Publicació digital de la IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

Portada de la publicació de les comunicacions presentades a la “IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac”Ha estat publicada recentment al lloc web de la llibreria de la Diputació de Barcelona la publicació de la IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, una monografia que compila les trenta-set comunicacions que es van presentar a la trobada, celebrada a Castellar del Vallès els dies 21 i 22 de novembre de 2017.

Si bé, gran part de la publicació tracta aspectes relacionats amb el patrimoni natural del Parc, també s’hi inclouen estudis centrats en el patrimoni cultural, en l’ús públic o en qüestions més directament lligades a la gestió.

| Descarregueu la publicació en PDF |

 

2n Congrés del Món de la Masia “Una mirada de futur al territori”

Imatge del 2n Congrés del Món de la Masia “Una mirada de futur al territori”.El propers dies 13, 14 i 15 de març de 2019 se celebrarà a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans el 2n Congrés del Món de la Masia “Una mirada de futur al territori” organitzat per la Institució Catalana d’Estudis Agraris i l’IEC.

El II Congrés del Món de la Masia dedicat a aprofundir en l’estudi d’un dels elements clau en l’ocupació del territori català, la masia, vol també continuar amb l’anàlisi dels territoris rurals iniciat al primer Congrés, celebrat fa tres anys.

Estructurat en tres jornades, la primera s’orienta cap al tractament de la tecnologia, el canvi climàtic, la demografia i, molt específicament, el paper de la dona. A la segona es tractaran els elements materials, constructius i legislatius per obrir un debat sobre la seva idoneïtat i exposar casos concrets, i es prestarà també una atenció especial al paper dels agents territorials i les entitats locals.

Finalment, la darrera jornada oferirà una mirada al futur que inclourà la innovació territorial, l’emprenedoria i les oportunitats polítiques i dinàmiques territorials  sostenibles.

El termini del període d’inscripció és l’11 de març de 2019

Lloc: Sala Prat de la Riba i sala Pi i Sunyer, Institut d’Estudis Catalans (c/ del Carme, 47, Barcelona)
Dates: 13, 14 i 15 de març de 2019

| Descarregueu el tríptic en pdf |

Tribuna d’Arqueologia 2018-2019: “El suburbium del Francolí. Resultats de les intervencions arqueològiques a l’avinguda de Vidal i Barraquer i al carrer de Manuel de Falla (Tarragona)”

Conferència: “El suburbium del Francolí. Resultats de les intervencions arqueològiques a l’avinguda de Vidal i Barraquer i al carrer de Manuel de Falla (Tarragona)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 13 de febrer de 2019, 19,00 hores

Conferenciants: Moisés Díaz i Josep Francesc Roig
Moderador: Josep Anton Remolà

Durant els darrers anys, un seguit d’intervencions arqueològiques realitzades dins de l’àrea compresa entre l’avinguda de Vidal i Barraquer i els carrers de Manuel de Falla i de Torres Jordi de la ciutat de Tarragona, han tret a la llum un sector -densament ocupat- del conegut suburbium del Francolí de l’antiga Tarraco. A més del gran volum de restes exhumades, en destaca també la seva cronologia, ja que s’han identificat una sèrie de fases ocupacionals, que van des del període tardorepublicà (segle I aC) fins a l’antiguitat tardana (segles VII-VIII dC).



A continuació, us oferim una petita entrevista amb Moisés Díaz García i Josep Francesc Roig Pérez, membres de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, sobre alguns aspectes destacats de la propera conferència.

  • Què s’entén com a suburbium del Francolí?

Amb aquesta denominació ens referim a les troballes arqueològiques realitzades els darrers anys a un sector de la ciutat antiga situat a l’extrem occidental de la façana marítima portuària. És una zona urbanitzada que quedaria definida entre la Necròpoli paleocristiana i la línia de costa a nord i sud, i entre el riu Francolí i la via que hi circula paral·lela, fins aproximadament la desembocadura, a oest i est.

  • A quines èpoques pertanyen les troballes del suburbium del Francolí?

Les evidències més antigues corresponen a finals del període tardorepublicà, concretament estan relacionades amb un dipòsit votiu vinculat, possiblement, a una zona sacra vora el Tulcis (riu Francolí) que data del segon quart del segle I aC. També s’han localitzat evidències d’època flàvia que hem relacionat amb el condicionament d’aquest sector del port de Tàrraco, amb algunes evidències de necròpolis de poca densitat que es daten entre la segona meitat del segle III i el segle V.

