Curs del Gabinet Numismàtic: “La moneda carolíngia a la Marca Hispànica”

Els dies 9 i 11 de maig de 2017, entre les 17,00 i les 20,00 hores, es desenvoluparà a l’Espai Innova del Museu Nacional d’Art de Catalunya el XXVII Seminari d’Història Monetària de la Corona d’Aragó: “La moneda carolíngia a la Marca Hispànica”, que organitza el Gabinet Numismàtic del MNAC.

La moneda carolíngia juga un paper fundacional en les emissions de Barcelona i dels altres comtats que acabarien conformant la Catalunya Vella. Carlemany i els seus successors van imposar i estendre arreu dels seus dominis un sistema monetari nou que es basava en unes encunyacions de diners en plata fina. Aquestes peces s’integraven en un sistema de moneda de compte –1 lliura = 20 sous i 1 sou = 12 diners– que permetia valorar monetàriament qualsevol bé i que va perdurar al Principat fins al segle XIX.

Dues coincidències han propiciat l’oportunitat de tractar monogràficament aquest període en el seminari d’enguany. La primera, és la compra per part de l’Ajuntament de Barcelona, l’any 2014, d’un diner de Barcelona corresponent al regnat de Lluís el  Pietós. La segona, és l’adquisició per part del Ministerio de Cultura, Educación y Deporte el mateix any d’un altre diner de Barcelona corresponent al regnat de Carlemany. Aquesta segona peça acaba de ser dipositada pel Museo Arqueológico Nacional al Museu Nacional per tal que el Gabinet Numismàtic la pugui exposar a la sala d’exposicions permanent mentre que la primera ja va ser exposada al Museu d’Història de la Ciutat el 2015.

Curs reconegut pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya com a activitat de formació permanent adreçada al professorat

| Per a més informació descarregueu el díptic en pdf |

Article: “An archosauromorph dominated ichnoassemblage in fluvial settings from the late Early Triassic of the Catalan Pyrenees (NE Iberian Peninsula)”

Esquema de les petjades de dinosaure (icnites) estret de l'article "An archosauromorph dominated ichnoassemblage in fluvial settings from the late Early Triassic of the Catalan Pyrenees (NE Iberian Peninsula)"L’equip dels paleontòlegs Eudald Mujal i Josep Fortuny, investigadors del Departament de Geologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), ha publicat a la revista PLOS ONE la descripció d’un gran conjunt de petjades d’arcosauromorfs, rèptils que posteriorment van donar lloc als cocodrils i als dinosaures, a l’article titulat: “An archosauromorph dominated ichnoassemblage in fluvial settings from the late Early Triassic of the Catalan Pyrenees (NE Iberian Peninsula)”.

Aquestes descobertes són fruït de les campanyes que s’estan realitzant des de 2012 en el marc dels projectes finançats pel Departament de Cultura: “Vertebrats del Permià i Triàsic de Catalunya i el seu context geològic” i “Evolució dels ecosistemes amb faunes de vertebrats del Permià i el Triàsic de Catalunya (2014-2017)”, on ha col·laborat el geòleg de Soriguera José Ángel López. En aquestes intervencions s’han investigat afloraments dels Pirineus corresponents als períodes Permià i Triàsic (amb unes edats compreses entre els 300 i els 200 milions d’anys) i s’han descobert una gran quantitat de nous jaciments ara inclosos en l’Inventari del patrimoni cultural català immoble.

| Per a més informació cliqueu aquí |

Finalització de les excavacions a la calçada lateral de C-31 a Badalona

L’empresa pública de la Generalitat de Catalunya, Infraestructures.cat, va redactar el projecte constructiu Calçada lateral a la C-31 sentit Barcelona pk 212+650 al 213+800. Fase 1 (trams 2 i 3). Tram Badalona per tal de descongestionar el trànsit que circula per l’interior del nucli urbà de Badalona. La traça prevista d’aquesta nova calçada transcorria per la zona nord de Badalona, travessant la part septentrional de l’àrea protegida com Bé Cultural d’Interès Nacional-Zona Arqueològica de la ciutat romana de Baetulo.

Les excavacions arqueològiques realitzades en aquesta àrea havien estat molt puntuals i reduïdes a petits sondejos que s’havien pogut efectuar aprofitant les rases i pous de fonamentació de dos edificis d’habitatges construïts a la pasada dècada dels anys 80. Si bé era probable que aquesta àrea es trobés encara dins la trama urbana de la ciutat romana, les restes detectades podien formar part de vil·les i àrees artesanals suburbanes, situades fora del recinte de la ciutat.

