IV Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna

Els propers dies 8 i 9 d’octubre se celebrarà el IV Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna amb el títol Conjunts tancats dels segles XVI i XVII a la Mediterrània nord-occidental.

Aquest seminari, organitzat per la Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic i l’Ajuntament de Roses, es podrà seguir i participar en línia a través de la plataforma MEET i l’enllaç https://meet.jit.si/SIAMM.

Per a més informació cliqueu aquí

Tribuna d’Arqueologia 2019-2020 en línia “Intervencions arqueològiques al Raval de Montblanc”

Conferència: Intervencions arqueològiques al Raval de Montblanc

Conferenciant: Josep Maria Vila i Carabasa, arqueòleg, director de les excavacions 
Moderadora: Imma Teixell, arqueòloga territorial

El dimecres dia 1 de juliol de 2020, a les 6 de la tarda, en directe, a travès del canal de Youtube de Patrimonigencat la xerrada “Intervencions arqueològiques al Raval de Montblanc”, dintre del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020,  que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

En els darrers anys, l’Ajuntament de Montblanc, amb l’objectiu de revitalitzar el sector nord del casc antic, està portant a terme una sèrie d’obres de millora en aquesta zona, coneguda com el Raval. Algunes d’aquestes intervencions han portat aparellada una recerca arqueològica que és la que presentem en aquesta Tribuna. Es coneix com a Raval el petit nucli de poblament sorgit fora del nucli emmurallat de Montblanc i a banda i banda del camí ral que porta a la població, en el tram comprès entre el pont medieval que creua el riu Francolí i la muralla. En aquest tram del camí se situa l’hospital de Santa Magdalena. Aquest sector, proper al riu, i travessat per diverses sèquies, va ser històricament un espai de caràcter industrial, amb presència de molins i adoberies. Les intervencions dutes a terme aquests anys han permès estudiar un dels elements monumentals més importants d’aquesta zona: el pont vell, així com l’evolució de la trama urbana del seu entorn més immediat, avui desapareguda. En el mateix context s’han pogut documentar també les restes d’una de les antigues adoberies, així com un molí hidràulic d’oli amb dues premses de lliura, d’origen medieval i en ús fins al darrer terç del segle XIX.



A continuació, us oferim una petita entrevista amb el conferenciant sobre els aspectes més destacats de la seva xerrada.

  • Què és el Raval de Montblanc?

Es correspon amb el barri que es troba fora del recinte murat de Montblanc a la banda nord i que es va formar a tocar de l’antic camí ral de Lleida a Tarragona, a banda i banda del pont medieval d’entrada a la població. En aquest espai se situa també l’antic hospital de Santa Magdalena, actual seu de l’Arxiu Històric Comarcal de la Conca de Barberà.

  • Per quin motiu s’ha intervingut en aquesta zona

Les intervencions que presentem s’han fet sobretot a iniciativa de l’Ajuntament de Montblanc que des de fa uns anys està portant a terme diverses actuacions destinades a potenciar aquest sector de la població, que tradicionalment havia quedat al marge de les actuacions de rehabilitació del nucli de Montblanc, molt enfocades en la restauració de la muralla. Dins d’aquesta estratègia municipal té un paper clau la recuperació d’elements patrimonials com ara el Pont Vell i el seu entorn fluvial o bé l’antic molí dels Capellans. Per altra banda, una actuació privada de rehabilitació d’un edifici de la zona ha permès recuperar també traces d’una antiga adoberia.

  •  Quins són els elements més significatius de les intervencions arqueològiques que es presenten

A banda de l’estudi arquitectònic del Pont Vell i de l’anàlisi de la seva evolució constructiva ha estat especialment interessant l’estudi de la trama urbana històrica del seu entorn, fins al moment completament desconeguda i que segurament té el seu origen a l’Edat  Mitjana. Per altra banda la recuperació de les restes de l’antic molí dels Capellans, amb la documentació de dues premses de biga, i la identificació de part d’una adoberia han permès posar en valor un patrimoni de tipus industrial de Montblanc fins ara poc estudiat arqueològicament.

  • Quina rellevància tenen els resultats de les intervencions?

