Recull bibliogràfic d’Arqueologia i Paleontologia, abril-maig 2026

Ja es troba disponible el número 122 (abril-maig 2026) del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora des del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben al Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic i que posteriorment es dipositen a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General del Patrimoni Cultural o a l’arxiu del mateix Servei, així com de diverses publicacions digitals.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions, els enllaços als textos de les publicacions digitals, l’enllaç als reculls bibliogràfics anteriors, al catàleg de la Biblioteca del Patrimoni Cultural i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

 

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2026 «El nucli del Coll del Moro de la Serra d’Almos (Tivissa, Ribera d’Ebre): un exponent del fenomen de residències senyorials fortificades del primer ferro i ibèric antic a les Terres de l’Ebre»

Us presentem el vídeo de la setena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2026.

El nucli del Coll del Moro de la Serra d’Almos (Tivissa, Ribera d’Ebre): un exponent del fenomen de residències senyorials fortificades del primer ferro i ibèric antic a les Terres de l’Ebre

Conferenciants: David Asensio i Vilaró (Universitat Autònoma de Barcelona), Rafel Jornet i Niella (Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic), Jordi Morer de Llorens (Món Iber ROCS, SL, Recerca i difusió de la cultura ibèrica) i Borja Gil Limón (Universitat de Barcelona)

Moderadora: M. Carme Rovira Hortalà (Museu d’Arqueologia de Catalunya)

El jaciment del Coll del Moro de la Serra d’Almos va ser parcialment excavat per Salvador Vilaseca a principis dels anys 50. Des del 2020, l’equip del GRACPE de la Universitat de Barcelona ha reprès les investigacions en aquest emblemàtic jaciment en el marc del projecte «La formació, desenvolupament i dissolució de la cultura ibèrica al curs inferior de l’Ebre (segles ix-i aC)». Es tracta d’un assentament fortificat mitjançant una muralla perimetral, conservada al nord de l’assentament i que es troba estructurat per dos blocs constructius separats per un estret carrer longitudinal. A la part més elevada del tossal s’ubicava un sol edifici, format per un mínim de cinc estances. La gran quantitat de materials recuperats —molts d’ells sencers—, així com els diversos arranjaments interns han permès identificar les funcions de les habitacions que componen aquest edifici singular. Els indicis arqueològics apunten que es tractaria d’un edifici unitari d’alt valor simbòlic i funcional, possiblement una residència senyorial similar a les documentades en altres jaciments de la primera edat del ferro de la zona, com Aldovesta o Sant Jaume. Aquest model d’assentament reflectiria la continuïtat d’una estructura social basada en cabdills emergents que resideixen segregats de la resta de la comunitat, de manera que el canvi de sistema socioeconòmic no es donaria fins a principis del període ibèric ple.

El vídeo de la conferència ha quedat a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2026 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2026 en pdf

Incoada BCIN, en la categoria de Lloc Històric i Zona Arqueològica, la Cova Hospital de Santa Llúcia, a la Bisbal de Montsant (Priorat)

Amb data 12 de juny de 2026 s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/1856/2026, de 4 de juny, per la qual s’incoa expedient de declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Lloc Històric i Zona Arqueològica, a favor de la Cova Hospital de Santa Llúcia, a la Bisbal de Montsant (Priorat), i de delimitació del seu entorn de protecció.

La Cova Hospital de Santa Llúcia és una gran balma d’uns 60 metres d’amplada, 17 metres de fondària, de secció semicircular, i una alçada màxima de 10 metres, que es localitza a un quilòmetre al nord-oest del poble de la Bisbal de Montsant, a la comarca del Priorat.

Destaca pel seu elevat valor històric i memorial, en haver acollit, durant la Guerra Civil espanyola, un hospital de campanya republicà vinculat al front de l’Ebre. Aquest espai, on actuaren tant personal mèdic com Brigadistes Internacionals, esdevé un testimoni excepcional de la rereguarda sanitària i de les xarxes de suport entre població civil i combatents. Malgrat les condicions precàries, s’hi aplicaren pràctiques mèdiques innovadores, com transfusions de sang directes i sistemes de triatge eficients, que reflecteixen l’organització i la capacitat de resposta en un context bèl·lic. Amb l’avenç de les tropes franquistes, les instal·lacions van ser desmantellades i l’indret quedà en l’oblit.

