Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2023 “Les intervencions arqueològiques al Castell-Lliuró de Castellnou d’Ossó (Ossó de Sió, l’Urgell). Primeres dades arqueològiques de la fortificació”

Us presentem el vídeo de la segona conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023 que es va oferir ahir dimecres 15 de març.

Les intervencions arqueològiques al Castell-Lliuró de Castellnou d’Ossó (Ossó de Sió, l’Urgell). Primeres dades arqueològiques de la fortificació

Conferenciant: Jordi Morera Camprubí (Catarqueòlegs, SL)

Moderador: Francesc Tuset (IAUB, ERAAUB)

Durant l’any 2022 es van realitzar dues intervencions arqueològiques al Castell-Lliuró de Castellnou d’Ossó, en les quals es va poder excavar una part del seu interior i de la torre cilíndrica. Les actuacions es realitzaren en el marc d’un projecte de recuperació del castell, signat per l’arquitecte Antoni Martí, i que comptà amb finançament de la Diputació de Lleida, de la Generalitat de Catalunya i del mateix Ajuntament d’Ossó de Sió. Aquesta fortificació està formada per una gran muralla perimetral arquejada, feta de grans blocs ciclopis, i una torre cilíndrica a l’interior, realitzada amb un aparell de carreuat més petit. Tradicionalment, s’havia considerat el mur exterior de cronologia romana i la torre d’època medieval, tot i que mai s’hi havia realitzat cap tipus d’intervenció arqueològica. Els treballs es van centrar sobretot en l’excavació del pati existent entre les dues construccions, i el resultat fou la localització d’una retícula d’estructures muràries que articulen l’espai i que conformen tot un seguit d’estances, amb una cronologia d’època baixmedieval. En qualsevol cas, foren abandonades i amortitzades definitivament en algun moment del segle XV. Pel que fa a la torre cilíndrica de l’interior i la muralla perimetral, continua sent una incògnita la seva construcció i totes les possibilitats segueixen obertes.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2023 “Les intervencions arqueològiques al Castell-Lliuró de Castellnou d’Ossó (Ossó de Sió, l’Urgell). Primeres dades arqueològiques de la fortificació”

Us recordem que aquest proper dimecres 15 de març a les 18 hores tindrà lloc la segona conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023.

Les intervencions arqueològiques al Castell-Lliuró de Castellnou d’Ossó (Ossó de Sió, l’Urgell). Primeres dades arqueològiques de la fortificació

Conferenciant: Jordi Morera Camprubí (Catarqueòlegs, SL)

Moderador: Francesc Tuset (IAUB, ERAAUB)

Durant l’any 2022 es van realitzar dues intervencions arqueològiques al Castell-Lliuró de Castellnou d’Ossó, en les quals es va poder excavar una part del seu interior i de la torre cilíndrica. Les actuacions es realitzaren en el marc d’un projecte de recuperació del castell, signat per l’arquitecte Antoni Martí, i que comptà amb finançament de la Diputació de Lleida, de la Generalitat de Catalunya i del mateix Ajuntament d’Ossó de Sió. Aquesta fortificació està formada per una gran muralla perimetral arquejada, feta de grans blocs ciclopis, i una torre cilíndrica a l’interior, realitzada amb un aparell de carreuat més petit. Tradicionalment, s’havia considerat el mur exterior de cronologia romana i la torre d’època medieval, tot i que mai s’hi havia realitzat cap tipus d’intervenció arqueològica. Els treballs es van centrar sobretot en l’excavació del pati existent entre les dues construccions, i el resultat fou la localització d’una retícula d’estructures muràries que articulen l’espai i que conformen tot un seguit d’estances, amb una cronologia d’època baixmedieval. En qualsevol cas, foren abandonades i amortitzades definitivament en algun moment del segle XV. Pel que fa a la torre cilíndrica de l’interior i la muralla perimetral, continua sent una incògnita la seva construcció i totes les possibilitats segueixen obertes.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2023 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2023 en pdf

Obert el termini per la presentació de comunicacions i pòsters pel Seminari “De l‘Antiguitat a l’Edat Mitjana, un període de grans canvis. Novetats des de l’arqueologia”

El VI Seminari d’Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna, organitzat per la Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona, tindrà lloc el dia 19 d’octubre a Roses. S’obre el termini per la presentació de propostes de comunicacions o pòsters.

El seminari té per objectiu oferir la possibilitat als grups de recerca i investigadors que treballen en aquest període des d’una vessant arqueològica de presentar els resultats dels seus treballs i, sobretot, crear un marc de trobada i debat que enriqueixi l’intercanvi d’idees i propostes.