Les excavacions arqueològiques en l’entorn dels dos costats del pont han permès documentar la trama urbana original d’aquest sector desapareguda com a conseqüència d’alguna de les avingudes històriques del riu Francolí, que van acabar per determinar l’estructura actual de la zona del Raval. Pel que fa a als dos elements de caràcter industrial (molí d’oli i adoberia), a banda del seu interès intrínsec com a elements patrimonials, també posen en valor l’aprofitament de les canalitzacions de reg que es construeixen a les ribes del riu Francolí ja des d’un període molt reculat i que determinen el caràcter eminentment industrial de la zona del Raval.

27è cicle de conferències al Museu Arqueològic de l’Esquerda

El proper dissabte 14 de març comença la primera de les sessions de la 27ena edició del cicle de conferències que organitza anualment el Museu Arqueològic de l’Esquerda, on la comunitat jueva catalana en serà protagonista, sota el títol ‘Com l’aigua i l’oli. Els jueus catalans a l’edat mitjana’.

Les xerrades d’aquest cicle es faran els dissabtes 14, 21 i 28 de març a la sala d’actes del Museu Arqueològic de l’Esquerda. Com a activitat complementària s’ha programat també, pel diumenge 29 de març, una visita guiada a la vila comtal i el call jueu de Besalú, que serà conduïda per Joan Frigola, arqueòleg i especialista en la Història de Besalú.

| Descarregueu el targetó amb el programa sencer en pdf |

Tribuna d’Arqueologia 2019-2020: “Dels Altimiris a Santa Cecília dels Altimiris: horitzons cronològics i dades interpretatives d’una comunitat monàstica de la Primerenca Edat Mitjana (s. V-IX) (Projecte Muntanya Viva, 2018-2021)”

Conferència: Dels Altimiris a Santa Cecília dels Altimiris: horitzons cronològics i dades interpretatives d’una comunitat monàstica de la Primerenca Edat Mitjana (s. V-IX) (Projecte Muntanya Viva, 2018-2021)
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 4 de març de 2020, 19,00 hores

Conferenciants: Marta Sancho i Planas i  Walter Alegría Tejedor
Moderador: Josep Gallart i Fernàndez

Les darreres campanyes arqueològiques portades a terme en el jaciment dels Altimiris ens han permès definir uns horitzons cronològics força precisos a partir de l’estudi de produccions ceràmiques contextualitzades en diferents unitats estratigràfiques. D’aquesta manera hem detectat diverses fases entre les quals destaquen les que situem en els segles VI-VII, moment de màxima activitat i ocupació. Així mateix, la proposta interpretativa que ens ha portat a identificar aquest jaciment com un monestir fundat dins del període visigot, s’ha anat reforçant a partir de la descoberta de nous espais i materials. D’aquí que assumim l’hagiotopònim de Santa Cecília com a nom identificador d’aquest indret.




A continuació, us oferim una breu entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes rellevants de la propera xerrada.

  • Quina és la principal aportació d’aquest jaciment en el coneixement de la historia d’aquest període de transició de l’antiguitat a l’edat mitjana?

La principal aportació és el coneixement de com podria ser un monestir dels primers temps del monacat occidental. No disposem de gaires exemples i en cap cas podem estar segurs del tot de que ho fossin. En el cas de Santa Cecfília dels Altimiris, són diverses les evidències que ens porten a aquesta interpretació i això ens permet establir comparacions amb el model monàstic que coneixem a partir dels segles IX-X amb la introducció del monacat benedictí, estructurat al voltant d’un claustre. Per trobar models que quadrin amb el nostre jaciment, he  revisat exemples de monestirs orientals, ja que són l’origen de la introducció d’aquesta pràctica d’espiritualitat a occident. Dins d’aquesta tradició trobem eremites, com San Victorià d’Assan, que es va establir en una zona de muntanya propera al nostre jaciment. Al seu voltant es va estructurar una comunitat eremítica que posteriorment va esdevenir un monestir.

  • Quin tipus de cultura material trobeu en aquest jaciment?

Els artefactes mobles i les construccions denoten una cultura clarament de tradició romana. Els paviments d’opus signinum, els murs d’opus incertum i els revestiments dels murs de les primeres fases ens indiquen aquesta tradició romana. Alhora els artefactes ceràmics ens han permès acotar vàries fases constructives i definir l’economia, la societat i els contactes que establiren amb altres zones, ens indica també aquesta tradició. En el cas de les àmfores, trobem un volum destacat d’importacions d’oli del sud d’Hispània i del nord d’Àfrica així com també de vi d’orient. Alhora els habitants del monestir dels segles V-VII utilitzaven bols i plats de ceràmica fina decorada procedent de zones productores de la península, del sud de França i del nord d’Àfrica. Els materials de cuina ens suggereixen una diferencia en el repertori d’els segles V-VIII respecte a la dels segles IX-X, amb ceràmiques d’usos diversos.