Però les troballes més destacades corresponen als dos moments finals d’ocupació d’aquest suburbium en època visigòtica. Entre la segona meitat del segle VI i la segona meitat del VII s’hi construeixen un seguit de magatzems portuaris emprant tècniques com parets d’opus caementicium i paviments d’opus signinum. Posteriorment, cap a finals del segle VII o inicis del VIII, es produeix la darrera reforma urbanística, amb la construcció d’uns grans edificis que a nivell de planta baixa estaven destinats, principalment, a activitats artesanals i productives.

  • Què destacaríeu de les troballes realitzades en aquest sector del suburbi portuari?

Sens dubte, el que més ens ha cridat l’atenció de les restes que hi hem pogut documentar són els grans magatzems portuaris d’època visigòtica, que són un exemple d’implantació urbanística amb uns edificis de molta entitat en un moment molt avançat de l’antiguitat tardana. Sobta, a més, que unes tècniques constructives i uns materials que s’associen principalment al període imperial de la ciutat, s’estiguin utilitzant durant la segona meitat del segle VI i també al llarg de tot el segle VII.

També creiem que s’ha de destacar la gran reforma urbanística que es produeix a finals del segle VII o inicis del VIII, que denota encara en aquest període una important capacitat edilícia, productiva i artesanal, en el moment de trànsit entre el període visigot i l’arribada dels musulmans.

  • Quin tractament s’està donant de les informacions que treuen a la llum excavacions com les que heu realitzat al suburbium del Francolí?

A la llum de les troballes realitzades en diverses excavacions preventives, es va coordinar des de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica un equip per tal de desenvolupar el coneixement sobre aquest sector de la ciutat en àpoca tardoantiga, que porta diversos anys treballant en diversos aspectes com són les tècniques i els materials constructius, els estudis ceramològics i numismàtics, l’evolució urbanística i funcional, o les activitats comercials i productives: “Arqueologia tardoantiga i Cristiana”, i “Parámetros analístico-evolutivos de las técnicas constructivas del noreste de la Tarraconense en época tardoantigua”.

26è cicle de conferències al Museu Arqueològic de l’Esquerda 2019 “Recerca Km 0. Noves tesis doctorals des de l’Esquerda”

Pòster de la 26ena edició del cicle de conferències del Museu de l'EsquerdaEl proper dissabte 9 de febrer comença un nou cicle de conferències al Museu Arqueològic de l’Esquerda “Recerca Km 0. Noves tesis doctorals des de l’Esquerda“, que en aquesta 26na edició impartiran tres arqueòlogues vinculades a l’Esquerda, que han llegit les seves tesis doctorals recentment a la Universitat de Barcelona.

Es tracta de les Doctores Elisenda Collelldemont, Antònia Díaz-Carvajal i Montserrat de Rocafiguera, que tenen en comú la seva feina dins el món de l’arqueologia, i cadascuna ha treballat en diferents aspectes inèdits en les seves tesis doctorals: La Dra. Colleldemont sobre les bandositats que es produïen a la ciutat de Vic durant el segle XV. La Dra. Díaz-Carvajal sobre la necròpolis medieval de l’Esquerda i la Dra. Montserrat de Rocafiguera sobre la construcció del territori ausetà des del món ibèric fins al període visigot.

El proper 9 de febrer, i els dos dissabtes consecutius cadascuna ens parlarà de la seva feina i de les seves conclusions. El dia 24 de febrer la visita que cada anys programem com a cloenda del cicle, la farem a la ciutat de Vic. Elles seran les encarregades de fer una visita que ens permeti conèixer la ciutat des d’un altre punt de vista.

Totes les conferències que són d’accés lliure se celebraran a la sala d’actes del Museu Arqueològic de l’Esquerda de Roda de Ter, a les 7 del vespre.

Nou Curs Monogràfic de Civilització Egípcia de la SCE “la reina-faraó Hatxepsut. El poder femení”

Cap de la reina-faraó HapsetsutEntre el del 12 de febrer al 12 de març de 2019 es desenvoluparà el tercer dels Cursos Monogràfics de Civilització Egípcia 2018-2019, que organitza la Societat Catalana d’Egiptologia, que en aquesta ocasió se centra en “la reina-faraó Hatxepsut. El poder femení”.

