Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2016-2017: “La terrisseria ibèrica de les Hortes de Cal Pons – Corral Nou (Pontons, Alt Penedès)” (en directe per internet)

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 3 de maig de 2017, 19,00h

Conferenciants: Ramon Cardona, David Asensio, Rafel Jornet i Jordi Herms
Moderador: Joan Sanmartí

El proper dimecres dia 3 de maig de 2017, a partir de les 19,00h, a la sala d’actes del Palau Marc (Rambla de Santa Mònica, 8, Barcelona), està programada la xerrada: “La terrisseria ibèrica de les Hortes de Cal Pons – Corral Nou (Pontons, Alt Penedès)”, dintre del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2016-2017,  que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

Des de l’any 2008 un equip d’arqueòlegs de la Universitat de Barcelona i el Centre d’Estudis Lacetans estudia aquesta terrisseria ibèrica, la més important coneguda fins al moment a Catalunya. Les prospeccions geofísiques, excavacions i activitats experimentals que s’hi han fet han permès documentar set forns de planta circular i la zona de taller on en els segles v-iv aC es van elaborar àmfores, peces de magatzem i de vaixella de ceràmica oxidada a torn, així com les tècniques de fabricació utilitzades.

La conferència, a càrrec de Ramon Cardona, David Asensio, Rafel Jornet i Jordi Herms, estarà moderada per Joan Sanmartí. La sessió s’emetrà en directe per vídeostreaming. Si voleu fer comentaris o preguntes pels ponents les podreu fer en els comentaris a aquest post o a Twitter amb el hashtag #tribuna2017

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


A continuació, us oferim una entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacatsde la seva xerrada.

  • Com es gesta aquest projecte i des de quan?

El coneixement i troballa del jaciment es deu a Pere Giró i Romeu, anys ‘30 s. XX. No es realitza cap més fins a l’any 1991. J. Mestres realitzà unes prospeccions i localitzà més materials arran de l’obertura d’una rasa d’un dipòsit d’aigua. Se cita el jaciment en l’inventari del Patrimoni Arqueològic de l’Alt Penedès que es duu a terme al llarg dels anys 1989 i 1991 a càrrec d’Artur Cebrià, Genís Ribé i Maria Rosa Senabre. L’any 1995 es realitza una intervenció d’urgència que permet fer una primera valoració seriosa del jaciment sense a penes excavar-lo. Els arqueòlegs són Rosa M. Senabre, Jordi Nadal i Anna Vargas. La recerca queda ininterrompuda després de la intervenció de 1995 fins que la Secció d’Arqueologia del Centre d’Estudis Lacetans, a instàncies de Magí Miret Mestres, arqueòleg  territorial de la zona, es posa en contacte el 2005 amb Mª Rosa Senabre, conservadora del Museu de Vilafranca, qui es compromet a passar-nos informació sobre el jaciment. No es té cap més resposta del Museu fins que Jordi Farré, arqueòleg-conservador de VINSEUM, es posa en contacte amb el Centre d’Estudis Lacetans i comunica el desgraciat accident i la malaurada pèrdua de l’anterior conservadora. Es reprèn el contacte amb el Museu i amb l’antic equip d’excavació, Jordi Nadal i Anna Vargas, que no posen inconvenients a que el Centre d’Estudis Lacetans assumeixi la recerca d’aquest jaciment per tal de poder investigar amb un jaciment de primera mà la producció de la ceràmica ibèrica. S’han realitzat fins al moment les intervencions següents: bianual 2008-2009, bianual 2010-2011, bianual 2012-2013, quadriennal 2014-2017. El jaciment s’inclou en un projecte més global de la Universitat de Barcelona “El canvi sociocultural a la Cessetània oriental (Penedès i Garraf) durant la Protohistòria i l’època romano republicana: una perspectiva històrica i evolutiva”Read More »

Publicació de la revista Tribuna d’Arqueologia 2013-2014

Portada de la revista Tribuna d’Arqueologia 2013-2014| Vegeu publicació |

Aquí teniu disponible la versió digital del llibre de recull anual del cicle 2013-2014 de la Tribuna d’Arqueologia. En aquesta publicació trobareu els següents articles:

