El IX Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna se celebrarà al Teatre Municipal de Roses els dies 8 i 9 d’octubre.

La Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona -amb la col·laboració de l’Ajuntament de Roses, la Fundació Girona Regió de Coneixement i el Departament de Cultura- organitza el IX Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna.
La desigualtat constitueix una problemàtica present al llarg de la història. Les desigualtats, ja siguin socials, econòmiques, polítiques, religioses, de gènere… estan tan presents a les societats que és impossible fer història sense considerar-ne la seva existència i com aquestes l’aborden.
La desigualtat per posició social, econòmica, però també per gènere, religió, procedència… són qüestions que tot sovint deixen una petja arqueològica.
El IX Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna té com objectiu aprofundir en l’estudi de les desigualtats en un marc cronològic que s’estén des d’època tardoantiga fins a època baixmedieval des d’un punt de vista el més ampli possible, permetent les visions de conjunt, als estudis d’aspectes concrets.
Amb aquest objectiu el seminari s’estructura a partir d’una conferència inaugural, a càrrec de la doctora Alexandra Chavarria Arnau de la Università degli Studi di Padova, vint-i-set comunicacions i tres pòsters d’investigadors i grups de recerca de la Mediterrània occidental.
L’activitat és oberta i gratuïta, prèvia inscripció a l’adreça de correu cat.rosesarqueologia@udg.edu. Per poder organitzar els càterings es demana que s’especifiqui si s’assistirà els dos dies i en cas contrari, especificar el dia que es preveu assistir al seminari. Per la mateixa raó es demana que la inscripció es realitzi abans del dia 3 d’octubre.
Consulteu la web de la Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic








El projecte PaleoBarcino és una recerca bioarqueològica interdisciplinària orientada a reconstruir l’evolució històrica de la ciutat de Barcelona mitjançant l’anàlisi integrada de restes vegetals i animals procedents de contextos arqueològics. En aquest marc s’insereix una línia d’investigació centrada en l’estudi de les pràctiques culinàries a la Barcelona medieval i moderna (segles xiii-xviii), un període clau de transformacions socials, econòmiques i alimentàries. La recerca se centra en l’anàlisi de residus microscòpics d’origen vegetal, especialment grànuls de midó i fitòlits, preservats en ceràmiques de cuina i de taula procedents de diversos jaciments de la ciutat, com el Monestir de Pedralbes i contextos civils del Born. Atès que una part significativa de la ceràmica d’aquestes cronologies és vidriada, fins ara es desconeixia si aquest tipus de materials permetia la recuperació de microrestes. Els resultats obtinguts demostren que l’anàlisi de midons és viable també en ceràmiques vidriades, fet que constitueix una aportació metodològica innovadora i que amplia de manera significativa els materials disponibles per a aquesta mena d’anàlisi. La integració amb la tipologia ceràmica i les fonts documentals aporta una visió transversal de l’alimentació i les dinàmiques socials.





La necròpolis jueva de les Roquetes és un espai funerari directament relacionat amb l’assalt violent antisemita de 1348. Les fosses comunes mostraven evidències clares de mort violenta i un enterrament simultani massiu, concordants amb les fonts històriques que descriuen la mort d’aproximadament 300 membres de la comunitat jueva targarina.
La jornada, organitzada pels Amics del Cister i els Amics de Tragó de Noguera, combinarà conferències acadèmiques i visites guiades amb l’objectiu d’analitzar la continuïtat històrica entre el món romà i els primers establiments monàstics al territori de la Noguera.
La Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona -amb la col·laboració de l’Ajuntament de Roses i la Fundació Girona Regió de Coneixement- organitza el IX Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna, dedicat al tema de la “La desigualtat en època tardoantiga i medieval. Empremta arqueològica d’un problema estructural”.