Tribuna d’Arqueologia 2016-2017: “Resultats de les intervencions arqueològiques al camp de futbol de Cardona (Bages)”

Conferència: “Resultats de les intervencions arqueològiques al camp de futbol de Cardona (Bages)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 22 de març de 2017, 19,00h

Conferenciant: Ainhoa Pancorbo
Moderador: Oriol Olesti

Entre els mesos de maig de 2015 i agost de 2016 s’han anat succeint una sèrie d’intervencions arqueològiques a la zona esportiva de Cardona arran de les obres de remodelació del camp de futbol. Aquests treballs han permès documentar estructures corresponents a dues fases ben diferenciades de les quals no es tenia cap constància en aquest indret: d’una banda, es va descobrir part d’un assentament romà republicà que caldrà posar en relació amb la proximitat de la vall salina i la seva explotació. De l’altra, s’ha excavat també part d’una necròpolis medieval pròxima a habitatges del mateix període, abandonats a finals del segle XVI.


A continuació, us oferim una petita entrevista amb Ainhoa Pancorbo sobre alguns aspectes destacats de la seva xerrada.

  • Què ha motivat la intervenció arqueològica al camp de futbol?

La intervenció arqueològica ve motivada per l’execució del projecte: “Remodelació del camp de futbol de Cardona com a camp de vida activa”, promogut per l’Ajuntament de Cardona, que consisteix en la construcció d’un nou camp de futbol de gespa artificial i de  l’edifici de vestidors associat. Per a la seva execució calia, entre altres treballs, rebaixar un metre de terres en la major part de la superfície del terreny de joc, per tal de col·locar la gespa artificial. En el decurs d’una visita d’obra es va poder localitzar en un tall resultant, part d’un individu disposat en connexió anatòmica i inhumat en fossa simple. És a partir d’aquell moment que es va encetar un seguit de campanyes d’intervenció arqueològica que es va prolongar fins al mes de setembre de 2016.

  • Quines estructures s’han posat al descobert al Camp de futbol de Cardona

S’han trobat restes que corresponen bàsicament a tres horitzons cronològics ben definits. Les estructures més antigues documentades ens permeten recular fins al darrer quart del segle II aC, època en que s’estableix un assentament lligat molt probablement al control de l’explotació de la sal. Per sobre d’aquestes estructures i tallant un nivell d’època alt imperial s’ha excavat part d’una necròpolis que ha pogut ser datada, gràcies a les anàlisis de radiocarboni, de mitjan segle IX. Finalment, en un dels extrems del camp els treballs van deixar al descobert un seguit d’estructures que corresponen a sengles habitatges d’època baix-medieval que la documentació escrita ha permès identificar com a part del barri de Soldevila, abandonat com a conseqüència de les circumstàncies geopolítiques viscudes a la segona meitat del segle XIV.

  • Se’n tenia coneixement?

Som a tocar de la vall Salina, considerada l’explotació de sal gemma més antiga d’Europa. Ja fa temps que la seva explotació és objecte d’investigació per part dels prehistoriadors, que han permès remuntar la seva explotació al neolític mitjà (4.500-3.500 aC). A nivell arqueològic però, els estudis mai no havien donat massa informació per als períodes posteriors, llevat del material recollit en superfície. En el cas concret del camp de futbol sabem, per fonts orals indirectes, que en el decurs d’unes obres d’ampliació  efectuades l’any 1935, s’havien trobat ossos humans. Tot i que d’aquella troballa no ens ha quedat cap constància escrita, va ser aquesta informació la que va motivar un seguiment de l’obra. Tot i això, no es tenia fins avui cap constància de la riquesa de la seqüència estratigràfica ni de l’existència de cap assentament romà en aquest indret.

  • Quin interès té la descoberta d’aquestes restes?

Així com les fonts clàssiques ens permetien saber que la muntanya de sal era coneguda i el material trobat en superfície ens n’evidenciava la seva existència, fins a dia d’avui no s’havia localitzat cap assentament d’època romana en relació al nucli Antic de Cardona.  D’altra banda, les dades arqueològiques més reculades d’època medieval ens remetien al Nucli Antic i al castell i sempre a partir del segle XI, de manera que la necròpolis excavada constitueix també una novetat a l’hora de tenir en compte per a futurs estudis d’aquest període ja que fins a dia d’avui la documentació escrita era l’única informació de què disposàvem per als primers segles de l’època medieval. Pel que fa al barri de Soldevila, poder contrastar arqueològicament les dades aportades per les fonts escrites ha estat una ocasió única que ens permetrà conèixer molt millor aquest sector.

