Declarat l’entorn de protecció del conjunt amb pintures rupestres de l’Abric de Masets, als termes municipals de Freginals i Godall (Montsià)

Amb data 25 de gener de 2022 el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar la delimitació de l’entorn de protecció del conjunt amb pintures rupestres anomenat Abric de Masets, als termes municipals de Freginals i Godall, a la comarca del Montsià. Aquest acord de delimitació, publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) el 27 de gener de 2022, protegeix l’entorn ambiental proper a aquest abric amb pintures rupestres, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i inscrit a la Llista de Patrimoni Mundial per la UNESCO.

L’entorn de protecció que engloba el conjunt de l’Abric de Masets es localitza als termes municipals de Freginals i Godall, a la comarca de Montsià. El jaciment de l’Abric de Masets es localitza en el barranc de Solsó, a l’extrem NE de la Serra de Godall. Dins aquest vessant, s’observen dues línies paral·leles d’abrics; les pintures rupestres es localitzen en l’abric més visible de la part baixa. La cavitat, orientada al sud, presenta uns 40 metres de llargada i un sòl inclinat sense sediments. En general, la cavitat és poc fonda i a la zona més alta de la part esquerra presenta una coveta d’uns 5 metres de fondària, 8 metres d’amplada i uns 2 metres d’alçada màxima.

Les pintures es localitzen en dues àrees diferents de la cavitat. En la primera àrea, situada a uns 17 metres de l’extrem dret de la cavitat i a 50 centímetres del sòl, ocupant tota la paret, s’han localitzat diverses restes de pigment, tapades per colades i concrecions que, junt amb les oxidacions ferruginoses de la paret, impedeixen la seva identificació i classificació.

La segona àrea amb pintures, situada a uns 30 metres de l’extrem dret de la cavitat, per sobre de la coveta, es localitza en el sostre de la cavitat i en el petit frontis provocat pel despreniment d’un bloc que ha deixat un queixal i una petita visera sobre la coveta. Aquest reduït fris, situat a entre 1’60 i 1’85 centímetres del sòl, està format per 5 figures, encara que només una és clarament identificable. Es tracta de la figura d’un arquer d’estil naturalista, i de tendència semiesquemàtica, d’entre 8 i 9 cm d’alçada, i 8 cm de llargada (part conservada de l’arc i les fletxes emplomades). La figura està realitzada amb la tècnica del traç simple i la tinta plana. D’aquesta figura en destaca el cap, el nas, la barca i un pentinat o indicació de la forma cranial que són molt realistes.

Justificació de l’entorn de protecció

L’any 1998 es va incloure l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (ARAMPI) com a bé integrant en la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO, “per ser el conjunt més gran de pintures rupestres de tota Europa i constituir una imatge excepcional de l’evolució cultural de la humanitat”. La declaració afecta 757 jaciments peninsulars, 60 dels quals es localitzen a Catalunya.

Es tracta d’un patrimoni cultural d’excepcional rellevància que permet conèixer l’expressió social, econòmica i religiosa de les poblacions prehistòriques del llevant peninsular. Les característiques d’aquestes manifestacions pictòriques les fan inseparables del suport on es troben i del seu entorn paisatgístic, amb el qual estableix importants relacions espacials i simbòliques.

Fruit d’aquesta nova concepció, resulta imprescindible la conservació d’aquestes manifestacions pictòriques dins l’entorn en el qual s’integren. Així, el Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO va sol·licitar als Estats membres l’anomenat Inventari Retrospectiu d’un seguit de béns inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial, entre els quals es trobava l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica. En la petició, el Comitè demanava, entre d’altres, una ampliació de la documentació disponible sobre aquests béns, concretament, l’establiment d’un entorn de protecció que permetés una millor protecció i salvaguarda del bé.