La seva ubicació en un entorn natural singular, actualment reconegut dins la xarxa d'»Espais de Memòria» pel Memorial Democràtic i el Parc Natural de la Serra de Montsant, reforça la necessitat de protegir la Cova Hospital de Santa Llúcia com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) en la categoria de Lloc Històric, tant per la seva significació històrica com pel seu valor testimonial, pedagògic i simbòlic.

La declaració inclou també la categoria de Zona Arqueològica, atenent la presència i la probable pervivència de restes arqueològiques vinculades al funcionament de l’hospital, incloent-hi infraestructures auxiliars, materials sanitaris, estructures provisionals i possibles restes humanes, la documentació i conservació de les quals resulten essencials per a la recerca històrica i científica.

Aquesta és la primera vegada que es proposa la declaració d’un espai directament relacionat amb la Guerra Civil com a Bé Cultural d’Interès Nacional a Catalunya, fet que reforça la necessitat d’una protecció integral, tant des del punt de vista memorial com des del punt de vista arqueològic i patrimonial. L’àmbit protegit comprèn tant la balma com els terrenys immediats amb incidència visual directa i valor contextual, i s’ha delimitat conforme a criteris topogràfics, paisatgístics i patrimonials.

Pel que fa a l’entorn de protecció, aquest respon a criteris de correcta visualització i integració del lloc a l’entorn natural en què s’emplaça i ve definit, principalment, per les finques adjacents i els terrenys més pròxims, els quals tenen una influència visual directa.

Amb aquesta incoació de BCIN s’aplica a la Cova Hospital de Santa Llúcia el règim jurídic de què gaudeixen els béns culturals d’interès nacional, que culminarà amb la futura publicació al DOGC de l’Acord de Govern de declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Lloc Històric i Zona Arqueològica.

Descarregueu la Resolució del DOGC en pdf

Incoada BCIN, en la categoria de Zona Arqueològica, la Vil·la romana de Cal·lípolis, a Vila-seca (Tarragonès)

Amb data 16 de juny de 2026 s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/1909/2026, de 9 de juny, per la qual s’incoa expedient de declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Zona Arqueològica, a favor de la Vil·la romana de Cal·lípolis, a Vila-seca (Tarragonès), i s’obre un període d’informació pública.

Imatge aèria de la Vil·la romana de Cal·lípolis. Font: Autoritat Portuària de Tarragona

El jaciment arqueològic de Cal·lípolis, situat a la línia litoral del terme municipal de Vila-seca, es tracta d’una vil·la romana que assolí una extensió a l’entorn de 45.000 m² segons les delimitacions efectuades i que es trobaria comunicada amb la via Augusta a través d’un hipotètic ramal de connexió que encara no ha estat descobert. La recerca arqueològica ha identificat sis fases constructives que s’estenen des del segle I dC fins al segle VII dC. Tot i que les excavacions han detectat evidències ceràmiques i estructurals molt fragmentàries pertanyents al segle I dC, la traça i composició arquitectònica de la vil·la data de la segona meitat del segle II dC.

Els investigadors han identificat Cal·lípolis amb una vil·la marítima (villa maritima), és a dir, un assentament format per diversos recintes arquitectònics dissenyats i projectats per interactuar funcionalment i visual amb la mar. Les excavacions arqueològiques efectuades han permès documentar una explotació agrícola i residencial de grans dimensions, articulada en diverses àrees funcionals (residencial, productiva, de servei i funerària), pròpia dels fundus de l’ager Tarraconensis, i amb un potencial arqueològic encara molt elevat en sectors no intervinguts.

Aquesta vil·la romana constitueix un dels conjunts arqueològics rurals més rellevants del Camp de Tarragona per a l’estudi del poblament rural en època romana. El seu interès patrimonial rau, en primer lloc, en la llarga trajectòria històrica i la seva continuïtat d’ocupació, que permet observar l’evolució d’un establiment rural tant des del punt de vista arquitectònic com funcional. Cal·lípolis destaca també pel seu marcat caràcter monumental, amb una estructura arquitectònica que segueix el model de vil·la marítima aristocràtica. L’organització del nucli residencial en tres ales, l’existència d’un hortus central amb pòrtic, la presència d’una ambulatio paral·lela al mar i la riquesa decorativa de les termes –amb el conegut Mosaic dels Peixos, que presenta en el seu espai central un total de quaranta-set representacions de fauna marina mediterrània–, són testimonis de l’alt estatus dels seus propietaris i de la seva voluntat d’ostentació, oci i representació social. La seva construcció en el segle II dC es situa en un dels moments àlgids de la dominació romana a Catalunya.