Les sessions es faran coincidint en dimarts de 8 a 9 del vespre, a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona (plaça Universitat).

Programa:

12 de febrer. “Les dones i la reialesa”, a càrrec del Dr. Josep Padró Parcerisa, Catedràtic Emèrit d’Història Antiga (Egiptologia) i President de la Societat Catalana d’Egiptologia.
19 de febrer. “El procés d`identificació de la mòmia KV 60 A com a Hatxepsut: Llums i ombres”, a càrrec del Sr. Alfredo Gil Sánchez, metge de Medecina Familiar i Comunitària i Membre de la Societat Catalana d’Egiptologia.
26 de febrer. “Acerca del templo de Deir el-Bahari”, a càrrec del Sr. Fernando Estrada Laza, Arquitecte i professor d’Art i Civilització egípcia.
5 de març. “La figura històrica de Tutmosis III durant el regnat de Hatxepsut”, a càrrec de la Dr. Xavier Martínez Babón, Membre de la Missió Arqueològica del Temple de Tutmosis III.
12 de març. “Art i civilització durant l’època de Hatxepsut”, a càrrec de la Dra. Maite Mascort Roca, Membre de la Missió Arqueològica d’Oxirrinc i vicepresidenta de la Societat Catalana d’Egiptologia.

| Descarregeu el programa dels Cursos Monogràfics de Civilització Egípcia 2018-2019 en pdf |

Recull bibliogràfic d’arqueologia i paleontologia, desembre 2018 – gener 2019

imatge recull biblJa teniu disponible el núm. 64, corresponent als mesos de desembre 2018-gener 2019, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, o al mateix Servei.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions i els enllaços als butlletins anteriors, al catàleg de la Biblioteca i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

II Congrés de l’Espai Català Transfronterer “Els segles VIII a l’XI a través de l’arqueologia”

Els propers dies 21 i 22 de març de 2019 tindrà lloc el II Congrés de l’Espai Català Transfronterer (CECT) “Els segles VIII a l’XI a través de l’arqueologia”, organitzat des de la secció d’Història i Arqueologia de l’Institut d’Estudis Empordanesos. Aquesta organització ha comptat, a més, amb la participació del Consorci d’Estudis Catalans (CEC) i la delegació de l’Institut d’Estudis Catalans a la Catalunya del Nord, pel costat francès.

La primera jornada (dijous 21) tindrà lloc a la sala FAC de la Roca de l’Albera / Laroque des Alberes. La segona jornada (divendres 22) serà al convent de Santa Clara de Castelló d’Empúries.

El tema central del programa és donar a conèixer les novetats que s’estan produint en matèria d’arqueologia en aquest territori proper, a banda i banda de la frontera del Pirineus, en jaciments que han incidit en el període que va dels segles VIII a l’XI, això és, entre la fi del regne de Toledo i l’expansió dels comtats catalans (segles VIII-XI): Empúries/Peralada i Rosselló.

Al congrés participaran arqueòlegs i investigadors especialistes en aquest període, per compartir les recerques que s’estan duent a terme entorn de la formació dels diversos tipus d’hàbitat, les parròquies amb les seves celleres i necròpolis, la cronologia i la tipologia dels materials mobles recuperats, entre d’altres, amb la voluntat d’establir comparacions en un territori que ha estat molt proper i ben comunicat al llarg del temps, malgrat les fronteres polítiques.

Cal inscriure’s abans del 5 de març de 2019. Podeu descarregar la butlleta d’inscripció en pdf

| Descarregueu el díptic amb el programa i altres informacions en pdf |

Tribuna d’Arqueologia 2018-2019: “El miocè inferior de la conca del Vallès-Penedès: nous resultats i perspectives de futur”

Conferència: El miocè inferior de la conca del Vallès-Penedès: nous resultats i perspectives de futur
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona) 30 de gener de 2019, 19,00 hores

Conferenciant: Isaac Casanovas
Moderador: Magí Miret

La conca del Vallès-Penedès és una àrea clàssica per a l’estudi de les faunes i els ecosistemes del miocè (23,0-5,3 Ma) d’Europa. El seu registre és molt ric i continu, comprenent pràcticament tota aquesta època, però la part corresponent al miocè inferior (23-16 Ma) ha rebut molta menys atenció per part dels paleontòlegs. Els jaciments de vertebrats d’aquesta edat figuren entre els primers descoberts a Catalunya però no s’hi ha treballat intensivament des de mitjans del segle XX, en part perquè són molt menys rics que els jaciments del miocè mitjà i superior de la mateixa conca. Des de 2011 un equip de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont ha prospectat intensivament les successions d’aquesta edat, fet que ha permès incrementar notablement el nombre de jaciments coneguts i mostrejar els clàssics emprant mètodes moderns, resultant en la descoberta de milers d’exemplars. Aquesta nova informació permet afinar la cronologia dels importants canvis climàtics i faunístics globals que succeïren durant el miocè inferior.



A continuació, us oferim una petita entrevista amb Isaac Casanovas sobre els aspectes mes destacats de la conferència.

  • Per què és tan important el Miocè?

El Miocè s’inicià fa uns 23 milions d’anys i finalitzà fa poc més de 5, és per tant l’època més llarga del Cenozoic, l’anomenada ‘era dels mamífers’. Durant el Miocè s’originaren i diversificaren les principals famílies de mamífers que existeixen a l’actualitat, que substituïren a grups més arcaics, apareguts poc després de l’extinció dels dinosaures. Al teló de fons el món anà adoptant a poc a poc un aspecte més semblant a l’actualitat. Per una banda els continents poc a poc anaren ocupant les seves posicions actuals, i per una altra el clima global, que havia sigut molt càlid durant el principi del Cenozoic, s’anà refredant paulatinament fins a l’actualitat. A més, per si tot això fos poc, durant el Miocè divergí la línia de primats que acabaria donant lloc als éssers humans.

  • …i el Miocè inferior?

És l’inici de tot això. Al Miocè inferior i principis del Miocè mitjà (fa entre uns 23 i 15 milions d’anys) les temperatures globals encara eren diversos graus superiors a les actuals, de manera que a Catalunya hi havia boscos subtropicals, llacs infestats de cocodrils i fins hi tot barreres d’esculls de corall a les zones costaneres. A més aparegueren diversos animals procedents d’altres cantons del món que marcarien el caràcter de les faunes de la resta del Miocè. Aquestes, encara convivien amb els darrers supervivents de la ‘primera fornada’ de mamífers.

  • De quins animals es tractava i d’on venien?

Tenim els mastodonts, per exemple, parents remots dels elefants. Aquests s’originaren a l’Àfrica abans del Miocè, però aquell continent estava separat de la resta fins fa uns 20 milions d’anys, quan el moviment de les plaques tectòniques va fer que entrés en contacte amb el Pròxim Orient. A través d’aquell pont continental els mastodonts es dispersaren ràpidament per Àsia, Europa i Amèrica. A Catalunya en tenim alguns dels exemplars més antics d’Europa, que tindrien uns 18 milions d’anys. Però de l’Àfrica també ens arribarien els primats, que s’havien extingit feia milions d’anys dels continents septentrionals. A Catalunya no en trobem restes fins molt més tard, fa uns 12 milions d’anys, però sabem del cert que es dispersaren abans, o sigui que no hem de perdre l’esperança. A part dels mamífers africans apareixen també en aquell moment diversos grups d’herbívors i rosegadors originats al Pròxim Orient, i creuant l’estret de Bering ens arriben els primers cavalls, que van evolucionar a Amèrica del Nord.

  • Quins jaciments d’aquesta edat hi ha a Catalunya?

A Catalunya, i concretament a la conca del Vallès-Penedès, hi tenim un dels millors registres del Miocè d’Euràsia amb centenars de jaciments coneguts i desenes de milers de fòssils recuperats. No obstant, coneixem aquest registre de manera desigual. La part que correspon al Miocè mitjà i superior, i que inclou els jaciments llegendaris dels Hostalets de Pierola i Can Llobateres (Sabadell), es coneix molt bé. En canvi el Miocè inferior no. Els jaciments que hi ha, amb comptades excepcions, són més pobres i a la majoria no s’hi ha treballat durant dècades. Sabent tot això vam decidir emprendre diverses campanyes de prospecció, mostratge i excavació entre 2011 i 2017 que van resultar en la descoberta d’un bon grapat de nous jaciments. A més vam poder mostrejar alguns jaciments ‘clàssics’ emprant mètodes moderns, que permeten per exemple recuperar els fòssils de microvertebrats, totalment ignorats fins ara. També vam comprovar però que amb el pas dels anys alguns jaciments havien estat destruïts al construir carreteres, pedreres o abocadors.

