Conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020: “El conjunt medieval de les Guixeres de Súria. Quinze anys d’intervencions arqueològiques”

Conferència: El conjunt medieval de les Guixeres de Súria. Quinze anys d’intervencions arqueològiques
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 4 de desembre de 2019, 19,00 hores

Conferenciants: Cristina Belmonte i Roser Arcos
Moderador: Josep Maria Vila

Enguany s’ha celebrat la quinzena campanya d’excavació al conjunt arqueològic de les Guixeres de Súria, iniciativa promoguda per l’Ajuntament, que es realitza mitjançant un camp de treball amb estudiants del municipi. El que va començar amb l’excavació del mas medieval de la Vilella Vella, continuà amb l’objectiu de localitzar l’església de Sant Pere del Puig, esmentada a la documentació. Amb els anys, al voltant d’aquesta església d’origen preromànic, també s’ha localitzat la torre del Puig de Sant Pere, que destaca per la seva particular tècnica constructiva. La singular geologia de la zona, amb grans afloraments de pedra de guix de fàcil extracció, segurament en va facilitar l’assentament, vinculat a l’explotació d’aquest mineral. Tot sembla indicar que el conjunt fou el primer nucli habitat del municipi, abans que la població es traslladés definitivament a la seva ubicació actual.


A continuació, us oferim una petita entrevista amb les conferenciants sobre els aspectes destacats de la seva xerrada.

  • Des de quan s’excava al conjunt arqueològic de les Guixeres?

Enguany hem celebrat el quinze aniversari. L’any 2004 des de l’Institut del municipi, l’IES mig món i amb el suport de l’Ajuntament, s’endegà una petit projecte d’excavació arqueològica amb alguns estudiants. L’objectiu era acostar el patrimoni als joves a la vegada que es feia recerca intentant localitzar alguns dels elements patrimonials de la vila esmentats en la documentació històrica.

L’historiador local Albert Fàbrega, professor de l’institut en aquell moment, va tenir un paper clau per tirar endavant el projecte. L’Ajuntament hi va apostar des del principi i la propietat dels terrenys va posar totes les facilitats. Alguns d’aquells estudiants encara participen en les intervencions actualment. El fet que tots aquests agents estiguin encara implicats al projecte l’ha convertit en una actuació consolidada i d’èxit.

  • Sembla un projecte amb unes característiques especials. Com s’han desenvolupat els treballs durant aquests quinze anys?

Durant aquests anys s’hi ha actuat de manera ininterrompuda cada estiu, amb campanyes de 10 dies hàbils, sota la direcció d’Assumpta Serra primer i Ainhoa Pancorbo després, però ja des del 2010 que se’n fa càrrec l’equip actual.

En relació a les característiques del projecte, si és un projecte especial, és un projecte de poble on diverses institucions, associacions i voluntaris posen el seu granet de sorra perquè es pugui tirar endavant any rere any. L’equip d’excavació està format per una trentena de persones, principalment estudiants de l’Institut amb edats entre 14 i 16, alguns estudiants i graduats d’arqueologia i voluntaris. Tothom que hi participa se’n sent partícip i sap que col·labora en posar en valor el patrimoni del seu poble.

Totes les intervencions es realitzen amb metodologia arqueològica, per tant també ajuda a entendre i acostar com i que es fa en l’arqueologia professional.

  • Que s’hi excava? Quins són els elements més singulars?

Les primeres intervencions es van fer al mas medieval de la Vilella Vella, però des de l’any 2008 s’incorporà el temple preromànic de Sant Pere del Puig i el 2011 la torre del Puig de Sant Pere. Des d’aleshores, els esforços s’han centrat en excavar i delimitar aquest dos edificis.

L’església de Sant Pere del Puig, correspon a un edifici preromànic, amb la seva necròpolis associada, que va anar patint diverses transformacions fins que fou abandonat complement cap al segle XVII.

