Categoria: Tribuna 2017-2018

Temporada actual de la Tribuna d’Arqueologia

Publicació de la revista Tribuna d’Arqueologia 2017-2018

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari
ISSN: 2696-3000

| Vegeu publicació |

Aquí teniu disponible la versió digital del llibre de recull anual del cicle 2017-2018 de la Tribuna d’Arqueologia. En aquesta publicació trobareu les següents seccions i articles:

Primeres pàgines i sumari

Presentació del volum p. 7
Maria Teresa Miró i Alaix, Cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia

El nucli fortificat de Puig Rom i el seu entorn immediat (2014-2017)   p. 11
Eva Subias, Anna M. Puig, Dolors Codina, José Ignacio Fiz

25 anys d’excavacions a Oxirrinc (El-Bahnasa, Egipte)  p. 35
Maite Mascort, Josep Padró

Neandertals entre ossos i glaceres: darreres intervencions a la Cova de les Llenes i a la Cova dels Tritons (congost d’Erinyà, el Pallars Jussà)   p. 65
Jordi Rosell, Maite Arilla, Ruth Blasco

Continuïtats i canvis en la ramaderia a Catalunya del primer mil·lenni a.n. e. a l’antiguitat tardana. Adaptació ecològica o canvis sociopolítics?  p. 76
Ariadna Nieto-Espinet, Angela Trentacoste, Silvia Guimarães,Silvia Valenzuela-Lamas

Recerca arqueològica al castell de Montjuïc de Barcelona (2010-2018) Primers resultats  p. 131
Josep M. Vila i Carabasa

Aportacions al coneixement de la prehistòria recent al tram inferior de la vall de l’Ebre (Móra la Nova, Benifallet, Aldover i Flix): dinàmica d’assentaments a l’aire lliure i en cova   p. 149
Miquel Molist, Roger Alcántara, Ricard Arnaiz, Ivan Gironès, Andreu Monforte-Barberan, Quim Sisa-Lopez de Pablo, Marc Piera, Laura Vicens, Anna Gómez-Bach

Intervencions arqueològiques a les muralles de Tàrrega. Recerca, recuperació del patrimoni i difusió. Els casos del carrer del Carme 31 i del portal d’Urgell  p. 170
Oriol Saula, Anna Colet, Josep Giribet, Joel Minguell, Ivonne Pont, Amanda Cardona, Marta Aguilar

L’assentament protohistòric de La Cella (Salou, Tarragonès). Campanyes del 2010 al 2017  p. 192
Ivan Cots, Jordi Diloli, Jordi Vilà, Ramon Ferré, Laura Bricio

Projecte Cella Vinaria: quinze anys de recerca arqueològica i patrimonial al celler romà de Vallmora (Teià, Maresme)   p. 220
Antoni Martín i Oliveras

Els Derelictes Bou Ferrer i Illes Formigues II, dos jaciments extraordinaris per comprendre el comerç naval de la Bètica al període Julioclaudi   p. 254
Carlos de Juan, Rut Geli, Franca Cibecchini, Guillem Mauri, Joan Mayoral, Gustau Vivar

Recuperació dels gravats rupestres de Mas de n’Olives, Ponts 2010-2016   p. 273
Josep Castells, Eudald Guillamet, Lluís Sant

L’establiment rural de l’ibèric ple de Rabassats (Nulles, Alt Camp)   p. 295
Maria Carme Belarte, Joan Canela, Jordi Morer, Oriol Cuscó, Marc Ocaña

Intervenció arqueològica a l’antic Hospital de Clergues de Girona: l’evolució urbana de la riba del riu Galligants des de l’època romana fins a l’actualitat   p. 314
Maribel Fuertes Avellaneda

Les termes romanes de Caldes de Montbui. Una nova visió a partir de les darreres intervencions   p. 337
Pere Lluís Artigues Conesa, Gemma Hernández Herrero, Antoni Rigo Jovells

El dipòsit de bronzes de la Colomina de Bor (Bellver de Cerdanya, la Cerdanya)  p. 362
Josep Gallart Fernàndez, Marta Fàbregas Espadaler, Ignacio Montero Ruiz, Àngels Jorba Valls, Oriol Mercadal Fernández (†)

El teatre romà, noves dades sobre el procés d’urbanització de l’àrea portuària de Tàrraco   p. 385
Josep Anton Remolà Vallverdú, Jacinto Sánchez Gil de Montes

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “Darreres intervencions arqueològiques al teatre romà de Tarragona”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Conferència: “Darreres intervencions arqueològiques al teatre romà de Tarragona”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 20 de juny de 2018, a les 19,00 hores.

Conferenciants: Jacinto Sánchez Gil de Montes i Josep Anton Remolà
Moderadora: Maite Miró

Amb motiu de la implantació del projecte d’agençament del teatre romà de Tarraco, des del Departament de Cultura es va redactar el projecte d’excavació arqueològica al teatre romà de Tarragona. L’excavació, realitzada entre els mesos de gener i març del 2017, ha permès completar l’excavació arqueològica de les restes existents en l’àmbit del projecte d’agençament. A més de les restes del teatre romà, és de destacar la documentació d’un important complex constructiu associat possiblement a estructures portuàries anteriors a la construcció del teatre.

 

1: Vista general de la intervenció arqueològica. Foto: Gemma Jove Llopis
2: Edifici de carreus anterior al teatre. Foto: Jacinto Sánchez Gil de Montes
3: Detall d’un dels àmbits de l’edifici de carreus anterior al teatre. Foto: Josep Francesc Roig Pérez
4: Detall constructiu de la façana de l’edifici anterior al teatre. Foto: Jacinto Sánchez Gil de Montes
5: Basament de carreus anterior a la construcció de l’aditus oriental del teatre. Foto: Jacinto Sánchez Gil de Montes.
6: Sitges anteriors a la construcció del teatre. Foto: Jacinto Sánchez Gil de Montes.
7: Estructura metàl·lica que reconstrueix el volum de la part inferior de la cavea. Foto: Gemma Jove Llopis
Sessió de la Tribuna d’Arqueologia “Darreres intervencions arqueològiques al teatre romà de Tarragona” del 20.06.2018. Fotografia: Maria Adserias
Sessió de la Tribuna d’Arqueologia “Darreres intervencions arqueològiques al teatre romà de Tarragona” del 20.06.2018. Fotografia: Maria Adserias
Sessió de la Tribuna d’Arqueologia “Darreres intervencions arqueològiques al teatre romà de Tarragona” del 20.06.2018. Fotografia: Maria Adserias
Sessió de la Tribuna d’Arqueologia “Darreres intervencions arqueològiques al teatre romà de Tarragona” del 20.06.2018. Fotografia: Maria Adserias

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la seva xerrada.

  • Què va motivar la darrera intervenció arqueològica en el teatre romà de Tarragona?

La intervenció arqueològica realitzada l’any 2017 es va plantejar en el marc de l’execució del projecte d’arrenjament i condicionament del teatre romà de Tarragona, a càrrec de Toni Gironès. Els treballs es van centrar, principalment, en l’excavació de les parts afectades per la fonamentació de l’estructura metàl·lica que reproduïa volumètricament l’extrem inferior de la cavea del teatre. A més a més, es van reconstruir els nivells de circulació i ús de l’orchestra i els aditus. També es van dur a terme tasques de restauració, que consistiren en la neteja de les estructures i la reposició i consolidació d’elements concrets de l’edifici escènic i estructures anteriors.

