Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “Seguiment i excavació arqueològica a les obres de restauració de la Seu Vella de Lleida, 2019-2020”

Us presentem el vídeo de la setena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir el passat dimecres 18 de maig.

Seguiment i excavació arqueològica a les obres de restauració de la Seu Vella de Lleida, 2019-2020

Conferenciants: Isabel Gil Gabernet i Marta Morán Álvarez

Moderadora: Marta Monjo i Gallego

El Pla director de la Seu Vella de Lleida, elaborat l’any 1993 pel Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, va plantejar la restauració de l’antiga catedral com una intervenció integral on, a més dels valors artístics i arquitectònics, es té en compte el pes històric com a edifici singular i, per tant, la necessitat de conèixer-ne el subsol, per entendre millor l’evolució del turó i de la ciutat en èpoques anteriors a la seva construcció. L’any 1997, amb l’excavació arqueològica prèvia a la restauració de la porta dels Fillols, es va engegar la col·laboració institucional entre la Generalitat i l’Ajuntament i, de llavors ençà, la secció municipal d’arqueologia s’ha fet càrrec dels treballs arqueològics vinculats als diferents projectes de restauració i revalorització del conjunt monumental. El seguiment arqueològic arran de les obres de restauració, a la Porta dels Apòstols, la torre del Campanar, i al pati i cobertes del claustre, han permès documentar part de l’enllosat original de les cobertes de les galeries nord i est del claustre, on sorprenentment, es conservaven les traces gravades a escala natural de tres de les traceries que decoren i omplen els finestrals que envolten el pati del claustre.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2022 “Seguiment i excavació arqueològica a les obres de restauració de la Seu Vella de Lleida, 2019-2020”

Us recordem que aquest proper dimecres 18 de maig a les 18 hores tindrà lloc la setena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.

Seguiment i excavació arqueològica a les obres de restauració de la Seu Vella de Lleida, 2019-2020

Conferenciants: Isabel Gil Gabernet i Marta Morán Álvarez

Moderadora: Marta Monjo i Gallego

El Pla director de la Seu Vella de Lleida, elaborat l’any 1993 pel Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, va plantejar la restauració de l’antiga catedral com una intervenció integral on, a més dels valors artístics i arquitectònics, es té en compte el pes històric com a edifici singular i, per tant, la necessitat de conèixer-ne el subsol, per entendre millor l’evolució del turó i de la ciutat en èpoques anteriors a la seva construcció. L’any 1997, amb l’excavació arqueològica prèvia a la restauració de la porta dels Fillols, es va engegar la col·laboració institucional entre la Generalitat i l’Ajuntament i, de llavors ençà, la secció municipal d’arqueologia s’ha fet càrrec dels treballs arqueològics vinculats als diferents projectes de restauració i revalorització del conjunt monumental. El seguiment arqueològic arran de les obres de restauració, a la Porta dels Apòstols, la torre del Campanar, i al pati i cobertes del claustre, han permès documentar part de l’enllosat original de les cobertes de les galeries nord i est del claustre, on sorprenentment, es conservaven les traces gravades a escala natural de tres de les traceries que decoren i omplen els finestrals que envolten el pati del claustre.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2022 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2022 en pdf

Publicat el número 4 de la revista RODIS. Journal of Medieval and Post-medieval Archaeology

Ja està disponible el quart número de la revista RODIS. Journal of Medieval and Post-medieval Archaeology amb un dossier dedicat als “Conjunts tancats dels segles XVI i XVII a la Mediterrània nord-occidental”.

A més, ja està obert el termini per trametre contribucions per al número 5. El dossier d’aquesta revista estarà dedicat a “Les muralles de les viles en època medieval. Poliorcètica, simbolisme i urbanisme”. Aquest termini s’acabarà el 31 de maig de 2022. També es poden enviar estudis referents a arqueologia medieval i moderna destinades a la secció “Varia” (aquestes es poden fer arribar en qualsevol moment i es publicaran al següent número que s’editi).

