Conferència “La muralla romana en el marc del Pla Bàrcino. La intervenció arqueològica a les torres 27 i 28”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 16 d’abril de 2016, 19:00h
Conferenciants: Pep Llinàs, Carme Miró i Jordi Ramos
Moderadora: Gemma Hernández
En el marc del Pla Bàrcino de l’Ajuntament de Barcelona, s’ha intervingut, entre d’altres espais, a la muralla romana. La muralla l’entenem com un edifici únic que defineix la colònia, des del seu origen amb la muralla de l’emperador Octavi August, com el recinte construït a la segona meitat del segle III. En aquesta xerrada es presenta, d’una banda el Pla Bàrcino, de l’altre el projecte del “Passeig de la Muralla”, i la intervenció al carrer Sotstinent Navarro,16. Aquesta intervenció arqueològica s’ha dut a terme, al llarg dels anys 2012-2015. I ha permès documentar, a banda del recinte defensiu i el seu vall, l’ocupació d’un espai fora de la muralla romana que va estar en actiu des de la seva fundació com a colònia fins als nostres dies, destacant les estructures d’època altimperial romana i les activitats agropecuàries en èpoques tardoantiga i altmedieval.
A continuació, us oferim una entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes destacats de la propera xerrada.
- Aquesta intervenció arqueològica s’emmarca en el Pla Bàrcino, expliqueu en què consisteix aquest projecte?
És un projecte de l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona iniciat el 2012 i que té continuïtat. Els darrers 80 anys la Barcelona romana ha anat sortint a la llum en nombroses excavacions arqueològiques. El coneixement acumulat sobre Bàrcino és molt gran i ha donat peu a un nombre important de publicacions especialitzades. El Pla Bàrcino ha demostrat que hi ha molt a fer i que hi ha un gran interès pel passat de la ciutat romana. Saber per què es va escollir aquest indret i quins van ser els motius per fundar una colònia romana ens pot servir per entendre l’urbanisme i l’evolució de la ciutat. La rellevància d’aquesta petita urbs ens pot donar les claus per entendre la ciutat comercial i oberta al Mediterrani que ha estat Barcelona al llarg dels segles.
El Pla Bàrcino és un projecte al servei de la ciutadania, per tal que coneguin el seu passat i se’l facin propi. Ara us avancem els resultats arqueològics d’una de les intervencions arqueològiques d’aquest programa, però sense oblidar-nos de la feina divulgativa i científica que hem presentat darrerament, com el Bàrcino 3D, la museïtzació de la Domus Avinyó, l’Aqüeducte, les actuacions a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor i les intervencions preventives importants del Mercat de Sant Antoni o la vil·la romana del Pont del Treball Digne.
- Quin són els resultats aportats i com s’ha gestionat tenir un equip interdisciplinari en una intervenció arqueològica preventiva?
Hi ha moltes persones implicades dins de l’estudi de la ciutat romana de Bàrcino, amb diferents metodologies per arribar a conèixer el seu passat. En tenim un exemple, la intervenció del carrer Sotstinent Navarro, que ha estat planificada com a projecte plural i interdisciplinari. Hem comptat amb la participació d’experts de diverses universitats i administracions, en el món de la geologia, bioarqueologia, zooarqueologia, palinologia i estudi de la cultura material en tots els seus àmbits. A partir de la combinació de totes les dades científiques aportades s’ha pogut aproximar al paisatge i utilització dels recursos, malgrat que està en estudi, podem imaginar-nos com devia ser aquesta part de la ciutat en època romana.
Les tasques científiques desenvolupades, moltes de les quals encara es troben en estudi, faran de tot plegat una recreació del passat romà, no només d’aquest punt de la ciutat, si més no d’un sector ampli de la ciutat a tocar del front marítim de Bàrcino.
- Què aporta aquest espai de la ciutat de Barcelona al coneixement de la ciutat romana de Bàrcino?
La intervenció arqueològica a la finca del carrer del Sotstinent Navarro, 16-18, s’ha dut a terme en diferents fases que ha comportat descobriments en relació a la muralla, la seva cronologia, les tècniques constructives i el seu entorn al llarg de l’antiguitat tardana.
Primerament, cal fer esment que l’actuació no ha pogut documentar cap tram de la muralla romana d’August però si els elements relacionats a l’exterior d’aquesta. A part d’això i respecte al segon recinte defensiu de finals del segle III, es va poder analitzar que per a la construcció de la muralla es va excavar al nivell geològic. Pel que fa a les torres romanes, la base estava formada per pedres irregulars que devien formar un llit per assentar l’opus caementicium, que devien subjectar pedres ben escairades i motllures reciclades procedents de necròpolis i edificacions extramurs. Per a l’edificació monumental després trobarien els ben visibles opus quadratum i opus certum de les torres 27 i 28 de la ciutat romana.
Hem de destacar la descoberta d’una part del fossat de la muralla, representat per un primitiu fossat relacionat amb la muralla d’August. A final del segle III hi ha una gran remodelació de l’espai, aprofitant el fossat però més desplaçat de la muralla. Tot el gran retall quedà amortitzat cap al segle VI, aproximadament. Sobre aquest fossat no hem de descartar la funció defensiva, però tampoc hem d’oblidar la seva utilitat com a claveguera i com a conducció d’aigües brutes vers el mar o les rieres.
A banda del fossat, trobem una novetat que hem vist que possiblement és una pràctica habitual en molts trams propers a la muralla, és l’ocupació de l’espai de l’àrea entre la construcció defensiva i el fossat. En aquest indret es troba ocupat per diverses dependències atribuïdes als segles I i II, que ens indiquen la possible vinculació a un edifici administratiu relacionat amb el suburbium i el port.
Però com a tota intervenció arqueològica a la ciutat no hem d’oblidar la successió d’èpoques als espais intervinguts. A finals del segle III dC es va construir el segon recinte emmurallat de Bàrcino, documentat a partir del nivell d´ús que funcionaria com a espai de circulació just en el moment de l’edificació de la ciutat. És el període quan les grans domus existents intramurs de Bàrcino entre els segles IV i V iniciaren la seva transformació i desaparició en els segles VI i VII. Les dades arqueològiques de les quals disposem per al coneixement de la ciutat als segles VI i VII apunten no sols a una profunda transformació en l’estructura urbana, sinó el canvi de concepte de ciutat romana.
- I ara, què? Quin és el futur de l’espai?
Primerament, no podem oblidar que els resultats obtinguts en aquesta intervenció ens podran indicar les similituds amb les possibles actuacions arqueològiques en indrets propers que ja estem planificant.
Després de protegir les restes arqueològiques aparegudes, s’ha iniciat el projecte urbanístic que formarà part del Passeig de la Muralla, des de l’avinguda de la Catedral fins a la plaça dels Traginers. En el marc d’un procés participatiu s’ha avançat en la definició de les necessitats reals de l’entorn i les futures actuacions justament en aquest espai, que serà en part pati d’escola i en part plaça de Ciutat Vella. No podem oblidar però, com ja hem esmentat anteriorment, que un dels projectes era la planificació urbana per donar a conèixer la muralla romana. Per tant, es tracta de definir el nou passeig per gaudir de la muralla romana, que aniria resseguint tot el llenç defensiu en aquest costat de l’antiga colònia de Bàrcino.