  • Els resultats obtinguts han servit per millorar el nostre coneixement sobre l’edifici teatral?

Una part important dels resultats de l’excavació del teatre estan relacionats amb el procés constructiu, les tècniques emprades per a la seva execució i la reconstrucció arquitectònica de l’edifici. Ha estat possible establir l’evolució constructiva de les distintes parts que conformen el teatre, des del frons scaenae fins a la cavea, i constatar com el substrat i la topografia van condicionar l’ús de cadascuna de les tècniques emprades. Així mateix, s’ha excavat part dels farciments constructius de la base de la cavea. L’estudi final del material arqueològic recuperat podria aportar dades relatives al moment de construcció del teatre. Per últim, amb l’ajuda de la documentació de les anteriors intervencions realitzades en el teatre i l’anàlisi de les estructures conservades, hem pogut plantejar una restitució de la part inferior de la cavea, l’orchestra, els aditus, i el cos escènic. Les dades relatives a les fases coetànies i posteriors a l’ús de l’edifici teatral són escasses, però rellevants. La claveguera que discorre sota l’orchestra es colmata en un moment avançat del segle III o ja dins del IV dC i s’han documentat indicis d’activitat artesanal posterior a la pèrdua de la funció original de l’edifici. Una dinàmica arqueològica i històrica àmpliament constatada en altres punts del suburbi portuari.

  • I per conèixer millor l’evolució urbanística d’aquest destacat sector de Tàrraco, entre el port i el fòrum de la colònia?

L’excavació arqueològica i l’estudi de les restes conservades han aportat noves dades relatives a la configuració topogràfica i urbanística prèvia a la construcció del teatre. Les evidències més antigues corresponen a una àrea d’emmagatzematge en sitges excavades en el substrat geològic. Un cop abandonades i colmatades (al voltant de mitjan segle I aC), l’espai es va rebaixar i regularitzar en forma de terrasses. Sobre aquesta nova base topogràfica es disposa un carrer que, paral·lel al port, ascendia des d’aquest fins a la plaça pública. Al sud del carrer, a un nivell inferior, s’han documentat bateries de magatzems lligats a l’activitat portuària; al nord, adossades al pendent del penya-segat, un conjunt de tabernae o equipaments comercials amb façana oberta a l’esmentat carrer. Tot aquest teixit urbà de caràcter públic desapareix amb la construcció del teatre, peça principal d’una segona profunda remodelació de la façana portuària durant la primera meitat del segle I dC. La part més propera al port es monumentalitza, desplaçant els equipaments de caràcter més comercial cap a la desembocadura del riu Francolí. Tot i l’envergadura del canvi, el teatre “fossilitza” la topografia de la fase precedent: el cos escènic es construeix sobre la bateria de magatzems, la cavea sobre el conjunt de tabernae i els aditus i part de l’orchestra s’erigeixen seguint el traçat del carrer romà. Es manté, així, la important connexió entre el port i la plaça del fòrum colonial – a través del teatre -, tot i que ara té un ús més restringit relacionat amb els cerimonials de poder que tenen com a principals escenaris la plaça cívica i el teatre.

  • Des del punt de vista patrimonial, quin es el futur d’aquest edifici i la seva àrea annexa?

L’objectiu final, a llarg termini, seria la creació d’un parc urbà on s’integrin d’una manera orgànica i coherent els elements patrimonials que conformen la memòria d’un espai tan vital per a la història de Tàrraco – i de Tarragona – com és el port i la part baixa de la ciutat. Un projecte que s’inscriu en l’àmbit del Pla de gestió de Tàrraco Patrimoni Mundial que impulsen la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Tarragona. El teatre romà ha de ser, òbviament, una peça fonamental d’aquest conjunt de futur.

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “Intervencions a l’entorn de l’Hospital de la Santa Creu de Vic” (en directe per internet)

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Conferència: “Intervencions a l’entorn de l’Hospital de la Santa Creu de Vic”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 6 de juny de 2018, a les 19,00 hores.

Conferenciants: Marta Ramon, Tatiana Piza i Adrià Cubo
Moderadora: Imma Ollich

Les excavacions a l’entorn de l’Hospital de la Santa Creu de Vic han posat al descobert les restes d’un antic barri extramurs de Vic d’època medieval que no es coneixia fins ara. Han aparegut també un forn medieval, restes de la muralla del Morbo i una zona d’enterraments (segles XVIII-XIX) relacionats amb diferents episodis de pesta i còlera que va viure la ciutat.

Sessió de la Tribuna d’Arqueologia del dia 6 de juny de 2018. Fotografia: Toni Caballé
9- Imatge de la conferència: “Intervencions a l’entorn de l’Hospital de la Santa Creu de Vic”
Sessió de la Tribuna d’Arqueologia del dia 6 de juny de 2018. Fotografia: Toni Caballé
3- Imatge de la conferència: “Intervencions a l’entorn de l’Hospital de la Santa Creu de Vic”
1- Imatge de la conferència: “Intervencions a l’entorn de l’Hospital de la Santa Creu de Vic”
7- Imatge de la conferència: “Intervencions a l’entorn de l’Hospital de la Santa Creu de Vic”
8- Imatge de la conferència: “Intervencions a l’entorn de l’Hospital de la Santa Creu de Vic”
2- Imatge de la conferència: “Intervencions a l’entorn de l’Hospital de la Santa Creu de Vic”
4- Imatge de la conferència: “Intervencions a l’entorn de l’Hospital de la Santa Creu de Vic”
6- Imatge de la conferència: “Intervencions a l’entorn de l’Hospital de la Santa Creu de Vic”
10- Imatge de la conferència: “Intervencions a l’entorn de l’Hospital de la Santa Creu de Vic”
5- Imatge de la conferència: “Intervencions a l’entorn de l’Hospital de la Santa Creu de Vic”
Sessió de la Tribuna d’Arqueologia del dia 6 de juny de 2018. Fotografia: Toni Caballé

 

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Marta Ramon sobre els aspectes més destacats de la xerrada.

El mes de desembre de 2016, en el decurs del seguiment arqueològic efectuat a les obres del col·lector situat al carrer de l’Orfeó Vigatà de Vic, obra prèvia a la construcció del pàrking soterrat de l’Hospital Universitari de la Santa Creu, van aparèixer dins la rasa restes d’enterraments humans en connexió. Entre els mesos de desembre de 2016 i gener de 2017 es va procedir a l’excavació i retirada dels esquelets, inclosos al fons i als extrems de quatre fosses.

Posteriorment, i una vegada finalitzada la campanya de delimitació entre els mesos de març i abril de 2017 a la zona del pàrking, promoguda per la Fundació de l’Hospital de la Santa Creu de Vic, es van documentar una sèrie d’estructures, unitats negatives i nivells arqueològics ubicats als dos extrems del solar en qüestió, mentre a la zona central apareixia el substrat natural.

  • Hi ha una vinculació entre les restes aparegudes a la zona sud amb les de la zona nord del solar?