Per a delimitar l’entorn de protecció del conjunt Abric de Masets s’ha fet un estudi individualitzat de la unitat fisiogràfica i el paisatge en el qual es troba el conjunt rupestre. Així, s’han tingut en compte un seguit de criteris: la conca visual de l’abric, l’entorn paisatgístic, la unitat geomorfològica i hidrogràfica, el context cultural –l’existència d’altres elements patrimonials culturals i naturals a la zona– i els usos del sòl. Amb aquest últim criteri s’intenta que la declaració d’un entorn de protecció no afecti les activitats productives desenvolupades dins d’aquest espai, sempre que no repercuteixin negativament en la conservació del bé; d’aquesta manera s’intenten mantenir els trets distintius del paisatge i la implicació dels agents que viuen i treballen en aquest espai.

Per tant, l’entorn es presenta com el millor instrument per garantir la pervivència dels seus múltiples valors culturals en les millors condicions possibles, per tal d’evitar que l’alteració d’aquest entorn, entès com l’espai que dona suport ambiental al bé, pugui afectar els valors, la contemplació o l’estudi de les pintures. Per això, entre d’altres aspectes, cal que en aquest àmbit es vetlli per la visualització correcta del bé i per la integració harmònica de les possibles edificacions, instal·lacions o usos que s’hi puguin establir en el futur. Es pretén assolir l’equilibri entre la necessitat de crear aquesta àrea de protecció al voltant del bé que en garanteixi suficientment la preservació, i la voluntat de no afectar més espais dels estrictament necessaris.

En el cas del jaciment d’Abric de Masets, s’inclou dins el model d’abrics situats en barrancs petits i de visibilitat limitada. En aquest cas, l’entorn delimitat inclou els dos vessants del barranc fins a arribar a la vall principal. Una bona part de l’àmbit de visibilitat de les pintures queda dins de l’entorn de protecció.

El polígon configura una àrea irregular composta per 40 vèrtex, que abasta l’entorn orogràfic i visual més pròxim de l’abric. Aquest entorn, que inclou la zona delimitada com a BCIN, comprèn una àrea d’uns 8,22 ha aproximadament, que abasta el tram del barranc on es situa l’abric, des del torrent fins a les carenes d’ambdós vessants, tancant d’aquesta manera la visual del barranc pel sud i pel nord. Per l’oest es tanca el polígon en el punt on el barranc fa un canvi de direcció i es perd la conca visual, i per l’est el polígon arriba fins a l’àrea conreada dels Masets. Queden inclosos tots els espais públics i privats dins del perímetre de l’entorn, així com el subsòl de la zona delimitada.

Amb aquesta declaració de l’entorn de protecció del conjunt amb pintures rupestres de l’Abric de Masets, es finalitzen les declaracions de tots els entorns de protecció dels conjunts de pintures rupestres Patrimoni Mundial de les Terres de l’Ebre. El Servei d’Arqueologia i Paleontologia continua treballant en la declaració de la resta d’entorns de protecció de conjunts amb pintures rupestres, per tal de donar compliment a la sol·licitud del Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO i en la protecció del patrimoni cultural català.

| Descarregueu l’Acord de Govern publicat al DOGC en pdf|

Jornades Europees d’Arqueologia 2022

Els dies 17, 18 i 19 de juny de 2022 se celebraran les Jornades Europees d’Arqueologia (JEA), a través de diverses propostes d’activitats relacionades amb el món de l’arqueologia i destinades a tots els públics.

La pàgina web journees-archeologie.fr estarà oberta a partir del dilluns 14 de febrer de 2022 per tal que els organitzadors de les activitats de les Jornades puguin publicar el seu programa.

Com cada any des del 2010, el Ministeri de Cultura francès impulsa unes Jornades Nacionals d’Arqueologia, coordinades per l’INRAP (Institut Nacional d’Investigacions Arqueològiques Preventives). Aquestes jornades han anat més enllà de les fronteres franceses, sumant-se a la iniciativa països d’arreu d’Europa i convertint-se en les Jornades Europees d’Arqueologia (JEA).

