Primera campanya d’excavacions arqueològiques al Castell i Monestir Santjoanista d’Alguaire (el Segrià)

Durant aquest mes de setembre s’ha dut a terme una primera campanya d’excavació arqueològica al jaciment del castell i monestir Santjoanista d’Alguaire. Els treballs s’emmarquen en el conveni de col·laboració establert entre la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de la població per al desenvolupament d’un projecte de recerca històrico-arqueològica que, durant els propers anys, té com a objectiu conèixer i estudiar la rica seqüència històrica del lloc.

El penyal de la Serra del Convent (387 m), on se situa el jaciment, és d’un gran interès arqueològic, no només perquè des del seu emplaçament domina la vila i gaudeix d’una posició de control estratègic sobre la plana del Segrià, sinó també per l’interès dels vestigis d’època medieval i moderna que s’hi localitzen. El jaciment té una extensió de 4,6 ha i conserva la línia de muralla del recinte fortificat medieval, possiblement islàmic, que a meitat del segle XII passà a mans cristianes. D’un segle més tard data la fundació d’un monestir femení de l’orde de Sant Joan de Jerusalem, la comunitat del qual va perdurar fins a final del segle XVII. D’acord amb els gravats realitzats per l’enginyer francès Beaulieu en aquesta mateixa centúria, així com amb les fotografies aèries de meitat del segle XX, les estructures del castell medieval i el monestir santjoanista foren integrats en el baluard fortificat construït en aquest espai durant la Guerra dels Segadors.

La primera campanya d’excavació ha permès documentar els vestigis constructius del baluard del segle XVII, i ha posat en evidència l’existència d’una estructura en forma d’absis que podria correspondre’s a l’església del monestir. D’igual manera, s’ha realitzat un sondeig arqueològic en una de les torres de la muralla medieval, amb l’objectiu de conèixer-ne la seva estructura. Des del punt de vista de la documentació i estudi del registre arqueològic, el projecte aposta per l’aplicació de les noves tecnologies, amb l’ús de Sistemes d’Informació Geogràfica (GIS) i tècniques de fotogrametria digital.

Els treballs d’excavació arqueològica compten amb la participació d’estudiants del Grau d’Arqueologia i s’emmarquen dins del projecte: “Paisatges espirituals. Una aproximació espacial a les transformacions de la religiositat femenina medieval als regnes peninsulars durant l’Edat Mitjana (HAR2014-52198-P)”.

Font: Walter Alegria, Marta Sancho i Maria Soler

Presentació del número 12 de la revista Quarhis

portada_quarhis_12El dia 29 de setembre a les 19,00 hores tindrà lloc la la presentació del darrer número, el 12, de la revista Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona – QUARHIS, la publicació anual editada pel Museu d’Història de Barcelona, que recull les recerques arqueològiques dutes a terme a la ciutat de Barcelona.

L’acte comptarà amb la participació de la professor Alberto León de la Universitat de Còrdova, que pronunciarà la conferencia de presentació amb el títol: “Maneras de vivir, formas de construir. Tècnicas constructivas en el sur de la península ibèrica entre Roma y el Islam”.

Lloc: Sala Martí l’Humà del MUHBA, Plaça del Rei, s/n, Barcelona

| Descarregueu la invitació clicant aquí |

Els resultats de la segona campanya d’excavacions a Sidillà (Foixà, Baix Empordà) desvetllen l’origen romà del poblat

Sidillà
Treballs de la recent campanya d’excavacions al jaciment de Sidillà. Fotografia: N. Olivé

La segona campanya d’excavacions i prospeccions realitzades recentment al conjunt arqueològic de Sidillà (Foixà, Baix Empordà) per l’equip de Recerca Arqueològica i Arqueomètrica de la Universitat de Barcelona liderat per Gisela Ripoll, que s’han centrat aquest any en el poblat i al voltant de l’església, han aparegut evidències de l’origen romà del jaciment.

A la campanya d’enguany, finalitzada el passat 11 de setembre, s’hi ha trobat estructures anteriors a l’antic poblat i a l’església preromànica de Sant Romà de les Arenes que probablement corresponen a una vil·la romana, el propietari de la qual, de nom “Cidilianus”, hauria estat l’origen del topònim de la població. Entre els indicis apareguts hi ha diversos fragments de materials del segle IV dC i les restes d’una tomba monumental que va quedar parcialment tallada pels murs del temple medieval durant la seva construcció.

A més, a la recent campanya s’han finalitzat les excavacions de la necròpoli de la façana oest de l’església, on s’hi ha trobat un gran nombre d’enterraments que les recents datacions radiocarbòniques situen entre 1020 i 1030.

