El seguiment del PAPCAT 2030, obert i accessible

El PAPCAT 2030 incorpora una nova eina de transparència per compartir públicament el desenvolupament del Pla. El quadre de seguiment permet visualitzar i consultar informació sobre el desplegament de les seves mesures.

Aquesta actuació dona resposta a la mesura 1.3.3 del PAPCAT 2030 i vol reforçar el retiment de comptes, facilitar el seguiment de l’acció pública i posar la informació a disposició de la ciutadania i del conjunt del sector.

El quadre de seguiment serà una eina viva. La informació s’hi anirà incorporant, revisant i actualitzant progressivament al llarg dels pròxims anys, d’acord amb l’execució de les mesures i amb les noves dades disponibles. Això permetrà observar l’evolució del PAPCAT 2030 fins al final del seu període de vigència.

Amb aquesta actuació, el Pla avança cap a un model de governança més obert, accessible i orientat al seguiment continuat de les polítiques públiques d’arqueologia i paleontologia.

Exploreu el quadre de seguiment del PAPCAT 2030

Congrés «Novetats dels estudis sobre prehistòria a les Terres de l’Ebre»

El pròxim cap de setmana del 21 i 22 de novembre se celebrarà a Amposta el Congrés «Novetats dels estudis sobre prehistòria a les Terres de l’Ebre», organitzat pel Museu de les Terres de l’Ebre, l’Institut d’Estudis Comarcals del Montsià i el grup de recerca SAPPO-GRAMPO del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb el suport de l’Ajuntament d’Amposta i la Generalitat de Catalunya.

El dissabte 21 de novembre, al Museu de les Terres de l’Ebre, el Congrés presentarà els resultats de les recerques efectuades a les Terres de l’Ebre els darrers vint anys al voltant del període prehistòric. Hi haurà una primera comunicació sobre l’estat de la qüestió i a continuació la jornada es dividirà en tres blocs temàtics: les darreres societats caçadores-recol·lectores, el període neolític, i les societats complexes del neolític final-bronze.

Al llarg de la jornada, els assistents descobriran com vivien les comunitats prehistòriques al tram inferior de l’Ebre, des dels darrers grups de caçadors i recol·lectors fins a les societats agrícoles i ramaderes i les comunitats més complexes de l’edat del bronze.

Les diferents xerrades tractaran els darrers anys de recerca arqueològica a la zona, amb especial atenció a jaciments com la Balma del Barranc del Regatxol i la Cova del Vidre o a les Coves Meravelles, així com a les restes arqueològiques d’estructures funeràries i d’enterraments localitzats a les terrasses de les vores del riu. També es presentaran les noves troballes i les investigacions que ajuden a entendre com van evolucionar aquestes comunitats, com s’alimentaven, com s’organitzaven i com es relacionaven amb el seu entorn.

Una oportunitat per descobrir, a través de l’arqueologia, la història més antiga del territori i les noves perspectives que permeten reconstruir la vida de les persones que l’habitaven fa milers d’anys.

El diumenge 22 de novembre, a l’Oficina de Turisme, es durà a terme un taller de cuina, una activitat pràctica i lúdica que permetrà descobrir què menjaven i com cuinaven els nostres avantpassats fa 7.000 anys a les Terres de l’Ebre.

Una proposta gastronòmica única per aproximar-nos als sabors i aliments que consumiren els nostres antecessors. En aquesta edició, que han preparat des de l’Institut d’Estudis Comarcals del Montsià, es proposa un tast prehistòric basat estrictament en les evidències documentades al territori, així com les tècniques d’elaboració conegudes en aquest horitzó (5000-850 ANE). Seguint aquesta línia, els assistents tindran l’oportunitat de tastar llissal de riu fumat acompanyat d’una coca fina d’espelta torrada.

El taller s’iniciarà amb una breu conferència a càrrec del Dr. Ivan Gironès-Rofes (SAPPO-GRAMPO) per tal de situar els participants en l’espai i el temps. Seguidament, la xef Neus Faiges, del restaurant Cal Faiges, dirigirà una demostració culinària on s’elaborarà la recepta original, juntament amb una reinterpretació contemporània amb tocs creatius i innovadors per redescobrir els sabors antics amb una mirada actual.

Una experiència singular i extraordinària per conèixer i tastar el patrimoni culinari de les Terres de l’Ebre.

Aforament limitat. Inscripció prèvia a https://forms.gle/HC6FJJZFpKZDNSkv5

Consulteu el programa del congrés en pdf

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2026 «El claustre de la catedral de Vic (segles XI-XIX). Transformacions d’un espai en evolució»

Us recordem que el dimecres 18 de novembre a les 18 hores tindrà lloc la tretzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2026.