Sens dubte però, és la Torre del Puig de Sant Pere possiblement l’element més singular, sobretot per la seva particular tècnica constructiva. De planta quadrada, fou bastit a partir de la disposició de diferents murs concèntrics, adossats uns als altres, formant una espècie de gran plataforma esglaonada, de la qual, de moment, no coneixem altres paral·lels al territori.

A redós, de la torre i també de l’església, s’han documentat algunes petites estances, interpretades com cases, confirmant així part de la informació que esmenta la documentació històrica conservada.

  • Quines son les aportacions principals, més enllà de la localització d’aquests edificis, durant aquests anys de recerca?

El conjunt arqueològic de les Guixeres es troba fora del nucli urbà del municipi en una zona de gran riquesa geològica, amb grans afloraments de pedra de guix de fàcil extracció, d’aquí el seu nom. Doncs bé, tot sembla indicar que l’explotació d’aquest mineral va facilitar l’assentament en aquest indret ja des del segles IX-X. Això unit a les dimensions i característiques de les restes, el seu establiment i moment de màxim esplendor, segles X-XIII, suggereix que el conjunt fou el primer nucli habitat del municipi, abans que la població es traslladés definitivament a la seva ubicació actual durant el segle XIII.

  • És un jaciment esgotat? Com s’encara la recerca pels propers anys?

No, no és un jaciment esgotat tant a la torre com a la Vilella Vella encara queda força feina per fer i a l’església, tot i que està més avançada, encara hi ha part de la necròpolis per excavar. Més enllà d’aquests jaciments, a les Guixeres també es conserven forns de guix tant d’època medieval com d’època contemporània.

L’objectiu en els propers anys, és seguir avant en la recerca, i donar ús social a les restes, materialitzant la seva posada en valor per poder incloure el conjunt en les rutes turístiques del municipi.

III Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna “La casa urbana al nord-oest de la Mediterrània en època medieval i moderna”, a Roses (Alt Empordà)

Els propers dies 3 i 4 d’octubre se celebrarà a la Sala d’Exposicions de Ca l’Anita de Roses (Pl. Sant Pere,1) el III Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna,  dedicat a l’estudi de “La casa urbana al nord-oest de la Mediterrània en època medieval i moderna”.

La Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona organitza els Seminaris Internacionals d’Arqueologia Medieval i Moderna (SIAMM), concebuts com un espai d’intercanvi i debat on compartir, comparar i discutir experiències i realitats històriques diverses amb un enfocament històric i arqueològic. Per aquesta raó cada seminari s’estructura amb conferències generals de presentació de la temàtica i  ponències en les quals s’analitzen casos i aspectes concrets.

El III seminari se centra en l‘anàlisi i debat de la casa urbana en època medieval, en el marc d’un espai ampli, però acotat, el nord-oest de la Mediterrània. L’objectiu és el d’aprofundir en el coneixement de l’articulació d’aquests espais, les seves característiques i usos,  i  els canvis a llarg del temps, a partir d’experiències i casos concrets, analitzant similituds i diferències a nivell local i regional.

Al seminari hi participaran com a ponents investigadors catalans, francesos i italians de reconegut prestigi.

L’activitat és oberta i gratuïta, però per raons d’espai es demana notificar l’assistència a l’adreça de correu cat.rosesarqueologiadg.edu

| Per a més informació i programa cliqueu l’enllaç |

13a Trobada de les Egipcíaques “Torres i castells, s. VI-XIV: més enllà de les pedres”

Els dies 10 i 11 d’octubre de 2019 tindrà lloc a la residència d’investigadors, (c/ Hospital, 64, de Barcelona) la 13a Trobada de les Egipcíaques que, en aquesta edició, se centrarà en la temàtica de “Torres i castells, s. VI-XIV: més enllà de les pedres”.

