Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020: “L’aplicació dels fòssils a la crisi ecològica actual: som a la sisena extinció massiva de la Terra?” (en directe per internet)

Conferència: L’aplicació dels fòssils a la crisi ecològica actual: som a la sisena extinció massiva de la Terra?
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 20 de novembre de 2019, 19,00 hores

Conferenciant: Marc Furió
Moderador: David M. Alba

El proper dimecres dia 20 de novembre de 2019, a partir de les 19,00h, a la sala d’actes del Palau Marc (Rambla de Santa Mònica, 8, Barcelona), està programada la xerrada “L’aplicació dels fòssils a la crisi ecològica actual: som a la sisena extinció massiva de la Terra?”, dintre del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020,  que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

Molts científics alerten del moment que pateix la biosfera actualment i el comparen amb altres moments crítics de la història de la Terra. Què en sabem d’altres episodis d’extinció massiva en el passat? És de tots conegut que l’extinció i l’evolució dels organismes són processos naturals, i fins a cert punt inevitables. Així doncs, com és de greu la situació actual? La paleontologia proporciona una visió temporal que permet calibrar la magnitud de l’episodi actual de pèrdua de biodiversitat.

La conferència, a càrrec de Marc Furió, estarà moderada per David M. Alba. La sessió s’emetrà en directe per vídeostreaming a l’enllaç https://cultura.gencat.cat/ca/endirecte/. Si voleu fer comentaris o preguntes pels ponents les podreu fer en els comentaris a aquest post o a Twitter amb el hashtag #tribuna2019

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la seva xerrada

  • Què poden aportar els fòssils al problema actual de la pèrdua de biodiversitat que no puguin fer altres camps de la ciència?

La paleontologia, és a dir, l’estudi dels fòssils, ens aporta sobretot una perspectiva temporal. No hi ha cap altre disciplina científica, llevat potser de la mateixa geologia o l’astronomia, que treballi amb unes dimensions temporals tan grans. Els paleontòlegs estudien des de les primeres formes de vida, que van aparèixer al planeta fa uns 3.600 milions d’anys a especies extingides fa pocs milers d’anys. Aquesta mirada llarga ens permet abordar des d’una perspectiva diferent les preguntes principals que envolten la situació actual respecte al medi  natural. És “normal” aquesta crisi ambiental que estem patint? Ha passat altres vegades en el passat? És possible recuperar les espècies desaparegudes i restablir l’equilibri natural? Sense la perspectiva històrica natural que ens proporciona la paleontologia, la resposta a aquestes preguntes sempre seria incompleta.

  • I des d’aquest punt de vista que planteges, ja s’ha donat en el passat la situació actual?

Tenim moltes evidències científiques que el món natural ha patit daltabaixos de diversitat molt importants al llarg de la seva història geològica. Els paleontòlegs han determinat que hi ha hagut un mínim de cinc moments de crisi ecològica severa a nivell mundial des de que la vida va deixar de ser microscòpica, fa uns 540 milions d’anys. Un dels debats més importants que van tenir els primers naturalistes que estudiaven els fòssils va ser si la successió de fòssils relatava una història gradual i constant, o si per contra era tota una successió de catàstrofes que anaven eliminant eventualment la vida a la Terra. Avui dia pensem a que segurament no estem en cap dels extrems, sinó que la realitat és una situació intermèdia. En el registre fòssil observem que durant milions d’anys el ritme de les extincions és força constant i queda més o menys compensat per l’aparició de noves espècies. Però també veiem que, en moments puntuals, s’alineen una sèrie de factors externs, el que en podríem dir una tempesta perfecta, i es produeixen uns desequilibris molt importants que fa que tots els ecosistemes al món acabin col·lapsant. Aquests moments es coneixen com “extincions massives”. I com deia, això ja ha passat, com a mínim, cinc cops.

  • Què caracteritza una “extinció massiva”?

