Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2018-2019: “Darreres intervencions arqueològiques a la Cartoixa d’Escaladei (la Morera de Montsant, Priorat). Anys 2010-2015” (en directe per internet)

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 19 de desembre de 2018, 19,00 hores

Conferenciant: Josep Maria Vila
Moderador: Marina Miquel

El proper dimecres dia 19 de desembre de 2018, a partir de les 19,00 hores, a la sala d’actes del Palau Marc (Rambla de Santa Mònica, 8, Barcelona), està programada la xerrada: “Darreres intervencions arqueològiques a la Cartoixa d’Escaladei (la Morera de Montsant, Priorat). Anys 2010-2015”, dintre del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2018-2019,  que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

Entre els anys 2010 i 2015 la Generalitat de Catalunya ha endegat una sèrie d’actuacions de restauració arquitectònica a la Cartoixa d’Escaladei que han afectat espais molt importants del conjunt: claustre menor, refetor, sala capitular, capelles, església, cel·les. Com a resultat de la recerca arqueològica vinculada amb aquestes intervencions, s’han pogut identificar algunes fases constructives del conjunt que fins al moment eren desconegudes, sobretot vinculades amb l’època del Renaixement i que resulten decisives per a la comprensió de l’evolució constructiva del conjunt. Per altra banda, les excavacions extensives han permès conèixer molt millor l’estructura de la darrera Cartoixa, la que ha arribat fins a nosaltres. La seva construcció es va desenvolupar durant un llarg període que va des de finals segle XVI i fins a mitjan del XVIII i va resultar molt afectada per les destruccions produïdes al segle XIX després de la Desamortització. Paral·lelament s’ha començat a treballar en l’estudi de les traces conservades, tant a nivell de subsol com de paraments,  de la Cartoixa medieval, en bona part desmantellada durant l’ampliació dels segles XVII i XVIII.

La conferència, a càrrec de Josep Maria Vila, estarà moderada per Marina Miquel. La sessió s’emetrà en directe per vídeostreaming a travès de la pàgina web del Departament de Cultura, a l’enllaç http://cultura.gencat.cat/ca/endirecte

Si voleu fer comentaris o preguntes pels ponents les podreu fer en els comentaris a aquest post o a Twitter amb el hashtag #tribuna2018


A continuació, us oferim una petita entrevista amb Josep M. Vila sobre els aspectes més destacats de la seva conferència.

  • Des de quan s’està excavant a Escaladei i què han representat les darreres intervencions en relació amb el conjunt d’actuacions realitzades?

Les primeres excavacions arqueològiques a la Cartoixa d’Escaladei es remunten a finals dels anys 80 i es van dur a terme amb format de camps de treball per a joves. Durant aquells primers anys es van fer sobretot tasques de neteja i excavacions puntuals. A finals dels anys 90 es van dur a terme noves excavacions, sobretot d’algunes de les cel·les del Claustre Major, una de les quals va ser posteriorment restaurada i reconstruïda. Finalment, el 2007 els treballs es van concentrar a l’excavació de les galeries dels claustres. Les excavacions dutes a terme a partir de 2010 han comportat un salt qualitatiu i quantitatiu, tant pel que fa a l’extensió de la intervenció arqueològica com a la notorietat dels edificis excavats: església, claustre menor, sala capitular…

  • Quins elements han caracteritzat el desenvolupament de la intervenció?

La redacció del Pla Director el 2008 va obrir una nova etapa en la recerca arqueològica a Escaladei. A partir d’aquest moment els treballs d’arqueologia d’integren d’una manera natural en els projectes d’intervenció arquitectònica, amb una estreta col·laboració entre els tècnics responsables de l’arqueologia, de la restauració i del projecte arquitectònic. Aquest sistema de treball permet planificar d’una manera molt més fiable la recerca arqueològica sobre el monument tant abans com durant el procés d’execució dels projectes i coordinar molt millor els treballs de restauració i excavació. Aquest protocol millora notablement els resultats tant a nivell de recerca com de conservació dels elements patrimonials.

  • Quines han estat les troballes més rellevants de les intervencions dels darrers anys?

La intervenció de 2010-2013 es va centrar especialment en l’anomenada zona cenobítica de la Cartoixa, on se situaven la major part dels edificis corresponents a la part de vida comunitària pròpia dels cartoixans. Sens dubte el fet més espectacular va ser la localització de les restes del claustre menor de la Cartoixa, de finals segle XVI, que va poder ser reconstruït. A banda es va poder identificar la presència d’un cimbori a l’església de la Cartoixa i en general es va aprofundir en el coneixement sobre l’evolució constructiva d’aquest espai central de la Cartoixa des del moment fundacional i fins al segle XIV, moment de la construcció del segon claustre que tanca el recinte per la banda sud. En paral·lel es va analitzar l’evolució de l’interior dels espais fins a l’abandonament de la Cartoixa el 1835 i també els processos d’espoliació que va patir després de la Desamortització.

