Visita guiada a l’excavació del fossat d’Ullastret

Vista del fossat de la ciutat ibèrica d'Ullastret El Museu d’Arqueologia de Catalunya en la seu d’Ullastret ha programat pel proper diumenge 25 de febrer de 2018 una visita guiada per visitar el fossat de la ciutat ibèrica d’Ullastret de la mà de Gabriel de Prado, responsable del jaciment. L’activitat començarà a les 12,00 hores.

L’any 2012 es va descobrir el monumental fossat defensiu que protegia la muralla occidental de la ciutat ibèrica d’Ullastret, mitjançant la metodologia de les prospeccions geofísiques aplicades a l’arqueologia, una tècnica capdavantera. En les darreres setmanes s’han reprès els treballs amb l’excavació d’una part del fossat dintre del projecte de restauració de la muralla.

Guiats per l’equip d’arqueòlegs del jaciment, els assistents tindran l’oportunitat de conèixer de primera mà els primers i sorprenents resultats de la intervenció, entre els quals destaquem la troballa d’una petita peça de plom amb inscripció d’escriptura ibèrica apareguda recentment en les excavacions del fossat defensiu d’Ullastret.

La visita guiada és gratuita i tindrà una duració de 90 minuts.
Informació i reserves: Tel. 972 17 90 58  | macullastret.cultura@gencat.cat

Conferència: “El control dels recursos i de la tecnologia com a instrument de poder. Reflexions des de l’arqueologia”, al CSIC

Logo del Consell Superior d'Investigacions CientífiquesEl proper dijous 22 de febrer a les 18,00h està programada la xerrada: “El control dels recursos i de la tecnologia com a instrument de poder. Reflexions des de l’arqueologia”, a càrrec de Xavier Terradas, investigador de l’IMF-CSIC, dintre del XIII cicle de conferències al Raval, “Tal com som, tal com èrem. Les empremtes del poder: una mirada des de l’arqueologia”. L’acte tindrà lloc a la residència d’investigadors del CSIC (C/ Hospital, 64 de Barcelona).

Amb el desenvolupament de les pràctiques econòmiques inherents a les societats pageses del neolític es comencen a definir algunes produccions artesanals. Una de les consequències d’aquesta creixent especialització tècnica és l’aparició d’agents que mantenen el control sobre certs recursos i innovacions tècniques, objecte de poder per les elits emergents.

Presentació de la Revista Empúries 57 al MAC-Barcelona

Portada de la nova revista EmpúriesEl proper dijous 22 de febrer a les 19,00 hores tindrà lloc, a la seu de Barcelona del Museu d’Arqueologia de Catalunya, l’acte sobre el present i futur de les publicacions periòdiques d’arqueologia com a eina de difusió científica i la presentació del nou format de la de la revista Empúries, amb ocasió de la publicació del seu número 57, i la taula rodona “la comunicació científica: revistes catalanes d’arqueologia”.

Amb el número 57 d’Empúries s’inicia un nou projecte que vol donar continuïtat a tot el que la revista ha significat per al Museu d’Arqueologia de Catalunya i per a l’arqueologia catalana. La necessitat de donar sortida a noves dinàmiques de recerca, cada cop més exigent, però també amb una clara voluntat de posar per davant la difusió científica d’excel·lència, ens han portat a proposar un nou format per a la publicació, una nova temporalitat, que serà anual, i finalment a replantejar-ne la línia editorial, que se centrarà en la recepció i difusió de treballs inèdits en arqueologia del món clàssic, en el sentit ampli del terme, des d’un plantejament crític i en funció d’una selecció curada.

Activitat gratuïta però cal formalitzar la inscripció a: macvisites.acdpc@gencat.cat o al telèfon 934232149.

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018 “L’assentament protohistòric de la Cella (Salou, Tarragonès). Campanyes del 2010 al 2017”

Conferència “L’assentament protohistòric de la Cella (Salou, Tarragonès). Campanyes del 2010 al 2017”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 21 de febrer de 2018, a les 19,00 hores.