A fi de conèixer el grau d’afectació del patrimoni arqueològic i valorar si era viable l’execució del projecte de nova calçada, la Comisssió Territorial del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va dictaminar que s’havien de realitzar treballs arqueològics previs a l’inici de les obres. Infraestructures.cat va encomanar a l’empresa ÀTICS, SL la realització d’aquests treballs arqueològics, que van iniciar-se la darrera setmana del mes de setembre de 2016 sota la direcció d’Iñaki Moreno Expósito. A mitjan de desembre de 2016 van finalitzar els treballs de sondeig i delimitació de les zones amb restes amb mitjans mecànics i sota la supervisió de dos arqueòlegs. Fora de la zona declarada BCIN-ZA no es van localitzar restes arqueològiques, mentre que dins la zona protegida es van identificar quatre àrees amb presència de restes al subsòl.

Un cop valorades les característiques, extensió i fondària a la que es trobaven les restes i aprovat el corresponent pressupost, des del mes de gener fins a mitjan d’abril de 2017 un ampli equip de tècnics arqueòlegs i auxiliars de l’empresa ÀTICS ha dut a teme l’excavació exhaustiva de les restes existents. Els treballs s’han realitzat sota la supervisió de tècnics del Departament de Cultura de la Generalitat, Museu i Ajuntament de Badalona i Infraestructures.cat.

A la denominada Àrea 1, la situada més al nord-oest, es van excavar vuit sitges d’època romana i es van localitzar un centenar de rases de vinya d’època romana i moderna, de les quals se’n va excavar una mostra representativa. Entre l’Àrea 1 i 2 hi havia la continuació d’un carrer actual amb instal·lacions de serveis actius que no va poder ser excavat i per on podria passar el tram nord-oest de la muralla perimetral de la ciutat romana.Read More »

Presentació de la publicació: “Intervenir a la muralla romana de Barcelona. Una visió comparativa”

Portada del llibre: "Intervenir a la muralla romana de Barcelona"Avui dijous 20 d’abril a les 7 del vespre tindrà lloc al Museu d’Història de Barcelona la presentació de la publicació: “Intervenir a la muralla romana de Barcelona. Una visió comparativa”, a càrrec de l’arqueòleg, historiador i editor del llibre Eduard Riu. Aquest és el volum núm. 12 de la col·lecció Documents, que edita el MUHBA.

Les recerques arqueològiques i les restauracions al llarg dels anys han contribuït a configurar el paisatge actual de la muralla romana i comtal de Barcelona. En aquesta obra es mostren els resultats d’estudis històrics i arqueològics que situen les restes de la muralla en el conjunt històric i urbanístic de la ciutat. S’hi ressegueix la història de la restauració de la muralla de Barcelona, el moment actual de la recerca i es proposen les perspectives futures. Unes iniciatives que s’emmirallen en les actuacions i les recerques que s’han fet en altres muralles com les de Tarragona i Gijón, i cerquen inspiració en els casos paradigmàtics de les muralles de Carcassona i Roma.

Lloc: Sala de Martí l’Humà, MUHBA, Plaça del Rei, s/n, Barcelona

 

Excavacions a l’assentament de la primera edat del ferro de la Ferradura – els Castellets (Ulldecona, Montsià)

Entre els dies 27 de març i 9 d’abril de 2017 ha tingut lloc la novena campanya d’excavacions arqueològiques al jaciment de la Ferradura – els Castellets (Ulldecona, Montsià), la qual ha comptat amb la participació d’estudiants del grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Jaume I de Castelló, així com d’altres com la Universitat de Glasgow. L’actuació s’emmarca dins el projecte de recerca del GRAP (Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica) de la Universitat de Barcelona, “Primeres societats complexes a Catalunya: jaciments de Sant Jaume, Ferradura i Moleta del Remei”, sota la direcció arqueològica de Laia Font Valentín. El projecte té el suport de l’Ajuntament d’Ulldecona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

El GRAP ha continuat amb les tasques d’excavació dels àmbits A1, A3, A4, A6 i C2. A més, s’ha seguit treballant al voltant d’un dels objectius marcats des que es van endegar les investigacions l’any 2009, com és la identificació de tot el traçat del mur de tancament de l’assentament per tal de poder disposar, finalment, de la planta global i real de la Ferradura. De fet, la principal novetat al voltant d’aquesta nova campanya se centra en la tasca realitzada per posar al descobert bona part del mur de tancament de l’assentament, especialment en la seva part nord-oest. Un altre resultat important ha estat la possibilitat de confirmar que resta encara una part important de la seqüència estratigràfica original intacta, tant dins d’alguns dels àmbits que s’havien donat per exhaurits durant els treballs desenvolupats per J. Maluquer de Motes l’any 1972 (és, per exemple, el cas de l’àmbit 4, amb restes dels nivells inferiors), com en d’altres on, ni que sigui parcialment, ha estat possible fins i tot iniciar l’excavació de la seqüència ex novo (com en l’extrem oriental de l’àmbit 6). Tot plegat està proporcionant un seguit de materials, especialment ceràmics i d’altres elaborats amb terra crua.

