Exposició: “La Vall del Nil. Teixits coptes de Montserrat i del CDMT”, al Centre de Documentació – Museu Tèxtil de Terrassa

Teixits coptes

A partir del proper dijous 2 de març i fins el 23 de juliol de 2017 es podrà visitar, al Centre de Documentació – Museu Tèxtil de Terrassa, l’exposició temporal: “La Vall del Nil. Teixits coptes de Montserrat i del CDMT”.

Els teixits coptes són testimonis de les diverses cultures que han habitat a Egipte. De fet, el terme copte prové del grec “Aigyptios” que significa “egipci”. Durant molt temps se’ls ha identificat entre el marc cronològic clàssic del segles II-III fins el segle VIII-IX, moment de l’expansió de l’Islam, passant per l’època romana i bizantina.

A la mostra s’hi exhibeixen més de quaranta teixits, datats entre els segles IV i XI, pertanyents a la comunitat copta, nom amb què es coneix als cristians d’Egipte. Provenen de la col·lecció Ramon Roca Puig (Abadia de Montserrat) i del fons del CDMT.

Aquests teixits coptes -la majoria fragments de decoracions per a indumentària- destaquen per la seva qualitat tècnica i per la seva bellesa: colors vius i àmplia gamma de motius decoratius, des de formes geomètriques, flors i plantes, fins a representacions simbòliques d’animals o figures humanes.

Les peces exposades expliquen elements de la vida quotidiana de la comunitat copta però integren aspectes de les diverses cultures que han anat passant per Egipte: la tradició faraònica, els grecs i romans, els primers cristians i els musulmans.

Al voltant de l’exposició s’han programat diverses activitats relacionades. Per a més informació, contacteu amb: auladidactica@cdmt.cat o al telèfon 93 731 52 02.

Presentació del llibre: “Espoli: del museu al jutjat. Les infraccions penals contra el patrimoni historicoartístic a Catalunya (1983-2015)”

Portada del llibre: "Espoli: del museu al jutjat Les infraccions penals contra el patrimoni historicoartístic a Catalunya (1983-2015)"Demà divendres, 24 de febrer de 2017 a les 20,30 hores tindrà lloc a la Biblioteca Comtat de Cerdanya (C/ Claustre, 12), de Puigcerdà (Cerdanya) la presentació del llibre de Jordi Campillo i Susana Romero: “Espoli: del museu al jutjat. Les infraccions penals contra el patrimoni historicoartístic a Catalunya (1983-2015)”, publicat per Rafael Dalmau, Editor.

Jordi Campillo i Susana Romero aborden el tema de l’espoli des de diversos punts de vista. Han fet un recull exhaustiu de les notícies aparegudes a la premsa durant les últimes dècades, analitzen les lleis penals sobre el patrimoni històric, artístic i arqueològic, i exposen les dificultats a l’hora de quantificar els actes delictius comesos contra el patrimoni.

Entre els casos analitzats pels autors, figuren els de la Fundació Miró, el del Tresor de la Catedral de Tarragona, el del Beat de Liébana de la Seu d’Urgell, el de l’Arqueta de Banyoles, el del Museu Diocesà de Solsona, el del Museu d’Arqueologia de Catalunya, etc. Entre els responsables, hi trobem des d’un personatge tan famós com Erik el Belga, fins a treballadors de les institucions afectades, així com d’altres dels quals encara no s’ha pogut resoldre l’autoria.

Jordi Campillo és doctor en Història Antiga i Arqueologia per la Universitat de Barcelona. Ha dirigit diverses excavacions arqueològiques i ha participat en  les expedicions catalanes a Oxirrinc (Minia, Egipte) i Althiburos (Tunísia). Susana Romero és fiscal en actiu. L’any  2008 va crear i va assumir la coordinació de la Fiscalia de Patrimoni Històric de Barcelona, càrrec que va ocupar fins al 2009.

A l’acte intervindran Jordi Campillo, arqueòleg i coautor del llibre; Joaquim M. Puigvert, professor d’història a la Universitat de Girona, i Rafael Català i Dalmau, historiador i editor.

| Descarregueu la invitació en pdf |

Declarat bé cultural d’interès nacional el jaciment ibèric de Ca n’Oliver (Cerdanyola del Vallès)

Ahir es va aprovar per Acord de Govern la declaració de bé cultural d’interès nacional-BCIN, en la categoria de zona arqueològica, el jaciment ibèric de Ca n’Oliver (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental).

