Obertes les inscripcions per participar a les VIII Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central i inauguració de l’exposició «Puig Ciutat: la història d’un assalt violent»

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Des del passat 15 de setembre estan obertes les inscripcions per participar a les VIII Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central, que se celebraran els dies 30 i 31 d’octubre al Cafè-Teatre Orient de Prats de Lluçanès i al jaciment de Puig Ciutat d’Oristà.

El diumenge 18 d’octubre s’inaugurarà a Ca l’Andreuet de Prats de Lluçanès l’exposició «Puig Ciutat: la història d’un assalt violent».

L’assistència a les VIII Jornades és gratuïta prèvia inscripció obligatòria. Cal fer la inscripció mitjançant l’enllaç de la web de l’Ajuntament de Prats de Lluçanès: https://pratsdellucanes.cat/jornades-arqueologia-2026.

Les Jornades estan obertes a totes aquelles persones vinculades al patrimoni cultural des de la vessant més professional, científica, acadèmica i didàctica, però també a totes aquelles que estiguin interessades.

El Programa de les Jornades ja està tancat. El divendres 30 d’octubre estarà dedicat a l’època romana a la Catalunya Central i s’iniciarà amb la ponència marc que portarà per títol «La implantació romana a la Catalunya Central: evidències i contrast de la recerca recent», a càrrec de Jordi Principal, director del Museu d’Història de Catalunya. Després de la pausa-cafè s’ha programat una taula-col·loqui amb diferents investigadors, on el debat se centrarà sobretot en l’estat actual de la recerca en les comarques de la Catalunya Central en el període comprès aproximadament del segle II aC al II dC, entre la finalització del procés de romanització i la fase republicana fins a la consolidació del món romà durant l’alt imperi. Sota la batuta d’Isabel Rodà (ICAC-UAB) hi participaran els següents investigadors: Natàlia Salazar (UdL), Jordi Morera i Òscar Trullàs (Arqueòlegs.cat), Josep Farguell i Josep Sánchez (Societat d’Arqueologia del Berguedà), Àngels Pujol i Robert Tamba (Associació GIRA), Imma Mestres (Museu Camp de les Lloses), Montserrat Rocafiguera (Fundació l’Esquerda) i Ramon Cardona (Centre Estudis Lacetans CEL).

A la tarda, un cop finalitzat el debat, hi haurà el taller: «Quan l’arqueologia es menja. El Moretum: cuina romana, espècies i  arqueologia viva a partir d’un poema pseudovirgilià», a càrrec de Kuanum. I per concloure el dia, està previst fer una conferència oberta a tot el públic entorn de les darreres investigacions sobre la Guerra Civil al Lluçanès, amb el títol «Recerques sobre la Guerra Civil al Lluçanès i el cas de Prats», a càrrec d’Anna Gorchs (periodista), Àngels Pujol (arqueòloga, DG de Memòria Democràtica) i Roser Reixach (antropòloga i historiadora). 

El dissabte 31 d’octubre al matí es presentaran 8 comunicacions sobre algunes de les intervencions arqueològiques i paleontològiques més rellevants corresponents al període 2024-2025, portades a terme a les comarques que configuren actualment la demarcació de la Catalunya Central: Anoia-Alta Segarra, Bages, Berguedà, Lluçanès, Moianès, Osona i Solsonès. Aquestes intervencions abracen totes les cronologies i es vol que totes les comarques hi siguin representades. Les jornades s’acabaran a la tarda amb una visita comentada al jaciment de Puig Ciutat, situat al municipi d’Oristà, per part dels directors del projecte de recerca Àngels Pujol i Robert Tamba (Associació GIRA).

Paral·lelament a les jornades, es podrà visitar a Ca l’Andreuet de Prats de Lluçanès l’exposició amb “Puig Ciutat: La història d’un assalt violent”  que s’inaugurarà el 18 d’octubre de 2026 i restarà oberta fins el 8 de novembre (horari de dilluns a dimecres de 8 h a 15 h i caps de setmana de 10 h a 14 h).

