Curs en línia: “L’urbanisme al llarg del temps”

barcinoEl Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya oferta el curs en línia: “L’urbanisme al llarg del temps”, que serà impartit per Joan Garcia Targa entre el 4 i el 22 de juliol, de dilluns a divendres.

El curs proposa una aproximació a diversos moments històrics, des de l’antiguitat fins l’edat medieval, per mitjà de l’anàlisi de l’urbanisme i l’arquitectura. Està adreçat a professorat de secundària i tindrà una extensió de 30 hores.

Objectius:

  • Localització geogràfica, cultural i cronològica de les diverses cultures analitzades
  • Origen i conceptualització de la realitat urbana i arquitectònica en cadascun dels moments analitzats
  • Aspectes concrets de la realitat urbana i arquitectònica en cada cas: trets generals, límits i exemples més rellevants
  • Arquitectura i urbanisme com a eina de poder i de propaganda política. Ideologia i poder. Us i abús, apropiació de l’espai per part del poder

| Per a més informació cliqueu aquí |

IX Curs de Paleopatologia: Osteobiografia infantil

Microsoft PowerPoint - PosterBesora-2016Del 21 al 24 de juliol de 2016 se celebrarà a Santa Maria de Besora (Osona) la 9a edició del Curs de Paleopatologia, que enguany se centrarà en la Osteobiografia infantil, i està organitzat el GROB – Grup de Recerca en Osteobiografia, en col·laboració amb l’Hospital Universitari del Sagrat Cor de Barcelona i l’empresa Atics SL.

En aquesta edició el curs s’enfoca en la Paleopatologia infantil un tema poc  tractat en els textos paleopatològics i que significa un gran repte a nivell de diagnòstic. Es dóna també continuïtat amb la tipologia de curs iniciada en les edicions anteriors, i es dedicarà una part a l’excavació de les restes humanes que s’utilitzen durant el curs. Això proveirà als alumnes de certa experiència en el camp, a la vegada que aporta una gran informació  sobre les restes que els estudiants poden apreciar en les anàlisis de laboratori (tipus de terreny-conservació, relació amb altres restes, possibles efectes tafonòmics, etc).

El lloc escollit en aquesta ocasió per realitzar l’excavació és el Castell de Besora. El seu aïllament respecte a un nucli urbà i l’elevada utilització en èpoques històriques ofereix unes condicions idònies pel treball de camp.

Lloc: Castell de Santa Maria de Besora i Poliesportiu de Santa Maria de Besora

|Per a més informació cliqueu aquí |

Conferència: “Kerunta: el poblat ibèric de la muntanya de Sant Julià de Ramis (El Gironès)”

Sant Julia d RamisEl proper divendres 6 de maig a les 19,30 hores tindrà lloc al Museu Darder de Banyoles la xerrada: “Kerunta: el poblat ibèric de la muntanya de Sant Julià de Ramis (El Gironès)”, a càrrec de Jordi Vivo, dintre del IV Cicle de Conferències d’Actualitat Arqueològica de les Comarques Gironines.

Fundat cap a finals del segle VI aC, l’oppidum de la muntanya de Sant Julià de Ramis es va anar estenent per la carena de la muntanya fins aplegar més de tres hectàrees de superfície edificada. En el segle II, el domini romà va imposar notables modificacionsen la fesomia urbana bastint noves muralles i un temple. És un període d’activitat intensa que va perdurar fins al segon decenni del segle I aC. Moment en el qual es produeix l’abandonament sobtat propiciat per la fundació de Gerunda.

Lloc: Sala d’actes del Museu Darder-Espai d’Interpretació de l’Estany (Plaça dels Estudis, 2, Banyoles)

| Per a més informació cliqueu aquí |

Conferència: “Els amulets de la necròpolis jueva de les Roquetes”, al Museu Comarcal de l’Urgell

collaret necrop
Denes de collaret trobades al cementiri medieval jueu de Tàrrega. Fotografia: Museu Comarcal d’Urgell-Tàrrega.