Conferenciants: Ivan Cots, Jordi Diloli i Jordi Vilà
Moderadora: Maria Adserias

El dimecres 21 de febrer de 2018, a partir de les 19:00h, a la sala d’actes del Palau Marc, està programada la xerrada “L’assentament protohistòric de la Cella (Salou, Tarragonès). Campanyes del 2010 al 2017”, dintre del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2017-2018, que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

El Grup de Recerca Seminari de Prehistòria i Arqueologia (GRESEPIA) de la Universitat Rovira i Virgili intervé al jaciment protohistòric de la Cella des de l’any 2010. Els resultats assolits fins ara ens permeten apuntar que la Cella va ser un important centre comercial de la costa occidental cessetana durant els segles IV i III a. de la n. e., moment en què el poblat fou abandonat sense indicis de violència.

 


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera conferència.

  • El jaciment de La Cella és atípic dins dels models d’hàbitat protohistòrics de la costa catalana. Quins són els elements que el fan tan singular?

El jaciment protohistòric de la Cella de Salou (Tarragonès) va ser descobert als anys 40 i interpretat com un poblat ibèric. Amb les intervencions que hi hem efectuat des del 2010, hem vist que reuneix una sèrie de característiques que el converteixen, ara mateix, en un poblat desacostumat, si tenim en compte la tipologia dels assentaments preromans del nord-est peninsular. En primer lloc, la seva cronologia és molt poc freqüent en relació als paràmetres més generalitzats en aquesta regió en època ibèrica: el seu horitzó cronològic aniria des de principis del segle IV anE fins a mitjans del segle III anE, moment en què s’abandona pacíficament. D’altra banda, el seu urbanisme i l’arquitectura dels seus edificis tampoc son habituals. A nivell urbanístic, ens trobem amb una planificació prèvia basada en patrons metrològics forans, probablement púnics, articulada per diversos carrers que destaquen per les seves grans dimensions. A nivell arquitectònic, tots els edificis localitzats fins al moment responen a un tipus de casa complexa, compartimentada amb un mínim de quatre estances, i amb una superfície que sobrepassa, en tots els casos, els 100 m2. Aquesta dinàmica no es normal en els assentaments de cronologies similars, ja que la presència d’edificis tan grans es percentualment baixa, reduint-se a casos concrets dins dels poblats, associats a aspectes socials o polítics interns, com és el cas d’algun edifici de la Ciutadella ibèrica de Calafell o del Puig de Sant Andreu d’Ullastret, entre molts altres. I a tots aquests factors també se li pot sumar una presència molt important de materials ceràmics d’importació, que també supera el que és usual en poblats ibèrics.

  • Quins resultats es poden extreure del conjunt ceràmic recuperat?

En primer lloc, cal remarcar que el poblat s’abandona pacíficament, amb la qual cosa el volum dels materials mobles recuperat és bastant residual. Bàsicament s’hi ha exhumat ceràmiques, essent altres tipus de restes arqueològiques pràcticament inexistents. Encara i així, a nivell ceràmic, s’ha pogut recuperar un conjunt de material, quasi sempre fragmentat, que ens aporta una informació important sobre els contactes comercials dels habitants de l’assentament amb altres pobles mediterranis, si bé a grans trets la ceràmica és majoritàriament ibèrica. Tot i això, s’evidencia un important volum d’importacions, al voltant del 30%, provinents de diverses zones del Mediterrani occidental, destacant sobre tot les d’origen púnico-ebusità. També hi ha algun fragment de vernís negre procedent de l’òrbita grega, de forma que en conjunt ens proporcionen unes dades que ens han permès delimitar molt bé la cronologia de funcionament del poblat.

  • Quina interpretació doneu a aquest jaciment?

