Presentació del número 3 de les monografies d’Ullastret al MAC-Ullastret

Portada Monografies. 3 UllastretEl proper diumenge dia 22 de gener a les 12,00 hores tindrà lloc al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Ullastret la presentació del número 3 de les monografies d’Ullastret, que compila els resultats de les prospeccions geofísiques realitzades l’any 2012 a l’Illa d’en Reixac, en el marc d’un workshop internacional.

L’acte anirà a càrrec de Josep Manuel Rueda, director del Museu d’Arqueologia de Catalunya, i de Roger Sala, director i gerent de l’empresa SOT Prospecció arqueològica. Prèviament a l’acte de presentació de la monografia, a les 10,30 h, l’arqueòleg Ferran Codina  oferirà una visita guiada al jaciment de l’Illa d’en Reixac.

| Per a més informació cliqueu aquí |

Xerrada dels Divendres… Història: “Conservació i replicat de patrimoni in situ. Els motlles i rèpliques de les inhumacions neolítiques de la Cova de Can Sadurní”

Cartell de la 3a sessió del cicle: “Els divendres...Història” del present curs 2016-17amb una xerrada sobre conservació i replicat de patrimoni "in situ", amb el títol: “Els motlles i rèpliques de les inhumacions neolítiques de la Cova de Can Sadurní”El Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia Garraf-Ordal organitza el proper divendres 13 de gener la tercera sessió del cicle: “Els divendres… Història” del present curs 2016-17amb una xerrada sobre conservació i replicat de patrimoni in situ, amb el títol: “Els motlles i rèpliques de les inhumacions neolítiques de la Cova de Can Sadurní”, que anirà a càrrec de Sandra Val (INICTA. Serveis Integrals en Ciències Naturals i Arqueologia).

Divendres… Història pretén apropar a estudiants, arqueòlegs, investigadors, historiadors, museus, centres d’estudis, entitats culturals, estudiosos i públic en general els problemes de la prehistòria i la història a l’entorn del massís de Garraf, aprofundint en temes concrets que aniran desgranant els investigadors que actualment estan treballant en els diferents projectes de recerca encetats al massís.

Aquest acte és obert a tothom.

Dia: 13 de gener 2017
Hora: 19,30.
Lloc: Cal Pere Vell. c/ Major 14. Begues (Baix Llobregat)

Conferència: “El patrimoni perdut… El Corral del Castell, un jaciment ibèric oblidat. Estudi dels materials i conclusions prèvies”

Fragment d’una gerra de doble vora, decorada amb el cap d’un llop, procedent del jaciment del Corral del Castell (Cunit), un exemplar únic al nostre país.
Fragment d’una gerra de doble vora, decorada amb el cap d’un llop, procedent del jaciment del Corral del Castell (Cunit), un exemplar únic al nostre país.

El dissabte 21 de gener, amb ocasió de la diada de Sant Sebastià al municipi de Cunit, a les 18,00 hores, al saló de Plens de l’Ajuntament, els arqueòlegs Dani López i Alba Castellano impartiran la conferència: “El patrimoni perdut… El Corral del Castell, un jaciment ibèric oblidat. Estudi dels materials i conclusions prèvies”. Un cop finalitzada la xerrada tindrà lloc la presentació de la publicació: “Història Gràfica de Cunit”, obra de Roger Benito Julià, editada per la Regidoria de Patrimoni de l’Ajuntament de Cunit.

La conferencia se centra en el jaciment del Corral del Castell (Cunit, Baix Penedès), un assentament ibèric del segle IV aC descobert l’estiu de 1982 i arrasat dos anys després per la construcció de dos passos elevats sobre el ffcc. En aquell moment es va recollir una part del material i també es va poder localitzar un camp de sitges i recuperar una gran quantitat de restes ceràmiques que van permetre de poder reconstruir diverses peces: tres àmfores, una gerra, un vaset i un ungüentari.

34 anys després, des de fa uns mesos, un equip d’arqueòlegs de les Universitats de Barcelona i Lleida està netejant, classificant, siglant i estudiant tots els fragments ceràmics més significatius. Això permetrà estudiar, per la seva morfologia, l’origen de moltes de les peces i, probablement, contingut d’aquests recipients.

