Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020: “Entorns de protecció de les pintures rupestres de Catalunya: propostes de delimitació i tramitació legal ” (en directe per internet)

Conferència: Entorns de protecció de les pintures rupestres de Catalunya: propostes de delimitació i tramitació legal
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 23 d’octubre de 2019, 19,00 hores

Conferenciants: Tània Álvarez i Laura Fernández
Moderadora: Maite Miró

El proper dimecres dia 23 d’octubre de 2019, a partir de les 19,00h, a la sala d’actes del Palau Marc (Rambla de Santa Mònica, 8, Barcelona), inaugurem la nova temporada de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020,  que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia, que presentarà Elsa Ibar, directora General del Patrimoni Cultural. Seguidament, començarà la primera de les xerrades programades: “Entorns de protecció de les pintures rupestres de Catalunya: propostes de delimitació i tramitació legal”.

L’any 1998 la UNESCO va incloure en la Llista de Patrimoni Mundial l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (ARAMPI). La declaració afecta 757 jaciments peninsulars, 60 dels quals es localitzen a Catalunya. Els responsables de la gestió d’aquests béns inscrits a la llista han de complir amb un seguit d’obligacions per la conservació i protecció del bé. El darrer compliment va ser l’anomenat Inventari Retrospectiu, en el qual es demanava una ampliació de la documentació disponible sobre aquests béns, posant especial èmfasi en disposar d’una major precisió en la ubicació dels abrics i coves amb manifestacions rupestres, així com en l’establiment d’un entorn de protecció que permetés una millor protecció i salvaguarda del bé i del seu entorn. El Servei d’Arqueologia i Paleontologia ha posat en marxa un pla de delimitació dels entorns de protecció dels conjunts amb pintures rupestres inclosos a la Llista de Patrimoni Mundial. Aquest projecte comprèn una actualització de la georeferenciació i de la informació documental disponible sobre cada conjunt, així com una definició dels entorns d’aquests jaciments declarats béns culturals d’interès nacional, així com la corresponent tramitació legal d’acord amb la Llei de Patrimoni Cultural Català. En aquesta tribuna exposem els primers casos que s’han tramitat aquest 2019: Cova del Taller, Cabra Feixet i el conjunt de la Cova del Cingle, la Cova del Pi i la Cova del Ramat, localitzats a les Terres de l’Ebre.

La conferència, a càrrec de Tània Álvarez i Laura Fernández, estarà moderada per Maite Miró. La sessió s’emetrà en directe per vídeostreaming a l’enllaç https://cultura.gencat.cat/ca/endirecte/. Si voleu fer comentaris o preguntes pels ponents les podreu fer en els comentaris a aquest post o a Twitter amb el hashtag #tribuna2019


A continuació, us oferim una petita entrevista amb les conferenciants sobre els aspectes més destacats de la seva xerrada.

  • Per què s’estan tramitant els entorns de protecció de les pintures rupestres?

Segons la disposició addicional primera de la Llei del patrimoni cultural català, totes les coves, els abrics i els indrets que contenen manifestacions d’art rupestre, es declaren bé cultural d’interès nacional (BCIN), la màxima categoria de protecció que atorga la Llei. La singularitat i excepcionalitat d’aquests jaciments també va motivar la inclusió de l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (ARAMPI) com a bé integrant en la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO l’any 1998. La declaració afecta a un elevat nombre d’indrets amb art rupestre repartits per sis comunitats autònomes del llevant peninsular, 60 dels quals es localitzen a Catalunya.

Ara bé, l’any 1998 per l’elaboració de l’expedient presentat a la UNESCO, només es va incloure la coordenada geogràfica de l’abric, protegint d’aquesta manera només les pintures. No obstant això, en els darrers anys s’han establert paulatinament nous criteris  que determinen que l’art rupestre és inseparable del seu entorn paisatgístic i que un abric amb pintures rupestres s’ha de protegir dins del paisatge natural en el qual s’integra. Per aquesta raó, el Comitè de Patrimoni Mundial va sol·licitar l’anomenat Inventari Retrospectiu, en el qual es demanava una ampliació de la documentació disponible, fent especial èmfasi en disposar d’un major precisió dels abrics i coves, així com l’establiment d’una entorn de protecció, que permetés una millor salvaguarda del bé i del seu entorn.

  • Què implica i com s’ha materialitzat aquest mandat?

