Declarat bé cultural d’interès nacional el jaciment ibèric de Ca n’Oliver (Cerdanyola del Vallès)

Ahir es va aprovar per Acord de Govern la declaració de bé cultural d’interès nacional-BCIN, en la categoria de zona arqueològica, el jaciment ibèric de Ca n’Oliver (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental).

El poblat ibèric de Ca n’Oliver, situat al turó de Ca n’Oliver, dins del Parc Natural de Collserola, és un enclavament rellevant de l’antic territori de la Laietània i del món ibèric català. La cronologia d’aquest assentament (s. VI a I aC) abasta la gènesi de l’època ibèrica (s. VI aC) i tota la pervivència fins a la seva extinció dins del procés de la romanització (s. I aC). Un darrer assentament d’època alt-medieval (s. VIII-XI dC) tanca l’ocupació d’aquest turó en el passat.

L’estratègica ubicació geogràfica del poblat, en un nus de comunicacions, domina un territori fèrtil de gran potencialitat agrícola i ramadera. A més, està dotat d’estructures defensives complexes: un mur de tanca, torres i fossats articulats, dues portes amb poternes laterals i, en un cas, protegida per un avant-mur, la qual cosa  fa pensar que va constituir un nucli vertebrador d’un ampli territori i centre de captació i redistribució de la producció.

Al poblat de Ca n’Oliver s’ha documentat per primera vegada el ritual d‘inhumacions infantils i els testimonis d’escultures ibèriques zoomorfes més septentrionals, aquestes possiblement procedents d’algun monument funerari. La troballa d’aquests elements planteja la presència d’elits socials i la possibilitat que es tracti d’un assentament aristocràtic. Els fragments escultòrics i una estela gravada apunten a l’existència d’una necròpolis en algun indret proper que encara no s’ha localitzat.

El jaciment ibèric de Ca n’Oliver és un espai patrimonial de primera magnitud per a la recerca, amb indiscutibles valors arqueològics, històrics, arquitectònics i culturals que il·lustren abastament aquest enclavament ibèric i faciliten la comprensió del conjunt del món ibèric en el context històric del Mediterrani occidental. Mostra l’origen i l’evolució de l‘urbanisme en el marc de la Laietània. En el museu s’exposen més de 500 objectes trobats a les excavacions arqueològiques, i al poblat es poden veure més de 7.000 m2 de restes recuperades així com tres habitatges reconstruïts. La qualitat, significació i diacronia de les dades permeten entendre el curs de la vida quotidiana i cultual del poblat i tenir una visió força completa de la societat i dels esdeveniments viscuts al llarg de la seva ocupació.

| Per accedir a la declaració ciqueu aquí |

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017: “Assentaments rurals al Baix Ebre i la ciutat de Tortosa en època andalusina i després de la conquesta catalana (s. X-XIII)”

“Assentaments rurals al Baix Ebre i la ciutat de Tortosa en època andalusina i després de la conquesta catalana (s. X-XIII)”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 14 de desembre de 2016, 19,00h

Conferenciants: Helena Kirchner i Antoni Virgili
Moderador: Josep Maria Vila

La recerca s’ha fonamentat en l’anàlisi de la documentació escrita, tant la d’origen àrab, com la llatina generada per la conquesta cristiana del 1148, i la contrastació sobre l’espai mitjançant la prospecció i el treball de camp. El resultat ha donat informació rellevant sobre els assentaments, els espais agraris i la mateixa ciutat de Tortosa d’abans de la conquesta, i de les transformacions que els conqueridors van introduir en el paisatge rural i urbà.

La conferència, a càrrec de Helena Kirchner i Antoni Virgili, estarà moderada per Josep Maria Vila. La sessió s’emetrà en directe per vídeostreaming. Si voleu fer comentaris o preguntes pels ponents les podreu fer en els comentaris a aquest post o a Twitter amb el hashtag #tribuna2016


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes més rellevants de la propera xerrada.

  • Com va començar el projecte sobre els assentaments andalusins al Baix Ebre i la ciutat de Tortosa abans i després de la conquesta catalana?