L’excavació en extensió a la zona sud va permetre determinar un seguit d’estructures de gran interès com ara part de la muralla del Morbo. El traçat d’aquest mur, dibuixat en dos plànols del segle XIX, ja es coneixia i sembla que es va començar a construir pels volts del 1585, però el tram que passa per darrere l’Hospital de la Santa Creu és més tardà (segle XVIII) i va vinculat amb un retall paral·el. Aquest mur, construït per motius sanitaris, es prolonga fins a la zona nord del solar.

També es van localitzar quatre zones d’enterrament del mateix període que les quatre fosses detectades anteriorment al carrer, possiblement dels segles XVIII i XIX, vinculades a la mateixa activitat que porta fent l’Hospital de la Santa Creu des de la seva fundació l’any 1348.

Igualment és important destacar un forn de tipus industrial que segons recents anàlisis de datació arqueomagnètica tindria una cronologia entre els segles IX-XI (888 AD-1023 AD), tot i que els materials localitzats al seu interior indiquen una relació amb les estructures baixmedievals que apareixen a la zona nord del solar.

  • Es coneixia l’existència d’aquest barri a la zona nord del solar?

Hi ha referencies que a prop de la Rambla hi havia el Barri de Sant Joan i el camí de Cardona. Aquest barri es desenvolupa segons la documentació a partir del 1249, però al segle XVII ja no existeix. Les estructures localitzades a la zona nord del solar formen part d’un conjunt de cases entre mitgeres de cronologia baixmedieval, datades entre els segles XIII al XV, amb les façanes orientades en direcció al carrer Dr. Junyent, la tradicional via de comunicació amb el Lluçanès, per sota de la qual continua el jaciment. Segons l’estratigrafia i cronologia del materials, i a partir de la seva relació física amb les estructures, es podria identificar el conjunt aparegut en aquest indret com a restes de l’esmentat barri o Raval.

  • Com era aquest barri?

Estava format per un grup de cases situades extramurs de la ciutat de Vic, que van anar construint-se d’est a oest adaptant-se al terreny natural. Consta de 12 possibles vivendes adossades, cada una d’elles amb vestigis de la seva activitat productiva: s’ha localitzat un forn i diverses cubetes de combustió, canalitzacions i cisternes de recollida d’aigua neta, un possible torn de ceràmica i un pou. Algunes construccions semisoterrades darrere d’aquestes vivendes fan pensar en un sistema d’emmagatzematge de productes agrícoles, mentre la presència de fauna domèstica diversa indica una activitat complementària a la que es feia als baixos d’aquestes cases. Els treballs de documentació en aquesta zona s’han anat fent, degut als imperatius de l’obra, en diverses fases. La última ha estat l’abril del 2018.

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “El dipòsit de bronzes de la Colomina de Bor (Bellver de Cerdanya, la Cerdanya)”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Conferència: “El dipòsit de bronzes de la Colomina de Bor (Bellver de Cerdanya, la Cerdanya)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 30 de maig de 2018, a les 19,00 hores.

Conferenciant: Josep Gallart
Moderador: Miquel Molist

A mitjan agost del 2016 es va recuperar de forma fortuïta una massa compacta formada per un conglomerat de bronzes i terra mot endurida de l’interior d’un vas ceràmic enterrat en un prat de la Colomina de Bor (Bellver de Cerdanya, la Cerdanya), i al seu voltant es va recuperar altres elements de bronze que formaven part del mateix dipòsit o amagatall. La troballa fou comunicada al Servei d’Arqueologia i Paleontologia, alhora que li foren lliurats tots els elements d’aquesta. Molt poc temps després, al lloc de la troballa es va realitzar, per part del SAP, una intervenció arqueològica d’urgència per a la documentació i la recuperació del vas ceràmic que encara es conservava en la seva posició original. A partir d’aleshores es van realitzar el tractament i la restauració dels materials metàl·lics al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya. Un cop acabades aquestes tasques, s’ha posat de manifest que es tracta d’un dipòsit que es pot datar entre inicis de la primera edat del ferro i l’edat del ferro, compost, bàsicament, per objectes d’ornament individual femení i fragments de recipients de bronze.

1. Agulla pectoral amb cadenes. Imatge: Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, fotògraf: Ramon Maroto
2. Agulla pectoral amb anelles. Imatge: Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, fotògraf: Ramon Maroto
3. Agulla de cap circular. Imatge: Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, fotògraf: Ramon Maroto
4. Cadenes del conjunt de la Colomina de Bor. Imatge: Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, fotògraf: Ramon Maroto
5. Cadena del conjunt de la Colomina de Bor. Imatge: Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, fotògraf: Ramon Maroto
6. Detall de cadenes del conjunt de la Colomina de Bor. Imatge: Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, fotògraf: Ramon Maroto
Sessió de la Tribuna d’Arqueologia del dia 30 de maig de 2018. Fotografia: Marta Monjo
Sessió de la Tribuna d’Arqueologia del dia 30 de maig de 2018. Fotografia: Marta Monjo
Sessió de la Tribuna d’Arqueologia del dia 30 de maig de 2018. Fotografia: Marta Monjo

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Josep Gallart sobre els aspectes més destacats de la conferència.

  • Des del seu descobriment i recuperació dels materials del conjunt i de la intervenció arqueològica per la recuperació i documentació del vas ceràmic en que estava dipositat el conjunt de bronzes, quines actuacions ha realitzat el Servei d’Arqueologia i Paleontologia?

En primer lloc es va realitzar la microexcavació de la massa de metalls i terra compactada, extreta de l’interior del vas ceràmic en el moment de la seva descoberta. Aquesta intervenció s’ha realitzat en el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, amb l’extraordinària col·laboració del personal del centre. Una actuació, que cal dir que ha estat extremadament laboriosa i delicada, perquè el conglomerat de metalls i la terra estava extremadament compactat i endurit, així com per la fragilitat que presenten algunes peces, principalment les que estaven formades per cadenetes.

Un cop alliberats els objectes, s’ha realitzat, en el mateix centre i per part del seu personal, la neteja i restauració de les peces i, en la mesura del possible, la reintegració. Així mateix s’ha netejat consolidat, enganxat i reintegrat la part del vas ceràmic recuperat.

Així mateix s’han realitzat  anàlisis de composició del metall per la tècnica de Fluorescència de Raigs X, així com anàlisis d’isòtops de plom per veure si és possible detectar la procedència de la matèria primera dels metalls o la zona de producció. També s’han realitzat anàlisis de residus del vas ceràmic i dels fragments dels recipients metàl·lics per si es pot determinar el seu ús. Així com anàlisis de la matèria primera del vas per determinar si es tracta d’una producció local o forària.

  • Quina és la composició del conjunt?

Els objectes que integren el conjunt de la Colomina de Bor, entre fragments i sencers, en total són una setantena, però cal tenir en compte que al voltant d’una quarantena són fragments laminars de les parets d’un (o més) recipients de bronze, hi ha també 16 botons amb anella, una agulla de cap enrotllat, una agulla pectoral amb cadenes, una agulla de cap circular guarnida amb anelles, un braçalet tancat i alguns objectes que per la seva fragmentació són indeterminats i que formarien part d’objectes més complexos,. A excepció de dos botons que són de ferro, la resta d’objectes són de bronze. A grosso modo en aquest conjunt es veu clarament la presència de dos tipus d’elements, per una banda els fragments de recipients de bronze, possiblement de tipus globular i per l’altra els objectes de guarniment personal, que es poden identificar com a peces d’ornament o embelliment femení i que formarien part d’un sol vestit.

