Documentat un nou tram de la muralla baix-medieval de Girona

Tram de la muralla baix-medieval descobert al c/ Argenteria, 23 de Girona
Tram de la muralla baix-medieval descobert al c/ Argenteria, 23 de Girona. Fotografia: Maribel Fuertes

La intervenció arqueològica realitzada al local ubicat al carrer Argenteria 23 del Barri Vell de Girona, ha posat al descobert un llenç de la muralla baix-medieval de la ciutat. El tram recuperat correspon al seu recorregut meridional on la muralla, en paral·lel a la riba de l’Onyar, resseguia l’Areny.

El cos de la muralla que s’ha documentat en un recorregut d’uns 6 metres, presenta una amplada de 2,40 metres i una elevació d’uns 12 metres d’alçada. S’ha realitzat un sondeig estratigràfic envers el parament est de la paret, que ha permès recuperar el cos inferior de la muralla, conservat fins a 3’80 metres de profunditat respecte a la cota actual de pas. La banqueta, de construcció esglaonada, s’assenta sobre les graves fluvials de l’Onyar i fou construïda entorn a finals del segle XIV principis del segle XV. Per sobre de la fonamentació s’ha localitzat el nivell de circulació més antic, és tracta d’un paviment, molt malmès, de terra i còdols dispersos datat dins la primera meitat del segle XV.

A mitjans del segle XVI, es modifica l’espai amb la construcció del habitatge actual. Aquest, s’adossarà a la estructura, i l’integrarà com a mur de fons. Ara bé, la gran modificació de l’espai actual es realitzarà al segle XIX, amb l’obertura de balcons i galeries volades al riu i un remuntatge dels pisos superiors. A partir d’aquell moment la muralla restarà ja completament emmascarada a l’interior de la vivenda i desapareixerà d’una manera gairebé integral del paisatge visual de la ciutat.

El Curs “Pràctiques I i II” del Grau d’Arqueologia de la UB comença la temporada d’excavacions arqueològiques a l’Esquerda

 Estudiants del Grau d’Arqueologia de la UB començant les excavacions entorn de la muralla medieval de l’Esquerda

Estudiants del Grau d’Arqueologia de la UB començant les excavacions entorn de la muralla medieval de l’Esquerda. Fotografia: Museu de l’Esquerda

Un any més la temporada d’excavacions a l’Esquerda comença amb l’assignatura de Pràctiques d’Arqueologia I i II, del Grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona.  Durant dues setmanes els estudiants compaginaran els treballs al jaciment amb practiques de laboratori al taller de l’Esquerda. La professora coordinadora del curs és la Dra. Esther Travé i els professors Drs. Imma Ollich i Albert Pratdesaba.

Les excavacions continuaran la feina feta els últims anys entorn l’excavació de la Muralla Medieval on ha aparegut material carolingi i visigot, concretament es treballarà en la zona interior de l’accés de la muralla, al qual s’hi arriba per una gran rampa de pedra des de l’exterior. També s’han localitzat estructures intramurs relacionades amb la pròpia muralla o de cronologies anteriors relacionades amb els nivells de l’antic oppidum ibèric.

La campanya finalitzarà el proper 7 de juliol.

Les excavacions a Sant Pau de Riu-sec (Sabadell) posen al descobert els vestigis d’una granja de l’Orde dels Cavallers del Temple

Vista de les excavacions a l'església de Sant Pau de Riu-sec.
Vista dels recents treballs d’excavació a l’església de Sant Pau de Riu-sec. Fotografia: Foto Museu d’Història de Sabadell

L’església romànica de Sant Pau de Riu-sec es troba en una gran  zona arqueològica formada per una vil·la romana d’època republicana (s. I aC), remodelada i ampliada en època imperial (s. I-II dC); un assentament carolingi amb necròpolis (s. IX-X); l’església romànica (s. XI), que té una continuïtat parroquial i cementirial fins a l’època moderna; finalment, una granja templera datada entre finals del segle XII i inici del XIV

En el marc del Programa Quadriennal de Recerca del  jaciment arqueològic de Sant Pau de Riu-sec (2014-2017), impulsat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Ajuntament de Sabadell, aquest mes de juny s’han dut a terme  treballs d’excavació arqueològica al sector nord d’aquest conjunt patrimonial, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, sota la coordinació científica dels professors Joaquim Pera i César Carreras, i sota la direcció tècnica de l’arqueòleg Jordi Roig. El Museu d’Història de Sabadell porta a terme les tasques de coordinació i seguiment tècnic municipal de la intervenció.