  • Quin pla de recerca futura teniu previst?

Un dels objectius del nostre  projecte consisteix en establir comparacions entre aquest jaciment i altres assentaments de cronologies properes que també estem estudiant, com Sant Martí de les Tombetes, les Esplugues de Segur o Orrit. Tots ells es troben en aquest territori de muntanya i el seu estudi ens pot aportar dades sobre les diferències i coincidències entre uns i altres. Volem diferenciar aquestes comunitats, tant per les característiques dels assentaments com per la seva cultura material i  així poder definir com era la societat d’aquest moment, identificar els llocs centrals que exerciren un cert control sobre el territori i comprendre les dinàmiques que s’establiren entre ells. No és un repte fàcil donat que a la manca d’informació escrita a la que estem acostumats els medievalistes i hem de sumar l’escàs esforç que tradicionalment l’arqueologia ha dedicat a aquest període. Afortunadament en l’actualitat hi ha moltes recerques en marxa que segur ens aportaran llum sobre aquesta interessant etapa de la nostra història.

Tribuna d’Arqueologia 2019-2020: “El jaciment de Vilardida: de l’hàbitat de l’ibèric final a la vil·la romana tardoantiga. Primeres valoracions dels darrers treballs arqueològics”

Conferència: El jaciment de Vilardida: de l’hàbitat de l’ibèric final a la vil·la romana tardoantiga. Primeres valoracions dels darrers treballs arqueològics
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 5 de febrer de 2020, 19,00 hores

Conferenciants: Jordi Morera, Adrià Cubo i Tatiana Piza
Moderadora: Imma Teixell

El proper dimecres dia 5 de febrer de 2020, a partir de les 19,00h, a la sala d’actes del Palau Marc (Rambla de Santa Mònica, 8, Barcelona), està programada la xerrada “El jaciment de Vilardida: de l’hàbitat de l’ibèric final a la vil·la romana tardoantiga. Primeres valoracions dels darrers treballs arqueològics”, dintre del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020,  que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

Durant els darrers anys s’ha estat realitzant l’excavació arqueològica del jaciment de Vilardida, ubicat en el llogarret homònim, un nucli a cavall entre els municipis de Monferri i Vila-rodona, a la comarca de l’Alt Camp. La intervenció s’ha realitzat en el marc de la millora de la carretera C-51 al seu pas per aquestes poblacions, en una extensió propera al quilòmetre. L’indret ja havia estat localitzat a partir de diferents campanyes de prospeccions i sondejos, efectuades entre 1998 i 2011, però se’n desconeixia el seu abast real. A partir de la delimitació iniciada a l’abril de 2017 es van poder identificar quatre zones amb restes arqueològiques: d’est a oest, es tractava d’un camí, amb un origen que per la historiografia es podia remuntar a l’època romana; una necròpolis tardoantiga; un hàbitat ibèric amb perduració als primers segles altimperials; i finalment, les restes d’una vil·la tardoantiga. Les excavacions posteriors van determinar que els diferents sectors corresponien a un mateix assentament que des de les etapes ibèriques havia anat evolucionant al llarg del període romà. Finalment, la localització de dos enterraments dipositats seguint el ritual islàmic, relaciona l’hàbitat tardoromà amb els primers segles altmedievals.



Seguidament, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes més destacats de la propera xerrada.

  • Quina importància té el jaciment de Vilardida dins el territori?

El jaciment de Vilardida era conegut des dels anys 40 del segle XX, degut a la recuperació de materials en superfície. Tanmateix, en els darrers 20 anys, i en el marc del projecte de millora de la carretera C51, s’havien realitzat diferents prospeccions i sondejos arqueològics que indicaven la presència de restes conservades al subsòl. Amb l’excavació realitzada hem pogut excavar i conèrixer questes restes, i veure que es tracta d’un assentament amb ocupació continuada des d’època republicana fins a la tardoantiguitat, als segles VII-VIII. Una ocupació que segurament s’explica i s’entén a partir de la seva situació geogràfica en el nus de comunicacions que formen el riu Gaià d’una banda, i la via històrica que enllaçava Barcino i Ilerda

  • Quina informació heu aconseguit amb l’excavació arqueològica?

