Actes de les IV Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central

Ja podeu descarregar les recentment publicades Actes de les IV Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central, que es van celebrar els dies el 14 i 15 d’octubre de 2016 al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.

En aquestes actes es recullen en diferents apartats les  Ponència i Comunicacions del Monogràfic (10) dedicat a la recerca arqueològica portada a terme durant els darrers anys  al Solsonès i el seu entorn i que abasten des de a prehistòria fins a l’edat medieval-moderna i   les Comunicacions (31) de les intervencions arqueològiques més rellevants, de les 140 portades a terme durant el període 2014-2015 a les comarques de la Catalunya Central de l’Anoia, el Bages, el Berguedà, el Moianès, Osona i el Solsonès.

Així mateix, hi dos apartats més dedicats, per un cantó, als  Resums (85), ordenats per comarques i municipis, de les intervencions amb resultats poc significatius o negatius, amb el convenciment que aquestes dades són també imprescindibles per una correcta gestió del patrimoni arqueològic, tant des d’un punt de vista de la seva preservació, com del seu estudi i coneixement; i , per l’altre, als Pòsters dels resultats d’altres treballs o estudis arqueològics de la Catalunya Central, fets recentment o en curs, més enllà del que seria el treball de camp subjecte a una autorització arqueològica (anàlisi materials, treballs pluridisciplinaris, estudis de territori, recerca vinculada a tesis o treballs de màster, etc.).

Les actes s’han editat tant en format digital, a càrrec del Departament de Cultura, com en paper, pel Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Com en anteriors edicions, la publicació es pot descarregar des de CALAIX, el repositori d’arxius i publicacions del Departament de Cultura.

Per descarregar les actes cliqueu aquí

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020: “Gestió de recursos a l'est de Creta: noves aproximacions a l'arqueologia minoica” (en directe per internet)

Conferència: Gestió de recursos a l’est de Creta: noves aproximacions a l’arqueologia minoica
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 19 de febrer de 2020, 19,00 hores

Conferenciant: Alexandra Livarda
Moderador: Josep Maria Solias

El proper dimecres dia 19 de febrer de 2020, a partir de les 19,00h, a la sala d’actes del Palau Marc (Rambla de Santa Mònica, 8, Barcelona), està programada la xerrada “Gestió de recursos a l’est de Creta: noves aproximacions a l’arqueologia minoica”, dintre del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020,  que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

La producció agrícola excedentària i l’economia de subsistència han estat al centre dels debats sobre el desenvolupament de la complexitat social en la societat minoica. Un nou programa d’investigació, centrat en la ciutat minoica de Palaikastro, ha proporcionat noves dades i idees sobre aquest debat. El projecte va combinar un mostreig sistemàtic in situ amb anàlisis paleoambientals i geoarqueològiques al voltant de la ciutat, i una prospecció arqueològica dissenyada específicament per investigar la gestió de recursos vegetals i animals. Aquest enfocament holístic ha proporcionat informació única sobre l’organització socioeconòmica minoica. Els resultats mostren un sistema integrat d’agricultura, arboricultura, ramaderia, pesca i producció urbana, gestionat amb estratègies complexes arrelades en la història del paisatge cultural de la zona. Aquest sistema va facilitar el posicionament de la ciutat en xarxes econòmiques de llarga distància i va condicionar la desaparició de la pròpia ciutat. Els resultats rebaten teories anteriors sobre el desenvolupament de les societats palatines.

Per a més informació sobre el tema:
https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S0277379117308624
https://www.ajaonline.org/field-report/3677

La conferència, a càrrec d’Alexandra Livarda, estarà moderada per Josep Maria Solias. La sessió s’emetrà en directe per vídeostreaming a travès de l’enllaç https://cultura.gencat.cat/ca/endirecte/. Si voleu fer comentaris o preguntes pels ponents les podreu fer en els comentaris a aquest post o a Twitter amb el hashtag #tribuna2020


A continuació, us oferim una petita entrevista amb la conferenciant sobre els aspectes més destacats de la seva xerrada.

