27è cicle de conferències al Museu Arqueològic de l’Esquerda

El proper dissabte 14 de març comença la primera de les sessions de la 27ena edició del cicle de conferències que organitza anualment el Museu Arqueològic de l’Esquerda, on la comunitat jueva catalana en serà protagonista, sota el títol ‘Com l’aigua i l’oli. Els jueus catalans a l’edat mitjana’.

Les xerrades d’aquest cicle es faran els dissabtes 14, 21 i 28 de març a la sala d’actes del Museu Arqueològic de l’Esquerda. Com a activitat complementària s’ha programat també, pel diumenge 29 de març, una visita guiada a la vila comtal i el call jueu de Besalú, que serà conduïda per Joan Frigola, arqueòleg i especialista en la Història de Besalú.

| Descarregueu el targetó amb el programa sencer en pdf |

Període de preinscripcions 2020-2021 al Màster d’Estudis Avançats en Arqueologia (Arqueologia Analítica) de la UB

S’ha obert recentment el període de preinscripció del curs 2020-2021 al Màster d’Estudis Avançats en Arqueologia i Prehistòria de la UB, amb únicament 20 places disponibles. És l’únic màster cronològicament transversal que oferta una formació completa en ciències i analítiques aplicades a l’arqueologia i que dotarà als assistents d’una formació diferencial amb un ampli recorregut laboral i investigador.

El màster d’Estudis Avançats en Arqueologia de la Universitat de Barcelona ofereix una formació avançada en l’avantguarda dels estudis arqueològics actuals, que permetrà als alumnes tenir una aproximació a l’arqueologia des d’una perspectiva diferent, aprofitant els darrers avenços metodològics i científics de què es disposa avui dia per respondre a qüestions relacionades amb l’arqueologia.

  • Per qualsevol consulta, adreceu-vos a: master.arqueologia@ub.edu
  • Les preinscripcions es realitzen a la secretaria de la Facultat de Geografia i Història, a través d’aquesta adreça web

Tribuna d’Arqueologia 2019-2020: “La vil·la romana de Can Ring (Besalú, la Garrotxa): un projecte de recerca global”

Conferència: la vil·la romana de Can Ring (Besalú, la Garrotxa): un projecte de recerca global
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 22 de gener de 2020, 19,00 hores

Conferenciants: Joan Frigola, Joaquim Tremoleda i Pere Castanyer
Moderador: Josep Burch

El proper dimecres dia 22 de gener de 2020, a partir de les 19,00h, a la sala d’actes del Palau Marc (Rambla de Santa Mònica, 8, Barcelona), està programada la xerrada “la vil·la romana de Can Ring (Besalú, la Garrotxa): un projecte de recerca global”, dintre del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020,  que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

L’any 2017 es reprenien els treballs arqueològics a la vil·la de Can Ring, situada als afores de Besalú. Fins aleshores el coneixement del jaciment es limitava a una única campanya d’excavació, aïllada i amb un registre vague, portada a terme el 1960. Les intervencions recents, concebudes com un projecte global, des de les prospeccions geofísiques a un registre integrat, han permès amb només tres anys (2017-2019) assolir una visió força aproximada de l’estructuració de la vil·la, de la qual se n’ha excavat íntegrament una de les ales, formada per habitacions tant residencials com de treball quotidià, així com un edifici destinat a l’elaboració de vi, producte que aparentment centrava bona part de l’activitat econòmica del complex.



A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la seva xerrada.

  • Quines són les raons per haver tornat a excavar a Can Ring i quins són els objectius?

La raó principal és haver integrar la vil·la romana de Can Ring en el programa quadriennal vigent (2018-2021) aprovat per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, amb el títol: “Dinàmica del poblament rural a l’àrea del Pla de l’Estany – Garrotxa entre els segles II-I aC als segles VII-VIII dC“, amb la intenció d’obtenir un estudi microterritorial el màxim de complet, juntament amb la vil·la de Vilauba i la bòbila d’Ermedàs. Per tant, la intenció és fer una recerca sistemàtica i completa de les restes conservades.

  • En quin punt es troba la recerca?

Després d’un primer sondeig i dues campanyes completes d’excavació, coneixem els límits nord i est de la vil·la, la seva distribució en una zona d’hàbitat, articulada a l’entorn d’un pati, i una part de la zona productiva, amb un altre pati i uns dipòsits dedicats al trepig i recollida del most. A més de la seva distribució, comencem a conèixer els programes decoratius de la part noble i també la dedicació important al conreu de la vinya i processat del vi, així com una primera proposta de la seriació cronològica en diverses fases.