Aquest mandat de la UNESCO va obligar a totes les administracions autonòmiques implicades en la gestió de l’ARAMPI a dissenyar nous programes de protecció i delimitació dels entorns d’aquests jaciments. En el cas de Catalunya, des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia i dins del projecte Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya, es va posar en marxar un projecte per delimitar els entorns de protecció dels jaciments amb art rupestre inclosos en la Llista de Patrimoni Mundial.  Aquesta tasca implica una definició teòrica i metodològica dels criteris utilitzats per establir els entorns de protecció; un treball de camp per revisar i actualitzar les dades, i finalment, atorgar validesa legal a aquests entorns mitjançant la seva declaració.

La legislació catalana de patrimoni cultural ja disposa d’aquesta eina legal. L’entorn de protecció es defineix com un espai,  sigui edificat o no, que dona suport ambiental al bé, el qual ha de garantir la  conservació dels valors del bé, així com la seva correcta contemplació i estudi. En aquest sentit, la recomanació de la UNESCO s’ha pogut convertir en una eina legal per a la millora de la gestió d’aquest patrimoni excepcional.

  • Quins criteris es tenen en compte per establir aquests entorns?

Cal tenir present que la majoria d’aquests jaciments es localitzen en zones muntanyoses i boscoses, per tant, el criteri paisatgístic i orogràfic és molt determinant. En aquest sentit, s’han tingut en compte la conca visual des del propi abric o cova, l’entorn orogràfic, les unitats hidrogràfiques, el context cultural -l’existència d’altres elements culturals a la zona-, i els usos del sòl. Amb tot això, s’intenta que la declaració d’un entorn de protecció mantingui els trets distintius d’un paisatge.

Cal assenyalar  que molts d’aquests paisatges ja estan protegits per la normativa urbanística i per la normativa ambiental. Concretament, els exemples que presentem de les Terres de l’Ebre estan dins d’espais declarats PEIN o Xarxa Natura 2000, i la protecció cultural s’afegeix  a les ja existents, regulant altres usos.

  • De quina manera es millora la gestió i protecció dels jaciments d’art rupestre?

El benefici directe sobre el patrimoni és una relació dels usos més restrictiva que la que ja disposen ara mateix aquests jaciments declarats BCIN, atès que no es protegeix únicament la cova o l’abric on es localitza la pintura,  sinó que podem regular l’espai immediat a aquest abric, i tenir la capacitat i competència de controlar les activitats o infraestructures que es puguin fer en aquests espais més amplis.

Tot i que aquest projecte de delimitació dels entorns comença pels que son patrimoni mundial, i concretament s’ha començat pels ubicats a les Terres de l’Ebre, s’ha de tenir present que actualment hi ha més de 130 abrics d’art rupestre, i que per tant, tindrà continuïtat i es farà extensible a tots els jaciments amb manifestacions d’art rupestre.

Centenari de les excavacions al teatre romà de Tarraco

Els propers dies 23 i 24 d’octubre a les 19,00 hores, amb motiu de la celebració del centenari de les excavacions al teatre romà de Tarragona, s’han organitzat dues jornades d’activitats a Tarragona.

La primera, que tindrà lloc al Serveis Territorials de Cultura, serà la presentació de la publicació facsímil del diari de Francesc Carbó “Troballes arqueològiques al teatre romà de Tarragona”, editat amb la col·laboració de la Biblioteca de Catalunya i l’IEC. En el marc d’aquesta presentació, està programada també la conferència “Algo más que espectáculos. Sobre la forma y la función del teatro en la Ciudad romana”, a càrrec de la Dra. Oliva Rodríguez.

L’activitat prevista pel dijous 24, a la sala polivalent del Tinglado 4 (seu temporal del Museu Nacional Arqueològic de Catalunya) és la xerrada “Un teatro en el barrio portuario de Tarraco”, impartida per Jacinto Sánchez, director de les darrers intervencions arqueològiques al teatre, que presentarà les novetats de les intervencions al teatre.

| Descarregueu la invitació clicant aquí |

Homenatge a Gabriel Alcalde

El proper 24 d’octubre (dijous) tindrà lloc un acte institucional en memòria de l’arqueòleg Gabriel Alcalde i Gurt, també professor del Departament d’Història i Història de l’Art de la UdG, que ens va deixar el passat 25 d’abril.

