

Avui s’ha publicat al DOGC l’Acord de Govern pel qual es declaren bé cultural d’interès nacional, en la categoria de zona arqueològica, les Termes Romanes de Sant Boi de Llobregat.

Les Termes Romanes, situades al nord del nucli urbà de Sant Boi de Llobregat, es troben dins d’un edifici que es va construir, l’any 1998 per la Diputació de Barcelona, expressament per  la protecció i l’exposició de les restes. Formaven part d’una sumptuosa vil·la rural d’època baiximperial (finals del s. II al s. V dC), fet que evidencien la monumentalitat de les restes, la qualitat dels materials i les tècniques constructives utilitzades en la seva construcció.

La vil·la va passar per diferents fases d’ocupació, la primera de les quals es remunta al primer terç del segle II aC i correspon a un assentament de poblacions laietanes. Les termes corresponen a la darrera fase de l’ampliació de la pars urbana de la vil·la, relacionada amb la producció i exportació de vi de la Laietania cap a Itàlia (s. II dC).

L’anàlisi, estudi i difusió de les restes confirmen la singularitat d’aquest edifici com a jaciment de referència dins de l’estudi del territori de la Barcino romana. És també un jaciment rellevant per a l’estudi del món romà a Catalunya i a la península Ibèrica.

| Descarregueu el document del DOGC en pdf |

Finalitza la desena edició del Curs d’Arqueologia Ciutat romana de Iesso a Guissona

curs_Guissona_2016El passat divendres 15 de juliol, vigília del Mercat Romà, va tenir lloc la cloenda de la desena edició del Curs d’Arqueologia Ciutat Romana de Iesso, a Guissona.

Un total de 14 estudiants, procedents d’Universitats catalanes (UAB, UB), espanyoles (Universidad de Castilla la Mancha) y internacionals (University of Leiden dels Països Baixos, Universidade de Sao Paulo de Brasil i Université Rennes II de França) han participat en aquesta edició, que ha deixat al descobert alguns avenços arqueològics importants.

El curs ha estat estructurat en dues parts; cada matí els estudiants han realitzat pràctiques de camp al Parc Arqueològic de la ciutat de Iesso, distribuïts en dos sectors. Un grup ha treballat a la zona de les termes on han pogut excavar les cases de l’època fundacional de la ciutat. Aquests habitatges formaven part d’un barri que va ser enderrocat posteriorment per ampliar l’edifici termal i construir-hi un espai enjardinat (segle I). L’altre grup, s’ha centrat en l’edifici construït fora de les muralles de la ciutat, on han aparegut tres esquelets: dos d’infants de pocs mesos de vida i un d’entre 3 i 4 anys acompanyat d’un petit aixovar format per una llàntia de ceràmica i un objecte metàl·lic indeterminat.

A les tardes, els estudiants han participant en diverses activitats com la conferència de Marta Santos (MAC-Empúries) que va inaugurar les tardes del curs parlant de les novetats de la recerca sobre la ciutat grega i romana d’Empúries; la Dra. Ada Cortés (ICAC-UAB) amb l’anàlisis de l’arquitectura domèstica a les ciutats romanes de Catalunya i el Dr. Josep Maria Macias (ICAC) amb la ponència sobre la ciutat tardoantiga a l’antic Conventus Tarraconensis. Com a complement a la formació impartida durant el curs s’hi han realitzat també visites culturals i pràctiques d’excavació i de ceràmica.

Activitats d’estiu al jaciment de la Font de la Canya, Avinyonet del Penedès

cartell font de la canyaDemà dissabte 16 d’agost s’inicia el programa d’estiu al jaciment de la Font de la Canya, (Avinyonet del Penedès, Alt penedès), que aquest any inaugurarà l’activitat: “Tarragonako Txalaparta Eskola”, una proposta que inclou la visita i un concert al jaciment, amb sopar inclòs, i està previst que comenci a partir de les 19,45 hores.

L’objectiu principal de la programació: “Concerts a la Font de la Canya 2016” és apropar els públics al jaciment ibèric de la Font de la Canya, origen de la vinya. Una de les novetats d’enguany és el nou espai recuperat a l’interior de l’església de Sant Pere d’Avinyó, que allotjarà el concert d’arpes que tindrà lloc el dissabte 20 d’agost.

Les activitats han estat organitzades pel Centre d’estudis Cossetans, amb el suport de la Diputació de  Barcelona, l’Ajuntament d’Avinyonet del Penedès, la cooperativa d’iniciativa social Actua i la  col·laboració d’empreses del municipi, i coordinades pel director de les excavacions Dani López i la dinamitzadora cultural Rosa Vendrell.

|Per descarregar el programa cliqueu aquí |

Recent intervenció arqueològica a la Coma (Sant Martí d’Empúries-l’Escala, Alt Empordà)

Durant el passat mes de juny s’ha dut a terme una intervenció arqueològica d’excavació a la necròpolis de la Coma, localitzada en un dels turons de l’àrea rural d’Empúries. Aquesta intervenció forma part del projecte quadriennal 2014-2017 Coementerium et Funus. Estudi de les necròpolis tardoantigues al nordest de la Tarraconensis, promogut per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca –AGAUR- i avalat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Els treballs han estat realitzats amb la col·laboració d’un equip de joves arqueòlegs i estudiants de diverses universitats espanyoles i europees que es formen en la pràctica de l’arqueologia funerària, els mètodes de registre i l’estudi de les restes humanes.

El jaciment de la Coma fou descobert el 2010 durant unes obres de modificació de la carretera que comunica l’Escala amb Sant Martí d’Empúries. L’interès de la necròpolis resideix tant en el seu període d’ús funerari en època tardorromana com en les possibilitats arqueològiques a nivell de registre funerari in situ. S’hi afegeix el fet de poder ampliar la mostra antropològica tant de la mateixa necròpolis com de les sèries que són objecte de l’estudi del projecte de recerca.

El registre arqueològic de 2015 i 2016 ha permès documentar 15 noves estructures funeràries d’època tardo-antiga, organitzades en tres petites terrasses en el vessant occidental del turó. Una àrea central està formada per tres tombes en cupa; al seu entorn es distribueixen la resta, bé en fosses amb coberta de tègules a doble vessant i sobrecoberta en túmul, bé en fosses amb continents funeraris en àmfora que acullen restes infantils. Es tracta de variants constructives on la monumentalitat de la cupa i la fossa construïda en maçoneria o la fossa simple i la coberta de tègules és l’aspecte formal que les caracteritza i diferencia. La presència de túmuls formats per l’acumulació de pedres i morter o per fragments d’àmfora de les tombes més senzilles supleix la cupa construïda en les tombes més monumentals.

Als efectius antropològics de 2010 (18 individus) i els de 2015 (9 individus) s’hi afegeixen els 7 individus de 2016, la major part dels quals infantils.

L’homogeneïtat en l’orientació de les fosses i dels individus, la disposició dels cossos i l’escassedat de materials d’acompanyament o de vestir ens situa en un context ideològic funerari propi del cristianisme. L’estudi dels materials arqueològics ens ajusta la seva utilització entre els segles IV-V d.C.

Informe realitzat per Bibiana Agustí Farjas, Dolors Codina Reina i Antònia Díaz-Carvajal