Primeres pàgines i sumari

Presentació del volum p. 7
Maria Teresa Miró i Alaix, Cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia

El quarter nord de la vila fortificada de baixmedieval Sabadell i el barri artesà d’època moderna del Raval. Intervencions 2011-2013 p.11
Jordi Roig i Joan M. Coll

La vil·la del Pla de l’Horta (Sarrià de Ter, Gironès)  p. 38
Lluís Palahí, Josep Maria Nolla i David Vivó

Darreres intervencions al jaciment ibèric de les Maleses: excavacions i procés de museïtzació p. 60
Mercedes Durán, Gemma Hidalgo i Daniel Moly

Cova de Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat). La transformació d’un jaciment. L’episodi sepulcral del neolític postcardial p. 81
Manuel Edo, Ferran Antolín, Pablo Martínez, Concepció Castellana, Remei Bardera, Maria Saña, Maria Mercè Bergadà, M. Jesús Barrio, Trini Castillo, Elicínia Fierro i Eva Fornell

Reinici dels treballs als jaciments del pleistocè inferior del complex d’Incarcal (Crespià, Pla de l’Estany): campanyes 2009-2013 p. 106
Joan Madurell-Malapeira i Bienvenido Martínez-Navarro

De Sikarra a Prats de Segarra: noves descobertes arqueològiques al Municipium Sigarrense (els Prats de Rei, Anoia) entre la primera edat del ferro i l’edat mitjana p. 115
Natàlia Salazar, Dídac Pàmies i Iñaki Moreno

El Puig de Sitges: de la primera edat del ferro a l’època romana p. 135
Joan Garcia Targa, Magí Miret i Pere Izquierdo 

El jaciment dels Estinclells (Verdú, Urgell), una fortalesa ilergeta del segle III aC. Nova recerca a partir del Camp d’Experimentació de la Protohistòria (CEP)  p. 152
David Asensio, Ramon Cardona, Jordi Morer, Josep Pou, Oriol Saula i Natàlia Alonso

Intervencions arqueològiques a la pedrera del Mèdol (Tarragona) p. 177
Anna Gutiérrez i Jordi López

Vuit anys de recerca al jaciment arqueològic de la Dou (Sant Esteve d’en Bas, Garrotxa) (2006-2013): del neolític antic al bronze final p. 196
J Gabriel Alcalde, Lídia Colominas, Vanessa Navarrete, Enriqueta Pons, Jordi Revelles, Rafel Rosillo, Roger Sala, Maria Saña, Carlos Tornero i Oriol Vila

Era arqueologia aplicada ena restauracion e consolidacion deth temple e es entorns de Santa Maria d’Arties (Naut Aran, Val d’Aran) p.210
Pèir Còts

Deu anys d’excavacions paleontològiques als jaciments de dinosaures de Coll de Nargó (Alt Urgell) p.236
Àngel Galobart i Josep Peralba

Santa Creu de Rodes. Un poble medieval a la serra de Verdera p. 248
Montserrat Mataró, Imma Ollich i Anna Maria Puig

Resultats preliminars de la nova intervenció arqueològica a la vil·la romana del Pont del Treball a Barcelona p. 271
Daniel Alcubierre, Jordi Ardiaca, Pere Lluís Artigues i Sílvia Llobet

Control i excavacions arqueològiques fetes durant l’obra del gasoducte Martorell-Figueres: tram sud Martorell-Hostalric p. 313
Francesc X. Florensa, Damià Griñó, Esther Medina i Jordi Ramos

El projecte de recerca arqueològica a Althiburos i els seus encontorns (El Kef, Tunísia) p.345
Joan Sanmartí, Nabil Kallala, Maria Carme Belarte, Joan Ramon, Bouthéina Maraoui-Telmini, Moncef Ben Moussa, Núria Tarradell, Zakia Bel Haj Nasr Loum, Víctor Revilla, Rafel Jornet, Jordi Campillo, David Montanero, Sarhane Chérif, Thaïs Fadrique, Daniel López, Marta Portillo, Sílvia Valenzuela, Francisco Cantero, Mounir Torchani, Moufida Jenène i Mondher Hatmi

Història de l’arqueologia catalana. Formació i estabilització (1907-1975) p. 365
Francisco Gracia

 

Curs del Gabinet Numismàtic: “La moneda carolíngia a la Marca Hispànica”

Els dies 9 i 11 de maig de 2017, entre les 17,00 i les 20,00 hores, es desenvoluparà a l’Espai Innova del Museu Nacional d’Art de Catalunya el XXVII Seminari d’Història Monetària de la Corona d’Aragó: “La moneda carolíngia a la Marca Hispànica”, que organitza el Gabinet Numismàtic del MNAC.