Informació: Laia Font

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017: “El poblat neolític de Ca l’Estrada-2 (Canovelles, Vallès Oriental)”

Conferència: “El poblat neolític de Ca l’Estrada-2 (Canovelles, Vallès Oriental)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 19 d’abril de 2017, 19,00h

Conferenciants: Jordi Roig, Joan M. Coll, Josep A. Molina, Rocío Gómez i Joana Melo
Moderador: Ramon Ten

La intervenció arqueològica en extensió d’una superfície de 2.000 m2 ha permès localitzar un extraordinari poblat del neolític antic evolucionat, perfectament estructurat i organitzat. L’assentament fou segellat per rierades successives que l’han preservat fins als nostres dies en un estat de conservació excel·lent, i ha esdevingut un dels pocs i més complets assentaments de mitjan v mil·lenni aC que tenim a Catalunya. L’àrea d’habitació està centrada per dues cabanes circulars singulars fetes amb solera de pedra, diversos forns domèstics i llars de foc adjacents, així com àmbits d’abocador i nivells d’ús associats amb material arqueològic. L’àrea de necròpolis, lleugerament desplaçada i separada per un paleocanal antropitzat, ha proporcionat, per ara, dos sepulcres individuals en fossa amb aixovar.


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la seva propera xerrada.

  • La intervenció arqueològica preventiva feta entre 2015 i 2016 a l’àmbit del jaciment de Ca l’Estrada-2 i dins el solar a on s’hi ha de construir una escola, ha deixat al descobert una nova joia arqueològica a Canovelles. Concretament què s’ha descobert?

Hem localitzat un assentament neolític tipus poblat a l’aire lliure excepcional i en un excel·lent estat de conservació. Concretament, hem pogut excavar i documentar dues cabanes de planta circular força intactes, construïdes en solera de pedra i úniques a tota Catalunya i de les poques que hi ha a Espanya i Europa. S’ha pogut veure, també, que el poblat tenia ja una estructuració i organització molt ben planificada, amb espais diferenciats per als vius i per als morts. En un costat tenim l’àrea d’habitació amb les dues cabanes i diversos fogars i forns adjacents amb graella de còdols de pedra i troncs carbonitzats. També s’ha descobert part de l’àrea funerària, en la qual s’han excavat dos enterraments individuals en fossa de persones adultes. Un d’ells disposava d’aixovar funerari consistent en un vas ceràmic i una cabreta depositada als peus de l’individu.

  • En quin context històric se situen les troballes dins la prehistòria catalana?

L’assentament prehistòric de Canovelles s’emmarca en el període conegut com a Neolític Antic Evolucionat, dins el V mil·lenni aC. El conjunt de datacions radicarbòniques que hem realitzat dels enterraments i sobre carbons de les cabanes i els forns, ens permeten datar el conjunt del poblat neolític en un moment força precís i acotat, que ara com ara, podem fixar entre els anys 4.800 i 4.400 aC. Estem doncs davant d’una troballa arqueològica que ens permetrà aprofundir en el coneixement i l’articulació de les societats prehistòriques del nord-est peninsular, i una descoberta que aporta dades inèdites i nova informació sobre l’organització i el funcionament dels assentaments i les comunitats neolítiques a Catalunya.

  • En quin estat de conservació s’ha localitzat el jaciment prehistòric?

L’assentament neolític està pràcticament intacte, amb una conservació extraordinària, a on hem pogut documentar fins i tot, els paviments i nivells de circulació tant de les pròpies cabanes com de tot l’espai adjacent del poblat. Destaquen els àmbits d’abocador i les abocades de deixalles domèstiques generades pels seus pobladors, amb una presència abundant de restes ceràmiques i faunístiques que ens proporcionen informació de primer ordre sobre el mode de vida. Aquest bon estat de conservació de l’assentament és degut al ràpid cobriment que va tenir, quedant totalment segellat per les rierades successives d’una riera pròxima, que van tapar les restes del poblat neolític amb quasi els dos metres de terres i sorres aportades. Tenim molt pocs jaciments d’aquest període tan ben conservats i segellats en un moment tan precís. Es tracta, d’un assentament prehistòric de primer ordre, destacant, sobretot, les dues cabanes circulars amb paviment de solera de pedres, que a hores d’ara, constitueixen un dels pocs exemples ‘d’arquitectura’ domèstica i de construcció d’unitats d’habitació neolítiques que tenim a Catalunya.