Les excavacions del poblat de Sidillà formen part d’un projecte de recerca quadriennal: “Ecclesiae, coemeteria et loci (saec. VIII-XI). Sancti Cirici de Colera, Sidilianum, Olerdola / Esglésies cementiris i hàbitats”, subvencionat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Amplieu la informació a l’article de premsa publicat al Punt Avui:
| Publicació online|
| En pdf part1  part2 |

Resultats de la 40a Campanya d’Excavacions a l’Esquerda

Entre el 22 d’agost i el 3 de setembre s’ha desenvolupat la quarantena campanya d’excavacions al jaciment Arqueològic de l’Esquerda (Roda de Ter- Les Masies de Roda, Osona) sota la direcció d’Imma Ollich, Montserrat de Rocafiguera i Oriol Amblàs. Els treballs formen part del Projecte de Recerca quadriennal “L’Esquerda i el seu territori entorn del Ter, des d’època antiga fins a la medieval” impulsat des de la Universitat de Barcelona en conveni amb l’Ajuntament de Roda de Ter, aprovat i subvencionat pel Departament de Cultura. Les excavacions d’enguany s’han centrat a la zona ran de muralla, al nord del poblat, en diversos sectors.

A la recentment finalitzada campanya s’han excavat els nivells més antics de les cambres rere la muralla ibèrica, on es confirma una ocupació prehistòrica (s. X-VIII aC), amb successives reocupacions del lloc (primer ferro- s. VIII aC, ibèric antic, s.VI-V aC), fins arribar a la construcció de la gran fortalesa en el període ibèric ple (s. V-IV aC).

També s’ha excavat l’entrada del poblat ibèric, que presentava segurament una entrada complexa, potser fins i tot monumental. S’ha descobert el paviment i tot un conjunt d’estructures al voltant. Destaca el pany de paret visible de la torre oest, amb la rasa de fonamentació.

Igualment s’ha treballat en la localització d’una quarta torre ibèrica, situada a ponent de l’anterior, de la qual ja se’n coneix el reompliment i part de la cara exterior. Altres estructures excavades són evidències molt malmeses del període ibèric recent (s. II-I aC), que corresponen a la reocupació del poblat després de la destrucció de la fortalesa en el segle III aC.Read More »

Activitat del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià a Artesa de Lleida, dintre de les JEP a Catalunya 2016

jep-artesa-de-lleidaEl proper dissabte 17 de setembre, amb ocasió de les Jornades Europees del  Patrimoni a Catalunya, el Centre d’Estudis Comarcals del Segrià com a organitzador de l’activitat: “de la Pedrera d’Astò als cementiris de Puigverd”, amb l’objectiu de  donar a conèixer el ric patrimoni de la comarca.

En aquesta edició s’ha programat una visita a la pedrera d’Astó, origen de la matèria prima per a la construcció de la Seu Vella de Lleida, i un recorregut pels diferents cementiris del poble de Puigverd de Lleida.

La Jornada compta amb la col·laboració d’en Francesc Fité, professor de la Universitat de Lleida, que comentarà la visita a la pedrera, de Fèlix Martín, picapedrer, que explicarà la tècnica d’extracció de la pedra i de Felip Niubó, historiador de Puigverd de Lleida que explicarà la casuística dels cementiris de la població.

L’activitat començarà a les 10,00 hores, al punt de trobada del c/ del Castell, d’Artesa de Lleida.

Per assistir a l’activitat heu d’enviar un correu electrònic a cec.segria@gmail.com

Curs en línia: “L’urbanisme al llarg del temps”

barcinoEl Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya oferta el curs en línia: “L’urbanisme al llarg del temps”, que serà impartit per Joan Garcia Targa entre el 4 i el 22 de juliol, de dilluns a divendres.

El curs proposa una aproximació a diversos moments històrics, des de l’antiguitat fins l’edat medieval, per mitjà de l’anàlisi de l’urbanisme i l’arquitectura. Està adreçat a professorat de secundària i tindrà una extensió de 30 hores.

Objectius:

  • Localització geogràfica, cultural i cronològica de les diverses cultures analitzades
  • Origen i conceptualització de la realitat urbana i arquitectònica en cadascun dels moments analitzats
  • Aspectes concrets de la realitat urbana i arquitectònica en cada cas: trets generals, límits i exemples més rellevants
  • Arquitectura i urbanisme com a eina de poder i de propaganda política. Ideologia i poder. Us i abús, apropiació de l’espai per part del poder

| Per a més informació cliqueu aquí |

IX Curs de Paleopatologia: Osteobiografia infantil

Microsoft PowerPoint - PosterBesora-2016Del 21 al 24 de juliol de 2016 se celebrarà a Santa Maria de Besora (Osona) la 9a edició del Curs de Paleopatologia, que enguany se centrarà en la Osteobiografia infantil, i està organitzat el GROB – Grup de Recerca en Osteobiografia, en col·laboració amb l’Hospital Universitari del Sagrat Cor de Barcelona i l’empresa Atics SL.