Cap a mitjan dels anys 80 del segle passat, Antoni Virgili es va proposar estudiar la conquesta cristiana de Tortosa, sota la direcció del Dr. Miquel Barceló. Aleshores desconeixíem del tot les possibilitats de la recerca, però la potencialitat de la documentació va permetre la realització de la tesi. Paral·lelament, es van fer els primers assajos de recerca toponímica i arqueològica, que es van concretar en un treball de M. Barceló i H. Kirchner sobre els assentaments andalusins entre Xerta i Amposta, i un altre sobre els assentaments entorn de la Ràpita. Des d’aleshores, la recerca documental va tenir una certa continuïtat, però l’arqueològica, tot i plantejar-se, es va aturar i no s’ha reprès fins el 2010, en aconseguir-se la primera subvenció de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

  • Quins objectius es van plantejar?

En primer lloc, conèixer els assentaments andalusins y la seva distribució, la xarxa de camins que els connectava, els seus espais agraris i els seus vincles amb la ciutat de Tortosa, i tanmateix, saber com era la pròpia ciutat entre els segles X-XII. En segon lloc, estudiar el procés de colonització feudal i les transformacions i adaptacions que els conqueridors van introduir, tant a la ciutat com en els espais agraris. Més recentment s’ha incorporat la recerca de la pràctica ramadera com a tema d’estudi. La recerca, en el seu conjunt, es fonamenta en l’anàlisi integrat dels registres documental i arqueològic en tota la seva varietat contrastant les informacions dels textos, la toponímia, el treball de camp, la prospecció i l’arqueologia hidràulica. Aquest exercici permet saber quin paisatge van trobar els conqueridors, a mitjan segle XII, i com el van transformar a partir d’aleshores.

  • Com eren els espais de cultiu en època andalusina?

La major part dels assentaments es distribuïen al llarg de les dues ribes fluvials i estaven connectats a través d’unes vies principals, de nord a sud, paral·leles al riu, des de les quals partien ramals cap a les zones interiors, ja cap als Ports en el costat dret, ja cap a Cardó a l’esquerra. Els nuclis de poblament estaven situats sobre esperons en cotes superiors a les corbes que assenyalen el risc d’inundabilitat de l’Ebre. Els espais de conreu eren a tocar d’aquests nuclis, habitualment, a banda i banda dels camins, i no formaven unitats contínues, sinó petits parcel·laris en forma de ventall, per regla general, a la desembocadura dels barrancs en les cotes lleugerament elevades dels paquets de sediment. Els espais agraris més directament relacionats amb la ciutat eren l’horta de Pimpí, al nord, i un sector just al sud, conegut com les Arenes, on hi existia una xarxa de canals de drenatge, i era emprada com a zona de pastures i de conreu del cereal. La documentació més antiga i els estudis carpològics han mostrat els conreus preferents, almenys en el moment de la conquesta: vinya destinada a raïm com a fruita, oliveres, cereals i arbres fruiters, entre els que hi destaquen les figueres. A la zona septentrional (Benifallet, Xerta, Tivenys, etc.) destaca per l’elevat percentatge d’esments d’horts, majoritàriament regats mitjançant sínies, ja que el riu no va ser captat per al regadiu, en l’època que abasta el nostre estudi.

  • Quines van ser les principals transformacions que es van produir a partir de la conquesta?

Els conqueridors van modificar l’espai urbà i el rural, adaptant-los a les seves necessitats. A la ciutat, es van canviar els usos dels espais de culte, i se’n van crear de nous, la drassana fou el primer call jueu, etc.; alguns ravals de l’antiga ciutat andalusina van ser abandonats, mentre se’n creaven de nous, com el de l’Alfàndec, més proper a la riba fluvial. Quant a l’espai rural, es va produir un canvi en l’orientació dels conreus i les collites, d’acord als interessos dels conqueridors en la captura de renda. Així, es van potenciar la sembra de cereals i l’extensió de la vinya. Les infraestructures hidràuliques es van encaminar preferentment a la molineria, de manera que es van construir llargues canalitzacions per abastar d’aigua els molins, situats sobretot a la riba dreta aprofitant l’abundant aigua dels Ports, a Palomera (actual barri de Jesús), i Xerta. Tanmateix, es van impulsar tasques de colonització de zones fins aleshores incultes o utilitzades per aprofitar altres recursos, com la pastura o la recol·lecció, com ara algunes àrees properes al curs de l’aigua (sovint designades amb el nom d’algezires en els documents (illes), i també en algunes zones de prat, ja en els sectors més meridionals i fins la línia de costa.

