Conferència “Resultats preliminars de la intervenció arqueològica realitzada a l’espai de la sabana africana al Parc Zoològic de Barcelona”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 25 de maig de 2016, 19,00h
Conferenciants: Josep Cruells i Miquel Gea
Moderador: Josep Pujades
La remodelació de l’espai de la sabana africana (elefants, girafes, lleons) del Parc Zoològic de Barcelona, ha permès documentar restes arqueològiques de gran interès històric corresponents a la muralla de la ciutat i Baluard de Llevant del s. XVI, a la Ciutadella militar borbònica del segle XVIII i a l’Exposició Universal de 1888. Entre totes les estructures destaca la localització de les dependències interiors del Baluard de Llevant del segle XVI, el qual conserva bona part de l’alçat dels seus murs i en algun cas fins i tot l’arrencament de les voltes que el cobrien.
A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la xerrada.
- Quin context arqueològic trobem en aquest indret i on es centra l’actuació?
Els terrenys que ocupen en l’actualitat el Parc de la Ciutadella i el Parc Zoològic s’assenten sobre espais i edificacions antigues d’una gran transcendència històrica per la ciutat de Barcelona i per Catalunya.
La reforma integral de l’espai de la Sabana africana dins el recinte del Parc Zoològic ha permès localitzar i documentar nombroses restes relacionades amb l’Esperó de Llevant del segle XV, el Baluard de Llevant del segle XVI, la ciutadella militar borbònica del segle XVIII i l’Exposició Universal de 1888.
- Quin són els resultats més destacats de la intervenció?
Les troballes més significatives són, sens dubte, la localització de la Punta de l’esperó de Llevant, estructura que tancava la ciutat en aquest indret entorn el segle XV, i la localització dels soterranis interiors originals del Baluard de Llevant (inicis del segle XVI – fins a 1714).
- En quin estat de conservació es troben les restes?
La majoria de les estructures documentades es conserven entorn als 70 o 80 cm d’alçada, però els àmbits soterrats originals de l’època es mantenen a l’alçada dels 3 metres, conservant-se perfectament per exemple, l’arrencament de les voltes de canó d’alguns àmbits del baluard del segle XVI, o fins i tot un arc sencer de pedra.
- Què aporta aquesta intervenció al coneixement de la història de Barcelona?
En poc més de 350 metres quadrats es concentra l’evolució històrica d’un espai estratègic militar del qual, fins a dia d’avui, només es coneixia gràcies a les fonts documentals i sobretot per la gran quantitat de mapes i plànols que es van generar al llarg dels segles. De fet, una de les tasques més importants a realitzar és contrastar tota aquesta informació amb la recerca documental.
A partir d’aquí, es generen multitud de preguntes: Com era la línia de costa en aquest punt? Realment s’hi va construir el primer moll de la ciutat al segle XV? El Baluard de Llevant de 1535 es construí sobre un edifici militar previ? Perquè la Ciutadella Borbònica es dissenya a partir d’aquest indret i aprofita part de les estances del propi baluard? Si fos així, els àmbits soterrats tant ben conservats pervisqueren dempeus més de 350 anys?