L’acte se celebrarà a l’aula magna Modest Prats de la Universitat de Girona, i comptarà amb la presència i intervenció de diversos amics i companys d’en Gabriel. També hi haurà la participació del grup Adrià Bauzó Trio, que interpretarà algunes de les seves peces musicals preferides.

|Descarregueu la invitació en pdf |

Jornades Europees de Patrimoni 2019

Els dies 11,12 i 13 d’octubre tindrà lloc una nova edició de les Jornades Europees de Patrimoni (JEP), que se celebren anualment a Europa durant un cap de setmana entre setembre i octubre.

A Catalunya, aquest projecte ve impulsat per l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural i compta amb la col·laboració de la Federació de Municipis Catalunya, de l’Associació Catalana de Municipis i de l’Institut Ramon Muntaner i en l’edició d’enguany incorpora com a nous col·laboradors, l’Associació Capital de la Cultura Catalana i Catalonia Sacra.

Les JEP són la festa europea del patrimoni. Els diferents municipis i entitats la celebren organitzant un seguit d’activitats gratuïtes per a tots els públics: visites guiades, representacions teatrals, concerts, exposicions, etc. Consulta-les totes a l’agenda en línia, un espai perquè tots els usuaris tinguin al seu abast, sigui a través de l’ordinador o a través d’un dispositiu mòbil, la programació completa de les JEP 2019.

| Consulta l’agenda d’activitats de les Jornades Europees de Patrimoni 2019 clicant aquí |

Recull bibliogràfic d’arqueologia i paleontologia, agost-setembre 2019

imatge recull biblJa teniu disponible el núm. 71, corresponent als mesos d’agost i setembre de 2019, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

El recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que posteriorment són dipositats a la biblioteca del de la Direcció General  del Patrimoni Cultural, ubicada a la primera planta del palau Moja, o al mateix Servei.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions i els enllaços als butlletins anteriors, al catàleg de la Biblioteca i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

“Benvinguts a casa”, activitats pel 19è Cap de Setmana Ibèric a Darró (Vilanova i la Geltrú)

Els dies 4, 5 i 6 d’octubre, amb ocasió del 19è Cap de Setmana Ibèric a Darró, s’han programat visites a les cases del poblat i el taller participatiu “Construeix com un iber” a la part ibèrica del jaciment de Darró (Vilanova i la Geltrú), gestionat pel Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona.

Els dies 4, 5 i 6 d’octubre, amb ocasió del 19è Cap de Setmana Ibèric a Darró, s’han programat visites a les cases del poblat i el taller participatiu “Construeix com un iber” a la part ibèrica del jaciment de Darró (Vilanova i la Geltrú), gestionat pel Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona.

El taller “Construeix com un iber”, que es durà a terme de forma complementaria a les visites, té com a objectiu mostrar la forma de construir d’una forma participativa a persones de totes les edats.

A les visites s’explicaran de forma detallada les cases, amb tot un seguit de repliques i complements que facin més senzilla, entenedora i acollidora per als assistents.

  • Activitat gratuïta, adreçada a tots els públics
  • Contacte: 687 917 009

VIII Seminari de Tecnologia Prehistòrica “La producció de l’utillatge en obsidiana, la seva difusió i ús en el neolític del Mediterrani occidental”, a la IMF-CSIC

Del 27 al 29 de novembre de 2019 se celebrarà a Barcelona la 7a edició dels Seminaris de Tecnologia Prehistòrica organitzat pel grup d’Arqueologia de les Dinàmiques Socials del Consell Superior d’Investigacions Científiques – Institució Milà i Fontanals, que enguany se centrarà en la temàtica de la producció de l’utillatge en obsidiana, la seva difusió i ús en el neolític del Mediterrani occidental.

L’explotació de l’obsidiana en el Mediterrani occidental va ser un fenomen recurrent en la prehistòria de les vessants ligur i tirrena de la Península itàlica, i també de les grans illes Còrsega i Sardenya. Les fonts d’aquesta matèria primera es localitzen en quatre illes italianes: Sardenya, Lipari, Palmarola i Pantelleria, i les seves produccions lítiques van ser objecte d’una gran difusió geogràfica durant el neolític, abastant el Midi francès, i també el nord-est de la Península ibèrica.

A més de la qüestió de la seva caracterització geoquímica i la determinació del seu origen, el Seminari se centrarà en las tècniques aplicades en la producció de l’utillatge laminar en el neolítico del Ponent mediterrani. Incidint especialment la percussió indirecta i pressió segons diferents modalitats, a més de      reproduir-les experimentalment. S’abordaran també els usos prehistòrics de l’obsidiana a partir de l’anàlisi funcional mitjançant l’estudi de les seves empremtes d’ús.