Avui comencen els actes de celebració del XVIè aniversari de la inscripció de Tarragona a la llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO

Portada del programa dels actes de celebració del XVIè aniversari de la inscripció de Tarragona a la llista de Patrimoni Mundial de la UNESCOEn aquesta data, de 30 de novembre, que s’ha declarat oficialment com a Dia del Patrimoni Mundial a Tarragona, s’inicia la celebració del 16è aniversari de la inscripció de la ciutat a la llista de Patrimoni Mundial sota el lema “Un passat ple de futur”. La celebració s’estendrà fins al dia 4 de desembre, amb una extensa proposta d’activitats adreçada a tot tipus de públics.

Els actes de celebració han començat amb la presentació de l’App oficial Tarragona Accessible, del Grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat d’Espanya, per visitar Tarragona, que inclou diverses rutes temàtiques, amb tots els continguts adaptats a les persones amb discapacitat visual o auditiva, geolocalització dels punts d’interès, informació de recursos accessibles i moltes altres utilitats per avançar cap a un turisme per a tothom.

El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona se suma també a la celebració amb la programació d’un seguit d’activitats que podeu consultar clicant aquí.

| Descarrega el programa amb totes les activitats en pdf |
| Relació d’activitats programades |

Exposició: “Ossos. Un viatge a l’època medieval de la mà de l’antropologia física”, al MAC-Barcelona

ossos_inviEl proper dijous 3 de novembre de 2016 s’inaugurarà a la seu de Barcelona del Museu d’Arqueologia de Catalunya, l’exposició: “Ossos. Un viatge a l’època medieval de la mà de l’antropologia física”, en el marc de la festivitat de tots Sants.

L’exposició s’apropa a les condicions de vida de les poblacions catalanes entre els segles VIII i XV mitjançant l’estudi de les restes d’esquelets localitzades en jaciments arqueològics principalment de la Catalunya Central. Al llarg de la mostra s’explica com vivien i morien els pobladors de Catalunya de l’edat mitjana i aprofundeix en diferents aspectes de la seva vida a partir de la utilització de diverses tècniques de l’antropologia física –la ciència que estudia les restes òssies– i la paleopatologia –la ciència que estudia les malalties que van patir persones o animals del passat. Una part important dels monuments i necròpolis presentades en aquesta exposició van ser estudiades en col·laboració per membres del laboratori de paleopatologia i paleoantropologia del Museu d’Arqueologia de Catalunya i foren excavats pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona i per altres empreses i centres d’investigació.

Curs del Gabinet Numismàtic: “Pere de Portugal, rei dels catalans: memòria i patrimoni. 550è aniversari de la seva mort (1466-2016)”

curs_gn_mnacEl proper 10 de novembre de 2016 tindrà lloc la Jornada d’Estudi: “Pere de Portugal, rei dels catalans: memòria i patrimoni. 550è aniversari de la seva mort (1466-2016)”, organitzada pel Gabinet Numismàtic del Museu Nacional d’Art de Catalunya –MNAC.

Aquest és un curs reconegut pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya com a activitat de formació permanent adreçada al professorat.

Lloc: Espai Innova del Museu Nacional d’Art de Catalunya i Sala de la Mare de Déu de la Mercè de la catedral de Barcelona (entrada per la capella de Santa Llúcia).