  • Quina és la cronologia se li pot atribuir conjunt?

La cronologia d’aquests conjunts s’estableix a partir de les similituds que presenten els objectes que els configuren amb altres de similars procedents de jaciments o necròpolis amb datacions fiables, ja que es tracta de conjunts que s’han localitzat fora de cap context arqueològic. Pel que fa al dipòsit de la Colomina de Bor hem de fer palès que hi ha alguns objectes dels que encara no hem trobat paral·lels ni a Catalunya, ni a la resta de la Península Ibèrica, ni tampoc a França, ni a Suïssa i altres que per la seva fragmentació és difícil precisar el tipus d’objecte, la qual cosa dificulta la seva precisió cronològica. Però n’hi ha d’altres, com els botons de bronze i ferro amb anella, que els trobem abastament documentats en assentaments i necròpolis protohistòriques, tant catalanes com del nord dels Pirineus, la qual cosa ens indueix a situar el conjunt a nivell cronològic entre els segles VII i VI aC. Tot i que una cosa és la cronologia que poden atribuir a les peces i l’altra en quin moment es va produir la deposició del conjunt  i les raons que van motivar aquest fet, coses difícils de precisar per tractar-se d’una troballa sense context arqueològic.

  • Són habituals des troballes de dipòsits o amagatalls de bronzes a Catalunya?

Al nostre país les localitzacions d’aquests conjunts no són gens habituals, la prova és en total en tenim documentats al voltant d’una desena de segurs. Entre els més importants cal esmentar els de Llavorsí, Ripoll, Cova de Muricecs, Sant Aleix, cova de la Font Major, Sant Martí d’Empúries, etc. Pràcticament tots ells s’han localitzat de manera fortuïta, com és el cas del de la Colomina de Bor. Però cal dir que aquest és el primer que es localitza col·locat a l’interior d’un vas ceràmic, un fet que, sense anar més lluny, està bastant documentat a França. La resta, per les notícies que tenim, van aparèixer enterrat al terra. La qual cosa indica que en el moment de la deposició els materials estarien col·locats en un receptacle (sac, bossa, …) de cuir, roba, o altre matèria perible que no s’ha conservat.

A nivell geogràfic cal dir que la majoria es localitzen a la vall del Segre i els seus afluents, en indrets a l’aire lliure o en coves, situades en zones pas i que pels tipus d’objectes que els configuren sembla que el seu origen s’ha de situar en territoris del nord dels Pirineus, fins i tot en indrets molt allunyats de la zona on es van localitzar.

  • Es coneix a que responen les deposició d’aquests dipòsits o amagatalls?

Aquest és l’etern problema i té una difícil resolució per la seva mateix naturalesa i circumstàncies descontextualitzades de la seva troballa. Els dipòsits i amagatalls de conjunts metàl·lics es documenten sobre tot entre el Bronze mitjà i la Primera Edat del ferro i  general es desconeix perquè es produïa la seva deposició. Cal tenir en compte que es tracta de conjunts localitzats de forma aïllada, fora de context, la qual cosa dificulta extremadament la seva interpretació.

En alguns casos, a partir del lloc i circumstàncies en que es localitzen els dipòsits s’especula en que podria tractar-se de deposicions votives o cultuals. Però en altres a partir de la diversitat dels objectes que els configuren, amb tipologies desconegudes a la regió de la troballa, les seves cronologies, l’estat de fragmentació que es troben o l’estat que presenten els objectes, deixen entreveure que es tracta de materials amortitzats o fora d’ús, la qual cosa planteja la hipòtesi que es podria tractar d’objectes destinats a la refosa, per tant portats per metal·lúrgics ambulats o potser objectes destinats al comerç i traginats per comerciants, o, fins i tot, podria tractar-se d’una acumulació de metalls transportats per petites comunitats, com a reserva econòmica o destinats a la refosa i producció de noves peces. Cal tenir en compte els metalls eren elements preuats i valorats per les comunitats de l’edat del Bronze i la protohistòria.

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “Les termes romanes de Caldes de Montbui. Una nova visió a partir de les darreres intervencions”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Conferència: “Les termes romanes de Caldes de Montbui. Una nova visió a partir de les darreres intervencions”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 16 de maig de 2018, a les 19,00 hores.

Conferenciants: Pere Lluís Artigues, Magí Miret i Antoni Rigo
Moderadora: Anna Monleón

La intervenció arqueològica a la plaça del Lleó de Caldes de Montbui, plantejada com a actuació prèvia a les obres de reurbanització, ha suposat la primera excavació amb una certa extensió de les termes romanes i, en conseqüència, ha permès anar definit aquest gran i complex conjunt termal.
Gràcies a aquests treballs, com a element més important s’ha pogut excavar en la seva totalitat una gran piscina interpretada com a natatio, així com altres piscines i canalitzacions i una zona exterior que aporta dades interessants sobre l’entorn. A més, a partir d’algunes troballes, entre les quals destaca un cap de marbre d’una divinitat, probablement Apol·lo, es pot pensar que les termes de Caldes eren més luxoses del que s’havia cregut fins al moment.

 

1. Piscina visitable del conjunt termal de Caldes de Montbui. Fotografia: Pere Lluís Artigues
2. Excavació de 2017. Vista de la plaça del Lleó de Caldes de Montbui. Fotografia: Pere Lluís Artigues
3. Àrea nord. Excavació de 2018. Fotografia: Pere Lluís Artigues
4. Vista zenital de la natatio. Fotografia: Global Geomatica
5. Cap de marbre trobat a la plaça del Lleó de Caldes de Montbui. Fotografia: Arxiu Thermalia, fotògraf: Jordi Serra
Sessió de la Tribuna d’Arqueologia del dia 16 de maig de 2018. Fotografia: Magí Miret
Sessió de la Tribuna d’Arqueologia del dia 16 de maig de 2018. Fotografia: Magí Miret
Sessió de la Tribuna d’Arqueologia del dia 16 de maig de 2018. Fotografia: Magí Miret
Sessió de la Tribuna d’Arqueologia del dia 16 de maig de 2018. Fotografia: Magí Miret
Sessió de la Tribuna d’Arqueologia del dia 16 de maig de 2018. Fotografia: Magí Miret

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els ponents sobre els aspectes més destacats de la propera conferència.

  • Quins són els motius que porten a la intervenció arqueològica a la plaça de la Font del Lleó?

L’ajuntament de Caldes de Montbui va contractar la redacció d’ un projecte de reurbanització de tota la plaça i es va posar en contacte amb l’arqueòloga territorial per tal de debatre el projecte, consensuar les actuacions necessàries i el calendari d’execució. La complexitat del tema va aconsellar la realització d’un estudi arqueològic previ de recopilació de dades, que inclou també la realització de prospeccions amb georadar, i el treball conjunt entre els arqueòlegs i els arquitectes redactors del projecte urbanístic. Atesa la protecció del conjunt termal com a Bé Cultural d’Interès Nacional, d’acord amb la Comissió territorial del Patrimoni Cultural, que aprovà el projecte, es va planificar l’excavació en extensió d’una part important de la plaça, concretament aquella susceptible de conservar les restes romanes del conjunt termal, declarat BCIN, així com el seguiment de tots els treballs de l’obra amb afectació al subsol.