El seminari pretén oferir una visió el més àmplia possible de les novetats que l’arqueologia està aportant sobre aquest període. Per això es poden presentar comunicacions o pòsters sobre temàtiques molt diverses: com estudis de jaciments, des d’espais d’hàbitat a espais sacres –primitives esglésies i monestirs…-, elements defensius o edificis públics…; estudis de paleopaisatge, o anàlisis relacionades amb l’explotació agrícola i ramadera, pautes alimentàries, estudis antropològics… Un altre enfocament que es recollirà al seminari són els estudis de materials, que poden tenir un enfocament cronològic o funcional i que abasta des de les ceràmiques a les eines i les armes, o la circulació monetària, entre d’altres.

Les propostes s’hauran de fer abans del dia 15 de juny a través del formulari de la pàgina web de la Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic o al correu electrònic cat.rosesarqueologia@udg.edu

La proposta ha d’incloure: títol, autor/a(s), resum (150 paraules). Especificar si es presentarà comunicació o pòster.

Publicació

L’organització preveu la publicació de les actes de la jornada amb les comunicacions i els pòsters presentats.

Per a més informació cliqueu aquí

Publicat el número 05 de la revista RODIS. Journal of Medieval and Post-medieval Archaeology

Ja està disponible el cinquè número de la revista RODIS. Journal of Medieval and Post-medieval Archaeology. El dossier principal està dedicat a “Les muralles de les viles en època medieval. Poliorcètica, simbolisme i urbanisme”.

La revista està oberta a la recepció de contribucions. L’objectiu de la revista és la divulgació de treballs de recerca originals centrats en l’arqueologia medieval i moderna, que aportin dades noves o noves metodologies que ajudin a millorar la investigació en aquest àmbit del coneixement. En aquest sentit, la revista accepta tant estudis de casos circumscrits a un lloc particular com obres de síntesi, ja siguin territorials o temàtiques.

També podeu consultar els números anteriors amb els dossiers dedicats a “Urbanisme i espai públic en les ciutats baixmedievals del nord-oest de la Mediterrània”, “Infraestructures portuàries d’època medieval i moderna a la Mediterrània occidental”, “La casa urbana al nord oest de la Mediterrània en època medieval i moderna” i “Conjunts tancats dels segles XVI i XVII a la Mediterrània nord-occidental”.

Podeu consultar i descarregar la revista a: https://www.documentauniversitaria.media/rodis/index.php/rodis

Consulteu l’índex del cinquè número de la revista en pdf

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “Les intervencions arqueològiques a l’antic mercat del Born (2016-2020)”

Us presentem el vídeo de la setzena i última conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir ahir dimecres 30 de novembre.

Des del Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic volem agrair a tots els conferenciants i moderadors que han participat en les conferències, haver fet possible la realització d’aquest cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022. També agraïm als espectadors la seva assistència, tant presencial com a través de l’emissió en línia, i convidem a tothom a assistir l’any vinent al proper cicle de la Tribuna d’Arqueologia 2023.

Les intervencions arqueològiques a l’antic mercat del Born (2016-2020)

Conferenciants: Antoni Fernández Espinosa i Eugènia Bort Tena

Moderadora: Gemma Hernández Herrero

Enguany fa 20 anys que va finalitzar la intervenció arqueològica a l’antic mercat del Born, que va posar al descobert 8.000 m2 del barri de la Ribera enderrocat per la construcció d’una ciutadella militar. El bon estat de conservació i la possibilitat de donar a conèixer les restes d’un espai urbà d’origen medieval amb una darrera fase de final del segle XVII i inici del segle XVIII, van facilitar la conservació de les restes arqueològiques, la suspensió del projecte de construcció de la biblioteca provincial i la transformació de l’antic mercat del Born en un centre cultural. Fins l’any 2014, les intervencions arqueològiques al subsol eren subsidiàries de les obres de construcció del centre cultural. A partir de 2016 es va continuar amb la recerca arqueològica amb l’objectiu principal de donar continuïtat a l’estudi de les restes excavades i dels testimonis materials, així com el d’aprofundir en el coneixement d’aquelles parts no estudiades. Per assolir-ho, es va plantejar una intervenció arqueològica anual en un punt del conjunt arqueològic on no s’hagués esgotat l’estratigrafia prèviament. El treball conjunt d’arqueòlegs i restauradors va fer possible l’aixecament de paviments i l’excavació sistemàtica del subsol. Les diferents intervencions arqueològiques van permetre documentar totes les fases constructives dels àmbits estudiats i, en un dels casos, fases anteriors a la construcció del barri en aquest punt.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2022 “Les intervencions arqueològiques a l’antic mercat del Born (2016-2020)”

Us recordem que aquest proper dimecres 30 de novembre a les 18 hores tindrà lloc la setzena i última conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.