Amb aquesta incoació de BCIN s’aplica a aquest jaciment arqueològic el règim jurídic de què gaudeixen els béns culturals d’interès nacional, que culminarà amb la futura publicació al DOGC de l’Acord de Govern de declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Zona Arqueològica.

Descarregueu la Resolució del DOGC en pdf

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2026 «El nucli del Coll del Moro de la Serra d’Almos (Tivissa, Ribera d’Ebre): un exponent del fenomen de residències senyorials fortificades del primer ferro i ibèric antic a les Terres de l’Ebre»

Us recordem que el dimecres 17 de juny a les 18 hores tindrà lloc la setena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2026.

El nucli del Coll del Moro de la Serra d’Almos (Tivissa, Ribera d’Ebre): un exponent del fenomen de residències senyorials fortificades del primer ferro i ibèric antic a les Terres de l’Ebre

Conferenciants: David Asensio i Vilaró (Universitat Autònoma de Barcelona), Rafel Jornet i Niella (Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic), Jordi Morer de Llorens (Món Iber ROCS, SL, Recerca i difusió de la cultura ibèrica) i Borja Gil Limón (Universitat de Barcelona)

Moderadora: M. Carme Rovira Hortalà (Museu d’Arqueologia de Catalunya)

El jaciment del Coll del Moro de la Serra d’Almos va ser parcialment excavat per Salvador Vilaseca a principis dels anys 50. Des del 2020, l’equip del GRACPE de la Universitat de Barcelona ha reprès les investigacions en aquest emblemàtic jaciment en el marc del projecte «La formació, desenvolupament i dissolució de la cultura ibèrica al curs inferior de l’Ebre (segles ix-i aC)». Es tracta d’un assentament fortificat mitjançant una muralla perimetral, conservada al nord de l’assentament i que es troba estructurat per dos blocs constructius separats per un estret carrer longitudinal. A la part més elevada del tossal s’ubicava un sol edifici, format per un mínim de cinc estances. La gran quantitat de materials recuperats —molts d’ells sencers—, així com els diversos arranjaments interns han permès identificar les funcions de les habitacions que componen aquest edifici singular. Els indicis arqueològics apunten que es tractaria d’un edifici unitari d’alt valor simbòlic i funcional, possiblement una residència senyorial similar a les documentades en altres jaciments de la primera edat del ferro de la zona, com Aldovesta o Sant Jaume. Aquest model d’assentament reflectiria la continuïtat d’una estructura social basada en cabdills emergents que resideixen segregats de la resta de la comunitat, de manera que el canvi de sistema socioeconòmic no es donaria fins a principis del període ibèric ple.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimonigencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2026 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2026 en pdf

II Jornada ATENA, la mirada pedagògica del MAC

EN PRÀCTICA | Del coneixement compartit a l’acció col·lectiva: educació, arqueologia, patrimoni i IA en acció.

En un moment de transformació accelerada dels models educatius i culturals, la relació entre l’arqueologia, el patrimoni, l’aprenentatge i la tecnologia obre noves oportunitats —i també nous reptes— per als equips professionals dels museus i les institucions educatives.

La II Jornada d’Atena, la mirada pedagògica del MAC té la voluntat de generar un espai de treball aplicat on posar en relació tres vectors clau: comunitats de pràctica, educació patrimonial i intel·ligència artificial.

L’objectiu és activar processos de treball col·lectiu que permetin passar del discurs a la pràctica, explorant com aquestes eines poden transformar la manera com generem, compartim i activem el coneixement.

Data: Dimecres 1 de juliol.

Horari: De 9:00 a 14:00 h.

Preu: Jornada gratuïta amb aforament limitat.

Reserves: Reserva a través d’aquest formulari. Imprescindible reserva prèvia.

Lloc: Passeig de Santa Madrona, 39-41, 08038, Barcelona

Consulteu tota la informació i el programa de la jornada a la web del MAC

 

Aprovades les bases específiques que han de regir la concessió de subvencions per a projectes quadriennals de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia

S’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/1816/2026, de 4 de juny, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aproven les bases específiques que han de regir la concessió de subvencions per a projectes quadriennals de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia.

Objecte:

L’objecte d’aquestes bases específiques és donar suport als projectes quadriennals de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia per a la defensa i la conservació del patrimoni arqueològic i paleontològic català que requereixin fer a Catalunya intervencions arqueològiques, paleontològiques o dels dos tipus.