El poblat ibèric de Ca n’Oliver, situat al turó de Ca n’Oliver, dins del Parc Natural de Collserola, és un enclavament rellevant de l’antic territori de la Laietània i del món ibèric català. La cronologia d’aquest assentament (s. VI a I aC) abasta la gènesi de l’època ibèrica (s. VI aC) i tota la pervivència fins a la seva extinció dins del procés de la romanització (s. I aC). Un darrer assentament d’època alt-medieval (s. VIII-XI dC) tanca l’ocupació d’aquest turó en el passat.

L’estratègica ubicació geogràfica del poblat, en un nus de comunicacions, domina un territori fèrtil de gran potencialitat agrícola i ramadera. A més, està dotat d’estructures defensives complexes: un mur de tanca, torres i fossats articulats, dues portes amb poternes laterals i, en un cas, protegida per un avant-mur, la qual cosa  fa pensar que va constituir un nucli vertebrador d’un ampli territori i centre de captació i redistribució de la producció.

Al poblat de Ca n’Oliver s’ha documentat per primera vegada el ritual d‘inhumacions infantils i els testimonis d’escultures ibèriques zoomorfes més septentrionals, aquestes possiblement procedents d’algun monument funerari. La troballa d’aquests elements planteja la presència d’elits socials i la possibilitat que es tracti d’un assentament aristocràtic. Els fragments escultòrics i una estela gravada apunten a l’existència d’una necròpolis en algun indret proper que encara no s’ha localitzat.

El jaciment ibèric de Ca n’Oliver és un espai patrimonial de primera magnitud per a la recerca, amb indiscutibles valors arqueològics, històrics, arquitectònics i culturals que il·lustren abastament aquest enclavament ibèric i faciliten la comprensió del conjunt del món ibèric en el context històric del Mediterrani occidental. Mostra l’origen i l’evolució de l‘urbanisme en el marc de la Laietània. En el museu s’exposen més de 500 objectes trobats a les excavacions arqueològiques, i al poblat es poden veure més de 7.000 m2 de restes recuperades així com tres habitatges reconstruïts. La qualitat, significació i diacronia de les dades permeten entendre el curs de la vida quotidiana i cultual del poblat i tenir una visió força completa de la societat i dels esdeveniments viscuts al llarg de la seva ocupació.

| Per accedir a la declaració ciqueu aquí |

Presentació al conseller de Cultura de la museïtzació i la restauració de les pintures rupestres de Capçanes

Escena de la Vall II, coneguda com “La matança”, del conjunt de pintures rupestres de Capçanes
Escena de la Vall II, coneguda com “la Matança”, del conjunt de pintures rupestres de Capçanes. Fotografia: Josep Castells

Divendres passat, 17 de febrer, el Conseller de Cultura Santi Vila va visitar, acompanyat dels responsables de la DG d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni i del Servei d’Arqueologia i Paleontologia, el municipi de Capçanes (Priorat) per conèixer el projecte de recuperació i documentació del conjunt de pintures rupestres de Capçanes.

Les intervencions a aquest singular conjunt, amb la concentració de pintures rupestres més gran de Catalunya, han estat promogudes pel Departament de Cultura amb la col·laboració de l’Ajuntament de Capçanes, i s’han realitzat en els darrers mesos, amb l’objectiu protegir, conservar i difondre els 9 conjunts de pintures rupestres, que es coneixen des de l’any 2007. El projecte ha permès recuperar la lectura de les figures i documentar-ne de noves.

Entre les actuacions destaca la recuperació, l’any 2016, del toro de Parellada III, la figura animal més gran documentada a Catalunya, que mesura més de 50 cm, i de l’escena de la Vall II, coneguda com “La matança”. Els treballs realitzats han permès recuperar la lectura de les figures que anteriorment no s’apreciaven bé, la documentació de 6 nous arquers, i una nova explicació de l’escena pintada. També s’ha recuperat i consolidat un gran cérvol i una figura humana de l’Abric de la Vall I.

