Presentació dels resultats dels estudis antropològics de les necròpolis de Can Graells i Can Cabassa (Sant Cugat del Vallès)

Moment de la presentació dels resultats dels estudis antropològics de les necròpolis  de Can Graells i Can Cabassa (Sant Cugat del Vallès)El dilluns passat 4 de desembre es va fer la presentació, a la Universitat Autònoma de Barcelona, dels resultats dels estudis antropològics de les necròpolis de Can Graells i Can Cabassa (Sant Cugat del Vallès).

A Can Graells, la construcció d’un nou edifici de la seu de Hewlett-Packard va comportar una intervenció arqueològica finançada per aquesta empresa, i  que ha comptat amb un ajut del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La direcció de les excavacions va ser a càrrec de l’arqueòloga Gemma Caballé. Es van excavar 23 tombes d’una necròpoli tardo-antiga, que han permès recuperar dades molt interessants sobre  la població d’època visigòtica a Sant Cugat. A Can Cabassa, des dels anys 90, s’ha excavat en diverses fases una vil·la romana que compta amb una extensa necròpolis.

L’estudi dels dos conjunts de restes humanes ha estat realitzat per la investigadora predoctoral Andrea Fernández, al laboratori d’antropologia de  la UAB, sota la direcció de la Doctora Eulàlia Subirà.

Amplieu la informació amb l’article publicat al diari digital Cugat.cat 

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “Mobilitat i economia a Europa occidental en el primer mil·lenni aC i l’època romana: implicacions per a la ramaderia i primers resultat a Catalunya a partir de dades bioarqueològiques” (en directe per internet)

Conferència: “Mobilitat i economia a Europa occidental en el primer mil·lenni aC i l’època romana: implicacions per a la ramaderia i primers resultat a Catalunya a partir de dades bioarqueològiques”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 13 de desembre de 2017, a les 19:oo hores.

Conferenciants: Sílvia Valenzuela i Ariadna Nieto
Moderador: Jordi Nadal

El proper dimecres dia 13 de desembre de 2017, a partir de les 19:00h, a la sala d’actes del Palau Marc, està programada la xerrada: “Mobilitat i economia a Europa occidental en el primer mil·lenni aC i l’època romana: implicacions per a la ramaderia i primers resultat a Catalunya a partir de dades bioarqueològiques”, dintre del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2017-2018, que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

La ramaderia és una activitat econòmica clau a Europa des de la introducció dels animals domèstics durant el neolític. Les pràctiques ramaderes estan estretament lligades amb les estratègies de producció i, com a tals, reflecteixen canvis socials i econòmics. L’anàlisi de les restes de fauna dels jaciments arqueològics permet conèixer la gestió ramadera en el passat i a partir de l’anàlisi d’isòtops estables de l’esmalt dentari podem inferir patrons de mobilitat i estacionament.
En aquest treball es presenten els canvis en la ramaderia de diferents indrets d’Europa i el nord d’Àfrica (Anglaterra, Catalunya, nord-centre d’Itàlia i Tunísia, entre d’altres) entre el primer mil·lenni aC i l’època romana, fruit de les darreres investigacions d’aquest any. Més enllà de les dades arqueozoològiques, veurem que la ramaderia està molt vinculada als sistemes econòmics i socials -a voltes per sobre de les condicions ecològiques de cada zona- i la manera en què els canvis en els patrons de mobilitat i intercanvi determinen les pràctiques ramaderes.

La conferència, a càrrec de Sílvia Valenzuela i Ariadna Nieto, estarà moderada per Jordi Nadal. La sessió s’emetrà en directe per vídeostreaming. Si voleu fer comentaris o preguntes pels ponents les podeu fer en els comentaris a aquest post o a Twitter amb el hashtag #tribuna2017.


A continuació, us oferim una petita entrevista amb les conferenciants sobre els temes destacats de la propera xerrada.

  • Per què la mobilitat de la cabana ramadera té un paper tan rellevant al projecte?

Els camins per on transcorren els ramats són també vies de comunicació i d’intercanvi, i han vertebrat els territoris des de fa milers d’anys. L’èxit de la supervivència humana i la viabilitat de les societats depèn en gran part de la capacitat de moure’s pel territori i la capacitat d’adaptació. Per superar l’escassedat estacional de pastures és essencial que els ramats es puguin moure pel territori. Però la decisió de permetre o denegar drets de pas a les persones i al bestiar depèn de decisions polítiques directament relacionades amb l’organització i el control territorial, així com del sistema econòmic existent en cada període. En conseqüència, la mobilitat és un element crucial en la recerca històrica i arqueològica, perquè d’una banda reflecteix el sistema socioeconòmic i, de l’altra, condiciona la producció agropecuària i la circulació de persones, idees i mercaderies.

