El Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna es desenvoluparà el dia 19 d’octubre al Teatre Municipal de Roses (c/ Tarragona,81).
La Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona -amb la col·laboració de l’Ajuntament de Roses i la Fundació Girona Regió de Coneixement- organitza el VI Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna, dedicat a “De l‘antiguitat a l’edat mitjana, un període de grans canvis. Novetats des de l’arqueologia”.
En aquestes jornades s’aprofundirà en les novetats que als darrers anys ha aportat l’arqueologia en el coneixement d’un període de tanta complexitat com el que se situa entre la finalització de les estructures culturals, socials, econòmiques, polítiques i culturals que definien l’antiguitat fins a la configuració del món medieval.
El seminari pretén oferir una visió la més àmplia possible de les novetats que l’arqueologia està aportant sobre aquest període. Les comunicacions presentades cobreixen un ampli ventall d’aspectes diferents que van des del més concret a estudis regionals. Així, els estudis van des de l’anàlisi de conjunts de materials, necròpolis o edificis concrets, fins a les transformacions en el paisatge o en la configuració d’assentaments i ciutats, sempre amb una visió diacrònica.
La jornada s’estructura amb una conferència inaugural, a càrrec de la Dra. Alexandra Chavarria (Università degli Studi di Padova) i vint-i-sis comunicacions.
L’activitat és oberta i gratuïta, però es demana notificar l’assistència a l’adreça de correu cat.rosesarqueologia@udg.edu abans del dia 12 d’octubre.
Per a més informació cliqueu aquí
Consulteu els resums de les comunicacions i el programa en pdf
A partir de l’enderrocament del conjunt de blocs d’habitatges que ocupaven l’espai situat davant la façana principal de la catedral de Santa Maria, l’any 2015, les intervencions arqueològiques han permès localitzar alguns elements d’importància cabdal per a l’estudi de la topografia de la ciutat antiga de Tortosa. Durant el decurs dels treballs d’excavació, en bona part condicionats per les obres de construcció de la plaça elevada que avui en dia cobreix el conjunt arqueològic, i també per les tasques de museïtzació de les restes per a donar pas a l’Espai Cota 0, s’ha estudiat una seqüència ocupacional ininterrompuda entre els primers temps de l’era cristiana i els nostres dies. En destaquen les troballes corresponents a l’alt imperi i l’antiguitat tardana, períodes molt desconeguts fins ara en la història de la ciutat, sense oblidar l’evolució d’un tram important de la façana fluvial durant la baixa edat mitjana i en època moderna. Malgrat el treball i dedicació constant per part dels arqueòlegs, la major part del gran volum de dades obtingudes encara està en fase d’estudi.
L’any 2020, el Reial Monestir de Pedralbes posà en marxa un projecte de recuperació de l’Hort Petit del Monestir, amb l’objectiu de recuperar l’estructura històrica i tornar a posar en funcionament una producció hortícola amb finalitats museístiques i educatives. Paral·lelament, s’ha iniciat un projecte d’estudi de la dieta de la comunitat clarissa entre els segles XIV i XIX. Amb aquests dos objectius, es realitzà l’excavació arqueològica de l’Hort Petit del Monestir, per tal de recuperar la seva estructura històrica, que ha comportat la realització de sondatges en diferents punts de l’Hort, per a caracteritzar l’organització, l’estratigrafia i la cronologia dels canvis i reorganitzacions d’aquest espai productiu. Paral·lelament a la intervenció arqueològica, s’ha realitzat un conjunt d’anàlisis bioarqueològiques amb l’objectiu de caracteritzar l’estructuració agrícola de l’Hort i determinar les espècies vegetals conreades i els animals presents en aquest espai. L’anàlisi de dieta de la comunitat monàstica s’ha dut a terme a partir de l’estudi bioarqueològic multidisciplinari en els nivells arqueològics procedents de l’abocador de les cuines, datat entre el segle XIV i el segle XIX. La informació arqueobotànica s’ha creuat amb la documentació escrita del monestir de Pedralbes (principalment, documents de procures), i de la documentació del funcionament de l’horticultura medieval.