 

 

 

Durant el matí del 18 d’octubre en els jardins d’aquest edifici es faran dues activitats adreçades també al públic en general, que consistiran en una recreació històrica sobre l’armament i les tècniques de combat de l’exèrcit romà d’època cesariana i el taller “Descobreix la vida dels nostres avantpassats i juga a ser arqueòleg”.

L’organització convida tothom a assistir a les jornades, ja que la recerca arqueològica forma part del debat científic, però també és coneixement del bé comú i, per tant, cal obrir-lo a la societat.

Consulteu el Programa de les Jornades en pdf

Recull bibliogràfic d’Arqueologia i Paleontologia, juny-setembre 2026

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Ja es troba disponible el número 123 (juny-setembre 2026) del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora des del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben al Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic i que posteriorment es dipositen a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General del Patrimoni Cultural o a l’arxiu del mateix Servei, així com de diverses publicacions digitals.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions, els enllaços als textos de les publicacions digitals, l’enllaç als reculls bibliogràfics anteriors, al catàleg de la Biblioteca del Patrimoni Cultural i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

 

VII Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Dissabte 7 de novembre de 2026 – Palau Oliver de Boteller – Tortosa

Cada nova intervenció arqueològica en els escenaris de la Guerra Civil amplia el nostre coneixement del conflicte i, alhora, planteja nous reptes per identificar, documentar i protegir les seves traces materials. Amb aquesta voluntat, el 7 de novembre de 2026 se celebra la VII Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al Front de l’Ebre, una iniciativa organitzada conjuntament pel Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) i el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre. Després de tretze anys de col·laboració, la Jornada s’ha consolidat com un punt de trobada per compartir resultats, contrastar metodologies i acostar a la societat un patrimoni encara molt present en el paisatge i en la memòria col·lectiva.

En aquesta edició també es presentaran treballs de més enllà del nostre territori i de fora de Catalunya, tant vinculats a l’àmbit de la recerca com al de les intervencions preventives.

La ponència marc abordarà l’arqueologia de la Guerra Civil i de la repressió franquista a partir dels resultats de  les recerques al camp de concentració d’Albatera i dels nous projectes al penal de Formentera, l’embassament del Cenajo i la caserna republicana de Santa Pola. Les comunicacions presentaran els resultats de les intervencions del Pla de fosses de la Generalitat de Catalunya al cementiri de Masdenverge i a l’hospital militar republicà de l’Ermita del Remei de Flix; l’estudi del patrimoni cultural de la Terra Alta davant la violència i la guerra; els resultats d’una dècada de treballs de recuperació de la memòria i d’exhumació de fosses a les Illes Balears; i els testimonis materials del Front del Pallars documentats a Esplà i Enseu. La jornada també tractarà l’impacte dels nous projectes d’energies renovables sobre el patrimoni arqueològic del territori ebrenc.

El programa d’enguany ofereix una mirada àmplia, que va dels espais de combat i les arquitectures militars als centres de reclusió, els hospitals de guerra i les fosses. Aquesta diversitat permet reflexionar sobre una qüestió compartida: com estudiar i preservar les evidències materials de la guerra i la repressió per integrar-les en el relat històric i la memòria col·lectiva.

L’arqueologia contemporània aporta dades que sovint no apareixen en la documentació escrita ni en els testimonis orals. L’excavació, la prospecció i l’estudi del territori permeten reconstruir episodis concrets, reconèixer les experiències dels qui els van viure i valorar uns vestigis especialment vulnerables. La Jornada vol afavorir aquest diàleg entre recerca, gestió patrimonial i transmissió social, imprescindible perquè el coneixement generat reverteixi en una conservació més responsable del patrimoni i contribueixi al desenvolupament d’una societat conscienciada amb la Memòria Democràtica.

Per acabar, en aquesta VII edició de la jornada també es presentarà la publicació de les Actes de la VI Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre celebrades el novembre de 2024. 

La jornada és gratuïta prèvia inscripció abans del 5 de novembre de 2026.