Bona part dels castells, torres, fars… d’aquesta època van ser construïts com elements defensius segons la situació política i econòmica del moment fins que, sigui pels canvis territorials, sigui per l’arribada de l’artilleria, bona part d’ells van perdre el seu ús original per esdevenir magatzem agrícola, corral o font d’abastiment de pedra per a les construccions del voltant. Actualment, gran part d’aquests edificis són runes de difícil reutilització. El coneixement de l’origen de la seva construcció i evolució han estat sovint bandejats per l’interès en altres monuments de major rellevància i actualment la seva conservació, restauració i posada en valor són un repte que no té una solució única, però que no podem defugir com societat.

El seminari és obert a totes les persones interessades en el tema però l’aforament és reduït, per tant, cal confirmació d’assistència prèvia a info@egipciaques.info

El Servei d’Arqueologia i Paleontologia ha incorporat una nova declaració d’espai de protecció arqueològica al Servei Territorial de la Catalunya Central

El passat 29 de juliol la Consellera de Cultura va declarar Espai de Protecció Arqueològica el conjunt arqueològic  del Castellvell al terme municipal d’Olius (Solsonès).  

El jaciment arqueològic del poblat ibèric de Castellvell va ser excavat per primer cop l’any 1918 per Mn. J. Serra Vilaró. En els treballs es van identificar materials ceràmics d’època preibèrica i ibèrica i altres evidències, com elements metàl·lics, establint fins a tres fases, d’època antiga, per l’assentament. Des del 2007 es reactiven les feines de recerca al jaciment, de la mà del Centre d’Estudis Lacetans. En el transcurs d’aquests treballs s’han redefinit espais i cronologies, tot identificant fases estructurals medievals, fins ara no interpretades.

A la zona declarada Espai de Protecció Arqueològica en l’àrea de Castellvell, s’inclouen els vestigis descoberts relacionats amb el jaciment iberoromà, medieval i modern, però també l’entorn susceptible de contenir evidències arqueològiques que es troben encara en el subsòl. Principalment, es tracta de restes d’edificacions complexes (els espais d’hàbitat, el mur de tancament i de dues torres de vigilància) des d’època preibèrica i fins a època moderna, així com d’una cisterna amb dues fases clares i un camp de sitges de cronologia diversa. Les excavacions realitzades entre el 2007-2013 van posar al descobert les estructures excavades antigament i d’altres de noves. Entre aquestes evidències, cal destacar el mur de tanca perimetral que ressegueix el límit nord del turó, al qual s’hi adossa una bateria d’habitatges, construccions que s’han d’assignar a època protohistòrica, a partir del segle VI aC.

Així doncs, s’han delimitat sis fases ben diferenciades. Les fases de la I a III son del període protohistòric, de la primera edat del ferro, vers el s. VII aC, i fins a l’ibèric ple, durant el segle III aC. La fase IV s’ha de relacionar amb un canvi significatiu d’ús, amb la primera presència de romans en el territori, entre els segles II i I aC. La fase V es vincula a una important habitat medieval, segurament vinculat al castell, amb la presència d’una torre circular a l’extrem est del camp. A aquesta fase se li atribueix una cronologia de segles XI i XII. Per últim, la fase VI es centre, amb les dades disponibles, en la torre rectangular ubicada a l’extrem oest del camp. Per les seves característiques i la cultura material localitzada, se li ha donat una cronologia moderna, tot i que es considera encara provisional.Read More »

Troballes recents al jaciment de Sant Romà de Sidillà (Baix Empordà)

Com explica una notícia publicada recentment al Punt Avui, l’equip d’arqueòlegs de la Universitat de Barcelona liderat pels professors titulars Gisela Ripoll i Francesc Tuset, ha reprès aquest estiu les excavacions realitzades al jaciment baix-empordanès de Sant Romà de Sidillà, amb resultats ben interessants.

A la campanya anterior, duta a terme la tardor del 2017, ja s’havia datat l’edifici conegut com la torre de Sant Sebastià, entre finals del segle IV i principi del V de la nostra era. Restes de ceràmica i diversos enterraments que hi van aparèixer confirmaven la hipòtesi que l’edifici era un mausoleu d’època tardoromana.