  • Quines serien les troballes més destacades?

La primera i més antiga és l’existència d’un signaculum de bronze trobat el segle XVII, procedent de l’entorn de la vil·la, i que permet proposar el nom del seu possible propietari, Saturió, de la família dels Pompeus. Durant l’excavació actual, a més de presència de nombroses monedes, hem de destacar un marc de mirall votiu de bronze molt ben conservat, fet a Arles pel conegut fabricant Quintus Licinius Tutinus. A nivell estructural, hem de destacar una cella vinaria, amb els dolia in situ.

  • Què aporta l’excavació d’una nova vil·la romana?

Una nova vil·la romana com la que estem excavant, la que està situada més a l’interior d’un territori com són les comarques gironines, aporta la diversitat i molts matisos per a poder fer un discurs que no sigui excessivament homogeni, sinó complex i variat com era la complexa societat romana. Aporta grans diferències amb les vil·les de la costa, però també amb altres de l’interior, com la de Vilauba, amb una seqüència temporal molt diferent.

  • Quina és la metodologia del treball?

Atès l’inici de la recerca d’un jaciment pràcticament verge, excepte la intervenció de 1960, l’equip va decidir aplicar les tècniques i metodologies més modernes. Així, hem d’esmentar en primer lloc la prospecció per georadar realitzada el 2016 per l’empresa SOT, amb uns resultats magnífics, que han permès planificar els treballs; també els estudis interdisciplinars per obtenir el màxim de dades; però volem destacar sobretot que des de l’inici el registre de tota la informació s’integra i centralitza en un entorn  GIS (plantes, models fotogramètrics, mapes antics, fitxes d’UE,…).

Seminari: “El rol del arte de Chinamwali en la memorización del conocimiento cultural en África sur-central” a la UB

Demà dimarts 14 de gener a les 14,00h tindrà lloc la conferència “El rol del arte de Chinamwali en la memorización del conocimiento cultural en África sur-central” que impartirà la Dra. Leslie Zubieta (UB) a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (c/ Montalegre, 6). 

La xerrada s’emmarca en les activitats organitzades dins del projecte de la ERC ARTSOUNDSCAPES: “El so dels llocs especials: explorant el sagrat en els paisatges sonors de l’art rupestre”, finançat per l’European Research Council (Consell Europeu de Recerca). 

Tribuna d’Arqueologia 2019-2020: “El castell de Canals, noves aportacions arqueològiques als orígens de Valldoreix”

Conferència: “El castell de Canals, noves aportacions arqueològiques als orígens de Valldoreix”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 8 de gener de 2020, 19,00 hores

Conferenciants: Eduard Píriz i González i Juan José Cortés García
Moderadora: Maite Miró

El castell de Canals està ubicat dins l’àmbit administratiu de l’Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, al municipi de Sant Cugat del Vallès. Les últimes intervencions realitzades al castell de Canals han posat en valor les restes d’un edifici romànic, de planta rectangular construït possiblement cap al segle XII, que va ser habitat fins al segle XV. Hem pogut constatar que el castell està format per un conjunt d’edificacions que s’articulaven des d’un pati interior que donava accés als diferents espais que el componien. Les primeres notícies documentals que es conserven del castell estan datades al segle XI. Va ser propietat d’una família que va prendre el nom de Canals com a propi i que l’any 1160 va jurar fidelitat al comte rei Ramon Berenguer IV. A mitjans del segle XIII van aconseguir la jurisdicció sobre la fortalesa i el terme de Canals del rei Jaume I, i l’any 1306 va passar a ser propietat de l’abat del monestir de Sant Cugat.




A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes més destacats de la propera xerrada.

  • Quin ha estat l’inici dels estudis al castell de Canals?

Valldoreix és una Entitat Municipal Descentralitzada depenent de Sant Cugat del Vallés. Des de l’administració local van impulsar tot un seguit d’actuacions que es van traduir en diferents campanyes de sondejos arqueològics. En paral·lel, les notícies històriques conegudes donaven a entendre que el castell de Canals es trobava en el centre d’un possible inici de l’articulació del territori que actualment conforma Valldoreix.

En aquest sentit la Entitat Municipal Descentralitzada va apostar per la redacció d’un Pla director del castell de Canals per així gestionar de forma endreçada les actuacions d’estudi, consolidació i conservació del monument. Al mateix temps es posava en valor i s’estudiava la possibilitat de generar una visita pública al jaciment.