L’objectiu de la revista és la divulgació de treballs de recerca originals centrats en l’arqueologia medieval i postmedieval, que aportin dades noves o noves metodologies que ajudin a millorar la investigació en aquest àmbit del coneixement. En aquest sentit, la revista accepta tant estudis de casos circumscrits a un lloc particular com obres de síntesi, ja siguin territorials o temàtiques. Als números anteriors els dossiers es varen dedicar a “Urbanisme i espai públic en les ciutats baixmedievals del nord-oest de la Mediterrània”, “Infraestructures portuàries d’època medieval i moderna a la Mediterrània occidental” i “La casa urbana al nord oest de la Mediterrània en època medieval i moderna”.

Índex del número 4 de la revista:

.Per un’archeologia del Mediterraneo Nord‑Occidentale post 1500. Aspetti teorico‑metodologici e casistica di contesti chiusi subacquei e terrestri del XVI secolo, Marco Milanese.

.El conjunt arqueològic del segle XVI localitzat a la cisterna est del Castell de Montsoriu, Jordi Tura, Gemma Font, Sandra Pujadas, Joaquim Mateu, Josep Maria Llorens.

.Contesti chiusi di età moderna a Pisa: alcuni casi di studio, Marcella Giorgio.

.Un conjunt tancat de la segona meitat del segle XVI procedent de l’antic Preparatori del Seminari (Girona, Gironès), Jordi Aguelo Mas, Xavier Aguelo Mas.

.El conjunt ceràmic del pou del pati de la Pia Almoina (Banyoles, Pla de l’Estany), Joan Frigola Torrent, Andrea Ferrer Welsch, Josep Tarrús Galter.

.La circolazione ceramica a Ferrara tra XVI e XVII secolo: forme di smaltimento rifiuti, contesti, materiali. Prime considerazioni, Chiara Guarnieri.

.El Born CCM, un conjunt de conjunts en el marc de la Barcelona moderna, Núria Miró i Alaix.

.Ceramiche del XVI e XVII secolo da contesti archeologici a Venezia, Francesca Saccardo.

.El dipòsit del mas Llorens de Salt. Un conjunt tancat d’inicis del segle XVII, Xavier Alberch, Josep Burch, Neus Coromina, Marc Prat, Jordi Sagrera.

.Ordinary tables. Post‑medieval pottery from the Ravenna countryside as an archaeological and social indicator: new evidence from the castle of Bagnara di Romagna (circa 16th‑18th century), Giacomo Cesaretti.

Podeu accedir a aquest número de la revista clicant aquí

XXXI Seminari d’història monetària de la Corona d’Aragó: “Rituals, usos simbòlics i sacralitat de la moneda”

Els dies 3, 5, 10 i 12 de maig de 2022 se celebrarà el XXXI Seminari d’història monetària de la Corona d’Aragó, organitzat pel Gabinet Numismàtic del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), que enguany porta per títol “Rituals, usos simbòlics i sacralitat de la moneda”.

La moneda, des del seu origen, ha estat utilitzada amb finalitats que han anat més enllà de les estrictes com a mitjà de pagament entre particulars i el fisc, o bé d’estalvi de riquesa, per a les quals sembla que va ser inicialment creada. En l’edició d’aquest seminari ens fixarem en alguns dels diversos usos simbòlics i rituals que es documenten a la moneda medieval i moderna a l’Occident d’Europa.

A la primera sessió s’analitzarà la reeixida extensió d’una de les relíquies de la passió de Crist menys conegudes. Això és, les trenta monedes de plata que, segons els Evangelis, Judes Iscariot va rebre com a preu per la seva traïció i de les quals algunes esglésies pretenen conservar-ne exemplars.

A la segona, caldrà aturar-se en l’ús de la moneda com a ofrena, almoina o do en espais destinats al culte en el context cristià. Especialment, en llocs de pelegrinatge en els quals la moneda esdevé, per exemple, testimoni de l’origen llunyà d’alguns fidels.

A la tercera sessió es plantejarà una anàlisi interpretativa del numerari associat al món funerari medieval i modern, que es documenta a partir del registre arqueològic en espais reservats a necròpolis.

Finalment, es farà un repàs de la diversitat d’usos cerimonials, de devoció i de propaganda de la moneda en mans dels monarques.

El seminari es farà en línia a través de la plataforma Zoom i cal inscripció prèvia. Les places són limitades.