El claustre de la catedral de Vic (segles XI-XIX). Transformacions d’un espai en evolució

Conferenciant: Josep M. Vila Carabasa (Arqueòleg)

Moderadora: Imma Ollich (Professora Honorífica, Universitat de Barcelona)

Entre els anys 2019 i 2024, en el marc dels treballs previs a la redacció d’un projecte de restauració del claustre de la catedral, el Bisbat de Vic va endegar una sèrie d’intervencions arqueològiques al claustre catedralici amb l’objectiu de definir l’evolució d’aquest espai central en el conjunt episcopal de la seu vigatana. A partir de les intervencions realitzades hem pogut definir en bona part l’estructura del primitiu claustre romànic, del qual se n’ha pogut deixar a la vista part de dues de les seves ales. També s’ha pogut determinar la posició i les característiques constructives del claustre gòtic de dos pisos que va substituir i ampliar el primer al segle XIV. Finalment, la intervenció també ha permès entendre els canvis de posició i de cota que aquest darrer va patir a principis del segle XIX quan, amb motiu de la construcció de la catedral neoclàssica, el claustre va ser desmuntat i recol·locat en una posició i alçada diferents de les de l’original i que són les que han pervingut fins a l’actualitat.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimonigencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2026 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2026 en pdf

Presentació de les Actes de les Jornades Arqueotònic

El dimarts 17 de novembre, a les 18.30 hores, es presentarà el llibre amb les Actes de les primeres i les segones Jornades Arqueotònic. Arqueologia i Arquitectura del Patrimoni de Tarragona, que van tenir lloc els anys 2022 i 2023.

Les Jornades Arqueotònic van ser un esdeveniment professional dedicat a reivindicar i divulgar el treball conjunt entre l’arqueologia i l’arquitectura en la conservació del patrimoni cultural. 

La primera edició de les jornades va tenir lloc el novembre de 2022 a Tarragona i a Forès. La segona edició es va celebrar l’any següent, el novembre de 2023, a Tarragona i a Rodonyà. Ambdues jornades van estar organitzades pels Serveis Territorials del Departament de Cultura a Tarragona, amb la col·laboració dels ajuntaments de Forès i Rodonyà respectivament.

Les actes d’aquestes jornades reuneixen casos d’èxit en el tractament i la conservació del patrimoni cultural de les comarques del Camp de Tarragona.

La presentació del llibre tindrà lloc a la sala d’actes dels Serveis Territorials del Departament de Cultura a Tarragona, carrer Major 14. Als assistents se’ls lliurarà un exemplar de les actes.

Cicle de conferències sobre les novetats arqueològiques a Baetulo

El Museu de Badalona ha organitzat un nou cicle de conferències sobre les darreres novetats arqueològiques a la ciutat romana de Baetulo. Les conferències se celebraran els dies 10, 17 i 24 de novembre al Museu de Badalona.

Les conferències tindran lloc a les 19 hores al Museu de Badalona i són d’entrada lliure fins a completar l’aforament.

Podeu trobar més informació sobre cadascuna de les conferències al web del Museu de Badalona:

Dimarts 10 de novembre. El fòrum de Baetulo, monumentalitat i poder al centre de la ciutat. A càrrec d’Emiliano Hinojo i Clara Forn.

Dimarts 17 de novembre. Les terrisseries de Cal Ros de les Cabres i Horta Puig (El Masnou). Dues fliglinae de l’àger de Baetulo. A càrrec de Ramon Coll Monteagudo.

Dimarts 24 de novembre. El mausoleu del carrer de Santa Bàrbara i la Via Sepulcral de Baetulo. A càrrec d’Iñaki Moreno i Clara Forn.

Publicat a la revista científica Antiquity un estudi sobre el conjunt de gravats de la Cova de la Font Major, a l’Espluga de Francolí

Un estudi de l’IPHES-CERCA i la Universitat Rovira i Virgili, publicat a la revista científica Antiquity, situa la Cova de la Font Major, a l’Espluga de Francolí, entre els grans conjunts d’art paleolític de la Mediterrània ibèrica, amb 280 motius gravats, entre els quals hi ha 55 representacions d’animals.

La investigació qüestiona la visió tradicional del nord-est de la península Ibèrica com un territori marginal en les expressions artístiques del paleolític i aporta noves evidències sobre les particularitats de l’art mediterrani respecte de la regió francocantàbrica.

Representació de cavall amb signes superposats a la figura. Fotografia: J.M. Vergès.

L’estudi, publicat a la revista científica internacional Antiquity i signat pels investigadors Josep Maria Vergès i Míriam Salas-Altès, presenta l’anàlisi científica del conjunt de gravats paleolítics identificats l’any 2019 a la Cova de la Font Major. La recerca documenta 280 motius gràfics, entre els quals destaquen 55 representacions d’animals, una concentració excepcional que situa la cavitat com el tercer conjunt d’art parietal paleolític més important de la façana mediterrània de la península Ibèrica pel nombre de figures animals, només pel darrere de les coves d’Ardales i La Pileta, a Andalusia.

La magnitud del conjunt és especialment significativa si es té en compte que, abans de la seva descoberta, a Catalunya només es coneixien dues representacions en cova atribuïdes al paleolític, una de les quals d’origen encara incert. La Cova de la Font Major transforma aquest panorama i aporta noves evidències sobre la distribució geogràfica de l’art paleolític i la diversitat de les tradicions gràfiques desenvolupades a la Mediterrània occidental.

