Recull bibliogràfic, novembre 2016

recull_bibl_43_novJa teniu disponible el núm. 43, corresponent al mes de novembre de 2016, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, o al mateix Servei.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions i els enllaços als butlletins anteriors, al catàleg de la Biblioteca i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

Avui comencen els actes de celebració del XVIè aniversari de la inscripció de Tarragona a la llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO

Portada del programa dels actes de celebració del XVIè aniversari de la inscripció de Tarragona a la llista de Patrimoni Mundial de la UNESCOEn aquesta data, de 30 de novembre, que s’ha declarat oficialment com a Dia del Patrimoni Mundial a Tarragona, s’inicia la celebració del 16è aniversari de la inscripció de la ciutat a la llista de Patrimoni Mundial sota el lema “Un passat ple de futur”. La celebració s’estendrà fins al dia 4 de desembre, amb una extensa proposta d’activitats adreçada a tot tipus de públics.

Els actes de celebració han començat amb la presentació de l’App oficial Tarragona Accessible, del Grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat d’Espanya, per visitar Tarragona, que inclou diverses rutes temàtiques, amb tots els continguts adaptats a les persones amb discapacitat visual o auditiva, geolocalització dels punts d’interès, informació de recursos accessibles i moltes altres utilitats per avançar cap a un turisme per a tothom.

El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona se suma també a la celebració amb la programació d’un seguit d’activitats que podeu consultar clicant aquí.

| Descarrega el programa amb totes les activitats en pdf |
| Relació d’activitats programades |

II Seminari Internacional sobre conservació i restauració en arqueologia, a l’ICAC

Curs restauració ICACEl proper divendres 2 de desembre tindrà lloc a l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica el II Seminari Internacional: “La conservació i restauració en l’arqueologia: una eina per a la recerca i la divulgació”, coordinat per Anna Bertral (ICAC), Carme Belarte (ICREA-ICAC) i Josep Maria Palet (ICAC).

En aquesta segona edició, el seminari proposa tractar la relació entre restauració i arqueologia, a través de nous exemples de diferents jaciments de cronologies diverses. També abordarà la restauració com a disciplina auxiliar de l’arqueologia.

El seminari és obert a tots els professionals de les disciplines de l’arqueologia i conservació-restauració, i va especialment adreçat als estudiants de Grau i Màster en Arqueologia Clàssica, així com als estudiants de Grau de Conservació i Restauració.

La inscripció a aquest seminari és gratuïta, però amb inscripció prèvia.

| Per descarregar el programa i la butlleta d’inscripció cliqueu aquí |

Conferència: “Les industries plistocèniques de Brasil. A la recerca de nous paradigmes!” a la UAB

Cartell de la conferència: Les industries Plistocèniques de Brasil. A la recerca de nous paradigmes!El proper dijous dia 1 de decembre a les 10,00 hores tindrà lloc a l’Aula 110 de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB, la conferència: “Les industries plistocèniques de Brasil. A la recerca de nous paradigmes!”, a càrrec de l’Ignacio Clemente Conte, científic titular del CSIC. Organitza aquest acte el Grup d’Arqueologia d’Alta Muntanya – GAAM.

Les datacions antigues de Boqueiro Pedra Forada en la serra de Capivara de Piauí, al Brasil, van trencar els esquemes i els paradigmes tradicionals de les teories del poblament en el continent americà. Tant és així que s’ha vingut considerant els materials lítics realitzats en còdols de quars com a ecofactes . No obstants això, els últims estudis i les noves datacions de diversos jaciments a la zona han demostrat que es tracta, efectivament, d’artefactes tallats i utilitzats. A més, confirmen que les datacions són correctes i que coincideixen amb altres jaciments arqueològics registrats a Sud-amèrica.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2016-2017: “Vint anys del Centre d’Estudis Lacetans. Una entitat dedicada a la recerca arqueològica a l’entorn del Solsonès”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 30 de novembre de 2016, 19,00h

Conferenciants: Jordi Morer, Josep Pou, Francisco José Cantero, Borja Gil i Laro Sánchez
Moderador: Toni Caballé

