XXV Curs d’Història monetària hispànica

El Gabinet Numismàtic de Catalunya del Museu Nacional d’Art de Catalunya organitza el XXV Curs d’Història monetària hispànica. Les col·leccions numismàtiques en el context de renovació dels museus: reptes i oportunitats.

El curs tindrà lloc el dimecres 13 de desembre a la Sala Sert del Museu Nacional d’Art de Catalunya i està coordinat pel Dr. Albert Estrada-Rius, Conservador en cap del Gabinet Numismàtic de Catalunya.

El curs se centrarà en analitzar les col·leccions numismàtiques en el context de renovació dels museus. Coincidint amb la 25ena edició, enguany el curs es planteja com una jornada de reflexió sobre el patrimoni numismàtic custodiat als museus.

El primer bloc temàtic se centrarà en el mateix Gabinet Numismàtic de Catalunya, amfitrió del curs des d’una doble perspectiva. En primer lloc com un fons patrimonial que té la missió de ser la col·lecció numismàtica pública de referència a Catalunya. En segon lloc, atenent a la casuística de recuperació, ordenació i catalogació d’una sèrie temàtica concreta, com és la de la medalla de devoció, a partir d’unes col·leccions a les quals no s’havia prestat l’atenció que es mereixien.

En el segon bloc es plantejaran aspectes de les col·leccions numismàtiques conservades en diversos tipus de museus. Per exemple, la vida del monetari en un museu d’arqueologia com és el Museo Arqueológico Nacional o la dinamització de les col·leccions o de la seva contextualització en museus estrictament numismàtics com el de la Casa de la Moneda de Madrid o el de la Monnaie de París. També es fixarà l’atenció en la difusió de les col·leccions gràcies a les facilitats que permeten les noves tecnologies i, en especial, els catàlegs en línia, així com les noves oportunitats de treball en xarxa en la constitució de repositoris numismàtics virtuals.

Finalment, la jornada es tancarà amb una taula rodona en la qual es presentaran i es debatran en comú alguns dels reptes i les oportunitats de la gestió de les col·leccions numismàtiques als museus.

Activitat amb aforament limitat i inscripció obligatòria.

Per a més informació sobre el curs, programa i inscripcions cliqueu aquí.

Jornada de Portes Obertes. 25è aniversari de la inclusió de l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica a la Llista de Patrimoni Mundial de la Unesco

El diumenge 3 de desembre, diversos jaciments d’art rupestre de Catalunya faran una Jornada de Portes Obertes per celebrar el 25è aniversari del reconeixement per part de la Unesco del valor universal excepcional de l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica.

Aquest 2023 es compleixen 25 anys de la reunió del Comitè del Patrimoni Mundial que tingué lloc a Kioto del 30 de novembre al 5 de desembre de 1998, en la qual s’aprovà incloure l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica a la Llista de Patrimoni Mundial de la Unesco.

Aquesta inscripció afecta 757 jaciments arqueològics amb pintures rupestres de les sis comunitats autònomes que conformen l’arc mediterrani: Catalunya, Andalusia, Múrcia, Aragó, Castella-la Manxa i València. D’aquests 757 jaciments, 60 pertanyen a Catalunya, com per exemple els Abrics d’Ermites (Ulldecona), la Roca dels Moros (El Cogul) o la Cova dels Vilasos o dels Vilars (Os de Balaguer), entre d’altres.

Des d’aleshores, a Catalunya s’han descobert altres jaciments amb art rupestre, com per exemple els conjunts amb pintures rupestres de Capçanes, les pintures rupestres del Cocó de la Gralla (Mas de Barberans) o Les Brucardes (Sant Fruitós de Bages).

Per celebrar el 25è aniversari de la inscripció a la Llista de Patrimoni Mundial, alguns jaciments de Catalunya faran una Jornada de Portes Obertes el diumenge 3 de desembre. Consulteu-ne la llista completa en el programa de la Jornada de Portes Obertes.

Programa de la Jornada de Portes Obertes en pdf

Per a més informació sobre l’art rupestre consulteu el web L’Art Rupestre a Catalunya de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural.

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2023 “Sant Hilari d’Abrera (Abrera, Baix Llobregat). L’establiment romà d’aigües mineromedicinals i la seva continuïtat com a centre de culte fins al segle XIV”

Us presentem el vídeo de la catorzena i última conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023 que es va oferir ahir dimecres 22 de novembre.

