Conferència: “L’altra meitat del call. Dones jueves de la Catalunya medieval”, al Museu Comarcal de l’Urgell

Imatge d'època medieval de dones jueves Avui dijous 4 de maig a les 20,30 hores, tindrà lloc al Museu Comarcal de l’Urgell – Tàrrega la xerrada: “L’altra meitat del call. Dones jueves de la Catalunya medieval”, a càrrec de Silvia Planas, directora del Museu d’Història dels jueus a Girona i del Museu d’Història de Girona.

La conferenciant Silvia Planas centra la seva recerca en els arxius i l’estudi de la comunitat jueva a Catalunya durant l’edat mitjana. El tema principal de la seva investigació és la història de les dones jueves de Catalunya i de Girona. Més concretament, la seva feina i interès estan enfocats específicament en l’anàlisi de la història i la projecció del patrimoni cultural des d’una perspectiva de gènere.

Els qui no hàgiu tingut l’oportunitat d’assistir presencialment a la xerrada, podreu veure el vídeo a partir de l’endemà a la pàgina web del museu.

Curs del Gabinet Numismàtic: “La moneda carolíngia a la Marca Hispànica”

Els dies 9 i 11 de maig de 2017, entre les 17,00 i les 20,00 hores, es desenvoluparà a l’Espai Innova del Museu Nacional d’Art de Catalunya el XXVII Seminari d’Història Monetària de la Corona d’Aragó: “La moneda carolíngia a la Marca Hispànica”, que organitza el Gabinet Numismàtic del MNAC.

La moneda carolíngia juga un paper fundacional en les emissions de Barcelona i dels altres comtats que acabarien conformant la Catalunya Vella. Carlemany i els seus successors van imposar i estendre arreu dels seus dominis un sistema monetari nou que es basava en unes encunyacions de diners en plata fina. Aquestes peces s’integraven en un sistema de moneda de compte –1 lliura = 20 sous i 1 sou = 12 diners– que permetia valorar monetàriament qualsevol bé i que va perdurar al Principat fins al segle XIX.

Dues coincidències han propiciat l’oportunitat de tractar monogràficament aquest període en el seminari d’enguany. La primera, és la compra per part de l’Ajuntament de Barcelona, l’any 2014, d’un diner de Barcelona corresponent al regnat de Lluís el  Pietós. La segona, és l’adquisició per part del Ministerio de Cultura, Educación y Deporte el mateix any d’un altre diner de Barcelona corresponent al regnat de Carlemany. Aquesta segona peça acaba de ser dipositada pel Museo Arqueológico Nacional al Museu Nacional per tal que el Gabinet Numismàtic la pugui exposar a la sala d’exposicions permanent mentre que la primera ja va ser exposada al Museu d’Història de la Ciutat el 2015.

Curs reconegut pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya com a activitat de formació permanent adreçada al professorat

| Per a més informació descarregueu el díptic en pdf |

Jornada en record de Puig i Cadafalch a l’IEC

Portada del llibre: “L’arquitectura cristiana preromànica a Catalunya” de Josep Puig i Cadafalch, Antoni de Falguera i Josep GodayEl proper dijous 30 de març a les 17,30 hores començarà la Jornada en record de Puig i Cadafalch,, que se celebrarà a la sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans, amb motiu de l’any Puig i Cadafalch.

A la sessió hi haurà les ponències:

  • “Puig i Cadafalch, membre de l’Institut d’Estudis Catalans”, a càrrec d’Enric Pujol, membre de l’IEC:
  • ”Puig i Cadafalch, president de la Mancomunitat”, a càrrec d’Albert Balcells, membre de l’IEC:
  • “Puig i Cadafalch, historiador de l’art”, a càrrec de Montserrat Pagès, antiga conservadora del MNAC

