El divendres 6 de novembre se celebrarà al Teatre de La Cellera de Ter la jornada de debat i recerca «Pràctiques funeràries en cavitats al nord-est de la Península Ibèrica: Neolític antic al Bronze inicial (5.600-1.350 cal BC)».
La jornada té com a objectiu crear un espai de trobada i discussió interdisciplinària sobre les pràctiques funeràries en cavitats al nord-est de la Península Ibèrica, des del neolític antic fins al bronze inicial (5.600-1.350 cal BC). Aquestes manifestacions funeràries formen part del nucli inicial de la investigació arqueològica al nostre territori, amb excavacions desenvolupades des de començaments del segle XX en cavitats que sovint preservaven estratigrafies i contextos excepcionals, tot i les limitacions metodològiques pròpies de l’època.
Actualment, l’estudi d’aquests espais funeraris s’emmarca en una perspectiva plenament pluridisciplinària que integra arqueologia, antropologia física, bioarqueologia, paleogenètica, proteòmica, tafonomia, química analítica, datació radiocarbònica i altres especialitats. Aquest enfocament ha permès avenços significatius en la interpretació dels rituals, la gestió dels espais mortuoris i les pràctiques socials de les comunitats neolítiques.
La jornada vol promoure un debat obert entre investigadores i investigadors de totes aquestes disciplines, amb l’objectiu de compartir resultats, metodologies i línies de treball emergents.
Organitzen la jornada: Universitat Autònoma de Barcelona, CSIC-Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats, Ajuntament de la Cellera de Ter, Insitu Arqueologia i Antropologia S.L., Museu Etnològic del Montseny La Gabella, Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic, Universidad de La Laguna. Col·labora: Centre Parroquial La Cellera de Ter.
La jornada és gratuïta, però cal fer inscripció prèvia. Les inscripcions es mantindran obertes fins el dimarts 3 de novembre al següent enllaç: https://forms.cloud.microsoft/e/gJS3imsis3
Consulteu el programa de la jornada
Consulteu el programa d’activitats Tardor Prehistòrica a La Cellera
Ara fa 10 anys que es van presentar, precisament en el marc de la Tribuna d’Arqueologia, els primers resultats de les intervencions al poblat ibèric del Puig del Castell de Samalús. Des d’aleshores, s’ha intervingut especialment en el costat oriental de la fortificació i a la zona nord del poblat. La complexitat estratigràfica comprèn cinc segles d’història, que abracen completament l’arc cronològic de la cultura ibèrica. L’excavació dels diferents sectors ha permès copsar els inicis preurbans del primer assentament dalt del turó, la seva primera evolució amb la muralla del segle V aC, la monumentalitat del segle IV, en la que s’hi incorporen la majoria de torres, així com la revitalització de l’assentament en època republicana. Tot això, i més, és el que ha fet proposar la identificació del Puig del Castell de Samalús amb la ciutat de Lauro, que va encunyar monedes amb aquesta llegenda ibèrica.
Ja estan disponibles les Actes de les XVIII Jornades d’Arqueologia de les comarques de Girona, que tindran lloc els dies 23 i 24 d’octubre a Cassà de la Selva.
La ciutat de Valls preserva el traçat de la muralla del segle XIV, emmascarat entre les illes de cases que articulen el nucli històric. Al sud de la ciutat, entre els carrers de Sant Francesc i Muralla de Sant Francesc, s’ha recuperat un tram de 45 metres de llargada comprès entre dues torres defensives i un segon tram de 22 metres conservat al subsol, a l’altura del carrer de Sant Sebastià. La intervenció pren com a precedent l’estudi històric de les muralles, així com el conjunt d’intervencions arqueològiques i anàlisis de paraments realitzats al llarg dels darrers anys. La seva execució s’ha materialitzat amb l’excavació i l’enderrocament de les finques adossades a la muralla i l’excavació dels carrers de l’entorn, preservant en tot moment aquells elements consubstancials al sistema defensiu d’origen medieval. Més enllà de la documentació i el coneixement en profunditat del llenç, l’excavació ha permès identificar la transformació urbana d’aquesta part de la ciutat, així com els diferents usos dels soterranis de les cases adossades al mur defensiu a partir de la segona meitat del segle XVII. Aquests espais, guanyats al vall defensiu, han revelat una varietat d’usos, incloent-hi petits tallers i altres activitats domèstiques i productives, que expliquen la vida quotidiana d’aquest moment històric de la ciutat fins a l’abandonament d’aquests espais. Aquesta ha estat una intervenció complexa, tant des del punt de vista tècnic com del científic, desenvolupada per un equip multidisciplinari i basada en la col·laboració entre professionals, institucions públiques i empreses especialitzades. El resultat ha estat possible gràcies a la recerca arqueològica, els estudis històrics i de lectura de paraments, les tasques de conservació i restauració, i, finalment, a la flexibilitat i l’adaptació de la proposta arquitectònica i urbanística a l’hora d’adaptar-se a les troballes, prenent com a objectiu final la socialització del bé.