En aquesta xerrada s’explicaran els primers resultats de les investigacions dutes a terme, i exposaran les conclusions prèvies que es poden extreure, fins al dia d’avui, del seu treball.

| Per a més informació descarregueu el fulletó de la conferència en pdf |

Seminari: “Territorios, movilidad, intercambios y recursos líticos en la prehistoria del noreste de Norte América”, a la UB

posterEls dies 17 i 18 de gener a les 17,00 hores tindrà lloc a l’aula 205 de la Facultat de Geografia i Història de la Universiitat de Barcelona (Campus Raval) el Seminari: “Territorios, movilidad, intercambios y recursos líticos en la prehistoria del noreste de Norte América”, a càrrec del professor de la Universitat de Montreal, Dr. Adrian. L. Burke.

En aquest seminari es parlarà de la història cultural del nord-est de Nord Amèrica. Es farà una presentació dels estils de vida d’aquests grups centrat en els territoris y la mobilitat. L’anàlisi dels recursos lítics permetrà reconstituir aquests territoris i la mobilitat dels grups, així com l’intercanvi de materials lítics entre grups (matèria primera, estris, denes, etc).

A l’exposició s’aplicará un enfocament particular l’anàlisi geològica regional a nivell del sub-continent sobre els recursos lítics a disponibles. Es presenten també exemples de l’anàlisi arqueomètrica, utilitzant tècniques geoquímiques i petrogràfiques de las matèries primeres lítiques, mètodes per mostrar com l’arqueòleg pot assentar aquests models de mobilitat, territori e intercanvi sobre dades científiques geològics i químics.

Activitat gratuïta i oberta a tothom organitzada pel SERP.

Recull bibliogràfic, desembre 2016

recull_des_16Ja teniu disponible el núm. 44, corresponent al mes de desembre de 2016, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, o al mateix Servei.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions i els enllaços als butlletins anteriors, al catàleg de la Biblioteca i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017: “Seixanta anys d’arqueologia i arquitectura romana en les empreses de Josep Puig i Cadafalch (1890-1950)”

 “Seixanta anys d’arqueologia i arquitectura romana en les empreses de Josep Puig i Cadafalch (1890-1950)”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 11 de gener de 2017, 19,00h

Conferenciant: Eduard Riu-Barrera
Moderador: Josep Guitart

Amb motiu de la commemoració el 2017 del cent cinquantè aniversari de la naixença de Puig i Cadafalch, aquesta conferència examina la significació dels estudis d’arqueologia i arquitectura romana dins la seva obra d’historiador de l’art i l’arquitectura. Aspectes poc considerats de la seva producció, que per reducció se circumscriu sovint a l’època romànica, en constitueixen de fet un pilar fonamental. Una trajectòria iniciada de ben jove amb l’estudi del sepulcre de Favara el 1888, continuada per la direcció de les excavacions d’Empúries d’ençà del 1908 i els estudis de monuments tarragonins, per culminar el 1934 amb la síntesi d’arquitectura romana a Catalunya i arribar a les darreres contribucions sobre les esglésies de Sant Pere de Terrassa el 1948, en una recerca encetada molt abans. Per Puig i Cadafalch, l’art i l’arquitectura romana provincial de les terres catalanes, més enllà del seu interès intrínsec, tenien un interès dins la seva vasta empresa d’estudi històric de l’arquitectura entre l’antiguitat i l’edat mitjana, per desentrellar-ne els mecanismes de creació, evolució i difusió.

 


A continuació, us oferim una petita entrevista amb Eduard Riu-Barrera sobre alguns aspectes destacats de la seva propera xerrada.

  • Per quin motiu l’any 2017 es dedica a commemorar la figura de J. Puig i Cadafalch?

L’any 2017 es commemoren, alhora, els cent cinquanta anys del seu naixement a Mataró i el centenari de l’arribada a la presidència de Catalunya des del govern de la Mancomunitat. Aquesta coincidència fa que el govern català, i especialment el Departament de Cultura, hagi cregut oportú rememorar i divulgar-ne la figura, de tanta transcendència en molts aspectes de la configuració de la Catalunya contemporània.

