Un estudi de l’IPHES-CERCA i la Universitat Rovira i Virgili, publicat a la revista científica Antiquity, situa la Cova de la Font Major, a l’Espluga de Francolí, entre els grans conjunts d’art paleolític de la Mediterrània ibèrica, amb 280 motius gravats, entre els quals hi ha 55 representacions d’animals.
La investigació qüestiona la visió tradicional del nord-est de la península Ibèrica com un territori marginal en les expressions artístiques del paleolític i aporta noves evidències sobre les particularitats de l’art mediterrani respecte de la regió francocantàbrica.
L’estudi, publicat a la revista científica internacional Antiquity i signat pels investigadors Josep Maria Vergès i Míriam Salas-Altès, presenta l’anàlisi científica del conjunt de gravats paleolítics identificats l’any 2019 a la Cova de la Font Major. La recerca documenta 280 motius gràfics, entre els quals destaquen 55 representacions d’animals, una concentració excepcional que situa la cavitat com el tercer conjunt d’art parietal paleolític més important de la façana mediterrània de la península Ibèrica pel nombre de figures animals, només pel darrere de les coves d’Ardales i La Pileta, a Andalusia.
La magnitud del conjunt és especialment significativa si es té en compte que, abans de la seva descoberta, a Catalunya només es coneixien dues representacions en cova atribuïdes al paleolític, una de les quals d’origen encara incert. La Cova de la Font Major transforma aquest panorama i aporta noves evidències sobre la distribució geogràfica de l’art paleolític i la diversitat de les tradicions gràfiques desenvolupades a la Mediterrània occidental.
La recerca a la Cova de la Font Major compta amb el finançament del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a través del projecte CLT009/22/00024; de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) (SGR2021-01239 i 2021 SGR 01237); de la Universitat Rovira i Virgili (2023PFR-URV-01239), i de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí. L’IPHES-CERCA ha rebut suport financer a través del programa «María de Maeztu» per a unitats d’excel·lència (CEX2024-01485-M/finançat per MICIU/AEI/10.13039/501100011033). La recerca de MSA compta amb el suport d’un ajut predoctoral de Formación de Profesorado Universitario (FPU) del Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades (FPU21/02177).
A més del conjunt de gravats descoberts a la cova que ara són objecte d’aquest estudi, el jaciment de la Cova de la Font Major es considera únic en el context de Catalunya, ja que en paral·lel a l’ús de la zona de les boques com a espai domèstic, les zones profundes de la cavitat han estat un lloc de culte probablement des del paleolític superior fins a l’època ibèrica, i que les restes dipositades com a part dels rituals es troben en un estat de conservació excepcional. Per tot això, amb data 20 de març de 2026, el Departament de Cultura va incoar expedient de declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de Zona Arqueològica, a favor de la Cova de la Font Major. Amb aquesta incoació de BCIN s’aplica a aquest jaciment arqueològic el règim jurídic de què gaudeixen els béns culturals d’interès nacional, que culminarà amb la futura publicació al DOGC de l’Acord de Govern de declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Zona Arqueològica.
Consulteu tota la informació sobre l’estudi publicat a Antiquity a la nota de premsa de l’IPHES
S’han publicat les Actes de la VI Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre. 
Entre els anys 2019 i 2024, en el marc dels treballs previs a la redacció d’un projecte de restauració del claustre de la catedral, el Bisbat de Vic va endegar una sèrie d’intervencions arqueològiques al claustre catedralici amb l’objectiu de definir l’evolució d’aquest espai central en el conjunt episcopal de la seu vigatana. A partir de les intervencions realitzades hem pogut definir en bona part l’estructura del primitiu claustre romànic, del qual se n’ha pogut deixar a la vista part de dues de les seves ales. També s’ha pogut determinar la posició i les característiques constructives del claustre gòtic de dos pisos que va substituir i ampliar el primer al segle XIV. Finalment, la intervenció també ha permès entendre els canvis de posició i de cota que aquest darrer va patir a principis del segle XIX quan, amb motiu de la construcció de la catedral neoclàssica, el claustre va ser desmuntat i recol·locat en una posició i alçada diferents de les de l’original i que són les que han pervingut fins a l’actualitat.
Ara fa 10 anys que es van presentar, precisament en el marc de la Tribuna d’Arqueologia, els primers resultats de les intervencions al poblat ibèric del Puig del Castell de Samalús. Des d’aleshores, s’ha intervingut especialment en el costat oriental de la fortificació i a la zona nord del poblat. La complexitat estratigràfica comprèn cinc segles d’història, que abracen completament l’arc cronològic de la cultura ibèrica. L’excavació dels diferents sectors ha permès copsar els inicis preurbans del primer assentament dalt del turó, la seva primera evolució amb la muralla del segle V aC, la monumentalitat del segle IV, en la que s’hi incorporen la majoria de torres, així com la revitalització de l’assentament en època republicana. Tot això, i més, és el que ha fet proposar la identificació del Puig del Castell de Samalús amb la ciutat de Lauro, que va encunyar monedes amb aquesta llegenda ibèrica.
La jornada té com a objectiu crear un espai de trobada i discussió interdisciplinària sobre les pràctiques funeràries en cavitats al nord-est de la Península Ibèrica, des del neolític antic fins al bronze inicial (5.600-1.350 cal BC). Aquestes manifestacions funeràries formen part del nucli inicial de la investigació arqueològica al nostre territori, amb excavacions desenvolupades des de començaments del segle XX en cavitats que sovint preservaven estratigrafies i contextos excepcionals, tot i les limitacions metodològiques pròpies de l’època.
Ja estan disponibles les Actes de les XVIII Jornades d’Arqueologia de les comarques de Girona, que tindran lloc els dies 23 i 24 d’octubre a Cassà de la Selva.