Per a més informació i inscripcions consulteu el díptic informatiu en pdf

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “El control i la gestió del territori en època medieval entre el Ter i les Gavarres: els castells de Juià i Palagret (Gironès)”

Us presentem el vídeo de la cinquena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir ahir dimecres 20 d’abril.

El control i la gestió del territori en època medieval entre el Ter i les Gavarres: els castells de Juià i Palagret (Gironès)

Conferenciants: Lluís Bayona i Ferran Codina

Moderador: Elvis Mallorquí

Al nord de la ciutat de Girona, dins les terres del comtat i bisbat homònims, se situa una línia de sis castells contemporanis, d’època medieval (Sant Martí Vell, Juià, Palagret, Celrà, Barbavella i Campdorà) implantats a inicis del feudalisme amb dos objectius ben clars: la gestió intensa d’un territori i el control de la via d’accés a Girona que transcorria entre el Ter i les Gavarres, l’antic camí anomenat d’Empúries o estrada pública. Situats a poca distància entre ells, tots s’emplacen en turons dels contraforts septentrionals del massís de les Gavarres, sobre el curs d’una riera i amb bon domini visual de la llera del Ter.

D’aquest conjunt de castells, dos han estat objecte de treballs continuats d’excavació i restauració (Juià i Palagret), promoguts pels consistoris municipals corresponents (Juià i Celrà), en col·laboració amb el Servei de Monuments de la Diputació de Girona.

En el cas del castell de Palagret els treballs es van iniciar l’any 2002 i van finalitzar el 2017, i en el castell de Juià les primeres actuacions es van dur a terme l’any 2014 i actualment estan en la fase final d’execució. En ambdós casos els treballs sempre han compaginat actuacions d’excavació amb les de consolidació, restauració i adequació de les estructures i dels espais exhumats, amb l’objectiu de recuperar elements patrimonials singulars, estudiar-los, divulgar-los i fer-los accessibles basant-se en una diferenciació harmònica entre els elements originals, amb la mínima reconstrucció per a la seva estabilització, i els elements d’accessibilitat i protecció. Les excavacions han permès documentar les diferents fases constructives, els precedents, i el moment final, ambdós abandonats a la fi del segle XV.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2022 “El control i la gestió del territori en època medieval entre el Ter i les Gavarres: els castells de Juià i Palagret (Gironès)”

Us recordem que demà dimecres 20 d’abril a les 18 hores tindrà lloc la cinquena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.

El control i la gestió del territori en època medieval entre el Ter i les Gavarres: els castells de Juià i Palagret (Gironès)

Conferenciants: Lluís Bayona i Ferran Codina

Moderador: Elvis Mallorquí

Al nord de la ciutat de Girona, dins les terres del comtat i bisbat homònims, se situa una línia de sis castells contemporanis, d’època medieval (Sant Martí Vell, Juià, Palagret, Celrà, Barbavella i Campdorà) implantats a inicis del feudalisme amb dos objectius ben clars: la gestió intensa d’un territori i el control de la via d’accés a Girona que transcorria entre el Ter i les Gavarres, l’antic camí anomenat d’Empúries o estrada pública. Situats a poca distància entre ells, tots s’emplacen en turons dels contraforts septentrionals del massís de les Gavarres, sobre el curs d’una riera i amb bon domini visual de la llera del Ter.

D’aquest conjunt de castells, dos han estat objecte de treballs continuats d’excavació i restauració (Juià i Palagret), promoguts pels consistoris municipals corresponents (Juià i Celrà), en col·laboració amb el Servei de Monuments de la Diputació de Girona.

En el cas del castell de Palagret els treballs es van iniciar l’any 2002 i van finalitzar el 2017, i en el castell de Juià les primeres actuacions es van dur a terme l’any 2014 i actualment estan en la fase final d’execució. En ambdós casos els treballs sempre han compaginat actuacions d’excavació amb les de consolidació, restauració i adequació de les estructures i dels espais exhumats, amb l’objectiu de recuperar elements patrimonials singulars, estudiar-los, divulgar-los i fer-los accessibles basant-se en una diferenciació harmònica entre els elements originals, amb la mínima reconstrucció per a la seva estabilització, i els elements d’accessibilitat i protecció. Les excavacions han permès documentar les diferents fases constructives, els precedents, i el moment final, ambdós abandonats a la fi del segle XV.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2022 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2022 en pdf

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2022 “El control i la gestió del territori en època medieval entre el Ter i les Gavarres: els castells de Juià i Palagret (Gironès)”

Us recordem que el proper dimecres 20 d’abril a les 18 hores tindrà lloc la cinquena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.

