Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “La necròpolis medieval de Cal Pa i Figues. La intervenció arqueològica a l’ampliació del VINSEUM de Vilafranca del Penedès”

Us presentem el vídeo de l’onzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir el passat dimecres 21 de setembre.

La necròpolis medieval de Cal Pa i Figues. La intervenció arqueològica a l’ampliació del VINSEUM de Vilafranca del Penedès.

Conferenciants: Jordi Amorós, Núria Armentano, Imma Mesas i Arianna Salonia

Moderador: Xavier Esteve Gràcia

Les recents obres de remodelació i ampliació del Museu de les Cultures del Vi de Catalunya (VINSEUM) comportaren, entre d’altres, l’enderroc de Cal Pa i Figues, un immoble adossat entre el Palau Reial de Vilafranca (segle XIII) i l’antiga capella gòtica de Sant Pelegrí (segle XIV), part també del museu. El control arqueològic d’aquests treballs ha permès caracteritzar l’evolució dels usos d’aquest espai des dels moments de la fundació de la vila fins a l’època actual. Hi destaca per la seva significació històrica, l’extensa zona funerària que s’hi va estendre entre els segles XIII i XV. S’hi han documentat un total de 119 inhumats en 74 unitats funeràries. Hi trobem, d’una banda, un grup de 16 tombes, datables a partir de la segona meitat del segle XIII, situades en una porció de terreny al fons del solar, el qual havia estat una zona de sitges d’emmagatzematge, pous i horts. Únicament un parell de tombes es troben adjacents a la capella dels Trinitaris. D’altra banda la majoria de les tombes es troben concentrades en l’antic espai d’un corraló adjacent al Palau Reial. En aquest àmbit, si bé la major part de tombes són individuals, en fossa simple, 11 són dobles i 2 són d’inhumacions múltiples. Una consisteix en una fossa en la qual s’hi van arrenglar i superposar 6 individus. L’altra és una sitja excavada en la zona central del corraló amb un total de 28 individus disposats en 12 nivells successius. Aquesta inhumació col·lectiva va ser datada en la 2a meitat del segle XIV, període que coincideix amb la gran epidèmia de la Pesta Negra. Finalment, una desena de tombes, algunes possiblement ja del segle XV, s’estenien més enllà d’aquest àmbit fins l’antiga zona de pous i horts. A partir d’aquest segle va perdre la funció de necròpolis i va tornar a esdevenir un espai d’activitats domèstiques i productives.

III Col·loqui Internacional d’Arqueologia Romana. El Vi a l’Antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani

El Museu de Badalona, amb la col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat de Barcelona (UB), l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), organitza el III Col·loqui Internacional d’Arqueologia Romana. El Vi a l’Antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani, que se celebrarà els dies 19, 20 i 21 d’octubre de 2022 al Museu de Badalona.

Ja fa més de 20 anys del darrer Col·loqui del Vi a l’Antiguitat celebrat al Museu de Badalona el 1998. La recerca sobre la producció del vi i la seva comercialització ha continuat amb novetats significatives gràcies a l’adopció de metodologies modernes, desenvolupament de noves línies de recerca i sobretot, amb la incorporació d’una nova generació d’investigadors ben preparats.

Per aquesta raó, el Museu de Badalona, amb la col·laboració dels centres d’investigació del seu entorn (ICAC, UB, UAB i MAC), organitza un nou Col·loqui del Vi a l’Antiguitat per tal de presentar nova informació i d’intercanviar mètodes, experiències i perspectives entre els investigadors internacionals dedicats a aquest apassionant món del vi antic.

Per assistir al col·loqui cal inscripció obligatòria. El termini d’inscripció finalitza el dia 2 d’octubre de 2022 o fins a esgotar l’aforament. Les inscripcions donen dret a l’assistència a les ponències i sessions, així com també a les activitats que es publiquen al programa i a l’entrada als espais de la Ciutat Romana de Baetulo. El preu no inclou les excursions fora del programa.