  • Com a comissari de l’any Puig i Cadafalch 2017 amb Mireia Freixa, quin caràcter es vol donar a la commemoració?

Cal dir, de bon principi, que la seva figura, rica i complexa, no és pas desconeguda. Ben al contrari, ha estat llargament tractada i debatuda. També és cert que ho ha estat, sovint, de forma parcial, centrada sobretot en aspectes com la creació arquitectònica dins del modernisme o l’estudi de l’art romànic. Justament l’objectiu central de la commemoració és superar aquesta segmentació i oferir al debat intel·lectual i a la ciutadania una perspectiva nova que atengui la seva personalitat global i, sobretot, aspectes menys considerats, com ara l’acció política i de govern. Pel que fa a la faceta cultural, mereixen una reconeixença especial les importants empreses que va capitanejar i, més concretament, les arqueològiques.

  • Quina fou la significació dins l’obra de J. Puig i Cadafalch dels estudis arqueològics?

Els seus estudis arqueològics s’han d’entendre dins de l’ambient artístic que, sota paràmetres historicistes, considerava essencial el coneixement de les produccions antigues per a renovar la creació contemporània. La història de l’arquitectura no era, com ara, una pràctica erudita sense plasmació plàstica, sinó un exercici en la formulació dels llenguatges del present. La seva recerca sobre l’art antic o medieval no va pretendre, com vol el tòpic indocumentat, recrear un art “nacional” del passat, sinó entendre els mecanismes de formació, evolució i determinació històrica de l’arquitectura occidental. I a partir d’això, positivament, crear una arquitectura moderna, pròpia del Noucents, en les formes expressives i en l’adaptació a les novetats constructives.

  • Mentre l’aportació de J. Puig i Cadafalch sobre l’art romànic és ben reconeguda, com cal valorar-ne la contribució en arqueologia romana?

Val a dir que la seva aportació sobre l’arquitectura romànica va tenir per objecte entendre la seva aparició cap al segle XI a l’Europa occidental i la seva incorporació a Catalunya. Justament per comprendre’n el procés formatiu va remuntar la recerca a la romanitat i, així, va desenvolupar una àmplia investigació sobre l’art romà als Països Catalans. Per avaluar-ne la importància només cal examinar el salt endavant que, respecte de la pobre arqueologia vuitcentista, va representar la síntesi que va dedicar-hi en el primer volum de l’Arquitectura romànica a Catalunya el 1909. Vint-i-cinc anys després, gràcies en bona part als seus treballs arqueològics a Empúries, Tarragona o Terrassa, va presentar-ne una ampliació i actualització en una monografia específicament dedicada a l’arquitectura romana el 1934, de molt llarga vigència i encara, en part, no superada per cap treball de síntesi equiparable.

Exposició: “Abans de la Vinya”, al Vinseum (Vilafranca del Penedès)

expo_vinseumFins al dia 22 de març de 2017 es podrà visitar al Museu de les Cultures del Vi (Vinseum) de Vilafranca del Penedès, l’exposició temporal “Abans de la vinya”, comissariada per Jordi Farré, a travès de la qual s’explica l’evolució del poblament a l’Alt Penedès des del paleolític fins a l’època romana. Amb la mostra també es pretèn donar visibilitat al ric patrimoni arqueològic custodiat al Vinseum des dels anys trenta del segle passat.

“Abans de la vinya” exposa 166 peces de tipologia molt diversa: eines de sílex, collarets, destrals de pedra polida, puntes de sageta, recipients ceràmics a mà i a torn, elements de decoració arquitectònica, etc. A través d’aquests objectes s’expliquen els canvis en el paisatge, l’evolució tecnològica i les transformacions de les cultures i les relacions humanes existents al territori abans de la generalitació del conreu de la vinya, l’element que conforma el paisatge actual del Penedès. Es tracta d’un viatge de 150.000 anys que transcorre pel paleolític, el neolític, el calcolític, l’edat del bronze, la primera edat del ferro –quan es produeix l’aparició de la vinya-, l’època ibèrica -durant la qual s’estén el seu cultiu- i l’època romana, que va suposar la seva plena consolidació. L’exposició compta amb una esplèndida maqueta orogràfica del territori peendesenc i amb el testimoni fílmic de les excavacions realitzades a mitjan segle passat a la cova de la Vall de Cerves (la Llacuna).