Com dèiem, la intervenció ha posat a la llum un hàbitat que des de l’ibèric final va evolucionant fins a l’etapa andalusina. D’aquest llarg període, les fases que més i millor hem pogut estudiar són les baiximperials i tardoantigues (segles IV-VIII), amb la documentació d’una zona productiva i residencial, la localització de diferents hàbitats domèstics semienterrats, dels segles VI-VII, i una necròpolis amb una quarantena d’individus dels segles VII-VIII

  • A nivell antropològic, què ens pot aportar l’estudi de les restes recuperades a Vilardida?

Els treballs antropològics realitzats al jaciment de Vilardida han permès un primer acostament a la interpretació de l’evolució històrica i antropològica de la població de la zona. Al llarg de les intervencions realitzades, s’ha identificat un conjunt funerari molt complex, conformat per poblacions diferenciades, algunes d’elles coetànies en el temps. L’anàlisi dels diferents caràcters antropològics evidencia un context econòmic i social basat en l’explotació agrícola, dut  a terme per un grup poblacional autòcton, però també per un conjunt d’esclaus, els quals presenten diferències  tant físiques (biològiques i relacionades amb el desenvolupament del treball o en les condicions de vida), com en el context funerari.

  • És un jaciment esgotat? Es continuarà la recerca pels propers anys?

L’excavació s’ha centrat en aquelles zones afectades per la futura carretera, i en aquest sentit hem estat condicionats per l’obra a realitzar. Tanmateix, la intervenció va evidenciar que les restes de la vil·la de Vilardida s’escampen pels camps limítrofs, i sobretot pel nucli poblacional de l’actual Vilardida. Per tant, és possible que en un futur puguin aparèixer novetats en referència a aquest assentament

Congrés sobre la tàpia a les Terres de Lleida 2020

Els dies 26 i 27 de març de 2020 se celebrarà, a Mollerussa (Pla d’Urgell) i el seu entorn, el Congrés sobre la tàpia a les Terres de Lleida, que se centrarà en la valoració i reconeixement de la tècnica constructiva de la tàpia, les seves construccions i el patrimoni que les envolta.

L’arquitectura tradicional, com qualsevol producció de caràcter popular, és un patrimoni que forma part de la identitat de les comunitats, i les construccions amb terra en són un clar exemple. Amb aquest material senzill i assequible s’han aixecat habitatges i tota mena d’infraestructures que han permès el desenvolupament col·lectiu de comunitats de tot arreu. Més concretament, a les comarques de Lleida, són freqüents les construccions de tàpia, tanmateix, aquest sistema constructiu tradicional és força desconegut, no només pels seus habitants, sinó també per bona part dels professionals de la construcció.

Actualment, les construccions de tàpia i les seves tècniques han esdevingut un símbol d’identitat de la contrada i també una oportunitat per al futur, tant pel seu valor patrimonial com per la seva sostenibilitat, paradigma sobre el qual se sustenta el futur del planeta. Des de l’organització del congrés s’ha volgut crear el marc perquè els treballs sobre aquesta matèria, els ja fets i els que es faran més endavant, trobin un escenari on puguin ser exposats i posats en valor.

Aquest congrés neix amb la voluntat de fer aflorar tot el coneixement existent sobre la tàpia a les terres de Lleida, d’establir l’estat de la qüestió, d’elaborar propostes que perfilin el camí a seguir amb el tractament d’aquest patrimoni i, en definitiva, de reivindicar les construccions de tàpia des de totes les seves vessants: arquitectònica, social, cultural, econòmica i mediambiental.

| Per a més informació, cliqueu aquí |

Inauguració de l’exposició “Caput aut navis” al Museu Arqueològic de l’Esquerda

El proper dissabte, 18 de gener, a les 19,00 h, s’inaugurarà al Museu Arqueològic de l’Esquerda la exposició temporal Caput aut navis, a cara o creu, una exposició produïda conjuntament pel Museu de Granollers i l’Oficina de Patrimoni Cultural de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona que comença la seva itinerància per la Xarxa de Museus Locals.