Per a més informació, consulta del programa i inscripcions accediu a la web del Museu de Badalona

Setzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona

Els propers dies 14 i 15 d’octubre de 2022 se celebraran, a la vila de Castelló d’Empúries,  les setzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, organitzades conjuntament pels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Girona, el Museu d’Arqueologia de Catalunya – Girona i la Universitat de Girona, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries.

Les Jornades seran, com fa ja 30 anys, una ocasió de trobada per conèixer que s’ha fet en l’àmbit del patrimoni arqueològic de les comarques de Girona en els darrers dos anys tant en els jaciments amb una recerca consolidada com en les noves troballes; seran també una ocasió de debat que hauria d’enriquir els coneixements que tenim d’aquest patrimoni, des del treball de camp fins a les tasques posteriors de conservació, restauració, museïtzació…

Us emplacem doncs a assistir-hi i participar-hi.

Les sessions tindran lloc els dies 14 i 15 d’octubre a la Capella del Convent de Santa Clara, a Castelló d’Empúries.

Les Jornades seran gratuïtes prèvia inscripció obligatòria abans del 30 de setembre a: https://forms.gle/i6nR1xompXWi9AZn7

Per a més informació, programa i inscripcions descarregueu-vos el díptic en pdf

Jornada Mir Geribert, Príncep d’Olèrdola, mil anys després

El proper dissabte 1 d’octubre la Comissió Any Mir Geribert organitza una de les activitats més importants programades per commemorar l’Any Mir Geribert. L’acte, que portarà per títol “Jornada Mir Geribert, Príncep d’Olèrdola, mil anys després” consistirà en diverses ponències acadèmiques i una taula rodona per conèixer el personatge i el context històric que el van veure créixer: el feudalisme, la civitas d’Olèrdola, el Penedès…

Una de les figures més importants del municipi d’Olèrdola en el període anomenat Edat Mitjana és Mir Geribert, un noble de l’antic Comtat de Barcelona i de “sang comtal” (els seus pares eren el vescomte Geribert i Ermengarda, la filla del comte Borrell II).

Mir Geribert tingué grans propietats i influències arreu del territori comtal. Aquestes influències feren que altres autoritats civils i eclesiàstiques xoquessin amb ell, i més encara quan Mir Geribert s’autoanomenà “Príncep d’Olèrdola” al 1041 i s’envoltés d’una cort de laics i clergues. Tot això desencadenà un conflicte territorial i familiar que no finalitzà definitivament al 1059, quan Mir entra a formar part de la cort comtal.

En un viatge al 1060 a Mora d’Ebre, Mir rep un atac dels sarraïns a Tortosa, que acabà amb ell.

 

Mil anys després d’aquests fets, un grup de persones vinculades amb Olèrdola i el seu municipi s’han unit per crear la Comissió Any Mir Geribert amb l’objectiu de donar a conèixer a la persona més important i influenciadora que ha vist créixer Olèrdola.

Per commemorar l’Any Mir Geribert, aquesta comissió ha organitzat diversos actes, amb el suport institucional de l’Ajuntament d’Olèrdola i empreses privades del municipi, entre els quals destaca la “Jornada Mir Geribert, Príncep d’Olèrdola, mil anys després”, que tindrà lloc el proper dissabte dia 1 d’octubre.

L’activitat durarà tot el dia (de 9:30h a 18:30h) i es realitzarà al Local de Sant Jaume, Moja (Olèrdola). Es recomana realitzar la inscripció en aquest enllaç. L’activitat és gratuïta.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2022 “La necròpolis medieval de Cal Pa i Figues. La intervenció arqueològica a l’ampliació del VINSEUM de Vilafranca del Penedès”

Us recordem que aquest proper dimecres 21 de setembre a les 18 hores tindrà lloc l’onzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.

La necròpolis medieval de Cal Pa i Figues. La intervenció arqueològica a l’ampliació del VINSEUM de Vilafranca del Penedès.

