Conferència “Olèrdola, topografia urbana de la civitas medieval”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 16 de març de 2016, 19:00h
Conferenciants: Núria Molist, Gisela Ripoll i Xavier Esteve
Moderador: Josep Manuel Rueda
El conjunt monumental d’Olèrdola (Alt Penedès) és un dels jaciments més emblemàtics de l’arqueologia catalana, amb ocupacions que s’estenen des del calcolític fins l’època moderna. El període medieval (segles IX-XI) és especialment interessant atès que és una de les poques ciutats a la península Ibèrica que conserva un urbanisme sense interferències posteriors organitzat a partir d’un nucli emmurallat i espais suburbials. En els darrers anys s’ha intervingut en punts clau com l’església i la necròpolis de Sant Miquel i espais d’hàbitat intra muros. El Pla de Recerca quadriennal ECLOC (Ecclesiae, coemeteria et loci) permet centrar la recerca al Pla dels Albats i iniciar la documentació topogràfica exhaustiva de les traces de la trama urbana.
___________________________________________________________________________________________________
A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacatsde la propera xerrada.
- Quins son els resultats fruit de les intervencions dutes a terme al Conjunt Històric d’Olèrdola en els últims anys?
Des de finals del segle XX i seguint el Pla Director del conjunt, el Museu d’Arqueologia de Catalunya ha dut a terme diverses intervencions arqueològiques i de restauració monumental (en col·laboració amb el Servei de Patrimoni Arquitectònic) amb un doble objectiu: aprofundir en el coneixement històric d’Olèrdola i posar en valor aquells elements que li son propis, tenint en compte que el jaciment està obert al públic i per tant la seva presentació és cabdal. Del gruix de les intervencions destaquen: l’entrada al recinte o sector 01, l’església i el cementiri de Sant Miquel, la muralla romana, el castell, el Pla dels Albats i l’hàbitat rupestre de les coves de la Vall. La recerca ha permès definir acuradament les etapes d’ocupació –des del calcolític fins l’època moderna– i emfatitzar la importància del conjunt en època medieval. La ciutat medieval es va estendre fora muralles i les cingleres que l’envolten. Organitzada segons una estructura urbana ordenada jeràrquica– i funcionalment amb espais de poder i de culte, així com àrees de producció, d’emmagatzematge i d’hàbitat.
- Per continuar amb la recerca, i posterior difusió, quines son les accions que teniu previstes?
La difusió patrimonial del jaciment està precedida per la recerca, en aquest moment en el marc del projecte Ecclesiae, coemeteria et loci (saec. VIII-XI). Sancti Cirici de Colera, Sidilianum, Olerdola / Esglésies, cementiris i hàbitats (segles VIII al XI). Sant Quirze de Colera, Sidillà, Olèrdola (ECLOC) (Projectes quadriennals de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia 2014-2017; CVE-DOGC-A-14105047-2014). El Museu d’Arqueologia de Catalunya-MAC (Agència Catalana del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya) i l’Equip de Recerca Arqueològica i Arqueomètrica de la Universitat de Barcelona-ERAAUB, amb el suport de l’Ajuntament d’Olèrdola i la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, han sumat esforços i engegat un programa de recerca i d’intervencions al barri extramurs de la ciutat medieval, el conegut Pla dels Albats, amb l’església de Santa Maria, el cementiri i la zona immediata al nucli cultual. De forma paral·lela dins el projecte s’aborda la creació d’un SIG que permeti localitzar, identificar i analitzar tots aquells elements antròpics actualment visibles.
A més, Olèrdola forma part del projecte Espacios de integración en la Roma republicana: el N.E. de la Hispania Citerior (133-72 a.C.) – EDIRR (Universitat de Girona, HAR2014-59503-P) que permetrà avançar decididament en el coneixement de la fortificació en el marc dels conflictes entre la fi del segle II i primer quart del segle I aC.
Finalment, en aquests moments s’està reprenent el projecte d’intervenció integral al castell i a la torre romana, al cim del turó, per part del Museu d’Arqueologia de Catalunya i l’Agència Catalana del Patrimoni, recuperant així dos dels elements més emblemàtics del conjunt.
- Que aporta Olèrdola al coneixement del urbanisme medieval?
Olèrdola és sense cap mena de dubte una de les ciutats que més potencial té pel coneixement de la realitat social, econòmica i religiosa entre els segles VIII i XI en àmbit urbá. Els diferents espais en què s’articula la ciutat, hortes incloses, arribaria als 80 ha. A banda de la magnitud, el fet de ser una urbs extincta a partir del segle XII li configura una avantatge davant d’altres nuclis d’aquest període amb continuïtat històrica i un gran creixement urbà. Els resultats d’aquests últims anys porten a treballar en diferents línees. Per una banda la realitat arqueològica i monumental de la sagrera, un del elements rellevants de la Catalunya medieval. Olèrdola amb dues esglésies amb fases preromàniques i romàniques, dos cementiris amb més –per ara– d’un centenar de tombes cadascun, a tocar d’espais d’hàbitat i de producció. Un altre línea de recerca determinant és l’arquitectura domèstica alt medieval, pràcticament desconeguda a Occident. I, en relació directa amb aquesta arquitectura, el que és la producció, emmagatzematge i comercialització del cereal i el vi. Més d’un centenar de sitges ja localitzades, junt amb les diverses premses i cellers, així com les ferreries i tallers, permetran reconstruir amb les fonts històriques la verdadera dimensió de la civitas Olerdola medieval.