  • La ciudad Minoica de Palaikastro había sido excavada varias veces en el pasado, ¿porque decidisteis volver a excavar esta ciudad una vez más?

A pesar de que la ciudad Minoica en Palaikastro se lleva excavando desde principios del siglo XX, seguimos sin comprender completamente el proceso de urbanización del este de Creta durante la Edad del Bronce. Además, todos los proyectos anteriores se han centrado más en el estudio de la ciudad, su arquitectura y desarrollo urbanístico y no tanto en el paleoambiente y los recursos vegetales y faunísticos. La ciudad Minoica en Palaikastro es bastante singular, ya que es la única ciudad de gran tamaño excavada extensivamente en la que, hasta el momento, no se ha detectado un edificio palaciego central. Durante nuestro nuevo proyecto (PALAP, financiado por la Escuela Británica de Atenas, el Instituto de Prehistoria del Egeo, el Consejo de Investigación de Ciencias Sociales y Humanidades de Canadá y donaciones privadas) queríamos explorar el territorio, excavar nuevas zonas de la ciudad (buscando también la existencia de un posible palacio), y conseguir nuevos datos, con nuevas ‘estrategias’ y metodologías, sobre la economía y sociedad del Bronce en el este de Creta.

  • ¿Cuáles son las nuevas estrategias y metodologías que habéis utilizado en vuestro proyecto?

Empleamos lo que llamamos un enfoque ‘inside out/outside in’. En otras palabras, para entender la ciudad, necesitábamos comprender el uso que esta hacía de su territorio y viceversa. Este fue el primer muestreo sistemático en Creta con recuperación de muestras bioarqueológicas en cada unidad excavada lo cual nos permitió documentar tanto la presencia como la ausencia de restos orgánicos, como semillas, huesos de animales, ictiofauna, conchas, etc. Además, nuestro estudio de paisaje fue combinado con un estudio palaeoambiental con dos registros sedimentarios multiproxy de alta resolución. El estudio de paisaje no pretendía localizar nuevos asentamientos sino identificar las estructuras paisajísticas dentro del territorio de la ciudad de la Edad de Bronce relacionadas con la gestión del paisaje, que pueden informar sobre estrategias de producción, actividades agrícolas en el área y su papel en la economía general.

  • ¿Cuáles son los resultados más destacados de este nuevo proyecto? Ha conseguido cambiar / avanzar nuestro conocimiento de la Edad del Bronce en Creta?

La investigación multidisciplinar en PALAP que, por primera vez en Creta, combinó estudios bioarqueológicos, análisis del paisaje productivo y datos palaeoambientales multiproxy demuestra la importancia de integrar distintas líneas de evidencia para comprender de un modo más holístico el pasado. Hemos conseguido identificar la base económica de la ciudad minoica en Palaikastro, los recursos que utilizaba la población para su alimentación y comercio, y quizás mas importante, la escala de las diferentes actividades. Asimismo, hemos conseguido documentar que estas actividades tenían su génesis en la época Neolítica, sobre la cual hasta ahora sabíamos poco en esta zona, demostrando la continuación de prácticas locales tradicionales. Finalmente, hemos propuesto un nuevo rol y importancia de los ‘ingredientes’ de la triada Mediterránea ‘olivo-vid-cereales’, que se consideraba la base de la economía de la Edad de Bronce, lo que demuestra que el sistema económico era muy complejo, y consecuentemente, hemos contribuido nuevas interpretaciones sobre la organización estatal / palacial de la época.

Curs d’iniciació a la moneda antiga al MNAC

El Gabinet Numismàtic del Museu Nacional d’Art de Catalunya ha organitzat el “Curs d’iniciació a la moneda antiga“, que tindrà lloc els dies 3 i 10 de març de 2020, que coincideixen en dimarts, i será impartit per la Doctora Maria Clua, adjunta de Conservació del GNC.