Informació i inscripcions: Tel. 93 622 03 60  /  gnc@museunacional.cat

| Descarregueu el programa complet en pdf |

Curs online: “Monjes y monasterios de la Antigüedad: Historia y Arqueología”

curs_jordinaEntre els dies 1 de novembre de 2016 i el 31 de gener de 2017 es desenvolupar el curs online: “Monjes y monasterios de la Antigüedad: Historia y Arqueología”, que impartirà La Dra. Jordina Sales-Carbonell, que organitza el Centro de Estudios del Proximo oriente y la antiguedad tardía-CEPOAT, de la Universitat de Múrcia.

El monacat universal, en les seves diferents modalitats i cronologies, te com a principal objectiu la cerca la renúncia al món secular i ordinari, però no de manera individual i improvisada, com ja feien els ascetes des de temps immemorials, sinó col·lectivament, de forma organitzada i reglada, i en el marc d’una religió estructurada que atorgués al projecte en comú un sentit de transcendència.

En les societats antigues, les vocacions han estat moltes, però també és cert que sovint d’ingrés al monacat s’utilitzava com a excusa per fugir del reclutament militar, la obligació matrimonial, els impostos o simplemente la soledat de determinats individus que afrontaven la vellesa sense família. En aquest sentit, l’estudi del monacat i les seves interrelacions amb el món secular és una font inesgotable per al coneixement general dels últims segles de lImperi  Romà i l’Antiguitat Tardana.

En aquest curs se fará una exhaustiva introducció al monacat antic o pre-medieval, focalitzant l’atenció en l’àmbit específicament cristià, per la qual cosa caldrà necessari endinsar-se tant en las fonts escrites como en les restes arqueològiques que aquesta singular activitat religiosa ha deixat al llarg dels territoris de l’antic Imperi Romà i també més enllà de les seves fronteres.

| Per a més informació cliqueu aquí |

La 13ena campanya de recerques arqueològiques al jaciment dels Altimiris (St. Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)

Durant aquest estiu s’ha dut a terme la 13ena campanya de recerques arqueològiques al jaciment dels Altimiris (St. Esteve de la Sarga, Pallars Jussà). Aquesta intervenció s’emmarca dins el projecte de recerca arqueològica Comunitats de Muntanya entre l’Antiguitat Tardana i l’Alta Edat Mitjana. Pirineu i Prepirineu català (s.V-IX) (2014/1000607) del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona, subvencionat pel Departament de Cultura.

Com cada any l’equip ha estat format per estudiants i graduats del Grau d’Arqueologia, així com per becaris predoctorals, professionals de l’arqueologia,  doctors i professors, majoritàriament de la UB, constituïts en el grup de recerques arqueològiques ArqueoMontsec. Aquest any hem comptat amb la presència d’un equip de restauradores que s’han encarregat del manteniment i consolidació d’estructures.

Els Altimiris es troba situat a la cara nord de la serra del Montsec d’Ares, just sobre el congost de Montrebei a gairebé 900 m d’altitud. En base a l’anàlisi històrico-arqueològica de les dades i indicis obtinguts fins al moment, l’equip d’arqueòlegs que hi intervenen interpreten l’assentament com un monestir del període visigot, l’origen del qual es remunta a finals del segle V, amb un període àlgid situat entre els segles VI-VII i un abandonament que se situa a les primeries del segle IX.Read More »

Primera campanya d’excavacions arqueològiques al Castell i Monestir Santjoanista d’Alguaire (el Segrià)

Durant aquest mes de setembre s’ha dut a terme una primera campanya d’excavació arqueològica al jaciment del castell i monestir Santjoanista d’Alguaire. Els treballs s’emmarquen en el conveni de col·laboració establert entre la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de la població per al desenvolupament d’un projecte de recerca històrico-arqueològica que, durant els propers anys, té com a objectiu conèixer i estudiar la rica seqüència històrica del lloc.