Conferenciants: Jordi Amorós, Núria Armentano, Imma Mesas i Arianna Salonia

Moderador: Xavier Esteve Gràcia

Les recents obres de remodelació i ampliació del Museu de les Cultures del Vi de Catalunya (VINSEUM) comportaren, entre d’altres, l’enderroc de Cal Pa i Figues, un immoble adossat entre el Palau Reial de Vilafranca (segle XIII) i l’antiga capella gòtica de Sant Pelegrí (segle XIV), part també del museu. El control arqueològic d’aquests treballs ha permès caracteritzar l’evolució dels usos d’aquest espai des dels moments de la fundació de la vila fins a l’època actual. Hi destaca per la seva significació històrica, l’extensa zona funerària que s’hi va estendre entre els segles XIII i XV. S’hi han documentat un total de 119 inhumats en 74 unitats funeràries. Hi trobem, d’una banda, un grup de 16 tombes, datables a partir de la segona meitat del segle XIII, situades en una porció de terreny al fons del solar, el qual havia estat una zona de sitges d’emmagatzematge, pous i horts. Únicament un parell de tombes es troben adjacents a la capella dels Trinitaris. D’altra banda la majoria de les tombes es troben concentrades en l’antic espai d’un corraló adjacent al Palau Reial. En aquest àmbit, si bé la major part de tombes són individuals, en fossa simple, 11 són dobles i 2 són d’inhumacions múltiples. Una consisteix en una fossa en la qual s’hi van arrenglar i superposar 6 individus. L’altra és una sitja excavada en la zona central del corraló amb un total de 28 individus disposats en 12 nivells successius. Aquesta inhumació col·lectiva va ser datada en la 2a meitat del segle XIV, període que coincideix amb la gran epidèmia de la Pesta Negra. Finalment, una desena de tombes, algunes possiblement ja del segle XV, s’estenien més enllà d’aquest àmbit fins l’antiga zona de pous i horts. A partir d’aquest segle va perdre la funció de necròpolis i va tornar a esdevenir un espai d’activitats domèstiques i productives.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2022 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2022 en pdf

V Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre

El dissabte 8 d’octubre de 2022 se celebrarà a Tortosa la V Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre, organitzada pel Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) i el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre.

Després d’una llarga pausa motivada per la pandèmia, aquesta jornada està pensada per reprendre totes les intervencions dutes a terme des de l’any 2019, especialment aquelles realitzades en l’àmbit de les Terres de l’Ebre, però també amb la participació d’altres treballs de recerca que s’han fet fora del nostre territori.

Són temes d’aquesta jornada: els treballs d’exhumació de fosses de soldats als espais de la batalla de l’Ebre, l’inventari de recerca de fortificacions defensives, la prospecció i recerca en territori ebrenc vinculada a treballs arqueològics preventius motivats per infraestructures com els parcs eòlics de la Terra Alta, així com els treballs de millora d’espais de la batalla de l’Ebre malmesos pels temporals de llevant. També s’hi inclouen, amb un punt de curiositat, aquelles petjades que varen deixar els soldats participants a la Batalla de l’Ebre mitjançant la inscripció de grafits en moltes parets i murs de les nostres comarques.

La protecció d’aquest ric patrimoni i la complexitat de gestionar-ne el manteniment és clau a l’hora de garantir-ne la conservació. Aquesta problemàtica ha animat als organitzadors a incloure en la jornada d’enguany un espai de diàleg entre els especialistes i el públic assistent per debatre el tractament, la conservació i la protecció dels espais històrics de la Guerra Civil, tant des d’una visió general, que englobaria la península, com particular, ajustada al nostre territori.

Aquesta jornada es celebrarà al Palau Oliver de Boteller, carrer de Jaume Ferran, 4 de Tortosa, el dissabte 8 d’octubre de 2022.

La jornada és gratuïta prèvia inscripció obligatòria abans del 5 d’octubre.

Per descarregar el programa, més informació i inscripcions cliqueu aquí.