En la primera sessió del 3 de març els temes serán:

  • Què és la moneda?
  • La fabricació de moneda a l’antiguitat
  • La moneda i l’arqueologia
  • La documentació de la moneda

En la segona sessió del dia 10 el programa se centrarà en les sèries numismàtiques peninsulars: grecs, semites, ibers i romans; i en el  diàleg amb les monedes, amb pràctiques de catalogació. Un cop acabada la sessió es farà una visita a la sala d’exposicions de numismática.

Les sessions se celebraran en l’horari de les 17,00 a les 20,00h a l’Espai Innova del MNAC.

El curs te un preu de 30 €. Reduït a 24 € per a estudiants, jubilats i Amics del Museu, i la matrícula inclou un certificat d’assistència.

Per a més informació: Tel. +34 93 622 03 60, de dilluns a divendres, de 9 a 14 h o gnc@museunacional.cat

Descarregueu el programa en pdf

Presentació dels gravats rupestres trobats a la cova de la Font Major (l’Espluga de Francolí)

El passat divendres 7 de febrer es van presentar als mitjans els darrers descobriments que s’han produït a la cova de la Font Major, a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà): més d’un centenar de gravats amb representacions d’art rupestre parietal figuratiu i abstracte, que daten d’uns 15.000 anys d’antiguitat i constitueixen el primer santuari paleolític català.

La presentació va estar a càrrec de la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga; l’alcalde de l’Espluga de Francolí, Josep M. Vidal; de Robert Sala, director de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), i de Josep Maria Vergès, director del projecte de recerca sobre la Cova de la Font Major i autor de la troballa.

Aquesta excepcional troballa, localitzada per l’investigador de l’IPHES Josep Maria Vergès en el marc d’una campanya d’excavació arqueològica el 30 d’octubre del 2019, marca una fita en la història de l’arqueologia catalana ja que tots els conjunts d’art rupestre catalans d’aquestes característiques coneguts fins a la data són d’època post paleolítica, uns milers d’anys més recents.

El conjunt d’art rupestre descobert a les parets de la cova de la Font Major, es compon de més d’un centenar de motius, entre símbols abstractes (signes) i representacions d’animals, principalment cérvoles, cavalls i bous, tots ells realitzats mitjançant la tècnica del gravat.

Arran de la descoberta, un equip format per tècnics especialitzats del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i investigadors de l’IPHES, amb el suport de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, han estat els encarregats de  documentar aquest santuari mitjançant tecnologia 3D. Aquests treballs permetran realitzar un acurat estudi científic amb les tècniques d’anàlisi més avançades, i també donarà abundant material per crear un nou discurs museogràfic entorn d’aquesta troballa.

La dèbil consistència del suport d’aquests gravats, realitzats sobre una capa de llims arenosos bastant tous (inclosa dins dels conglomerats en els quals es va formar la cavitat), fa que siguin molt vulnerables i es podrien arribar a malmetre o fins i tot esborrar amb el mínim contacte, per això és important remarcar que la tècnica 3D, que es duu a terme sense contacte directe amb les parets, és aspecte crucial de cara a la conservació.

Els treballs arqueològics i de recerca a la cova de la Font Major estan inclosos dins del projecte quadriennal en matèria d’arqueologia del Departament de Cultura “Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona”, dirigit per l’IPHES.