La ciutat de Valls preserva el traçat de la muralla del segle XIV, emmascarat entre les illes de cases que articulen el nucli històric. Al sud de la ciutat, entre els carrers de Sant Francesc i Muralla de Sant Francesc, s’ha recuperat un tram de 45 metres de llargada comprès entre dues torres defensives i un segon tram de 22 metres conservat al subsol, a l’altura del carrer de Sant Sebastià. La intervenció pren com a precedent l’estudi històric de les muralles, així com el conjunt d’intervencions arqueològiques i anàlisis de paraments realitzats al llarg dels darrers anys. La seva execució s’ha materialitzat amb l’excavació i l’enderrocament de les finques adossades a la muralla i l’excavació dels carrers de l’entorn, preservant en tot moment aquells elements consubstancials al sistema defensiu d’origen medieval. Més enllà de la documentació i el coneixement en profunditat del llenç, l’excavació ha permès identificar la transformació urbana d’aquesta part de la ciutat, així com els diferents usos dels soterranis de les cases adossades al mur defensiu a partir de la segona meitat del segle XVII. Aquests espais, guanyats al vall defensiu, han revelat una varietat d’usos, incloent-hi petits tallers i altres activitats domèstiques i productives, que expliquen la vida quotidiana d’aquest moment històric de la ciutat fins a l’abandonament d’aquests espais. Aquesta ha estat una intervenció complexa, tant des del punt de vista tècnic com del científic, desenvolupada per un equip multidisciplinari i basada en la col·laboració entre professionals, institucions públiques i empreses especialitzades. El resultat ha estat possible gràcies a la recerca arqueològica, els estudis històrics i de lectura de paraments, les tasques de conservació i restauració, i, finalment, a la flexibilitat i l’adaptació de la proposta arquitectònica i urbanística a l’hora d’adaptar-se a les troballes, prenent com a objectiu final la socialització del bé.
L’assistència a les VIII Jornades és gratuïta prèvia inscripció obligatòria. Cal fer la inscripció mitjançant l’enllaç de la web de l’Ajuntament de Prats de Lluçanès: 
Paral·lelament a les jornades, es podrà visitar a Ca l’Andreuet de Prats de Lluçanès l’exposició amb “Puig Ciutat: La història d’un assalt violent” que s’inaugurarà el 18 d’octubre de 2026 i restarà oberta fins el 8 de novembre (horari de dilluns a dimecres de 8 h a 15 h i caps de setmana de 10 h a 14 h).
Durant el matí del 18 d’octubre en els jardins d’aquest edifici es faran dues activitats adreçades també al públic en general, que consistiran en una recreació històrica sobre l’armament i les tècniques de combat de l’exèrcit romà d’època cesariana i el taller “Descobreix la vida dels nostres avantpassats i juga a ser arqueòleg”.
Cada nova intervenció arqueològica en els escenaris de la Guerra Civil amplia el nostre coneixement del conflicte i, alhora, planteja nous reptes per identificar, documentar i protegir les seves traces materials. Amb aquesta voluntat, el 7 de novembre de 2026 se celebra la VII Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al Front de l’Ebre, una iniciativa organitzada conjuntament pel Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) i el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre. Després de tretze anys de col·laboració, la Jornada s’ha consolidat com un punt de trobada per compartir resultats, contrastar metodologies i acostar a la societat un patrimoni encara molt present en el paisatge i en la memòria col·lectiva.