“Vint anys del Centre d’Estudis Lacetans. Una entitat dedicada a la recerca arqueològica a l’entorn del Solsonès”

Al setembre de 1996 neix el Centre d’Estudis Lacetans (CEL), una iniciativa d’afeccionats, professionals i amants de la cultura amb una ferma voluntat d’estudi i difusió del patrimoni cultural. Des d’un primer moment es creà la Secció d’Arqueologia i s’iniciaren treballs en l’àmbit del patrimoni arqueològic de la comarca del Solsonès. Durant aquests vint anys s’han portat a terme actuacions arqueològiques en diversos jaciments localitzats no solament als límits del Solsonès, sinó també en altres comarques com el Berguedà, l’Urgell, la Segarra i l’Alt Penedès. Concretament, aquesta conferència se centrarà en l’exposició dels resultats de la recerca sobre el poblament ibèric en el territori dels Lacetans, atès el propòsit inicial de la secció d’arqueologia de continuar i completar els treballs endegats fa més de vuitanta anys per un dels pioners de l’arqueologia catalana, mossèn Joan Serra i Vilaró.

 


A continuació, us oferim una entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes més rellevants de la propera xerrada.

  • Per què es constitueix el Centre d’Estudis Lacetans?

El CEL es funda a finals del 1995 com una associació científica i cultural sense finalitat de lucre dins l’àmbit territorial del Solsonès seguint l’exemple d’altres institucions semblants a les comarques veïnes, com el Centre d’Estudis del Bages o l’Àmbit de Recerques del Berguedà. Es pretén fer recerca i divulgació del patrimoni cultural i natural del Solsonès, col·laborar amb altres entitats comarcals i d’àmbit català, peninsular i europeu. Un altre objectiu clar és la protecció del patrimoni històric,cultural i natural, divulgant el seu coneixement i valor, i impulsant la seva restauració o conservació. El Centre d’Estudis Lacetans va fixar de seguida la seva seu social a una sala del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (MDCS), cedida per acord de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i del MDCS. El CEL compta amb diverses seccions. La d’arqueologia és la primera que es funda.

  • Com ha funcionat la Secció d’arqueologia del CEL?

En aquests vint anys la secció d’arqueologia ha acumulat una nombrosa activitat arqueològica no només al Solsonès, sinó a altres indrets de Catalunya. Entre 1996 s’inicia el projecte principal que es duu a terme a la comarca del Solsonès i que encara segueix actiu avui dia titulat “Estratègies d’ocupació del territori i la seva evolució a la Comarca del Solsonès durant la Protohistòria i l’antiguitat” que inclou el jaciment del Camp dels Moros, amb el qual el CEL inicia la seva activitat arqueològica entre 1996 i 2006. En el mateix projecte entre 1998 i 2007 s’excava el graner fortificat ibèric de Sant Esteve d’Olius. Actualment estan en fase d’estudi des de l’any 2007 el poblat ibèric del Castellvell (Olius) i des del 2010, el jaciment ibèric de Sant Miquel de Sorba (Montmajor). Tots dos jaciments va ser excavats als anys ’20 del segle XX per Mn. Joan Serra i Vilaró.

  • Pel que fa a l’evolució sobre l’estratègia d’ocupació en el territori del Solsonès durant la Protohistòria, quines serien les primeres ocupacions?

Castellvell evidencia l’aparició del primer urbanisme en aquesta zona. Es tracta d’un urbanisme força senzill: poblats ovalats delimitats per un mur de tanca amb estructura de carrers i arquitectura de plantes rectilínies i amb materials duradors. A la lacetània de l’ibèric antic, hi evidenciem diversos nuclis de poblament concentrat de dimensions modestes: Castellvell 8000 m2; Cogulló 6000 m2 o Enseresa 2000 m2. Poblament que versemblantment controlaria uns territoris limitats o més reduïts, denotant-ne una estructuració del territori de caire heteràrquic, a diferència de la zona costanera, on evidenciem una jerarquització d’assentaments i unes capitalitats més pronunciades, com ara la zona Cossetana, Indiqueta o Laietana

Tot plegat, a aquesta zona de la Catalunya interior, i segons el patrons d’assentament, sembla derivar-se un elevat nivell de fragmentació política, en contraposició als patrons d’assentaments de la costa.