  • I a partir d’ara?

Val a dir que aquests treballs donen sentit a l’aposta que d’ençà de l’any 2008 l’Ajuntament de Cardona va fer per l’arqueologia municipal urbana i també al treball en equip que s’ha vingut fent en els darrers anys, tant des de l’àrea d’urbanisme com des de l’Arxiu Històric de Cardona. Actualment, la nostra tasca és extreure el màxim d’informació possible dels treballs realitzats i conèixer millor les estructures exhumades, que en tots els horitzons cronològics depassen els límits de l’excavació. A partir d’ara cal posar en relleu el potencial i riquesa arqueològics del sector sud de la costa del castell i procurar per la corresponent protecció, a més de potenciar la continuïtat dels estudis en relació al jaciment.

Conferència: “La necròpolis de la plaça de la Pietat, Vic (ss VII-XI). Revisió dels treballs i estudi arqueològic i antropològic”, al Camp de les Lloses

Cartell de la conferència: “la necròpolis de la plaça de la Pietat, Vic (ssVII-XI). Revisió dels treballs i estudi arqueològic i antropològic”Demà dissabte 25 de març de 2017 a les 19,30 hores tindrà lloc al Centre d’Interpretació del Camp de les Lloses la conferència: “La necròpolis de la plaça de la Pietat, Vic (ss VII-XI). Revisió dels treballs i estudi arqueològic i antropològic”, a càrrec d’Ot Ordeig.

Aquesta serà la primera sessió del cicle de conferències: “A l’entorn de l’arqueologia” que anualment organitza el Camp de les Lloses.

Lloc: Carrer Pau Casals, 2, Tona (Osona)

Avui: presentació del catàleg de l’exposició: “La fi és el principi” al Parc Arqueològic Mines de Gavà

Imatge de la presentació del Catàleg de l’exposició “La fi és el principi” Avui dijous 23 de març, a les 19,00 hores, tindrà lloc al Parc Arqueològic de les Mines de Gavà la presentació del catàleg de l’exposició: “La fi és el principi”, produïda pel Museu d’Arqueologia de Catalunya i Arqueoxarxa, que mostra més de 300 peces procedents de 19 museus catalans, i que resumeixen més de 20.000 anys de pràctiques funeràries a la prehistòria. Aquesta exposició es va inaugurar l’any 2015 i actualment itinera per museus de tot Catalunya fins a l’any 2018.

La singularitat de les peces exposades a “La fi és el principi”, així com la dificultat de tornar-les a presentar juntes van motivar l’edició d’un catàleg de l’exposició. Aquesta publicació, també produïda pel MAC i Arqueoxarxa, i coordinada pel Museu de Gavà, mostra fotografies de gran qualitat de les peces exposades. A més, compta amb set articles firmats per  Josep Bosch, Joan Daura, F. Javier López-Cachero, Tona Majó, Genís Ribé, M. Carme Rovira, Montserrat Sanz, Ignacio Soriano i Josep Tarrús. Amb aquests escrits, els autors fan una síntesi actualitzada sobre les pràctiques funeràries de la Catalunya prehistòrica.

La presentació del catàleg comptarà amb la presència de Josep Mauel Rueda, Director del Museu d’Arqueologia de Catalunya, i de Miquel Àngel Díaz, Tinent d’Alcalde de Gavà. Durant l’acte, David Ainsa, professor de filosofia, i Josep Bosch, conservador del Museu de Gavà i coordinador del catàleg, dialogaran sobre algunes de les qüestions fonamentals de la mort i les pràctiques funeràries a la prehistòria. El diàleg estarà obert a la participació del públic.

Lloc: Parc Arqueològic de les Mines de Gavà. Carrer Jaume I, 7, Gavà

Conferència: “Observar orines i prendre el pols: els metges jueus del segle XIV”, al Museu Comarcal d’Urgell – Tàrrega

Imatge d'una pàgina de tractat medieval sobre medicinaEl proper dijous dia 23 de març a les 8,30 h del vespre tindrà lloc, a les Sales Nobles del Museu Comarcal d’Urgell – Tàrrega, la xerrada: “Observar orines i prendre el pols: els metges jueus del segle XIV”, a càrrec de Clara Jàuregui, especialista en judaisme i medicina medieval.