Els treballs d’enguany han proporcionat  la troballa  d’objectes diversos de la vida diària (atuells de ceràmica, estris metàl·lics, etc ) dels segles XIII-XIV, relacionats amb l’establiment d’una comunitat templera en aquest indret, de la que ja se’n coneixien les restes constructives de la granja, així com un conjunt material de gran interès, format per armes, ornaments personals, terrissa decorada, i altres pertinences de la comunitat.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2016-2017: “L’Aubert: una explotació agropecuària altmedieval a la Vall d’en Bas (segles VI-X)” (en directe per internet)

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 7 de juny de 2017, 19,00h

Conferenciants: Cristian Folch, Jordi Gibert i Ramon Martí
Moderador: Josep Maria Nolla

El proper dimecres dia 7 de juny de 2017, a partir de les 19,00h, a la sala d’actes del Palau Marc (Rambla de Santa Mònica, 8, Barcelona), està programada la xerrada: “L’Aubert: una explotació agropecuària altmedieval a la Vall d’en Bas (segles VI-X)”, dintre del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2016-2017, que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

El projecte de recerca desenvolupat durant els darrers onze anys (2006-2016) sobre el jaciment arqueològic de l’Aubert, prop dels Hostalets d’en Bas, ha permès l’excavació i l’estudi detallat de gairebé la totalitat d’aquest assentament, i ha aportat dades significatives pel que fa a la caracterització de les explotacions agropecuàries de l’alta edat mitjana a Catalunya. El jaciment presenta una llarga seqüència d’hàbitat, ben enquadrada cronològicament per diverses datacions absolutes, on es distingeixen tres grans fases d’ocupació situades entre els segles VI i X. Més enllà de l’estudi estricte del jaciment, la recerca ha servit també per interpretar i contextualitzar l’assentament, tant en el seu entorn territorial com en el marc de les transformacions profundes produïdes en l’àmbit rural durant els primers temps medievals.


A continuació us oferim una petita entrevista amb Cristian Folch sobre els aspectes rellevants de la seva propera xerrada.

  • Com es localitza i en quin context s’ha dut a terme la recerca sobre el jaciment?

Va ser en el marc d’un projecte de prospeccions a l’entorn de l’antic paleollac de la Vall d’en Bas que un equip de la UAB i la UdG va detectar l’any 2005 la presència de materials en un prat proper al mas de l’Aubert, a Hostalets d’en Bas. Identificats aquests com a altmedievals, des de llavors ha estat el grup de recerca OCORDE el que ha dut a terme l’excavació arqueològica del jaciment, reconegut darrerament com a Campus d’Arqueologia de la UAB, en el marc dels seus successius projectes de recerca sobre l’Alta Edat Mitjana.

  • Quines són les característiques del jaciment excavat i quina importància se li pot atribuir?

Es tracta d’un assentament destinat a la producció agropecuària i a la residència del que podríem considerar un grup familiar, amb diverses fases esglaonades entre els segles V i X. Les estructures d’habitació són senzilles i s’hi identifiquen tant construccions amb sòcol de blocs i alçat de terra com alguns fons de cabana. S’hi troba, així mateix, una àrea d’emmagatzematge formada per diverses sitges. La seva importància s’explica pel forniment d’un bon conjunt de dades sobre una època encara deficitària en informacions i sobre un tipus de poblament que, malgrat constituir el marc vital de la gran majoria de la població del moment, requereix encara d’estudis aprofundits i de detall com el que aquí es presenta. Així, l’excavació s’ha acompanyat de l’execució d’analítiques diverses que han permès acotar cronològicament les diferents fases d’ocupació i a la vegada obtenir dades sobre diversos aspectes relatius a la producció i el consum.

  •  Quin és hores d’ara el futur del jaciment?

Avui el jaciment es troba pràcticament exhaurit a excepció d’una àrea reduïda i localitzada separadament del seu sector central, totalment excavat. A banda de la seva difusió general, a nivell local es vol integrar el coneixement generat en el discurs del nou Centre de Cultura i Natura de la Vall d’en Bas, mentre que, també en col·laboració amb l’ajuntament, es preveu un programa de recuperació i rehabilitació de les restes exhumades.

Conferència: “L’altra meitat del call. Dones jueves de la Catalunya medieval”, al Museu Comarcal de l’Urgell

Imatge d'època medieval de dones jueves Avui dijous 4 de maig a les 20,30 hores, tindrà lloc al Museu Comarcal de l’Urgell – Tàrrega la xerrada: “L’altra meitat del call. Dones jueves de la Catalunya medieval”, a càrrec de Silvia Planas, directora del Museu d’Història dels jueus a Girona i del Museu d’Història de Girona.