Durant les jornades s’organitzaran tota una sèrie d’activitats per tal que les famílies, les escoles, els estudiants, els amants de la història i tots els interessats puguin descobrir el patrimoni arqueològic: visites a llocs no oberts al públic (excavacions, centres d’investigació, col·leccions arqueològiques, etc.), trobades amb professionals de l’arqueologia (arqueòlegs, investigadors, etc.) que presentaran el seu treball al públic, activitats lúdiques i pedagògiques (introducció a l’excavació, demostracions, tallers), etc.

El dilluns 14 de febrer de 2022, la pàgina web journees-archeologie.fr estarà oberta per tal que els organitzadors d’activitats puguin publicar el seu programa. Els organitzadors es podran registrar a l’àrea d’organitzadors i tindran accés a eines de comunicació per difondre i promoure les seves activitats. Trobaran elements per comunicar les seves activitats com: cartells, pòsters adaptables, logotips i tràilers. Cada organitzador s’ha d’inscriure en la pàgina del seu país.

Per a més informació podeu contactar amb pascal.ratier@inrap.fr

Convocatòria de concurs públic per a l’aprovació de projectes quadriennals de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia per al període 2022-2025

Amb data 13 de gener de 2022 s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/17/2022, de 10 de gener, per la qual es convoca concurs públic per a l’aprovació de projectes quadriennals de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia per al període 2022-2025.

El termini per presentar les sol·licituds és d’un mes des de la data de publicació de la convocatòria.

Un cop s’hagin publicat les bases específiques de les subvencions i estiguin aprovats els projectes, es convocaran les subvencions corresponents, les quals es podran sol·licitar per als projectes aprovats. Com a novetat respecte a la convocatòria anterior de subvencions per a projectes quadriennals, hi haurà un augment de la quantitat global destinada a les subvencions (5.000.000 €) i es posarà un límit màxim de l’import de concessió per a cada projecte que serà de 320.000,00 €. La quantia de la subvenció, com en la convocatòria anterior, no podrà ser superior en cap cas al 80% del cost subvencionable.

Descarregueu la resolució de la convocatòria en PDF

Declarat l’entorn de protecció del conjunt amb pintures rupestres Prop de la Cova Pintada, al terme municipal d’Alfara de Carles (Baix Ebre)

Amb data 4 de gener de 2022 el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar la delimitació de l’entorn de protecció del conjunt amb pintures rupestres anomenat Prop de la Cova Pintada, al terme municipal d’Alfara de Carles, a la comarca del Baix Ebre. Aquest acord de delimitació, publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) el 7 de gener de 2022, protegeix l’entorn ambiental proper a aquest abric amb pintures rupestres, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i inscrit a la Llista de Patrimoni Mundial per la UNESCO.

El jaciment de Prop de la Cova Pintada i el seu entorn de protecció es localitzen al terme municipal d’Alfara de Carles, a la comarca del Baix Ebre. El jaciment s’ubica al vessant esquerre i a la part alta del barranc del Toscar, uns 150 metres abans d’arribar a la Cova Pintada, en un gran cingle situat al costat del camí que condueix a la cova esmentada. Se situa en un fragment de paret que presenta una petita visera de protecció a uns 7 metres d’altura, cosa que ha fet que la paret conservi un suport més groguenc, fàcilment visible.

L’única figura pintada del conjunt és una trisquela d’estil esquemàtic-abstracte, que es localitza a 1,25 metres d’altura del sòl. Per sobre i per sota de la figura pintada hi ha un grup de gravats medievals de traç molt fi. L’orientació de la paret és E-SE.

Justificació de l’entorn de protecció

L’any 1998 es va incloure l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (ARAMPI) com a bé integrant a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO “per ser el conjunt més gran de pintures rupestres de tot Europa i constituir una imatge excepcional de l’evolució cultural de la humanitat”. La declaració afecta 757 jaciments peninsulars, 60 dels quals es localitzen a Catalunya.

Es tracta d’un patrimoni cultural d’una rellevància excepcional que permet conèixer l’expressió social, econòmica i religiosa de les poblacions prehistòriques del llevant peninsular. Les característiques d’aquestes manifestacions pictòriques les fan inseparables del suport on són i del seu entorn paisatgístic, amb el qual estableixen relacions espacials i simbòliques importants.

