Jornada d’Arqueologia: La “Cultura de Merlès” revisada

El proper dissabte 3 d’octubre se celebrarà al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona la Jornada d’Arqueologia: La “Cultura de Merlès” revisada. La transició entre els períodes del bronze final a la 1era edat del ferro a la Catalunya Central i àrees veïnes. Aquesta jornada està organitzada pels Serveis Territorials del Departament de Cultura a la Catalunya Central amb la col·laboració del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i el grup de recerca SAPPO/GRAMPO de la UAB.

Aquesta jornada pretén ser una actualització del què des de la primera meitat del segle XX s’ha anomenat “cultura de Merlès”: un grup cultural definit per les seves produccions ceràmiques amb una distribució geogràfica específica i la no coincidència, en principi, amb el registre arqueològic de les grans àrees culturals contemporànies conegudes a Catalunya. Els recents estudis realitzats pel grup de recerca SAPPO/GRAMPO de la UAB entorn a aquest possible grup cultural, junt amb aportacions d’estudis en àrees properes, han conduït a una revisió molt important del tema, motiu d’aquesta jornada.

Per a més informació, programa de la jornada i inscripcions cliqueu aquí

Es declaren Espai de Protecció Arqueològica els jaciments arqueològics de Can Bonells (Santa Maria de Merlès) i l’Escorxador (Arbeca)

Ambdós jaciments han estat declarats Espai de Protecció Arqueològica, mitjançant resolució de la Consellera de Cultura, durant aquests mesos d’estiu en els que el Departament de Cultura ha continuat treballant malgrat la crisi provocada per la pandèmia de la COVID.

El jaciment de Can Bonells (Santa Maria de Merlès, Berguedà), declarat amb data 29 de juliol de 2020, es tracta d’un petit assentament rural d’època ibèrica. Es troba en una zona planera, al nord-oest d’un gran camp de conreu, molt proper a la riera de Merlès, amb una clara realitat d’explotació del territori i dels recursos. Perduren diversos espais (hàbitat, emmagatzematge i estabulació), llars de foc, un possible forn, quatre sitges i altres elements. L’assentament s’ha de dividir en dues fases cronològiques clares. Una primera fase, millor conservada, mostra un conjunt urbà complex, així com una cultura material rica, amb una cronologia dels segles V i IV aC (ibèric antic). La segona fase és de difícil adscripció cronològica, però per la presència d’alguns elements ceràmics i de la continuïtat de l’hàbitat, superant els límits antics, s’hauria de situar durant el segle III aC. (ibèric ple). Aquest conjunt és un excel·lent exemple del poblament rural dispers d’aquest període a l’interior de Catalunya.

El jaciment de l’Escorxador (Arbeca, Garrigues), declarat amb data 17 de setembre de 2020, es tracta d’una instal·lació d’explotació agropecuària romana, que podria ser tipus vil·la romana. Tindria els seus orígens en algun moment del segle I aC i assoliria un moment intens de vida entre els segles I-III dC. Aquest jaciment engloba part d’un camp i part d’una zona del nucli local d’Arbeca no urbanitzada. Les restes visibles conservades es localitzen a l’oest del camí de Tàrrega, a una cota lleugerament més elevada i seccionades per la seva construcció. Els materials en superfície apareixen a banda i banda del camí i, preferentment, en els camps de conreu situats al nord-est. Es tracta d’un conjunt format per diverses estructures entre les que s’observen una cantonada amb blocs escairats d’una possible conducció, un mur est/oest seccionat i un paviment d’opus signinum parcialment destruït.

Amb aquestes dues declaracions, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia ja suma 80 expedients de declaració d’EPA.  

Publicació de la revista Tribuna d’Arqueologia 2017-2018

Primeres pàgines i sumari

Presentació del volum p. 7
Maria Teresa Miró i Alaix, Cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia

El nucli fortificat de Puig Rom i el seu entorn immediat (2014-2017)   p. 11
Eva Subias, Anna M. Puig, Dolors Codina, José Ignacio Fiz

25 anys d’excavacions a Oxirrinc (El-Bahnasa, Egipte)  p. 35
Maite Mascort, Josep Padró

Neandertals entre ossos i glaceres: darreres intervencions a la Cova de les Llenes i a la Cova dels Tritons (congost d’Erinyà, el Pallars Jussà)   p. 65
Jordi Rosell, Maite Arilla, Ruth Blasco

