Commemoració dels 100 anys de les excavacions de l’IEC a Olèrdola

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha inclòs els 100 anys de les intervencions de l’Institut d’Estudis Catalans a Olèrdola, avui una de les seus del Museu d’Arqueologia de Catalunya, entre les commemoracions de l’any 2021.

L’acte central d’aquesta commemoració tindrà lloc el proper dissabte 10 de juliol a les 18.30h al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Olèrdola.

El Museu d’Arqueologia de Catalunya-Olèrdola i l’Institut d’Estudis Catalans, amb la col·laboració d’institucions penedesenques i la Diputació de Barcelona, celebren durant aquest 2021 la posada en valor fa 100 anys del singular patrimoni de l’enclavament d’Olèrdola, ocupat en múltiples etapes històriques, durant 4000 anys d’història.

Entre els anys 1920 i 1928 l’Institut va realitzar una sèrie d’accions a Olèrdola, després d’una visita de Pere Bosch Gimpera i els seus col·laboradors el 1917 (Servei d’Investigacions Arqueològiques). A partir d’aquí és va definir una doble via de treball. Per una banda, la realització d’excavacions, dirigides per Matias Pallarès, va centrar els treballs en definir la cronologia de la muralla i la seva posada en valor, i l’existència d’un poblat iber. D’altra, la restauració de l’església preromànica i romànica de Sant Miquel, treballs dirigits per l’arquitecte Jeroni Martorell, cap del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de Catalunya.

La commemoració dels 100 anys de les primeres accions de l’IEC a Olèrdola  vol reconèixer i difondre la tasca feta aleshores, i que fou clau pel coneixement científic, la salvaguarda del patrimoni i la promoció del monument.

 

Podeu consultar el programa de l’acte del dissabte 10 de juliol i tota la informació a la web del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Olèrdola

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “Arqueologia medieval i paisatge espiritual: el monestir femení hospitaler d’Alguaire (segles XIII-XVII)”

Us presentem el vídeo de la catorzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021, que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat el passat dimecres 16 de juny de 2021.

Arqueologia medieval i paisatge espiritual: el monestir femení hospitaler d’Alguaire (segles XIII-XVII)

Conferenciants: Maria Soler Sala i Walter Alegría Tejedor

Moderador: Josep Gallart i Fernàndez

El monestir femení hospitaler d’Alguaire és un jaciment situat a la província de Lleida, dins del municipi d’Alguaire, sobre la Serra del Convent i en una posició privilegiada que domina la plana del Segrià. Es tracta d’un monestir femení de l’orde de l’Hospital, construït a mitjans del segle XIII i abandonat a finals del segle XVII. Les intervencions en aquest jaciment es van iniciar l’any 2016 i s’inclouen dins del projecte de recerca arqueològica finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya “Castells, monestirs i palaus. Poder, territori i paisatge (segles XII-XVII)” (CLT009/18/00046). Les excavacions arqueològiques realitzades fins avui han permès documentar l’estructura de l’església del monestir. Els vestigis localitzats mostren l’existència d’una església de grans dimensions. La nau estava coberta amb una volta sostinguda per quatre parells de pilars decorats amb columnes de mitja canya. El temple disposava de creuer i d’un absis sobrealçat, així com de dues absidioles laterals. Si bé la comunitat accedia a l’església des del claustre, la portalada principal se situava als peus de la nau i tenia un caràcter monumental. La decoració de l’església conventual era sumptuosa i rica en ornaments per a les fases medievals, però amb nombroses refeccions de factura més senzilla en època moderna. Aquesta conferència té com a objectiu donar a conèixer el projecte de recerca arqueològica que estem desenvolupant en aquest jaciment i els primers resultats que se n’han obtingut.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “Arqueologia medieval i paisatge espiritual: el monestir femení hospitaler d’Alguaire (segles XIII-XVII)”

Us recordem que aquest proper dimecres 16 de juny a les 18 hores tindrà lloc la catorzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021.