La conferenciant Silvia Planas centra la seva recerca en els arxius i l’estudi de la comunitat jueva a Catalunya durant l’edat mitjana. El tema principal de la seva investigació és la història de les dones jueves de Catalunya i de Girona. Més concretament, la seva feina i interès estan enfocats específicament en l’anàlisi de la història i la projecció del patrimoni cultural des d’una perspectiva de gènere.

Els qui no hàgiu tingut l’oportunitat d’assistir presencialment a la xerrada, podreu veure el vídeo a partir de l’endemà a la pàgina web del museu.

Curs del Gabinet Numismàtic: “La moneda carolíngia a la Marca Hispànica”

Els dies 9 i 11 de maig de 2017, entre les 17,00 i les 20,00 hores, es desenvoluparà a l’Espai Innova del Museu Nacional d’Art de Catalunya el XXVII Seminari d’Història Monetària de la Corona d’Aragó: “La moneda carolíngia a la Marca Hispànica”, que organitza el Gabinet Numismàtic del MNAC.

La moneda carolíngia juga un paper fundacional en les emissions de Barcelona i dels altres comtats que acabarien conformant la Catalunya Vella. Carlemany i els seus successors van imposar i estendre arreu dels seus dominis un sistema monetari nou que es basava en unes encunyacions de diners en plata fina. Aquestes peces s’integraven en un sistema de moneda de compte –1 lliura = 20 sous i 1 sou = 12 diners– que permetia valorar monetàriament qualsevol bé i que va perdurar al Principat fins al segle XIX.

Dues coincidències han propiciat l’oportunitat de tractar monogràficament aquest període en el seminari d’enguany. La primera, és la compra per part de l’Ajuntament de Barcelona, l’any 2014, d’un diner de Barcelona corresponent al regnat de Lluís el  Pietós. La segona, és l’adquisició per part del Ministerio de Cultura, Educación y Deporte el mateix any d’un altre diner de Barcelona corresponent al regnat de Carlemany. Aquesta segona peça acaba de ser dipositada pel Museo Arqueológico Nacional al Museu Nacional per tal que el Gabinet Numismàtic la pugui exposar a la sala d’exposicions permanent mentre que la primera ja va ser exposada al Museu d’Història de la Ciutat el 2015.

Curs reconegut pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya com a activitat de formació permanent adreçada al professorat

| Per a més informació descarregueu el díptic en pdf |

Jornada en record de Puig i Cadafalch a l’IEC

Portada del llibre: “L’arquitectura cristiana preromànica a Catalunya” de Josep Puig i Cadafalch, Antoni de Falguera i Josep GodayEl proper dijous 30 de març a les 17,30 hores començarà la Jornada en record de Puig i Cadafalch,, que se celebrarà a la sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans, amb motiu de l’any Puig i Cadafalch.

A la sessió hi haurà les ponències:

  • “Puig i Cadafalch, membre de l’Institut d’Estudis Catalans”, a càrrec d’Enric Pujol, membre de l’IEC:
  • ”Puig i Cadafalch, president de la Mancomunitat”, a càrrec d’Albert Balcells, membre de l’IEC:
  • “Puig i Cadafalch, historiador de l’art”, a càrrec de Montserrat Pagès, antiga conservadora del MNAC

Posteriorment, a les 19,00 hores, tindrà lloc la presentació del llibre: “L’arquitectura cristiana preromànica a Catalunya” de Josep Puig i Cadafalch, Antoni de Falguera i Josep Goday. Es tracta d’una edició facsímil, amb textos d’actualització a cura de Josep Guitart, Montserrat Pagès, Isabel Rodà i Josep M. Sans Travé, i ha estat coeditada per l’Arxiu Nacional de Catalunya, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, l’Institut d’Estudis Catalans i el Museu Nacional d’Art de Catalunya.

| Descarregueu la invitació a la Jornada en PDF |

Darreres intervencions arqueològiques al castell d’Ascó (Ribera d’Ebre)

Durant els mesos de gener i febrer de 2017 s’ha portat a terme una nova campanya d’intervencions arqueològiques al castell d’Ascó (Ascó, Ribera d’Ebre). L’actuació, realitzada a iniciativa de l’Ajuntament de la població, tenia com a finalitat l’ampliació de la zona excavada els anys 2014 i 2015 i al mateix temps deixar el jaciment preparat per al projecte d’adequació per a la seva visita pública i accés a la torre que està preparant l’Ajuntament per enguany.