Posteriorment, a les 19,00 hores, tindrà lloc la presentació del llibre: “L’arquitectura cristiana preromànica a Catalunya” de Josep Puig i Cadafalch, Antoni de Falguera i Josep Goday. Es tracta d’una edició facsímil, amb textos d’actualització a cura de Josep Guitart, Montserrat Pagès, Isabel Rodà i Josep M. Sans Travé, i ha estat coeditada per l’Arxiu Nacional de Catalunya, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, l’Institut d’Estudis Catalans i el Museu Nacional d’Art de Catalunya.

| Descarregueu la invitació a la Jornada en PDF |

Darreres intervencions arqueològiques al castell d’Ascó (Ribera d’Ebre)

Durant els mesos de gener i febrer de 2017 s’ha portat a terme una nova campanya d’intervencions arqueològiques al castell d’Ascó (Ascó, Ribera d’Ebre). L’actuació, realitzada a iniciativa de l’Ajuntament de la població, tenia com a finalitat l’ampliació de la zona excavada els anys 2014 i 2015 i al mateix temps deixar el jaciment preparat per al projecte d’adequació per a la seva visita pública i accés a la torre que està preparant l’Ajuntament per enguany.

La intervenció s’ha centrat en els espais situats més enllà del límit de la intervenció de 2014 i ha permès deixar a la vista noves habitacions i espais vinculats amb l’antiga fortificació templera i hospitalera. Aquestes estructures apareixen a diferents nivells seguint el pendent del turó sobre el qual es va construir el castell.

Així a la banda sud del castell s’ha localitzat una rampa-escala d’uns 25 m de llargada de la que es conserva bona part del paviment de còdols de riu. Aquesta rampa, que enllaça amb una altra que es va trobar a la campanya de 2014 a la part més alta, és la que inicialment permetia pujar cap al recinte superior del castell, on hi havia la torre, des de les estances principals situades a la part més baixa.

A la banda sud est del castell s’han localitzat dues habitacions rectangulars, les més grans que s’han trobat fins al moment, que són paral·leles però estan situades a diferent nivell, seguint el pendent del turó. La que hi ha a la part més alta presenta un accés per la banda sud i un paviment de morter de calç i guix, mentre que la segona està pavimentada amb còdols de riu i presenta portes a totes dues façanes laterals. Pel que fa a la banda nord est s’ha continuat excavant la gran sala que hi havia en aquell costat i de la qual s’ha deixat a la vista una paret de gairebé 2 m d’alçada. En aquesta zona, on encara queden més de 3 m de potència arqueològica, no s’ha completat l’excavació. També s’ha excavat una torre quadrada situada a l’angle nord del recinte i que s’havia descobert en la intervenció de 2015 i que formaria part de l’estructura de defensa del perímetre de la fortificació.

A l’extrem sud est del castell, s’han començat a delimitar les parets i compartimentacions interiors del que sens dubte era l’edifici principal del castell, on hi hauria la capella, el refetor i les sales més importants. Com que aquest espai quedava fora de la zona de l’actuació d’enguany, els treballs realitzats han estat només de delimitació, però s’ha pogut comprovar que hi ha una potència arqueològica de més de dos metres. Aquesta constatació permet obrir noves i importants perspectives futures pel que fa al nivell de conservació d’aquest edifici principal.

Totes les edificacions i paviments que s’ha localitzat són les que estaven en ús a mitjan del segle XVII quan, arrel de la Guerra dels Segadors, el castell va quedar abandonat. Pel que fa al moment constructiu de les edificacions i paviments, tot i que encara no s’han estudiat a fons, entenem que s’haurien de situar sobretot en època hospitalera, a partir del segon terç del segle XIV, tot i que en alguns punts es localitzen paraments que podrien vincular-se amb la fase templera, que se situaria a partir de la segona meitat del segle XII.