El penyal de la Serra del Convent (387 m), on se situa el jaciment, és d’un gran interès arqueològic, no només perquè des del seu emplaçament domina la vila i gaudeix d’una posició de control estratègic sobre la plana del Segrià, sinó també per l’interès dels vestigis d’època medieval i moderna que s’hi localitzen. El jaciment té una extensió de 4,6 ha i conserva la línia de muralla del recinte fortificat medieval, possiblement islàmic, que a meitat del segle XII passà a mans cristianes. D’un segle més tard data la fundació d’un monestir femení de l’orde de Sant Joan de Jerusalem, la comunitat del qual va perdurar fins a final del segle XVII. D’acord amb els gravats realitzats per l’enginyer francès Beaulieu en aquesta mateixa centúria, així com amb les fotografies aèries de meitat del segle XX, les estructures del castell medieval i el monestir santjoanista foren integrats en el baluard fortificat construït en aquest espai durant la Guerra dels Segadors.

La primera campanya d’excavació ha permès documentar els vestigis constructius del baluard del segle XVII, i ha posat en evidència l’existència d’una estructura en forma d’absis que podria correspondre’s a l’església del monestir. D’igual manera, s’ha realitzat un sondeig arqueològic en una de les torres de la muralla medieval, amb l’objectiu de conèixer-ne la seva estructura. Des del punt de vista de la documentació i estudi del registre arqueològic, el projecte aposta per l’aplicació de les noves tecnologies, amb l’ús de Sistemes d’Informació Geogràfica (GIS) i tècniques de fotogrametria digital.

Els treballs d’excavació arqueològica compten amb la participació d’estudiants del Grau d’Arqueologia i s’emmarquen dins del projecte: “Paisatges espirituals. Una aproximació espacial a les transformacions de la religiositat femenina medieval als regnes peninsulars durant l’Edat Mitjana (HAR2014-52198-P)”.

Font: Walter Alegria, Marta Sancho i Maria Soler

Presentació del número 12 de la revista Quarhis

portada_quarhis_12El dia 29 de setembre a les 19,00 hores tindrà lloc la la presentació del darrer número, el 12, de la revista Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona – QUARHIS, la publicació anual editada pel Museu d’Història de Barcelona, que recull les recerques arqueològiques dutes a terme a la ciutat de Barcelona.

L’acte comptarà amb la participació de la professor Alberto León de la Universitat de Còrdova, que pronunciarà la conferencia de presentació amb el títol: “Maneras de vivir, formas de construir. Tècnicas constructivas en el sur de la península ibèrica entre Roma y el Islam”.

Lloc: Sala Martí l’Humà del MUHBA, Plaça del Rei, s/n, Barcelona

| Descarregueu la invitació clicant aquí |

Els resultats de la segona campanya d’excavacions a Sidillà (Foixà, Baix Empordà) desvetllen l’origen romà del poblat

Sidillà
Treballs de la recent campanya d’excavacions al jaciment de Sidillà. Fotografia: N. Olivé

La segona campanya d’excavacions i prospeccions realitzades recentment al conjunt arqueològic de Sidillà (Foixà, Baix Empordà) per l’equip de Recerca Arqueològica i Arqueomètrica de la Universitat de Barcelona liderat per Gisela Ripoll, que s’han centrat aquest any en el poblat i al voltant de l’església, han aparegut evidències de l’origen romà del jaciment.

A la campanya d’enguany, finalitzada el passat 11 de setembre, s’hi ha trobat estructures anteriors a l’antic poblat i a l’església preromànica de Sant Romà de les Arenes que probablement corresponen a una vil·la romana, el propietari de la qual, de nom “Cidilianus”, hauria estat l’origen del topònim de la població. Entre els indicis apareguts hi ha diversos fragments de materials del segle IV dC i les restes d’una tomba monumental que va quedar parcialment tallada pels murs del temple medieval durant la seva construcció.

A més, a la recent campanya s’han finalitzat les excavacions de la necròpoli de la façana oest de l’església, on s’hi ha trobat un gran nombre d’enterraments que les recents datacions radiocarbòniques situen entre 1020 i 1030.

Les excavacions del poblat de Sidillà formen part d’un projecte de recerca quadriennal: “Ecclesiae, coemeteria et loci (saec. VIII-XI). Sancti Cirici de Colera, Sidilianum, Olerdola / Esglésies cementiris i hàbitats”, subvencionat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Amplieu la informació a l’article de premsa publicat al Punt Avui:
| Publicació online|
| En pdf part1  part2 |