Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “Intervenció arqueològica a la catedral de Sant Pere de Vic, 2019”

Us presentem el vídeo de la setena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021 que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat el dimecres 24 de febrer de 2021.

Intervenció arqueològica a la catedral de Sant Pere de Vic, 2019

Conferenciants: Josep Maria Vila Carabasa i Dídac Pàmies Gual

Moderadora: Imma Ollich i Castanyer

Entre els anys 2019 i 2020 s’han dut a terme diverses intervencions arqueològiques entorn de la catedral de Sant Pere de Vic, promogudes pel Bisbat de Vic, el Ministeri de Foment i la Fundació La Caixa, dins el marc del programa Episcopus 2015-2018. La intervenció arqueològica realitzada a la cruïlla entre el carrer del Cloquer i el carrer dels Dolors ha permès determinar l’evolució històrica i arquitectònica de l’edifici de l’Escrivania des del seu origen, l’any 1444, fins a l’actualitat; la presència d’una necròpolis entre el campanar romànic i l’Escrivania, on actualment es localitza la casa del campaner, i les restes de la porta gòtica de Sant Joan, erigida l’any 1579. A la banda sud-oest del conjunt episcopal s’ha portat a terme una segona intervenció arqueològica que ha permès localitzar les fonamentacions del claustre gòtic i part del romànic, desmuntat al segle XVIII per l’engrandiment de la catedral vers al sud, així com diferents construccions d’època romana sota l’edifici de la Canònica i la continuació de la necròpolis medieval de l’Albergueria, datada entre els segles VII i XII

Declarada BCIN, en la categoria de Zona Arqueològica, la vil·la romana de Vilauba (Camós i Porqueres, Pla de l’Estany)

El 23 de febrer de 2021, a proposta del Departament de Cultura, el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar declarar Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de Zona Arqueològica, la vil·la romana de Vilauba, al Pla de l’Estany. Amb data 25 de febrer de 2021, l’Acord de Govern de la declaració ha estat publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

La vil·la romana de Vilauba és un jaciment arqueològic que correspon a un establiment rural d’època romana datat entre els segles II-I aC i els segles VI-VII dC. Aquesta llarga ocupació el converteix en un jaciment excepcional per a l’estudi del món rural d’època romana a Catalunya. L’àmplia cronologia de la vil·la (més de 700 anys de seqüència ininterrompuda) permet conèixer l’evolució del model d’explotació i ocupació del territori imposat per Roma a partir del segle I aC i fins el trànsit al període alt-medieval.

El jaciment de Vilauba es troba situat en el paratge conegut amb el nom del Pla de la Perpinyana, a l’oest del terme municipal de Camós, i ocupa també una reduïda part del terme municipal de Porqueres. L’entorn de Vilauba és en realitat una vall d’uns dos quilòmetres i mig de llargada per uns sis-cents metres d’amplada. El jaciment es situa a l’oest de la vall, en un indret lleugerament elevat, des d’on domina una petita plana. La vil·la queda emmarcada entre dos torrents que la tanquen al nord i al sud i ocupa una extensió aproximada de 10.000 m2.

El bon estat de conservació de les restes arqueològiques i la superposició de les diferents edificacions ha facilitat la interpretació que el jaciment va viure tres etapes històriques. La primera etapa ben coneguda correspon al període altimperial (segles I-III dC), el final del qual ve marcat per un incendi sobtat que destrueix una bona part de l’habitatge principal. Aquest tràgic succés marca l’inici de la segona gran etapa que, cronològicament, abasta els segles IV i V dC. El final d’aquesta fase està marcat per un seguit de transformacions constructives i funcionals que, a la pràctica, representen el darrer esforç per mantenir el model de l’antiga vil·la i frenar el seu declivi. Els canvis radicals que es constaten durant la darrera etapa, amb la creació d’un petit vilatge datat entre els segles VI-VII dC, són conseqüència d’una transformació profunda del model tradicional romà de poblament rural i d’explotació del territori. La identificació d’aquest establiment amb el topònim Villa Alba conservat en documents del segle X i, posteriorment, la seva pervivència en un mas proper, permeten seguir el fil de l’antic establiment romà fins a l’actualitat.