La intervenció de 2015 va permetre completar l’estudi d’una de les cel·les excavades el 1998 i sobretot incorporar noves dades per a la comprensió dels sistemes de captació, distribució i evacuació d’aigües de la Cartoixa.

  • Quines són les perspectives de futur de la recerca arqueològica a Escaladei?

En els propers mesos s’haurien d’iniciar els projectes de restauració del Claustre Major de la Cartoixa i també el de l’església, que si tot va bé permetran avançar notablement en el nostre coneixement sobre espais capitals del complex i que fins al moment han romàs completament ocults sota la runa.

Publicació de la revista Tribuna d’Arqueologia 2015-2016

Portada de la publicació de la Tribuna d'Arqueologia 2015-2016Vegeu publicació |

Aquí teniu disponible la versió digital del llibre de recull anual del cicle 2015-2016 de la Tribuna d’Arqueologia. En aquesta publicació trobareu les següents seccions i articles:

Primeres pàgines i sumari

Presentació del volum p. 7
Maria Teresa Miró i Alaix, Cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Darrere els passos de Bosch Gimpera. Un projecte arqueològic global per recuperar el jaciment de la Gessera de Caseres (Terra Alta)  p. 11
J. Diloli, J. Vilà, M. Prades, D. Bea, R. Ferré, L. Bricio, E. Guirao, I. Cots i H. Sardà

Puig Castellar de Biosca (Segarra). Una fortificació del segle II aC a l’interior de Catalunya (campanyes 2013-2015) p. 31
Joaquim Pera, Cèsar Carreras, Esther Rodrigo, Núria Romaní, Núria Padrós, Gemma de Solà i Josep Guitart

Resum històric de les troballes de dinosaures al Pirineu p. 57
Bernat Vila

El monte Testaccio (30 años de investigación) p. 72
José Remesal Rodríguez

Les Coves del Fem (Ulldemolins, Catalunya) p. 88
Antoni Palomo, Xavier Terradas, Raquel Piqué, Rafel Rosillo, Igor Bodganovic, Àngel Bosch, Maria Saña, Marta Alcolea, Marian Berihuete Azorín i Jordi Revelles

Les excavacions recents a la cova de Mollet (Serinyà, Pla de l’Estany): hienes i humans fa 200.000 anys p.104
Julià Maroto, Juan Manuel López-García, Hugues-Alexandre Blain, Ferran Millan, Meritxell Álvarez, i Ramon Julià

Intervenció arqueològica a la plaça de l’Església de Santa Maria de Camps p.121
Núria Cabañas Anguita

Paisatge i territori a la Cerdanya antiga: novetats arqueològiques al Castellot de Bolvir i el Tossal de Baltarga p.132
Oriol Olesti Vila, Jordi Morera Camprubí, Joan Oller Guzmán i Oriol Mercadal Fernàndez

Olèrdola (Alt Penedès). Urbanisme de la ciutat altmedieval p.157
Núria Molist, Xavier Esteve i Gisela Ripoll

Darrers resultats i troballa dels nivells d’hàbitat més antics del jaciment ibèric de Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà) p.182
Enriqueta Pons, David Asensio, Rafel Jornet i Jordi Morer

La muralla romana en el marc del Pla Bàrcino. La intervenció arqueològica a les torres 27 i 28  p. 216
Jordi Ramos Ruiz, Josep Antoni Llinàs Carmona, i Carme Miró i Alaix

Darreres intervencions al castell de València d’Àneu (2010-2015) p. 240
Josep M. Vila i Carabasa

Les darreres intervencions arqueològiques i paleontològiques d’urgència al territori de Catalunya: de troballes inèdites a recurs per al coneixement i la recerca  p. 271
Marta Fàbregas i Iñaki Moreno

Resultats preliminars de la intervenció arqueològica realitzada a l’espai de la sabana africana al Parc Zoològic de Barcelona p. 315
Josep Cruells Castellet, Miquel Gea Bullich i Òscar Varas Ranz

El projecte internacional Tabula Imperii Romani – Forma Orbis Romani (TIR-FOR) p. 332
J. Guitart, M. Prevosti, P. de Soto, N. Romaní, A. Cortés i N. Padrós

Recull bibliogràfic d’arqueologia i paleontologia, novembre 2018

imatge recull biblJa teniu disponible el núm. 63, corresponent al mes de novembre de 2018, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, o al mateix Servei.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions i els enllaços als butlletins anteriors, al catàleg de la Biblioteca i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