Us recordem que dintre del cicle de la Tribuna d’enguany hem programat, pel 31 de maig, la xerrada: “El projecte Capçanes, de la documentació a la recuperació de la lectura de l’art rupestre”, on Josep Castells, responsable del projecte i Eudald Guillamet, restaurador de les pintures, explicaran tots els detalls d’aquesta intervenció.

| Per a més informació cliqueu aquí |

Curs: “La Moneda Antiga”, del Gabinet Numismàtic – MNAC

Siracusa, Tetradracma de Siracusa, 485-425 aC (MNAC/GNC 310489-N). Gabinet Numismàtic de CatalunyaEntre el 14 de març i el 18 d’abril es desenvoluparà el curs: “La Moneda Antiga”, organitzat pel Gabinet Numismàtic de Catalunya del Museu Nacional d’Art de Catalunya, amb l’objectiu de difondre les bases de la documentació de la numismàtica antiga.

El curs té una durada de 15 hores dividides en 5 sessions. A la primera classe s’explicaran les bases metodològiques de la disciplina com, per exemple, l’elaboració de fitxes de monedes o com cal interpretar els tresors monetaris. Les tres sessions següents tindran dues parts: lliçons teòriques entorn de la numismàtica grega, romana republicana, hispànica i imperial romana, i sessions pràctiques d’identificació i classificació de cadascuna d’aquestes sèries monetàries tenint a l’abast les peces originals i la biblioteca del GNC. La darrera sessió ha de permetre una aproximació, tant teòrica com pràctica, a l’anàlisi no destructiva de metalls amb els raigs X.

Programa:

  • Dimarts 14 de març: “Qüestions de metodologia”
  • Dimarts 21 de març: “La moneda grega i la romana republicana”
  • Dimarts 28 de març: “La moneda d’Hispània”
  • Dimarts 4 d’abril: “La moneda de l’Imperi romà”
  • Dimarts 18 d’abril: “El metall de la moneda: identificació per anàlisi no destructiva de raigs X”

| Per a més informació descarregueu-ne el díptic en pdf |

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2016-2017: “El fortí romà de Monteró 1 i la militarització del paisatge durant el primer segle de presència romana al nord-est de la Citerior”

Conferència: dimecres, 22 de febrer de 2017, a les 19,00h, sala d’actes del Palau Marc (Rambla de Santa Mònica, 8, Barcelona)

“El fortí romà de Monteró 1 i la militarització del paisatge durant el primer segle de presència romana al nord-est de la Citerior”

Conferenciants: Jordi Principal, M. Pilar Camañes, Carles Padrós i Aïda Moreno
Moderador: Joaquim Pera

Monteró 1 (Camarasa, Noguera) és el jaciment més destacat del conjunt arqueològic de la serra de Monteró, on s’han documentat fins a quatre jaciments diferents, amb cronologies que van des de l’edat del bronze fins al període andalusí, sense comptar les restes de la Guerra Civil espanyola. Les excavacions que s’hi han fet ininterrompudament des del 2002 mostren restes corresponents a un únic nivell d’ocupació, que ha estat interpretat com un fortí romanorepublicà de control territorial (un castellum), actiu entre el 130 i el 75 aC, el qual hauria estat destruït de manera violenta i abandonat definitivament durant la guerra de Sertori. Monteró 1 devia formar part d’un sistema de control per part de l’administració romana que prioritzava les necessitats logístiques militars a l’hora d’estructurar el territori.


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacatsde la propera xerrada.

  • Des de quan es coneix el jaciment? Quan van començar les intervencions arqueològiques?

Sempre ha existit la tradició de que al cim del serrat de Monteró hi havia un castell (de fet, hi ha una entrada específica per a aquest terme a la GEC. Abans de la Guerra Civil sabem que encara s’hi veien estructures en alçada; estructures, d’altra banda, que van ser destruïdes durant les accions de guerra del 1938, que van afectar de manera molt evident tot el serrat.

La primera notícia “científica” del jaciment data del 1931; tot i així, durant tot el segle XX mai s’hi realitzaren excavacions arqueològiques. Això sí, a partir dels anys setanta, comença a ser regularment freqüentat per furtius, espoliadors i detectoristes, ja que es propagaren ràpidament els rumors sobre la riquesa i la varietat dels materials metàl·lics que hi apareixien. Aquestes actuacions il·legals es veieren, a més, afavorides pel fet que es tracta d’un lloc de difícil accés i control.  L’inici de les intervencions arqueològiques al 2002 han frenat en bona mesura aquesta dinàmica, però el dany que ha patit el jaciment ha estat considerable i irreparable. De fet, de tot aquest patrimoni robat i espoliat només ha pogut ser-ne recuperada una ínfima part.