Aquests projectes han d’haver estat seleccionats en el marc d’una convocatòria del Departament de Cultura que tingui per objecte aprovar projectes quadriennals de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia.

Els projectes han de fer-se per un període quadriennal entre l’1 de gener de l’any de concessió i el 31 de desembre de l’última anualitat.

Descarregueu-vos la resolució amb les bases específiques en pdf

Jornades Europees d’Arqueologia 2026

El pròxim cap de setmana del 12, 13 i 14 de juny se celebren les Jornades Europees d’Arqueologia (JEA) 2026, una iniciativa coordinada a escala europea que se celebra cada any amb l’objectiu d’apropar l’arqueologia a la ciutadania.

Els dies 12, 13 i 14 de juny, i com cada any des del 2010, el Ministeri de Cultura francès impulsa unes Jornades Nacionals d’Arqueologia, coordinades per l’Institut Nacional d’Investigacions Arqueològiques Preventives (Inrap). Aquestes jornades han anat més enllà de les fronteres franceses, sumant-se a la iniciativa països d’arreu d’Europa i convertint-se en les Jornades Europees d’Arqueologia (JEA).

Amb la realització d’aquestes jornades s’anima als responsables d’excavacions, organismes de recerca, universitats, museus i jaciments arqueològics, laboratoris, associacions, centres d’arxius i entitats territorials a organitzar activitats innovadores, originals i interactives per al públic en general.

Els principals objectius de les jornades són: Conscienciar els ciutadans europeus sobre la riquesa i la diversitat culturals d’Europa; Augmentar la visibilitat de l’arqueologia a diferents públics i mitjans de comunicació; Conscienciar el públic en general i els mitjans de comunicació sobre la necessitat de protegir el patrimoni arqueològic; Atreure nous públics que no estan acostumats a visitar jaciments arqueològics; Posar en valor davant del públic tota la cadena operativa de l’arqueologia, de l’excavació al museu; Afavorir l’intercanvi de coneixements entre els professionals de l’arqueologia i els ciutadans europeus.

Podeu consultar tota la programació de les jornades a cadascun dels països participants des de la pàgina web journees-archeologie.eu

Programa de Voluntaris del Patrimoni Mundial 2026

La Fundación San Millán de la Cogolla (La Rioja) promou l’organització del Programa de Voluntaris del Patrimoni Mundial, que aquest any 2026 tindrà lloc del 13 al 27 de juliol.

La iniciativa de Voluntaris del Patrimoni Mundial (WHV) s’inicià l’any 2008 en el marc del Programa d’Educació sobre el Patrimoni Mundial del Centre del Patrimoni Mundial de la UNESCO en col·laboració amb el Comitè Coordinador del Servei Voluntari Internacional (CCIVS) per mobilitzar i involucrar als joves i les organitzacions juvenils en la preservació i promoció del Patrimoni Mundial.

La iniciativa està adreçada a joves d’entre 18 i 30 anys interessats en el patrimoni cultural, on tindran l’oportunitat de conèixer a joves d’altres països, compartir coneixement amb els veïns i veïnes de San Millán de la Cogolla i adquirir experiència professional.

El camp de voluntariat tindrà lloc del 13 al 27 de juliol a San Millán de la Cogolla, i les inscripcions ja estan obertes. No es requereix una formació específica, però es valoraran titulacions de Formació Professional o Universitàries relacionades amb art, arquitectura, història, paleografia, conservació del patrimoni cultural, noves tecnologies o comunicació. Un cop finalitzat el voluntariat, tots els participants rebran un certificat d’assistència.

Trobareu tota la informació i el formulari d’inscripció a la web de la Fundación San Millán de la Cogolla

Publicada la convocatòria per a la concessió de subvencions a municipis i a comarques per a inversions en la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic per a l’any 2026

Amb data 8 de juny de 2026 s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/1772/2026, de 29 de maig, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aprova la convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència no competitiva, a municipis i a comarques per a inversions en la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic per a l’any 2026 (ref. BDNS 909841).

El període per presentar les sol·licituds és del 9 de juny al 30 de juny del 2026. El dia 30 de juny del 2026 es poden presentar sol·licituds fins a les 14:00:00 hores.

Descarregueu-vos la resolució de la convocatòria en pdf

Descarregueu-vos la resolució amb les bases específiques en pdf