La moneda carolíngia juga un paper fundacional en les emissions de Barcelona i dels altres comtats que acabarien conformant la Catalunya Vella. Carlemany i els seus successors van imposar i estendre arreu dels seus dominis un sistema monetari nou que es basava en unes encunyacions de diners en plata fina. Aquestes peces s’integraven en un sistema de moneda de compte –1 lliura = 20 sous i 1 sou = 12 diners– que permetia valorar monetàriament qualsevol bé i que va perdurar al Principat fins al segle XIX.

Dues coincidències han propiciat l’oportunitat de tractar monogràficament aquest període en el seminari d’enguany. La primera, és la compra per part de l’Ajuntament de Barcelona, l’any 2014, d’un diner de Barcelona corresponent al regnat de Lluís el  Pietós. La segona, és l’adquisició per part del Ministerio de Cultura, Educación y Deporte el mateix any d’un altre diner de Barcelona corresponent al regnat de Carlemany. Aquesta segona peça acaba de ser dipositada pel Museo Arqueológico Nacional al Museu Nacional per tal que el Gabinet Numismàtic la pugui exposar a la sala d’exposicions permanent mentre que la primera ja va ser exposada al Museu d’Història de la Ciutat el 2015.

Curs reconegut pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya com a activitat de formació permanent adreçada al professorat

| Per a més informació descarregueu el díptic en pdf |

Article: “An archosauromorph dominated ichnoassemblage in fluvial settings from the late Early Triassic of the Catalan Pyrenees (NE Iberian Peninsula)”

Esquema de les petjades de dinosaure (icnites) estret de l'article "An archosauromorph dominated ichnoassemblage in fluvial settings from the late Early Triassic of the Catalan Pyrenees (NE Iberian Peninsula)"L’equip dels paleontòlegs Eudald Mujal i Josep Fortuny, investigadors del Departament de Geologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), ha publicat a la revista PLOS ONE la descripció d’un gran conjunt de petjades d’arcosauromorfs, rèptils que posteriorment van donar lloc als cocodrils i als dinosaures, a l’article titulat: “An archosauromorph dominated ichnoassemblage in fluvial settings from the late Early Triassic of the Catalan Pyrenees (NE Iberian Peninsula)”.

Aquestes descobertes són fruït de les campanyes que s’estan realitzant des de 2012 en el marc dels projectes finançats pel Departament de Cultura: “Vertebrats del Permià i Triàsic de Catalunya i el seu context geològic” i “Evolució dels ecosistemes amb faunes de vertebrats del Permià i el Triàsic de Catalunya (2014-2017)”, on ha col·laborat el geòleg de Soriguera José Ángel López. En aquestes intervencions s’han investigat afloraments dels Pirineus corresponents als períodes Permià i Triàsic (amb unes edats compreses entre els 300 i els 200 milions d’anys) i s’han descobert una gran quantitat de nous jaciments ara inclosos en l’Inventari del patrimoni cultural català immoble.

| Per a més informació cliqueu aquí |

Finalització de les excavacions a la calçada lateral de C-31 a Badalona

L’empresa pública de la Generalitat de Catalunya, Infraestructures.cat, va redactar el projecte constructiu Calçada lateral a la C-31 sentit Barcelona pk 212+650 al 213+800. Fase 1 (trams 2 i 3). Tram Badalona per tal de descongestionar el trànsit que circula per l’interior del nucli urbà de Badalona. La traça prevista d’aquesta nova calçada transcorria per la zona nord de Badalona, travessant la part septentrional de l’àrea protegida com Bé Cultural d’Interès Nacional-Zona Arqueològica de la ciutat romana de Baetulo.