  • Quina seria la seva evolució vers el moment de l’ibèric ple?

Pel que fa al moment de l’ibèric ple III, hem excavat com a paradigma el jaciment de Sant Esteve d’Olius, en el qual varem desenvolupar 10 campanyes d’excavació arqueològica. Es tracta d’un camp de sitges que funciona en tot el decurs del segle III aC. L’interpretem, segons la tipologia d’assentaments ibèrics proposada per l’equip de Joan Sanmartí, com un nucli d’activitat econòmica especialitzada. Es tracta d’un tipus d’assentaments caracteritzats pel fet que en ells predominen les evidencies relacionades amb una activitat econòmica especialitzada, mentre que les evidències d’hàbitat presenten un pes específic menor. En el cas de sant Esteve l’activitat econòmica especialitzada seria magatzematge i gestió d’excedents cerealístics (principalment ordi vestit i blat nu, segons les restes carpològiques), destinats a la activitat comercial.

Es tracta d’un tipus d’assentament que es dóna principalment a la zona costanera (Indiquetes, Laietans i cossetans), mentre que a la Catalunya interior són més aviat excepcionals (Sant Esteve i Sorba). Per a aquest moment cronològic de l’ibèric ple al Solsonès, es proposa una explicació a aquest fenomen, que es basa en considerar la integració de les comunitats ibèriques lacetanes de l’interior en l’estructura econòmica pròpia de les zones costaneres.

  • Com es presenta la fase de l’ibèric final o fase romano-republicana al Solsonès?

Aquesta fase la coneixem a partir de les excavacions dutes a terme als jaciments del Castellvell (Olius) i de Sant Miquel de Sorba (Montmajor). Podem dir que en aquesta part de la Catalunya Central amb l’arribada de contingents itàlics després de la fi de la Segona Guerra Púnica i les campanyes posteriors de pacificació de Cató el territori presenta una sèrie de característiques que cal tenir en compte i que defineixen l’inici de la romanització d’aquesta part de la Catalunya Central. Així doncs s’ha documentat un canvi respecte la fase anterior pel que fa a l’ocupació d’aquests dos jaciments. Per una banda a Sant Miquel de Sorba es construeix una nova cisterna de planta rectangular i bastida amb carreuons, que anul·la l’anterior. Tal vegada la seva funció pot estar lligada a l’aprovisionament de contingents militars. També s’amplia l’ocupació del turó vers la vessant sud, on es construeix una nova muralla, més potent respecte la fase anterior, flanquejada per un bastió. Per altra banda s’han documentat estructures complexes al Castellvell que remeten a paral·lels d’altres jaciments fundats ex novo per contingents itàlics. Tant al Castellvell com a Sant Miquel de Sorba s’ha documentat un camp de sitges, fet que ens permet dir que s’està acumulant excedent agrícola, és a dir, les noves elits itàliques o locals fidels a roma estant acumulant excedent agrícola com en la fase ibèrica, per tant controlen el sistema socioeconòmic indígena. Amb tot, ens permet plantejar que es tracta de dos jaciments vinculats a la implantació romana d’aquesta part de la Catalunya Central entre el segle II i I aC.

  • Podríeu destacar la principal activitat arqueològica fora del Solsonès?