Sant Hilari d’Abrera (Abrera, Baix Llobregat). L’establiment romà d’aigües mineromedicinals i la seva continuïtat com a centre de culte fins al segle XIV

Conferenciants: Gisela Ripoll (UB, IAUB, ERAAUB), Inma Mesas (ERAAUB) i Francesc Tuset (IAUB, ERAAUB)

Moderadora: Maria Soler Sala (UB)

Sant Hilari d’Abrera, situat sobre una de les terrasses del marge dret del riu Llobregat és de gran interès geològic, arqueològic, històric i ecològic. Les actuacions dutes a terme al jaciment, es van iniciar a 2017, sota l’impuls de l’Ajuntament d’Abrera, i està inclòs, ara, en el marc dels projectes quadriennals de recerca de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat [ECLOC/Ecclesiæ, cœmeteria et loci (sæc. VIII-XI). Sidilianum, Sancti Hilarii de Breda, Olerdola, 2022-2025]. Les diverses intervencions arqueològiques dels últims anys, de la mà de la geologia, hidrologia, química i la conservació i restauració, així com d’un intens buidatge de les fonts textuals, fan que disposem, a hores d’ara, d’un seguit d’evidències i resultats de dilatada cronologia, des de finals de segle II dC fins a segle XIV. La seqüència estratigràfica i constructiva, amb les datacions radiocarbòniques i les de luminescència òptica estimulada, permeten caracteritzar diversos moments d’ocupació. La primera evidència correspon a un establiment romà de tipus termal d’aigües mineromedicinals, en ús entre el segle II dC i inicis de segle V. El conjunt termal, en una segona fase, va ser amortitzat per una aglomeració medieval i una església. El petit edifici eclesiàstic es construeix directament sobre el frigidari, i tot i tenir diversos moments constructius i ornamentals, és a la segona meitat de segle XII quan és dotat d’un programa pictòric d’alta qualitat, i a ple segle XIV, a l’eix central de la nau, s’insereix una sepultura privilegiada.

Arqueotònic, II Jornades d’Arqueologia i Arquitectura del Patrimoni de Tarragona

L’1 i 2 de desembre de 2023 arriba la segona edició d’Arqueotònic, les jornades d’arqueologia i d’arquitectura del patrimoni dels Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Cultura, que tindran lloc a Tarragona i a Rodonyà, amb una especial atenció a la pedra seca.

Les jornades estan organitzades pels Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Rodonyà.

En aquestes jornades, centrades en el treball conjunt entre arqueologia i arquitectura, es divulgaran casos d’èxit en el tractament i la conservació del patrimoni cultural de les comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp, la Conca de Barberà i el Tarragonès.

Els objectius són donar a conèixer el patrimoni cultural des del punt de vista del patrimoni arqueològic i del patrimoni arquitectònic, mostrar el treball integrat en arqueologia i arquitectura en béns patrimonials i experimentar vivencialment espais patrimonials.

Les inscripcions estan obertes a través del següent enllaç: https://forms.gle/myN7E8DFZNQTHT259

 

Per a més informació i inscripcions consulteu el programa de les Jornades

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2023 “Sant Hilari d’Abrera (Abrera, Baix Llobregat). L’establiment romà d’aigües mineromedicinals i la seva continuïtat com a centre de culte fins al segle XIV”

Us recordem que aquest proper dimecres 22 de novembre a les 18 hores tindrà lloc al Museu d’Arqueologia de Catalunya la catorzena i última conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023.

Sant Hilari d’Abrera (Abrera, Baix Llobregat). L’establiment romà d’aigües mineromedicinals i la seva continuïtat com a centre de culte fins al segle XIV

Conferenciants: Gisela Ripoll (UB, IAUB, ERAAUB), Inma Mesas (ERAAUB) i Francesc Tuset (IAUB, ERAAUB)

Moderadora: Maria Soler Sala (UB)

