Publicació del llibre “Arqueologia de la mobilitat: circulació de béns i persones en època tardoantiga i medieval”

La Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic ha publicat el llibre «Arqueologia de la mobilitat: circulació de béns i persones en època tardoantiga i medieval». El volum recull les comunicacions presentades al VIII Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna, celebrat els dies 9 i 10 d’octubre de 2025, i recull un total de 27 contribucions d’investigadors provinents de tota la Mediterrània occidental.

Aquesta publicació és el quart volum de la col·lecció de Monografies de la Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic (MonCRAPA).

El volum proposa una mirada transversal sobre la circulació de béns, persones, tècniques i formes culturals entre l’antiguitat tardana i l’edat mitjana. A partir de casos d’estudi que abracen l’Atlàntic, la Mediterrània i diversos territoris europeus, el volum analitza ports, rutes comercials, ceràmiques, marbres, tècniques constructives, migracions i xarxes de relació. Els treballs reunits mostren que la mobilitat no va ser només un fenomen econòmic, sinó també social, tècnic i cultural. A través dels objectes, dels materials i dels desplaçaments humans, aquest llibre ajuda a comprendre com es van construir, transformar i connectar les societats del passat.

Consulteu l’índex del volum en pdf

El volum està disponible en línia de forma lliure i gratuïta al següent enllaç: https://www.documentauniversitaria.media/omp/index.php/crapa/catalog/series/moncrapa

XVIII Jornades d’Arqueologia de les comarques de Girona

Els dies 23 i 24 d’octubre de 2026 se celebraran a Cassà de la Selva les XVIII Jornades d’Arqueologia de les comarques de Girona, la trobada científica de referència per a la difusió de la recerca històrica i del patrimoni arqueològic d’aquest territori.

Fruit de la col·laboració històrica entre els Serveis Territorials de Cultura a Girona de la Generalitat de Catalunya, el Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona i la Universitat de Girona, les Jornades representen, una vegada més, la reunió de professionals, personal investigador, estudiants i apassionats de l’arqueologia per debatre sobre els mètodes i les troballes dels darrers dos anys en aquest territori. El llibre d’actes que l’acompanya (de nou en format digital) és un dels grans actius de les jornades, recollint de forma sintètica les actuacions del període biennal. Després de trenta-quatre anys, la col·lecció s’ha convertit en una eina de consulta absolutament imprescindible per a qualsevol persona interessada en el passat de les terres gironines.

Els canvis efectuats en el format de les edicions anteriors, han consolidat la presentació de les actuacions arqueològiques en sessions paral·leles, organitzades per èpoques: Paleontologia i Prehistòria, Protohistòria i colonitzacions, Món Romà i tardoantiguitat, Època Medieval i Moderna, moderades per una relatoria que descriu les actuacions efectuades i les principals novetats aportades, tot seguit amb diverses comunicacions i un debat per sessió. Per tancar el programa científic hi haurà la taula rodona, enguany dedicada a l’aplicació i posada en pràctica de la recollida i el tractament de mostres a l’excavació, i al potencial del patrimoni bioarqueològic en qüestions de gran actualitat (gestió del paisatge i el territori, resiliència econòmica i valorització del patrimoni). Les Jornades finalitzaran amb una visita a l’església parroquial de Sant Martí de Cassà de la Selva, presentant els resultats de la intervenció arqueològica de les campanyes 2024-25.

Les Jornades són gratuïtes prèvia inscripció obligatòria abans del 30 de setembre a:
https://forms.gle/E3uE43s8yMsUr6Xt6

Per a més informació, programa i inscripcions descarregueu-vos el díptic de les jornades en pdf

Actualització de l’import de la taxa per la tramitació de sol·licituds d’autorització d’intervencions arqueològiques i paleontològiques

Amb data 14 de setembre de 2026 s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya l’Ordre CLT/174/2026, de 8 de setembre, per la qual es dona publicitat a les taxes que gestionen el Departament de Cultura i les entitats que en depenen.

En aquesta Ordre s’estableix, entre d’altres, la nova taxa per la tramitació de sol·licituds d’autorització d’intervencions arqueològiques i paleontològiques preventives o integrades en un projecte d’investigació, que queda fixada en 23,30 euros.

Descarregueu-vos l’Ordre publicada al DOGC en pdf

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2026 «La ciutat ilergeta del Molí d’Espígol (Tornabous, l’Urgell): les millores defensives en l’avantsala de la Segona Guerra Púnica»

Us recordem que el dimecres 16 de setembre a les 18 hores tindrà lloc la novena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2026.