El control i la gestió del territori en època medieval entre el Ter i les Gavarres: els castells de Juià i Palagret (Gironès)

Conferenciants: Lluís Bayona i Ferran Codina

Moderador: Elvis Mallorquí

Al nord de la ciutat de Girona, dins les terres del comtat i bisbat homònims, se situa una línia de sis castells contemporanis, d’època medieval (Sant Martí Vell, Juià, Palagret, Celrà, Barbavella i Campdorà) implantats a inicis del feudalisme amb dos objectius ben clars: la gestió intensa d’un territori i el control de la via d’accés a Girona que transcorria entre el Ter i les Gavarres, l’antic camí anomenat d’Empúries o estrada pública. Situats a poca distància entre ells, tots s’emplacen en turons dels contraforts septentrionals del massís de les Gavarres, sobre el curs d’una riera i amb bon domini visual de la llera del Ter.

D’aquest conjunt de castells, dos han estat objecte de treballs continuats d’excavació i restauració (Juià i Palagret), promoguts pels consistoris municipals corresponents (Juià i Celrà), en col·laboració amb el Servei de Monuments de la Diputació de Girona.

En el cas del castell de Palagret els treballs es van iniciar l’any 2002 i van finalitzar el 2017, i en el castell de Juià les primeres actuacions es van dur a terme l’any 2014 i actualment estan en la fase final d’execució. En ambdós casos els treballs sempre han compaginat actuacions d’excavació amb les de consolidació, restauració i adequació de les estructures i dels espais exhumats, amb l’objectiu de recuperar elements patrimonials singulars, estudiar-los, divulgar-los i fer-los accessibles basant-se en una diferenciació harmònica entre els elements originals, amb la mínima reconstrucció per a la seva estabilització, i els elements d’accessibilitat i protecció. Les excavacions han permès documentar les diferents fases constructives, els precedents, i el moment final, ambdós abandonats a la fi del segle XV.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2022 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2022 en pdf

28è cicle de conferències del Museu Arqueològic de l’Esquerda. El llegat de Carlemany: els carolingis a Catalunya

Aquest mes de març tindrà lloc el 28è cicle de conferències organitzat des del Museu Arqueològic de l’Esquerda.  Amb el títol El llegat de Carlemany: els carolingis a Catalunya, s’han programat quatre conferències, una visita guiada i en col·laboració amb la biblioteca Bac de Roda, un club de lectura. Aquest cicle es tancarà amb la inauguració de l’experiència immersiva multimèdia creada pel projecte CATCAR sobre la Catalunya Carolíngia i que es podrà visitar durant els propers mesos al Museu. Totes les conferències es faran a la Sala d’Actes del Museu Arqueològic de l’Esquerda.

El cicle començarà el proper dia 5 de març a les 19 h amb la conferència: “Els comtats catalans dins l’Europa Carolíngia”, a càrrec del Dr. Jordi de Bolòs i Masclans, Catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de Lleida.

La Dra. Imma Ollich i Castanyer, Professora Honorífica de la Universitat de Barcelona, parlarà sobre “Roda Ciutat (L’Esquerda) a l’Imperi Carolingi”, el diumenge 13 de març, a les 11.30 del matí. La conferència anirà seguida de la visita comentada al jaciment de l’Esquerda, que farà tot seguit, conjuntament amb el Dr. Albert Pratdesaba i Sala.

El 19 de març a les 19 h tindrà lloc la tercera conferència que amb el títol “La cultura a Osona en època carolíngia” impartiran els Drs. Jesús Alturo i Perucho, Catedràtic de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica (Ciències i Tècniques Historiogràfiques) de la Universitat Autònoma de Barcelona i Tània Alaix i Gimbert, Membre del Grup de Recerca del Seminari de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica de la UAB.