Tenint en compte tots els factors esmentats amb anterioritat, així com la pròpia situació de l’assentament, ubicat al capdamunt d’un turó que s’eleva vers el litoral i controla tota la badia de Tarragona, creiem que ens trobem davant un assentament amb una forta orientació comercial, molt probablement un port-of-trade que aglutinaria persones de procedències molt diverses, amb un important pes en l’economia d’aquesta regió. Pensem que un centre d’aquestes característiques pot respondre a la necessitat de disposar d’un lloc d’intercanvi neutral que permetés organitzar les relacions comercials en aquesta franja litoral en el marc d’una organització política més complexa. L’existència d’una comunitat ètnica mixta d’origen mediterrani, ibèrica, grega i cartaginesa no és un fet excepcional, doncs sabem que en altres llocs, com per exemple Sagunt, això és possible i fins i tot normal.

  •  Quines són les perspectives i els objectius de recerca en un futur?

En un futur proper, ens marquem o plantegem tres línies d’actuació diferents però complementàries. En primer lloc, si bé el poblat es troba excavat en la seva major part, poder acabar l’excavació arqueològica en aquelles zones que encara resten pendents, que serien les situades en els terrenys de l’Autoritat Portuària de Tarragona. En segon lloc, donar continuïtat als treballs de consolidació i adequació de gran part de les estructures, seguint els que s’han anat fent durant l’any 2017; aquesta continuïtat també passa per l’inici de les tasques de museïtzació que permetran incloure, properament, aquest jaciment a la Ruta dels Ibers. I, finalment, anar desenvolupant tota una sèrie de tasques vinculades amb la recreació virtual del poblat que permetin comparar i visualitzar tant les restes arqueològiques conservades com la lectura que pensem que podien tenir basant-nos en els resultats del treball científic; aquestes experiències immersives, juntament amb petites recreacions històriques i visites guiades més convencionals, ens ha de permetre convertir el jaciment de La Cella en un recurs patrimonial i turístic primordial del municipi de Salou.

Es concedeix el premi Ciutat de Barcelona 2017, dins la categoria d’Història, a Alessandro Ravotto per la seva investigació sobre la muralla romana de Barcelona

l'arqueòleg Alessandro RavottoAquesta tarda, al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, es durà a terme la cerimònia de lliurament del premi Ciutat de Barcelona 2017, dins la categoria d’Història, a l’arqueòleg Alessandro Ravotto.

El premi, intitulat a Agustí Duran i Sanpere, se li concedeix per la seva investigació sobre la muralla romana de Barcelona, en el marc de la tesi doctoral dirigida per la doctora Isabel Rodà i defensada en la UAB.

El jurat, integrat per Francesc Vilanova (president), Esther Pino, Marina Picazo, Josep Maria Salrach, i Maria del Carme Riu, considera que “és una recerca molt sòlida, feta amb metodologia moderna (…) i és també una síntesi excel·lent de totes les recerques arqueològiques i documentals sobre la qüestió”.

És la primera vegada, en els gairebé 70 anys de tradició d’aquest premi, que el guardó s’atorga a una investigació d’Història antiga.

La tesi del Dr. Ravotto profunditza en el coneixement del monument romà més imponent de la ciutat, un dels exemples de fortificacions més significatius i millor conservats a les províncies occidentals.

El recinte va ser construït, seguint esquemes típicament itàlics, en el mateix moment de la fundació urbana – cap al canvi d’era – i va ser objecte d’una monumental reforma cap a finals del segle III, en un moment de malestar generalitzat a tot el Mediterrani.

Entre els aspectes més destacats de la investigació hi consten el tractament de la fase augustal del recinte, fins ara poc coneguda, i la solució d’alguns punts problemàtics de la gran reforma baix imperial, com ara el de la seva cronologia.