Sant Hilari d’Abrera, situat sobre una de les terrasses del marge dret del riu Llobregat és de gran interès geològic, arqueològic, històric i ecològic. Les actuacions dutes a terme al jaciment, es van iniciar a 2017, sota l’impuls de l’Ajuntament d’Abrera, i està inclòs, ara, en el marc dels projectes quadriennals de recerca de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat [ECLOC/Ecclesiæ, cœmeteria et loci (sæc. VIII-XI). Sidilianum, Sancti Hilarii de Breda, Olerdola, 2022-2025]. Les diverses intervencions arqueològiques dels últims anys, de la mà de la geologia, hidrologia, química i la conservació i restauració, així com d’un intens buidatge de les fonts textuals, fan que disposem, a hores d’ara, d’un seguit d’evidències i resultats de dilatada cronologia, des de finals de segle II dC fins a segle XIV. La seqüència estratigràfica i constructiva, amb les datacions radiocarbòniques i les de luminescència òptica estimulada, permeten caracteritzar diversos moments d’ocupació. La primera evidència correspon a un establiment romà de tipus termal d’aigües mineromedicinals, en ús entre el segle II dC i inicis de segle V. El conjunt termal, en una segona fase, va ser amortitzat per una aglomeració medieval i una església. El petit edifici eclesiàstic es construeix directament sobre el frigidari, i tot i tenir diversos moments constructius i ornamentals, és a la segona meitat de segle XII quan és dotat d’un programa pictòric d’alta qualitat, i a ple segle XIV, a l’eix central de la nau, s’insereix una sepultura privilegiada.

La conferència tindrà lloc a l’Auditori del Museu d’Arqueologia de Catalunya, Passeig de Santa Madrona, 39-41, Parc de Montjuïc de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de l’Auditori del Museu o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2023 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2023 en pdf

XVIII Fòrum Auriga

Capçalera del Fòrum Auriga

Els dies 25 i 26 de novembre de 2023 se celebrarà a Lloret de Mar la XVIII edició del Fòrum Auriga, la trobada interdisciplinària del món antic que organitza anualment la revista Auriga.

Aquesta XVIII edició del Fòrum Auriga està organitzada per la Revista Auriga i l’Institut Ramon Coll i Rodés, amb la col·laboració de l’Organització Capital de la Cultura Catalana, l’Ajuntament de Lloret de Mar i el Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya.

Per assistir al XVIII Fòrum Auriga cal fer la inscripció al web: www.auriga.cat

Consulteu el programa en pdf

Publicació de la revista RODIS 6 i call for papers per RODIS 7.

Ja està disponible el sisè número de la revista RODIS. Journal of Medieval and Post-Medieval Archaeology. El dossier principal està dedicat a “Els monestirs en època medieval i moderna. Novetats des de l’arqueologia”.

El dossier central d’aquest sisè número de la revista està dedicat a l’anàlisi dels monestirs en època medieval i moderna. Recull aportacions realitzades en el marc de la jornada “Els monestirs en època medieval i moderna. Novetats des de l’arqueologia” celebrada a Roses el 7 d’octubre de 2022. Els estudis plantegen, a partir d’exemples i casos concrets, les novetats que els darrers anys ha aportat l’arqueologia en el coneixement de l’estructuració, l’arquitectura i evolució dels complexes monàstics des de l’antiguitat tardana fins a l’època moderna, però també sobre la vida quotidiana i les diferents activitats que en ells s’hi desenvolupaven.

Podeu consultar-la i descarregar-la a: https://www.documentauniversitaria.media/rodis/index.php/rodis

 

La revista està oberta a la recepció de contribucions pel número 7 (2024). L’objectiu de la revista és la divulgació de treballs de recerca originals centrats en l’arqueologia medieval i moderna, que aportin dades noves o noves metodologies que ajudin a millorar la investigació en aquest àmbit del coneixement. En aquest sentit, la revista accepta tant estudis de casos circumscrits a un lloc particular com obres de síntesi, ja siguin territorials o temàtiques.

També podeu consultar els números anteriors amb els dossiers dedicats a “Urbanisme i espai públic en les ciutats baixmedievals del nord-oest de la Mediterrània”, “Infraestructures portuàries d’època medieval i moderna a la Mediterrània occidental”, “La casa urbana al nord oest de la Mediterrània en època medieval i moderna”, “Conjunts tancats dels segles XVI i XVII a la Mediterrània nord-occidental” i “Les muralles de les viles en època medieval. Poliorcètica, simbolisme i urbanisme”.

Consulteu l’índex del sisè número de la revista en pdf

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2023 “La intervenció arqueològica de Can Batlló-Magòria: Una mirada multidisciplinària a l’ocupació del pla de Barcelona, des de mitjans del IV-III mil·lenni a.n.e. fins a l’actualitat”

Us presentem el vídeo de la tretzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023 que es va oferir el dimecres 8 de novembre.