Més informació: http://www.covesdelespluga.info

Recull bibliogràfic d'arqueologia i paleontologia, desembre 2019 – gener 2020

imatge recull biblJa teniu disponible el núm. 74, corresponent als mesos de desembre de 2019 i gener de 2020, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

El recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que posteriorment són dipositats a la biblioteca de la Direcció General  del Patrimoni Cultural, ubicada a la primera planta del palau Moja, o al mateix Servei.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions i els enllaços als butlletins anteriors, al catàleg de la Biblioteca i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

Presentació de la publicació de les “IV Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central” i d’homenatge a Mn. Serra Vilaró, a Solsona

El proper dissabte 8 de febrer a partir de les 19,00h tindrà lloc Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, la presentació de la publicació de les actes de les “IV Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central”, celebrades a Solsona l’octubre del 2016.  La presentació s’emmarca en l’acte d’homenatge a Mossen Serra Vilaró amb motiu dels cinquanta anys de la seva mort, i es farà un cop finalitzada la conferència  “Murri clerigus solsonensis. La tasca de Mn. Joan Serra i Vilaró al capdavant del Museu de Solsona” duta a terme pel Grup de Prehistòria del Solsonès i el Centre d’Estudis Lacetans”.

Aquestes acte recullen, en diferents apartats: la Ponència i les Comunicacions del Monogràfic (10), dedicat a la recerca arqueològica portada a terme durant els darrers anys al Solsonès i el seu entorn i que abasten des de a prehistòria fins a l’edat medieval-moderna. Les Comunicacions (31) de les intervencions arqueològiques més rellevants, de les 140 portades a terme durant el període 2014-2015 a les comarques de la Catalunya Central de l’Anoia, el Bages, el Berguedà, el Moianès, Osona i el Solsonès.

Hi ha dos apartats més: un d’ells dedicat als Resums (85), ordenats per comarques i municipis, de les intervencions amb resultats poc significatius o negatius, amb el convenciment que aquestes dades són també imprescindibles per una correcta gestió del patrimoni arqueològic, tant des d’un punt de vista de la seva preservació, com del seu estudi i coneixement. L’altre apartat inclou els Pòsters dels resultats d’altres treballs o estudis arqueològics de la Catalunya Central, fets recentment o en curs, més enllà del que seria el treball de camp subjecte a una autorització arqueològica (anàlisi materials, treballs pluridisciplinaris, estudis de territori, recerca vinculada a tesis o treballs de màster, etc).

Les Actes que es presenten s’han editat tant en format digital (a càrrec del Departament de Cultura) com en paper (pel Museu Diocesà i Comarcal de Solsona). Com en altres edicions anteriors, la publicació es podrà descarregar des de CALAIX, el repositori d’arxius i publicacions del Departament de Cultura

Descarregueu la invitació en pdf

Declaració d'EPA del conjunt arqueològic del Tossal de la Pleta (Belianes, Urgell)

El passat 17 de gener la Consellera de Cultura va declarar Espai de Protecció Arqueològica, el primer de 2020, el conjunt arqueològic del Tossal de la Pleta, al terme municipal de Belianes (Urgell).

El jaciment arqueològic del Tossal de la Pleta va ser descrit per primera vegada l’any 1889 per Pleyan de Porta. Posteriorment, durant el segle XX, primer de la mà de Ramon Boleda i després per altres autors se citen les restes arqueològiques en diversos articles i llibres. No va ser fins l’any 1993 quan la Universitat de Lleida inicia un projecte de recerca del jaciment dels Vilars (Arbeca, Garrigues). A conseqüència d’aquest estudi, a partir d’una prospecció per conèixer el territori més immediat, s’identifica la Pleta (Belianes) que, a diferència dels altres registres, presenta una ocupació continuada des de l’edat del ferro fins a època romana.

A partir de l’any 2010 i fins a l’actualitat, l’equip dirigit per Ramon Cardona Colell, Jordi Pou Vallès, entre d’altres, ha realitzat diverses campanyes d’excavacions arqueològiques al jaciment del Tossal de la Pleta, dins del projecte “Economia i evolució del poblament ibèric a les valls dels rius Corb, Ondara i Sió: Excavació del poblat ibèric del Tossal de la Pleta, Belianes, Urgell”.