Per a més informació, consulta del programa i inscripcions cliqueu aquí

Consulteu el díptic amb el programa de la jornada

Jornades Europees de Patrimoni 2026. Patrimoni en risc: reviure, resistir, reimaginar

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Els dies 9, 10 i 11 d’octubre se celebren a Catalunya les Jornades Europees de Patrimoni (JEP). Amb prop de 450 activitats gratuïtes arreu del territori, són l’esdeveniment cultural participatiu més important d’Europa.

Ajuntaments, entitats i agrupacions culturals impulsen una àmplia oferta d’activitats per a tots els públics. Totes les propostes comparteixen un mateix objectiu: oferir recursos i experiències que permetin descobrir i gaudir del patrimoni cultural, entès com un bé comú, tant en l’àmbit local com en el marc europeu.

Catalunya ha participat en les Jornades Europees de Patrimoni des de la seva creació l’any 1991. Aquest projecte del Consell d’Europa, impulsat a Catalunya pel Departament de Cultura, compta amb la col·laboració de la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis, l’Associació de Micropobles de Catalunya, l’Institut Ramon Muntaner i l’Associació Capital de la Cultura Catalana.

Durant tres dies, la ciutadania tindrà l’oportunitat de 450 activitats i experiències adreçades a tots els públics. Les Jornades Europees de Patrimoni esdevenen una ocasió única per endinsar-nos en monuments, conjunts històrics, museus i jaciments d’arreu de Catalunya.

JEP 2026. Patrimoni en risc: reviure, resistir, reimaginar

El lema proposat pel Consell d’Europa per aquesta edició 2026 és «Patrimoni en risc: reviure, resistir, reimaginar», una invitació a reflexionar sobre els reptes que afronta el nostre patrimoni cultural i natural i sobre la necessitat de preservar-lo per a les generacions futures. Amb aquest lema, el Consell d’Europa vol posar l’accent en la capacitat del patrimoni per adaptar-se als canvis i continuar sent una eina de cohesió, identitat i coneixement.

Totes les activitats programades es poden consultar a la web de les Jornades, on es troba l’agenda en línia que permet cercar les activitats.

Consulteu la Nota de premsa del Departament de Cultura

Convocatòria derivada de les bases reguladores de les subvencions per a la dinamització local i la valorització del patrimoni cultural de l’Alt Pirineu i Aran per a l’any 2026

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

S’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució TER/3526/2026, de 30 de setembre, per la qual s’aprova la convocatòria derivada de les bases reguladores de les subvencions per a la dinamització local i la valorització del patrimoni cultural de l’Alt Pirineu i Aran, per a l’any 2026.

Es tracta d’una convocatòria per a la concessió de subvencions destinades a la dinamització local i la valorització del patrimoni cultural de l’Alt Pirineu i Aran per a l’any 2026. La finalitat de la subvenció és fomentar les polítiques en l’àmbit de l’economia local, fer valer el patrimoni cultural i millorar la competitivitat professional.

El termini de presentació de sol·licituds és de 20 dies naturals a partir del dia següent de la publicació d’aquesta Resolució en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Accediu a la Resolució publicada al DOGC clicant aquí.

Nous protocols per a la gestió de l’art rupestre a Catalunya

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Publicats en format digital el Protocol d’actuació davant el descobriment de nous conjunts d’art rupestre a Catalunya i el Protocol de documentació dels conjunts d’art rupestre a Catalunya, dos instruments vinculats al Pla de gestió de l’art rupestre de Catalunya 2030.

El Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic posa a disposició dels professionals i agents implicats en la gestió del patrimoni arqueològic rupestre dos nous protocols que estableixen criteris i procediments comuns per a la gestió de l’art rupestre a Catalunya.

Els dos documents formen part de les mesures previstes en el Pla de gestió de l’art rupestre de Catalunya 2030. Tot i que el Pla es troba encara en procés de tramitació per a la seva aprovació i publicació, diverses de les actuacions que preveu ja s’estan desenvolupant i implementant, entre les quals aquests dos protocols.