 

Activitats a la Font de la Canya: “Vine a conèixer per setmana santa l’origen de la vinya i el vi al Penedès”

Cartell de les activitats al jaciment de la Font de la Canya per setmana Santa: “Vine a conèixer per setmana santa l'origen de la vinya i el vi al Penedès”El jaciment de la Font de la Canya obrirà les seves portes per setmana Santa durant els dies 14, 15 i 16 d’abril per donar a conèixer el patrimoni arqueològic i cultural del Penedès.

Les visites, que tenen una durada d’una hora i mitja aproximadament, seran guiades per l’equip d’arqueologia. Comencen a les 11,00h i a les 17,00h de divendres i dissabte, i el diumenge només a les 11,00h. No cal reserva prèvia.

Lloc: El punt de trobada és la rectoria de Sant Pere d’Avinyó, d’Avinyonet del Penedès.

Preus: La tarifa bàsica de visita comentada és de 7,50 € públic general i 5,50 € per a estudiants i pensionistes.

Més informació a:  arqueovitis@gmail.com / Tel. 608. 86.69.79

Curs: “Esquimals i víkings a Groelàndia: d’un medi verge a la construcció d’un paisatge agropastoral”

Cartell del curs: "Esquimals i víkings a Groelàndia: d'un medi verge a la construcció d'un paisatge agropastoral"La Secció de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de Barcelona ha organitzat un curs de 6 hores de durada que es desenvoluparà entre els dies 24 i 27 d’abril, amb el títol: “Esquimals i víkings a Groelàndia: d’un medi verge a la construcció d’un paisatge agropastoral”, i que serà impartit per la Dra. Émilie Gauthier del Laboratoire de Chrono-Écologie-CNRS (Besançon, en el marc ERASMUS+).

Programa del curs:

  • Groelàndia: geografia d’una terra desconeguda.
  • Navegació, expansió i retracció víking a l’Atlàntic del Nord.
  • Arqueologia esquimal i víking a Groelàndia.
  • Greenlandproject: l’estudi de les relacions entre l’home i el medi subàrtic
  • Canvis climàtics i impacte ambiental de l’ocupació víking
  • Agricultura i usos del sòl post-víking i actuals

El curs tindrà lloc entre les 14,00 i 15,30 a l’aula 209, a la Facultat de Geografia i Història (C/ Montalegre, 6, Barcelona).

L’entrada és lliure i gratuïta però l’aforament limitat. Per fer efectiva la inscripció s’ha d’enviar un email a riera@ub.edu, o trucar al telèfon 934 037 556.

Obituari: Albert López Mullor

Alberto López Mullor, 3r per l’esquerra, en una visita a les excavacions fetes al Castell Vell – El Molinot, a Olivella (Garraf), durant un Camp de Treball d’Estiu per a joves organitzat per l’Ajuntament d’Olivella i el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona en juliol de 2014
Alberto López Mullor, 3r per l’esquerra, en una visita a les excavacions fetes al Castell Vell – El Molinot, a Olivella (Garraf), durant un Camp de Treball d’Estiu per a joves organitzat per l’Ajuntament d’Olivella i el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona en juliol de 2014. Fotografia: Magí Miret

Aquesta matinada del 6 d’abril ens ha deixat Albert López Mullor. L’Alberto era, no només un gran professional i un home de vasts coneixements, sinó un company entranyable i estimat dintre de la comunitat d’arqueòlegs i professionals del patrimoni. Havia col·laborat en nombroses ocasions a la Tribuna d’Arqueologia, tant com a conferenciant com a moderador.

Arqueòleg i doctor en Geografia i Història, va ser conservador del Museu Arqueològic de Barcelona (avui Museu d’Arqueologia de Catalunya) entre 1980 i 1993. Adscrit al Servei de Patrimoni Arquitectònic Local des del 1984, va ser cap d’Investigació i Difusió (1984-1992), cap d’Investigació Històrica (1993-2006), i cap d’Investigació Històrica del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona fins el 2010. Era també membre de la comissió assessora del Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura.

Des de l’any 2011 va ser el director del programa de Conjunts Històrics del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la  Diputació de Barcelona i ha estat  professor associat de la Universitat Autònoma de Barcelona, al Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la Facultat de Filosofia i Lletres des del curs 2007.

Des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia i la Tribuna d’Arqueologia volem expressar les més sinceres condolences a la seva família.

Recull bibliogràfic, març 2017

portada del Recull Bibliogràfic març 2017Ja teniu disponible el núm. 47, corresponent al mes de març de 2017, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, o al mateix Servei.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions i els enllaços als butlletins anteriors, al catàleg de la Biblioteca i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.