Conferència “Le fonctionnement de l’espace domestique néolithique L’exemple du Rubané en Europe nord-occidentale”, al CSIC-IMF

Cartell de la conferencia “Le fonctionnement de l’espace domestique néolithique L’exemple du Rubané en Europe nord-occidentale” a càrrec de la Dra. Caroline HamonDemà dimarts 11 de desembre de 2018 a les 12,00 hores tindrà lloc, a la Institució Milà i Fontanals – CSIC,  la conferencia “Le fonctionnement de l’espace domestique néolithique. L’exemple du Rubané en Europe nord-occidentale” a càrrec de la Dra. Caroline Hamon (CNRS, Paris), organitzada pel grup de recerca “Arqueologia de les dinàmiques socials”.

La cultura rubanée es caracteritza per la seva longevitat (5500-5000 aC) i l’expansió geogràfica dels seus primers fronts de colonització (d’Ucraïna a l’Atlàntic). En absència de sòls preservats, es caracteritza per una aparent reproductibilitat de l’arquitectura de les seves llars configurades en tres parts i una preconcepció de l’organització dels seus hàbitats.

L’anàlisi espacial detallada de les restes arqueològiques recuperades a les fosses associades a aquests hàbitats proporciona una millor comprensió del seu funcionament com a espai domèstic. A partir d’una aproximació multidisciplinària, els aspectes demogràfics, les restes bioarqueològiques, les tradicions tècniques i les activitats practicades dins les cases i entre diferents estructures d’hàbitat, permeten proposar un model de funcionament socioeconòmic amb una alta resolució cronològica i espacial pels poblats Rubanés a l’Europa nord-occidental.

Lloc: Institució Milà i Fontanals – CSIC (Aula 2, 1er pis) c/ Egipcíaques, 15. Barcelona

Se suspèn la propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia “Caminant entre feres: el Nen de Moià i els grans carnívors a les Coves del Toll (Toll i Teixoneres, Moià, Moianès)”

Comunicació important: us notifiquem que la xerrada que havíem programat pel proper dimecres 12 de desembre “Caminant entre feres: el Nen de Moià i els grans carnívors a les Coves del Toll (Toll i Teixoneres, Moià, Moianès)”, dins del cicle de la Tribuna d’Arqueologia 2018-2019, ha estat posposada al 9 de gener de 2019, amb motiu de la vaga dels treballadors del sector públic convocada pel mateix dia. Us emplacem per aquesta nova data!

Ajornada la sessió del 12/12

Declarats Espai de Protecció Arqueològica quatre jaciments: Estinclells, Paladell, el Tossal del Moro de Pinyeres i Ceuró

Durant el passat mes de novembre, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia ha declarat Espai de Protecció Arqueològica – EPA quatre jaciments arqueològics.

S’ha declarat Espai de Protecció Arqueològica el conjunt dels Estinclells, al terme municipal de Verdú (Urgell), que integra un tossal amb un poblat ibèric, típic de la zona, amb una cronologia del segle III aC, i una vil·la romana, a la vessant sud-est, de cronologia republicana i imperial (s. I aC – V dC).

A les Terres de l’Ebre s’han declarat dos espais de protecció arqueològica:

En primer lloc, el jaciment arqueològic del Paladell, al terme municipal de Riba-roja d’Ebre (Ribera d’Ebre). Que per les dades disponibles, ja que no està excavat, es tractaria d’una vil·la romana o assentament rural, de cronologia republicana amb una continuïtat fins a època alt-imperial. Es tractaria d’una típica explotació agropecuària a les proximitats del riu Ebre, molt similar al jaciment de Mas Mauricio, en el mateix municipi.

En segon lloc, s’ha declarat el Tossal del Moro de Pinyeres, al terme municipal de Batea (Terra Alta). En aquest cas, es tracte d’un poblat ibèric ubicat en un tossal situat en un punt estratègic de control de les vies de comunicació, a la riba esquerra del riu Algar. Tindria una primera fase del període preibèric (s. VII-VI aC) i una segona durant el primer moment del període ibèric ple (s. V – III aC).

Finalment,  s’ha declarat EPA la necròpolis del Ceuró al terme municipal de Castellar de la Ribera (Solsonès), a la Catalunya Central. El conjunt integra un espai on es localitza una necròpolis formada per tres cistes amb una cronologia de 4500 – 3200 cal ANE, amb un excel·lent estat de conservació.