Com ja hem dit, les intervencions arqueològiques començaren el 2002, sota la tutela científica de l’ICAC i amb el suport incondicional del Museu de la Noguera, però sobretot de l’Ajuntament de Camarasa, que ha anat garantint la continuïtat del projecte fins avui dia.

Actualment, les actuacions al jaciment tenen lloc en el marc del projecte quadrienal El nord-est de la Citerior d’Escipió Emilià a Cèsar: la militarització del paisatge com a model de gestió territorial, coordinat des del Museu d’Arqueologia de Catalunya.

  • Aquest espoli continuat ha condicionat d’alguna manera la recerca que heu anat plantejant?

En part sí. Tant a nivell patrimonial com científic. Des del vessant patrimonial podem parlar d’espais afectats i destruïts, no únicament per les accions bèl·liques del 1938, sinó per l’actuació dels furtius. Hem intentat intervenir-hi de manera prioritària donat que eren els que més riscos comportaven.

Des del vessant científic, hem de ser conscients del material robat sistemàticament (del qual hem pogut documentar només una petita part), de les dades que hem perdut. Igualment, aquest espoli continuat ha anat generant una mena de llegenda al voltant del jaciment i dels materials obtinguts suposadament en ell de manera il·legal, que fins i tot ha alimentat la creació, entre la mateixa comunitat investigadora, de clixés i hipòtesis difícils de superar, malgrat les excavacions arqueològiques dutes a terme en els darrers 15 anys demostrin tot el contrari.

  • Quines fases històriques s’han pogut documentar en el transcurs de la intervenció?

En el serrat de Monteró es localitzen fins a quatre jaciments. Monteró 2, és un conjunt de sitges, no estudiades, entre els dos elements muntanyosos principals del serrat; Monteró 3, situat en el cim més oriental i amb evidències en superfície probablement del període ibèric; el Txelis, petita fortificació andalusina situada en un enclavament aïllat a l’extrem nord-oest del conjunt; finalment, Monteró 1 és el jaciment que ha estat treballat sistemàticament en aquest projecte. Si ens centrem en Monteró 1, és un conjunt d’estructures assentades sobre la roca mare, que en moltes ocasions retallen aquest nivell per aconseguir nivells de circulació coherents. Sembla clar, després dels treballs realitzats, que ens trobem davant d’un assentament d’una única fase, de durada molt determinada, dins el període romà tardorepublicà. Es tractaria d’una cronologia  a l’entorn del 125-75 ane, a partir de l’estudi de la cultura material.

  • Quines aportacions clau destacaríeu pel que fa a la primera implantació romana en el territori de Catalunya respecte del jaciment de Monteró?

El fet que els treballs sistemàtics s’hagin realitzat des de fa 15 anys i de manera interrompuda, ens permet dir que Monteró és un dels castella més ben coneguts de la geografia catalana. Així aquesta llarga trajectòria investigadora ha permès que en els últims anys s’hagi pogut iniciar una interpretació sòlida dels diversos edificis definits, especialment a la zona central del tossal. En el transcurs d’aquests treballs s’han anat posant al descobert evidències que permeten plantejar l’existència d’una residència del comandant de la guarnició, el praetorium, així com també d’algun tipus de centre administratiu encara en curs d’estudi. Aquestes construccions singulars són especialment conegudes ja en el període imperial i, per tant, resulta prou rellevant la seva identificació en espais d’època republicana, com Monteró, per seguir avançant en el coneixement de l’arqueologia militar romana al nord-est peninsular, al llarg dels segles II i I ane.

Actes de les I Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre

Portada de la publicació de les actes de les I Jornades d’arqueologia de les Terres de l’EbreEl Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha editat en dos volums les Actes de les I Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre, celebrades en maig de 2016, on s’exposaven els resultats de les intervencions arqueològiques dels darrers anys a les Terres de l’Ebre.

Els volums recullen les 81 comunicacions que els investigadors van exposar al llarg del 6 i 7 de maig de 2016 al Palau Oliver de Boteller de Tortosa, seu dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre. També s’inclouen sota l’epígraf de Resums 78 fitxes d’altres intervencions que, per la seva naturalesa, no es van presentar com a comunicacions, però que contenen treballs de gran rellevància, com intervencions de control i seguiment arqueològic en obra pública i privada, on també destaquen les intervencions realitzades sobre el patrimoni de la Guerra Civil.