Les excavacions arqueològiques realitzades en aquesta àrea havien estat molt puntuals i reduïdes a petits sondejos que s’havien pogut efectuar aprofitant les rases i pous de fonamentació de dos edificis d’habitatges construïts a la pasada dècada dels anys 80. Si bé era probable que aquesta àrea es trobés encara dins la trama urbana de la ciutat romana, les restes detectades podien formar part de vil·les i àrees artesanals suburbanes, situades fora del recinte de la ciutat.

A fi de conèixer el grau d’afectació del patrimoni arqueològic i valorar si era viable l’execució del projecte de nova calçada, la Comisssió Territorial del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va dictaminar que s’havien de realitzar treballs arqueològics previs a l’inici de les obres. Infraestructures.cat va encomanar a l’empresa ÀTICS, SL la realització d’aquests treballs arqueològics, que van iniciar-se la darrera setmana del mes de setembre de 2016 sota la direcció d’Iñaki Moreno Expósito. A mitjan de desembre de 2016 van finalitzar els treballs de sondeig i delimitació de les zones amb restes amb mitjans mecànics i sota la supervisió de dos arqueòlegs. Fora de la zona declarada BCIN-ZA no es van localitzar restes arqueològiques, mentre que dins la zona protegida es van identificar quatre àrees amb presència de restes al subsòl.

Un cop valorades les característiques, extensió i fondària a la que es trobaven les restes i aprovat el corresponent pressupost, des del mes de gener fins a mitjan d’abril de 2017 un ampli equip de tècnics arqueòlegs i auxiliars de l’empresa ÀTICS ha dut a teme l’excavació exhaustiva de les restes existents. Els treballs s’han realitzat sota la supervisió de tècnics del Departament de Cultura de la Generalitat, Museu i Ajuntament de Badalona i Infraestructures.cat.

A la denominada Àrea 1, la situada més al nord-oest, es van excavar vuit sitges d’època romana i es van localitzar un centenar de rases de vinya d’època romana i moderna, de les quals se’n va excavar una mostra representativa. Entre l’Àrea 1 i 2 hi havia la continuació d’un carrer actual amb instal·lacions de serveis actius que no va poder ser excavat i per on podria passar el tram nord-oest de la muralla perimetral de la ciutat romana.Read More »

Presentació de la publicació: “Intervenir a la muralla romana de Barcelona. Una visió comparativa”

Portada del llibre: "Intervenir a la muralla romana de Barcelona"Avui dijous 20 d’abril a les 7 del vespre tindrà lloc al Museu d’Història de Barcelona la presentació de la publicació: “Intervenir a la muralla romana de Barcelona. Una visió comparativa”, a càrrec de l’arqueòleg, historiador i editor del llibre Eduard Riu. Aquest és el volum núm. 12 de la col·lecció Documents, que edita el MUHBA.

Les recerques arqueològiques i les restauracions al llarg dels anys han contribuït a configurar el paisatge actual de la muralla romana i comtal de Barcelona. En aquesta obra es mostren els resultats d’estudis històrics i arqueològics que situen les restes de la muralla en el conjunt històric i urbanístic de la ciutat. S’hi ressegueix la història de la restauració de la muralla de Barcelona, el moment actual de la recerca i es proposen les perspectives futures. Unes iniciatives que s’emmirallen en les actuacions i les recerques que s’han fet en altres muralles com les de Tarragona i Gijón, i cerquen inspiració en els casos paradigmàtics de les muralles de Carcassona i Roma.

Lloc: Sala de Martí l’Humà, MUHBA, Plaça del Rei, s/n, Barcelona

 

Excavacions a l’assentament de la primera edat del ferro de la Ferradura – els Castellets (Ulldecona, Montsià)

Entre els dies 27 de març i 9 d’abril de 2017 ha tingut lloc la novena campanya d’excavacions arqueològiques al jaciment de la Ferradura – els Castellets (Ulldecona, Montsià), la qual ha comptat amb la participació d’estudiants del grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Jaume I de Castelló, així com d’altres com la Universitat de Glasgow. L’actuació s’emmarca dins el projecte de recerca del GRAP (Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica) de la Universitat de Barcelona, “Primeres societats complexes a Catalunya: jaciments de Sant Jaume, Ferradura i Moleta del Remei”, sota la direcció arqueològica de Laia Font Valentín. El projecte té el suport de l’Ajuntament d’Ulldecona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