Continuïtats i canvis en la ramaderia a Catalunya del primer mil·lenni a.n. e. a l’antiguitat tardana. Adaptació ecològica o canvis sociopolítics?  p. 76
Ariadna Nieto-Espinet, Angela Trentacoste, Silvia Guimarães,Silvia Valenzuela-Lamas

Recerca arqueològica al castell de Montjuïc de Barcelona (2010-2018) Primers resultats  p. 131
Josep M. Vila i Carabasa

Aportacions al coneixement de la prehistòria recent al tram inferior de la vall de l’Ebre (Móra la Nova, Benifallet, Aldover i Flix): dinàmica d’assentaments a l’aire lliure i en cova   p. 149
Miquel Molist, Roger Alcántara, Ricard Arnaiz, Ivan Gironès, Andreu Monforte-Barberan, Quim Sisa-Lopez de Pablo, Marc Piera, Laura Vicens, Anna Gómez-Bach

Intervencions arqueològiques a les muralles de Tàrrega. Recerca, recuperació del patrimoni i difusió. Els casos del carrer del Carme 31 i del portal d’Urgell  p. 170
Oriol Saula, Anna Colet, Josep Giribet, Joel Minguell, Ivonne Pont, Amanda Cardona, Marta Aguilar

L’assentament protohistòric de La Cella (Salou, Tarragonès). Campanyes del 2010 al 2017  p. 192
Ivan Cots, Jordi Diloli, Jordi Vilà, Ramon Ferré, Laura Bricio

Projecte Cella Vinaria: quinze anys de recerca arqueològica i patrimonial al celler romà de Vallmora (Teià, Maresme)   p. 220
Antoni Martín i Oliveras

Els Derelictes Bou Ferrer i Illes Formigues II, dos jaciments extraordinaris per comprendre el comerç naval de la Bètica al període Julioclaudi   p. 254
Carlos de Juan, Rut Geli, Franca Cibecchini, Guillem Mauri, Joan Mayoral, Gustau Vivar

Recuperació dels gravats rupestres de Mas de n’Olives, Ponts 2010-2016   p. 273
Josep Castells, Eudald Guillamet, Lluís Sant

L’establiment rural de l’ibèric ple de Rabassats (Nulles, Alt Camp)   p. 295
Maria Carme Belarte, Joan Canela, Jordi Morer, Oriol Cuscó, Marc Ocaña

Intervenció arqueològica a l’antic Hospital de Clergues de Girona: l’evolució urbana de la riba del riu Galligants des de l’època romana fins a l’actualitat   p. 314
Maribel Fuertes Avellaneda

Les termes romanes de Caldes de Montbui. Una nova visió a partir de les darreres intervencions   p. 337
Pere Lluís Artigues Conesa, Gemma Hernández Herrero, Antoni Rigo Jovells

El dipòsit de bronzes de la Colomina de Bor (Bellver de Cerdanya, la Cerdanya)  p. 362
Josep Gallart Fernàndez, Marta Fàbregas Espadaler, Ignacio Montero Ruiz, Àngels Jorba Valls, Oriol Mercadal Fernández (†)

El teatre romà, noves dades sobre el procés d’urbanització de l’àrea portuària de Tàrraco   p. 385
Josep Anton Remolà Vallverdú, Jacinto Sánchez Gil de Montes

Sortides matinals a l’excavació arqueològica del poblat ibèric del Puig del Castell de Samalús

Recinte defensiu d’època republicana annexat a la muralla.

Els propers dimecres 15 i 22 de juliol de 9,30 a 13 hores, el Museu de Granollers ha programat unes sortides matinals a l’excavació arqueològica del poblat ibèric del Puig del Castell de Samalús (Cànoves i Samalús, Vallès Oriental), guiada per l’arqueòleg Marc Guàrdia.


Al poblat Ibèric del Puig del Castell de Samalús hi ha les restes arqueològiques ben conservades d’un important poblat ibèric fortificat ubicat al cim i els vessants del puig, amb una posició estratègica ideal tant pel seu difícil accés com per la visió privilegiada de la plana vallesana que ofereix l’indret.

Les excavacions que s’hi han realitzat han posat al descobert seva imponent fortificació. Al llarg del segle V aC es bastí en aquest turó una muralla de grans dimensions que tancava una superfície de 4 hectàrees. La fortificació estava protegida per nombroses torres que conferien al lloc unes característiques defensives espectaculars.  Malgrat tot, el poblat fou abandonat definitivament a mitjan segle I aC i el poblament, ja romanitzat, es desplaçà a la plana.