Notícia: Tània Álvarez

VI Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya

Portada del tríptic del VI Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, que organitza l’Associació Catalana per a la recerca en Arqueologia Medieval-ACRAM,Us recordem que el proper dijous 29 de novembre se celebrarà a Lleida el VI Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, que s’estendrà fins al diumenge 2 de desembre. En aquesta edició l’Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval-ACRAM, organitzadora del congrés, compta amb la col·laboració de la Secció d’Arqueologia de la Diputació de Lleida.

El congrés s’estructura en 3 blocs:

1- Temes monogràfics, amb 3 subapartats:

  • Els castells de frontera.
  • L’arqueologia del món andalusí a Catalunya.
  • 1998-2018: 20 anys de congressos d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya.

2- Intervencions arqueològiques de 2014 a 2018.

3- Pòsters: Arqueologia de la Guerra Civil Espanyola: els objectes bèl·lics.

| Descarregueu el programa en PDF |

Xerrada “Gegants immortals: Esteles-menhirs prehistòriques, quan, com i perquè”, a la Casa Gran del Miracle (Riner)

Imatge del targetó de la xerrada adreçada al públic en “Gegants Immortals: esteles-menhirs prehistòriques, quan, com i perquè”El proper diumenge dia 25 de novembre a les 10,30 hores, a la sala de l’Espai Barroc de la Casa Gran del Miracle (Riner, Solsonès), tindrà lloc una xerrada adreçada al públic en general, amb el títol “Gegants immortals: Esteles-menhirs prehistòriques, quan, com i perquè” organitzada pel Museu de Solsona.

A la xerrada intervindran els arqueòlegs: Araceli Martín, que explicarà el context del fenomen megalític dins el neolític mitjà-final a la zona de la Catalunya Central; Joan Lopez i Andreu Moya que aprofundiran en la tipologia d’aquests monuments megalítics (què són, com són, quina podria ser la seva funció, paral·lels, etc; i finalment, Pablo Martínez, que farà una visita guiada a la sala on es troben dipositades les sis esteles-menhir traslladades recentment, tot explicant el projecte de salvaguarda que s’està portant a terme actualment.

| Descarregueu-ne el targetó en pdf |

Seminari: “Finding drum inside the rock: Siberian shamanism, rock art and archetypal creativity” a la Facultat de Geografia i Història de la UB

Imatges de la xerrada “Finding drum inside the rock: Siberian shamanism, rock art and archetypal creativity”

El proper dimarts 27 de novembre a les 14,00h tindrà lloc el seminari: “Finding drum inside the rock: Siberian shamanism, rock art and archetypal creativity”,que serà impartit pel professor Andrzej Rozwadowski de la Adam Mickiewicz University in Poznan, investigador honorari del Rock Art Research Institute, University of the Witwatersrand.

En aquest seminari es presentaran les antigues formes d’art de Minusinsk Basin, al sud de Sibèria, al territori dels Khakas. Entre elles existeix un conjunt únic de petroglifs que inclou una representació d’un xaman amagat en una gran esquerda de la roca. En base a la etnografia relativa al xamanisme dels Khakas, es discutirà si els petroglifs podrien estar reflectint idees associades a les cerimònies d’iniciació xamàniques. El context geogràfic únic d’aquest art rupestre ens conduirà a discutir qüestions més generals relacionades amb la creativitat primària de l’experiència xamànica.

La sessió, que està organitzada per Artsoundscapes Project – ERC, tindrà lloc al Seminari de Prehistòria i Arqueologia, de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (Montalegre, 6, Barcelona).

Conferència “El inicio de la Evolución de la Aves i los fósiles del Montsec” pel Dr. Luis M. Chiappe a l’IEI

Targetó de la conferència: “El inicio de la Evolución de la Aves i los fósiles del Montsec”, a càrrec del Dr. Luis M. Chiappe, director del Museu Nacional de Ciències Naturals de Los Angeles (California), expert en aus prehistòriques i dinosaures, que ha estudiat els fòssils de la Secció de l’IEI.El proper dimarts 20 novembre a les 19,30h tindrà lloc, a l’aula magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (Pl. De la Catedral s/n, Lleida), la conferència “El inicio de la Evolución de la Aves i los fósiles del Montsec”, a càrrec del Dr. Luis M. Chiappe, director del Museu Nacional de Ciències Naturals de Los Angeles (California), especialista en l’evolució de les aus primitives i dinosaures.

Els jaciments ilerdencs coneguts com “La Pedrera de Meià” i “la Cabroa”, tots dos situats a la cara sud del Montsec de Meià, constitueixen una autèntica finestra al passat d’un desconegut llac que ens parla de la vida de fa 130 milions d’anys, que se situa cronològicament en el principi del cretaci.