L’any 2002 s’inicia un projecte de recerca a la comarca de l’Urgell en col·laboració amb el Museu Comarcal de l’Urgell. Aquest projecte inclou un poblat ibèric a Verdú, els Estinclells, excavat entre els anys 2002-2015, i una vil·la romana, en el mateix complex dels Estinclells de Verdú en procés d’excavació. Gràcies a l’activitat del CEL en aquest jaciment, la propietat ha pogut passar a mans municipals i just enguany els Estinclells han entrat a formar part de la Ruta dels Ibers del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Igualment el CEL ha creat en un camp annex al jaciment ibèric dels Estinclells un camp d’experimentació de la protohistòria anomenat CEP, amb diverses línies d’investigació experimental sobre arquitectura, artesania ceràmica i agricultura en època protohistòrica. La recerca agrícola es fa en col·laboració amb la Universitat de Lleida, amb un equip d’investigadors dirigit per la professora Natàlia Alonso i que ha fet possible destinar durant el 2011 i 2012 un Recercaixa al jaciment dels Estinclells i a les instal·lacions del CEP. La recerca a l’Urgell inclou des de l’any 2010 un altre poblat ibèric, en aquest cas, de grans dimensions, a la Pleta/Castellsalvà (Belianes). Un altre dels projectes del CEL, el més recent, es desenvolupa a l’Alt Penedès amb col·laboració amb la Universitat de Barcelona. El CEL participa en l’excavació des del 2008 dels jaciment de les Hortes de Cal Pons/Corral Nou  (Pontons), consistent en una terrisseria ibèrica dels segles V-IV aC i des del 2011 en el jaciment de les Valls del Foix/els Casalots (Torrelles de Foix), també un jaciment terrisser d’època ibèrica. El proper mes de maig de 2017 es presentarà a la Tribuna d’Arqueologia per primer cop la terrisseria d’Hortes de Cal Pons.

 

Aquesta tarda, debat al MAC-Barcelona: “El vi com a fet social”

mac-debatEl Museu d’Arqueologia de Catalunya, en la seva seu a Barcelona ha programat per avui dijous 24 a les 19,00h el segon debat a tres bandes: “El vi com a fet social”, emmarcat en les activitats de l’exposició “El vi grec. De l’antiguitat als cellers catalans actuals”.

Participaran com a ponents la Ruth Troyano, especialista en turisme enològic i sommelier, la Marta Domènech, especialista en màrqueting i protocol i Empar Moliner, escriptora i periodista. Moderarà la sessió: Joan Gòmez Pallarès, director de l’ICAC.

Des de l’arribada dels grecs al nord de l’actual Catalunya fins als nostres dies, el vi ha format part de la nostra alimentació i estil de vida. Actualment, és parla de la “cultura del vi”, i hi ha qui diu que en alguns casos s’ha caigut en l’esnobisme, però el que és ben cert és que el vi és sinònim d’identitat mediterrània.

Activitat gratuïta, amb aforament limitat. Es recomana confirmar assistència a: macvisites.acdpc@gencat.cat o al telèfon 93.423.21.49.

Taller: “Svaviter Olens”, al Centre d’Interpretació del Camp de les Lloses de Tona (Osona)

Cartell del Taller: “Svaviter Olens” del joc dels gustos i olors de l’antiga Roma a càrrec de KUAN UM!.El proper diumenge 27 de novembre, dintre de les activitats de la Fira Jocjoc que se celebra anualment a Tona, el Centre d’Interpretació del Camp de les Lloses de Tona (Osona) ha programat el taller: “Svaviter Olens”, adreçat a públic familiar. L’activitat es desenvolupa basant-se en un joc sobre els gustos i olors de l’antiga Roma, i estarà conduit pels arqueòlegs de a càrrec de KUAN UM!.

Hora: 12,30 hores
Lloc: Camp de les Lloses. C/ Pau Casals, 2, Tona

Places limitades. Informació: 938 125 234

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017: “Resultats preliminars de les intervencions de prospecció geofísica i excavació arqueològica al fossat del Puig de Sant Andreu (Ullastret, Baix Empordà)”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 23 de novembre de 2016, 19,00h

Conferenciants: Ferran Codina, Ekhine Garcia-Garcia, Gabriel de Prado i Roger Sala
Moderador: Josep Manuel Rueda

En el marc del projecte de restauració i posada en valor del conjunt defensiu de la ciutat ibèrica d’Ullastret, coordinat per la Subdirecció General de Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, aquests darrers anys s’han fet diverses intervencions arqueològiques amb la voluntat de conèixer més extensament el monumental fossat descobert al vessant occidental del Puig de Sant Andreu l’any 2012. Aquestes actuacions, basades en prospeccions geofísiques i en l’obertura de diversos sondejos de grans dimensions, han permès definir amb una certa precisió el traçat i la morfologia d’aquesta estructura defensiva.