La intervenció s’ha centrat en els espais situats més enllà del límit de la intervenció de 2014 i ha permès deixar a la vista noves habitacions i espais vinculats amb l’antiga fortificació templera i hospitalera. Aquestes estructures apareixen a diferents nivells seguint el pendent del turó sobre el qual es va construir el castell.

Així a la banda sud del castell s’ha localitzat una rampa-escala d’uns 25 m de llargada de la que es conserva bona part del paviment de còdols de riu. Aquesta rampa, que enllaça amb una altra que es va trobar a la campanya de 2014 a la part més alta, és la que inicialment permetia pujar cap al recinte superior del castell, on hi havia la torre, des de les estances principals situades a la part més baixa.

A la banda sud est del castell s’han localitzat dues habitacions rectangulars, les més grans que s’han trobat fins al moment, que són paral·leles però estan situades a diferent nivell, seguint el pendent del turó. La que hi ha a la part més alta presenta un accés per la banda sud i un paviment de morter de calç i guix, mentre que la segona està pavimentada amb còdols de riu i presenta portes a totes dues façanes laterals. Pel que fa a la banda nord est s’ha continuat excavant la gran sala que hi havia en aquell costat i de la qual s’ha deixat a la vista una paret de gairebé 2 m d’alçada. En aquesta zona, on encara queden més de 3 m de potència arqueològica, no s’ha completat l’excavació. També s’ha excavat una torre quadrada situada a l’angle nord del recinte i que s’havia descobert en la intervenció de 2015 i que formaria part de l’estructura de defensa del perímetre de la fortificació.

A l’extrem sud est del castell, s’han començat a delimitar les parets i compartimentacions interiors del que sens dubte era l’edifici principal del castell, on hi hauria la capella, el refetor i les sales més importants. Com que aquest espai quedava fora de la zona de l’actuació d’enguany, els treballs realitzats han estat només de delimitació, però s’ha pogut comprovar que hi ha una potència arqueològica de més de dos metres. Aquesta constatació permet obrir noves i importants perspectives futures pel que fa al nivell de conservació d’aquest edifici principal.

Totes les edificacions i paviments que s’ha localitzat són les que estaven en ús a mitjan del segle XVII quan, arrel de la Guerra dels Segadors, el castell va quedar abandonat. Pel que fa al moment constructiu de les edificacions i paviments, tot i que encara no s’han estudiat a fons, entenem que s’haurien de situar sobretot en època hospitalera, a partir del segon terç del segle XIV, tot i que en alguns punts es localitzen paraments que podrien vincular-se amb la fase templera, que se situaria a partir de la segona meitat del segle XII.

Informe: Josep M. Vila i Carabasa

| Fitxa d’inventari del Castell d’Ascó |

Conferència: “La necròpolis de la plaça de la Pietat, Vic (ss VII-XI). Revisió dels treballs i estudi arqueològic i antropològic”, al Camp de les Lloses

Cartell de la conferència: “la necròpolis de la plaça de la Pietat, Vic (ssVII-XI). Revisió dels treballs i estudi arqueològic i antropològic”Demà dissabte 25 de març de 2017 a les 19,30 hores tindrà lloc al Centre d’Interpretació del Camp de les Lloses la conferència: “La necròpolis de la plaça de la Pietat, Vic (ss VII-XI). Revisió dels treballs i estudi arqueològic i antropològic”, a càrrec d’Ot Ordeig.

Aquesta serà la primera sessió del cicle de conferències: “A l’entorn de l’arqueologia” que anualment organitza el Camp de les Lloses.

Lloc: Carrer Pau Casals, 2, Tona (Osona)

Conferència: “Observar orines i prendre el pols: els metges jueus del segle XIV”, al Museu Comarcal d’Urgell – Tàrrega

Imatge d'una pàgina de tractat medieval sobre medicinaEl proper dijous dia 23 de març a les 8,30 h del vespre tindrà lloc, a les Sales Nobles del Museu Comarcal d’Urgell – Tàrrega, la xerrada: “Observar orines i prendre el pols: els metges jueus del segle XIV”, a càrrec de Clara Jàuregui, especialista en judaisme i medicina medieval.

Aquesta és la primera conferència del cicle que ha organitzat el museu per l’any 2017 al voltant de la sala: “Tragèdia al call. Tàrrega 1348”, a l’entorn de diferents aspectes de la història i la cultura jueva, ja sigui medieval o contemporània.

Lloc: Museu Comarcal d’Urgell – Tàrrega. Carrer Major, 11.
Per a més informació: Tel: 973 312 960  /  info@museutarrega.cat
| Descarregueu el cartell amb el programa del cicle clicant aquí |