Fruit d’aquesta nova concepció, és imprescindible conservar aquestes manifestacions pictòriques dins de l’entorn en el qual s’integren. Així, el Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO va sol·licitar als estats membres l’anomenat Inventari Retrospectiu d’un seguit de béns inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial, entre els quals hi ha l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica. A la petició, entre altres coses, el Comitè demanava una ampliació de la documentació disponible sobre aquests béns, concretament, l’establiment d’un entorn de protecció que permetés protegir i salvaguardar millor el bé.

Per delimitar l’entorn de protecció del jaciment de Prop de la Cova Pintada, s’ha fet un estudi individualitzat de la unitat fisiogràfica i del paisatge en el qual es localitza el conjunt rupestre. Així, s’han tingut en compte un seguit de criteris: la conca visual de l’abric amb pintures, l’entorn paisatgístic, la unitat geomorfològica i hidrogràfica, el context cultural, l’existència d’altres elements patrimonials culturals i naturals a la zona i els usos del sòl. Amb aquest últim criteri s’intenta que la delimitació d’un entorn de protecció no afecti les activitats productives desenvolupades dins d’aquest espai, sempre que no repercuteixin negativament en la conservació del bé, per poder mantenir així els trets distintius del paisatge i la implicació dels agents que viuen i treballen en aquest espai.

Per tant, l’entorn es presenta com el millor instrument per garantir la pervivència dels seus múltiples valors culturals en les millors condicions possibles, per tal d’evitar que l’alteració d’aquest entorn, entès com l’espai que dona suport ambiental al bé, pugui afectar els valors, la contemplació o l’estudi de les pintures. Per això, entre altres aspectes, cal que en aquest àmbit es vetlli per la visualització correcta del bé i per la integració harmònica de les possibles edificacions, instal·lacions o usos que s’hi puguin establir en el futur. Es pretén assolir l’equilibri entre la necessitat de crear aquesta àrea de protecció al voltant del bé que en garanteixi suficientment la preservació i la voluntat de no afectar més espais dels que són estrictament necessaris.

El jaciment de Prop de la Cova Pintada s’inclou dins dels models d’abrics que estan situats en barrancs de mida mitjana i gran, amb una visibilitat mitjana i amb un control de zones de pas. En aquests casos, l’entorn inclou el vessant del barranc on es localitza l’abric, encara que també pot incloure ambdós vessants. Una part de la conca visual de l’abric queda també dins de l’entorn. El polígon configura una àrea irregular de 6 vèrtexs, que abasta l’entorn orogràfic i visual més pròxim de l’abric. Aquest entorn, que inclou la zona delimitada com a Bé Cultural d’Interès Nacional, comprèn una àrea d’unes 15 hectàrees, que abasta ambdós vessants de la part alta del barranc del Toscar, des del torrent fins a les carenes, i des de la capçalera del barranc fins a l’altura de la Punta del Mas Deu, a la cota altimètrica 778,1 msnm. Queden inclosos tots els espais públics i privats dins del perímetre de l’entorn, així com el subsol de la zona delimitada.

Amb aquesta declaració de l’entorn de protecció del conjunt amb pintures rupestres de Prop de la Cova Pintada, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia continua treballant per tal de donar compliment a la sol·licitud del Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO i en la protecció del patrimoni cultural català.

| Descarregueu l’Acord de Govern publicat al DOGC en pdf |

Vídeos de les jornades “El Servei d’Arqueologia i Paleontologia: Jornades sobre 40 anys de la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic. Orígens i reptes de futur”

El passat mes de novembre el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura va organitzar, en el marc de la celebració del 40è aniversari de la seva creació, unes jornades sobre la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic català.

Ja teniu disponibles els vídeos de les conferències fetes a les jornades. Els vídeos es troben a la llista de reproducció de les jornades dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Les jornades van consistir en la realització de 4 conferències amb l’objectiu de donar a conèixer els orígens del Servei d’Arqueologia i Paleontologia, quina ha estat la seva evolució i els reptes actuals en la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic.