  • Quins coneixements hi havia de les termes i com es va plantejar l’actuació?

Sempre hi ha hagut una de les piscines visibles, la qual és actualment visitable. Des de l’any 1986 s’han dut a terme un bon nombre d’actuacions però sempre han estat de seguiment o de sondeig. Per aquest motiu les dades eren molt parcials i no es podia interpretar el conjunt termal, encara que el que si s’apuntava era la complexitat i grans dimensions del balneari. Tot i així, ja hi havia la hipòtesi de l’existència d’una gran natatio a la part central de la plaça. Per això es va planificar, amb les limitacions de diferent tipus que hi havia, una intervenció que fos el màxim d’extensiva possible, que exhaurís l’estratigrafia, que permetés veure millor el conjunt i, si es podia, establir fases.

  • Quins resultats s’han obtingut? S’han complert els objectius inicials?

Pensem que els resultats han estat força positius i que s’ha demostrat que el plantejament inicial era el correcte. El 2017 es va poder excavar tota la natatio en extensió i profunditat i es van poder veure restes d’altres piscines i el que sembla ser una zona exterior  enjardinada amb joc d’aigües. També es van poder començar a establir algunes fases constructives, tot i que sovint és difícil atorgar-los una datació absoluta. Amb tot això, i resituant i reinterpretant algunes dades que ja es tenien, es va obtenint una visió més general del conjunt termal. Cal esmentar també la troballa d’un cap d’una estàtua de marbre probablement identificable amb Apol·lo que, a banda del seu interès intrínsec, ens ajuda a interpretar el balneari. El 2018 s’està continuant la intervenció en àrees més petites i s’estan obtenint noves dades complementàries que van configurant el conjunt i, a més, ens han estan proporcionant algunes interessants dades cronològiques.

  • Quines possibilitats hi ha de continuar amb la recerca?

Hem de tenir present que el conjunt termal té unes dimensions molt grans que s’estenen molt més enllà de la plaça de la Font del Lleó. L’extensió per sota dels edificis actuals fa molt difícil la recerca per aquestes zones. Per això, seria important que durant les obres que s’estan duent a terme actualment s’excavés la màxima extensió possible de la plaça, tal com s’havia previst inicialment, ja que ens trobem davant una oportunitat única. En qualsevol cas, el conjunt termal de Caldes de Montbui guarda encara molta informació i moltes sorpreses en el subsòl de la ciutat i esperem que la recerca pugui continuar d’alguna manera. I per això esdevé tan important una bona planificació de les intervencions arqueològiques.

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “Intervenció arqueològica a l’antic hospital de clergues de Girona: l’evolució urbana de la riba del riu Galligants des de l’època romana fins a l’actualitat”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Conferència: “Intervenció arqueològica a l’antic hospital de clergues de Girona: l’evolució urbana de la riba del riu Galligants des de l’època romana fins a l’actualitat”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 2 de maig de 2018, a les 19,oo hores.

Conferenciant: Maribel Fuertes
Moderador: Joaquim Nadal

L’excavació realitzada a l’edifici situat al carrer del Riu Galligants 5, al barri de Sant Pere de la ciutat de Girona, ha permès recuperar l’evolució urbanística de l’indret d’ençà de l’època romana fins a l’actualitat. L’immoble actual correspon a la nau central de l’antic hospital de clergues, bastit entorn al segle XII. Les estructures documentades pertanyen a les fases d’ocupació de l’edifici fins a mitjan segle XVII, moment en què la institució es traslladà a una altra ubicació. Per sota d’aquesta construcció s’han localitzat un seguit d’estructures preexistents, que testimonien l’ocupació de la zona des de l’època romana fins als moments anteriors a la construcció de l’edifici eclesiàstic. La primera ocupació, datada del segle I dC, es troba representada per restes d’una probable vil·la i per sobre d’aquests nivells es conservaven fosses d’inhumació i diverses construccions muràries de cronologies tardoantigues, amortitzades en l’època alt medieval per una necròpoli islàmica i un espai d’emmagatzematge en sitges.

1. Ubicació del jaciment. Imatge: Google Earth Pro
2. Restes de L’antic hospital de Capellans ubicat al al carrer Galligants de Girona. Fotografia: Maribel Fuertes
3. Restes de L’antic hospital de Capellans ubicat al al carrer Galligants de Girona. Fotografia: Maribel Fuertes
4. Enterraments de ritual islàmic trobats durant la intervenció realitzada al carrer Galligants. Fotografia: Maribel Fuertes
5. Restes de sitges aparegudes a l’excavació realitzada a Galligants de Girona. Fotografia: Maribel Fuertes
Sessió de la Tribuna d’Arqueologia 2017-2018 “Intervenció arqueològica a l’antic hospital de clergues de Girona: l’evolució urbana de la riba del riu Galligants des de l’època romana fins a l’actualitat”. Fotografia: Susana Manzano

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Maribel Fuertes sobre alguns aspectes destacats de la seva conferència.

  • Quin fou el principal motiu de l’excavació realitzada a Galligants?

L’excavació es va dur a terme amb motiu de la rehabilitació de l’edifici, per tal de reconvertir l’espai al seu ús actual. Fou un projecte que requeria, a banda d’un rebaix general per modificar la pavimentació existent, l’excavació en zones puntuals de rebaixos més profunds per a encabir-hi diverses instal·lacions. Aquestes excavacions han permès assolir la recuperació estratigràfica total en diversos punts de la nau, on es va rebaixar fins a documentar els nivells naturals de sedimentació fluvial de l’indret. L’estratigrafia recuperada en aquests sondeigs ha aportat dades sobre tota l’evolució urbanística de l’indret d’ençà de l’època romana fins a l’actualitat.

  • De les diverses funcions que s’han desenvolupat a l’indret al llarg dels segles, quina n’és la més destacada?

L’antic Hospital de Capellans, concebut com una institució de beneficència, un asil per a pobres i pels peregrins que no tenien on allotjar-se quan arribaven a la ciutat. Aquest Hospital va néixer i es va mantenir de la caritat, amb l’ús de les almoines que es rebien de la comunitat cristiana per, posteriorment, repartir-les entre els necessitats. Val a dir que, sobre la seva data de fundació, les dades documentals conservades i les conclusions que s’extreuen de la intervenció arqueològica es complementen i presenten una elevada concordança. S’ha conservat un important nombre de documents escrits referents a la institució, els més antics dels quals es remunten a la segona meitat o finals del segle XII, època en que l’Església inicia tota una xarxa d’institucions assistencials a la ciutat de Girona. Hem pogut documentar l’evolució interna del edifici fins a la seva data de tancament, cap a mitjans del segle XVIII.

  • Què fa que les dades que s’extreuen de l’excavació en aquest antic hospital es considerin inèdites?