  • Quin és el principal objectiu del projecte i com l’assolireu?

El principal objectiu és caracteritzar i entendre el sistema socioeconòmic a cada període, i determinar fins a quin punt les decisions sobre la gestió del territori i la mobilitat condicionen la producció agropecuària. La combinació de diferents línies de recerca és el que ens permet establir, d’una banda, quina era la composició i característiques de la cabana ramadera (proporció entre espècies, morfologia dels animals, incidència de patologies, etc.) i, de l’altra, els patrons de mobilitat del bestiar a partir dels resultats proporcionats per les anàlisis d’isòtops estables i d’ADN antic en diferents cultures i períodes. En concret, hem escollit tres zones –suroest peninsular, nordest peninsular i l’antiga Etrúria– i una forquilla cronològica prou àmplia (del bronze final fins al final de l’antiguitat tardana) per veure diferents nivells de complexitat social i d’integració econòmica en una zona ecològica similar.

  • Quines són les principals novetats respecte als estudis fets anteriorment?

Normalment els/les arqueòlegs/es treballem sobre períodes concrets, o sobre territoris específics, un fet que ens limita i dóna una imatge parcial dels processos històrics de més ampli abast. Gràcies a una trajectòria professional que ha permès dur a terme estudis en diferents zones geogràfiques i cronologies ens vam adonar que, en zones ecològicament i culturalment molt diferents –p. ex. Dinamarca, Anglaterra o Tunísia–, els processos de canvi en la ramaderia eren molt similars. Això ens va permetre superar la barrera inicial de zona geogràfica i cronologia. A aquest primer aspecte clau i innovador del projecte s’afegeix la combinació, per primera vegada, de les diferents disciplines que integren aquesta recerca (arqueozoologia, etnografia, isòtops estables d’oxigen i estronci, ADN antic, i anàlisi espaciotemporal amb l’ajuda d’un sistema d’informació geogràfica on les restes de fauna són el centre de la recerca). La contrastació de les dades arqueològiques d’isòtops d’estronci amb dades procedents de ramats i vegetació actual també suposa un aspecte mai tractat fins al moment. El nostre treball permetrà disposar dels senyals isotòpics d’estronci de les diferents formacions geològiques presents al llarg de les rutes i territoris estudiats. Això constitueix un marc químic de referència fonamental per interpretar correctament els resultats obtinguts a les mostres arqueològiques. Així mateix, és una informació útil per altres estudis de traçabilitat de procedència geogràfica (p. ex, productes amb Denominació d’Origen). A més, el treball amb els i les pastores permetrà disposar d’informació directa sobre aspectes com la gestió, la mobilitat, el saber fer i els costums tradicionals relacionats amb l’activitat pastoral. Un últim aspecte innovador destacable és considerar la mobilitat com a agent fonamental que afecta les pràctiques ramaderes.

  •  Quina creieu que serà l’aportació més important del projecte a la recerca europea i a la societat?

 El projecte contribuirà a l’excel·lència de la recerca europea en diferents aspectes: en primer lloc, l’enfocament metodològic interdisciplinari i innovador, que és una aportació en si mateixa per la comprensió de les societats del passat. En segon lloc, l’enorme corpus de dades que el projecte sistematitzarà per oferir una primera visió de síntesi de com els processos socioeconòmics modifiquen i determinen la producció ramadera a escala europea. Des d’un punt de vista més social, l’equip de recerca està compromès a transmetre els resultats a diferents col·lectius de la societat, incloent-hi els més desatesos.
D’altra banda, i veient com el paper professional dels pastors i ramaders va perdent pes en el conjunt de l’activitat agropecuària esperem contribuir a la posada en valor, preservació i reivindicació del gran patrimoni material i immaterial que suposa l’activitat ramadera a Europa com a element vertebrador i dinamitzador dels nostres territoris. Per això volem que el projecte pugui tenir un impacte directe en la societat a través de la sensibilització i la col·laboració amb diversos grups de recerca, associacions i fundacions (Obrador Xisqueta, mOntanyanes, Rurbans-Escola de Pastors de Catalunya (EPC), Fundació del Món Rural (FMR), Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’alt Pirineu i Aran (IDAPA), la Petjada, Ecomuseu de les Valls d’Àneu, etc.). Aquestes entitats estan vetllant per la recuperació, revalorització i difusió de la ramaderia tradicional. És un treball constant de tècnics/es, pastors/es i artesans/es que estan teixint una xarxa de continguts, coneixements i recursos que guiaran i sustentaran una bona part del treball de recerca d’aquest projecte.