Congrés sobre la pedra seca a les Terres de Lleida 2018

Congrés sobre Pedra seca a LleidaEls dies 23 i 24 de març de 2018 tindrà lloc el “Congrés sobre la pedra seca a les Terres de Lleida 2018”, enguany sota la temàtica “Valoració i reconeixement de les construccions de pedra seca i el patrimoni que les envolta”. El congrés se celebrarà a l’edifici de l’antic hospital de Santa Maria de Lleida, seu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida. La data límit per presentar comunicacions és el proper 18 de febrer de 2018.

El territori de Lleida i els seus encontorns reuneix una gran quantitat d’elements construïts en pedra seca i segueix l’exemple d’altres territoris de la Península i en general de la Mediterrània, i  compten amb diferents estudis i inventaris elaborats al voltant del patrimoni, material i immaterial, de la pedra seca. Treballs que s’han centrat en diversos aspectes i amb diferents nivells d’aprofundiment en tot el territori esmentat, uns de caràcter més teòric i altres amb una vessant més pràctica. Des de l’organització del congrés es vol crear un marc adequat i sòlid perquè  tots aquests treballs, els realitzats i els que estan per venir, trobin un escenari on ser exposats i valorats de la manera que es mereixen.

Aquest congrés te la missió de difondre i fer aflorar tot el coneixement generat sobre la pedra seca a casa nostra, d’establir un veritable estat de la qüestió, d’elaborar propostes que dibuixin el camí a seguir amb el tractament d’aquest patrimoni i, en definitiva, de reivindicar les construccions de pedra seca des de totes les seves vessants, arquitectònica, social, cultura, econòmica, paisatgística i mediambiental.

| per a més informació cliqueu aquí |

Avui, presentació de la publicació  “Mirando a la muerte. Las prácticas funerarias durante el Neolítico en el noreste peninsular”

Portada del llibre "Mirando a la muerte. Las prácticas funerarias durante el Neolítico en el noreste peninsular"Avui dijous 8 de febrer de 2018 a les 17,00 hores, a la sala d’actes de la Institució Milà i Fontanals CSIC-IMF (c/ de les Egipcíaques 15,  Barcelona), tindrà lloc la presentació de la publicació  “Mirando a la muerte. Las prácticas funerarias durante el Neolítico en el noreste peninsular”. A l’acte, l’arqueòloga Araceli Martín pronunciarà la conferència “Evolució del discurs del món funerari neolític a partir de les dades disponibles i els corrents metodològics de cada època”.

Aquesta obra ha estat posible pel treball, al llarg de quatre anys, de quasi un centenar d’investigadors de les practiques funeràries del neolític a Catalunya, Andorra i Castelló. La informació recollida ha requerit una publicació en quatre volums, dels que aquest n’és el primer i número 1 de la Col·lecció Akademos, de la editorial e-Dit-ARX. El volumen que ara es presenta està dedicat a jaciments gironins (Puig d’en Roca, Sant Julià de Ramis, Can Gelats y Cova de l’Avellaner) i als jaciments vallesans de Bòbila Madurell i Can Gambús 2, amb 378 pàgines i 541 il·lustracions.

L’obra s’emmarca en el projecte d’ investigació I + D del Ministerio de Economía y Competitividad «Aproximación a las primeras comunidades neolíticas del noreste peninsular a través de sus prácticas funerarias» (HAR2011-23149). S’ha coordinat des de la Institució Milà i Fontanals del CSIC i el Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Pel que respecta al capítol de la intervenció arqueológica, dels anys 80’, al paratge de Bòbila Madurell, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia i el Servei de Suport Tècnic i Inventari de la Direcció General del Patrimoni Cultural, han col·laborat intensament, a través de la companya i coautora Araceli Martín, i també facilitant la consulta de planimetries, memòries i material fotogràfic i l’ús del material digitalitzat, amb el permís previ dels autors.

| Podeu consultar les primeres pàgines del llibre clicant aquí |

Exposició: “Músiques a l’antiguitat”