Informe: Josep M. Vila i Carabasa

| Fitxa d’inventari del Castell d’Ascó |

Conferència: “La necròpolis de la plaça de la Pietat, Vic (ss VII-XI). Revisió dels treballs i estudi arqueològic i antropològic”, al Camp de les Lloses

Cartell de la conferència: “la necròpolis de la plaça de la Pietat, Vic (ssVII-XI). Revisió dels treballs i estudi arqueològic i antropològic”Demà dissabte 25 de març de 2017 a les 19,30 hores tindrà lloc al Centre d’Interpretació del Camp de les Lloses la conferència: “La necròpolis de la plaça de la Pietat, Vic (ss VII-XI). Revisió dels treballs i estudi arqueològic i antropològic”, a càrrec d’Ot Ordeig.

Aquesta serà la primera sessió del cicle de conferències: “A l’entorn de l’arqueologia” que anualment organitza el Camp de les Lloses.

Lloc: Carrer Pau Casals, 2, Tona (Osona)

Conferència: “Observar orines i prendre el pols: els metges jueus del segle XIV”, al Museu Comarcal d’Urgell – Tàrrega

Imatge d'una pàgina de tractat medieval sobre medicinaEl proper dijous dia 23 de març a les 8,30 h del vespre tindrà lloc, a les Sales Nobles del Museu Comarcal d’Urgell – Tàrrega, la xerrada: “Observar orines i prendre el pols: els metges jueus del segle XIV”, a càrrec de Clara Jàuregui, especialista en judaisme i medicina medieval.

Aquesta és la primera conferència del cicle que ha organitzat el museu per l’any 2017 al voltant de la sala: “Tragèdia al call. Tàrrega 1348”, a l’entorn de diferents aspectes de la història i la cultura jueva, ja sigui medieval o contemporània.

Lloc: Museu Comarcal d’Urgell – Tàrrega. Carrer Major, 11.
Per a més informació: Tel: 973 312 960  /  info@museutarrega.cat
| Descarregueu el cartell amb el programa del cicle clicant aquí |

  Visita al món de la masia del Solsonès: la Vall d’Ora, (Navès, Solsonès)

Ecomuseu de la Vall d'Ora (Navès, Solsonès)
Ecomuseu de la Vall d’Ora (Navès, Solsonès)

El proper dissabte 25 de març hi ha organitzada una sortida, a l’entorn del congrés del món de la masia a Catalunya, per visitar la Vall d’Ora, (Navès, Solsonès). L’activitat començarà a les 10,00 hores a la vila de Solsona.

Aquestes visites parteixen del 1r congrés del món de la masia a Catalunya , que es va celebrar l’any 2015 a Barcelona, i que se segueixen realitzant per tal de complementar les activitats del congrés. En aquest sentit, es plantegen visites a territori amb la finalitat de conèixer el món de la masia i la voluntat de copsar els valors d’escala territorial i social propis del mas i la masia a Catalunya.

En les sortides es visiten masies seleccionades pel seu valor patrimonial i també per conèixer els diferents processos productius que sustentaven els masos i com s’estan adaptant als requeriments actuals de vida, explotació agroramadera, usos turístics, alternatius, etc.

| Per descarregar el programa cliqueu aquí |

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017: “Resultats de les intervencions arqueològiques al camp de futbol de Cardona (Bages)”

Conferència: “Resultats de les intervencions arqueològiques al camp de futbol de Cardona (Bages)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 22 de març de 2017, 19,00h

Conferenciant: Ainhoa Pancorbo
Moderador: Oriol Olesti

Entre els mesos de maig de 2015 i agost de 2016 s’han anat succeint una sèrie d’intervencions arqueològiques a la zona esportiva de Cardona arran de les obres de remodelació del camp de futbol. Aquests treballs han permès documentar estructures corresponents a dues fases ben diferenciades de les quals no es tenia cap constància en aquest indret: d’una banda, es va descobrir part d’un assentament romà republicà que caldrà posar en relació amb la proximitat de la vall salina i la seva explotació. De l’altra, s’ha excavat també part d’una necròpolis medieval pròxima a habitatges del mateix període, abandonats a finals del segle XVI.


A continuació, us oferim una petita entrevista amb Ainhoa Pancorbo sobre alguns aspectes destacats de la seva xerrada.