La recerca a la Cova de la Font Major compta amb el finançament del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a través del projecte CLT009/22/00024; de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) (SGR2021-01239 i 2021 SGR 01237); de la Universitat Rovira i Virgili (2023PFR-URV-01239), i de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí. L’IPHES-CERCA ha rebut suport financer a través del programa «María de Maeztu» per a unitats d’excel·lència (CEX2024-01485-M/finançat per MICIU/AEI/10.13039/501100011033). La recerca de MSA compta amb el suport d’un ajut predoctoral de Formación de Profesorado Universitario (FPU) del Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades (FPU21/02177).

A més del conjunt de gravats descoberts a la cova que ara són objecte d’aquest estudi, el jaciment de la Cova de la Font Major es considera únic en el context de Catalunya, ja que en paral·lel a l’ús de la zona de les boques com a espai domèstic, les zones profundes de la cavitat han estat un lloc de culte probablement des del paleolític superior fins a l’època ibèrica, i que les restes dipositades com a part dels rituals es troben en un estat de conservació excepcional. Per tot això, amb data 20 de març de 2026, el Departament de Cultura va incoar expedient de declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de Zona Arqueològica, a favor de la Cova de la Font Major.  Amb aquesta incoació de BCIN s’aplica a aquest jaciment arqueològic el règim jurídic de què gaudeixen els béns culturals d’interès nacional, que culminarà amb la futura publicació al DOGC de l’Acord de Govern de declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Zona Arqueològica.

Consulteu tota la informació sobre l’estudi publicat a Antiquity a la nota de premsa de l’IPHES

Publicació de les Actes de la VI Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre

S’han publicat les Actes de la VI Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre. 

Aquesta publicació, editada pel Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, recull les comunicacions presentades en aquesta VI Jornada, que va tenir lloc a Tortosa el 30 de novembre de 2024.

La publicació permet conèixer un seguit de novetats referents al patrimoni immoble de la batalla de l’Ebre, i d’altres fronts, mitjançant vuit treballs molt ben documentats que tracten d’intervencions arqueològiques o estudis sobre determinades estructures bèl·liques, industrials o de defensa, entre d’altres.

Podeu descarregar la publicació en format digital des del dipòsit digital CALAIX

Avís important: Canvi de data de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2026 «El claustre de la catedral de Vic (segles XI-XIX). Transformacions d’un espai en evolució». Nova data: dimecres 18 de novembre

A causa de la vaga general convocada per al dia 11 de novembre, la 13a conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2026, que estava programada per a aquell dia, finalment se celebrarà el dimecres 18 de novembre a les 18 hores.

El claustre de la catedral de Vic (segles XI-XIX). Transformacions d’un espai en evolució

Conferenciant: Josep M. Vila Carabasa (Arqueòleg)

Moderadora: Imma Ollich (Professora Honorífica, Universitat de Barcelona)

Entre els anys 2019 i 2024, en el marc dels treballs previs a la redacció d’un projecte de restauració del claustre de la catedral, el Bisbat de Vic va endegar una sèrie d’intervencions arqueològiques al claustre catedralici amb l’objectiu de definir l’evolució d’aquest espai central en el conjunt episcopal de la seu vigatana. A partir de les intervencions realitzades hem pogut definir en bona part l’estructura del primitiu claustre romànic, del qual se n’ha pogut deixar a la vista part de dues de les seves ales. També s’ha pogut determinar la posició i les característiques constructives del claustre gòtic de dos pisos que va substituir i ampliar el primer al segle XIV. Finalment, la intervenció també ha permès entendre els canvis de posició i de cota que aquest darrer va patir a principis del segle XIX quan, amb motiu de la construcció de la catedral neoclàssica, el claustre va ser desmuntat i recol·locat en una posició i alçada diferents de les de l’original i que són les que han pervingut fins a l’actualitat.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimonigencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2026 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2026 en pdf

Publicació de la proposta provisional de concessió de subvencions a municipis i comarques per a inversions en jaciments arqueològics i paleontològics destinades a la visita pública

En data 29 d’octubre de 2026 s’ha publicat al Tauler de la Seu electrònica e-Tauler la proposta provisional de concessió de subvencions a municipis i comarques per a inversions en jaciments arqueològics i paleontològics destinades a la visita pública per al trienni 2026-2028.

Les persones proposades com a beneficiàries disposen de 10 dies hàbils des de l’endemà de la publicació per acceptar la proposta provisional de concessió.

Consulteu la proposta provisional de concessió de subvencions al següent enllaç: https://tauler.seu-e.cat/detall?idEns=1&idEdicte=655618

Publicació de les concessions definitives de subvencions a municipis i comarques per a inversions en la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic

En data 29 d’octubre de 2026 s’ha publicat al Tauler de la Seu electrònica e-Tauler la relació de les sol·licituds de subvencions resoltes per a municipis i comarques per a inversions en la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic.

Consulteu la relació de sol·licituds de subvencions resoltes al següent enllaç: https://tauler.seu-e.cat/detall?idEns=1&idEdicte=655630