En aquesta edició el curs s’enfoca en la Paleopatologia infantil un tema poc  tractat en els textos paleopatològics i que significa un gran repte a nivell de diagnòstic. Es dóna també continuïtat amb la tipologia de curs iniciada en les edicions anteriors, i es dedicarà una part a l’excavació de les restes humanes que s’utilitzen durant el curs. Això proveirà als alumnes de certa experiència en el camp, a la vegada que aporta una gran informació  sobre les restes que els estudiants poden apreciar en les anàlisis de laboratori (tipus de terreny-conservació, relació amb altres restes, possibles efectes tafonòmics, etc).

El lloc escollit en aquesta ocasió per realitzar l’excavació és el Castell de Besora. El seu aïllament respecte a un nucli urbà i l’elevada utilització en èpoques històriques ofereix unes condicions idònies pel treball de camp.

Lloc: Castell de Santa Maria de Besora i Poliesportiu de Santa Maria de Besora

|Per a més informació cliqueu aquí |

Conferència: “Kerunta: el poblat ibèric de la muntanya de Sant Julià de Ramis (El Gironès)”

Sant Julia d RamisEl proper divendres 6 de maig a les 19,30 hores tindrà lloc al Museu Darder de Banyoles la xerrada: “Kerunta: el poblat ibèric de la muntanya de Sant Julià de Ramis (El Gironès)”, a càrrec de Jordi Vivo, dintre del IV Cicle de Conferències d’Actualitat Arqueològica de les Comarques Gironines.

Fundat cap a finals del segle VI aC, l’oppidum de la muntanya de Sant Julià de Ramis es va anar estenent per la carena de la muntanya fins aplegar més de tres hectàrees de superfície edificada. En el segle II, el domini romà va imposar notables modificacionsen la fesomia urbana bastint noves muralles i un temple. És un període d’activitat intensa que va perdurar fins al segon decenni del segle I aC. Moment en el qual es produeix l’abandonament sobtat propiciat per la fundació de Gerunda.

Lloc: Sala d’actes del Museu Darder-Espai d’Interpretació de l’Estany (Plaça dels Estudis, 2, Banyoles)

| Per a més informació cliqueu aquí |

Conferència: “Els amulets de la necròpolis jueva de les Roquetes”, al Museu Comarcal de l’Urgell

collaret necrop
Denes de collaret trobades al cementiri medieval jueu de Tàrrega. Fotografia: Museu Comarcal d’Urgell-Tàrrega.

El proper dijous 5 de maig a les 20,30 està programada al Museu Comarcal de l’Urgell (carrer Major, 11, Tàrrega), la conferència: “Els amulets de la necròpolis jueva de les Roquetes”, a càrrec de de Mònica Oliva, doctora per la UAB, i Anna Colet, directora de l’excavació de les Roquetes i tècnica del Museu Comarcal de l’Urgell. La xerrada s’emmarca en el cicle de conferències 2016 “Tragèdia al Call. Tàrrega 1348”.

La temàtica d’aquesta conferència se centra en les creences i supersticions dels jueus de Tàrrega. A partir dels collarets i de la parella de braçalets documentats a l’excavació arqueològica del cementiri medieval jueu targarí i del material de què estan fets, s’ofereix una visió del què la societat medieval utilitzava per intentar mantenir la malaltia allunyada. Es parlarà en detall de les troballes de la necròpolis medieval hebrea de la vila: el material de què estan fets, la forma que tenen i els paral·lels d’aquestes peces.

Seminari d’història monetària de la Corona d’Aragó: “La moneda d’un rei proscrit: Pere IV a Catalunya (1464-1466)” al MNAC

Cartell A4 Seminari.inddEls dies 10 i 12 de maig de 2016 el Gabinet Numismàtic de Catalunya del Museu Nacional d’Art de Catalunya organitza el XXVI Seminari d’història monetària de la Corona d’Aragó: “La moneda d’un rei proscrit: Pere IV a Catalunya (1464-1466)”.

El seminari es dedica a la moneda del breu però apassionant regnat de Pere IV (1464-1466). Nét del darrer comte d’Urgell, va ser proclamat rei d’Aragó i comte de Barcelona durant la Guerra Civil (1462-1472) que va enfrontar les institucions de Catalunya amb Joan II.

Dues coincidències han propiciat l’oportunitat de tractar monogràficament aquest regnat. La primera és la commemoració del 550 aniversari de la mort del sobirà el 1466. La segona és l’adquisició d’un excepcional exemplar de pacífic d’aquest monarca per part de la Generalitat de Catalunya i el seu dipòsit al MNAC, on ben aviat s’exhibirà.

Les sessions s’iniciaran amb una introducció política a l’intens regnat del monarca. A continuació, es parlarà de la creació del pacífic com a nou nominal, així com de la resta d’emissions fetes a nom del sobirà, tant a la seca de Barcelona com a les diverses seques d’emergència que es van establir en plena Guerra Civil. Finalment, es parlarà del període de transició que va des del florí de Florència al ducat de Venècia com a divises de referència europees.

| Per a més informació sobre la inscripció, el programa de les sessions i altres qüestions pràctiques descarregueu el díptic en pdf |