Així les evidències recuperades en les excavacions dels anys 2010 a 2018 ens mostren una part de l’urbanisme del poblat, amb diversos barris articulats a partir de carrers, així com la presència d’una gran cisterna en la zona central. En el transcurs dels treballs s’ha pogut identificar la superposició de fases gràcies a la cultura material i a les evidències estructurals. De la darrera fase en destaca el barri nord de la zona central, de clara tradició romana o itàlica. Amb relació a les darreres campanyes d’excavació s’ha localitzat un nou barri a l’extrem est del tossal que resta encara en estudi.

Un cop analitzades les restes constructives i materials, es va establir una cronologia que queda emmarcada entre els segles V aC i entorn del segle I aC, amb una fase de substrat precedent (s. VII aC). Així la Pleta presenta un poblament intens durant tota l’època ibèrica i fins a un moment avançat d’implantació romà-republicà.

Tot i els treballs arqueològics desenvolupats en el jaciment, ha estat excavat parcialment ja que les restes són molt extenses. Amb les dades disponibles l’assentament s’interpreta com un oppida o poblat d’època ibèrica, de primer ordre en l’àrea ilergeta, amb una fase de finals d’època romanorepublicana i possiblement com un castellum de control d’aquesta àrea.

Publicació de la revista Tribuna d’Arqueologia 2016-2017

Primeres pàgines i sumari

Presentació del volum p. 7
Maria Teresa Miró i Alaix, Cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Dels neandertals a les primeres societats camperoles: un recorregut pel poblament prehistòric dels Aspres de la Noguera (Lleida)  p. 11
Rafael Mora, Jorge Martínez-Moreno,a Miquel Roy, Aníbal Nevado, Paloma González-Marcén, Xavier Roda, Susana Vega, Jezabel Pizarro i Alfonso Benito-Calvo

Estratègies de recol·lecció de plantes i paleoambients durant la Middle Stone Age a Pinnacle Point (costa sud de Sud-àfrica): les anàlisis de fitòlits p. 29
Irene Esteban, Rosa María Albert, Dan Cabanes i Curtis W. Marean

Resultats preliminars de les intervencions de prospecció i excavació arqueològica al fossat del Puig de Sant Andreu (Ullastret, Baix Empordà)  p. 52
Ferran Codina, Ekhine Garcia-Garcia, Gabriel de Prado i Roger Sala

El Centre d’Estudis Lacetans fa 20 anys. Una entitat dedicada a la recerca arqueològica a l’entorn del Solsonés  p. 63
Jordi Morer de Llorens, David Asensio Vilaró, Ramon Cardona Colell, Josep Pou Vallès, Francisco José Cantero Rodríguez, Laia Castillo Cerezuela, Cristina Garcia Dalmau, Rafel Jornet Niella, Borja Gil Limón, Jordi Herms Fiol, Marta Merino Pérez, Mireia Pinto Monte i Laro Sanchez Bonvehí

Assentaments rurals i espais agraris al Baix Ebre i la ciutat de Tortosa en època andalusina i després de la conquesta catalana (segles X-XIII)  p. 84
Helena Kirchner i Antoni Virgili

Les restes humanes gravetianes de Mollet III. Identificació i descoberta de les restes d’Homo sapiens més antigues de Catalunya  p. 103
Isaac Rufí, Neus Coromina, Joaquim Soler, Alba Solés i Bibiana Agustí

El poblat ibèric del Puig del Castell de Samalús (Cànoves i Samalús, Vallès Oriental). Balanç dels primers cinc anys de recerca (2011-2016)  p. 117
Marc Guàrdia i Llorens

El fortí romà de Monteró I i la militarització del paisatge durant el primer segle de presència romana al nord-est de la Citerior  p. 141
Jordi Principal, Pilar Camañes, Carles Padrós i Aïda Moreno

El sireni del Mas Vilageliu (Tona, comarca d’Osona)  p. 162
Jordi Balaguer i David M. Alba