El Protocol d’actuació davant el descobriment de nous conjunts d’art rupestre a Catalunya estableix el procediment a seguir des de la comunicació d’una nova descoberta fins a la seva verificació, documentació i incorporació a l’Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya.

El Protocol de documentació dels conjunts d’art rupestre a Catalunya estableix els criteris i requeriments tècnics per a la documentació dels conjunts, amb l’objectiu d’homogeneïtzar els treballs i garantir una documentació adequada i comparable.

Ambdós protocols ja són aplicables i es poden consultar i descarregar des del dipòsit digital del Departament de Cultura DRAC, en català i castellà.

Consulteu el Protocol d’actuació davant el descobriment de nous conjunts d’art rupestre a Catalunya.

Consulteu el Protocol de documentació dels conjunts d’art rupestre a Catalunya.

Vídeo de l’acte de presentació del PAPCAT 2030

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

El Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic posa a disposició del sector i de la ciutadania l’enregistrament audiovisual de la presentació del Pla de l’Arqueologia i la Paleontologia de Catalunya 2030 (PAPCAT 2030) al dipòsit digital del Departament de Cultura DRAC.

L’acte de presentació del PAPCAT 2030, que va tenir lloc el 2 de juny de 2026 al Palau de Pedralbes de Barcelona, va comptar amb la presència de la consellera de Cultura, Sònia Hernández, acompanyada del director general del Patrimoni Cultural, Joaquim Borràs, que van presentar el pla davant dels professionals de l’arqueologia i la paleontologia que assistiren a la presentació. A l’acte, també van intervenir la subdirectora general del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, Marina Miquel, la professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, Anna Bach i el president de l’Associació d’Arqueòlegs de Catalunya, Isidre Pastor.

L’enregistrament permet recuperar la intervenció institucional on es detallen els eixos d’aquesta Estratègia Nacional destinada a ordenar, protegir i posar en valor els 14.478 jaciments inventariats a Catalunya.

Durant la presentació s’explica el procés de participació i cocreació que va fer possible el Pla, amb la implicació de prop de 500 professionals dels sectors públic i privat al llarg de 18 mesos, mitjançant vuit taules temàtiques i sis territorials.

També es repassen els continguts estructurals del PAPCAT 2030, desglossats en 5 objectius estratègics, 19 línies i 68 mesures operatives, així com l’aposta per la governança de la dada, l’Índex Global d’Acompliment (IGA) sobre 100 punts i les eines de rendició de comptes com el futur Visor Públic de Transparència.

Consulteu el vídeo de presentació del PAPCAT 2030

Descarregueu-vos la publicació del PAPCAT 2030

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2026 «Les muralles emirals de Balaguer. Darreres recerques»

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Us presentem el vídeo de la desena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2026.

Les muralles emirals de Balaguer. Darreres recerques

Conferenciants: Carme Alòs Trepat (Museu de la Noguera) i Andreu Moya Garra (Iltirta Arqueologia, SL)

Moderador: Josep Giralt Balagueró (Historiador)

Les muralles d’època emiral de Balaguer (Noguera) delimiten els barris que van créixer als peus del castell de la Suda a partir de finals del segle IX. La ciutat andalusina havia nascut al Pla d’Almatà. Amb la construcció de l’alcàsser, els anys 897-898, es van planificar dos nous barris, el del Torrent i el del Pla, al sud de la fortificació. Les intervencions arqueològiques dels darrers anys han tret a la llum restes dels recintes emmurallats que delimitaven aquests barris, les quals permeten estudiar-ne l’estructura poliorcètica, establir-ne el període d’ús i determinar-ne l’amortització durant el primer terç del segle XIV. Les darreres actuacions (2023-2024) han posat al descobert un tram de 90 metres del recinte emmurallat del barri del Pla —actual barri del Firal—, que fins ara es coneixia parcialment. Adossats a la muralla emiral s’han documentat diversos espais domèstics i un petit sitjar, datats en els primers segles d’ocupació de l’àrea. També ha aparegut la muralla gòtica que va substituir la fortificació andalusina. La intervenció arqueològica ha portat associada una actuació de conservació i restauració sobre la pedra sorrenca —molt malmesa— de la defensa emiral. La recerca encara no està tancada i haurà de permetre, en un futur pròxim, documentar altres aspectes fonamentals, com ara l’existència d’un fossat, la disposició i l’alternança de torres o la presència de portes.