El GRAP ha continuat amb les tasques d’excavació dels àmbits A1, A3, A4, A6 i C2. A més, s’ha seguit treballant al voltant d’un dels objectius marcats des que es van endegar les investigacions l’any 2009, com és la identificació de tot el traçat del mur de tancament de l’assentament per tal de poder disposar, finalment, de la planta global i real de la Ferradura. De fet, la principal novetat al voltant d’aquesta nova campanya se centra en la tasca realitzada per posar al descobert bona part del mur de tancament de l’assentament, especialment en la seva part nord-oest. Un altre resultat important ha estat la possibilitat de confirmar que resta encara una part important de la seqüència estratigràfica original intacta, tant dins d’alguns dels àmbits que s’havien donat per exhaurits durant els treballs desenvolupats per J. Maluquer de Motes l’any 1972 (és, per exemple, el cas de l’àmbit 4, amb restes dels nivells inferiors), com en d’altres on, ni que sigui parcialment, ha estat possible fins i tot iniciar l’excavació de la seqüència ex novo (com en l’extrem oriental de l’àmbit 6). Tot plegat està proporcionant un seguit de materials, especialment ceràmics i d’altres elaborats amb terra crua.

Informació: Laia Font

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017: “El poblat neolític de Ca l’Estrada-2 (Canovelles, Vallès Oriental)”

Conferència: “El poblat neolític de Ca l’Estrada-2 (Canovelles, Vallès Oriental)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 19 d’abril de 2017, 19,00h

Conferenciants: Jordi Roig, Joan M. Coll, Josep A. Molina, Rocío Gómez i Joana Melo
Moderador: Ramon Ten

La intervenció arqueològica en extensió d’una superfície de 2.000 m2 ha permès localitzar un extraordinari poblat del neolític antic evolucionat, perfectament estructurat i organitzat. L’assentament fou segellat per rierades successives que l’han preservat fins als nostres dies en un estat de conservació excel·lent, i ha esdevingut un dels pocs i més complets assentaments de mitjan v mil·lenni aC que tenim a Catalunya. L’àrea d’habitació està centrada per dues cabanes circulars singulars fetes amb solera de pedra, diversos forns domèstics i llars de foc adjacents, així com àmbits d’abocador i nivells d’ús associats amb material arqueològic. L’àrea de necròpolis, lleugerament desplaçada i separada per un paleocanal antropitzat, ha proporcionat, per ara, dos sepulcres individuals en fossa amb aixovar.


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la seva propera xerrada.

  • La intervenció arqueològica preventiva feta entre 2015 i 2016 a l’àmbit del jaciment de Ca l’Estrada-2 i dins el solar a on s’hi ha de construir una escola, ha deixat al descobert una nova joia arqueològica a Canovelles. Concretament què s’ha descobert?

Hem localitzat un assentament neolític tipus poblat a l’aire lliure excepcional i en un excel·lent estat de conservació. Concretament, hem pogut excavar i documentar dues cabanes de planta circular força intactes, construïdes en solera de pedra i úniques a tota Catalunya i de les poques que hi ha a Espanya i Europa. S’ha pogut veure, també, que el poblat tenia ja una estructuració i organització molt ben planificada, amb espais diferenciats per als vius i per als morts. En un costat tenim l’àrea d’habitació amb les dues cabanes i diversos fogars i forns adjacents amb graella de còdols de pedra i troncs carbonitzats. També s’ha descobert part de l’àrea funerària, en la qual s’han excavat dos enterraments individuals en fossa de persones adultes. Un d’ells disposava d’aixovar funerari consistent en un vas ceràmic i una cabreta depositada als peus de l’individu.

  • En quin context històric se situen les troballes dins la prehistòria catalana?