Les intervencions arqueològiques realitzades al camp de futbol de Cardona (Bages): el jaciment del Campet de la Sal  p. 171
Ainhoa Pancorbo Picó, Albert Martín Menéndez i Andreu Galera Pedrosa

La primera explotació de coure a Catalunya. Dades arqueològiques i arqueomètriques de la Mina de la Turquesa (Cornudella de Montsant, Priorat)  p. 198
Ignacio Soriano, Selina Delgado-Raack, Núria Rafel, Mark A. Hunt Ortiz, Ignacio Montero, Aleu Andreazini i Sabaté, i Joan Carles Melgarejo i Draper

El poblat neolític de Ca l’Estrada-2 (Canovelles, Vallès Oriental)  p. 217
Jordi Roig, Joan M. Coll, Josep A. Molina i Rocío Gómez

La terrisseria ibérica de les Hortes de Cal Pons (Pontons, Alt Penedès). Un centre productor de ceràmica ibèrica. Segles IV-III aC  p. 240
Ramon Cardona i Colell, David Asensio Vilaró, Rafel Jornet i Niella, Jordi Herms i Fiol, Jordi Morer de Llorens i Josep Pou Vallès

Els refugis antiaeris de Barcelona. El Servei d’Arqueologia de Barcelona i la unitat de subsol de la policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra (PG-ME)  p. 273
Xavier Maese i Lluís Vivancos Solís

El projecte Capçanes, de la documentació a la recuperació de la lectura de l’art rupestre  p. 292
Josep Castells i Eudald Guillamet

L’Aubert: una explotació agropecuària de l’Alta Edat Mitjana a la Vall d’en Bas (segles VI-X)  p. 315
Christian Folch Iglesias, Jordi Gibert Rebull i Ramon Martí Castelló

Les intervencions arqueològiques d’urgència al territori de Catalunya durant el 2016  p. 334
Josep Manuel Espejo i Francesc X. Florensa

Inauguració de l’exposició “Art Primer. Artistes de la prehistòria” al MAC – Barcelona

El proper dijous 6 de febrer a les 19,00 hores tindrà lloc, al Museu d’Arqueologia de Catalunya (Passeig de Santa Madrona, 39-41), la inauguració de l’exposició “Art primer. Artistes de la prehistòria”, que romandrà oberta al públic fins al juny de 2020.

En un viatge de més de 50.000 anys, a la descoberta del pensament creatiu per part de les societats prehistòriques, l’exposició explora el tema dels orígens de l’art a la prehistòria, centrant-se particularment en els vestigi que es conserven a Catalunya de l’anomenat “art rupestre llevantí”.

A la mostra s’exhibeixen més d’un centenar d’objectes únics de la prehistòria europea, procedents dels mateixos fons del Museu d’Arqueologia de Catalunya i d’altres museus i institucions catalanes, franceses i de l’estat espanyol, juntament amb diversos recursos audiovisuals i de realitat virtual.

Tribuna d’Arqueologia 2019-2020: “El jaciment de Vilardida: de l’hàbitat de l’ibèric final a la vil·la romana tardoantiga. Primeres valoracions dels darrers treballs arqueològics”

Conferència: El jaciment de Vilardida: de l’hàbitat de l’ibèric final a la vil·la romana tardoantiga. Primeres valoracions dels darrers treballs arqueològics
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 5 de febrer de 2020, 19,00 hores

Conferenciants: Jordi Morera, Adrià Cubo i Tatiana Piza
Moderadora: Imma Teixell

El proper dimecres dia 5 de febrer de 2020, a partir de les 19,00h, a la sala d’actes del Palau Marc (Rambla de Santa Mònica, 8, Barcelona), està programada la xerrada “El jaciment de Vilardida: de l’hàbitat de l’ibèric final a la vil·la romana tardoantiga. Primeres valoracions dels darrers treballs arqueològics”, dintre del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020,  que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