La riquesa, la singularitat, la quantitat i l’excel·lent estat de conservació d’algunes de les peces recuperades constitueixen un altre dels valors fonamentals del jaciment de Vilauba. Així mateix, l’ampli ventall cronològic del jaciment, amb més de set segles d’història continuada, permet estudiar, conservar i exhibir la cultura material des de l’arribada dels romans fins pràcticament l’època alt-medieval. Vilauba és, però, sobretot excepcional i singular pel fet d’haver aportat conjunts únics, motivats pel tràgic succés que va patir en el curs de la seva existència, l’incendi del segle III dC, i que ha permès conservar molts materials en el seu lloc original. 

Vilauba és també un jaciment extraordinari per la intensa recerca arqueològica realitzada durant més de 40 anys de treballs continuats, iniciats l’any 1978 i que segueixen en curs fins l’actualitat, i que ha convertit el jaciment en un referent en l’àmbit nacional i internacional per estudiar el món rural d’època romana en general, i per conèixer la transformació del camp a partir de la romanització i fins al pas a l’alta edat mitjana. El valor patrimonial i la significació històrica de Vilauba són de gran rellevància perquè de bon començament es va apostar per la seva recuperació, posada en valor i divulgació, tot adequant el jaciment per a la visita pública, amb una mínima infraestructura de suport.

La delimitació de la zona arqueològica i la seva declaració com a BCIN estableix la seva protecció i els criteris bàsics, que amb caràcter específic, s’aplicaran a les intervencions a la zona , els quals precisaran la necessitat d’autorització prèvia del Departament de Cultura per a actuacions com els anivellaments del terreny, la plantada i arrencada d’arbres o les remocions i excavacions del terreny per a qualsevol tipus d’instal·lacions que afecti el subsòl i que superin els 30 cm de gruix des de la cota del terreny.

Aquest any està previst actuar a la zona est del Camp Baix, on es preveu intervenir en un forn de fabricació de terrissa localitzat mitjançant la prospecció geofísica. També es preveu avançar en l’estudi de reconstrucció paleoambiental de Vilauba durant els segles V-VII dC a partir dels materials exhumats en l’excavació d’un pou excavat els anys 2019-21.

Amb aquesta declaració, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia ja suma 227 expedients de BCIN corresponents al patrimoni arqueològic declarats.

| Descarregueu la declaració al DOGC en pdf |

| Per a més informació sobre el jaciment consulteu el web del Museu Arqueològic de Banyoles|

| Per a més informació sobre els expedients de BCIN declarats consulteu l’apartat de Protecció Legal de la pàgina web Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural|

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “Intervenció arqueològica a la catedral de Sant Pere de Vic, 2019”

Us recordem que aquest proper dimecres 24 de febrer a les 18 hores tindrà lloc la setena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021.

Intervenció arqueològica a la catedral de Sant Pere de Vic, 2019

Conferenciants: Josep Maria Vila Carabasa i Dídac Pàmies Gual

Moderadora: Imma Ollich i Castanyer

Entre els anys 2019 i 2020 s’han dut a terme diverses intervencions arqueològiques entorn de la catedral de Sant Pere de Vic, promogudes pel Bisbat de Vic, el Ministeri de Foment i la Fundació La Caixa, dins el marc del programa Episcopus 2015-2018. La intervenció arqueològica realitzada a la cruïlla entre el carrer del Cloquer i el carrer dels Dolors ha permès determinar l’evolució històrica i arquitectònica de l’edifici de l’Escrivania des del seu origen, l’any 1444, fins a l’actualitat; la presència d’una necròpolis entre el campanar romànic i l’Escrivania, on actualment es localitza la casa del campaner, i les restes de la porta gòtica de Sant Joan, erigida l’any 1579. A la banda sud-oest del conjunt episcopal s’ha portat a terme una segona intervenció arqueològica que ha permès localitzar les fonamentacions del claustre gòtic i part del romànic, desmuntat al segle XVIII per l’engrandiment de la catedral vers al sud, així com diferents construccions d’època romana sota l’edifici de la Canònica i la continuació de la necròpolis medieval de l’Albergueria, datada entre els segles VII i XII