Una extinció massiva es caracteritza principalment tres factors: abast taxonòmic, abast geogràfic i extensió en el temps. Podem parlar d’una extinció massiva quan s’acaben extingint, com a mínim, el 75% de totes les espècies que hi ha al planeta en un moment donat. Això és el que anomenem l’abast taxonòmic. D’altra banda, també cal que aquesta extinció afecti a tots els ecosistemes i a tot el món. Els desequilibris en una regió concreta o un medi són força més habituals, i aleshores es parla d’extincions locals o regionals. Però quan hi ha una extinció massiva, no hi ha cap ecosistema ni racó del món que quedi intacte; tots queden afectats d’una manera o una altra. Finalment, hi ha el factor temps, perquè delimitar un moment de crisi implica que la durada ha de ser “curta”. Un interval de temps curt en paleontologia pot ser fins i tot un milió d’anys. Des de una perspectiva humana, això acostuma a sorprendre, perquè un milió d’anys ens pot semblar molt de temps, però pels paleontòlegs és un lapse de temps relativament curt. Cal tenir present que la desaparició de tres quartes parts de totes les espècies que existeixen en menys d’un milió d’anys és un sotrac ecològic de gran magnitud.  Aquests ecosistemes tan alterats poden trigar fins a 10 milions d’anys, és a dir, 10 vegades més, a recuperar la biodiversitat inicial i que tot torni a funcionar amb una certa normalitat. En el moment actual és imprescindible evitar per tots els mitjans arribar al precipici del col·lapse ecològic. Si no ho fem, és molt probable que l’espècie humana sigui una d’aquestes que formi part del 75% i desaparegui. A més, d’aquesta crisi ambiental actual, els humans en som responsables directes, de manera que és responsabilitat nostra aturar-ho, per nosaltres i per la resta d’espècies que habiten al planeta.

  • En què treballa actualment l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont que pugui aportar coneixement aplicat en aquesta tasca?

Com comentava anteriorment, hi ha diverses preguntes que sorgeixen quan mirem de diferenciar què és una dinàmica natural i com pot estar influint l’acció humana en el desenvolupament d’aquesta crisi. Per exemple, sobre l’extinció dels dinosaures, avui dia pràcticament ningú dubta que la causa última de la seva desaparició (conjuntament  amb la de molts altres organismes, no ho oblidem) va ser l’impacte d’un meteorit. El que resulta interessant és que l’estudi dels fòssils ens mostra que molts grups ja estaven en declivi per altres motius abans d’aquesta col·lisió. Per tant, una de les preguntes que mirem de respondre és si l’efecte d’aquest meteorit hauria estat tan devastador si no hi hagués hagut prèviament un deteriorament sostingut dels ecosistemes durant els darrers milions d’anys del Cretaci. Aquesta és una de les línies de treball del grup de recerca de faunes del Mesozoic de l’Institut.

D’altra banda, els investigadors del grup al qual pertanyo, el de Faunes del Neogen i Quaternari, estudiem els ecosistemes del Miocè de la Conca del Vallès-Penedès, on també es registren canvis climàtics i ecològics importants fa uns 10 milions d’anys. Estem construint una base de dades d’alta resolució per poder detectar com responen regionalment els ecosistemes a oscil·lacions o canvis externs importants. Una de les preguntes que volem respondre amb els nostres estudis és, per exemple, si tenir ecosistemes diversos i complexos, augmenta la capacitat de resiliència enfront canvis externs substancials o pot ser un motiu de debilitat que faci caure les fitxes de dòmino abans d’hora.

En un camí paral·lel, el grup de recerca en Paleobiologia Evolutiva s’ha dedicat durant molts anys a estudiar la reacció evolutiva d’organismes atrapats en illes. És un tipus d’ambient on l’evolució dels organismes està molt condicionada per l’aïllament geogràfic i l’absència de depredació, però de la que en podem treure algunes claus sobre com funciona l’evolució en general. Quan els paleontòlegs observen el registre fòssil de zones insulars veuen que els organismes que sobreviuen en aquestes condicions pateixen canvis dràstics en la seva biologia per aprofitar millor els pocs recursos vitals disponibles. Això, però, té una contrapartida i  és que es debiliten ecològicament i queden indefensos davant qualsevol eventualitat ambiental o invasió externa. Les illes esdevenen laboratoris on es fa un test a petita escala de resistència d’ecosistemes, un anàleg del que està passant actualment a escala planetària.