Recull bibliogràfic d’arqueologia i paleontologia, novembre 2017

portada del recull bibliogràfic novembre 2017Ja teniu disponible el núm. 54, corresponent al mes de novembre de 2017, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General del Patrimoni Cultural, o al mateix Servei.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions i els enllaços als butlletins anteriors, al catàleg de la Biblioteca i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

Conferència “Les necròpolis tumulàries de Ponent al Bronze Final i 1er Ferro: els casos d’Almenara i Roques de Sant Formatge”, al Museu Comarcal de l’Urgell – Tàrrega

Cartell d'activitats de l'exposició “La fi és el principi”, Demà dijous dia 30 de novembre tindrà lloc a les sales nobles del Museu Comarcal de l’Urgell – Tàrrega la xerrada “Les necròpolis tumulàries de Ponent al Bronze Final i 1er Ferro: els casos d’Almenara i Roques de Sant Formatge”, a càrrec de membres de l’equip del projecte Almenara. Aquesta serà la darrera de les conferències del cicle  al voltant de l’exposició itinerant “La fi és el principi”, que romandrà oberta fins el 17 de desembre del 2017.

Com a activitat complementària de l’exposició, el proper dissabte dia 2 de desembre entre les 11,00 a 14,00 hores està programat un taller d’arqueologia de la mort al pati exterior del museu (c/ Lluís Folquet).

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “Neandertals entre óssos i glaceres: darreres intervencions a la Cova de les Llenes i a la Cova dels Tritons (congost d’Erinyà, el Pallars Jussà)”

Conferència: “Neandertals entre óssos i glaceres: darreres intervencions a la Cova de les Llenes i a la Cova dels Tritons (congost d’Erinyà, el Pallars Jussà)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 29 de novembre de 2017, a les 19,oo hores.

Conferenciant: Jordi Rosell
Moderador: Josep Gallart

El proper dimecres dia 29 de novembre de 2017, a partir de les 19,00h, a la sala d’actes del Palau Marc, està programada la xerrada: “Neandertals entre óssos i glaceres: darreres intervencions a la Cova de les Llenes i a la Cova dels Tritons (congost d’Erinyà, el Pallars Jussà)“, dintre del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2017-2018, que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

Els treballs realitzats a començaments de la dècada dels anys cinquanta en diverses coves del congost d’Erinyà (el Pallars Jussà), efectuats pel professor Maluquer de Motes, citaven la presència de dipòsits estratigràfics d’edat plistocena amb presència de restes d’ós de les cavernes. L’any 2013 es va decidir endegar una sèrie d’intervencions que afectarien inicialment dues coves: la Cova de les Llenes (Conca de Dalt), explorada ja per Maluquer de Motes, i la Cova dels Tritons (Senterada), completament inèdita. Ambdues coves han proporcionat un conjunt important de restes faunístiques, així com dades significatives sobre la presència de grups humans durant el paleolític inferior i mitjà en aquestes contrades en forma d’indústria lítica. Ambdós jaciments, per tant, es constitueixen com a peces clau per entendre l’evolució del paisatge en aquesta zona prepirinenca, així com el comportament de les comunitats neandertals en ambients de mitjana i alta muntanya i les seves relacions amb altres entitats biològiques, sobretot els grans carnívors.

La conferència, a càrrec de Jordi Rosell, Maite Arilla i Ruth Blasco, estarà moderada per Josep Gallart. La sessió s’emetrà en directe per vídeostreaming. Si voleu fer comentaris o preguntes pels ponents les podeu fer en els comentaris a aquest post o a Twitter amb el hashtag #tribuna2017.

 


A continuació, us oferim una petita entrevista amb Jordi Rosell sobre alguns aspectes destacats de la propera conferència.

  • Quina és la importància de buscar poblament Neandertal a la zona del Prepirineu?