La conferència tindrà lloc en directe a les 18 hores a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Els assistents podran formular qüestions i preguntes a través del xat del YouTube que els conferenciants respondran un cop finalitzada la seva exposició.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció que té la Tribuna d’Arqueologia dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

II Curs d’iniciació a la moneda antiga al MNAC

El Gabinet Numismàtic de Catalunya del Museu Nacional d’Art de Catalunya ha organitzat el “II Curs d’iniciació a la moneda antiga”, que tindrà lloc en format virtual els dimarts 2, 9 i 16 de març de 2021 i serà impartit per la Doctora Maria Clua i Mercadal, Adjunta de Conservació del Gabinet Numismàtic de Catalunya.

Aquest Curs d’iniciació a la moneda antiga s’organitza amb l’objectiu d’iniciar el públic no especialitzat en el coneixement de la moneda en circulació a la península Ibèrica a l’antiguitat, i s’adreça als estudiants i als interessats en la història, l’arqueologia i la numismàtica encara que no tinguin coneixements específics en la matèria, ja que es tracta d’un curs d’iniciació.

L’objectiu de les sessions és apropar el món de la numismàtica als assistents amb unes nocions bàsiques sobre com llegir i interpretar una moneda. Es partirà de la troballa d’una peça, i de mica en mica s’analitzarà tota la informació continguda en les seves cares. Una primera lectura a nivell físic, per saber què expliquen les imatges i les inscripcions de l’anvers i del revers o en quin metall i tècnica han estat fabricades. Una valoració com a objecte històric, quines han estat les motivacions i circumstàncies que han propiciat l’emissió de la moneda. També s’analitzarà què significa i quines conclusions es poden extreure de la troballa d’una peça en context arqueològic. En darrer lloc, com es classifica i documenta una moneda, quins elements cal destacar i quines eines són necessàries per arribar a la bona definició. Tots aquests coneixements bàsics s’aplicaran a les sèries monetàries d’època antiga presents a la península Ibèrica, monedes gregues, semites, ibèriques i romanes. Un llarg recorregut per la nostra història monetària.  

El curs es realitzarà en línia a través de la plataforma Zoom els dies 2, 9 i 16 de març de 2021.

Les inscripcions i el pagament del curs es poden fer al web del Museu fins al 25 de febrer.

Per a més informació i inscripcions descarregueu-vos el programa en pdf

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “Fòssils excepcionals que requereixen excavacions excepcionals”

Us presentem el vídeo de la sisena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021 que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat ahir dimecres 10 de febrer de 2021.

Fòssils excepcionals que requereixen excavacions excepcionals

Conferenciant: Xavier Ros i Visús

Moderador: Àngel Galobart Lorente

La riquesa de fòssils de dinosaure a Catalunya és excepcional tant pel que fa a la quantitat com a la diversitat. El Prepirineu català conserva els darrers dinosaures que van viure a Europa fa entre 72 i 66 milions d’anys, i s’hi troben ossos, ous, petjades i altres fòssils que ens permeten descriure aquestes espècies, saber com era la seva biologia i l’ecosistema on vivien. La troballa de dos fòssils excepcionals localitzats en zones amb un alt grau de degradació -una marca de pell deixada en unes argiles per un dinosaure sauròpode i un niu d’ous de dinosaure- va activar totes les alarmes pel perill de destrucció d’aquestes peces i es van dur a terme dues actuacions d’urgència. Davant de la complexitat tècnica de l’extracció dels fòssils es va optar per aplicar metodologies adaptades a cada tipus de pedra, situació del fòssil i accessibilitat. Per a la marca de pell, situada a la part superior d’una paret vertical i creuada per alguna esquerda, es va optar per fabricar un marc metàl·lic que servís de contenidor del bloc que s’havia d’extreure. En canvi, en el cas del niu d’ous de dinosaure, que es trobava a la llera del riu i lluny de camins d’accés, es va aplicar el mètode d’extracció amb ciments expansius, ja utilitzat, amb èxit, en un altre niu de la mateixa zona.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “Fòssils excepcionals que requereixen excavacions excepcionals”

Us recordem que aquest proper dimecres 10 de febrer a les 18 hores tindrà lloc la sisena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021.