El vídeo de la conferència ha quedat a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2026 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2026 en pdf

26è Cap de setmana ibèric

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Aquest cap de setmana del 3 i 4 d’octubre se celebra el 26è Cap de setmana ibèric, un esdeveniment organitzat pel Museu d’Arqueologia de Catalunya amb activitats gratuïtes arreu del territori.

En el marc de la celebració de Barcelona, Capital Mundial de l’Arquitectura 2026, el 26è Cap de setmana ibèric ens convida a descobrir i redescobrir el patrimoni ibèric des d’una nova mirada: la de l’arquitectura i l’urbanisme.

Els dies 3 i 4 d’octubre, una trentena de jaciments, museus i centres d’interpretació de la Ruta dels Ibers obren les portes per apropar-nos a la manera com les comunitats ibèriques construïen, organitzaven i habitaven els seus espais. Les cases, els carrers, les muralles i els espais públics ens parlen de la seva manera de viure, de relacionar-se i d’entendre el territori.

A través de jornades de portes obertes, arqueologia experimental, visites guiades i teatralitzades, activitats, tallers, xerrades i propostes per a tots els públics, el 26è Cap de setmana ibèric permetrà conèixer com l’arquitectura i l’organització de les ciutats i poblats ibèrics reflecteixen una societat complexa i diversa.

Una oportunitat per acostar-nos al món ibèric a través dels seus espais construïts i entendre que, darrere dels vestigis, de cada mur, carrer o edifici, també hi ha una història sobre les persones que els van crear i habitar.

Consulteu el programa del 26è Cap de setmana ibèric en pdf

Per a més informació consulteu la web del Museu d’Arqueologia de Catalunya

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2026 «Les muralles emirals de Balaguer. Darreres recerques»

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Us recordem que el dimecres 30 de setembre a les 18 hores tindrà lloc la desena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2026.

Les muralles emirals de Balaguer. Darreres recerques

Conferenciants: Carme Alòs Trepat (Museu de la Noguera) i Andreu Moya Garra (Iltirta Arqueologia, SL)

Moderador: Josep Giralt Balagueró (Historiador)

Les muralles d’època emiral de Balaguer (Noguera) delimiten els barris que van créixer als peus del castell de la Suda a partir de finals del segle IX. La ciutat andalusina havia nascut al Pla d’Almatà. Amb la construcció de l’alcàsser, els anys 897-898, es van planificar dos nous barris, el del Torrent i el del Pla, al sud de la fortificació. Les intervencions arqueològiques dels darrers anys han tret a la llum restes dels recintes emmurallats que delimitaven aquests barris, les quals permeten estudiar-ne l’estructura poliorcètica, establir-ne el període d’ús i determinar-ne l’amortització durant el primer terç del segle XIV. Les darreres actuacions (2023-2024) han posat al descobert un tram de 90 metres del recinte emmurallat del barri del Pla —actual barri del Firal—, que fins ara es coneixia parcialment. Adossats a la muralla emiral s’han documentat diversos espais domèstics i un petit sitjar, datats en els primers segles d’ocupació de l’àrea. També ha aparegut la muralla gòtica que va substituir la fortificació andalusina. La intervenció arqueològica ha portat associada una actuació de conservació i restauració sobre la pedra sorrenca —molt malmesa— de la defensa emiral. La recerca encara no està tancada i haurà de permetre, en un futur pròxim, documentar altres aspectes fonamentals, com ara l’existència d’un fossat, la disposició i l’alternança de torres o la presència de portes.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimonigencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2026 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2026 en pdf