Durant els darrers anys s’ha estat realitzant l’excavació arqueològica del jaciment de Vilardida, ubicat en el llogarret homònim, un nucli a cavall entre els municipis de Monferri i Vila-rodona, a la comarca de l’Alt Camp. La intervenció s’ha realitzat en el marc de la millora de la carretera C-51 al seu pas per aquestes poblacions, en una extensió propera al quilòmetre. L’indret ja havia estat localitzat a partir de diferents campanyes de prospeccions i sondejos, efectuades entre 1998 i 2011, però se’n desconeixia el seu abast real. A partir de la delimitació iniciada a l’abril de 2017 es van poder identificar quatre zones amb restes arqueològiques: d’est a oest, es tractava d’un camí, amb un origen que per la historiografia es podia remuntar a l’època romana; una necròpolis tardoantiga; un hàbitat ibèric amb perduració als primers segles altimperials; i finalment, les restes d’una vil·la tardoantiga. Les excavacions posteriors van determinar que els diferents sectors corresponien a un mateix assentament que des de les etapes ibèriques havia anat evolucionant al llarg del període romà. Finalment, la localització de dos enterraments dipositats seguint el ritual islàmic, relaciona l’hàbitat tardoromà amb els primers segles altmedievals.



Seguidament, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes més destacats de la propera xerrada.

  • Quina importància té el jaciment de Vilardida dins el territori?

El jaciment de Vilardida era conegut des dels anys 40 del segle XX, degut a la recuperació de materials en superfície. Tanmateix, en els darrers 20 anys, i en el marc del projecte de millora de la carretera C51, s’havien realitzat diferents prospeccions i sondejos arqueològics que indicaven la presència de restes conservades al subsòl. Amb l’excavació realitzada hem pogut excavar i conèrixer questes restes, i veure que es tracta d’un assentament amb ocupació continuada des d’època republicana fins a la tardoantiguitat, als segles VII-VIII. Una ocupació que segurament s’explica i s’entén a partir de la seva situació geogràfica en el nus de comunicacions que formen el riu Gaià d’una banda, i la via històrica que enllaçava Barcino i Ilerda

  • Quina informació heu aconseguit amb l’excavació arqueològica?

Com dèiem, la intervenció ha posat a la llum un hàbitat que des de l’ibèric final va evolucionant fins a l’etapa andalusina. D’aquest llarg període, les fases que més i millor hem pogut estudiar són les baiximperials i tardoantigues (segles IV-VIII), amb la documentació d’una zona productiva i residencial, la localització de diferents hàbitats domèstics semienterrats, dels segles VI-VII, i una necròpolis amb una quarantena d’individus dels segles VII-VIII

  • A nivell antropològic, què ens pot aportar l’estudi de les restes recuperades a Vilardida?

Els treballs antropològics realitzats al jaciment de Vilardida han permès un primer acostament a la interpretació de l’evolució històrica i antropològica de la població de la zona. Al llarg de les intervencions realitzades, s’ha identificat un conjunt funerari molt complex, conformat per poblacions diferenciades, algunes d’elles coetànies en el temps. L’anàlisi dels diferents caràcters antropològics evidencia un context econòmic i social basat en l’explotació agrícola, dut  a terme per un grup poblacional autòcton, però també per un conjunt d’esclaus, els quals presenten diferències  tant físiques (biològiques i relacionades amb el desenvolupament del treball o en les condicions de vida), com en el context funerari.

  • És un jaciment esgotat? Es continuarà la recerca pels propers anys?

L’excavació s’ha centrat en aquelles zones afectades per la futura carretera, i en aquest sentit hem estat condicionats per l’obra a realitzar. Tanmateix, la intervenció va evidenciar que les restes de la vil·la de Vilardida s’escampen pels camps limítrofs, i sobretot pel nucli poblacional de l’actual Vilardida. Per tant, és possible que en un futur puguin aparèixer novetats en referència a aquest assentament