Us presentem el vídeo de la novena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2026.
La ciutat ilergeta del Molí d’Espígol (Tornabous, l’Urgell): les millores defensives en l’avantsala de la Segona Guerra Púnica
Conferenciants: Jordi Principal (Museu d’Història de Catalunya) i Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)
Moderador: Gabriel de Prado (MAC-Ullastret)
En el marc dels projectes quadriennals de recerca MECI i SPAHI, les actuacions arqueològiques al Molí d’Espígol (Tornabous, l’Urgell) s’han centrat a determinar la morfologia i l’operativitat del complex sistema poliorcètic de la ciutat ilergeta durant el període ibèric ple i fins al seu abandó entorn del 200 aC. La construcció d’un nou perímetre defensiu per protegir l’expansió del nucli habitat al final del segle V-inici IV aC va significar l’amortització de les estructures precedents, però també el seu ús com a elements de base per bastir una nova muralla amb torres, bastions i accessos monumentals, així com un ampli fossat. La recerca en els darrers anys s’ha centrat en l’extrem oriental del jaciment, on s’ha documentat un conjunt d’estructures defensives d’entitat que podrien correspondre a la porta est de la ciutat, amb una successió de fases constructives (com a mínim tres) que caldria situar al llarg del segle III aC i que mostren clarament el dinamisme i la preocupació dels habitants del Molí d’Espígol per dotar-se d’unes estructures de protecció i de prestigi.
El vídeo de la conferència ha quedat a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2026 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.
Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2026 en pdf
Les Guixeres de Vilobí és un assentament a l’aire lliure d’uns 2500 m². Es va començar a excavar, amb metodologia moderna, el 1974, una tasca que es va allargar intermitentment fins al 1984. Des del 2015, el grup SERP de la Universitat de Barcelona ha reprès els treballs en aquest jaciment. Una de les principals característiques que presenta és que s’hi documenten, de manera superposada estratigràficament, nivells d’hàbitat del neolític antic cardial, el neolític antic epicardial, el neolític postcardial i, de manera molt més puntual, del neolític final-calcolític, en una potència que pot assolir els 120 cm en alguns trams del jaciment. Els nivells més ben conservats són aquells que pertanyen a les fases més antigues, però, en general, en tota la seqüència s’ha documentat la presència de nivells arqueològics, juntament amb nombroses estructures, com forats de pal, cubetes, estructures de combustió i possibles espais d’hàbitat. De la mateixa manera, també s’han registrat nombrosos espais on semblen reproduir-se activitats artesanals i domèstiques. Finalment, i d’una manera molt més puntual, també s’han documentat restes d’inhumacions, tant del neolític final-calcolític com del neolític postcardial i, durant la campanya del 2025, una fossa interessant amb una inhumació individual acompanyada d’un aixovar nombrós, pertanyent al neolític antic cardial.