 Altre aspecte significatiu d’aquest jaciment és la gran probabilitat d’identificació amb la desapareguda ciutat de Lauro, ja que se sap que a l’indret hi havia una ciutat on s’encunyava moneda ibèrica des de mitjan segle II aC. El topònim de Llerona, derivat de Lauro, n’és un altre indici i, tenint en compte la gran quantitat de monedes trobades a la zona, com ara el tresor de Cànoves amb la majoria de monedes de Lauro, així com per la referència a les fonts històriques, tot sembla indicar que el jaciment te un alt potencial per ser identificat amb la ciutat perduda de Lauro.

Cal inscripció prèvia al telèfon: 93 842 68 40 o al correu electrònic: museu@granollers.cat

Recull bibliogràfic d’arqueologia i paleontologia de juny 2020

imatge recull biblJa teniu disponible el núm. 77, corresponent al mes de juny de 2020, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

El recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que posteriorment són dipositats a la biblioteca de la Direcció General  del Patrimoni Cultural, ubicada a la primera planta del palau Moja, o al mateix Servei.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions i els enllaços als butlletins anteriors, al catàleg de la Biblioteca i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

Tribuna d’Arqueologia 2019-2020 en línia “Intervenció al lateral de la C-31 a Badalona. Noves evidències de l’extensió del límit nord de la ciutat de Baetulo”

Conferència: Intervenció al lateral de la C-31 a Badalona. Noves evidències de l’extensió del límit nord de la ciutat de Baetulo

Conferenciant: Iñaki Moreno (ATICS), arqueòleg
Moderadora: Clara Forn (Museu d’Arqueologia de Badalona)

Dimecres dia 8 de juliol de 2020, a les 6 de la tarda, en directe, a travès del canal de Youtube de Patrimonigencat. Aquesta és l’última de les conferències del cicle de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020 que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

Entre els mesos de setembre de 2016 i abril de 2017 es va dur a terme una intervenció arqueològica de gran envergadura vinculada a les obres de construcció del lateral nord de l’autopista C-31 al seu pas per Badalona, dins l’espai protegit BCIN ciutat romana de Baetulo. La intervenció suposà el descobriment de noves restes pertanyents a la trama urbana de la ciutat de Baetulo, fora del límit nord de l’actual planta de la ciutat romana, i que a la llum de les noves evidències caldrà revisar.

Les restes pertanyien, d’una banda, a una zona agrícola dedicada al conreu de vinya fora del límit est de la ciutat, on es documentaren més de 200 alvei ben disposats en diferents carrers. D’altra banda, ja dins dels límits del pomerium, s’exhumaren un edifici singular per la seva orientació, que difereix de l’ordenació de la ciutat, i tota una insula delimitada pel cardo maximus i per un cardo minor que feia de límit oest de la ciutat. Les estances documentades, que patiren diferents reformes entre el segle I a. de la n.e. i II d. de la n.e., pertanyen tant a espais de treball i transformació (magatzems i dos forns, possiblement, de pa), com d’habitatge i representació, alguns dels quals decorats amb diferents solucions sumptuàries: mosaics, opus signinum decorat i opus sectile.




A continuació, us oferim una petita entrevista amb Iñaki Moreno sobre els aspectes més destacats de la xerrada.

  • Què motivà la intervenció arqueològica i quins són els resultats principals?

La present intervenció arqueològica fou motivada per la construcció del lateral nord de l’autopista C-31 al seu pas per Badalona entre els carrers Alacant i de la Batllòria. L’obra fou promoguda per Infraestructures.cat i suposà la descoberta d’una important extensió de camps dedicada al conreu de la vinya en època romana i de part de dues insules, un tram de del cardo maximo, un cardo minor i un decumanus minor de la ciutat de Baetulo.

  • Quins són els elements més importants recuperats arran de de la intervenció?

A banda d’haver pogut determinar la morfologia de la trama urbana en aquest sector de la ciutat entre els segles I ane i II dne, s’han de posar en relleu una sèrie de paviments musius pertanyents a algunes de les estances documentades.

En aquest sentit destaquem el mosaic recuperat al sector oest de la insula oriental amb el motiu de la flor de la vida datable del canvi d’era i el mosaic de la casa central de la insula occidental amb el motiu dels peixos (molls) encarats, datat de mitjans del s.I dne. S’ha de destacar el fet que de l’excavació d’aquesta darrera habitació es recuperà una excepcional herma amb l’efígie de Bacus treballada sobre marbre giallo antico.

  • Què suposen aquestes noves descobertes per l’estudi de l’antiga Baetulo?