Les excavacions d’enguany, realitzades a finals d’agost, s’han centrat en aquest àmbit, i han posat al descobert quatre enterraments més a l’interior: tombes d’obra amb tègula que han acabat de ratificar que es tracta d’una estructura funerària.

Sembla que degut a l’esfondrament de la volta d’època romana, l’edifici havia perdut la seva funcionalitat funerària i amb el pas del temps se li van donar altres usos, com demostra el colomer d’època medieval que s’hi ha trobat, fet amb rengles de pedres i cavitats per als nius dels ocells.

| Accediu a la notícia sencera en aquest enllaç |

Presentació del llibre “la Barcelona visigoda, un puente entre dos mundos”

El proper dimecres 18 de setembre a les 19,00 hores tindrà lloc, a la basílica dels Sants Just i Pastor, la presentació del llibre “la Barcelona visigoda, un puente entre dos mundos. La basílica dels sants màrtirs Just i Pastor. De la Ciudad romana a la Ciudad altomedieval”, de la Dra. Julia Beltrán de Heredia Bercero.

La presentació del llibre serà a càrrec de la Dra. Isabel Rodà (UAB-ICAC) i el Dr. Andreu Muñoz (Museu Bíblic de Tarragona).

El llibre presenta les dades arqueològiques disponibles sobre la Barcelona romana i de època visigoda, i la seva evolució cap a l’edat mitjana, tenint com a protagonista del fil argumenta la basílica dels sants Just i Pastor.

| Descarregueu la invitació |

Col·loqui internacional “La Méditerranée occidentale au Ve siècle” a Aix-en-Provence 

Els dies 22, 23 i 24 d’abril de 2020 se celebrarà a Aix-en-Provence (França) el col·loqui internacional “la Méditerranée occidentale au Ve siècle”. Aquesta reunió tindrà lloc a la Maison Méditerranéenne des Sciences de l’Homme (MMSH) d’Aix-en-Provence (França), i aplegarà historiadors de textos i arqueòlegs als qui es convidarà a presentar resums temàtics o regionals, bé en forma de una presentació oral de 25 minuts o d’un cartell.

El segle V dC. s’identifica unànimement com un moment clau en la història del Mediterrani Occidental, especialment marcat per l’establiment dels regnes bàrbars, la fi de l’Imperi Romà d’Occident i una nova fase d’expansió del cristianisme. La fragmentació política del Mediterrani occidental va donar lloc a noves dinàmiques econòmiques. D’una banda, va provocar una reconfiguració de les elits, amb la contribució de les aristocràcies militars bàrbares, i d’altra, canvis en las pràctiques culturals i els estils de vida.

S’havia de redefinir el principi del romanisme, que havia estructurat diferents aspectes de la vida quotidiana durant més de cinc segles, en particular entorn a les afiliacions religioses, objecte de debats contradictoris en aquell moment. Tant a les ciutats com al camp es van produir profunds canvis, manifestats especialment en la cultura material. Les guerres i las convulsions polítiques també van augmentar el número de refugiats, originant noves diàspores.

Amb l’estat actual de la documentació, tanmateix, es molt difícil obtenir una visió global d’aquest segle perquè les dades son heterogènies, disperses i sovint diluïdes en enfocaments diacrònics. D’aquesta realitat sorgeix la necessitat de recollir, creuar i comparar la ingent informació disponible para mesurar les transformacions i l’espai que abasten durant el segle V.

El col·loqui internacional serà una eina idònia per abordar aquest enfocament, donada la multiplicitat d’equips d’investigació que treballen en aquest àmbit i en aquest marc geogràfic concrets. L’elecció del lloc de celebració d’aquest esdeveniment científic ha estat determinada per la dinàmica d’investigació sobre la antiguitat tardana i l’alta edat mitjana en el Mediterrani Occidental, profundament arrelada en Aix-en-Provence, des del treball pioner de Paul-Albert Février.

| Descarregueu-vos la Primera circular |

 

 

Cicle de conferències sobre Madîna Balaghí al Museu de la Noguera

El Museu de la Noguera acollirà un cicle de conferències sobre Madîna Balaghí entre el proper dilluns 15 de juliol i el 27 de juliol, coorganitzat pel mateix museu i el Grup de Recerca Arqueològica Agrària de l’Edat Mitjana.