  • Què ha motivat la intervenció arqueològica al camp de futbol?

La intervenció arqueològica ve motivada per l’execució del projecte: “Remodelació del camp de futbol de Cardona com a camp de vida activa”, promogut per l’Ajuntament de Cardona, que consisteix en la construcció d’un nou camp de futbol de gespa artificial i de  l’edifici de vestidors associat. Per a la seva execució calia, entre altres treballs, rebaixar un metre de terres en la major part de la superfície del terreny de joc, per tal de col·locar la gespa artificial. En el decurs d’una visita d’obra es va poder localitzar en un tall resultant, part d’un individu disposat en connexió anatòmica i inhumat en fossa simple. És a partir d’aquell moment que es va encetar un seguit de campanyes d’intervenció arqueològica que es va prolongar fins al mes de setembre de 2016.

  • Quines estructures s’han posat al descobert al Camp de futbol de Cardona

S’han trobat restes que corresponen bàsicament a tres horitzons cronològics ben definits. Les estructures més antigues documentades ens permeten recular fins al darrer quart del segle II aC, època en que s’estableix un assentament lligat molt probablement al control de l’explotació de la sal. Per sobre d’aquestes estructures i tallant un nivell d’època alt imperial s’ha excavat part d’una necròpolis que ha pogut ser datada, gràcies a les anàlisis de radiocarboni, de mitjan segle IX. Finalment, en un dels extrems del camp els treballs van deixar al descobert un seguit d’estructures que corresponen a sengles habitatges d’època baix-medieval que la documentació escrita ha permès identificar com a part del barri de Soldevila, abandonat com a conseqüència de les circumstàncies geopolítiques viscudes a la segona meitat del segle XIV.

  • Se’n tenia coneixement?

Som a tocar de la vall Salina, considerada l’explotació de sal gemma més antiga d’Europa. Ja fa temps que la seva explotació és objecte d’investigació per part dels prehistoriadors, que han permès remuntar la seva explotació al neolític mitjà (4.500-3.500 aC). A nivell arqueològic però, els estudis mai no havien donat massa informació per als períodes posteriors, llevat del material recollit en superfície. En el cas concret del camp de futbol sabem, per fonts orals indirectes, que en el decurs d’unes obres d’ampliació  efectuades l’any 1935, s’havien trobat ossos humans. Tot i que d’aquella troballa no ens ha quedat cap constància escrita, va ser aquesta informació la que va motivar un seguiment de l’obra. Tot i això, no es tenia fins avui cap constància de la riquesa de la seqüència estratigràfica ni de l’existència de cap assentament romà en aquest indret.

  • Quin interès té la descoberta d’aquestes restes?

Així com les fonts clàssiques ens permetien saber que la muntanya de sal era coneguda i el material trobat en superfície ens n’evidenciava la seva existència, fins a dia d’avui no s’havia localitzat cap assentament d’època romana en relació al nucli Antic de Cardona.  D’altra banda, les dades arqueològiques més reculades d’època medieval ens remetien al Nucli Antic i al castell i sempre a partir del segle XI, de manera que la necròpolis excavada constitueix també una novetat a l’hora de tenir en compte per a futurs estudis d’aquest període ja que fins a dia d’avui la documentació escrita era l’única informació de què disposàvem per als primers segles de l’època medieval. Pel que fa al barri de Soldevila, poder contrastar arqueològicament les dades aportades per les fonts escrites ha estat una ocasió única que ens permetrà conèixer molt millor aquest sector.

  • I a partir d’ara?

Val a dir que aquests treballs donen sentit a l’aposta que d’ençà de l’any 2008 l’Ajuntament de Cardona va fer per l’arqueologia municipal urbana i també al treball en equip que s’ha vingut fent en els darrers anys, tant des de l’àrea d’urbanisme com des de l’Arxiu Històric de Cardona. Actualment, la nostra tasca és extreure el màxim d’informació possible dels treballs realitzats i conèixer millor les estructures exhumades, que en tots els horitzons cronològics depassen els límits de l’excavació. A partir d’ara cal posar en relleu el potencial i riquesa arqueològics del sector sud de la costa del castell i procurar per la corresponent protecció, a més de potenciar la continuïtat dels estudis en relació al jaciment.