Es tracta d’una exposició que parla del joc a l’antiguitat. Caput aut navis era un dels jocs més populars a l’antiguitat que encara es juga avui, ara ja no en diem així i gairebé tothom hi ha jugat, és el popular a “cara o creu”. El Museu de Granollers va crear aquesta mostra amb 72 peces del seu fons, procedents de diversos jaciments arqueològics. La proposta és fer un passeig pel món del joc en temps antics.

Al Museu Arqueològic de l’Esquerda també es conserven peces procedents del jaciment de l’Esquerda que tenen a veure amb els jocs que practicaven els seus habitants. A l’exposició permanent es podem veure i també n’hi ha altres objectes que no estan exposats i que ara es podran veure en unes vitrines especials d’aquesta exposició, dedicades a l’Esquerda.

El món del joc pot semblar trivial, però tal i com diu una frase sovint atribuïda a Plató, “es coneix més una persona en una hora de joc que en un any de conversa”.

L’exposició es podrà veure fins el proper 29 de març.

Noves incorporacions a les declaracions d’Espai de Protecció Arqueològic

El Servei d’Arqueologia i Paleontologia ha incorporat dues noves declaracions d’espai de protecció arqueològic els últims mesos de 2019. Es tracta dels jaciments del Serrat dels Moros de la Codina (Pinell de Solsonès, Solsonès), declarat per resolució de la Consellera de Cultura el 26 de novembre, i la vil·la romana de Sant Pelegrí  (Biosca, Segarra), declarat el dia 12 de desembre. Amb aquestes dues declaracions es tanca l’any 2019 amb un total de 9 EPA declarats.

El jaciment de Serrat dels Moros de la Codina és un excel·lent exemple de l’ocupació i reocupació dels espais en diversos moments històrics, especialment en època ibèrica, romana i medieval, vinculats al control de les vies de comunicació i, en extensió, del propi territori. Aquesta organització i control espacial, representa la consolidació de la iberització de la zona i de la primera implantació militar del període romà, així com l’assentament medieval del Castell de Miralles, que demostra la important ubicació estratègica d’aquest indret.

Pel que fa a la vil.la romana de Sant Pelegrí, els treballs arqueològics que es van realitzar durant les obres de construcció de la carretera, van permetre recuperar la pars rustica de la vil·la, però també restes de les termes de la propietat (pars urbana). La cronologia dels materials ha permès establir una ocupació des de l’època romana republicana fins al baix Imperi, així com un període tardà (segles II aC – VIII dC).

Aquests 9 expedients d’espai de protecció arqueològica declarats al llarg del 2019 se sumen al total 77 expedients repartits per tota Catalunya.

Tribuna d’Arqueologia 2019-2020: “El castell de Canals, noves aportacions arqueològiques als orígens de Valldoreix”

Conferència: “El castell de Canals, noves aportacions arqueològiques als orígens de Valldoreix”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 8 de gener de 2020, 19,00 hores

Conferenciants: Eduard Píriz i González i Juan José Cortés García
Moderadora: Maite Miró

El castell de Canals està ubicat dins l’àmbit administratiu de l’Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, al municipi de Sant Cugat del Vallès. Les últimes intervencions realitzades al castell de Canals han posat en valor les restes d’un edifici romànic, de planta rectangular construït possiblement cap al segle XII, que va ser habitat fins al segle XV. Hem pogut constatar que el castell està format per un conjunt d’edificacions que s’articulaven des d’un pati interior que donava accés als diferents espais que el componien. Les primeres notícies documentals que es conserven del castell estan datades al segle XI. Va ser propietat d’una família que va prendre el nom de Canals com a propi i que l’any 1160 va jurar fidelitat al comte rei Ramon Berenguer IV. A mitjans del segle XIII van aconseguir la jurisdicció sobre la fortalesa i el terme de Canals del rei Jaume I, i l’any 1306 va passar a ser propietat de l’abat del monestir de Sant Cugat.




A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes més destacats de la propera xerrada.

  • Quin ha estat l’inici dels estudis al castell de Canals?