Aquesta és la primera conferència del cicle que ha organitzat el museu per l’any 2017 al voltant de la sala: “Tragèdia al call. Tàrrega 1348”, a l’entorn de diferents aspectes de la història i la cultura jueva, ja sigui medieval o contemporània.

Lloc: Museu Comarcal d’Urgell – Tàrrega. Carrer Major, 11.
Per a més informació: Tel: 973 312 960  /  info@museutarrega.cat
| Descarregueu el cartell amb el programa del cicle clicant aquí |

  Visita al món de la masia del Solsonès: la Vall d’Ora, (Navès, Solsonès)

Ecomuseu de la Vall d'Ora (Navès, Solsonès)
Ecomuseu de la Vall d’Ora (Navès, Solsonès)

El proper dissabte 25 de març hi ha organitzada una sortida, a l’entorn del congrés del món de la masia a Catalunya, per visitar la Vall d’Ora, (Navès, Solsonès). L’activitat començarà a les 10,00 hores a la vila de Solsona.

Aquestes visites parteixen del 1r congrés del món de la masia a Catalunya , que es va celebrar l’any 2015 a Barcelona, i que se segueixen realitzant per tal de complementar les activitats del congrés. En aquest sentit, es plantegen visites a territori amb la finalitat de conèixer el món de la masia i la voluntat de copsar els valors d’escala territorial i social propis del mas i la masia a Catalunya.

En les sortides es visiten masies seleccionades pel seu valor patrimonial i també per conèixer els diferents processos productius que sustentaven els masos i com s’estan adaptant als requeriments actuals de vida, explotació agroramadera, usos turístics, alternatius, etc.

| Per descarregar el programa cliqueu aquí |

Exposició: “Cavallers i Ferrers al Castell de Rocabruna”, a la Casa de Cultura de Girona

Exposició: "Ferrers i Cavallers al Castell de Rocabruna"Del 21 de març al 27 de maig es podrà visitar a la Casa de Cultura de Girona (Pl. de l’Hospital, 6), la mostra: “Cavallers i Ferrers al Castell de Rocabruna”, que exposa els materials recuperats a les darreres intervencions realitzades al castell de Rocabruna.

Per saber-ne més sobre el castell de Rocabruna, aneu a l’entrada de la xerrada de la Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 del 17 de desembre de 2014: “El castell de Rocabruna. Intervencions arqueològiques 2007-2014”, amb Bibiana Agustí i Dolors Codina, clicant aquí.

Descarregueu text explicatiu de l’exposició.
Descarregueu fulletó de l’exposició.

Horaris:

  • Dimarts a divendres, d’11,00 a 20,00 hores
  • Dissabtes, d’11,00 a 18,00 hores
  • Festius, tancat.

Exposició: “Navegants d’Aiguamolls. 2000 anys de secrets enfonsats”, al MAC-Barcelona

Exposició: “Navegants d’Aiguamolls. 2000 anys de secrets enfonsats”El dimecres 5 d’abril a les 18,00 hores s’inaugurarà a la seu de Barcelona del Museu d’Arqueologia de Catalunya (Passeig de Santa Madrona, 39-41) l’exposició: “Navegants d’Aiguamolls. 2000 anys de secrets enfonsats”, comissariada per Gustau Vivar, responsable del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC).

En aquesta exposició es presenten, per primera vegada, els resultats de les campanyes d’excavació subaquàtica desenvolupades entre els anys 2012  i 2016 pel Centre d’Arqueològica Subaquàtica de Catalunya (CASC) als  jaciments del Cap del Vol  i Cala Cativa,  ambdós trobats al Port de la Selva, (Alt Empordà).

La mostra s’articula a partir de peces arqueològiques reals, que han arribat als nostres dies en molt bon estat de conservació, provinents especialment del jaciment subaquàtic conegut com Cap del  Vol, que encara conserven els elements que ens permeten conèixer un sistema de construcció de vaixells arrelat al món ibèric i que va perviure en aquestes naus del  segle I aC.  Actualment aquests  derelictes estudiats  es troben  a  més de 25  metres de profunditat i  tots dos prop del Port de la Seva (Girona).