El proper dijous 5 de maig a les 20,30 està programada al Museu Comarcal de l’Urgell (carrer Major, 11, Tàrrega), la conferència: “Els amulets de la necròpolis jueva de les Roquetes”, a càrrec de de Mònica Oliva, doctora per la UAB, i Anna Colet, directora de l’excavació de les Roquetes i tècnica del Museu Comarcal de l’Urgell. La xerrada s’emmarca en el cicle de conferències 2016 “Tragèdia al Call. Tàrrega 1348”.

La temàtica d’aquesta conferència se centra en les creences i supersticions dels jueus de Tàrrega. A partir dels collarets i de la parella de braçalets documentats a l’excavació arqueològica del cementiri medieval jueu targarí i del material de què estan fets, s’ofereix una visió del què la societat medieval utilitzava per intentar mantenir la malaltia allunyada. Es parlarà en detall de les troballes de la necròpolis medieval hebrea de la vila: el material de què estan fets, la forma que tenen i els paral·lels d’aquestes peces.

Seminari d’història monetària de la Corona d’Aragó: “La moneda d’un rei proscrit: Pere IV a Catalunya (1464-1466)” al MNAC

Cartell A4 Seminari.inddEls dies 10 i 12 de maig de 2016 el Gabinet Numismàtic de Catalunya del Museu Nacional d’Art de Catalunya organitza el XXVI Seminari d’història monetària de la Corona d’Aragó: “La moneda d’un rei proscrit: Pere IV a Catalunya (1464-1466)”.

El seminari es dedica a la moneda del breu però apassionant regnat de Pere IV (1464-1466). Nét del darrer comte d’Urgell, va ser proclamat rei d’Aragó i comte de Barcelona durant la Guerra Civil (1462-1472) que va enfrontar les institucions de Catalunya amb Joan II.

Dues coincidències han propiciat l’oportunitat de tractar monogràficament aquest regnat. La primera és la commemoració del 550 aniversari de la mort del sobirà el 1466. La segona és l’adquisició d’un excepcional exemplar de pacífic d’aquest monarca per part de la Generalitat de Catalunya i el seu dipòsit al MNAC, on ben aviat s’exhibirà.

Les sessions s’iniciaran amb una introducció política a l’intens regnat del monarca. A continuació, es parlarà de la creació del pacífic com a nou nominal, així com de la resta d’emissions fetes a nom del sobirà, tant a la seca de Barcelona com a les diverses seques d’emergència que es van establir en plena Guerra Civil. Finalment, es parlarà del període de transició que va des del florí de Florència al ducat de Venècia com a divises de referència europees.

| Per a més informació sobre la inscripció, el programa de les sessions i altres qüestions pràctiques descarregueu el díptic en pdf |

Tribuna d’Arqueologia 2015-2016: “Darreres intervencions al Castell de València d’Àneu (2010-2015)” (en directe per internet)

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 27 d’abril de 2016, 19,00h

Conferenciant: Josep Maria Vila
Moderadora: Marina Miquel

Entre els anys 2010 i 2015 s’ha desenvolupat un projecte de recerca arqueològica i de restauració monumental al Castell de València d’Àneu que ha culminat amb la seva obertura al públic. L’actuació és fruit d’un conveni entre la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida i l’Ajuntament d’Alt Àneu.  Des del punt de vista arqueològic la intervenció ha permès recuperar tota la muralla nord est del recinte sobirà del castell que també ha estat objecte d’importants treballs de consolidació. A la banda meridional s’ha identificat i delimitat el camí original d’accés, amb restes del paviment primitiu i de tota l’estructura defensiva (torres, portes…) que protegia l’entrada a la fortificació. El conjunt d’estructures arqueològiques han estat consolidades i s’ha fixat un circuit de visita reforçat per una sèrie de plafons explicatius dels diferents espais que conformaven la fortificació.

Galeria d’imatges |


A continuació, us oferim una petita entrevista amb J. M. Vila sobre els aspectes més destacats de la propera xerrada.