En primer lloc suposa un trencament amb  l’hipotètic límit nord de la ciutat romana que els primers estudis sobre la topografia de Baetulo havien proposat. Actualment tenim la certesa que la ciutat s’expandeix al nord de l’actual autopista C-31 en com a mínim, dues insules més.

En segon lloc, la morfologia de les noves insules difereix de les estudiades a la zona sud de la ciutat, fet que obliga a replantejar la topografia de Baetulo i plantejar noves hipòtesis.

Tribuna d’Arqueologia 2019-2020 en línia “Intervencions arqueològiques al Raval de Montblanc”

Conferència: Intervencions arqueològiques al Raval de Montblanc

Conferenciant: Josep Maria Vila i Carabasa, arqueòleg, director de les excavacions 
Moderadora: Imma Teixell, arqueòloga territorial

El dimecres dia 1 de juliol de 2020, a les 6 de la tarda, en directe, a travès del canal de Youtube de Patrimonigencat la xerrada “Intervencions arqueològiques al Raval de Montblanc”, dintre del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020,  que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

En els darrers anys, l’Ajuntament de Montblanc, amb l’objectiu de revitalitzar el sector nord del casc antic, està portant a terme una sèrie d’obres de millora en aquesta zona, coneguda com el Raval. Algunes d’aquestes intervencions han portat aparellada una recerca arqueològica que és la que presentem en aquesta Tribuna. Es coneix com a Raval el petit nucli de poblament sorgit fora del nucli emmurallat de Montblanc i a banda i banda del camí ral que porta a la població, en el tram comprès entre el pont medieval que creua el riu Francolí i la muralla. En aquest tram del camí se situa l’hospital de Santa Magdalena. Aquest sector, proper al riu, i travessat per diverses sèquies, va ser històricament un espai de caràcter industrial, amb presència de molins i adoberies. Les intervencions dutes a terme aquests anys han permès estudiar un dels elements monumentals més importants d’aquesta zona: el pont vell, així com l’evolució de la trama urbana del seu entorn més immediat, avui desapareguda. En el mateix context s’han pogut documentar també les restes d’una de les antigues adoberies, així com un molí hidràulic d’oli amb dues premses de lliura, d’origen medieval i en ús fins al darrer terç del segle XIX.



A continuació, us oferim una petita entrevista amb el conferenciant sobre els aspectes més destacats de la seva xerrada.

  • Què és el Raval de Montblanc?

Es correspon amb el barri que es troba fora del recinte murat de Montblanc a la banda nord i que es va formar a tocar de l’antic camí ral de Lleida a Tarragona, a banda i banda del pont medieval d’entrada a la població. En aquest espai se situa també l’antic hospital de Santa Magdalena, actual seu de l’Arxiu Històric Comarcal de la Conca de Barberà.

  • Per quin motiu s’ha intervingut en aquesta zona

Les intervencions que presentem s’han fet sobretot a iniciativa de l’Ajuntament de Montblanc que des de fa uns anys està portant a terme diverses actuacions destinades a potenciar aquest sector de la població, que tradicionalment havia quedat al marge de les actuacions de rehabilitació del nucli de Montblanc, molt enfocades en la restauració de la muralla. Dins d’aquesta estratègia municipal té un paper clau la recuperació d’elements patrimonials com ara el Pont Vell i el seu entorn fluvial o bé l’antic molí dels Capellans. Per altra banda, una actuació privada de rehabilitació d’un edifici de la zona ha permès recuperar també traces d’una antiga adoberia.

  •  Quins són els elements més significatius de les intervencions arqueològiques que es presenten

A banda de l’estudi arquitectònic del Pont Vell i de l’anàlisi de la seva evolució constructiva ha estat especialment interessant l’estudi de la trama urbana històrica del seu entorn, fins al moment completament desconeguda i que segurament té el seu origen a l’Edat  Mitjana. Per altra banda la recuperació de les restes de l’antic molí dels Capellans, amb la documentació de dues premses de biga, i la identificació de part d’una adoberia han permès posar en valor un patrimoni de tipus industrial de Montblanc fins ara poc estudiat arqueològicament.

  • Quina rellevància tenen els resultats de les intervencions?