Exposició Músiques a l’antiguitat. Figureta: Eros tocant la cítara, finals del segle I aC Mirina (Àsia Menor, Turquia). Argila pintada.
Figureta d’argila pintada que representa Eros tocant la cítara, finals del segle I aC Mirina (Àsia Menor, Turquia). © RMN-Grand Palais, Musée du Louvre. Foto: Stéphane Maréchalle

Del 9 de febrer al 6 de maig d’enguany es podrà visitar al centre cultural CaixaForum de Barcelona: “Músiques a l’antiguitat”, una exposició dedicada a la música de les antigues civilitzacions de l’Orient, Egipte, Grècia i Roma, presentada per l’Obra Social ”la Caixa”, el Musée du Louvre i el Musée du Louvre-Lens.

L’exposició proposa un viatge per la música de l’antiguitat on es revela el seu rol com a legitimadora del poder, com a complement d’allò sagrat i com a font d’efectes màgics més enllà del plaer estètic d’escoltar. Un trajecte per un llarg període històric que també va veure el naixement del músic professional i d’una indústria instrumental difosa per tot el Mediterrani, des del Pròxim Orient fins a la Gàl·lia.

Prop de 400 obres de gran varietat, algunes de les quals no s’han mostrat mai al públic fins ara per la seva fragilitat, procedents de les col·leccions del Louvre i d’una vintena d’institucions internacionals, incloent-hi el Museu Arqueològic Nacional d’Atenes i el Metropolitan Museum de Nova York, permeten al visitant sentir i comprendre un paisatge sonor de més de tres mil anys d’història.

Adreça: CaixaForum (Av. de Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8) Barcelona

Presentació del llibre “Catalunya 50 indrets jueus de l’edat mitjana” al Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega

Cartell de la publicació: “Catalunya 50 indrets jueus de l’edat mitjana”El proper dijous 8 de febrer, a les 20,30 hores, tindrà lloc a les sales nobles del Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega la presentació de la publicació “Catalunya 50 indrets jueus de l’edat mitjana”, una obra de Manel Forcano, doctor en Filologia Semítica i director de l’Institut Ramón Llull, amb fotografies de Javier García-Die.

El passat jueu de moltes de les actuals viles i ciutats de Catalunya és innegable. La presència de nombroses comunitats jueves a Catalunya, testimoniada des d’antic en inscripcions i en molts documents notarials i de cancelleria durant l’edat mitjana fins a l’edicte d’Expulsió promulgat pels Reis Catòlics de 1492, configura un mapa d’assentament molt ben definit en la majoria de comarques de Catalunya, des dels Pallars fins a l’Ebre, del Segrià a l’Empordà i del Camp de Tarragona al Rosselló. Aquest llibre és una selecció de 50 indrets a Catalunya on els jueus van habitar els seus calls i que avui són exemples en la història del judaisme a Catalunya per les restes materials que n’han quedat, per la valuosa documentació que ha subsistit als seus arxius, per les populoses comunitats que arribaren a tenir, o bé per haver estat l’origen de personalitats insignes del judaisme català en àmbits tan diversos com la literatura, la ciència, la teologia o la càbala.

| Primeres pàgines |

24th Annual Meeting of the European Association of Archaeologists. Reflecting futures

logo del 24th Annual Meeting of the European Association of Archaeologists Del 5 al 8 de setembre de 2018 se celebrarà a la Universitat de Barcelona – Facultat de Geografia i Història (c/ Montalegre 6, Barcelona), el 24th Annual Meeting of the European Association of Archaeologists (EAA2018), sota el lema “Reflecting futures”.

La llengua oficial del Congrés és únicament l’anglès i el termini per presentar les sol·licituds és el proper 15 de febrer de 2018. Accediu directament al link: eaa.klinkhamergroup.com/eaa2018/

| Tota la informació relativa a la trobada està disponible en aquest enllaç |