El 21 de març a les 19 h es realitzarà una xerrada organitzada conjuntament amb la Biblioteca Bac de Roda amb l’escriptor Juan Francisco Ferrándiz al voltant del llibre “La Terra Maleïda”. La sessió serà conduïda per la Dra. Elisabet Contreras, professora de Didàctica i Literatura de la Universitat de Barcelona, i de Maria Ocaña, directora del Museu Arqueològic de l’Esquerda.

La cloenda del cicle es farà el dia 26 de març a les 19 h.  La darrera conferència “La Catalunya Carolíngia, dels pergamins al món virtual”, a càrrec del Dr. Aymat Catafau de la Universitat de Perpinyà Via Domitia i membre de l’equip del projecte CATCAR i de Santiago Muxach i Riubrogent, cap de recursos digitals de l’Institut d’Estudis Catalans, presenta la feina que ha realitzat el projecte CATCAR per tal de digitalitzar els 5.000 documents originals de l’època.

Per tancar el cicle, el mateix dia 26 de març a les 19.45 h s’inaugurarà l’experiència immersiva multimèdia del Projecte CATCAR sobre la Catalunya Carolíngia.

Més informació:

Museu Arqueològic de l’Esquerda. Av. Pere Baurier, s/n 08510 Roda de Ter – Osona.

Tel. Tel. 93 854 02 71 – m.a.esquerda@rodadeter.cat

www.lesquerda.cat

Obert el període de presentació de propostes de comunicacions per la Jornada “Els Monestirs en Època Medieval i Moderna. Novetats des de l’Arqueologia”

S’ha obert el període per la presentació de propostes de comunicacions per participar a la Jornada sobre “Els Monestirs en Època Medieval i Moderna. Novetats des de l’Arqueologia” que se celebrarà el 7 d’octubre de 2022 a Roses.

Organitzada per la Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona i l’Ajuntament de Roses, la Jornada té per objectiu oferir una plataforma en la qual poder presentar i debatre sobre els estudis que s’estan desenvolupant en el marc dels conjunts monàstics, ja sigui analitzant la seva estructuració i evolució com estudis més concrets d’algun dels aspectes de la vida monàstica sempre des d’una perspectiva arqueològica.

La Jornada s’organitza a partir d’una ponència marc i la presentació de comunicacions per part d’investigadors i grups de recerca, prèviament inscrites i acceptades per l’organització.

Període de presentació de comunicacions:

Fins el 30 de juny, des de la web de la Càtedra https://www.udg.edu/ca/catedres/roses-darqueologia/transferencia/seminaris o enviant un correu electrònic a cat.rosesarqueologia@udg.edu indicant el nom dels autors, una adreça de correu electrònic de contacte, el títol de la comunicació i un resum de la mateixa (màxim 150 paraules).

Al llarg del mes de juliol es notificaran les comunicacions acceptades i el programa de la Jornada.

Les comunicacions es publicaran en un dossier específic al número 6 de la revista RODIS. Journal of Medieval and Post-Medieval Archaeology (sempre seguint les normes editorials de la revista).

Per a més informació consulteu l’anunci de la convocatòria en pdf.

Declarat l’entorn de protecció del conjunt amb pintures rupestres Prop de la Cova Pintada, al terme municipal d’Alfara de Carles (Baix Ebre)

Amb data 4 de gener de 2022 el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar la delimitació de l’entorn de protecció del conjunt amb pintures rupestres anomenat Prop de la Cova Pintada, al terme municipal d’Alfara de Carles, a la comarca del Baix Ebre. Aquest acord de delimitació, publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) el 7 de gener de 2022, protegeix l’entorn ambiental proper a aquest abric amb pintures rupestres, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i inscrit a la Llista de Patrimoni Mundial per la UNESCO.

El jaciment de Prop de la Cova Pintada i el seu entorn de protecció es localitzen al terme municipal d’Alfara de Carles, a la comarca del Baix Ebre. El jaciment s’ubica al vessant esquerre i a la part alta del barranc del Toscar, uns 150 metres abans d’arribar a la Cova Pintada, en un gran cingle situat al costat del camí que condueix a la cova esmentada. Se situa en un fragment de paret que presenta una petita visera de protecció a uns 7 metres d’altura, cosa que ha fet que la paret conservi un suport més groguenc, fàcilment visible.