Finalment cal destacar el paper d’un grup d’investigadors de l’ICP que estan estudiant dos etapes molt importants en la història de la Terra: el Permià i el Triàsic. Ambdós períodes queden separats per la major extinció massiva que ha patit el nostre planeta, més devastadora fins i tot a la que va acabar amb els dinosaures. Sabem que fa uns 250 milions d’anys hi va haver un episodi de vulcanisme sostingut que va alterar tots els ecosistemes del món. Aquesta crisi és equiparable en molts aspectes a la que estem patint actualment, amb molta emissió de gasos a l’atmosfera, un canvi climàtic molt important, acidificació dels oceans, aridificació de moltes zones del planeta, i una pèrdua total d’espècies de fins al 90% del total. Molts investigadors fins i tot apunten que els canvis més dràstics podrien haver tingut lloc en pocs milers d’anys (entre 30.000 i 60.000 anys) fet que suposa pràcticament una aniquilació instantània a escala geològica.

Els resultats obtinguts de tot plegat, juntament amb molts d’altres obtinguts arreu del món, ens han de servir en els propers anys per calibrar correctament l’abast de la crisi actual en curs i conscienciar sobre la necessitat de posar-hi remei.

Tàrraco Biennal. Actes del 4t Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic

El proper dia 27 de novembre a les 19,00 hores, es farà la presentació del llibre “Tàrraco Biennal. Actes del 4t Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic / VII Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica. El Cristianisme en l’antiguitat tardana. Noves perspectives”.

Aquest acte tindrà lloc a la Sala d’Actes del Museu Bíblic Tarraconense (Carrer de les Coques, 1-C, Tarragona).

| Descarregueu la invitació clicant aquí |

“Hem trobat l’últim collaret dels Neandertals a la Cova Foradada”?

Conferència a càrrec dels investigadors Antonio Rodríguez-Hidalgo  i  Artur Cebrià, el 16 de novembre al Centre Cívic Cinema Iris (C/Vilamar, 21) de Calafell  a les 18.30h. Entrada lliure.

La conferència versarà sobre la troballa excepcional, a la Cova Foradada (Calafell) d’una falange d’àliga amb marques de tall no utilitàries que aporta noves dades al coneixement del pensament simbòlic dels neandertals.

Aquesta descoberta ha estat publicada a la revista d’impacte Science Advances del novembre de 2019.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020: “Mobilitat logística neandertal des d’una perspectiva tafonòmica al nivell P de l’Abric Romaní (Capellades, Anoia)” (en directe per internet)

Conferència: Mobilitat logística neandertal des d’una perspectiva tafonòmica al nivell P de l’Abric Romaní (Capellades, Anoia)
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 6 de novembre de 2019, 19,00 hores

Conferenciants: Juan Marín, Antonio Rodríguez-Hidalgo, Josep Vallverdú, Bruno Gómez de Soler, Florent Rivals, José Ramón Rabuña, Antonio Pineda, María Gema Chacón, Eudald Carbonell i Palmira Saladié
Moderador: Carlos Tornero

El proper dimecres dia 6 de novembre de 2019, a partir de les 19,00h, a la sala d’actes del Palau Marc (Rambla de Santa Mònica, 8, Barcelona), està programada la xerrada: “Mobilitat logística neandertal des d’una perspectiva tafonòmica al nivell P de l’Abric Romaní (Capellades, Anoia)”, dintre del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020,  que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