  •   Des de quan s’excava al castell de València d’Àneu?

Les intervencions arqueològiques al castell de València d’Àneu es van iniciar ja fa 25 anys en el marc d’un projecte de recerca de la Universitat de Barcelona, en col·laboració amb el Servei d’Arqueologia de la Generalitat i l’Ajuntament d’Alt Àneu. Durant aquella etapa, que va durar fins l’any 2000, un equip de la UB encapçalat pel recentment desaparegut professor José I. Padilla Lapuente, va portar a terme una sèrie de campanyes d’excavació amb estudiants universitaris i mitjançant camps de treball d’estiu que van començar a posar en valor l’interès científic d’aquest monument. Bona prova d’això va ser la publicació d’una primera monografia sobre el jaciment el 1996. Un cop finalitzat el projecte de recerca, la intervenció al castell va estar aturada gairebé una dècada, fins que el 2010 es va reprendre l’actuació, ara vinculada, com a intervenció preventiva, amb una sèrie de projectes d’intervenció arquitectònica en el castell i de manera especial, del Pla Director redactat el 2011.

  • Quines són les dimensions del jaciment i quines parts són les que s’han pogut excavar fins ara?

El jaciment està configurat en dues grans parts, a la part més alta trobem la fortificació pròpiament dita, que podem dividir en dos àmbits: el recinte sobirà, que ocupa la totalitat de la part més alta del promontori i el recinte jussà, situat al peu i a l’entorn del primer, que configura un segon nivell, situat a una cota més baixa. Read More »

Conferència: “Les armes de l’assalt al call de Tàrrega de 1348. Ganivets, dagues, espases i altres armes a la Catalunya del segle XIV”

targeto-CONFERENCIA-14-ABRILDemà dijous 14 d’abril a les 20,30 hores tindrà lloc al museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega la conferència: “Les armes de l’assalt al call de Tàrrega de 1348. Ganivets, dagues, espases i altres armes a la Catalunya del segle XIV”, que s’emmarca dins del cicle Tragèdia al call. Tàrrega 1348.

Els conferenciants que impartiran la xerrada són Lluïsa Amenós, doctora en història medieval i especialista en patrimoni metàl·lic, i Marc Gener, investigador del CSIC i especialista en armament medieval.

Aquesta sessió tractarà l’armament medieval i especialment del segle XIV així com les possibles armes utilitzades durant l’avalot al call jueu de Tàrrega de 1348.

Tribuna d’Arqueologia 2015-2016: “Olèrdola, topografia urbana de la civitas medieval”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 16 de març de 2016, 19,00h

Conferenciants: Núria Molist, Gisela Ripoll i Xavier Esteve
Moderador: Josep Manuel Rueda

El conjunt monumental d’Olèrdola (Alt Penedès) és un dels jaciments més emblemàtics de l’arqueologia catalana, amb ocupacions que s’estenen des del calcolític fins l’època moderna. El període medieval (segles IX-XI) és especialment interessant atès que és una de les poques ciutats a la península Ibèrica que conserva un urbanisme sense interferències posteriors organitzat a partir d’un nucli emmurallat i espais suburbials. En els darrers anys s’ha intervingut en punts clau com l’església i la necròpolis de Sant Miquel i espais d’hàbitat intra muros. El Pla de Recerca quadriennal ECLOC (Ecclesiae, coemeteria et loci) permet centrar la recerca al Pla dels Albats i iniciar la documentació topogràfica exhaustiva de les traces de la trama urbana.

Galeria d’imatges |

___________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacatsde la propera xerrada.

  •   Quins son els resultats fruit de les intervencions dutes a terme al Conjunt Històric d’Olèrdola en els últims anys?