L’assentament prehistòric de Canovelles s’emmarca en el període conegut com a Neolític Antic Evolucionat, dins el V mil·lenni aC. El conjunt de datacions radicarbòniques que hem realitzat dels enterraments i sobre carbons de les cabanes i els forns, ens permeten datar el conjunt del poblat neolític en un moment força precís i acotat, que ara com ara, podem fixar entre els anys 4.800 i 4.400 aC. Estem doncs davant d’una troballa arqueològica que ens permetrà aprofundir en el coneixement i l’articulació de les societats prehistòriques del nord-est peninsular, i una descoberta que aporta dades inèdites i nova informació sobre l’organització i el funcionament dels assentaments i les comunitats neolítiques a Catalunya.

  • En quin estat de conservació s’ha localitzat el jaciment prehistòric?

L’assentament neolític està pràcticament intacte, amb una conservació extraordinària, a on hem pogut documentar fins i tot, els paviments i nivells de circulació tant de les pròpies cabanes com de tot l’espai adjacent del poblat. Destaquen els àmbits d’abocador i les abocades de deixalles domèstiques generades pels seus pobladors, amb una presència abundant de restes ceràmiques i faunístiques que ens proporcionen informació de primer ordre sobre el mode de vida. Aquest bon estat de conservació de l’assentament és degut al ràpid cobriment que va tenir, quedant totalment segellat per les rierades successives d’una riera pròxima, que van tapar les restes del poblat neolític amb quasi els dos metres de terres i sorres aportades. Tenim molt pocs jaciments d’aquest període tan ben conservats i segellats en un moment tan precís. Es tracta, d’un assentament prehistòric de primer ordre, destacant, sobretot, les dues cabanes circulars amb paviment de solera de pedres, que a hores d’ara, constitueixen un dels pocs exemples ‘d’arquitectura’ domèstica i de construcció d’unitats d’habitació neolítiques que tenim a Catalunya.

 

Activitats a la Font de la Canya: “Vine a conèixer per setmana santa l’origen de la vinya i el vi al Penedès”

Cartell de les activitats al jaciment de la Font de la Canya per setmana Santa: “Vine a conèixer per setmana santa l'origen de la vinya i el vi al Penedès”El jaciment de la Font de la Canya obrirà les seves portes per setmana Santa durant els dies 14, 15 i 16 d’abril per donar a conèixer el patrimoni arqueològic i cultural del Penedès.

Les visites, que tenen una durada d’una hora i mitja aproximadament, seran guiades per l’equip d’arqueologia. Comencen a les 11,00h i a les 17,00h de divendres i dissabte, i el diumenge només a les 11,00h. No cal reserva prèvia.

Lloc: El punt de trobada és la rectoria de Sant Pere d’Avinyó, d’Avinyonet del Penedès.

Preus: La tarifa bàsica de visita comentada és de 7,50 € públic general i 5,50 € per a estudiants i pensionistes.

Més informació a:  arqueovitis@gmail.com / Tel. 608. 86.69.79

Curs: “Esquimals i víkings a Groelàndia: d’un medi verge a la construcció d’un paisatge agropastoral”

Cartell del curs: "Esquimals i víkings a Groelàndia: d'un medi verge a la construcció d'un paisatge agropastoral"La Secció de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de Barcelona ha organitzat un curs de 6 hores de durada que es desenvoluparà entre els dies 24 i 27 d’abril, amb el títol: “Esquimals i víkings a Groelàndia: d’un medi verge a la construcció d’un paisatge agropastoral”, i que serà impartit per la Dra. Émilie Gauthier del Laboratoire de Chrono-Écologie-CNRS (Besançon, en el marc ERASMUS+).

Programa del curs:

  • Groelàndia: geografia d’una terra desconeguda.
  • Navegació, expansió i retracció víking a l’Atlàntic del Nord.
  • Arqueologia esquimal i víking a Groelàndia.
  • Greenlandproject: l’estudi de les relacions entre l’home i el medi subàrtic
  • Canvis climàtics i impacte ambiental de l’ocupació víking
  • Agricultura i usos del sòl post-víking i actuals

El curs tindrà lloc entre les 14,00 i 15,30 a l’aula 209, a la Facultat de Geografia i Història (C/ Montalegre, 6, Barcelona).

L’entrada és lliure i gratuïta però l’aforament limitat. Per fer efectiva la inscripció s’ha d’enviar un email a riera@ub.edu, o trucar al telèfon 934 037 556.