En aquesta exposició es vol reflectir també la feina feta en estudis i treballs arqueològics, amb el dia a dia del treball subaquàtic, les dificultats del treball a fondària i la metodologia de treball emprada.

| Per a més informació cliqueu aquí |

Jornada sobre els projectes d’arqueologia de l’European Research Council, a l’ICAC

Logo de l'European Research CouncilDemà dimecres 15 de març, entre les 16,00 i les 19,00 hores, se celebrarà a la seu l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (Pl. d’en Rovellat, s/n, de Tarragona), una jornada coorganitzada amb l’IPHES i l’ICRPC sobre els projectes d’arqueologia de l’ERC (European Research Council).

Aquesta jornada, que s’emmarca en els actes de celebració del 10è aniversari del ERC, se centrarà en l’àmbit de l’arqueologia per donar a conèixer les experiències del personal investigador que ha obtingut projectes finançats per l’European Research Council en els 10 anys del programa, i també per estimular la participació d’investigadors en les properes convocatòries.

L’ERC és un organisme, creat per la Comissió Europea, que finança la recerca d’alta qualitat científica mitjançant les denominades ERC-Grants, un ambiciós programa que recolza projectes d’investigació de fins a 5 anys de durada amb dotacions que van d’1,5 a 2,5 milions d’euros. Des de la seva creació fa 10 anys, l’ERC ha finançat 5 projectes d’investigació arqueològica a Espanya.

L’acte és obert a tothom però cal inscripció prèvia.

Contacte: cbadia@icac.cat  /  Tel. 977 24 91 33 (extensió 230)
| Per a més informació cliqueu aquí |

24è Cicle de Conferències Museu Arqueològic de l’Esquerda/2017: “Ibers. Els orígens”

Programa del 24è Cicle de Conferències Museu Arqueològic de l’Esquerda/2017: “Ibers. Els orígens”Demà dissabte 11 de març  a les 19,00 hores comença el 24è Cicle de Conferències: “Ibers.  Els orígens”, que organitza anualment el Museu Arqueològic de l’Esquerda.

La primera sessió, amb la xerrada: “El Coll del Moro de Gandesa (la Terra Alta) i el fenomen singular de les residències turriformes aïllades al curs inferior de l’Ebre durant els segles VII-VI aC”, anirà a càrrec del Dr. Rafel Jornet, arqueòleg i director de les excavacions del Coll del Moro.

Les altres sessions seràn:

  • Dissabte, 18 de març, a les 19,00hores. “Cabdillatges, territori, cultura material, pertinença… El cas de la fortalesa dels Vilars d’Arbeca i l’origen del poble ilerget”, a càrrec del  Dr. Emili Junyent, arqueòleg i director del projecte de recerca de la Fortalesa dels Vilars.
  • Dissabte, 25 de març, a les 19,00hores. “Sigarra 500 aC: La fortalesa del període ibèric antic”, a càrrec de Natàlia Salazar, arqueòloga i directora de les excavacions de Sigarra.

Com a activitat complementària, dintre del cicle, el diumenge, 26 de març s’ha programat una visita guiada al jaciment d’Ullastret, a càrrec del director del  Museu d’Ullastret, Gabriel de Prado. L’hora de trobada és les 11, 00 hores al jaciment (c/ Afores s/n., Puig de Sant Andreu, d’Ullastret).

3r Simposi-Workshop Internacional de Conservació de Col·leccions d’Història Natural

3r Simposium-Workshop Internacional de conservació de Col·leccions d’Història NaturalEl Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya i l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Mobles de Catalunya seran els amfitrions del 3r Simposi-Workshop Internacional de Conservació de Col·leccions d’Història Natural, que se celebrarà a Barcelona del 21 al 24 de novembre d’enguany.

Aquesta edició es desenvoluparà a traves de diferents activitats: Conferencies de profesionals internacionals, comunicacions dels assistents, presentacions de pòsters, classes practiques i intercanvis d’experiències.

A fi d’evitar lliçons teòriques que només puguin resultar d’utilitat real a poques persones, molt especialitzades en determinats àmbits, les sessions se centraran sobretot en l’aspecte pràctic. Per aquest motiu, les conferències seran impartides per grups d’especialistes interdisciplinars de prestigi internacional.

Les xerrades, presentacions  i comunicacions, i els pòsters es compilaran posteriorment en una publicació.

| Per a més informació, descarregueu el programa clicant aquí |