“Els monestirs en època medieval i moderna. Novetats des de l’arqueologia” temàtica de la I Jornada d’Arqueologia, Construcció i Arquitectura Medieval i Moderna

La jornada es desenvoluparà el dia 7 d’octubre al centre Ca l’Anita de Roses (Pça. Sant Pere,1).

La Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona -amb la col·laboració de l’Ajuntament de Roses i la Fundació Girona Regió de Coneixement-  organitza la primera Jornada d’Arqueologia, Construcció i Arquitectura Medieval i Moderna, dedicada a “Els monestirs en època medieval i moderna. Novetats des de l’arqueologia”.

En aquestes jornades s’analitzaran, a partir d’exemples i casos concrets, les novetats que els darrers anys ha aportat l’arqueologia en el coneixement de l’estructuració, l’arquitectura i evolució dels complexos monàstics des de l’antiguitat tardana fins a l’època moderna, però també sobre la vida quotidiana i les diferents activitats que en ells s’hi desenvolupaven.

Les comunicacions centren les seves anàlisis en els estudis estratigràfics, i l’anàlisi de l’arqueologia vertical, però també en els estudis antropològics i l’anàlisi documental.

La jornada s’estructura amb una conferència inaugural, a càrrec de Jordina Sales i Marta Sancho i divuit comunicacions.

L’activitat és oberta i gratuïta, però es demana notificar l’assistència a l’adreça de correu cat.rosesarqueologia@udg.edu  abans del dia 28 de setembre.

Per a més informació i consulta del programa cliqueu aquí

Després de la pausa de l’estiu, tornen les conferències del cicle Tribuna d’Arqueologia 2022

El proper dia 21 de setembre es tornarà a reprendre el cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 amb la conferència “La necròpolis medieval de Cal Pa i Figues. La intervenció arqueològica a l’ampliació del VINSEUM de Vilafranca del Penedès”.

Totes les sessions del cicle de conferències es faran de manera presencial a les 18 hores a la Sala d’Actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona i es podran seguir també en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Els vídeos de les conferències quedaran a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció que té la Tribuna d’Arqueologia dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

 

Les 6 conferències del cicle Tribuna d’Arqueologia 2022 programades de setembre a novembre són:

DIMECRES 21 DE SETEMBRE

La necròpolis medieval de Cal Pa i Figues. La intervenció arqueològica a l’ampliació del VINSEUM de Vilafranca del Penedès

Conferenciants: Jordi Amorós, Núria Armentano, Imma Mesas i Arianna Salonia

Moderador: Xavier Esteve Gràcia

DIMECRES 5 D’OCTUBRE

Ossos fòssils al permià de la península ibèrica: una finestra única als ecosistemes de vertebrats més antics de Catalunya

Conferenciants: Josep Fortuny i Eudald Mujal

Moderador: Albert Vidal Martí

DIMECRES 19 D’OCTUBRE

Recuperació, restauració i estudi de diversos monuments megalítics de la zona del Solsonès i Bages, en el marc del projecte “Gegants immortals”, per tal de garantir la salvació dels seus valors culturals

Conferenciants: Lídia Fàbregas, Aleix Barberà i Pablo Martínez

Moderadora: Araceli Martín Colliga

DIMECRES 2 DE NOVEMBRE

Intervencions a la ciutat d’Aeso i a la vil·la romana de Llorís (Isona i Conca Dellà) entre 2019-2021

Conferenciants: Ignasi Garcés Estallo, Catalina Mas Florit, Miguel Angel Cau Ontiveros, Cristina Belmonte Santisteban, Xavier Bermúdez López, Roser Arcos López i Teresa Reyes Bellmunt

Moderador: Josep Guitart i Durán

DIMECRES 16 DE NOVEMBRE

L’oppidum de Gebut (Soses, Segrià): resultats d’un nou projecte de recerca (campanyes 2017-2021)

Conferenciants: Natàlia Alonso Martínez i Andreu Moya i Garra

Moderador: Emili Junyent

DIMECRES 30 DE NOVEMBRE

Les intervencions arqueològiques a l’antic mercat del Born (2016-2020)

Conferenciants: Antoni Fernández Espinosa i Eugènia Bort Tena

Moderadora: Gemma Hernández Herrero

 

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències en pdf

Publicada al DOGC la convocatòria per a la concessió de subvencions per a projectes quadriennals de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia per al període 2022-2025

Amb data 7 de setembre de 2022 s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/2646/2022, d’1 de setembre, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aprova la convocatòria en l’àmbit del patrimoni cultural per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència no competitiva, per a projectes quadriennals de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia per al període 2022-2025 (ref. BDNS 646759).