Exposició: “Cavallers i Ferrers al Castell de Rocabruna”, a la Casa de Cultura de Girona

Exposició: "Ferrers i Cavallers al Castell de Rocabruna"Del 21 de març al 27 de maig es podrà visitar a la Casa de Cultura de Girona (Pl. de l’Hospital, 6), la mostra: “Cavallers i Ferrers al Castell de Rocabruna”, que exposa els materials recuperats a les darreres intervencions realitzades al castell de Rocabruna.

Per saber-ne més sobre el castell de Rocabruna, aneu a l’entrada de la xerrada de la Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 del 17 de desembre de 2014: “El castell de Rocabruna. Intervencions arqueològiques 2007-2014”, amb Bibiana Agustí i Dolors Codina, clicant aquí.

Descarregueu text explicatiu de l’exposició.
Descarregueu fulletó de l’exposició.

Horaris:

  • Dimarts a divendres, d’11,00 a 20,00 hores
  • Dissabtes, d’11,00 a 18,00 hores
  • Festius, tancat.

Declarat bé cultural d’interès nacional el jaciment ibèric de Ca n’Oliver (Cerdanyola del Vallès)

Ahir es va aprovar per Acord de Govern la declaració de bé cultural d’interès nacional-BCIN, en la categoria de zona arqueològica, el jaciment ibèric de Ca n’Oliver (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental).

El poblat ibèric de Ca n’Oliver, situat al turó de Ca n’Oliver, dins del Parc Natural de Collserola, és un enclavament rellevant de l’antic territori de la Laietània i del món ibèric català. La cronologia d’aquest assentament (s. VI a I aC) abasta la gènesi de l’època ibèrica (s. VI aC) i tota la pervivència fins a la seva extinció dins del procés de la romanització (s. I aC). Un darrer assentament d’època alt-medieval (s. VIII-XI dC) tanca l’ocupació d’aquest turó en el passat.

L’estratègica ubicació geogràfica del poblat, en un nus de comunicacions, domina un territori fèrtil de gran potencialitat agrícola i ramadera. A més, està dotat d’estructures defensives complexes: un mur de tanca, torres i fossats articulats, dues portes amb poternes laterals i, en un cas, protegida per un avant-mur, la qual cosa  fa pensar que va constituir un nucli vertebrador d’un ampli territori i centre de captació i redistribució de la producció.

Al poblat de Ca n’Oliver s’ha documentat per primera vegada el ritual d‘inhumacions infantils i els testimonis d’escultures ibèriques zoomorfes més septentrionals, aquestes possiblement procedents d’algun monument funerari. La troballa d’aquests elements planteja la presència d’elits socials i la possibilitat que es tracti d’un assentament aristocràtic. Els fragments escultòrics i una estela gravada apunten a l’existència d’una necròpolis en algun indret proper que encara no s’ha localitzat.

El jaciment ibèric de Ca n’Oliver és un espai patrimonial de primera magnitud per a la recerca, amb indiscutibles valors arqueològics, històrics, arquitectònics i culturals que il·lustren abastament aquest enclavament ibèric i faciliten la comprensió del conjunt del món ibèric en el context històric del Mediterrani occidental. Mostra l’origen i l’evolució de l‘urbanisme en el marc de la Laietània. En el museu s’exposen més de 500 objectes trobats a les excavacions arqueològiques, i al poblat es poden veure més de 7.000 m2 de restes recuperades així com tres habitatges reconstruïts. La qualitat, significació i diacronia de les dades permeten entendre el curs de la vida quotidiana i cultual del poblat i tenir una visió força completa de la societat i dels esdeveniments viscuts al llarg de la seva ocupació.

| Per accedir a la declaració ciqueu aquí |