La recuperació de fases d’ocupació preexistents a la construcció de l’edifici medieval, de les quals cal destacar-ne una àrea de necròpolis que ha permès localitzar un conjunt d’enterraments de ritual islàmic. Aquesta recuperació ve a il·luminar un període històric poc conegut a la ciutat i que és coneixia de manera molt escadussera a través de la documentació conservada, principalment d’origen àrab. De fet, amplia el registre arqueològic d’aquesta fase a tota la zona de la Marca Superior on, ara per ara, les troballes de necròpolis islàmiques son molt puntuals.

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “L’establiment rural de l’ibèric ple de Rabassats (Nulles, l’Alt Camp)”

Tribuna d'Arqueologia2 comentaris

Conferència: “L’establiment rural de l’ibèric ple de Rabassats (Nulles, l’Alt Camp)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 18 d’abril de 2018, a les 19,00 hores.

Conferenciants: Maria Carme Belarte i Joan Canela
Moderador: Josep Pou

El jaciment de Rabassats, o el Bosc, ha estat excavat en la seva totalitat dins del projecte quadriennal (2014-2017). Formes d’ocupació del territori i evolució del poblament a la Cessetània occidental durant la protohistòria (1r mil·lenni aC). També s’hi han realitzat treballs d’adequació per a la visita.
Els treballs d’excavació han permès documentar un assentament rural d’època ibèrica (s. III aC), definit per un edifici d’uns 400m² format per diverses habitacions estructurades entorn de patis. El conjunt es completa amb sitges i un sistema de basses o dipòsits de decantació de líquids. S’hi ha documentat també un moment constructiu anterior identificat per estructures retallades a la roca. Un cop abandonat el jaciment, en el s. I aC – s. I dC, s’aboca un esquelet dins el farciment d’una de les basses.

1. Vista aèria del jaciment de Rabassats. Foto: Jaume Noguera
2. Vista del sector 1, l’habitació més occidental de l’edifici, probablement un espai de treball, amb una raconera de pedra i una àrea enllosada. Fotografia: Equip Rabassats
3. Preparació d’una gran llar de foc en el sector 2, a l’est del sector 1. Fotografia: Equip Rabassats
4. Detall de la boca d’una sitja a l’interior d’una de les habitacions, amb un encaix per la tapadora. Fotografia: Equip Rabassats
5. Dues sitges a l’exterior de l’edifici, una d’elles amb una àrea empedrada al voltant. Fotografia: Equip Rabassats
6.- Sistema de tres basses o dipòsits. Al fons, els sectors 1, 2 i 3 (ala oest de l’edifici) ja adequats per la visita. Fotografia: Equip Rabassats
7.- Vista general del jaciment després de l’adequació per la visita. Fotografia: Equip Rabassats
Sessió de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia del 18 d’abril de 2018 “L’establiment rural de l’ibèric ple de Rabassats (Nulles, Alt Camp)”. Fotografia: Imma Teixell
Sessió de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia del 18 d’abril de 2018 “L’establiment rural de l’ibèric ple de Rabassats (Nulles, Alt Camp)”. Fotografia: Imma Teixell
Sessió de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia del 18 d’abril de 2018 “L’establiment rural de l’ibèric ple de Rabassats (Nulles, Alt Camp)”. Fotografia: Imma Teixell

A continuació, us oferim una breu entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes més destacats de la propera  xerrada.

  • Per què Rabassats es defineix com un establiment rural?

El jaciment de Rabassats no és el que normalment coneixem com a “poblat”. És a dir, no és un conjunt de cases separades per carrers o espais de circulació. Consisteix en un sol edifici organitzat entorn de patis o espais oberts, acompanyat d’algunes estructures que es vinculen amb activitats agrícoles, sobretot sitges, però també un sistema de tres dipòsits o basses per recollir aigua. Ho interpretem com una granja habitada per un grup reduït de persones.

  • En quin context territorial i polític hem de situar aquest assentament rural?

Rabassats formaria part del territori adscrit a l’ètnia dels cossetans. A la Cossetània (territori costaner entre el Garraf i el sud del camp de Tarragona), a grans trets, podem diferenciar entre nuclis de poblament concentrat i nuclis de poblament dispers.

En el primer grup situem les ciutats, que articulen, gestionen i organitzen el territori políticament i econòmicament, i on resideix una part important de la població. El més gran és el que se situa al subsòl de Tarragona, seguit de nuclis urbans més petits: Vilar de Valls, Masies de Sant Miquel, Olerdola i Darró. Un tercer tipus de poblament concentrat menor estaria format per vilatges fortificats, el que tradicionalment es coneix com “poblat ibèric”, amb dimensions més modestes i ben defensats: Santa Anna, Garràfols, Pla de Santa Bàrbara, El Castellar, Alorda Park…

Pel que fa al poblament rural, està format per un seguit d’assentaments ibèrics oberts, dispersos, ubicats preferentment a la plana amb gran diversitat de nuclis agrícoles i/o artesanals, amb evidents diferenciacions d’extensió i funcionalitat.

  • Què en sabem del poblament rural d’època ibèrica?

A partir de l’ibèric ple (V-III aC) és quan coneixem aquest tipus d’assentaments, especialment en el segle III aC. Això es deu en part a la necessitat que genera una població que va en augment i que necessita més recursos per ser alimentada, i en part al fet que l’intercanvi comercial és cada cop més intens i requereix de més matèria primera pel comerç, és a dir, una major quantitat de cereal.

  • Com es situa Rabassats dins d’aquest context del poblament rural ibèric?

Si bé aquests jaciments són força nombrosos, són relativament mal coneguts perquè solen estar molt afectats per l’erosió antròpica o natural, ja que s’ubiquen en zones planes avui en dia intensament conreades. Afortunadament, en el cas de Rabassats, una part de l’assentament conservava una potència important i permet entendre com funcionaria una granja del segle III aC. El seu sector més occidental s’organitzava a partir de tres habitacions que formen una planta en “u”, comunicades per un pati obert comú. El ric registre material ha permès saber quina funció tenia cada una d’elles, i per tan podem veure clarament com s’organitzaria un típic assentament rural ibèric.

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “El projecte de recuperació dels gravats rupestres de Mas de n’Olives (Ponts, la Noguera)”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Conferència: “El projecte de recuperació dels gravats rupestres de Mas de n’Olives (Ponts, la Noguera)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 4 d’abril de 2018, a les 19,oo hores.

Conferenciants: Josep Castells, Eudald Guillamet i Lluís Sant
Moderador: Ramon Ten

L’estudi realitzat el 2010 sobre l’estat de conservació dels gravats rupestres de Mas de n’Olives va permetre formular un projecte integral de recuperació, protecció, conservació i difusió, que s’ha anat realitzant en diferents fases ordenades i adaptades a la viabilitat del projecte.
Entre el 2013 i el 2015 es van portar a terme les diferents actuacions: intervenció arqueològica de delimitació i excavació del bloc dels gravats i retirada de les terres i la vegetació que el cobrien, redacció del projecte de coberta de protecció i d’una passarel·la de circulació, contractació i execució del projecte i, per últim, intervenció de restauració i consolidació del gravats i de les fissures i les descamacions de la roca. Seguidament, entre el 2015 i el 2016 es porten a terme la instal·lació de panells informatius i la senyalització del seu accés.