Arqueologia medieval i paisatge espiritual: el monestir femení hospitaler d’Alguaire (segles XIII-XVII)

Conferenciants: Maria Soler Sala i Walter Alegría Tejedor

Moderador: Josep Gallart i Fernàndez

El monestir femení hospitaler d’Alguaire és un jaciment situat a la província de Lleida, dins del municipi d’Alguaire, sobre la Serra del Convent i en una posició privilegiada que domina la plana del Segrià. Es tracta d’un monestir femení de l’orde de l’Hospital, construït a mitjans del segle XIII i abandonat a finals del segle XVII. Les intervencions en aquest jaciment es van iniciar l’any 2016 i s’inclouen dins del projecte de recerca arqueològica finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya “Castells, monestirs i palaus. Poder, territori i paisatge (segles XII-XVII)” (CLT009/18/00046). Les excavacions arqueològiques realitzades fins avui han permès documentar l’estructura de l’església del monestir. Els vestigis localitzats mostren l’existència d’una església de grans dimensions. La nau estava coberta amb una volta sostinguda per quatre parells de pilars decorats amb columnes de mitja canya. El temple disposava de creuer i d’un absis sobrealçat, així com de dues absidioles laterals. Si bé la comunitat accedia a l’església des del claustre, la portalada principal se situava als peus de la nau i tenia un caràcter monumental. La decoració de l’església conventual era sumptuosa i rica en ornaments per a les fases medievals, però amb nombroses refeccions de factura més senzilla en època moderna. Aquesta conferència té com a objectiu donar a conèixer el projecte de recerca arqueològica que estem desenvolupant en aquest jaciment i els primers resultats que se n’han obtingut.

La conferència tindrà lloc en directe a les 18 hores a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Els assistents podran formular qüestions i preguntes a través del xat del YouTube que els conferenciants respondran un cop finalitzada la seva exposició. Per poder formular les preguntes al xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció que té la Tribuna d’Arqueologia dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “La Ruta dels Orris d’Encamp. Sis anys de recerca arqueològica a l’alta muntanya andorrana (2013-2019). Del neolític a l’època contemporània”

Us presentem el vídeo de la tretzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021 que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat ahir dimecres 2 de juny de 2021.

La Ruta dels Orris d’Encamp. Sis anys de recerca arqueològica a l’alta muntanya andorrana (2013-2019). Del neolític a l’època contemporània

Conferenciant: Josep Font Piqueras

Moderador: Xavier Llovera Massana

Des de l’any 2013 s’està desenvolupant el projecte Ruta dels Orris, amb l’objectiu de realçar diversos conjunts històrics pastorals de l’alta muntanya d’Encamp (Andorra). En un context de complexitat pel que suposen les ocupacions temporals, la recerca arqueològica en aquests anys ha permès descobrir i conèixer l’evolució inèdita dels orris des de finals de l’època medieval fins als nostres dies. Paral·lelament, fins al 2019, l’estudi ha suposat també la descoberta d’un establiment d’època romana, destinat a una probable explotació aurífera i argentífera prolongada durant segles, de dos assentaments de finals del neolític i de dos túmuls megalítics. Aquests descobriments suposen una novetat significativa en l’arqueologia de l’alta muntanya i, especialment, en l’andorrana.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “La Ruta dels Orris d’Encamp. Sis anys de recerca arqueològica a l’alta muntanya andorrana (2013-2019). Del neolític a l’època contemporània”

Us recordem que aquest proper dimecres 2 de juny a les 18 hores tindrà lloc la tretzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021.