L’única figura pintada del conjunt és una trisquela d’estil esquemàtic-abstracte, que es localitza a 1,25 metres d’altura del sòl. Per sobre i per sota de la figura pintada hi ha un grup de gravats medievals de traç molt fi. L’orientació de la paret és E-SE.

Justificació de l’entorn de protecció

L’any 1998 es va incloure l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (ARAMPI) com a bé integrant a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO “per ser el conjunt més gran de pintures rupestres de tot Europa i constituir una imatge excepcional de l’evolució cultural de la humanitat”. La declaració afecta 757 jaciments peninsulars, 60 dels quals es localitzen a Catalunya.

Es tracta d’un patrimoni cultural d’una rellevància excepcional que permet conèixer l’expressió social, econòmica i religiosa de les poblacions prehistòriques del llevant peninsular. Les característiques d’aquestes manifestacions pictòriques les fan inseparables del suport on són i del seu entorn paisatgístic, amb el qual estableixen relacions espacials i simbòliques importants.

Fruit d’aquesta nova concepció, és imprescindible conservar aquestes manifestacions pictòriques dins de l’entorn en el qual s’integren. Així, el Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO va sol·licitar als estats membres l’anomenat Inventari Retrospectiu d’un seguit de béns inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial, entre els quals hi ha l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica. A la petició, entre altres coses, el Comitè demanava una ampliació de la documentació disponible sobre aquests béns, concretament, l’establiment d’un entorn de protecció que permetés protegir i salvaguardar millor el bé.

Per delimitar l’entorn de protecció del jaciment de Prop de la Cova Pintada, s’ha fet un estudi individualitzat de la unitat fisiogràfica i del paisatge en el qual es localitza el conjunt rupestre. Així, s’han tingut en compte un seguit de criteris: la conca visual de l’abric amb pintures, l’entorn paisatgístic, la unitat geomorfològica i hidrogràfica, el context cultural, l’existència d’altres elements patrimonials culturals i naturals a la zona i els usos del sòl. Amb aquest últim criteri s’intenta que la delimitació d’un entorn de protecció no afecti les activitats productives desenvolupades dins d’aquest espai, sempre que no repercuteixin negativament en la conservació del bé, per poder mantenir així els trets distintius del paisatge i la implicació dels agents que viuen i treballen en aquest espai.

Per tant, l’entorn es presenta com el millor instrument per garantir la pervivència dels seus múltiples valors culturals en les millors condicions possibles, per tal d’evitar que l’alteració d’aquest entorn, entès com l’espai que dona suport ambiental al bé, pugui afectar els valors, la contemplació o l’estudi de les pintures. Per això, entre altres aspectes, cal que en aquest àmbit es vetlli per la visualització correcta del bé i per la integració harmònica de les possibles edificacions, instal·lacions o usos que s’hi puguin establir en el futur. Es pretén assolir l’equilibri entre la necessitat de crear aquesta àrea de protecció al voltant del bé que en garanteixi suficientment la preservació i la voluntat de no afectar més espais dels que són estrictament necessaris.

El jaciment de Prop de la Cova Pintada s’inclou dins dels models d’abrics que estan situats en barrancs de mida mitjana i gran, amb una visibilitat mitjana i amb un control de zones de pas. En aquests casos, l’entorn inclou el vessant del barranc on es localitza l’abric, encara que també pot incloure ambdós vessants. Una part de la conca visual de l’abric queda també dins de l’entorn. El polígon configura una àrea irregular de 6 vèrtexs, que abasta l’entorn orogràfic i visual més pròxim de l’abric. Aquest entorn, que inclou la zona delimitada com a Bé Cultural d’Interès Nacional, comprèn una àrea d’unes 15 hectàrees, que abasta ambdós vessants de la part alta del barranc del Toscar, des del torrent fins a les carenes, i des de la capçalera del barranc fins a l’altura de la Punta del Mas Deu, a la cota altimètrica 778,1 msnm. Queden inclosos tots els espais públics i privats dins del perímetre de l’entorn, així com el subsol de la zona delimitada.

Amb aquesta declaració de l’entorn de protecció del conjunt amb pintures rupestres de Prop de la Cova Pintada, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia continua treballant per tal de donar compliment a la sol·licitud del Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO i en la protecció del patrimoni cultural català.

| Descarregueu l’Acord de Govern publicat al DOGC en pdf |