L’objectiu del nostre projecte de recerca és estudiar l’evolució del comportament Neandertal, i per això es necessari conèixer com els diferents grups eren capaços d’adaptar-se als llocs més extrems. El Pirineu i el Prepirineu presenten unes condicions climàtiques i orogràfiques difícils que sempre han posat a proba el desenvolupament de les comunitats humanes. Durant la Prehistòria més antiga, hi hauria llargs moments en que el poblament humà seria difícil, principalment per la rugositat climàtica. Per tant, aquesta àrea geogràfica estaria marcada, durant tot el període neandertal (300-40 ka), per una alternança entre llargs períodes d’abandonament seguits de fluxos i refluxos de població. Per nosaltres, és una zona ideal per entendre els límits de la vida Neandertal.

  • Quines són les principals novetats que aporten la Cova de les Llenes i la Cova dels Tritons a aquesta qüestió?

Un dels grans problemes que sempre hi ha hagut en aquesta àrea geogràfica és la conservació deficient que acostumen a presentar els conjunts arqueològics previs a l’Últim Màxim Glaciar, és a dir, tots aquells associats als Neandertals. Això és degut, entre altres causes, als efectes del gel i a uns rius molt actius. No obstant, ambdues coves presenten unes condicions molt especials que han preservat bona part del registre, com per exemple, les restes faunístiques i això dóna molt bones pistes per entendre les qüestions plantejades.

  • Com es desenvolupaven les comunitats neandertals en aquest indret?

Segons les dades que tenim fins al moment, les coves eren principalment aprofitades per grans carnívors: óssos de les cavernes en el cas de la Cova de les Llenes i grans felins en el cas de la Cova dels Tritons. Les visites de grups neandertals a ambdues coves semblen haver estat esporàdiques i de curta durada. No obstant, ja donen idea de quin era el paisatge dominant en cadascun dels períodes estudiats i quines relacions es podien establir entre els grups humans i les diferents entitats biològiques que habitaven la zona.

  • Quin penseu que hauria de ser el futur del projecte en el qual estan inserits aquests jaciments?

Ara mateix estem centrats en el Congost d’Erinyà que tants bons resultats ens està donant. Però la nostra idea és continuar prospectant la zona del Pallars Jussà per intentar desenvolupar un projecte d’abast regional que ens ajudi a entendre els moviments dels grups humans pel territori en els diferents períodes.

Acte de reconeixement a Xavier Nieto al MAC-Barcelona

Xavier NietoEl proper dissabte dia 25 de novembre a les 19,00 hores se celebrarà l’acte de reconeixement a Xavier Nieto, amb motiu de la seva jubilació, al Museu d’Arqueologia de Catalunya – Barcelona.

Xavier Nieto, llicenciat (1973) i posteriorment doctorat (1991) en Prehistòria i Història Antiga per la Universitat Autònoma de Barcelona, te una dilatada trajectòria professional dins del món de l’arqueologia subaquàtica, tant a casa nostra com a nivell internacional. Entre 1981 i 2010 va dirigir el Centre de Arqueologia Subaquàtica de Catalunya i posteriorment, fins el 2013, ha estat director del Museo Nacional de Arqueología Subacuática – ARQUA. Actualment ostenta el càrrec de vicepresident del Consell Consultiu Científic i Tècnic de la UNESCO per a la Convenció 2001 sobre  el Patrimoni Cultural Subaquàtic (STAB) i el representant espanyol davant el International Committee on Underwater Cultural Heritage (ICUCH – ICOMOS).

Conferència: “Çatal Höyük, el salt endavant de la prehistòria” al Seró Espai Transmissor

El proper dissabte 25 de novembre a les 17,00 hores està programada la xerrada “Çatal Höyük, el salt endavant de la prehistòria”, a càrrec de Cristina Belmonte. L’acte tindrà lloc a Seró Espai Transmissor (C/ Escoles, 3, Seró. Artesa de Segre).

Çatal Höyük (Turquia) va ser un centre de població molt destacat del Creixent Fèrtil ja des de fases molt antigues del neolític. La construcció de cases adossades entre elles i una població de milers d’habitants contrasten amb la realitat del moment a Catalunya. L’arqueòloga Cristina Belmonte, membre de l’equip internacional que excava al jaciment, ens donarà a conèixer la rellevància del jaciment, les darreres novetats i el context de l’arqueologia actual a Turquia.