Les excavacions arqueològiques en l’entorn dels dos costats del pont han permès documentar la trama urbana original d’aquest sector desapareguda com a conseqüència d’alguna de les avingudes històriques del riu Francolí, que van acabar per determinar l’estructura actual de la zona del Raval. Pel que fa a als dos elements de caràcter industrial (molí d’oli i adoberia), a banda del seu interès intrínsec com a elements patrimonials, també posen en valor l’aprofitament de les canalitzacions de reg que es construeixen a les ribes del riu Francolí ja des d’un període molt reculat i que determinen el caràcter eminentment industrial de la zona del Raval.

Publicades al DOGC dues resolucions de subvencions a l’activitat arqueològica i paleontològica

El dia 22 de juny es van publicar al DOGC dues resolucions relatives a subvencions relacionades amb l’activitat arqueològica i paleontològica per a l’any 2020. Són, d’una banda, les destinades a les intervencions arqueològiques i paleontològiques preventives, i de l’altra les adreçades a municipis i comarques per a inversions en la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic.

  • RESOLUCIÓ CLT/1406/2020, de 10 de juny, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural, pel qual s’aprova la convocatòria en l’àmbit del patrimoni cultural, per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència no competitiva, a municipis i comarques per a inversions en la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic per a l’any 2020 (ref. BDNS 510600).

  • RESOLUCIÓ CLT/1408/2020, de 10 de juny, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aprova la convocatòria en l’àmbit del patrimoni cultural per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, per a intervencions arqueològiques i paleontològiques preventives per a l’any 2020 (ref. BDNS 511022). Pel que fa a aquesta modalitat, les intervencions subvencionables són les autoritzades, amb posterioritat al 6 de maig de 2019 i fetes fins el 31 de desembre de 2019.

 El període per presentar les sol·licituds és del 23 de juny al 9 de juliol del 2020

Visita guiada al cuniculus romà de Can Gambús (Sabadell)

El proper diumenge 21 de juny a les 12 del migdia el Museu d’Història de Sabadell, dins les activitats programades en el marc de les Jornades Europees d’Arqueologia, ha organitzat una visita al cuniculus romà de Can Gambús (Sabadell), un aqüeducte subterrani romà dels segles I-II dC.


La visita consistirà en un recorregut documentat i guiat per les restes d’un aqüeducte subterrani (galeria per a la conducció d’aigües netes) del segle II dC, de l’època romana imperial. Se n’ha documentat i excavat un traçat de 121 metres i ara se’n pot observar una part rehabilitada i integrada a la urbanització del Parc de Can Gambús. És una de les poques estructures d’enginyeria hidràulica romana d’aquestes característiques conservada a Catalunya.

S’informarà a les persones inscrites de les mesures de seguretat i d’higiene que cal prendre en consideració per poder participar de la visita.

Jornades Europees de Arqueologia

Els dies 19, 20 i 21 de juny de 2020 se celebraran les Jornades Europees de Arqueologia, a través de múltiples propostes d’activitats en línia i presencials, destinades a tots els públics, relacionades amb el món de l’arqueologia.

Les Jornades Europees de Arqueologia (EAD), una iniciativa del Ministeri de Cultura francès que, des de 2010 en va encomanar a l’Inrap (Institut Nacional d’Investigacions Arqueològiques Preventives) la coordinació i promoció.

Aquestes jornades que des de fa més de deu anys mobilitzaven tota la comunitat arqueològica a França, es van estendre l’any passat a altres 17 països europeus per primera vegada. Durant aquests dies, tots els protagonistes de l’arqueologia se associen per fer partícip al públic més ampli possible del coneixement en els diferents àmbits de la disciplina de l’arqueologia.

En 2020, les Jornades Nacionals de Arqueologia, han esdevingut en les Jornades Europees d’Arqueologia (JEA). Tenen l’objectiu de promoure i donar a conèixer els diferents vessants de la disciplina arqueològia, per compartir amb tots els públics el seu coneixement. A la celebració participaran conjuntament jaciments arqueològics, museus, centres d’interpretació, arxius, laboratoris, etc, per aportar les seves iniciatives per la difusió de l’arqueologia en totes les seves vessants.

Degut a la situació provocada per la pandèmia de COVID-19, enguany les jornades no es poden celebrar en la seva forma tradicional. Per aquest motiu aquesta nova edició de les Jornades Europees de Arqueologia, s’ha plantejat especialment en format digital amb la operació #Archeorama.  Reconstitucions en 3D, reportatges, visites virtuals o esdeveniments, totes les activitats digitals s’ofereixen al gran públic per descobrir i gaudir de l’arqueologia. També s’han programat activitats presencials en museus i jaciments arqueològics, si les circumstàncies ho permeten.

Consulteu les activitats programades a Catalunya als enllaços: