Tribuna d’Arqueologia 2018-2019: “Grafits parietals d’embarcacions i vaixells a Catalunya des de l’antiguitat fins a època contemporània”

Conferència: Grafits parietals d’embarcacions i vaixells a Catalunya des de l’antiguitat fins a època contemporània
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 22 de maig de 2019, 19,00 hores

Conferenciant: Gemma M. Garcia Hernando
Moderador: Roger Marcet

El Museu Marítim de Barcelona impulsa la creació d’un corpus de grafits de vaixells, la major part d’ells inèdits, que permeten seguir les tipologies de les embarcacions existents al llarg del temps al nostre país. Aquests grafits reflecteixen determinats fets històrics i la mentalitat dels seus autors, alhora que demostren el paper rellevant que ha tingut la cultura marítima a Catalunya des d’època antiga fins als nostres dies.



A continuació, us oferim una petita entrevista amb Gemma Garcia Hernando sobre els aspectes més destacats de la seva conferència.

  • Com va sorgir aquest projecte?

Aquest projecte forma part d’una línia de recerca del Museu Marítim i Reials Drassanes de Barcelona i de l’Observatori Permanent d’Història i Cultura Marítima de la Mediterrània.

El Museu Marítim de Barcelona, des de la seva Àrea de Gestió de Col·leccions i Coneixement, en el seu afany de donar a conèixer i apropar la cultura i la història marítima a la ciutadania, ha endegat un projecte de recerca que va néixer l’any 2016 titulat “Corpus de grafits parietals d’embarcacions a la Catalunya continental, des d’època antiga fins al món contemporani”.

Aquest corpus està adquirint unes dimensions i proporcions interessants, amb una potencial rellevància en el fet que s’està trobant un nombre molt elevat d’aquestes representacions i també de tipologies d’embarcacions i llocs on es representen al llarg de la història.

És tal l’envergadura i dimensions d’aquest projecte que s’ha convertit en una tesi doctoral portada a terme per la conservadora que va iniciar i dirigeix aquesta investigació, la Gemma M. Garcia Hernando.

  • Quina és la importància que suposa aquest treball?

El projecte és d’una temàtica evidentment interessant i prioritària per al Museu Marítim de Barcelona. Se sap d’estudis generalitzats sobre grafits, de diferents tipologies, en altres indrets com les Illes Balears, València, França, Itàlia i també aquí a Catalunya, però mai s’ha desenvolupat un corpus focalitzat en els grafits de vaixells i la seva posterior anàlisi. Per tant, estem parlant d’un estudi inèdit a Catalunya.

Degut a les seves característiques, estem davant d’un estudi obert i viu, ja que seguiran apareixent grafits en el marc de projectes de restauració o d’investigació, però el valor afegit d’aquest projecte és tenir ja una base potent de recopilació i recull d’aquestes manifestacions gràfiques, les que ja havien estat estudiades i les que han sorgit de manera inèdita en el decurs de la recerca realitzada.

S’intenta donar una descripció detallada de l’embarcació que estem veient, encara que, moltes vegades, és una tasca difícil i aproximada donat l’estat de conservació d’alguns elements. De fet, s’ha de dir que algunes representacions ja no hi són i han desaparegut al llarg d’aquests últims temps. Malgrat aquest fet, i gràcies a la gran feina altruista d’algunes persones, perdura el seu record i com eren, ja que s’han fet calcs i reproduccions abans de la seva desaparició.

De fet, la realització d’aquest corpus i el seu posterior estudi porta implícit la intenció de la conservació i cura dels grafits, facilitant d’aquesta manera la seva resistència en el temps, ja que en algunes ocasions, dites manifestacions gràfiques, desgraciadament, ja han desaparegut, com ja hem comentat anteriorment.

Catalunya com a territori fronterer i lloc de pas de moltes cultures i el patrimoni material que suposen els grafits, com a manifestacions culturals, enclavats en diferents espais i edificis, suposen un testimoni clar de què Catalunya porta en el seu ADN la cultura marítima des d’època antiga fins als nostres dies.

  • De que estem parlant?

Els grafits, siguin dibuixats o gravats, representen un poderós “document” històric i ens proporcionen una gran quantitat d’informació dels vaixells i embarcacions que solcaven el mar en el passat però també en el present, així com del moment històric que va emmarcar la seva execució.

Els “artistes” anònims d’aquestes manifestacions gràfiques ens aporten interessants aspectes de la tipologia d’embarcacions que s’han utilitzat al llarg dels segles, quines situacions es donaven i com es tripulaven. Però també hi ha darrera el “fet sociològic” i la concepció més humana del perquè de la seva existència.

Amb tota aquesta informació es poden extrapolar fets i informacions històriques (contextualització històrica), que avalen i expliquen el perquè aquests grafits i la seva realitat i evolució.

Recordatori: Segones Jornades d’Arqueologia i Paleontologia del Pirineu i Aran

Us recordem que els propers dies divendres de 31 de maig i dissabte 1 de juny de 2019 se celebraran les Segones Jornades d’Arqueologia i Paleontologia del Pirineu i Aran,que en aquesta ocasió tindran la seu a l’Espai Epicentre, Centre de visitants del Pallars Jussà, a Tremp.

Les Jornades les organitzen conjuntament els Serveis Territorials del Departament de Cultura a les Terres de Ponent, l’institut en Recerca en Cultures Medievals de la UB, l’Institut Català de Paleontologia i el Museu de la Conca Dellà, amb la col·laboració del Consell Comarcal del Pallars Jussà. Estan adreçades a totes aquelles persones que tenen interès en l’arqueologia i la paleontologia, per donar-los a conèixer els resultats de l’activitat relacionada amb aquestes disciplines dels últims anys, i l’objectiu principal d’aquesta trobada és compartir, debatre i difondre els resultats de l’ampli ventall d’intervencions i investigacions que s’ha dut a terme al Pirineu i Aran.

| Accediu al formulari d’inscripció clicant aqui |
| Per a més informació, descarregueu el programa en pdf |

Visita arqueològica al Puig de Sitges (Garraf)

El proper diumenge 25 de maig, la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Sitges torna a oferir visites gratuïtes a les restes arqueològiques del Casc Antic de Sitges de la mà de l’arqueòleg Joan Garcia Targa.

L’objectiu d’aquesta activitat és donar a conèixer el passat ibèric, romà i medieval de Sitges per mitjà de la visualització de les restes que hi ha dins l’ajuntament i d’un recorregut pels carrers del casc antic.

L’itinerari començarà a l’Ajuntament i continuarà per diversos espais de la vila on s’han dut a terme excavacions arqueològiques.

A més d’aquestes visites guiades, de les quals ja n’han pogut gaudir voltant de 900 persones en diverses tandes des de 2017, es duen a terme també visites escolars.

Lloc de trobada:  Plaça de l’Ajuntament
Horari: 17,00 – 19,00 hores
Activitat gratuïta

V Reunió Oikos de Bioarqueologia

Els dies 24 i 25 de maig de 2019 tindrà lloc la V Reunió Oikos de Bioarqueologia, a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona.

L’Associació Catalana de Bioarqueologia i la Universitat Autònoma de Barcelona, en col·laboració amb el Servei d’Arqueologia i Paleontologia, són els organitzadors de la V Reunió Oikos de Bioarqueologia, concebuda com un espai de trobada per afavorir la circulació i l’intercanvi de coneixement entre totes les persones que s’interessen per la recerca bioarqueològica i les diverses disciplines que la integren.

Les reunions Oikos de Bioarqueologia comprenen dues conferències i diverses comunicacions relacionades amb la bioarqueologia.

En aquesta V Reunió les conferències seran: “Madera del patrimonio histórico-arqueológico: potencial como archivo histórico, cultural y  medioambiental”, que impartirà Marta Dominguez (Universitat d’Amsterdam), i “Arqueozoologia de l’edat del ferro”, a càrrec de Pilar Iborra (investigadora independent).

| Per descarregar el programa cliqueu aquí |

Dia Internacional dels Museus “Els museus com a eixos culturals: el futur de la tradició”/ Nit dels Museus 2019

Cartell del Dia Internacional dels Museus (DIM) 2019

El proper dissabte 18 de maig se celebra, com cada any des de 1997, el Dia Internacional dels Museus (DIM), on els museus d’arreu del món obren les seves portes i ofereixen diverses activitats i propostes als seus públics. Una de les principals activitats és la Nit dels Museus, una iniciativa del Consell d’Europa que enguany se celebrarà la mateixa nit del dissabte 18 de maig de les 7 del vespre fins a la 1 de la matinada. Durant aquesta nit, diversos museus de Catalunya obriran les portes més enllà de la mitjanit amb les més variades propostes lúdico-culturals.

L’objectiu d’aquesta celebració, que organitza el Consell Internacional de Museus (ICOM), és sensibilitzar els públics sobre el fet que els museus són un mitjà essencial pels intercanvis culturals, l’enriquiment de cultures, l’avenç en el mutu enteniment, la cooperació i la pau entre els pobles. En aquest sentit, aquesta  42a edició està dedicada al tema “Els museus com a eixos culturals: el futur de la tradició”, amb què es vol reconèixer el rol que  desenvolupen els museus com actors actius de les seves comunitats.

| Consulteu el calendari d’activitats programades als museus, monuments i jaciments de Catalunya clicant aquí |

 

Activitats al jaciment ibèric de Darró, a Vilanova i la Geltrú (Garraf)

Cartell d'anunci de les activitats organitzades amb motiu del Dia Internacional dels Museus, una recreació històrica que tindrà lloc al jaciment ibèric de Darró, a Vilanova i la Geltrú (Garraf).Del 17 al 19 de maig de 2019, amb motiu del Dia Internacional dels Museus, s’han organitzat un seguit d’activitats a l’entorn del jaciment ibèric de Darró (Vilanova i la Geltrú, Garraf).

El conjunt de Darró, està situat al nucli urbà de Vilanova i la Geltrú (Garraf) i comprèn dos jaciments arqueològics que se superposen en alguns sectors. El més antic és un assentament d’època ibèrica, ocupat entre mitjan del segle VI i mitjan segle I aC. Aquest poblat iber ocupa el turó de Sant Gervasi i una bona part de la plana litoral al llarg de la platja de Ribes Roges, i era un dels més importants a l’àrea cossetana. L’altre jaciment és una vil·la romana que data de l’any 50 aC i que es va abandonar el segle VI de la nostra era. Aquest establiment, amb el temps, va esdevenir un dels més importants de l’ager tarraconensis durant el baix imperi romà.

Programa:
Divendres 17 de maig
18,00 a 20,00h: Visites guiades a les restes arqueològiques
Dissabte 18 de maig
10,00 a 13,00h:  Visites guiades a les restes arqueològiques
17,00 a 20,00h: Recreació històrica “Els rituals ibèrics”
Diumenge 19 de maig
10,00 a13,00h i  de 18,00 a 20,00h: Visites guiades a les restes arqueològiques

Totes les activitats programades en aquesta jornada són gratuïtes, però es recomana la inscripció prèvia al 687917009
Contacte: Joan García Targa

 

L’adequació del teatre romà de Tarragona ha rebut el premi de la XI Biennal Alejandro de la Sota-Mostra d’arquitectura de Tarragona

Estructura metàl·lica que reconstrueix el volum de la part inferior de la cavea. Foto: Gemma Jove Llopis

L’obra guardonada és el resultat del projecte d’arranjament i condicionament del teatre romà de Tarragona, realitzat per l’Estudi d’Arquitectura Toni Gironès, per a posar en valor les restes arqueològiques del teatre romà de Tarraco. L’esmentat projecte arrencava amb la intervenció arqueològica realitzada l’any 2017, la qual va ser objecte d’una de les conferències de la Tribuna d’Arqueologia de la passada temporada: “Darreres intervencions arqueològiques al teatre romà de Tarragona”.

D’aquesta obra premiada a la XI Biennal Alejandro de la Sota-Mostra d’arquitectura de Tarragona en l’apartat d’espais exteriors, el jurat ha destacat el gran valor que representa la intervenció, en especial la recreació de la càvea, realitzada mitjançant estructures lineals de ferro, que ressegueixen el traçat la graderia que devia tenir el teatre en època romana i que mostra al visitant la reconstrucció volumètrica original del monument, executada d’una manera respectuosa i ben integrada amb les restes arqueològiques.

|Per a més informació sobre cliqueu aquí |

Segones Jornades d’Arqueologia i Paleontologia del Pirineu i Aran

Els propers dies de 31 de maig i 1 de juny de 2019 se celebraran les Segones Jornades d’Arqueologia i Paleontologia del Pirineu i Aran, que en aquesta ocasió tindran la seu a l’Espai Epicentre, Centre de visitants del Pallars Jussà, a Tremp.

Aquestes Jornades estan coorganitzades pels Serveis Territorials del Departament de Cultura a les Terres de Ponent, l’institut en Recerca en Cultures Medievals de la UB, l’Institut Català de Paleontologia i el Museu de la Conca Dellà, i compten amb la col·laboració del Consell Comarcal del Pallars Jussà. S’adrecen a un ampli públic, per tal de donar a conèixer els resultats de l’activitat relacionada amb l’Arqueologia i la Paleontologia dels últims anys, amb l’objectiu de compartir, debatre i difondre els resultats de l’ampli ventall d’intervencions i investigacions que s’ha dut a terme al Pirineu i Aran.

| Accediu al formulari d’inscripció clicant aqui |
| Per a més informació, descarregueu el programa en pdf |

El Servei d’Arqueologia i Paleontologia incorpora tres noves declaracions d’EPA, repartides pels Serveis Territorials de Lleida, Catalunya Central i Terres de l’Ebre

Els jaciments que han estat declarats Espai de Protecció Arqueològica recentment són: la vil·la romana del Vilet, al terme municipal de Sant Martí de Riucorb (Urgell), la galeria catalana de Collet de Su, a Pinós (Solsonès), i el del Coll del Moro del Xollat, a Gandesa (Terra Alta).

El passat 20 de març la Consellera de Cultura va declarar Espai de Protecció Arqueològica el jaciment arqueològic de la vil·la romana del Vilet (Riucorb, Urgell). La vil·la romana es va descobrir de forma casual l’any 1876, però fins l’any 1912 no es dur a terme una intervenció arqueològica de salvament, atès que havien quedat al descobert uns mosaics. El jaciment del Vilet és una de les típiques explotacions agropecuàries tardo-romanes (s. III – IV dC), la majoria d’elles descobertes a principi de segle, que varen patir intervencions més aviat de salvament que no pas de documentació d’estructures, i que en gran part es desconeix l’extensió i entitat, atès que no han estat objecte de cap intervenció arqueològica sistemàtica.

El 26 de març es va declarar EPA la galeria catalana de Collet de Su, a Pinós (Solsonès). El jaciment integra un sepulcre corresponent tipològicament a “galeria catalana” o “falsa galeria coberta de petites dimensions”, amb una cronologia, a partir de la cultura material que fa pensar que va des del calcolític fins el neolític mitjà i final,  amb una possible continuïtat de l’ús del sepulcre fins l’edat del bronze tardà, per altres restes localitzades. S’intervé a la galeria catalana del Collet de Su l’any 1915, de la mà de P. Bosch Gimpera i el mateix Mn. J. Serra i Vilaró, qui proporcionà dades suficients per continuar la investigació l’any 1986 per J. Castany i Ll. Guerrero. Finalment, es va realitzar una segona actuació de restauració per I. Guitart el mateix any 1986.

L’últim EPA declarat, el 9 d’abril, és el jaciment arqueològic Coll del Moro del Xollat, a Gandesa (Terra Alta), que integra un tossal amb una primera fase durant el bronze final i un segon moment durant el primer ferro, sense sobrepassar el segle V aC. La segona fase es relaciona amb la formació de la cultura ibèrica en el territori de l’actual Catalunya.

Amb aquestes darreres declaracions, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia ja suma 72 expedients de declaració d’EPA.

Notícia: Tània Álvarez

Recull bibliogràfic d’arqueologia i paleontologia, abril 2019

imatge recull biblJa teniu disponible el núm. 67, corresponent al mes d’abril 2019, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, o al mateix Servei.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions i els enllaços als butlletins anteriors, al catàleg de la Biblioteca i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.