Presentació de les Actes del 3r Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic “La glòria del circ: curses de carros i competicions circenses. In memoriam Xavier Dupré i Raventós”

Cartell Tarraco BiennalEl proper dilluns 27 de novembre a les 19,00 hores tindrà lloc la presentació de les Actes del 3r Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic “La glòria del circ: curses de carros i competicions circenses. In memoriam Xavier Dupré i Raventós”. En la mateixa sessió s’anunciarà el IV Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic Tarraco Biennal – VII Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica, que en aquesta edició tindrà el títol “El Cristianisme en l’Antiguitat Tardana. Noves Perspectives”.

A l’acte intervindrà el Dr. Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans, impartint la conferència “El mar de Tarragona fa dos mil·lenis.

Lloc: Museu Bíblic Tarraconense. Carrer de les Coques, 1-C. Tarragona

Workshop “L’arqueologia del gènere i les activitats de manteniment. estat actual de la recerca i l’ensenyament universitari”, al Camp de les lloses

Cartell del Workshop “L’arqueologia del gènere i les activitats de manteniment. estat actual de la recerca i l’ensenyament universitari”, que se celebra l'1 de desembre de 2017 al Camp de les llosesEl proper dia 1 de desembre se celebrarà el IV Workshop del Camp de les Lloses que enguany es desenvoluparà sota el títol “l’Arqueologia del Gènere i les Activitats de Manteniment. Estat actual de la recerca i l’ensenyament universitari”.

L’aplicació de la perspectiva de gènere en arqueologia és deutora dels moviments reivindicatius feministes que han denunciat la subjugació de les dones mitjançant les estructures patriarcals i han plantejat la necessitat d’analitzar les “raons” per les quals s’havia arribat a aquesta situació.

Al IV workshop s’elaborarà un estat de la qüestió actual de la investigació en Arqueologia del Gènere i de la seva necessària impartició a la universitat.

“L’arqueologia del Gènere defensa una ciència amb principis ètics que permetin explicitar com es produeix el desenvolupament de les injustícies, les desigualtats i les invisibilitzacions de determinats sectors de la població en funció del sexe, l’edat, la classe, l’ètnia, la condició sexual i la ideologia”.

Preu: 30€ (inclou esmorzar, dinar i certificat)
Lloc: Sala de plens de l’ajuntament de Tona. C/ de la Font, 10. Tona

| Descarregueu el programa en pdf |
| Full d’inscripció |

Homenatge a la Doctora Glòria Trias Rubiés al MAC- Barcelona

Cartell de l’acte d’homenatge a la Doctora Glòria Trias Rubiés al MAC-BarcelonaDemà dimarts 21 de novembre a les 19,00 hores tindrà lloc al Museu d’Arqueologia de Catalunya – Barcelona l’homenatge a la Doctora Glòria Trias Rubiés.

L’acte commemora els 50 anys de la publicació del seu llibre “Cerámicas griegas de la Península Ibérica”, publicació que va significar un abans i un desprès en els estudis de la ceràmica grega peninsular. Fins la data d’avui és una referència obligada per al coneixement i la recerca de les importacions ceràmiques gregues a Ibèria.

A la sessió intervindran el Dr. Josep Manuel Rueda, director del Museu d’Arqueologia de Catalunya, la Sra. Francisca Coll, directora de Patrimoni del Consell de Mallorca, la Dra. Maite Miró, cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural, el Dr. Francisco Contreras, director del Departamento de Prehistoria y Arqueología de la Universidad de Granada, i la biògrafa personal i científica de la Dra. Glòria Trias, Dra. Margarita Orfila de la Universidad de Granada.

Dintre de l’acte la Dra. Paloma Cabrera, del Museo Arqueológico Nacional, impartirà una xerrada sobre la importància del llibre “Cerámicas griegas de la Península Ibérica” i la recerca sobre ceràmica grega a Ibèria. El Dr. Xavier Aquilué, del Centre Iberia Graeca, presentarà la nova publicació: “Homenatge a Glòria Trias Rubiés. Cerámicas griegas de la Península Ibérica: cinquanta anys després (1967-2017)”.  Dintre del programa, està prevista l’actuació de Mariona Sagarra i Trias, cantant i compositora.

Lloc: Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona. Pg. de Santa Madrona, 39-41. Parc de Montjuïc, Barcelona