La ciutat ilergeta del Molí d’Espígol (Tornabous, l’Urgell): les millores defensives en l’avantsala de la Segona Guerra Púnica

Conferenciants: Jordi Principal (Museu d’Història de Catalunya) i Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)

Moderador: Gabriel de Prado (MAC-Ullastret)

En el marc dels projectes quadriennals de recerca MECI i SPAHI, les actuacions arqueològiques al Molí d’Espígol (Tornabous, l’Urgell) s’han centrat a determinar la morfologia i l’operativitat del complex sistema poliorcètic de la ciutat ilergeta durant el període ibèric ple i fins al seu abandó entorn del 200 aC. La construcció d’un nou perímetre defensiu per protegir l’expansió del nucli habitat al final del segle V-inici IV aC va significar l’amortització de les estructures precedents, però també el seu ús com a elements de base per bastir una nova muralla amb torres, bastions i accessos monumentals, així com un ampli fossat. La recerca en els darrers anys s’ha centrat en l’extrem oriental del jaciment, on s’ha documentat un conjunt d’estructures defensives d’entitat que podrien correspondre a la porta est de la ciutat, amb una successió de fases constructives (com a mínim tres) que caldria situar al llarg del segle III aC i que mostren clarament el dinamisme i la preocupació dels habitants del Molí d’Espígol per dotar-se d’unes estructures de protecció i de prestigi.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimonigencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2026 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2026 en pdf

“La desigualtat en època tardoantiga i medieval. Empremta arqueològica d’un problema estructural”, temàtica del IX Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna

El IX Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna se celebrarà al Teatre Municipal de Roses els dies 8 i 9 d’octubre.

La Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona -amb la col·laboració de l’Ajuntament de Roses, la Fundació Girona Regió de Coneixement i el Departament de Cultura-  organitza el IX Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna.

La desigualtat constitueix una problemàtica present al llarg de la història. Les desigualtats, ja siguin socials, econòmiques, polítiques, religioses, de gènere… estan tan presents a les societats que és impossible fer història sense considerar-ne la seva existència i com aquestes l’aborden.

La desigualtat per posició social, econòmica, però també per gènere, religió, procedència… són qüestions que tot sovint deixen una petja arqueològica.

El IX Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna té com objectiu aprofundir en l’estudi de les desigualtats en un marc cronològic que s’estén des d’època tardoantiga fins a època baixmedieval des d’un punt de vista el més ampli possible, permetent les visions de conjunt, als estudis d’aspectes concrets.

Amb aquest objectiu el seminari s’estructura a partir d’una conferència inaugural, a càrrec de la doctora Alexandra Chavarria Arnau de la Università degli Studi di Padova, vint-i-set comunicacions i tres pòsters d’investigadors i grups de recerca de la Mediterrània occidental.

L’activitat és oberta i gratuïta, prèvia inscripció a l’adreça de correu cat.rosesarqueologia@udg.edu. Per poder organitzar els càterings es demana que s’especifiqui si s’assistirà els dos dies i en cas contrari, especificar el dia que es preveu assistir al seminari. Per la mateixa raó es demana que la inscripció es realitzi abans del dia 3 d’octubre.

Consulteu el tríptic i el programa del seminari

Consulteu la web de la Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic

Després de la pausa de l’estiu, tornen les conferències del cicle Tribuna d’Arqueologia 2026

El dimecres 16 de setembre es reprendrà el cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2026 amb la conferència «La ciutat ilergeta del Molí d’Espígol (Tornabous, l’Urgell): les millores defensives en l’avantsala de la Segona Guerra Púnica».

Totes les sessions del cicle de conferències es faran de manera presencial a les 18 hores a la Sala d’Actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, i es podran seguir també en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Els vídeos de les conferències quedaran a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció que la Tribuna d’Arqueologia té dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Les conferències del cicle Tribuna d’Arqueologia 2026 programades de setembre a desembre són:

DIMECRES 16 DE SETEMBRE

La ciutat ilergeta del Molí d’Espígol (Tornabous, l’Urgell): les millores defensives en l’avantsala de la Segona Guerra Púnica

Conferenciants: Jordi Principal (Museu d’Història de Catalunya) i Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)

Moderador: Gabriel de Prado (MAC-Ullastret)

DIMECRES 30 DE SETEMBRE

Les muralles emirals de Balaguer. Darreres recerques

Conferenciants: Carme Alòs Trepat (Museu de la Noguera) i Andreu Moya i Garra (Iltirta Arqueologia, SL)

Moderador: Josep Giralt Balagueró (Historiador)

DIMECRES 14 D’OCTUBRE

Treballs arqueològics a la muralla de Valls. Interpretació històrica, recuperació patrimonial i revalorització urbana

Conferenciants: Arnau Pou (iPAT Serveis Culturals, SL), Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals, SL) i Marta Milà (Ibarz-Milà UTE)

Moderador: Francesc Murillo (Institut d’Estudis Vallencs)

DIMECRES 28 D’OCTUBRE

Muralles i torres: el cas de la fortificació ibèrica del Puig del Castell de Samalús (Cànoves i Samalús, Vallès Oriental)

Conferenciants: Marc Guàrdia i Llorens (Museu de Granollers) i Eric Sobrevia Corral (Associació Laipat)

Moderador: David Asensio i Vilaró (UAB)

DIMECRES 11 DE NOVEMBRE

El claustre de la catedral de Vic (segles XI-XIX). Transformacions d’un espai en evolució

Conferenciant: Josep M. Vila Carabasa (Arqueòleg)

Moderadora: Imma Ollich (Professora Honorífica, Universitat de Barcelona)

DIMECRES 25 DE NOVEMBRE

La intervenció a Hèrcules, 3 / Arlet, 5 de Barcelona. De la casa gòtica a la descoberta del fòrum de Barcino

Conferenciant: Jordi Amorós i Gurrera (Director de la intervenció, AGER Arqueologia)

Moderadora: Carme Miró i Alaix (Investigadora SERP-UB)

DIMECRES 2 DE DESEMBRE

El Pla de l’Arqueologia i la Paleontologia de Catalunya: modernització i compromís social amb el patrimoni amb horitzó 2030

Conferenciants: Carles Padrós Gómez i Laura Álvarez Estapé (Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic)

Moderadora: Maria Teresa Miró i Alaix (Cap del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic)

Convocatòria per a la concessió de subvencions per a intervencions arqueològiques i paleontològiques preventives per a l’any 2026

Amb data 1 de setembre de 2026 s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/2546/2026, de 17 de juliol, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aprova la convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, per a intervencions arqueològiques i paleontològiques preventives per a l’any 2026 (ref. BDNS 920195).

El període per presentar les sol·licituds és del 2 al 16 de setembre de 2026. El dia 16 de setembre del 2026 es poden presentar sol·licituds fins a les 14:00:00 hores.

L’actuació s’ha d’haver fet amb posterioritat al 8 de març de 2025 i fins al 8 de març del 2026.

Descarregueu-vos la resolució de la convocatòria en pdf

Descarregueu-vos les bases específiques en pdf

El Govern aprova la declaració del derelicte Illes Formigues II com a primer Bé Cultural d’Interès Nacional subaquàtic de Catalunya

Avui, 30 de juliol de 2026, s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya l’Acord GOV/211/2026, de 28 de juliol, pel qual es declara Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Zona Arqueològica, el Derelicte Illes Formigues II, ubicat al mar, davant dels municipis de Palafrugell i Palamós (Baix Empordà).

Amb aquest acord, el jaciment es converteix en el primer Bé Cultural d’Interès Nacional subaquàtic de Catalunya i en un dels escassos exemples existents a l’Estat. Un reconeixement al seu valor patrimonial excepcional que n’enforteix la protecció jurídica.

Situat davant de Palafrugell i Palamós, és un dels derelictes romans més rellevants de la Mediterrània occidental per l’excepcional estat de conservació del vaixell i del seu carregament.

La declaració situa també Illes Formigues II com un cas singular en l’àmbit estatal. Tot i que a la resta de l’Estat hi ha altres jaciments arqueològics subaquàtics protegits amb la màxima figura patrimonial, aquests corresponen principalment a derelictes situats en badies o molt a prop de la línia de costa. En canvi, Illes Formigues II es localitza en mar obert, a 46 metres de profunditat, una circumstància poc habitual que el converteix en un dels pocs exemples amb aquesta protecció en aquestes condicions i en un referent per a la conservació del patrimoni arqueològic subaquàtic.

Es tracta d’un dels jaciments arqueològics subaquàtics romans més destacats de Catalunya, tant per l’excel·lent estat de conservació del carregament com per les restes estructurals de l’embarcació. Les excavacions arqueològiques desenvolupades des de l’any 2017 pels tècnics del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC-CASC) han permès documentar una part significativa del vaixell i recuperar materials d’un alt valor científic, que contribueixen a ampliar el coneixement sobre l’arquitectura naval i el comerç marítim en època romana.

El derelicte correspon a un vaixell mercant de finals del segle I aC que transportava un carregament d’àmfores amb conserves i salses de peix procedents de la província Bètica (l’actual Andalusia). A més del carregament, el jaciment conserva elements estructurals del buc excepcionalment preservats, una circumstància poc habitual al litoral català i de gran interès per a la recerca arqueològica.

Els estudis realitzats fins ara han aportat noves evidències sobre les tècniques constructives navals, l’organització del transport marítim i les rutes comercials entre la península Ibèrica i el sud de la Gàl·lia, i consoliden Illes Formigues II com un jaciment de referència per a l’estudi de la navegació i del comerç mediterrani en època romana.

Descripció de la delimitació

El perímetre de protecció del Bé Cultural d’Interès Nacional Derelicte Illes Formigues II inclou el nucli del jaciment definit mitjançant les intervencions arqueològiques – el vaixell, la seva càrrega i una àrea de dispersió al seu voltant – així com un marge perifèric de 25 metres per banda a partir del límit més extern de les restes visibles, habitual en delimitacions de jaciments subaquàtics per protegir possibles elements dispersos que encara no han estat detectats, ja sigui per les condicions de visibilitat, l’efecte de corrents marins o per processos de degradació postdeposicional així com els element i línies de fondeig necessàries per a les intervencions arqueològiques.

Amb aquesta declaració, el Govern reforça la protecció jurídica d’un dels testimonis més rellevants del patrimoni arqueològic subaquàtic de Catalunya i en garanteix la conservació, la recerca i la transmissió a les generacions futures.

Descarregueu-vos l’Acord de Govern publicat al DOGC en PDF

Publicada la convocatòria per a la concessió de beques per fer pràctiques al Departament de Cultura o a les seves entitats adscrites per al període 2026-2027

S’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/2646/2026, de 22 de juliol, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aprova la convocatòria per a la concessió de beques, en règim de concurrència competitiva, per fer pràctiques al Departament de Cultura o a les seves entitats adscrites per al període 2026-2027 (ref. BDNS 921175).

Les beques tenen com a finalitat l’augment de la formació teoricopràctica i la preparació professional de les persones beneficiàries, sota la tutoria de la persona que el Departament o l’entitat adscrita corresponent designi a aquest efecte.

D’entre les diferents modalitats de beques per fer pràctiques, destaquem les beques de conservació-restauració, les beques per al tractament de documentació en l’àmbit de la museografia i el patrimoni cultural, i les beques d’arqueologia i paleontologia.

El període per presentar les sol·licituds és del 30 de juliol al 15 de setembre de 2026. El dia 15 de setembre de 2026 es poden presentar les sol·licituds fins a les 14:00:00 hores.

Descarregueu-vos la resolució de la convocatòria en PDF

Descarregueu-vos la resolució amb les bases específiques en PDF

VIII Jornades d’Arqueologia a la Catalunya Central

Les VIII Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central se celebraran a la població de Prats de Lluçanès els dies 30 i 31 d’octubre de 2026.

Aquest projecte va néixer l’any 2010 des dels Serveis Territorials de la Catalunya Central del Departament de Cultura, amb la voluntat de donar a conèixer i compartir l’activitat arqueològica i paleontològica de les comarques de l’Anoia, el Bages, el Berguedà, el Lluçanès, el Moianès, Osona i el Solsonès.

Les Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central d’enguany estan organitzades pels Serveis Territorials de la Catalunya Central del Departament de Cultura, l’Ajuntament de Prats de Lluçanès i el Grup Independent de Recerca en Arqueologia.

El primer dia de les jornades, com en les altres edicions, estarà dedicat a un tema monogràfic. En aquesta ocasió, es vol centrar el debat a l’entorn de la implantació del món romà a la Catalunya Central, una etapa històrica potser poc reconeguda a les nostres comarques. En aquest sentit, serveixen com a punt de partida els jaciments romans de Puig Ciutat (Oristà) i el Collet de les Moles (Sant Martí d’Albars), i també es vol posar en relleu la tasca que està portant a terme a tota la comarca del Lluçanès l’Associació GIRA (Grup Independent de Recerca en Arqueologia).

A darrera hora de la tarda està previst fer una xerrada sobre un projecte de recerca històrica i arqueològica de la Guerra Civil, molt vinculat a les poblacions del Lluçanès i a la seva gent, obert a tothom.

Al matí del segon dia de les jornades es presentaran les intervencions arqueològiques i paleontològiques més rellevants corresponents al període 2024-2025, portades a terme a les comarques que configuren actualment la demarcació de la Catalunya Central: l’Anoia-Alta Segarra, el Bages, el Berguedà, el Lluçanès, el Moianès, Osona i el Solsonès. Aquestes intervencions abracen totes les cronologies i es vol que totes les comarques hi siguin representades. Finalment, a la tarda, es farà una visita comentada al jaciment de Puig Ciutat, situat al municipi d’Oristà.

Paral·lelament a les jornades, es podrà visitar una exposició sobre armament romà i es faran altres activitats paral·leles de caràcter més lúdic adreçades també al públic en general.

La inscripció a les jornades és gratuïta i s’haurà de fer a partir del 15 de setembre mitjançant un formulari de la web http://www.pratsdellucanes.cat.

Descarregueu-vos el tríptic amb el programa de les jornades en PDF