Des de finals del segle XX i seguint el Pla Director del conjunt, el Museu d’Arqueologia de Catalunya ha dut a terme diverses intervencions arqueològiques i de restauració monumental (en col·laboració amb el Servei de Patrimoni Arquitectònic) amb un doble objectiu: aprofundir en el coneixement històric d’Olèrdola i posar en valor aquells elements que li son propis, tenint  en compte que el jaciment està obert al públic i per tant la seva presentació és cabdal. Del gruix de les intervencions destaquen: l’entrada al recinte o sector 01, l’església i el cementiri de Sant Miquel, la muralla romana, el castell, el Pla dels Albats i l’hàbitat rupestre de les coves de la Vall. La recerca ha permès definir acuradament les etapes d’ocupació –des del calcolític fins l’època moderna– i emfatitzar la importància del conjunt en època medieval. La ciutat medieval es va estendre fora muralles i les cingleres que l’envolten. Organitzada segons una estructura urbana ordenada jeràrquica– i funcionalment amb espais de poder i de culte, així com àrees de producció, d’emmagatzematge i d’hàbitat.Read More »

Curs: “Esquimals i Víkings a Groelàndia: d’un medi verge a la construcció d’un paisatge agropastoral”, a la UB

Entre els dies 27 d’abril i 5 de maig, la Doctora Émilie Gauthier, Lab. Chrono-Environnement-CNRS, impartirà el curs: “Esquimals i Víkings a Groelàndia: d’un medi verge a la construcció d’un paisatge agropastoral”.

Les sessions tindran lloc de 14,00 a 15,30 hores al Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, (c/ Montalegre 6).

L’accés al curs és lliure però cal inscripció prèvia. Contacte: Santiago Riera, tel. 93 403 75 56  –  rieram@ub.edu

Els curs té el reconeixement acadèmic d’un crèdit.

| Descarregueu el programa clicant aquí |

Lectura de tesi doctoral sobre l’Esquerda: “El procés de fortificació i reocupació del territori a Catalunya entre els rius Ter i Llobregat en època alt-medieval i carolíngia. El cas de l’Esquerda, segles VIII-X dC”

El proppassat dimarts 26 de gener, va tenir lloc a la Sala Gran de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona la lectura i defensa de la tesi doctoral de l’Albert Pratdesaba i Sala, amb el títol: “El procés de fortificació i reocupació del territori a Catalunya entre els rius Ter i Llobregat en època alt-medieval i carolíngia. El cas de l’Esquerda, segles VIII-X dC”.

El Tribunal estava format pel Dr. Josep Maria Nolla, Catedràtic de la Universitat de Girona, que actuava com a president, el Dr. Alfred Mauri, de la Universitat Autònoma de Barcelona, i el Dr. Francesc Tuset, de la Universitat de Barcelona.

La tesi, dirigida i tutoritzada per la Dra. Imma Ollich i Castanyer, professora titular del Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la Universitat de Barcelona, fa un plantejament de les fortificacion altmedievals entre el Ter i el Llobregat, centrant-se després en les muralles de l’Esquerda, Roda de Ter, Osona, l’antiga Roda Civitas dels documents altmedievals. Les excavacions efectuades des del 2012 en aquest jaciment, encara en curs, de les quals Albert Pratdesaba n’és codirector, han permès el descobriment de la totalitat de la muralla, de cap a 150 m de lllargada, que tanca el meandre sobre el Ter de banda a banda sobre els espadats. En aquesta tesi s’exposa la nova informació proporcionada per les darreres excavacions, analitzant des dels precedents ibèrics de l’oppidum, fins l’evolució cronoestratigràfica, materials i tècniques constructives, i característiques poliorcètiques de Roda Ciutat. També es fa una comparativa amb d’altres muralles conegudes d’aquesta època i es tenen en compte els paral·lels propers, com seria Puig-Rom, i llunyans, com ara Recópolis, sobre el Tajo. També es parla de la xarxa defensiva del territori, amb torres de guaita al llarg del Ter. Les conclusions inclouen una proposta cronològica, amb diverses fases, des de la construcció inicial pels visigots, el reforç fet pels francs carolingis a finals del segle VIII-inicis del s.IX., el seu ús i refaccions al llarg del període feudal, fins a la seva destrucció definitiva a inicis del segle XIV.