Fòssils excepcionals que requereixen excavacions excepcionals

Conferenciant: Xavier Ros i Visús

Moderador: Àngel Galobart Lorente

La riquesa de fòssils de dinosaure a Catalunya és excepcional tant pel que fa a la quantitat com a la diversitat. El Prepirineu català conserva els darrers dinosaures que van viure a Europa fa entre 72 i 66 milions d’anys, i s’hi troben ossos, ous, petjades i altres fòssils que ens permeten descriure aquestes espècies, saber com era la seva biologia i l’ecosistema on vivien. La troballa de dos fòssils excepcionals localitzats en zones amb un alt grau de degradació -una marca de pell deixada en unes argiles per un dinosaure sauròpode i un niu d’ous de dinosaure- va activar totes les alarmes pel perill de destrucció d’aquestes peces i es van dur a terme dues actuacions d’urgència. Davant de la complexitat tècnica de l’extracció dels fòssils es va optar per aplicar metodologies adaptades a cada tipus de pedra, situació del fòssil i accessibilitat. Per a la marca de pell, situada a la part superior d’una paret vertical i creuada per alguna esquerda, es va optar per fabricar un marc metàl·lic que servís de contenidor del bloc que s’havia d’extreure. En canvi, en el cas del niu d’ous de dinosaure, que es trobava a la llera del riu i lluny de camins d’accés, es va aplicar el mètode d’extracció amb ciments expansius, ja utilitzat, amb èxit, en un altre niu de la mateixa zona.

La conferència tindrà lloc en directe a les 18 hores a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Els assistents podran formular qüestions i preguntes a través del xat del YouTube que el conferenciant respondrà un cop finalitzada la seva exposició.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció que té la Tribuna d’Arqueologia dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Recull bibliogràfic d’Arqueologia i Paleontologia, desembre 2020-gener 2021

imatge recull biblJa es troba disponible el número 81 (desembre 2020-gener 2021) del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que posteriorment es dipositen a la Biblioteca del Patrimoni Cultural o a l’arxiu del mateix Servei, així com de diverses publicacions digitals.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions, els enllaços als textos de les publicacions digitals, l’enllaç als reculls bibliogràfics anteriors, al catàleg de la Biblioteca del Patrimoni Cultural i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “Novetats de la recerca al nucli ibèric del Tossal de la Pleta (campanyes 2015-2020): l’ocupació preibèrica i el complex romà imperial”

Us presentem el vídeo de la cinquena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021 que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat el dimecres 27 de gener de 2021.

Novetats de la recerca al nucli ibèric del Tossal de la Pleta (campanyes 2015-2020): l’ocupació preibèrica i el complex romà imperial

Conferenciants: David Asensio Vilaró, Carlota Celorrio Arpón, Ramon Cardona Colell, Maria Franco Luna, Cristina Garcia Dalmau, Jordi Morer de Llorens, Josep Pou Vallès i Jordi Vallverdú Pastó

Moderadora: Natàlia Alonso Martínez

Tossal de la PletaEl jaciment del Tossal de la Pleta està situat al terme municipal de Belianes (l’Urgell, Lleida). Des de l’any 2010 s’hi han realitzat onze campanyes ininterrompudes d’arqueologia programada, la darrera el setembre del 2020, incloses dins un projecte de recerca titulat “Característiques i evolució del poblament d’època ibèrica (Ilergècia oriental) i època romana a l’Urgell”. Les primeres intervencions arqueològiques (2010-2015), dutes a terme a la part central del turó, posen de manifest l’urbanisme complex d’un assentament de grans dimensions, amb un ventall cronològic que abraça del segle VII aC al segle I aC, amb un moment àlgid al segle III aC. Els darrers treballs (2015-2020) s’han focalitzat en l’obertura i l’excavació d’un nou sector ubicat a la banda est del tossal que posa al descobert un edifici d’època imperial (segles I-II dC). Es tracta d’una construcció de planta rectangular amb subdivisions internes fonamentada sobre les restes de les estructures ibèriques. A més dels treballs realitzats a la banda est del turó, les excavacions efectuades a la part central del tossal han evidenciat la fase d’ocupació més antiga. En efecte, la troballa de fragments de coberta associats a elements ceràmics corresponents a l’horitzó del bronze final/primera edat del ferro constaten un hàbitat d’aquest moment que, fins ara, només es podia intuir per troballes esporàdiques descontextualitzades.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “Novetats de la recerca al nucli ibèric del Tossal de la Pleta (campanyes 2015-2020): l’ocupació preibèrica i el complex romà imperial”