 

La conferència, a càrrec de Ferran Codina, Ekhine Garcia-Garcia, Gabriel de Prado i Roger Sala , estarà moderada per Josep Manuel Rueda. La sessió s’emetrà en directe per vídeostreaming. Si voleu fer comentaris o preguntes pels ponents les podreu fer en els comentaris a aquest post o a Twitter amb el hashtag #tribuna2016


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.

  • Quin va ser el plantejament de la participació de SOT Prospecció Arqueològica al projecte de recerca entorn el sistema defensiu d’Ullastret?

En aquest cas, la idea va partir de l’equip del MAC-Ullastret que es plantejava com obtenir més informació entorn el gran fossat descrit en la primera excavació realitzada el 2013. En concret, es va partir de dues preguntes arqueològiques bàsiques: El sistema descrit en la primera excavació es podia extrapolar a tot el perímetre oest del Puig de Sant Andreu? i Es podia aproximar el traçat d’aquest fossat?

A partir d’aquests interrogants i de les dades aportades per la primera excavació, es va fer evident que calia dissenyar una metodologia adaptada a les preguntes, sobretot per les característiques de l’estructura a descriure: un fossat de grans dimensions, però a una profunditat considerable i en un context de relleu irregular.

En primer terme es va optar per la realització de tomografies elèctriques transversals per generar seccions de resistivitat en 4 punts. Aquest mètode permet un abast en profunditat suficient per descriure seccions del terreny, però ofereix poc detall en la descripció de la geometria dels objectes. Un segon mètode que semblava indicat per la descripció del traçat és la prospecció magnètica. Malauradament, la presència de tanques metàl·liques a bona part del perímetre oest i el relleu abrupte només van permetre l’aplicació d’aquest mètode als extrems nord i sud del clos.

  • A partir dels sondejos realitzats, s’ha pogut establir la cronologia de la construcció i de la posterior amortització del fossat?

Ara per ara, malgrat alguns indicis aportats en aquesta darrera campanya d’excavacions, la data de construcció no es pot precisar però s’ha de vincular o bé amb el primer recinte emmurallat aixecat a finals del segle VI aC, pel que fa al tram entre l’angle sud-oest i la porta 4, o bé a la reforma i ampliació de la fortificació al voltant del 400 aC. En qualsevol cas, el tram entre la porta 4 i la torre situada a l’extrem nord de la zona coneguda com a Istme ha de correspondre necessàriament a aquesta segona datació, per tant, és possible que el fossat també s’hagi excavat en diferents períodes.

Pel que fa a l’amortització, els primers nivells que cobreixen el fossat corresponen al moment d’abandonament massiu de la ciutat, que es data de finals del segle III o inicis del segle II aC. No obstant, els estrats immediatament superiors han aportat, en tots els sondejos realitzats, materials d’època tardoromana que semblen indicar una actuació de rebliment intencionada del que quedava visible d’aquesta estructura.

  • Quins aspectes destacaríeu dels resultats de les prospeccions i de les posteriors excavacions?

Els resultats de les tomografies i de les prospeccions magnètiques són extremadament interessants però, alhora, molt complexos.

Les seccions de tomografia elèctrica van revelar una estratigrafia amb canvis de propietats notables, que calia interpretar d’acord amb els precedents aportats pels treballs previs realitzats per l’equip del MAC-Ullastret. Es van generar esquemes d’interpretació que van interpretar correctament una part de la estratigrafia, però que van subestimar altres aspectes com la profunditat total del fossat.