Les I Jornades d’arqueologia de les Terres de l’Ebre són una iniciativa dels Serveis Territorials del Departament de  Cultura a les Terres de l’Ebre i del Servei d’Arqueologia i Paleontologia que han comptat amb el suport científic i d’organització del  Museu de les Terres de l’Ebre i la Universitat Rovira i Virgili, així com la col·laboració de la Diputació de Tarragona i l’Institut de Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre, del Departament de Territori i Sostenibilitat.

El motiu de les Jornades naix de la necessitat d’una recapitulació del fruit de les intervencions arqueològiques preventives, d’urgència i dels projectes de recerca que s’hi han dut a terme al llarg dels darrers deu anys, atès que des de 1999 no s’havia fet cap trobada semblant a les Terres de l’Ebre i era oportú organitzar un espai de treball i divulgació de la tasca que realitzen els investigadors i professionals de l’Arqueologia, les institucions i entitats de les Terres de l’Ebre en l’àmbit del patrimoni cultural.

| Podeu consultar i descarregar la publicació en pdf clicant aquí |

S’obre la inscripció per a la campanya d’excavacions d’enguany a la Roca dels Bous

Pòster de l'avís d'inscripció per participar a la campanya d'excavació del jaciment de paleolític mig de la Roca dels Bous (Sant LLorenç de Montgai, La Noguera)S’obre el termini d’inscripció per participar a la campanya d’excavació del jaciment de paleolític mig de la Roca dels Bous (Sant LLorenç de Montgai, La Noguera), que es portarà a terme entre el 8 i el 17 d’abril d’aquest any.

Tots aquells que estiguin interessats en participar-hi han de remetre via e-mail, un breu escrit amb les motivacions per participar en la campanya d’excavació, i també cal que adjuntin un breu CV de l’activitat arqueològica desenvolupada fins ara. Es requereix participació durant tota la campanya d’excavació.

Si en voleu rebre més informació, adreceu-vos a: cepap@uab.cat

Obituari: Mor Frederic-Pau Verrié

Obituari: Mor Frederic-Pau Verrié
Frederic-Pau Verrié i Faget. Fotografia: Ricard Cugat

El passat dissabte 11 de febrer va morir a Barcelona, l’historiador Frederic-Pau Verrié i Faget (Girona, 1920-2017), gran especialista en pintura gòtica catalana, arqueòleg i editor. Va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi en 2001. En la seva trajectòria personal destaca el seu compromís en la seva lluita antifranquista.

Va estudiar a l’Escola Massana i es va llicenciar a la Universitat de Barcelona. En 1946 va obtenir una plaça d’arxiver a l’Institut Municipal d’Història. Havia viscut la Guerra Civil i la desaparició de la Universitat de la República. Va ser un dels fundadors de la revista Ariel, una de les publicacions que reivindicaven la recuperació del català com a llengua de cultura. El 1953 va ser processat i repressaliat  per activitats polítiques.

En els períodes de 1970-972 i de 1980-1985 va ser director del Museu d’Història de Barcelona. Va dirigir l’excavació del primitiu baptisteri cristià de Barcelona i va ser un dels impulsors del projecte de la renovació del subsòl arqueològic i la recuperació de l’espai sota les voltes del Tinell. Com a director del museu, va redactar el projecte de reforma i ampliació del museu de 1982.

En la seva faceta d’editor va publicar títols tan destacats com les ”Elegies de Bierville’ de Carles Riba i ‘La pell de brau’ de Salvador Espriu.

2a circular del V Congrés Internacional d’Arqueologia Experimental

V Congrés Internacional d’Arqueologia ExperimentalEls dies 25, 26 i 27 d’octubre de 2017 se celebrarà a Tarragona el V Congrés Internacional d’Arqueologia Experimental, que organitzen l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), l’ICAC, l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC) i la Asociación Experimenta.

El V Congrés Internacional d’Arqueologia Experimental vol reunir els investigadors en arqueologia que utilizen l’experimentació i l’actualisme per resoldre problemàtiques relacionats amb l’estudi de societats pretèrites des de diferents disciplines, abastant un ampli arc cronològic. El congrés pretén també aglutinar els darrers avenços en la didàctica i divulgació del patrimoni.

Al congrés es dedicaran dos días (25 i 26 de octubre) a presentacions teòriques, tant comunicacions orals com pòsters, i un dia pràctic (el 27 d’octubre), dedicat a la presentació d’experimentacions, demostracions i tallers. Las sessions tindran lloc a l’Aula Magna de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili.

| Vegeu la segona circular clicant aquí |
| Descarregeu la fitxa d’inscripció|