La Ruta dels Orris d’Encamp. Sis anys de recerca arqueològica a l’alta muntanya andorrana (2013-2019). Del neolític a l’època contemporània

Conferenciant: Josep Font Piqueras

Moderador: Xavier Llovera Massana

Des de l’any 2013 s’està desenvolupant el projecte Ruta dels Orris, amb l’objectiu de realçar diversos conjunts històrics pastorals de l’alta muntanya d’Encamp (Andorra). En un context de complexitat pel que suposen les ocupacions temporals, la recerca arqueològica en aquests anys ha permès descobrir i conèixer l’evolució inèdita dels orris des de finals de l’època medieval fins als nostres dies. Paral·lelament, fins al 2019, l’estudi ha suposat també la descoberta d’un establiment d’època romana, destinat a una probable explotació aurífera i argentífera prolongada durant segles, de dos assentaments de finals del neolític i de dos túmuls megalítics. Aquests descobriments suposen una novetat significativa en l’arqueologia de l’alta muntanya i, especialment, en l’andorrana.

La conferència tindrà lloc en directe a les 18 hores a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Els assistents podran formular qüestions i preguntes a través del xat del YouTube que el conferenciant respondrà un cop finalitzada la seva exposició. Per poder formular les preguntes al xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció que té la Tribuna d’Arqueologia dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Els gravats medievals del Solà del Saurí, a la Vall d’Àssua, al Pallars Sobirà, s’incorporen al registre de Béns Culturals d’Interès Nacional de Catalunya

Els gravats, que van ser descoberts l’any 2018 per un grup de veïnes i veïns de la vall, formen un conjunt excepcional i inèdit a la serralada pirinenca. Per encàrrec del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural, el Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya de la UAB-CSIC ha dut a terme dues campanyes de prospecció i documentació dels gravats. S’han documentat 372 roques amb petroglifs que contenen 3.940 gravats disposats al llarg de quatre quilòmetres del vessant del Solà de Saurí, entre 1.200 i 2.000 metres d’altitud. La majoria s’han datat entre els segles XIV i XV.

El Departament de Cultura, a través del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General de Patrimoni Cultural, acaba d’incorporar al registre de Béns Culturals d’Interès Nacional de Catalunya el conjunt de gravats del jaciment pirinenc del Solà del Saurí, a la Vall d’Àssua (Pallars Sobirà) per la seva rellevància i característiques, dotant-lo així de la màxima protecció que atorga la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català. D’acord a la llei, “les coves, els abrics i els indrets que contenen manifestacions d’art rupestre”, gaudeixen automàticament d’aquesta protecció per la seva fragilitat, vulnerabilitat i transcendència.

Paral·lelament, la Direcció General del Patrimoni Cultural portarà a terme la tramitació d’un entorn de protecció, per tal de protegir també l’entorn natural que envolta aquesta zona arqueològica, i garantir la correcta contemplació d’aquests, així com evitar la instal·lació de possibles infraestructures que alterin l’espai.

La presentació pública dels resultats de la recerca feta pel Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya de la UAB-CSIC es va fer el passat 21 d’abril en el marc del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021, amb el títol “Paisatges de conflicte i poder. Gravats medievals de Solà de Saurí (Pallars Sobirà)”. El vídeo de la conferència es pot recuperar en aquest mateix blog i en el canal de Youtube de patrimoni.gencat.

Per a més informació consulteu la Nota de premsa.

Les excavacions a l’interior de la Basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries posen al descobert l’estructura original del retaule d’alabastre del segle XV

Avui s’han presentat els resultats de la darrera campanya d’excavacions realitzada a l’interior de la Basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries, centrades en l’espai de la nau i en la capçalera de la basílica. Una intervenció que forma part del projecte quadriennal de recerca en matèria d’arqueologia realitzat per l’Institut d’Estudis Empordanesos: “La fundació de la parròquia de Santa Maria de Castelló d’Empúries (Alt Empordà). L’evolució dels edificis cultuals (segles VIII-XV)”.

El projecte quadriennal de recerca forma part del Pla de recerca de l’arqueologia i la paleontologia catalanes impulsat per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Compta amb el finançament del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, així com de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries i l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), gràcies al conveni signat el 5 de maig de 2019, a més de la col·laboració del Museu d’Història de Catalunya. Aquesta campanya ha estat possible gràcies a l’acord amb el Bisbat de Girona i la parròquia de Castelló, a través del seu rector Mn. Joan d’Arquer.

El Pla de Treball de la campanya d’excavacions que ha finalitzat aquesta setmana passada, tenia un doble objectiu. D’una banda, demostrar els resultats obtinguts per l’exploració amb georadar feta l’any 2007 a l’interior de la nau central, que va proporcionar indicis de construccions anteriors que podien correspondre a les esglésies preromànica i romànica, i fins i tot de restes d’una possible ocupació anterior. En segon lloc, estudiar el subsòl de la capçalera, en el punt on es troba el retaule d’alabastre, per tal de respondre a un seguit de preguntes sobre el conjunt de l’estructura i la seva fonamentació.

Entre els resultats de les excavacions, cal destacar la descoberta a la zona de la nau de dues tombes preromàniques de tipus antropomorf, un mur de grans dimensions pendent de datació i un amagatall de munició de més de 400 bales de plom. Pel que fa al retaule d’alabastre de la capçalera, aquest hauria tingut una base anterior de forma poligonal, amb dos graons, també bastida amb lloses de marbre, que hauria estat parcialment desmuntada molt probablement al segle XVIII per a construir l’actual.

Per a més informació consulteu la Nota de premsa

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “Paisatges de conflicte i de poder. Els gravats medievals del Solà de Saurí (Pallars Sobirà)”

Us presentem el vídeo de l’onzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021 que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat ahir dimecres 21 d’abril de 2021.

Paisatges de conflicte i de poder. Els gravats medievals del Solà de Saurí (Pallars Sobirà)

Conferenciants: Ermengol Gassiot Ballbè, Oscar Augé Martínez i Thomas Huet

Moderadors: Marta Monjo Gallego i Pere Campmajó

L’any 2018 un grup de veïnes i veïns de la vall va informar de la troballa de diversos gravats a l’aire lliure a la zona coneguda com el Solà de Saurí, a la vall d’Àssua (Pallars Sobirà). Posteriorment, els anys 2019 i 2020, per encàrrec del Servei d’Arqueologia i Paleontologia, des del Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya de la UAB-CSIC, amb la col·laboració activa dels veïns esmentats, s’han dut a terme dues campanyes de prospecció i documentació dels gravats. Aquestes han permès documentar més de 2.000 gravats sobre roca disposats al llarg de quatre quilòmetres del vessant del Solà de Saurí, entre 1.200 i 2.000 metres d’altitud. Els motius representats són diversos: imatges antropomorfes, zoomorfes, tècniques, vegetals, geomètriques i cristianes, així com inscripcions. Si bé s’hi han pogut distingir gravats recents, la majoria formen un conjunt coherent i aparentment de la mateixa època. En aquest conjunt destaquen les representacions de soldats, a dalt de cavall i a peu, i d’armes. També són freqüents les representacions de cacera i de músics cortesans tocant amb cornamuses de tipus occità. Armes, vestimentes i instruments musicals permeten situar aquest conjunt a la baixa edat mitjana. A banda, s’han documentat a la mateixa zona alguns gravats “naviformes” que cronològicament poden ser més antics. Tot plegat, tant les seves dimensions com la diversitat, fa que els gravats del Solà de Saurí siguin un conjunt excepcional i inèdit a la serralada pirinenca.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “Paisatges de conflicte i de poder. Els gravats medievals del Solà de Saurí (Pallars Sobirà)”

Us recordem que aquest proper dimecres 21 d’abril a les 18 hores tindrà lloc l’onzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021.