Les xerrades es realitzaran al Museu de la Noguera (plaça dels Comtes d’Urgell, 5, Balaguer) a les 17,00 hores, a excepció de la del dia 26 de juliol (Resultats de la campanya d’excavació de juliol 2019 al Pla d’Almatà), que es farà al jaciment Pla d’Almatà, a les 19,00 hores.

Programa

  • 15 de juliol. “La recerca feta al Pla d’Almatà fins l’actualitat”. C. Alòs (M. de la Noguera), E. Solanes (M. de la Noguera) i M. Monjo (D. de Cultura de la Generalitat de Catalunya). 16 de juliol. Ceràmica andalusina: repertoris i tècniques de fabricació. H. Kirchner (U. Autònoma de Barcelona).
  • 17 de juliol. “Ceràmica andalusina de Balaguer”. C. Alòs (M. de la Noguera), E. Solanes (M. de la Noguera) i M. Monjo (D. de Cultura de la Generalitat de Catalunya).
  • 19 de juliol. “Arqueologia funerària i antropologia física a al-Àndalus”. J. Olivé (U. Autònoma de Barcelona) .
  • 22 de juliol. “Identifiquem les tècniques constructives andalusines a la vall de l’Ebre (segles VIII-XII)”. J. Brufal (U. Autònoma de Barcelona).
  • 23 de juliol. “El sistema hidràulic de la sèquia de Balaguer”. H. Kirchner i A. Cosa (U. Autònoma de Barcelona).
  • 26 de juliol. “Resultats de la campanya d’excavació de juliol 2019 al Pla d’Almatà”. Equip d’excavació. Punt de reunió: pàrquing del Santuari.
  • 27 de juliol. “Paisajes de conquista: aproximaciones y métodos”. G. García-Contreras (U. de Granada), A. Pluskowski (U. of Reading) i R. Barnerjea (U. of Reading).

Les xerrades d’aquest cicle tindran una durada de 30-45 minuts.

Visita arqueològica al Puig de Sitges (Garraf)

El proper diumenge 25 de maig, la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Sitges torna a oferir visites gratuïtes a les restes arqueològiques del Casc Antic de Sitges de la mà de l’arqueòleg Joan Garcia Targa.

L’objectiu d’aquesta activitat és donar a conèixer el passat ibèric, romà i medieval de Sitges per mitjà de la visualització de les restes que hi ha dins l’ajuntament i d’un recorregut pels carrers del casc antic.

L’itinerari començarà a l’Ajuntament i continuarà per diversos espais de la vila on s’han dut a terme excavacions arqueològiques.

A més d’aquestes visites guiades, de les quals ja n’han pogut gaudir voltant de 900 persones en diverses tandes des de 2017, es duen a terme també visites escolars.

Lloc de trobada:  Plaça de l’Ajuntament
Horari: 17,00 – 19,00 hores
Activitat gratuïta

Tribuna d’Arqueologia 2018-2019: “Grafits parietals d’embarcacions i vaixells a Catalunya des de l’antiguitat fins a època contemporània”

Conferència: Grafits parietals d’embarcacions i vaixells a Catalunya des de l’antiguitat fins a època contemporània
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 22 de maig de 2019, 19,00 hores

Conferenciant: Gemma M. Garcia Hernando
Moderador: Roger Marcet

El Museu Marítim de Barcelona impulsa la creació d’un corpus de grafits de vaixells, la major part d’ells inèdits, que permeten seguir les tipologies de les embarcacions existents al llarg del temps al nostre país. Aquests grafits reflecteixen determinats fets històrics i la mentalitat dels seus autors, alhora que demostren el paper rellevant que ha tingut la cultura marítima a Catalunya des d’època antiga fins als nostres dies.



