S’han publicat les Actes de la VI Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre.
Aquesta publicació, editada pel Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, recull les comunicacions presentades en aquesta VI Jornada, que va tenir lloc a Tortosa el 30 de novembre de 2024.
La publicació permet conèixer un seguit de novetats referents al patrimoni immoble de la batalla de l’Ebre, i d’altres fronts, mitjançant vuit treballs molt ben documentats que tracten d’intervencions arqueològiques o estudis sobre determinades estructures bèl·liques, industrials o de defensa, entre d’altres.
Podeu descarregar la publicació en format digital des del dipòsit digital CALAIX
Entre els anys 2019 i 2024, en el marc dels treballs previs a la redacció d’un projecte de restauració del claustre de la catedral, el Bisbat de Vic va endegar una sèrie d’intervencions arqueològiques al claustre catedralici amb l’objectiu de definir l’evolució d’aquest espai central en el conjunt episcopal de la seu vigatana. A partir de les intervencions realitzades hem pogut definir en bona part l’estructura del primitiu claustre romànic, del qual se n’ha pogut deixar a la vista part de dues de les seves ales. També s’ha pogut determinar la posició i les característiques constructives del claustre gòtic de dos pisos que va substituir i ampliar el primer al segle XIV. Finalment, la intervenció també ha permès entendre els canvis de posició i de cota que aquest darrer va patir a principis del segle XIX quan, amb motiu de la construcció de la catedral neoclàssica, el claustre va ser desmuntat i recol·locat en una posició i alçada diferents de les de l’original i que són les que han pervingut fins a l’actualitat.
Ara fa 10 anys que es van presentar, precisament en el marc de la Tribuna d’Arqueologia, els primers resultats de les intervencions al poblat ibèric del Puig del Castell de Samalús. Des d’aleshores, s’ha intervingut especialment en el costat oriental de la fortificació i a la zona nord del poblat. La complexitat estratigràfica comprèn cinc segles d’història, que abracen completament l’arc cronològic de la cultura ibèrica. L’excavació dels diferents sectors ha permès copsar els inicis preurbans del primer assentament dalt del turó, la seva primera evolució amb la muralla del segle V aC, la monumentalitat del segle IV, en la que s’hi incorporen la majoria de torres, així com la revitalització de l’assentament en època republicana. Tot això, i més, és el que ha fet proposar la identificació del Puig del Castell de Samalús amb la ciutat de Lauro, que va encunyar monedes amb aquesta llegenda ibèrica.
La jornada té com a objectiu crear un espai de trobada i discussió interdisciplinària sobre les pràctiques funeràries en cavitats al nord-est de la Península Ibèrica, des del neolític antic fins al bronze inicial (5.600-1.350 cal BC). Aquestes manifestacions funeràries formen part del nucli inicial de la investigació arqueològica al nostre territori, amb excavacions desenvolupades des de començaments del segle XX en cavitats que sovint preservaven estratigrafies i contextos excepcionals, tot i les limitacions metodològiques pròpies de l’època.
Ja estan disponibles les Actes de les XVIII Jornades d’Arqueologia de les comarques de Girona, que tindran lloc els dies 23 i 24 d’octubre a Cassà de la Selva.
La ciutat de Valls preserva el traçat de la muralla del segle XIV, emmascarat entre les illes de cases que articulen el nucli històric. Al sud de la ciutat, entre els carrers de Sant Francesc i Muralla de Sant Francesc, s’ha recuperat un tram de 45 metres de llargada comprès entre dues torres defensives i un segon tram de 22 metres conservat al subsol, a l’altura del carrer de Sant Sebastià. La intervenció pren com a precedent l’estudi històric de les muralles, així com el conjunt d’intervencions arqueològiques i anàlisis de paraments realitzats al llarg dels darrers anys. La seva execució s’ha materialitzat amb l’excavació i l’enderrocament de les finques adossades a la muralla i l’excavació dels carrers de l’entorn, preservant en tot moment aquells elements consubstancials al sistema defensiu d’origen medieval. Més enllà de la documentació i el coneixement en profunditat del llenç, l’excavació ha permès identificar la transformació urbana d’aquesta part de la ciutat, així com els diferents usos dels soterranis de les cases adossades al mur defensiu a partir de la segona meitat del segle XVII. Aquests espais, guanyats al vall defensiu, han revelat una varietat d’usos, incloent-hi petits tallers i altres activitats domèstiques i productives, que expliquen la vida quotidiana d’aquest moment històric de la ciutat fins a l’abandonament d’aquests espais. Aquesta ha estat una intervenció complexa, tant des del punt de vista tècnic com del científic, desenvolupada per un equip multidisciplinari i basada en la col·laboració entre professionals, institucions públiques i empreses especialitzades. El resultat ha estat possible gràcies a la recerca arqueològica, els estudis històrics i de lectura de paraments, les tasques de conservació i restauració, i, finalment, a la flexibilitat i l’adaptació de la proposta arquitectònica i urbanística a l’hora d’adaptar-se a les troballes, prenent com a objectiu final la socialització del bé.