Les estratègies de mobilitat dels grups de neandertal s’estudien mitjançant la caracterització i l’anàlisi de jaciments arqueològics, i tradicionalment són comparades amb els tipus d’assentaments de grups de caçadors-recol·lectors actuals. El registre faunístic del nivell P de l’Abric Romaní és una font d’informació única per analitzar el comportament d’alimentació desenvolupat pels neandertals durant la MIS3. El conjunt es divideix en dos subnivells separats i ben definits: Pa i Pb. Mitjançant l’estudi tafonòmic de les restes i la seva distribució espacial, es van poder definir les característiques d’aquestes ocupacions humanes limitades en l’espai de la superfície de l’abric. Les anàlisis indiquen que les acumulacions són el resultat d’almenys dos tipus d’ocupació diferents: 1) Un campament residencial transitori durant parades curtes, centrat en l’explotació dels cérvols; 2) Un campament de caça / lloc intermediari de carnisseria per a la captura especialitzada de cavalls. La presència d’ocupacions centrades en l’oferta de recursos específics és típica de grups col·lectors. Els resultats de l’estudi zooarqueològic del nivell P caracteritzen els neandertals de l’Abric Romaní com a grups implicats en un sistema d’explotació del territori de mobilitat logística, i vinculen part dels seus desplaçaments en funció de la disponibilitat de grans ungulats.

La conferència, a càrrec de Juan Marín, estarà moderada per Carlos Tornero. La sessió s’emetrà en directe per vídeostreaming a l’enllaç https://cultura.gencat.cat/ca/endirecte/. Si voleu fer comentaris o preguntes pels ponents les podreu fer en els comentaris a aquest post o a Twitter amb el hashtag #tribuna2019


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.

Des de quan s’excava l’Abric Romaní?

L’Abric Romaní va començar a ser excavat l’any 1909 per Amador Romaní. Ell va constatar la riquesa de materials paleolítics en el jaciment en una seqüència de gaire bé 18 m de profunditat. Al llarg del segle XX es va fer varies intervencions intermitents fins que el 1983 sota la direcció d’Eudald Carbonell i Rafael Mora es van iniciar les intervencions programades de forma anual. Actualment es continua excavant i fent recerca del jaciment des de l’IPHES. Sota la direcció de Gema Chacón, Palmira Saladié i Eudald Carbonell.  S’està excavant en una superfície de 300 m2 el nivell R a una profunditat de 10 m.

Com subsistien els Neandertals a l’Abric Romaní?

El registre de l’Abric Romaní és molt ric, i alhora la resolució i conservació estratigràfica del nivell és també excel·lent. Això ha permès que junt a les restes de fauna i eines de pedra, es conservin motlles de fusta, alguns interpretats com eines, altres simples restes de llenya, i abundants fogars. Tot junt ens informa sobre l’estil de vida neandertal. Ens trobem davant de grups que varien en nombre depenent de l’ús que fan d’aquest espai.  Hàbils caçadors de grans unglats, especialment cavalls i cérvols però també de Rinoceronts, urs i de tant, en tant cabres. Probablement el foc ajuda a reduir la presència dels carnívors en aquest entorn. Cacen selectivament els cavalls adults que són els que donen una major rendibilitat i els cérvols de mode més divers ja que també hi ha cert interès en les pells més mal·leables dels infantils.  Un cops caçats són traslladats i consumits. Això, indica que viuen en grups socials amb capacitat estratègica basada en la cooperació y repartició d’aliments.

Quina antiguitat tenen les restes del nivell P?

La seqüencia de l’Abric Romaní està datat entre 39.000 anys i 115.000 la seqüència complerta que ens és coneguda a través del pou Romaní i els sondejos. El nivell P té una edat aproximada de 56.000 anys d’antiguitat. Es situa en el estadi Isotòpic 3

Com gestionaven el macro-espai els Neandertals?

La resolució estratigràfica del Abric Romaní i del nivell P en concret ens ha permès observar una gestió diferents dels animals caçats amb caràcter estacional. Això junt amb una explotació de les matèries primeres autòctona i alóctona, suggereix l’ús alternat de l’abric com a campament de caça i com a lloc residència. Aquestes inferències ens permeten proposar un tipus de gestió logística del territori. En el que els Neandertals desplaçaren l’aliment a llocs de referència.

Recull bibliogràfic d’arqueologia i paleontologia, octubre 2019

imatge recull biblJa teniu disponible el núm. 72, corresponent al mes d’octubre de 2019, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

El recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que posteriorment són dipositats a la biblioteca de la Direcció General  del Patrimoni Cultural, ubicada a la primera planta del palau Moja, o al mateix Servei.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions i els enllaços als butlletins anteriors, al catàleg de la Biblioteca i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

IV Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre

El 23 de novembre de 2019 se celebrarà a Tortosa la 4a edició de la Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre organitzat pel Serveis Territorials del Departament de Cultura a les Terres de l’Ebre i pel Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE), que enguany se centrarà en les intervencions a fortificacions fixes o permanents.