La prospecció magnètica, sobretot en l’àrea explorada al nord-oest del Puig de Sant Andreu, van aportar una primera aproximació al traçat del fossat en aquesta àrea, però amb alguns aspectes tècnics inesperats, que posteriorment l’excavació va resoldre. Per una banda, el traçat del possible fossat detectat era clar, però la feblesa dels valors magnètics enregistrats resultava sorprenent. Degut a la massa de terres implicada en l’amortització del fossat s’esperava una resposta potent i clara. Gràcies a la posterior excavació en aquest sector, es va comprovar que els rebliments i el fossat mateix es trobaven a una profunditat considerable, fet que provocava aquests valors febles que referíem més amunt.

Una qüestió a destacar de l’excavació és que en tots els sondejos realitzats aquest 2016 es poden veure clarament les diferents marques i traces realitzades pels picapedrers durant els treballs d’extracció de la pedra. L’estudi detallat d’aquests elements permetrà conèixer amb més detall les tècniques de treball emprades en aquesta època. Tanmateix, un dels elements més sorprenents de la intervenció ha estat el de documentar un forn metal·lúrgic, així com diverses estructures associades, a l’interior del fossat i amb una cronologia del període ibèric final, fet que denota la pèrdua de la funcionalitat defensiva del mateix.

En resum, a nivell metodològic, creiem que el plantejament científic de la intervenció va proporcionar una estratègia de prospecció prou ajustada als objectius, però destaquem també la possibilitat de reinterpretar les dades obtingudes a partir de la nova informació aportada per les excavacions realitzades aquest 2016.

Reapertura del parc arqueològic Cella Vinaria-Centre Enoturístic de Vallmora (Teià, Maresme)

Reapertura del Parc Arqueològic Cella Vinaria de Teià ( Maresme)El proper dissabte dia 19 de novembre a les 11,00 hores, el director tècnic i científic del Projecte Cella Vinaria i arqueòleg del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya Antoni Martín Oliveras, impartirà una conferència titulada: “Cella Vinaria: Un Projecte Integral per a l’Estudi del Vi a la Laietània Romana” i, a continuació, es realitzarà una visita comentada al jaciment arqueològic.

Lloc: Centre Enoturístic i Arqueològic de Vallmora
Adreça: carrer Ernest Lluch 41 08329 Teià
Data: 19.11.2016
Hora: 11,00 hores.
Google maps: goo.gl/haKkgr

Curs: “La medalla devocional. Art, societat i mentalitat”, al GN-MNAC

Cartell del curs: “La medalla devocional. Art, societat i mentalitat”, al GN-MNACEls dies 23 i 24 de novembre de 2016, el Gabinet Numismàtic del Museu Nacional d’Art de Catalunya, han programat el curs monogràfic: “La medalla devocional. Art, societat i mentalitat”, que forma part del cicle XX Curs d’història monetària hispànica.

Aquest curs està dedicat a la medalla en una de les seves projeccions més particulars: la medalla de devoció, que serà analitzada des de punts de vista diversos. Es tracta d’un element d’aparença modesta i d’una llarga tradició que va tenir una àmplia difusió a l’època moderna dins de les formes de manifestació i divulgació més genuïnes de la religiositat del barroc. El seu fàcil transport i el caràcter d’element associat a la vida i a la devoció privada van fer que la seva extensió fos ràpida arreu, incloent les missions més remotes, com un eficaç mitjà de difusió de creences i devocions. A més, va tenir una llarga vigència fins als anys setanta del segle XX, quan va entrar en una ràpida decadència.

Catalunya, com la resta de l’Europa de la Contrareforma, ha estat un territori ric en aquesta manifestació: punt de recepció de medalles foranes i de producció de peces per a ús de grans centres de pelegrinatge; el cas més paradigmàtic és el monestir de Montserrat.

La bateria d’intervencions del curs permetrà fer una aproximació integral en aquest fenomen des dels seus orígens fins a la contemporaneïtat tot repassant els actors implicats, així com les seves tècniques, l’evolució artística seguint els gustos, les necessitats i les demandes de la societat en cada moment.

Curs reconegut pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya com a activitat de formació permanent adreçada al professorat.

Informació i inscripcions: Gabinet Numismàtic de Catalunya, tel. 93 622 03 60

| Descarregueu el tríptic amb el programa i altres informacions clicant aquí |