Valldoreix és una Entitat Municipal Descentralitzada depenent de Sant Cugat del Vallés. Des de l’administració local van impulsar tot un seguit d’actuacions que es van traduir en diferents campanyes de sondejos arqueològics. En paral·lel, les notícies històriques conegudes donaven a entendre que el castell de Canals es trobava en el centre d’un possible inici de l’articulació del territori que actualment conforma Valldoreix.

En aquest sentit la Entitat Municipal Descentralitzada va apostar per la redacció d’un Pla director del castell de Canals per així gestionar de forma endreçada les actuacions d’estudi, consolidació i conservació del monument. Al mateix temps es posava en valor i s’estudiava la possibilitat de generar una visita pública al jaciment.

  • Quina importància té el castell de Canals dins el territori del Vallés a l’edat mitjana?

El castell de Canals va ser un dels centres articuladors del territori de segon ordre que va servir de base d’una família de la baixa noblesa catalana entre el segle XI i els inicis del XIV. Possiblement en comptes de castell hauríem de parlar d’una domus fortificada, tot i que va arribar a tenir un estatus jurídic i administratiu similar a un castell. La família establerta va prendre el nom del lloc i l’any 1160 Bertran de Canals va jurar fidelitat al comte rei Ramon Berenguer IV. Posteriorment, al segle XIII Adelaida de Canals va rebre del rei Jaume I la jurisdicció sobre la domus i el terme de Canals, aconseguint per al seu domini un estatus equiparable a un castrum. Finalment, a inicis del segle XIV, la domus de Canals passà a mans del monestir de Sant Cugat del Vallès.

  • Quina informació hem aconseguit amb les darreres campanyes?

Seguint les traces marcades pel Pla Director, hem pogut excavar aproximadament la meitat de l’interior del conjunt. Hem constatat que el castell de Canals era un centre administratiu per la quantitat de sitges que hem localitzat i una residència senyorial donada la qualitat del material recuperat amb elements de luxe. Es tracta d’un conjunt d’edificis adjacents que envolten un pati central que articula les diferents connexions i accessos a l’interior de cada un d’ells. Exteriorment els edificis presenten una factura defensiva amb espitlleres a planta baixa, mentre que a l’interior del pati s’obren amb grans arcades. Amb el conjunt de totes les actuacions realitzades al castell podem determinar que va ser abandonat cap al segle XV.

  • Quin element singular ens ha facilitat informació en alçada?

En tot moment, des de que es té memòria, ha estat visible un gran mur amb una alçada aproximada de 10 m. Un cop realitzades les campanyes arqueològiques, tornant a mirar aquest mur, podem determinar que el volum edilici al que pertanyia estava format per una planta baixa destinada a quadres, una planta primera on, per l’alçada del sostre, possiblement es trobava la sala de representació i un espai sota coberta. Aquest mur ha estat característic i representatiu del castell de Canals durant molts anys i finalment ens ha completat la informació que ens ha facilitat l’excavació mitjançant dades en alçada. La seva dimensió conservada és realment singular i ens facilita molt l’estudi de les dimensions i la construcció d’edificis de la seva època.

Conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020: “El conjunt medieval de les Guixeres de Súria. Quinze anys d’intervencions arqueològiques”

Conferència: El conjunt medieval de les Guixeres de Súria. Quinze anys d’intervencions arqueològiques
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 4 de desembre de 2019, 19,00 hores

Conferenciants: Cristina Belmonte i Roser Arcos
Moderador: Josep Maria Vila

Enguany s’ha celebrat la quinzena campanya d’excavació al conjunt arqueològic de les Guixeres de Súria, iniciativa promoguda per l’Ajuntament, que es realitza mitjançant un camp de treball amb estudiants del municipi. El que va començar amb l’excavació del mas medieval de la Vilella Vella, continuà amb l’objectiu de localitzar l’església de Sant Pere del Puig, esmentada a la documentació. Amb els anys, al voltant d’aquesta església d’origen preromànic, també s’ha localitzat la torre del Puig de Sant Pere, que destaca per la seva particular tècnica constructiva. La singular geologia de la zona, amb grans afloraments de pedra de guix de fàcil extracció, segurament en va facilitar l’assentament, vinculat a l’explotació d’aquest mineral. Tot sembla indicar que el conjunt fou el primer nucli habitat del municipi, abans que la població es traslladés definitivament a la seva ubicació actual.


A continuació, us oferim una petita entrevista amb les conferenciants sobre els aspectes destacats de la seva xerrada.

