Tribuna d’Arqueologia 2017-2018 “El nucli fortificat de Puig Rom i el seu entorn immediat. 2014-2017”

Conferència “El nucli fortificat de Puig Rom i el seu entorn immediat. 2014-2017”

Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 25 d’octubre de 2017, a les 19,oo hores.

Conferenciants: Eva Subías, Anna M. Puig, Dolors Codina i José Ignacio Fiz
Moderador: Joaquim Tremoleda

Les excavacions portades a terme al jaciment de Puig Rom s’emmarquen en el projecte quadriennal de recerca El nucli fortificat de Puig Rom i el seu entorn immediat. Estudi sobre el poblament d’època visigoda a la serra de Rodes. Segles VII-X dC. 
L’objectiu del treball s’ha centrat en l’estudi de la població, no només per revisar i establir els marges cronològics de l’ocupació, identificar la trama urbana i caracteritzar les unitats d’hàbitat, així com reconèixer la fortificació original, amb les seves torres i els seus portals, sinó també per analitzar el paisatge i el territori en el qual es troba, en el marc de les transformacions que es produeixen a la fi del període tardoromà.

 

 


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.

  • Perquè calia tornar a excavar al castrum visigòtic?

Puig Rom va ser un dels primers jaciments excavats amb intencionalitat científica al nostre país. Enguany es compleixen 100 anys de la primera campanya endegada per Joaquim Folch i Torres, aquesta fou impulsada per la Junta de Museus de Barcelona gràcies a l’interès mostrat pels estudiosos locals. Dues campanyes consecutives van posar al descobert un bon nombre d’estructures d’habitació i de sitges. No obstant,  les troballes no varen ser prou notòries com per poder fixar la cronologia i la importància històrica del lloc. Trenta anys més tard, fou Pere de Palol qui va determinar que el castrum pertanyia al període visigòtic i en va analitzar les línies mestres gràcies a dues campanyes més d’excavació. El jaciment va començar a ser conegut entre la comunitat científica com un dels més importants del nord-est de la tarraconense pel seu context cronològic, de manera que, l’any 1987, per completar-ne l’estudi,  Pere de Palol  va dirigir a un jove equip d’arqueòlegs que van portar a terme una campanya de neteja i documentació. Tanmateix, la primera monografia sobre el jaciment no va veure la llum fins l’any 2004, sense que s’hi hagués tornat a realitzar cap intervenció.

  • Com es va gestar el projecte d’excavacions i recerca al voltant del Puig Rom de Roses?

En els darrers anys, la recerca arqueològica relativa als segles de domini visigòtic (VI i VII dC) ha reprès vigor gràcies a recents descobriments arreu de la geografia catalana que han posat sobre la taula noves dades sobre aquest període complex de transformació de l’administració, del poblament i dels cicles productius. El jaciment de Puig Rom després de les excavacions de Folch i Torres i Pere de Palol podia semblar esgotat però la superfície explorada tan sols ocupava els marges meridionals del poblat, a banda i banda de l’entrada principal. Un total d’uns 85 m2 que representen un 10% de l’àrea a l’interior de les muralles. L’esperança de trobar noves zones d’habitació amb contextos arqueològics intactes, ens va portar a plantejar aquest projecte, amb la perspectiva de poder  aconseguir unes datacions més afinades per la vida del jaciment.

L’any 2014, la convocatòria d’ajuts de la Generalitat de Catalunya per projectes quadriennals posava l’èmfasi en la recuperació de jaciments importants que encara calia acabar d’explorar. Aquesta era la oportunitat que ens calia per reprendre l’excavació del Puig.  A partir d’aquest moment neix el projecte El nucli fortificat de Puig Rom i el seu entorn immediat. Estudi sobre el poblament d’època visigoda a la serra de Rodes. Segle VII-X dC, que compta amb el vist i plau i la col·laboració econòmica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, de l’Ajuntament de Roses i de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona que n’és el sol·licitant.

  • Quins eren els objectius del projecte?

L’excavació estratigràfica era certament important per abordar la datació del jaciment, però també érem conscients que el jaciment estava molt degradat per la seva utilització, en el segle XIX i XX, com a terreny de conreu de vinya i d’ olivera. La topografia inicial del poblat es va veure molt afectada i va ser totalment remodelada, a fi d’obtenir noves feixes estretes construïdes amb la pedra extreta dels antics murs visigots de paret seca. Per tant, calia aprofundir en el jaciment per altres vies. En primer lloc, s’havia de perseverar en el coneixement complet del circuit emmurallat, de les seves torres i els seus alçats. I en segon lloc, s’havia d’eixamplar  el context del castrum a l’entorn immediat del jaciment explorant les estructures que, segons la carta arqueològica i els historiadors locals, podien tenir un origen en l’antiguitat tardana.

  • Quins han estat els resultats?

El balanç dels 4 anys d’intervenció al Puig Rom és molt positiu, si bé no hem pogut afinar del tot la cronologia de l’ocupació, si que, gràcies a l’excavació d’un nou sector a l’angle nord-occidental del jaciment hem pogut descobrir i documentar una nova porta d’accés al jaciment i constatar que, aquesta, respon a una modificació del projecte constructiu original. Per tant, podem aprofundir en la idea de dues fases en la vida del jaciment que ajuden a matisar les hipòtesis sobre la seva funcionalitat. El perímetre de la cara nord de la muralla, el podem començar a resseguir amb certa cura malgrat les remodelacions modernes que l’oculten, i la façana de llevant de la fortificació ha posat al descobert tres torres que encara no eren visibles. Gràcies als treballs de fotogrametria i documentació del jaciment, podem també intuir que el nombre de torres encara pot augmentar. Finalment, hem consolidat els murs de les antigues excavacions de Folch i Torres i Pere de Palol que s’havien anat perdent al llarg d’aquesta centúria. És gràcies a aquesta consolidació que hem pogut començar a planificar una visita turística del jaciment més adequada per a la seva valorització.

2 respostes a “Tribuna d’Arqueologia 2017-2018 “El nucli fortificat de Puig Rom i el seu entorn immediat. 2014-2017”

  1. Voldria saber si la video d’aquesta conferencia serà disponible en els dias proxims si us plau ? No he pogut veure-la i m’agradiaria molt. Moltes gracies per la seva resposta.

    • Efectivament, en els propers dies publicarem el vídeo de la sessió en aquest mateix post. Salutacions i moltes gràcies pel teu interès!

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.