Primera sessió. Dimecres 3 de novembre de 2021.

Benvinguda i presentació a càrrec de Jordi Domeque i Arayo, sub-director general del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic.

Conferència Balanç dels 40 anys del Servei d’Arqueologia i Paleontologia. Passat, present i futur. A càrrec de M. Teresa Miró i Alaix, cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

Segona sessió. Dimecres 10 de novembre de 2021.

Presentació a càrrec d’Antoni Caballé Crivillés, arqueòleg dels serveis territorials del Departament de Cultura a la Catalunya Central.

Conferència Arqueologia preventiva: Abans i ara d’una gestió complexa. A càrrec de Joaquim Folch Soler, cap de la secció d’Actuacions del Servei d’Arqueologia i Paleontologia i Maria Adserias Sans, arqueòloga dels serveis territorials del Departament de Cultura a Tarragona.

Tercera sessió. Dimecres 17 de novembre de 2021.

Presentació a càrrec de Tània Álvarez Herraiz, cap de la secció de Protecció i Difusió del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

Conferència El patrimoni cultural en el marc de l’avaluació ambiental: el repte de les energies renovables. A càrrec de Sergi Cantó i Jordi, coordinador de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i Daria Calpena Marcos, arqueòloga del Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

Quarta sessió. Dimecres 24 de novembre de 2021.

Presentació a càrrec de M. Teresa Miró i Alaix, cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

Conferència Avanç del Pla de Gestió de l’Art Rupestre de Catalunya. A càrrec de Tània Álvarez Herraiz, cap de la secció de Protecció i Difusió del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Servei d’Arqueologia i Paleontologia i Laura Fernández Macias, arqueòloga.

Propera publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de la nova convocatòria de concurs públic per a l’aprovació de projectes quadriennals de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia per al període 2022-2025

A punt de finalitzar els actuals projectes de recerca inclosos en l’actual pla de recerca quadriennal del període 2018-2021, properament es publicarà al DOGC la nova convocatòria de concurs públic per al període 2022-2025. La publicació al DOGC es farà en una data posterior al 6 de gener de 2022 i hi haurà un termini d’un mes des de la data de publicació per presentar la documentació corresponent.

Resultats de la nova campanya d’excavacions a Oxirrinc (El Bahnasa, Egipte)

La Missió Arqueològica d’Oxirrinc de la Universitat de Barcelona-IPOA dirigida per la Dra. Maite Mascort Roca i la Dra. Esther Pons Mellado va començar el passat 10 de novembre els treballs arqueològics al jaciment, els quals han finalitzat el 10 de desembre.

Durant aquesta campanya s’ha estat treballant en el Sector 36, iniciat l’any 2019, on ja s’havia localitzat un total de set tombes d’època Saïto-persa i quatre tombes d’època romana, totes construïdes en pedra.

Aquest any 2021 s’han descobert cinc criptes bizantines construïdes amb voltes de canó fetes en tovot, en l’interior de les quals hi havia nombrosos individus inhumats; tres tombes més d’època romana amb individus momificats, alguns d’ells amb cartonatges policroms, i tres amb una làmina d’or sobre la llengua, un ritual de protecció del difunt molt característic de la necròpolis romana d’Oxirrinc, ja que fins el moment s’han recuperat catorze d’aquestes llengües d’or. A més, sota una d’aquestes tombes romanes s’ha localitzat una estructura funerària d’època persa.

Prosseguint els treballs d’excavació a l’est d’aquesta última tomba s’han descobert dues tombes d’època Saïta (664-525 aC.).

Una d’elles estava oberta des de l’antiguitat, però al seu interior hi havia un sarcòfag de pedra antropomorf femení, la tapa del qual es trobava una mica desplaçada i al seu interior es va trobar gran quantitat de denes tubulars i esfèriques de faiança pertanyents a la xarxa funerària que cobria a la difunta, així com un amulet de pedra d’un reposacaps d’una excel·lent qualitat.