  • Des de quan s’excava al conjunt arqueològic de les Guixeres?

Enguany hem celebrat el quinze aniversari. L’any 2004 des de l’Institut del municipi, l’IES mig món i amb el suport de l’Ajuntament, s’endegà una petit projecte d’excavació arqueològica amb alguns estudiants. L’objectiu era acostar el patrimoni als joves a la vegada que es feia recerca intentant localitzar alguns dels elements patrimonials de la vila esmentats en la documentació històrica.

L’historiador local Albert Fàbrega, professor de l’institut en aquell moment, va tenir un paper clau per tirar endavant el projecte. L’Ajuntament hi va apostar des del principi i la propietat dels terrenys va posar totes les facilitats. Alguns d’aquells estudiants encara participen en les intervencions actualment. El fet que tots aquests agents estiguin encara implicats al projecte l’ha convertit en una actuació consolidada i d’èxit.

  • Sembla un projecte amb unes característiques especials. Com s’han desenvolupat els treballs durant aquests quinze anys?

Durant aquests anys s’hi ha actuat de manera ininterrompuda cada estiu, amb campanyes de 10 dies hàbils, sota la direcció d’Assumpta Serra primer i Ainhoa Pancorbo després, però ja des del 2010 que se’n fa càrrec l’equip actual.

En relació a les característiques del projecte, si és un projecte especial, és un projecte de poble on diverses institucions, associacions i voluntaris posen el seu granet de sorra perquè es pugui tirar endavant any rere any. L’equip d’excavació està format per una trentena de persones, principalment estudiants de l’Institut amb edats entre 14 i 16, alguns estudiants i graduats d’arqueologia i voluntaris. Tothom que hi participa se’n sent partícip i sap que col·labora en posar en valor el patrimoni del seu poble.

Totes les intervencions es realitzen amb metodologia arqueològica, per tant també ajuda a entendre i acostar com i que es fa en l’arqueologia professional.

  • Que s’hi excava? Quins són els elements més singulars?

Les primeres intervencions es van fer al mas medieval de la Vilella Vella, però des de l’any 2008 s’incorporà el temple preromànic de Sant Pere del Puig i el 2011 la torre del Puig de Sant Pere. Des d’aleshores, els esforços s’han centrat en excavar i delimitar aquest dos edificis.

L’església de Sant Pere del Puig, correspon a un edifici preromànic, amb la seva necròpolis associada, que va anar patint diverses transformacions fins que fou abandonat complement cap al segle XVII.

Sens dubte però, és la Torre del Puig de Sant Pere possiblement l’element més singular, sobretot per la seva particular tècnica constructiva. De planta quadrada, fou bastit a partir de la disposició de diferents murs concèntrics, adossats uns als altres, formant una espècie de gran plataforma esglaonada, de la qual, de moment, no coneixem altres paral·lels al territori.

A redós, de la torre i també de l’església, s’han documentat algunes petites estances, interpretades com cases, confirmant així part de la informació que esmenta la documentació històrica conservada.

  • Quines son les aportacions principals, més enllà de la localització d’aquests edificis, durant aquests anys de recerca?

El conjunt arqueològic de les Guixeres es troba fora del nucli urbà del municipi en una zona de gran riquesa geològica, amb grans afloraments de pedra de guix de fàcil extracció, d’aquí el seu nom. Doncs bé, tot sembla indicar que l’explotació d’aquest mineral va facilitar l’assentament en aquest indret ja des del segles IX-X. Això unit a les dimensions i característiques de les restes, el seu establiment i moment de màxim esplendor, segles X-XIII, suggereix que el conjunt fou el primer nucli habitat del municipi, abans que la població es traslladés definitivament a la seva ubicació actual durant el segle XIII.

  • És un jaciment esgotat? Com s’encara la recerca pels propers anys?

No, no és un jaciment esgotat tant a la torre com a la Vilella Vella encara queda força feina per fer i a l’església, tot i que està més avançada, encara hi ha part de la necròpolis per excavar. Més enllà d’aquests jaciments, a les Guixeres també es conserven forns de guix tant d’època medieval com d’època contemporània.

L’objectiu en els propers anys, és seguir avant en la recerca, i donar ús social a les restes, materialitzant la seva posada en valor per poder incloure el conjunt en les rutes turístiques del municipi.