Conferència “Darreres intervencions al Castell de València d’Àneu (2010-2015)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 27 d’abril de 2016, 19:00h
Conferenciant: Josep Maria Vila
Moderadora: Marina Miquel
Entre els anys 2010 i 2015 s’ha desenvolupat un projecte de recerca arqueològica i de restauració monumental al Castell de València d’Àneu que ha culminat amb la seva obertura al públic. L’actuació és fruit d’un conveni entre la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida i l’Ajuntament d’Alt Àneu. Des del punt de vista arqueològic la intervenció ha permès recuperar tota la muralla nord est del recinte sobirà del castell que també ha estat objecte d’importants treballs de consolidació. A la banda meridional s’ha identificat i delimitat el camí original d’accés, amb restes del paviment primitiu i de tota l’estructura defensiva (torres, portes…) que protegia l’entrada a la fortificació. El conjunt d’estructures arqueològiques han estat consolidades i s’ha fixat un circuit de visita reforçat per una sèrie de plafons explicatius dels diferents espais que conformaven la fortificació.
A continuació, us oferim una petita entrevista amb J. M. Vila sobre els aspectes més destacats de la propera xerrada.
- Des de quan s’excava al castell de València d’Àneu?
Les intervencions arqueològiques al castell de València d’Àneu es van iniciar ja fa 25 anys en el marc d’un projecte de recerca de la Universitat de Barcelona, en col·laboració amb el Servei d’Arqueologia de la Generalitat i l’Ajuntament d’Alt Àneu. Durant aquella etapa, que va durar fins l’any 2000, un equip de la UB encapçalat pel recentment desaparegut professor José I. Padilla Lapuente, va portar a terme una sèrie de campanyes d’excavació amb estudiants universitaris i mitjançant camps de treball d’estiu que van començar a posar en valor l’interès científic d’aquest monument. Bona prova d’això va ser la publicació d’una primera monografia sobre el jaciment el 1996. Un cop finalitzat el projecte de recerca, la intervenció al castell va estar aturada gairebé una dècada, fins que el 2010 es va reprendre l’actuació, ara vinculada, com a intervenció preventiva, amb una sèrie de projectes d’intervenció arquitectònica en el castell i de manera especial, del Pla Director redactat el 2011.
- Quines són les dimensions del jaciment i quines parts són les que s’han pogut excavar fins ara?
El jaciment està configurat en dues grans parts, a la part més alta trobem la fortificació pròpiament dita, que podem dividir en dos àmbits: el recinte sobirà, que ocupa la totalitat de la part més alta del promontori i el recinte jussà, situat al peu i a l’entorn del primer, que configura un segon nivell, situat a una cota més baixa. A continuació del castell, en direcció al poble actual, se situaria una zona d’habitació, rodejada per una muralla, que constituiria l’espai ocupat per l’antic poble castral de València d’Àneu. Durant tots aquests anys la intervenció arqueològica s’ha centrat sobretot al recinte sobirà del castell, que ha estat excavat en bona part. Al recinte jussà s’han fet algunes intervencions de delimitació i desenrunament i la zona del poblat resta encara verge d’excavacions.
- Quan es va abandonar el castell?
El poble castral es va abandonar segurament a partir de finals de l’Edat Mitjana, configurant-se el nou poble al voltant de l’església de València. La fortalesa va decaure força a partir de finals del segle XVI i pràcticament va quedar abandonada en el XVIII. A partir d’aquest moment aquest espai es va continuar utilitzant de manera marginal com a llocs de pastura, bordes per tancar el bestiar, etc
- Quin és l’estat de conservació de les restes?
El fet que el castell s’abandonés de tant antic i també que l’espai s’utilitzés per a activitats marginals va comportar la ràpida desaparició dels seus edificis. Cal pensar també que bona part de les seves pedres es devien utilitzar per a la construcció de les noves cases del poble de València o per aixecar mur de terrasses de conreu, construccions auxiliars, etc.
El cas és que tota la part superior del castell està completament neta d’estructures originals i les que s’han localitzat apareixen en el perímetre exterior on el pendent de la muntanya feia que els edificis tinguessin nivells de circulació a una cota més baixa i per això s’han conservat millor. La muralla perimetral estava també en un estat molt precari. En aquest sentit ha estat decisiva la coordinació entre les tasques d’excavació arqueològica i les de restauració arquitectònica que ha permès restaurar les estructures immediatament després de la seva exhumació.
- Quines han estat les principals troballes de les darreres intervencions?
Les excavacions endegades a partir de la represa de l’actuació al castell el 2010 s’han centrat en dos aspectes. Per una banda recuperar tot el traçat de la muralla perimetral del recinte sobirà del castell, que havia de permetre donar entitat arquitectònica al conjunt i fer-lo comprensible al visitant. En aquest cas la intervenció ha permès recuperar la totalitat del tram de muralla que quedava per localitzar i també la seva restauració.
Molt vinculat amb aquest hi havia el segon objectiu que era localitzar l’accés històric al castell. La seva identificació i recuperació havia de permetre ordenar de manera entenedora per als visitants la pujada al castell i també la circulació per l’interior del recinte sobirà. Afortunadament, també en aquest cas es va poder localitzar el recorregut del camí històric, que fins i tot conservava el paviment en algun dels seus trams i també traces de la porta d’entrada a la fortificació i dels diferents elements defensius (torres de flanqueig, etc…) que hi estaven vinculades.