La dinàmica de la Guerra Civil va donar lloc, principalment, a fortificacions de campanya, amb caràcter més o menys efímer, que no sempre complien amb els preceptes dels manuals de fortificació del moment. Malgrat tot, les forces republicanes van impulsar la construcció de diverses línies de fortificacions permanents a diferents punts peninsulars fruit de diverses iniciatives.

A Catalunya, el Comitè Central de Milícies Antifeixistes i la Conselleria de Defensa van impulsar dues línies fortificades a les primeries de la guerra: la Línia del Cinca, al front aragonès, i la línia fortificada de la Defensa de Costes. Cap al final de la guerra, a més, l’Estat Major de l’Exèrcit Popular de la República va executar una altra xarxa fortificada, la denominada Línia L, esglaonada des del front de l’Ebre i el Segre fins al Pirineu.

En aquesta serralada, finalitzada la Guerra Civil, el franquisme va dur a terme la construcció d’una altra línia fortificada, la Línia P, per defensar la Península d’un suposat atac dels aliats en el marc de la Segona Guerra Mundial

Aquestes estructures han estat estudiades i excavades en els darrers anys, aportant nous coneixements sobre les tècniques constructives, l’aprofitament del terreny i l’adaptació de les forces enfrontades a les noves necessitats d’un conflicte armat modern.

Un anys més, doncs, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia dels Serveis Territorials del Departament de Cultura a les Terres de l’Ebre i el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) col·laboren per donar a conèixer al nostre territori les metodologies, experiències i lliçons obtingudes a partir de la intervencions en aquests espais patrimonials.

Aquesta jornada es celebrarà al Palau Oliver de Boteller, carrer de Jaume Ferran, 4, Tortosa, el dia 29 de novembre de 2019.

|Per descarregar el programa i altres informacions cliqueu aquí |

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020: “Entorns de protecció de les pintures rupestres de Catalunya: propostes de delimitació i tramitació legal ” (en directe per internet)

Conferència: Entorns de protecció de les pintures rupestres de Catalunya: propostes de delimitació i tramitació legal
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 23 d’octubre de 2019, 19,00 hores

Conferenciants: Tània Álvarez i Laura Fernández
Moderadora: Maite Miró

El proper dimecres dia 23 d’octubre de 2019, a partir de les 19,00h, a la sala d’actes del Palau Marc (Rambla de Santa Mònica, 8, Barcelona), inaugurem la nova temporada de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020,  que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia, que presentarà Elsa Ibar, directora General del Patrimoni Cultural. Seguidament, començarà la primera de les xerrades programades: “Entorns de protecció de les pintures rupestres de Catalunya: propostes de delimitació i tramitació legal”.

L’any 1998 la UNESCO va incloure en la Llista de Patrimoni Mundial l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (ARAMPI). La declaració afecta 757 jaciments peninsulars, 60 dels quals es localitzen a Catalunya. Els responsables de la gestió d’aquests béns inscrits a la llista han de complir amb un seguit d’obligacions per la conservació i protecció del bé. El darrer compliment va ser l’anomenat Inventari Retrospectiu, en el qual es demanava una ampliació de la documentació disponible sobre aquests béns, posant especial èmfasi en disposar d’una major precisió en la ubicació dels abrics i coves amb manifestacions rupestres, així com en l’establiment d’un entorn de protecció que permetés una millor protecció i salvaguarda del bé i del seu entorn. El Servei d’Arqueologia i Paleontologia ha posat en marxa un pla de delimitació dels entorns de protecció dels conjunts amb pintures rupestres inclosos a la Llista de Patrimoni Mundial. Aquest projecte comprèn una actualització de la georeferenciació i de la informació documental disponible sobre cada conjunt, així com una definició dels entorns d’aquests jaciments declarats béns culturals d’interès nacional, així com la corresponent tramitació legal d’acord amb la Llei de Patrimoni Cultural Català. En aquesta tribuna exposem els primers casos que s’han tramitat aquest 2019: Cova del Taller, Cabra Feixet i el conjunt de la Cova del Cingle, la Cova del Pi i la Cova del Ramat, localitzats a les Terres de l’Ebre.