1. Bloc dels gravats de Mas de n’Olives abans de començar els treballs de recuperació. Fotografia: Josep Castells
2. El gran bloc un cop delimitat i netejat de la vegetació i la runa que el cobria. Fotografia: Josep Castells
3. Detall dels problemes de conservació que afectaven els gravats. Fotografia: Josep Castells
4. Vista de la coberta de protecció i la passera de circulació del bloc. Fotografia: Josep Castells
5. Procés de neteja dels líquens que cobrien els gravats. Fotografia: Josep Castells
6. Detall de dues figures un cop efectuats els treballs de neteja. Fotografia: Josep Castells
Sessió de la Tribuna d’Arqueologia del 4 d’abril de 2018. Fotografia: Tània Álvarez
Sessió de la Tribuna d’Arqueologia del 4 d’abril de 2018. Fotografia: Tània Álvarez
Sessió de la Tribuna d’Arqueologia del 4 d’abril de 2018. Fotografia: Tània Álvarez
Sessió de la Tribuna d’Arqueologia del 4 d’abril de 2018. Fotografia: Tània Álvarez

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats. de la seva propera xerrada.

  •  Des de quant es coneixen els gravats de Mas de n’Olives ?

Foren descoberts per José Luis Peña Monné, membre del I.E.I. durant una visita que efectuava al Mas de n’Olives el 15 d’abril de 1981. Les voladures que es realitzaven en la construcció d’una resclosa al riu Segre per tal de fer possible el canal d’Anya, van posar al descobert els gravats.

  • Quina cronologia tenen aquests gravats ?

Díez Coronel, estudiós d’aquests gravats publicà un extens article l’any 1982  i descriu dos moments cronològics , 1a fase: amb tot el conjunt de gravats esquemàtics que situa entre el Calcolític i el Bronze Antic i una 2a fase formada pels gravats figuratius que situa ben bé a finals del Bronze.

  • Els gravats presenten problemes de conservació ?

Tots els estudis realitzats identifiquen múltiples i greus problemes de conservació, alteracions de la roca per desplaçaments de fragments superficials, formacions de concrecions per carbonats càlcic i cobriment de la superfície per líquens. Tots aquests fenòmens estan motivats per la circulació d’aigua en superfície i per capil·laritat, i per les actuacions antròpiques realitzades en la superfície dels gravats.

  • Quines han estat les actuacions del Departament de Cultura en la recuperació dels gravats ?

Els últims estudis realitzats pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia concloïen que la recuperació dels gravats era possible, però per això era imprescindible la realització d’unes intervencions prèvies: a) excavació, delimitació i sanejament del bloc, b) topografia, redacció i execució d’un projecte de coberta de protecció i passera de contemplació , c) intervenció d’eliminació de líquens, sanejament i consolidació i d) panells informatius i senyalització del seu accés.

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “Intervencions del casc El Bou Ferrer i Illes Formigues II, dos jaciments extraordinaris per comprendre el comerç naval del segle I dC.”

Tribuna d'Arqueologia2 comentaris

Conferència: “Intervencions del casc El Bou Ferrer i Illes Formigues II, dos jaciments extraordinaris per comprendre el comerç naval del segle I dC.”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 21 de març de 2018, a les 19,oo hores.

Conferenciants: Carlos de Juan i Gustau Vivar
Moderador: Josep Manuel Rueda

Tant a Catalunya com a la Comunitat Valenciana s’han localitzat dos vaixells arqueològics de cronologia similar, aproximadament de mitjan segle I dC, que transportaven el mateix carregament, format per àmfores amb sales de peix. Aquests són, d’una banda, El Bou Ferrer, aparegut a la Vila Joiosa (Alacant), i, de l’altra, el derelicte de les Illes Formigues II a Palamós-Palafrugell (el Baix Empordà). Com que els dos vaixells poden ser compatibles en el discurs històric i en la seva interpretació arqueològica, i amb la intenció d’unificar esforços entre ambdues administracions, s’ha posat en marxa un projecte de treball conjunt, establert a partir d’un conveni de col·laboració científica entre la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya i la Direcció General de Patrimoni Cultural i Museus de la Generalitat Valenciana.

 

1. Planta del jaciment de Bou Ferrer. Fotografia: José Antonio Moya. Universitat d’Alacant
2. Procés d’excavació del jaciment de Bou Ferrer. Fotografia: José Antonio Moya. Universitat d’Alacant
3. Extracció d’àmfores durant l’excavació del jaciment de Bou Ferrer. Fotografia: José Antonio Moya. Universitat d’Alacant
4. Vista de les àmfores del jaciment de Bou Ferrer. Fotografia: José Antonio Moya. Universitat d’Alacant
5. Arquitectura naval del jaciment de Bou Ferrer. Fotografia: José Antonio Moya. Universitat d’Alacant
6. Vista del jaciment de Bou Ferrer. Fotografia: José Antonio Moya. Universitat d’Alacant
7. Vista del Tethis i immersió durant l’excavació del jaciment de Bou Ferrer. Fotografia: José Antonio Moya. Universitat d’Alacant
8. Àmfores del jaciment de Bou Ferrer. Fotografia: José Antonio Moya. Universitat d’Alacant
9. Excavació del derelicte trobat a Illes Formigues. Fotografia: CASC
10. Àmfora amb tapa trobada al derelicte trobat a Illes Formigues. Fotografia: CASC
11. Vista d’àmfores i restes de l’arquitectura naval del jaciment d’Illes Formigues. Fotografia: CASC
12. Vista d’àmfores del jaciment d’Illes Formigues. Fotografia: CASC
13. Vista d’àmfores del derelicte d’Illes Formigues. Fotografia: CASC
14. Intervenció al derelicte d’Illes Formigues. Fotografia: CASC
15. Àmfores del derelicte d’Illes Formigues. Fotografia: CASC
16. Vista d’àmfores del derelicte d’Illes Formigues. Fotografia: CASC
Sessió de la Tribuna d’Arqueologia del 21 de març de 2018. Fotografia: Susana Manzano
Sessió de la Tribuna d’Arqueologia del 21 de març de 2018. Fotografia: Susana Manzano
Sessió de la Tribuna d’Arqueologia del 21 de març de 2018. Fotografia: Susana Manzano
Sessió de la Tribuna d’Arqueologia del 21 de març de 2018. Fotografia: Susana Manzano

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la conferència que ens oferiran el proper dimecres.

  • Quines són les ultimes novetats que ha aportat la passada campanya d’excavació arqueològica subaquàtica del derelicte Bou Ferrer?

Aquesta campanya s’ha desenvolupat entre els mesos de juliol i setembre. El jaciment és un dels derelictes millor conservats del mediterrani occidental, el qual es va enfonsar al segle I dC, en època de Neró, quan transportava un carregament de productes bètics, especialment salses de peix i lingots de plom. Es tracta d’una gran nau de comerç, amb una càrrega possible d’envoltant les 3.000 àmfores, amb un conjunt important de lingots de plom, que estaven destinats a la realització de canonades i conduccions d’aigua  per la ciutat de Roma. Aquest darrer supòsit s’ha pogut saber gracies a un segell trobat en un dels lingots,  precisament en la campanya d’enguany excavació del derelicte.