La intervenció arqueològica de Can Batlló-Magòria: Una mirada multidisciplinària a l’ocupació del pla de Barcelona, des de mitjans del IV-III mil·lenni a.n.e. fins a l’actualitat

Conferenciants: Vanesa Triay Olives (Àtics, SL) i Miguel Tarongi Chavarri (Univesitat de Lleida)

Moderadora: Laia Macià Plaza (Servei d’Arqueologia de Barcelona)

Els recents treballs arqueològics realitzats amb motiu de la urbanització del recinte fabril de can Batlló (Sants-Montjuïc, Barcelona), promoguda per l’Ajuntament, han permès documentar una dilatada ocupació d’aquest sector del pla de Barcelona. La presència d’un enterrament d’un context cronològic de mitjans del IV-III mil·lenni a.n.e evidencia una primera ocupació d’aquest territori que s’anirà densificant al llarg dels segles i que també, trobem reflectida en diversos indicis de l’època del bronze i del món ibèric. L’àrea intervinguda es troba a pocs metres de la vil·la romana de Nostra Senyora del Port i amb la present intervenció, s’han ampliat les dades sobre la seva extensió, fases d’ocupació i els usos del sòl. Les evidències d’època medieval i moderna, tot i ser més puntuals, consoliden un territori pròxim a Montjuïc amb camps de conreu que es veuran intensificats en època contemporània amb àmplies zones agrícoles i estructures de reg relacionades amb el canal de la Infanta. Els estudis bioarqueològics realitzats permeten estudiar l’ús dels recursos naturals, aprofundint en la història del paisatge vegetal barceloní i en aspectes quotidians.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2023 “La intervenció arqueològica de Can Batlló-Magòria: Una mirada multidisciplinària a l’ocupació del pla de Barcelona, des de mitjans del IV-III mil·lenni a.n.e. fins a l’actualitat”

Us recordem que aquest proper dimecres 8 de novembre a les 18 hores tindrà lloc al Museu d’Arqueologia de Catalunya la tretzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023.

La intervenció arqueològica de Can Batlló-Magòria: Una mirada multidisciplinària a l’ocupació del pla de Barcelona, des de mitjans del IV-III mil·lenni a.n.e. fins a l’actualitat

Conferenciants: Vanesa Triay Olives (Àtics, SL) i Miguel Tarongi Chavarri (Univesitat de Lleida)

Moderadora: Laia Macià Plaza (Servei d’Arqueologia de Barcelona)

Els recents treballs arqueològics realitzats amb motiu de la urbanització del recinte fabril de can Batlló (Sants-Montjuïc, Barcelona), promoguda per l’Ajuntament, han permès documentar una dilatada ocupació d’aquest sector del pla de Barcelona. La presència d’un enterrament d’un context cronològic de mitjans del IV-III mil·lenni a.n.e evidencia una primera ocupació d’aquest territori que s’anirà densificant al llarg dels segles i que també, trobem reflectida en diversos indicis de l’època del bronze i del món ibèric. L’àrea intervinguda es troba a pocs metres de la vil·la romana de Nostra Senyora del Port i amb la present intervenció, s’han ampliat les dades sobre la seva extensió, fases d’ocupació i els usos del sòl. Les evidències d’època medieval i moderna, tot i ser més puntuals, consoliden un territori pròxim a Montjuïc amb camps de conreu que es veuran intensificats en època contemporània amb àmplies zones agrícoles i estructures de reg relacionades amb el canal de la Infanta. Els estudis bioarqueològics realitzats permeten estudiar l’ús dels recursos naturals, aprofundint en la història del paisatge vegetal barceloní i en aspectes quotidians.

La conferència tindrà lloc a l’Auditori del Museu d’Arqueologia de Catalunya, Passeig de Santa Madrona, 39-41, Parc de Montjuïc de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de l’Auditori del Museu o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2023 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2023 en pdf

Tribut en memòria del professor Pere de Palol i Salellas

Enguany es compleixen els cent anys del naixement del professor Pere de Palol i Salellas (Girona, 1923 – Barcelona, 2005), que fou catedràtic d’arqueologia cristiana i medieval de la Universitat de Barcelona.

Per recordar aquest esdeveniment i l’aportació de Pere de Palol en el camp de l’Arqueologia, la Secció de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de Barcelona ha publicat a l’apartat In Memoriam de la seva pàgina web un tribut en la seva memòria on es poden trobar algunes de les seves publicacions emblemàtiques i textos referits a la seva persona, així com un recull bibliogràfic complert de l’obra escrita.

Podeu accedir al Tribut en memòria del professor Pere de Palol i Salellas clicant aquí