La conferència, a càrrec de Tània Álvarez i Laura Fernández, estarà moderada per Maite Miró. La sessió s’emetrà en directe per vídeostreaming a l’enllaç https://cultura.gencat.cat/ca/endirecte/. Si voleu fer comentaris o preguntes pels ponents les podreu fer en els comentaris a aquest post o a Twitter amb el hashtag #tribuna2019


A continuació, us oferim una petita entrevista amb les conferenciants sobre els aspectes més destacats de la seva xerrada.

  • Per què s’estan tramitant els entorns de protecció de les pintures rupestres?

Segons la disposició addicional primera de la Llei del patrimoni cultural català, totes les coves, els abrics i els indrets que contenen manifestacions d’art rupestre, es declaren bé cultural d’interès nacional (BCIN), la màxima categoria de protecció que atorga la Llei. La singularitat i excepcionalitat d’aquests jaciments també va motivar la inclusió de l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (ARAMPI) com a bé integrant en la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO l’any 1998. La declaració afecta a un elevat nombre d’indrets amb art rupestre repartits per sis comunitats autònomes del llevant peninsular, 60 dels quals es localitzen a Catalunya.

Ara bé, l’any 1998 per l’elaboració de l’expedient presentat a la UNESCO, només es va incloure la coordenada geogràfica de l’abric, protegint d’aquesta manera només les pintures. No obstant això, en els darrers anys s’han establert paulatinament nous criteris  que determinen que l’art rupestre és inseparable del seu entorn paisatgístic i que un abric amb pintures rupestres s’ha de protegir dins del paisatge natural en el qual s’integra. Per aquesta raó, el Comitè de Patrimoni Mundial va sol·licitar l’anomenat Inventari Retrospectiu, en el qual es demanava una ampliació de la documentació disponible, fent especial èmfasi en disposar d’un major precisió dels abrics i coves, així com l’establiment d’una entorn de protecció, que permetés una millor salvaguarda del bé i del seu entorn.

  • Què implica i com s’ha materialitzat aquest mandat?

Aquest mandat de la UNESCO va obligar a totes les administracions autonòmiques implicades en la gestió de l’ARAMPI a dissenyar nous programes de protecció i delimitació dels entorns d’aquests jaciments. En el cas de Catalunya, des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia i dins del projecte Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya, es va posar en marxar un projecte per delimitar els entorns de protecció dels jaciments amb art rupestre inclosos en la Llista de Patrimoni Mundial.  Aquesta tasca implica una definició teòrica i metodològica dels criteris utilitzats per establir els entorns de protecció; un treball de camp per revisar i actualitzar les dades, i finalment, atorgar validesa legal a aquests entorns mitjançant la seva declaració.

La legislació catalana de patrimoni cultural ja disposa d’aquesta eina legal. L’entorn de protecció es defineix com un espai,  sigui edificat o no, que dona suport ambiental al bé, el qual ha de garantir la  conservació dels valors del bé, així com la seva correcta contemplació i estudi. En aquest sentit, la recomanació de la UNESCO s’ha pogut convertir en una eina legal per a la millora de la gestió d’aquest patrimoni excepcional.

  • Quins criteris es tenen en compte per establir aquests entorns?

Cal tenir present que la majoria d’aquests jaciments es localitzen en zones muntanyoses i boscoses, per tant, el criteri paisatgístic i orogràfic és molt determinant. En aquest sentit, s’han tingut en compte la conca visual des del propi abric o cova, l’entorn orogràfic, les unitats hidrogràfiques, el context cultural -l’existència d’altres elements culturals a la zona-, i els usos del sòl. Amb tot això, s’intenta que la declaració d’un entorn de protecció mantingui els trets distintius d’un paisatge.