  • I quins són els principals resultats que n’heu tret?

De moment, hem aconseguit bones mostres de fòssils de la majoria de jaciments estudiats, principalment pel que respecta als petits vertebrats. Així hem pogut constatar que no eren tan pobres com inicialment es pensava i que en la majoria de casos hi ha tant petits com grans vertebrats. Això és important perquè no passa a altres registres d’aquesta edat ben coneguts, com el de la conca de Calataiud-Montalbán a l’Aragó, on els jaciments només inclouen petits vertebrats. Com que els petits vertebrats, principalment els rosegadors, són bàsics en la datació relativa dels sediments continentals podem afinar l’edat de la dispersió d’alguns dels nous grups de mamífers, com els mastodonts. A més hem pogut assignar amb precisió una edat als diferents jaciments combinant diversos mètodes, com la magnetostratigrafia i la biostratigrafia. Ara sabem que cobreixen un interval de temps relativament curt, des dels 18 als 16 milions d’anys, coincidint amb un període de temperatures globals especialment càlides que es coneix com l’Òptim Climàtic del Miocè. Tots aquests resultats s’han presentat en congressos internacionals i ja s’han publicat algunes descripcions de la fauna recuperada als principals jaciments, com les Cases de la Valenciana (Gelida).

  • I quins són els vostres plans de futur?

En principi, publicar un article de síntesi sobre la cronologia dels jaciments, incidint en la datació dels moments d’intercanvi faunístic entre els continents europeu, africà i americà. Per una altra banda, estudiar si els canvis que veiem en la composició i la estructura de les faunes de mamífers poden tenir relació amb els canvis climàtics que succeïren al trànsit entre el Miocè inferior i el mitjà. I, finalment, tornar a excavar el jaciment dels Casots a Subirats, un jaciment excepcional de fa 16 milions d’anys. No s’hi ha fet cap campanya des de mitjans de la dècada de 1990 i és tan ric que ens permetrà conèixer amb detall com eren els ecosistemes de finals del Miocè inferior.

Programa d’activitats adreçades a tots els públics a l’ICP

Portada del tríptic del programa d'activitats del Museu de l'Institut Català de Paleontologia Miquel CrusafontL’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont ha programat tot un seguit d’activitats adreçades al públic familiar que es desenvoluparan al llarg dels propers mesos, fins al juliol.

Les activitats es duran a terme al Museu de l’ICP (c/ Escola industrial, 23), a Sabadell.

Trobareu el programa detallat de les visites guiades i tallers familiars, així com les jornades de portes obertes, concursos i altres propostes, al seguent enllaç: http://bit.ly/ICPFam

| Descarregueu el programa en PDF |

Publicat el núm. 22 de la revista “Treballs d’Arqueologia”, de la UAB

Portada del núm. 22 de la revista “Treballs d'Arqueologia”Recentment, ha sortit la publicació del núm. 22 de la revista “Treballs d’Arqueologia”, una publicació anual editada pels departaments de Prehistòria i de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana i la CORE en Patrimoni Cultural de la UAB, que recull el testimoni dels números anteriors editats pel Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria de la UAB (CEPAP-UAB).

El contingut de cada volum és monogràfic i presenta aportacions d’investigadors i investigadores nacionals i internacionals especialistes en els temes als quals es dedica cada número de la revista.

Aquest número 22 se centra en l’estat actual i els reptes de futur de l’arqueologia medieval catalana en l’àmbit de les fortificacions, i conté articles sobre fortificacions pre-feudals de l’Alt Pirineu, assentaments en alçada a l’àmbit rural del nord-est de Catalunya, el castell de Vilademàger o el de Castellví de la Marca, entre d’altres.

| Per accedir a la publicació cliqueu aquí |