De l’11 de juliol al 6 d’agost de 2026 es podrà visitar a la Llibreria La Singratalla de Tremp l’exposició itinerant 35 anys picant pedra. Arqueologia medieval al Pallars Jussà.
L’exposició s’inaugurarà el pròxim dissabte 11 de juliol a les 18.30 hores.
Aquesta exposició és un recull de la trajectòria investigadora que l’equip d’arqueòlegs del Laboratori d’Arqueologia Medieval de la Universitat de Barcelona ha dut a terme a la comarca del Pallars Jussà des de 1992 fins a 2026, amb el suport de diverses institucions i entitats.
Ja l’any 1990 es va iniciar la recerca a l’entorn de la indústria siderúrgica medieval, a partir de les prospeccions realitzades per un equip format per dues persones (Marta Sancho i Jordi Solà). Els resultats d’aquelles prospeccions van ser positius i l’any 1992 s’iniciava el que ha estat un llarg camí que s’ha concretat en la intervenció en extensió en 10 jaciments d’època medieval, alguns d’ells emblemàtics dins del panorama de l’arqueologia medieval a Catalunya i a la resta de la península.
Amb aquesta exposició, organitzada per l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM) de la Universitat de Barcelona, el Grup de Recerca en Estudis Medievals d’Art, Història, Paleografia i Arqueologia (MAHPA) de la Universitat de Barcelona i el Laboratori d’Arqueologia Medieval de la Universitat de Barcelona (LAMUB), es vol donar a conèixer la tasca realitzada pels equips d’arqueòlegs i també fer difusió del ric patrimoni medieval existent en aquesta comarca.
Consulteu la Guia de l’exposició en pdf
El projecte PaleoBarcino és una recerca bioarqueològica interdisciplinària orientada a reconstruir l’evolució històrica de la ciutat de Barcelona mitjançant l’anàlisi integrada de restes vegetals i animals procedents de contextos arqueològics. En aquest marc s’insereix una línia d’investigació centrada en l’estudi de les pràctiques culinàries a la Barcelona medieval i moderna (segles xiii-xviii), un període clau de transformacions socials, econòmiques i alimentàries. La recerca se centra en l’anàlisi de residus microscòpics d’origen vegetal, especialment grànuls de midó i fitòlits, preservats en ceràmiques de cuina i de taula procedents de diversos jaciments de la ciutat, com el Monestir de Pedralbes i contextos civils del Born. Atès que una part significativa de la ceràmica d’aquestes cronologies és vidriada, fins ara es desconeixia si aquest tipus de materials permetia la recuperació de microrestes. Els resultats obtinguts demostren que l’anàlisi de midons és viable també en ceràmiques vidriades, fet que constitueix una aportació metodològica innovadora i que amplia de manera significativa els materials disponibles per a aquesta mena d’anàlisi. La integració amb la tipologia ceràmica i les fonts documentals aporta una visió transversal de l’alimentació i les dinàmiques socials.
La necròpolis jueva de les Roquetes és un espai funerari directament relacionat amb l’assalt violent antisemita de 1348. Les fosses comunes mostraven evidències clares de mort violenta i un enterrament simultani massiu, concordants amb les fonts històriques que descriuen la mort d’aproximadament 300 membres de la comunitat jueva targarina.
La jornada, organitzada pels Amics del Cister i els Amics de Tragó de Noguera, combinarà conferències acadèmiques i visites guiades amb l’objectiu d’analitzar la continuïtat històrica entre el món romà i els primers establiments monàstics al territori de la Noguera.
La Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona -amb la col·laboració de l’Ajuntament de Roses i la Fundació Girona Regió de Coneixement- organitza el IX Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna, dedicat al tema de la “La desigualtat en època tardoantiga i medieval. Empremta arqueològica d’un problema estructural”.