Us recordem que aquest proper dimecres 27 de gener a les 18 hores tindrà lloc la cinquena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021.

Novetats de la recerca al nucli ibèric del Tossal de la Pleta (campanyes 2015-2020): l’ocupació preibèrica i el complex romà imperial

Conferenciants: David Asensio Vilaró, Carlota Celorrio Arpón, Ramon Cardona Colell, Maria Franco Luna, Cristina Garcia Dalmau, Jordi Morer de Llorens, Josep Pou Vallès i Jordi Vallverdú Pastó

Moderadora: Natàlia Alonso Martínez

Tossal de la PletaEl jaciment del Tossal de la Pleta està situat al terme municipal de Belianes (l’Urgell, Lleida). Des de l’any 2010 s’hi han realitzat onze campanyes ininterrompudes d’arqueologia programada, la darrera el setembre del 2020, incloses dins un projecte de recerca titulat “Característiques i evolució del poblament d’època ibèrica (Ilergècia oriental) i època romana a l’Urgell”. Les primeres intervencions arqueològiques (2010-2015), dutes a terme a la part central del turó, posen de manifest l’urbanisme complex d’un assentament de grans dimensions, amb un ventall cronològic que abraça del segle VII aC al segle I aC, amb un moment àlgid al segle III aC. Els darrers treballs (2015-2020) s’han focalitzat en l’obertura i l’excavació d’un nou sector ubicat a la banda est del tossal que posa al descobert un edifici d’època imperial (segles I-II dC). Es tracta d’una construcció de planta rectangular amb subdivisions internes fonamentada sobre les restes de les estructures ibèriques. A més dels treballs realitzats a la banda est del turó, les excavacions efectuades a la part central del tossal han evidenciat la fase d’ocupació més antiga. En efecte, la troballa de fragments de coberta associats a elements ceràmics corresponents a l’horitzó del bronze final/primera edat del ferro constaten un hàbitat d’aquest moment que, fins ara, només es podia intuir per troballes esporàdiques descontextualitzades.

La conferència tindrà lloc en directe a les 18 hores a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Els assistents podran formular qüestions i preguntes a través del xat del YouTube que els conferenciants respondran un cop finalitzada la seva exposició.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció que té la Tribuna d’Arqueologia dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “L’aqüeducte romà de Bàrcino abans d’entrar a la ciutat. Carrer de les Magdalenes i plaça del Vuit de Març”

Us presentem el vídeo de la quarta conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021 que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat ahir dimecres 13 de gener de 2021.

L’aqüeducte romà de Bàrcino abans d’entrar a la ciutat. Carrer de les Magdalenes i plaça del Vuit de Març

Conferenciants: Mikel Soberón, Adriana Vilardell, Montserrat Pugès i Emiliano Hinojo

Moderadora: Carme Miró i Alaix

Ortofoto de l’aqüeducte de la plaça Vuit de Març de Barcelona. Autor: Rubén Ramírez-Global Geomática SL

Des del 2006 fins al 2019 s’ha excavat l’entorn de l’aqüeducte romà de Bàrcino en diversos punts propers a la ciutat. Es vol fer un resum i una posada al dia dels resultats obtinguts, des de l’estratigrafia ibèrica i republicana prèvia a la construcció de l’obra hidràulica fins a la fossilització d’aquesta estructura en el parcel·lari actual de la ciutat. Així mateix, s’exposaran els criteris de restauració aplicats a les bases dels pilars del carrer de les Magdalenes, 13-15, i a la paret mitgera de la plaça del Vuit de Març.