Aquest seminari ofereix una aproximació holística a aquestes produccions que van tenir un paper rellevant en el primer moment de la neolitització, i també el neolític mig, moment en què es van instituir xarxes de distribució que van propiciar-ne la disseminació en un extens marc geogràfic dins de la conca occidental del Mediterrani.

|Per descarregar el programa i altres informacions cliqueu aquí |

“Fauna i alimentació a l’epipaleolític. Menjar-se la prehistòria”, xerrada i taller de cuina al Centre d’Interpretació d’Art Rupestre Abrics de l’Ermita

El dia 19 d’octubre (dissabte), el Centre d’Interpretació d’Art Rupestre Abrics de l’Ermita ofereix a tots els públics una activitat combinada que constarà d’una xerrada i taller de cuina, amb el títol “Fauna i alimentació a l’epipaleolític. Menjar-se la prehistòria”. La conferència serà impartida per l’arqueòleg Lluís Garcia Petit expert en història de l’alimentació, i el taller anirà a càrrec del cuiner Sergi Caselles.

Quins grans canvis va aportar el final del Paleolític en quant a la relació entre els habitants prehistòrics de La Foia i el seu medi? El final del Paleolític representa un gran canvi per a les societats humanes i la seva relació amb l’entorn. Així ho testimonien les escenes d’Art Rupestre del Conjunt de la Serra de Godall.

La interacció entre un arqueòleg expert en història de l’alimentació i un jove cuiner ens descobrirà com, des de l’actualitat podem conèixer detalls molt interessants d’aquest període clau en l’evolució humana, fauna versus alimentació. Un cop acabat el taller es degustaran els plats inspirats en l’època i les adaptacions contemporànies dels mateixos.

  • L’activitat començarà a les 18,00 hores a l’Ermita de la Pietat d’Ulldecona
  • Preu: Xerrada + taller degustació: 10€
  • Inscripcions: Oficina de Turisme d’Ulldecona o c/e a: turisme@ulldecona.cat

La nova temporada del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020

Us presentem el programa de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020, que començarà el proper dia 23 de d’octubre, amb 17 conferències programades fins al pròxim mes de juny. Com sempre, les sessions es faran amb periodicitat quinzenal, a la sala d’actes del Palau Marc, els dimecres a les 19,00 hores. I com ja és habitual, les conferències s’emetran en streaming i els vídeos n’estaran disponibles en aquesta web a partir de l’endemà de cada xerrada.

En aquesta primera sessió de la temporada, després de la presentació del nou cicle de la Tribuna d’Arqueologia a càrrec de la directora general del Patrimoni Cultural, Elsa Ibar, començarà la primera de les conferències del cicle 2019-2020: “Entorns de protecció de les pintures rupestres de Catalunya: propostes de delimitació i tramitació legal”, a càrrec de Tània Álvarez i Laura Fernández, i moderada per Maite Miró.

| Descarregueu el programa en PDF |

 

III Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna “La casa urbana al nord-oest de la Mediterrània en època medieval i moderna”, a Roses (Alt Empordà)

Els propers dies 3 i 4 d’octubre se celebrarà a la Sala d’Exposicions de Ca l’Anita de Roses (Pl. Sant Pere,1) el III Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna,  dedicat a l’estudi de “La casa urbana al nord-oest de la Mediterrània en època medieval i moderna”.

La Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona organitza els Seminaris Internacionals d’Arqueologia Medieval i Moderna (SIAMM), concebuts com un espai d’intercanvi i debat on compartir, comparar i discutir experiències i realitats històriques diverses amb un enfocament històric i arqueològic. Per aquesta raó cada seminari s’estructura amb conferències generals de presentació de la temàtica i  ponències en les quals s’analitzen casos i aspectes concrets.

El III seminari se centra en l‘anàlisi i debat de la casa urbana en època medieval, en el marc d’un espai ampli, però acotat, el nord-oest de la Mediterrània. L’objectiu és el d’aprofundir en el coneixement de l’articulació d’aquests espais, les seves característiques i usos,  i  els canvis a llarg del temps, a partir d’experiències i casos concrets, analitzant similituds i diferències a nivell local i regional.

Al seminari hi participaran com a ponents investigadors catalans, francesos i italians de reconegut prestigi.

L’activitat és oberta i gratuïta, però per raons d’espai es demana notificar l’assistència a l’adreça de correu cat.rosesarqueologiadg.edu

| Per a més informació i programa cliqueu l’enllaç |