A l’entorn de l’exposició s’han programat tot un seguit d’activitats complementàries: visites guiades, tallers, conferències d’experts, concerts de música i sortides. El proper diumenge 22 de gener a les 12,30 hores, comencen aquestes activitats amb una visita guiada a càrrec de Jordi Farré.

La data de cloenda de la mostra ha estat escollida de forma expressa, ja que coincideix amb la de naixement de l’arqueòloga vilafranquina Maria Rosa Senabre Juncosa, que va morir l’any 2005 i que, malgrat la seva joventut, va dur a terme una important tasca d’investigació al Museu i al Penedès.

Seminari: “Els primers pagesos i el mar. Noves dades arqueològiques a Barcelona, Cadis i Marsella”

seminari_pagesosEls dies 19 i 20 de gener de 2017 se celebrarà al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona (Plaça del Rei, s/n) el seminari: “Els primers pagesos i el mar. Noves dades arqueològiques a Barcelona, Cadis i Marsella”, que s’integra en els darrers actes científics programats a l’entorn de la mostra: “Primers Pagesos BCN La gran innovació fa 7500 anys” exposada actualment al MUHBA fins el proper 12 de febrer.

El seminari, que comptarà amb la participació, entre altres, de prestigiosos investigadors internacionals com J. Guilaine, M. Mineo, I. Sénepart, tractarà sobre les novetats de la recerca de les societats neolítiques del Mediterrani Occidental i la seva relació amb el mar.

El descobriment i increment de restes prehistòriques al pla de Barcelona ha permès evidenciar una ocupació intensiva d’aquest espai a partir del VI mil·lenni abans nostra era. Per abordar aquesta problemàtica les presents jornades científiques se centraran, d’una banda, en les descobertes d’època neolítica presents en subsòl de tres ciutats com són Barcelona, Marsella i Cadis. D’altra banda, s’analitzaran les principals línies de recerca existents amb l’objectiu d’aportar nova informació sobre els mecanismes de transmissió adoptats per les primeres comunitats pageses del Mediterrani Occidental i la serva relació amb el mar.

| Descarregueu el programa en pdf |

Conferència: “Complejidad social y ganadería: datos isotópicos y arqueozoológicos del primer milenio aC hasta época romana en el Mediterráneo Occidental”

Cartell de la conferència: “Complejidad social y ganadería: datos isotópicos y arqueozoológicos del primer milenio aC hasta época romana en el Mediterráneo Occidental”Demà dimarts 20 de desembre a les12,30 hores está programada a la Institució Milà i Fontanals-CSIC la conferència: “Complejidad social y ganadería:datos isotópicos y arqueozoológicos del primer milenio aC hasta época romana en el Mediterráneo Occidental”, que impartirà Sílvia Valenzuela-Lamas, Department of Archaeology, University of Sheffiels (UK), dintre dels Seminaris del Grup de Recerca “Arqueologia de les dinàmiques socials”, del CSIC-IMF.

Durant el 1r mil·lenni aC, el Mediterrani occidental va ser testimoni del desenvolupament de la urbanització i de les societats complexes amb un alt component territorial. Després la conquesta romana es va produir un nivell encara més alt d’especialització, complexitat i centralització del poder. La ramaderia reflecteix les decisions humanes pel que fa a la gestió dels recursos. A traves de les anàlisis isotòpiques de l’esmalt dental (estronci), és possible inferir el grau de mobilitat de les poblacions i analitzar com això configura les pràctiques ramaderes.

Aquest Seminari presenta els canvis en la ramaderia que es van produir durant el 1r mil·leni aC en el Mediterrani occidental, a la llum de les dades isotòpiques i arqueozoològiques, i amb especial incidència en els actuals territoris de Tunísia, Catalunya i Sud de Portugal. Els resultats es debatran en relació al procés de complexitat social que va succeir en aquests territoris en aquest marc temporal.

Lloc: Aula 2 . Institució Milà i Fontanals-CSIC, C/ Egipcíaques, 15, Barcelona