Cal assenyalar  que molts d’aquests paisatges ja estan protegits per la normativa urbanística i per la normativa ambiental. Concretament, els exemples que presentem de les Terres de l’Ebre estan dins d’espais declarats PEIN o Xarxa Natura 2000, i la protecció cultural s’afegeix  a les ja existents, regulant altres usos.

  • De quina manera es millora la gestió i protecció dels jaciments d’art rupestre?

El benefici directe sobre el patrimoni és una relació dels usos més restrictiva que la que ja disposen ara mateix aquests jaciments declarats BCIN, atès que no es protegeix únicament la cova o l’abric on es localitza la pintura,  sinó que podem regular l’espai immediat a aquest abric, i tenir la capacitat i competència de controlar les activitats o infraestructures que es puguin fer en aquests espais més amplis.

Tot i que aquest projecte de delimitació dels entorns comença pels que son patrimoni mundial, i concretament s’ha començat pels ubicats a les Terres de l’Ebre, s’ha de tenir present que actualment hi ha més de 130 abrics d’art rupestre, i que per tant, tindrà continuïtat i es farà extensible a tots els jaciments amb manifestacions d’art rupestre.

Centenari de les excavacions al teatre romà de Tarraco

Els propers dies 23 i 24 d’octubre a les 19,00 hores, amb motiu de la celebració del centenari de les excavacions al teatre romà de Tarragona, s’han organitzat dues jornades d’activitats a Tarragona.

La primera, que tindrà lloc al Serveis Territorials de Cultura, serà la presentació de la publicació facsímil del diari de Francesc Carbó “Troballes arqueològiques al teatre romà de Tarragona”, editat amb la col·laboració de la Biblioteca de Catalunya i l’IEC. En el marc d’aquesta presentació, està programada també la conferència “Algo más que espectáculos. Sobre la forma y la función del teatro en la Ciudad romana”, a càrrec de la Dra. Oliva Rodríguez.

L’activitat prevista pel dijous 24, a la sala polivalent del Tinglado 4 (seu temporal del Museu Nacional Arqueològic de Catalunya) és la xerrada “Un teatro en el barrio portuario de Tarraco”, impartida per Jacinto Sánchez, director de les darrers intervencions arqueològiques al teatre, que presentarà les novetats de les intervencions al teatre.

| Descarregueu la invitació clicant aquí |

Homenatge a Gabriel Alcalde

El proper 24 d’octubre (dijous) tindrà lloc un acte institucional en memòria de l’arqueòleg Gabriel Alcalde i Gurt, també professor del Departament d’Història i Història de l’Art de la UdG, que ens va deixar el passat 25 d’abril.

L’acte se celebrarà a l’aula magna Modest Prats de la Universitat de Girona, i comptarà amb la presència i intervenció de diversos amics i companys d’en Gabriel. També hi haurà la participació del grup Adrià Bauzó Trio, que interpretarà algunes de les seves peces musicals preferides.

|Descarregueu la invitació en pdf |

Jornades Europees de Patrimoni 2019

Els dies 11,12 i 13 d’octubre tindrà lloc una nova edició de les Jornades Europees de Patrimoni (JEP), que se celebren anualment a Europa durant un cap de setmana entre setembre i octubre.

A Catalunya, aquest projecte ve impulsat per l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural i compta amb la col·laboració de la Federació de Municipis Catalunya, de l’Associació Catalana de Municipis i de l’Institut Ramon Muntaner i en l’edició d’enguany incorpora com a nous col·laboradors, l’Associació Capital de la Cultura Catalana i Catalonia Sacra.

Les JEP són la festa europea del patrimoni. Els diferents municipis i entitats la celebren organitzant un seguit d’activitats gratuïtes per a tots els públics: visites guiades, representacions teatrals, concerts, exposicions, etc. Consulta-les totes a l’agenda en línia, un espai perquè tots els usuaris tinguin al seu abast, sigui a través de l’ordinador o a través d’un dispositiu mòbil, la programació completa de les JEP 2019.

| Consulta l’agenda d’activitats de les Jornades Europees de Patrimoni 2019 clicant aquí |