Les intervencions arqueològiques a l’antic mercat del Born (2016-2020)

Conferenciants: Antoni Fernández Espinosa i Eugènia Bort Tena

Moderadora: Gemma Hernández Herrero

Enguany fa 20 anys que va finalitzar la intervenció arqueològica a l’antic mercat del Born, que va posar al descobert 8.000 m2 del barri de la Ribera enderrocat per la construcció d’una ciutadella militar. El bon estat de conservació i la possibilitat de donar a conèixer les restes d’un espai urbà d’origen medieval amb una darrera fase de final del segle XVII i inici del segle XVIII, van facilitar la conservació de les restes arqueològiques, la suspensió del projecte de construcció de la biblioteca provincial i la transformació de l’antic mercat del Born en un centre cultural. Fins l’any 2014, les intervencions arqueològiques al subsol eren subsidiàries de les obres de construcció del centre cultural. A partir de 2016 es va continuar amb la recerca arqueològica amb l’objectiu principal de donar continuïtat a l’estudi de les restes excavades i dels testimonis materials, així com el d’aprofundir en el coneixement d’aquelles parts no estudiades. Per assolir-ho, es va plantejar una intervenció arqueològica anual en un punt del conjunt arqueològic on no s’hagués esgotat l’estratigrafia prèviament. El treball conjunt d’arqueòlegs i restauradors va fer possible l’aixecament de paviments i l’excavació sistemàtica del subsol. Les diferents intervencions arqueològiques van permetre documentar totes les fases constructives dels àmbits estudiats i, en un dels casos, fases anteriors a la construcció del barri en aquest punt.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2022 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2022 en pdf

Seminari internacional II. Paisatges arqueològics del monacat primitiu a Occident (ss. IV-VII)

Els propers dies 16 i 17 de novembre de 2022 se celebrarà a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona el II Seminari internacional Paisatges arqueològics del monacat primitiu a Occident (ss. IV-VII).

Vinculat al projecte Paisatges Monàstics, aquest segon seminari internacional està dirigit especialment als estudiants de doctorat que investiguen sobre aspectes monàstics en el període comprès entre l’Antiguitat Tardana i els inicis de l’Edat Mitjana.

Així com en un primer seminari de les mateixes característiques celebrat l’any passat es va abordar l’anàlisi d’aquest monacat primitiu des de les fonts escrites i la Patrística, en aquesta ocasió es tractarà l’objectiu d’estudi des d’una perspectiva arqueològica, i es valoraran les darreres recerques que s’han realitzat en base a la materialitat, l’arquitectura i la topografia. Es comptarà amb la participació d’investigadors de reconegut prestigi internacional, els quals mostraran aspectes vinculats amb les seves recents investigacions.

Al final de cada sessió es realitzarà una taula de debat, i finalment es procedirà a la presentació dels projectes de tesis doctoral relacionats amb el tema que en aquest moment s’estan portant a terme en diferents universitats, a proposta dels ponents.

El seminari es desenvoluparà en format presencial des de la Sala de Juntes de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, i també en línia des de la plataforma Zoom.

Inscripcions a: forms.gle/ahzDteT5Xd53eTSp9

Per a més informació i consulta del programa cliqueu aquí

Conferència d’El Born CCM “L’aprofitament de la pell de conill a Barcelona durant l’edat mitjana”

El proper dimarts 25 d’octubre, a les 18 hores, tindrà lloc una nova sessió de les xerrades del programa Arqueoborn d’El Born Centre de Cultura i Memòria, amb el títol “L’aprofitament de la pell de conill a Barcelona durant l’edat mitjana”.

Arqueoborn és el programa de recerca arqueològica d’El Born CCM per al coneixement, la divulgació i l’estudi de l’àrea arqueològica del Born. Va néixer l’any 2015 amb l’objectiu de posar en valor les restes arqueològiques i donar continuïtat a la investigació del jaciment i dels materials arqueològics recuperats.

L’any 2021, durant la darrera campanya d’excavacions a El Born CCM, es va intervenir a la casa Riera. Aquesta casa se situa en un espai urbà delimitat per les dues estructures hidràuliques més importants de la ciutat: el Rec Comtal i la claveguera coneguda antigament com a Merdançar. En un dels nivells més antics del segle XIII es va recuperar un gran nombre de restes òssies de conill.

En aquesta nova sessió de les xerrades del programa Arqueoborn, Vanessa Triay, arqueòloga directora de la intervenció, i Lluís Lloveras, arqueòleg i investigador de la Universitat de Barcelona, ens parlaran de la troballa d’aquesta gran quantitat de restes òssies de conill i la seva relació amb les activitats econòmiques vinculades a l’aprofitament de la pell.

Entrada gratuïta amb inscripció prèvia.