La segona tomba estava tancada i segellada. Contenia un sarcòfag antropomorf masculí amb un individu momificat al seu interior amb diversos amulets (udjats, escarabeus, una figura del déu Horus, tiges de papir, diverses dobles plomes, cors,…), un escarabeu de cor, i nombroses denes tubulars i esfèriques de faiança pertanyents a la xarxa funerària que cobria el cos. Conservava tot l’aixovar funerari: els quatre vasos canopis epigràfics, amb les vísceres momificades al seu interior, 399 ushebtis de faiança, i una gerra de ceràmica amb restes de benes.

Aquesta campanya ha estat possible gràcies al Ministerio de Cultura y Deporte, la Universitat de Barcelona-Institut del Pròxim Orient Antic (IPOA), Fundación Palarq i Societat Catalana d’Egiptologia amb la col·laboració del Servei d’Antiguitats egipci i la Universitat d’El Caire amb el Dr. Hassan Amer.

Text de la notícia: Maite Mascort Roca

Fotografies: Missió arqueològica d’Oxirrinc

Recull bibliogràfic d’Arqueologia i Paleontologia, octubre-novembre 2021

imatge recull biblJa es troba disponible el número 88 (octubre-novembre 2021) del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que posteriorment es dipositen a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General del Patrimoni Cultural o a l’arxiu del mateix Servei, així com de diverses publicacions digitals.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions, els enllaços als textos de les publicacions digitals, l’enllaç als reculls bibliogràfics anteriors, al catàleg de la Biblioteca del Patrimoni Cultural i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

El projecte de recerca arqueològica del jaciment del Molí d’Espígol (Tornabous, l’Urgell) confirma la monumentalitat de l’antiga ciutat ibèrica com a capital ilergeta

Els resultats de les darreres excavacions al jaciment han permès plantejar que el Molí d’Espígol va ser la “capital regional” d’una part important del territori polític que avui dia s’atribueix a l’antic poble iber dels Ilergets.

Les excavacions han posat de manifest un sistema defensiu d’accés a la ciutat complex i s’ha documentat un carrer enllosat, en rampa, que donaria accés a la ciutat.

El passat dissabte 27 de novembre es van presentar els resultats de la darrera campanya d’excavacions realitzada a l’antiga ciutat ibèrica del Molí d’Espígol (Tornabous, l’Urgell).

Aquestes excavacions, coordinades des del Museu d’Arqueologia de Catalunya, conclouen el projecte quadriennal de recerca (2018-2021) El Molí d’Espígol, capital dels Ilergets (MECI; Investigador Principal: Dr. Jordi Principal) del Departament de Cultura. Un projecte que s’ha centrat en mostrar, a través de les evidències científiques, que el Molí d’Espígol va assolir en època ibèrica l’estatus de “capital regional” en aquest sector oriental de la Depressió Central Catalana, és a dir, d’una part important del territori polític que avui dia s’atribueix a l’antic poble dels Ilergets.

El Molí d’Espígol és el jaciment ibèric més gran de la Catalunya occidental, el nucli urbà del qual ocuparia una superfície d’entorn 1 ha. La projecció de les restes visibles mostra un jaciment amb un sistema defensiu i un urbanisme complexos que van evolucionar i es van desenvolupar al llarg d’uns cinc segles (del final del segle VIII al final del III aC). Durant el període ibèric ple (segles IV-III aC) es van produir canvis substancials en el jaciment, detectables sobretot a nivell formal, la traducció política, social i econòmica dels quals portaria a considerar el Molí d’Espígol com una autèntica ciutat protohistòrica. Aquesta nova realitat urbanística de distribució dels espais i del seu sistema defensiu amb unes potents muralles i l’existència de fossats, atorgarien al jaciment una gran monumentalitat que ha capitalitzat els esforços de la recerca en els darrers dos anys.

La campanya de 2021 ha superat els objectius proposats i ha permès cloure el projecte MECI amb novetats inesperades que donen un nou rumb a la recerca del jaciment.

Per a més informació sobre els resultats de la darrera campanya d’excavacions consulteu la Nota de premsa en pdf.