Us presentem el vídeo de la segona conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023 que es va oferir ahir dimecres 15 de març.
Les intervencions arqueològiques al Castell-Lliuró de Castellnou d’Ossó (Ossó de Sió, l’Urgell). Primeres dades arqueològiques de la fortificació
Conferenciant: Jordi Morera Camprubí (Catarqueòlegs, SL)
Moderador: Francesc Tuset (IAUB, ERAAUB)
Durant l’any 2022 es van realitzar dues intervencions arqueològiques al Castell-Lliuró de Castellnou d’Ossó, en les quals es va poder excavar una part del seu interior i de la torre cilíndrica. Les actuacions es realitzaren en el marc d’un projecte de recuperació del castell, signat per l’arquitecte Antoni Martí, i que comptà amb finançament de la Diputació de Lleida, de la Generalitat de Catalunya i del mateix Ajuntament d’Ossó de Sió. Aquesta fortificació està formada per una gran muralla perimetral arquejada, feta de grans blocs ciclopis, i una torre cilíndrica a l’interior, realitzada amb un aparell de carreuat més petit. Tradicionalment, s’havia considerat el mur exterior de cronologia romana i la torre d’època medieval, tot i que mai s’hi havia realitzat cap tipus d’intervenció arqueològica. Els treballs es van centrar sobretot en l’excavació del pati existent entre les dues construccions, i el resultat fou la localització d’una retícula d’estructures muràries que articulen l’espai i que conformen tot un seguit d’estances, amb una cronologia d’època baixmedieval. En qualsevol cas, foren abandonades i amortitzades definitivament en algun moment del segle XV. Pel que fa a la torre cilíndrica de l’interior i la muralla perimetral, continua sent una incògnita la seva construcció i totes les possibilitats segueixen obertes.
El seminari té per objectiu oferir la possibilitat als grups de recerca i investigadors que treballen en aquest període des d’una vessant arqueològica de presentar els resultats dels seus treballs i, sobretot, crear un marc de trobada i debat que enriqueixi l’intercanvi d’idees i propostes.
La revista està oberta a la recepció de contribucions. L’objectiu de la revista és la divulgació de treballs de recerca originals centrats en l’arqueologia medieval i moderna, que aportin dades noves o noves metodologies que ajudin a millorar la investigació en aquest àmbit del coneixement. En aquest sentit, la revista accepta tant estudis de casos circumscrits a un lloc particular com obres de síntesi, ja siguin territorials o temàtiques.
Enguany fa 20 anys que va finalitzar la intervenció arqueològica a l’antic mercat del Born, que va posar al descobert 8.000 m2 del barri de la Ribera enderrocat per la construcció d’una ciutadella militar. El bon estat de conservació i la possibilitat de donar a conèixer les restes d’un espai urbà d’origen medieval amb una darrera fase de final del segle XVII i inici del segle XVIII, van facilitar la conservació de les restes arqueològiques, la suspensió del projecte de construcció de la biblioteca provincial i la transformació de l’antic mercat del Born en un centre cultural. Fins l’any 2014, les intervencions arqueològiques al subsol eren subsidiàries de les obres de construcció del centre cultural. A partir de 2016 es va continuar amb la recerca arqueològica amb l’objectiu principal de donar continuïtat a l’estudi de les restes excavades i dels testimonis materials, així com el d’aprofundir en el coneixement d’aquelles parts no estudiades. Per assolir-ho, es va plantejar una intervenció arqueològica anual en un punt del conjunt arqueològic on no s’hagués esgotat l’estratigrafia prèviament. El treball conjunt d’arqueòlegs i restauradors va fer possible l’aixecament de paviments i l’excavació sistemàtica del subsol. Les diferents intervencions arqueològiques van permetre documentar totes les fases constructives dels àmbits estudiats i, en un dels casos, fases anteriors a la construcció del barri en aquest punt.
Vinculat al projecte Paisatges Monàstics, aquest segon seminari internacional està dirigit especialment als estudiants de doctorat que investiguen sobre aspectes monàstics en el període comprès entre l’Antiguitat Tardana i els inicis de l’Edat Mitjana.
Les recents obres de remodelació i ampliació del Museu de les Cultures del Vi de Catalunya (VINSEUM) comportaren, entre d’altres, l’enderroc de Cal Pa i Figues, un immoble adossat entre el Palau Reial de Vilafranca (segle XIII) i l’antiga capella gòtica de Sant Pelegrí (segle XIV), part també del museu. El control arqueològic d’aquests treballs ha permès caracteritzar l’evolució dels usos d’aquest espai des dels moments de la fundació de la vila fins a l’època actual. Hi destaca per la seva significació històrica, l’extensa zona funerària que s’hi va estendre entre els segles XIII i XV. S’hi han documentat un total de 119 inhumats en 74 unitats funeràries. Hi trobem, d’una banda, un grup de 16 tombes, datables a partir de la segona meitat del segle XIII, situades en una porció de terreny al fons del solar, el qual havia estat una zona de sitges d’emmagatzematge, pous i horts. Únicament un parell de tombes es troben adjacents a la capella dels Trinitaris. D’altra banda la majoria de les tombes es troben concentrades en l’antic espai d’un corraló adjacent al Palau Reial. En aquest àmbit, si bé la major part de tombes són individuals, en fossa simple, 11 són dobles i 2 són d’inhumacions múltiples. Una consisteix en una fossa en la qual s’hi van arrenglar i superposar 6 individus. L’altra és una sitja excavada en la zona central del corraló amb un total de 28 individus disposats en 12 nivells successius. Aquesta inhumació col·lectiva va ser datada en la 2a meitat del segle XIV, període que coincideix amb la gran epidèmia de la Pesta Negra. Finalment, una desena de tombes, algunes possiblement ja del segle XV, s’estenien més enllà d’aquest àmbit fins l’antiga zona de pous i horts. A partir d’aquest segle va perdre la funció de necròpolis i va tornar a esdevenir un espai d’activitats domèstiques i productives.
Una de les figures més importants del municipi d’Olèrdola en el període anomenat Edat Mitjana és Mir Geribert, un noble de l’antic Comtat de Barcelona i de “sang comtal” (els seus pares eren el vescomte Geribert i Ermengarda, la filla del comte Borrell II).