Per a més informació i inscripcions accediu a la web d’El Born CCM

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “La necròpolis medieval de Cal Pa i Figues. La intervenció arqueològica a l’ampliació del VINSEUM de Vilafranca del Penedès”

Us presentem el vídeo de l’onzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir el passat dimecres 21 de setembre.

La necròpolis medieval de Cal Pa i Figues. La intervenció arqueològica a l’ampliació del VINSEUM de Vilafranca del Penedès.

Conferenciants: Jordi Amorós, Núria Armentano, Imma Mesas i Arianna Salonia

Moderador: Xavier Esteve Gràcia

Les recents obres de remodelació i ampliació del Museu de les Cultures del Vi de Catalunya (VINSEUM) comportaren, entre d’altres, l’enderroc de Cal Pa i Figues, un immoble adossat entre el Palau Reial de Vilafranca (segle XIII) i l’antiga capella gòtica de Sant Pelegrí (segle XIV), part també del museu. El control arqueològic d’aquests treballs ha permès caracteritzar l’evolució dels usos d’aquest espai des dels moments de la fundació de la vila fins a l’època actual. Hi destaca per la seva significació històrica, l’extensa zona funerària que s’hi va estendre entre els segles XIII i XV. S’hi han documentat un total de 119 inhumats en 74 unitats funeràries. Hi trobem, d’una banda, un grup de 16 tombes, datables a partir de la segona meitat del segle XIII, situades en una porció de terreny al fons del solar, el qual havia estat una zona de sitges d’emmagatzematge, pous i horts. Únicament un parell de tombes es troben adjacents a la capella dels Trinitaris. D’altra banda la majoria de les tombes es troben concentrades en l’antic espai d’un corraló adjacent al Palau Reial. En aquest àmbit, si bé la major part de tombes són individuals, en fossa simple, 11 són dobles i 2 són d’inhumacions múltiples. Una consisteix en una fossa en la qual s’hi van arrenglar i superposar 6 individus. L’altra és una sitja excavada en la zona central del corraló amb un total de 28 individus disposats en 12 nivells successius. Aquesta inhumació col·lectiva va ser datada en la 2a meitat del segle XIV, període que coincideix amb la gran epidèmia de la Pesta Negra. Finalment, una desena de tombes, algunes possiblement ja del segle XV, s’estenien més enllà d’aquest àmbit fins l’antiga zona de pous i horts. A partir d’aquest segle va perdre la funció de necròpolis i va tornar a esdevenir un espai d’activitats domèstiques i productives.

Jornada Mir Geribert, Príncep d’Olèrdola, mil anys després

El proper dissabte 1 d’octubre la Comissió Any Mir Geribert organitza una de les activitats més importants programades per commemorar l’Any Mir Geribert. L’acte, que portarà per títol “Jornada Mir Geribert, Príncep d’Olèrdola, mil anys després” consistirà en diverses ponències acadèmiques i una taula rodona per conèixer el personatge i el context històric que el van veure créixer: el feudalisme, la civitas d’Olèrdola, el Penedès…

Una de les figures més importants del municipi d’Olèrdola en el període anomenat Edat Mitjana és Mir Geribert, un noble de l’antic Comtat de Barcelona i de “sang comtal” (els seus pares eren el vescomte Geribert i Ermengarda, la filla del comte Borrell II).

Mir Geribert tingué grans propietats i influències arreu del territori comtal. Aquestes influències feren que altres autoritats civils i eclesiàstiques xoquessin amb ell, i més encara quan Mir Geribert s’autoanomenà “Príncep d’Olèrdola” al 1041 i s’envoltés d’una cort de laics i clergues. Tot això desencadenà un conflicte territorial i familiar que no finalitzà definitivament al 1059, quan Mir entra a formar part de la cort comtal.

En un viatge al 1060 a Mora d’Ebre, Mir rep un atac dels sarraïns a Tortosa, que acabà amb ell.

 

Mil anys després d’aquests fets, un grup de persones vinculades amb Olèrdola i el seu municipi s’han unit per crear la Comissió Any Mir Geribert amb l’objectiu de donar a conèixer a la persona més important i influenciadora que ha vist créixer Olèrdola.

Per commemorar l’Any Mir Geribert, aquesta comissió ha organitzat diversos actes, amb el suport institucional de l’Ajuntament d’Olèrdola i empreses privades del municipi, entre els quals destaca la “Jornada Mir Geribert, Príncep d’Olèrdola, mil anys després”, que tindrà lloc el proper dissabte dia 1 d’octubre.

L’activitat durarà tot el dia (de 9:30h a 18:30h) i es realitzarà al Local de Sant Jaume, Moja (Olèrdola). Es recomana realitzar la inscripció en aquest enllaç. L’activitat és gratuïta.