Paisatges de conflicte i de poder. Els gravats medievals del Solà de Saurí (Pallars Sobirà)

Conferenciants: Ermengol Gassiot Ballbè, Oscar Augé Martínez i Thomas Huet

Moderadors: Marta Monjo Gallego i Pere Campmajó

L’any 2018 un grup de veïnes i veïns de la vall va informar de la troballa de diversos gravats a l’aire lliure a la zona coneguda com el Solà de Saurí, a la vall d’Àssua (Pallars Sobirà). Posteriorment, els anys 2019 i 2020, per encàrrec del Servei d’Arqueologia i Paleontologia, des del Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya de la UAB-CSIC, amb la col·laboració activa dels veïns esmentats, s’han dut a terme dues campanyes de prospecció i documentació dels gravats. Aquestes han permès documentar més de 2.000 gravats sobre roca disposats al llarg de quatre quilòmetres del vessant del Solà de Saurí, entre 1.200 i 2.000 metres d’altitud. Els motius representats són diversos: imatges antropomorfes, zoomorfes, tècniques, vegetals, geomètriques i cristianes, així com inscripcions. Si bé s’hi han pogut distingir gravats recents, la majoria formen un conjunt coherent i aparentment de la mateixa època. En aquest conjunt destaquen les representacions de soldats, a dalt de cavall i a peu, i d’armes. També són freqüents les representacions de cacera i de músics cortesans tocant amb cornamuses de tipus occità. Armes, vestimentes i instruments musicals permeten situar aquest conjunt a la baixa edat mitjana. A banda, s’han documentat a la mateixa zona alguns gravats “naviformes” que cronològicament poden ser més antics. Tot plegat, tant les seves dimensions com la diversitat, fa que els gravats del Solà de Saurí siguin un conjunt excepcional i inèdit a la serralada pirinenca.

La conferència tindrà lloc en directe a les 18 hores a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Els assistents podran formular qüestions i preguntes a través del xat del YouTube que els conferenciants respondran un cop finalitzada la seva exposició. Per poder formular les preguntes al xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció que té la Tribuna d’Arqueologia dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “El jaciment de Palol Sabaldòria (Vilafant, Alt Empordà): de l’església preromànica de Sant Miquel i el castell de Palol al mas renaixentista”

Us presentem el vídeo de la desena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021 que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat ahir dimecres 7 d’abril de 2021.

El jaciment de Palol Sabaldòria (Vilafant, Alt Empordà): de l’església preromànica de Sant Miquel i el castell de Palol al mas renaixentista

Conferenciant: Anna Augé Santeugini

Moderadora: Anna Maria Puig Griessenberger

Jaciment de Palol Sabaldòria

Des de l’any 2008 un seguit d’intervencions arqueològiques han permès conèixer l’evolució històrica de l’església preromànica (segle IX), del castell (segle XI) i d’altres edificis importants, com el mas de Palol (segle XVI), que formen part del conjunt de Palol Sabaldòria. Aquestes tasques d’excavació han estat patrocinades per l’Ajuntament de Vilafant i pel Servei de Monuments de la Diputació de Girona i han estat acompanyades de diverses obres de consolidació. Malgrat que una bona part del perímetre del castell de Palol encara està per descobrir, sembla que ocuparia una extensió aproximada d’uns 3.200 m2. Aquest recinte està ben delimitat per la banda nord, on es conserva un llenç de més de 20 m de muralla que dona al vessant del cingle del riu Manol, que actua de vall defensiu. Del tancament meridional s’han recuperat diversos trams de muralla que sumen un total de 44 m, l’existència d’un fossat de grans dimensions i el pont d’accés a la fortalesa. A intramurs del castell, a la part central i en una posició enlairada hi ha l’església, que és un edifici preexistent al castell. A l’angle nord-est del jaciment se situa el recinte sobirà del castell, que també ocupa un espai elevat, i la torre de l’homenatge. La construcció del mas de Palol, que s’assenta sobre el tancament meridional de la fortificació, va significar l’espoliació de les restes del castell que encara eren visibles.