També cal ressaltar el bon estat de conservació de l’estructura del vaixell, especialment la obra viva, la qual es conserva gairebé en la seva totalitat, arribant en certs espais, fins i tot a la zona de la borda del vaixell.

  • Que ha donat de si la primera campanya al  derelicte Illes Formigues II?

Durant el més d’octubre i novembre s’ha realitzat la primera actuació arqueològica sobre aquest  vaixell que es va documentar en la campanya de prospecció de 2016. Es tracta d’un vaixell enfonsat a una fondària important, més de 40 metres, fet que ha permès que la seva conservació sigui extraordinària. En la primera campanya s’ha procedit a la neteja de sediment deixant el carregament visible per poder fer una documentació fotogramètrica en 3d del jaciment. S’ha pogut documentar que es tractava d’un carregament de productes provinents de la bètica, relacionats amb les salses i conserves de peix.

En aquesta primera campanya també s’ha pogut documentar que sota del carregament encara es conserven les restes de la embarcació. Tot i això abans d’arribar a estudiar-la s’haurà de desmuntar tota la càrrega i estudiar bé la seva disposició dins de la bodega per entendre la estiba del vaixell i poder establir d’aquesta manera el port d’origen del vaixell.

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “Projecte Cella Vinaria: quinze anys de recerca arqueològica i patrimonial al celler romà de Vallmora (Teià, el Maresme)”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Conferència: “Projecte Cella Vinaria: quinze anys de recerca arqueològica i patrimonial al celler romà de Vallmora (Teià, el Maresme)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 7 de març de 2018, a les 19,oo hores.

Conferenciant: Antoni Martín
Moderador: Victor Revilla

Aquest any 2018 es compleixen quinze anys de l’inici de les darreres excavacions al celler romà del Veral de Vallmora (Teià, el Maresme), un gran centre de producció de vi Laietà, actiu entre els segle I aC i el V dC. Aquestes excavacions varen donar peu al desenvolupament d’un projecte integral de recerca arqueològica i patrimonial que es va concretar en la construcció del Parc Arqueològic. Durant la conferencia es presentaran tant els resultats científics de les diferents intervencions i actuacions dutes a terme fins a dia d’avui com els diferents projectes que es desenvoluparan en el futur.

 

Vista aèria de les restes arqueològiques del celler de Vallmora de l’any 2014. Fotografia Antoni Martín
Torcularium museïtzat del celler romà de Vallmora. Fotografia Antoni Martín
Rèpliques de les premses romanes documentades in situ del celler de Vallmora. Foto: Leticia Sierra
Vinya romana experimental celler romà de Vallmora. Foto: Leticia Sierra
Coberta de protecció de les restes museïtzades del celler romà de Vallmora. Foto: Leticia Sierra
Vista de les restes museïtzades del celler romà de Vallmora. Foto: Leticia Sierra
Vista general del centre d’interpretació de la romanització a Catalunya. Foto: Leticia Sierra
Vista de detall del centre d’interpretació de la romanització a Catalunya. Foto: Leticia Sierra
Vista zenital del parc arqueològic cella vinaria. Font: Google earth
Vista aèria del parc arqueològic cella vinaria. Font: Google earth
Sessió de la Tribuna d’Arqueologia del 7 de març de 2018. Fotografia: Joaquim Folch
Sessió de la Tribuna d’Arqueologia del 7 de març de 2018. Fotografia: Joaquim Folch

A continuació, us oferim una petita entrevista amb el conferenciant sobre alguns aspectes destacats de la propera conferència.

  • Quins sons els aspectes més significatius del Projecte Cella Vinaria?

El Projecte Cella Vinaria neix l’any 2003 a partir de la realització de tota una sèrie d’excavacions preventives promogudes per l’Ajuntament de Teià al jaciment de Veral de Vallmora, a fi d’avaluar la seva entitat patrimonial i les seves possibilitats de posada en valor com a equipament cultural.

Malgrat presentar un estat de conservació molt alterat degut als treballs agrícoles desenvolupats al llarg dels segles, de seguida ens vàrem adonar de les grans possibilitats que oferia el jaciment, tant pel que fa a la recerca científica com patrimonial.

Es tractava doncs d’entomar un projecte integral que permetés assolir ambdós objectius, d’una banda, contribuir amb la recerca bàsica mitjançant l’aprofundiment en el coneixement històric i arqueològic del fenomen vitivinícola romà desenvolupat entre els segles I aC i V dC en aquest territori i, de l’altra, contribuir amb la recerca aplicada, esdevenint un equipament patrimonial de referència i un autèntic laboratori d’arqueologia pràctica i experimental.

Avui per avui el Parc Arqueològic Cella Vinaria compta amb els següents recursos de presentació: un centre enològic i turístic de recepció de visitants amb un espai temàtic introductori sobre el Vi i la Romanització a Catalunya, el celler romà de Vallmora museïtzat i una vinya romana experimental.

  • Quina importància te el celler Romà de Vallmora en el context del vi laietà?

El jaciment  de Veral de Vallmora fou descobert l’any 1966 per l’estudiós local del Masnou, Lluís Galera, qui realitzà puntualment excavacions fins l’any 1972. L’any 1999 es varen dur a terme excavacions d’urgència que posaren de manifest la importància del jaciment, com un dels assentaments vitivinícoles romans més significatius de l’antiga regio Laeetana.

La peculiaritat del celler Romà de Vallmora es que en ell es produeix vi, amb més o menys intensitat, durant quasi 500 anys. Això ens permet de conèixer mitjançant les diferents estructures arqueològiques conservades, corresponents a diferents fases temporals d’ocupació i entre les que cal destacar fins a 6 premses de biga o alçaprem, diversos dipòsits per a la  recol·lecció del most i al voltant d’uns 200 dolia per a la fermentació i l’envelliment, tot el procés de la producció del vi romà des del cultiu del raïm a la vinya fins al seu consum profà com a aliment bàsic de la dieta romana o ritual per celebrar i afalagar als déus.

  • Quins nous objectius de recerca arqueològica i patrimonial us plantegeu d’ara en endavant?

Pel que fa a la praxi arqueològica la idea es executar en breu un projecte de recerca quadriennal que ens permeti de continuar avançant tant en el coneixement del territori mitjançant estudis de síntesi, com del propi jaciment mitjançant l’excavació d’una de les àrees de reserva que sabem conté un forn ceràmic inèdit. L’altre gran repte es continuar amb el programa de recerca experimental, tot començant per l’empeltada de la vinya actual i la producció de raïm que ens permeti de reproduir tant les instal·lacions de transformació com els diferents processos vitivinícoles d’època romana.

Pel que fa al desenvolupament patrimonial un dels principals objectius es continuar amb el procés de condicionament i adequació del jaciment que no es va poder completar en el període anterior, tot incorporant nous recursos de presentació procedents tant de la museïtzació de les restes arqueològiques com de les actuacions derivades del programa d’arqueologia experimental. L’altre gran repte es aprofundir en les eines de comunicació, difussió i divulgació científica del projecte amb la reproducció en 3D de les diferents estructures documentades, el desenvolupament d’aplicatius mòbils i la implementació d’un museu virtual.