Les tres últimes intervencions realitzades a l’entorn de les adoberies de Vic, han establert una relació clara entre els edificis de les adoberies, el pont de Queralt i la muralla de la ciutat. A l’interior de les adoberies, es va excavar la planta semisoterrada del primer edifici, ubicat a tocar del pont de Queralt. S’han documentat un total de 6 estructures excavades a la roca, 3 d’elles corresponents a formes circulars (clota/tina) i les 3 restants, dipòsits quadrangulars amb accés esglaonat. Al segon edifici es van localitzar 15 estructures, 12 d’elles amb funcions similars però construïdes amb maons o amb lloses de pedra revestides. Al tercer edifici es van realitzar 4 sondejos, documentant un possible pou de registre quadrangular amortitzat per una estructura de contenció de maquinària pesant i un dipòsit còncau de maons vidriats. A l’excavació de l’interior del primer ull del pont de Queralt, a tocar de la muralla de Vic, es va localitzar una clota circular relacionada amb la planta baixa de la primera adoberia. Mitjançant una porta oberta directament sota l’estructura del pont es podia accedir a la clota de tal manera que els adobers ampliaven la seva superfície de treball i tenien accés directe al riu Mèder. Es van localitzar part dels paviments de pedra de la rambla dels Montcada i del carrer adoberies i al sondeig realitzat entre la plaça de Santa Elisabet i el Pont de Queralt, es va aconseguir identificar un tram de la muralla de la vil·la medieval, així com diverses estructures i paviments que es podrien posar en relació amb l’antic Portal de Queralt.
Entre els mesos de juny i desembre de 2020 es va executar el projecte de restauració del claustre Major de la Cartoixa d’Escaladei. Aquesta obra, va ser promoguda per l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural amb la col·laboració de l’INCASÒL i cofinançada per la Fundació La Caixa. L’objectiu del projecte era doble. En primer lloc, recuperar l’estructura bàsica del claustre Major de la darrera època de funcionament de la Cartoixa (segles XVII-XVIII) per obrir-lo a la visita pública. En segon terme, i seguint les propostes del Pla Director, es preveia excavar en la meitat oriental del pati del claustre on hi havia constància de la presència de restes de les petites ermites ocupades pels cartoixans de la primera època d’Escaladei (segles XIII-XVII) i que havien quedat amortitzades per la construcció del claustre actual. La intervenció va permetre, a banda de recuperar l’estructura original del claustre modern, identificar i excavar completament dues de les ermites del segle XIII corresponents al claustre major romànic i també parts de les cel·les d’un petit claustre que es va aixecar a principis del segle XV davant la capçalera de l’església. L’excavació va permetre estudiar l’estructura del claustre original i dels seus components (pati, galeries, cel·les), descriure l’estructura interior de les petites ermites i comparar-la amb la de les fases modernes. Finalment, es van dur a terme diverses anàlisis per tal de mirar de determinar tant l’entorn vegetal de la cartoixa en època medieval, com també elements vinculats amb les plantacions en els jardins de cada cel·la i amb l’alimentació diària dels monjos.
Entre la diversitat d’utilitats que es reconeixen a la moneda, destaca la de permetre acumular riquesa. La majoria de vegades és en forma de dipòsits monetaris temporals, ja sigui en mans particulars, ja sigui en les de les autoritats públiques. Aquesta temporalitat fa que la moneda guardada en un moment determinat torni a córrer de mà en mà. A vegades, però, alguns dipòsits monetaris es perden o no es recuperen i, aleshores, en tant que conjunts tancats de monedes, esdevenen tresors en el sentit monetari i, en conseqüència, valuosos testimonis arqueològics.