El període per presentar les sol·licituds és del 8 al 27 de setembre del 2022. El dia 27 de setembre es poden presentar sol·licituds fins a les 14 hores.

Descarregueu la resolució de la convocatòria en PDF

Es presenten els resultats de l’estudi de la plaqueta amb gravats del paleolític superior trobada a la Cova Gran de Santa Linya

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, juntament amb l’equip responsable de la troballa arqueològica del Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Universitat Autònoma de Barcelona (CEPArq-UAB),  han presentat al Museu de Lleida els resultats de l’estudi d’una plaqueta amb gravats de fa 14.000 anys, de final del paleolític superior, trobada a la Cova Gran de Santa Linya (Les Avellanes i Santa Linya, la Noguera).

L’equip del Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic ha identificat la representació d’una seqüència de moviment d’un animal i la que podria ser la primera representació del paisatge que envolta la Cova Gran.

L’escanejat 3D de la plaqueta, realitzat pel Departament de Cultura, ha ajudat als investigadors a desxifrar el significat dels gravats. Aquestes investigacions formen part del Pla de Recerca de l’arqueologia i la paleontologia catalanes, dins el quadriennal 2018-2021, aprovat pel Govern de Catalunya.

La Cova Gran és una cavitat de grans dimensions oberta en una barra calcària al peu d’un espadat. Mesura uns 90 m de llargada, 50 m d’amplada i 25 m d’alçada màxima, i cobreix una superfície en planta de 3.200 m2.

Després de la seva descoberta, les investigacions es van iniciar l’any 2003 i continuen encara. Aquests treballs han permès documentar una àmplia seqüència estratigràfica que abasta des del paleolític mitjà fins a l’edat del bronze, que es manifesta amb registres diferenciats segons els sectors. És justament la presència d’una seqüència cronocultural contínua, corroborada per una trentena de datacions radiocarbòniques, la que ens permet conèixer més a fons els processos d’adaptació de l’Homo neandertalensis i l’Homo sapiens en aquestes contrades.

La Cova Gran va ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Zona Arqueològica, mitjançant Acord de Govern de 30 de juliol de 2013.

Quant a la plaqueta amb gravats que ahir es va presentar al Museu de Lleida, la seva descoberta s’ha fet en el mateix sector de l’excavació on es va trobar l’esquelet parcial de l’Homo sapiens Linya, la dona de la Noguera, però en un nivell d’ocupació que es va produir uns segles abans.

La plaqueta té unes dimensions d’11 centímetres de llarg per 8 d’ample sobre un suport de roca margo-calcària, i conté gravats, per tots dos costats, que constitueixen el primer registre arqueològic d’aquestes característiques identificat en un jaciment del Prepirineu català. Els gravats reprodueixen figures amb un alt contingut simbòlic per als primers pobladors del nord-est peninsular. Per tal de poder estudiar amb detall aquests gravats s’han fet diferents anàlisis tècnics, entre els quals un escanejat 3D d’alta precisió, per fotogrametria, realitzat amb la col·laboració del programa Giravolt del Departament de Cultura. L’escanejat, juntament amb altres tècniques visuals, han servit per desentranyar el desenvolupament, direcció i gruix dels solcs, i així poder afirmar què representaven.

El model 3D corresponent a la plaqueta amb gravats de la Cova Gran s’ha fet públic a través del programa Giravolt.

Podeu accedir al model 3D de la plaqueta clicant damunt la imatge.

Per a més informació podeu consultar la Nota de premsa del Departament de Cultura.