A continuació, us oferim una petita entrevista amb Gemma Garcia Hernando sobre els aspectes més destacats de la seva conferència.

  • Com va sorgir aquest projecte?

Aquest projecte forma part d’una línia de recerca del Museu Marítim i Reials Drassanes de Barcelona i de l’Observatori Permanent d’Història i Cultura Marítima de la Mediterrània.

El Museu Marítim de Barcelona, des de la seva Àrea de Gestió de Col·leccions i Coneixement, en el seu afany de donar a conèixer i apropar la cultura i la història marítima a la ciutadania, ha endegat un projecte de recerca que va néixer l’any 2016 titulat “Corpus de grafits parietals d’embarcacions a la Catalunya continental, des d’època antiga fins al món contemporani”.

Aquest corpus està adquirint unes dimensions i proporcions interessants, amb una potencial rellevància en el fet que s’està trobant un nombre molt elevat d’aquestes representacions i també de tipologies d’embarcacions i llocs on es representen al llarg de la història.

És tal l’envergadura i dimensions d’aquest projecte que s’ha convertit en una tesi doctoral portada a terme per la conservadora que va iniciar i dirigeix aquesta investigació, la Gemma M. Garcia Hernando.

  • Quina és la importància que suposa aquest treball?

El projecte és d’una temàtica evidentment interessant i prioritària per al Museu Marítim de Barcelona. Se sap d’estudis generalitzats sobre grafits, de diferents tipologies, en altres indrets com les Illes Balears, València, França, Itàlia i també aquí a Catalunya, però mai s’ha desenvolupat un corpus focalitzat en els grafits de vaixells i la seva posterior anàlisi. Per tant, estem parlant d’un estudi inèdit a Catalunya.

Degut a les seves característiques, estem davant d’un estudi obert i viu, ja que seguiran apareixent grafits en el marc de projectes de restauració o d’investigació, però el valor afegit d’aquest projecte és tenir ja una base potent de recopilació i recull d’aquestes manifestacions gràfiques, les que ja havien estat estudiades i les que han sorgit de manera inèdita en el decurs de la recerca realitzada.

S’intenta donar una descripció detallada de l’embarcació que estem veient, encara que, moltes vegades, és una tasca difícil i aproximada donat l’estat de conservació d’alguns elements. De fet, s’ha de dir que algunes representacions ja no hi són i han desaparegut al llarg d’aquests últims temps. Malgrat aquest fet, i gràcies a la gran feina altruista d’algunes persones, perdura el seu record i com eren, ja que s’han fet calcs i reproduccions abans de la seva desaparició.

De fet, la realització d’aquest corpus i el seu posterior estudi porta implícit la intenció de la conservació i cura dels grafits, facilitant d’aquesta manera la seva resistència en el temps, ja que en algunes ocasions, dites manifestacions gràfiques, desgraciadament, ja han desaparegut, com ja hem comentat anteriorment.

Catalunya com a territori fronterer i lloc de pas de moltes cultures i el patrimoni material que suposen els grafits, com a manifestacions culturals, enclavats en diferents espais i edificis, suposen un testimoni clar de què Catalunya porta en el seu ADN la cultura marítima des d’època antiga fins als nostres dies.

  • De que estem parlant?

Els grafits, siguin dibuixats o gravats, representen un poderós “document” històric i ens proporcionen una gran quantitat d’informació dels vaixells i embarcacions que solcaven el mar en el passat però també en el present, així com del moment històric que va emmarcar la seva execució.

Els “artistes” anònims d’aquestes manifestacions gràfiques ens aporten interessants aspectes de la tipologia d’embarcacions que s’han utilitzat al llarg dels segles, quines situacions es donaven i com es tripulaven. Però també hi ha darrera el “fet sociològic” i la concepció més humana del perquè de la seva existència.

Amb tota aquesta informació es poden extrapolar fets i informacions històriques (contextualització històrica), que avalen i expliquen el perquè aquests grafits i la seva realitat i evolució.