  • Quina importància té el castell de Canals dins el territori del Vallés a l’edat mitjana?

El castell de Canals va ser un dels centres articuladors del territori de segon ordre que va servir de base d’una família de la baixa noblesa catalana entre el segle XI i els inicis del XIV. Possiblement en comptes de castell hauríem de parlar d’una domus fortificada, tot i que va arribar a tenir un estatus jurídic i administratiu similar a un castell. La família establerta va prendre el nom del lloc i l’any 1160 Bertran de Canals va jurar fidelitat al comte rei Ramon Berenguer IV. Posteriorment, al segle XIII Adelaida de Canals va rebre del rei Jaume I la jurisdicció sobre la domus i el terme de Canals, aconseguint per al seu domini un estatus equiparable a un castrum. Finalment, a inicis del segle XIV, la domus de Canals passà a mans del monestir de Sant Cugat del Vallès.

  • Quina informació hem aconseguit amb les darreres campanyes?

Seguint les traces marcades pel Pla Director, hem pogut excavar aproximadament la meitat de l’interior del conjunt. Hem constatat que el castell de Canals era un centre administratiu per la quantitat de sitges que hem localitzat i una residència senyorial donada la qualitat del material recuperat amb elements de luxe. Es tracta d’un conjunt d’edificis adjacents que envolten un pati central que articula les diferents connexions i accessos a l’interior de cada un d’ells. Exteriorment els edificis presenten una factura defensiva amb espitlleres a planta baixa, mentre que a l’interior del pati s’obren amb grans arcades. Amb el conjunt de totes les actuacions realitzades al castell podem determinar que va ser abandonat cap al segle XV.

  • Quin element singular ens ha facilitat informació en alçada?

En tot moment, des de que es té memòria, ha estat visible un gran mur amb una alçada aproximada de 10 m. Un cop realitzades les campanyes arqueològiques, tornant a mirar aquest mur, podem determinar que el volum edilici al que pertanyia estava format per una planta baixa destinada a quadres, una planta primera on, per l’alçada del sostre, possiblement es trobava la sala de representació i un espai sota coberta. Aquest mur ha estat característic i representatiu del castell de Canals durant molts anys i finalment ens ha completat la informació que ens ha facilitat l’excavació mitjançant dades en alçada. La seva dimensió conservada és realment singular i ens facilita molt l’estudi de les dimensions i la construcció d’edificis de la seva època.

Conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020: “El conjunt medieval de les Guixeres de Súria. Quinze anys d’intervencions arqueològiques”

Conferència: El conjunt medieval de les Guixeres de Súria. Quinze anys d’intervencions arqueològiques
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 4 de desembre de 2019, 19,00 hores

Conferenciants: Cristina Belmonte i Roser Arcos
Moderador: Josep Maria Vila

Enguany s’ha celebrat la quinzena campanya d’excavació al conjunt arqueològic de les Guixeres de Súria, iniciativa promoguda per l’Ajuntament, que es realitza mitjançant un camp de treball amb estudiants del municipi. El que va començar amb l’excavació del mas medieval de la Vilella Vella, continuà amb l’objectiu de localitzar l’església de Sant Pere del Puig, esmentada a la documentació. Amb els anys, al voltant d’aquesta església d’origen preromànic, també s’ha localitzat la torre del Puig de Sant Pere, que destaca per la seva particular tècnica constructiva. La singular geologia de la zona, amb grans afloraments de pedra de guix de fàcil extracció, segurament en va facilitar l’assentament, vinculat a l’explotació d’aquest mineral. Tot sembla indicar que el conjunt fou el primer nucli habitat del municipi, abans que la població es traslladés definitivament a la seva ubicació actual.


A continuació, us oferim una petita entrevista amb les conferenciants sobre els aspectes destacats de la seva xerrada.

  • Des de quan s’excava al conjunt arqueològic de les Guixeres?

Enguany hem celebrat el quinze aniversari. L’any 2004 des de l’Institut del municipi, l’IES mig món i amb el suport de l’Ajuntament, s’endegà una petit projecte d’excavació arqueològica amb alguns estudiants. L’objectiu era acostar el patrimoni als joves a la vegada que es feia recerca intentant localitzar alguns dels elements patrimonials de la vila esmentats en la documentació històrica.

L’historiador local Albert Fàbrega, professor de l’institut en aquell moment, va tenir un paper clau per tirar endavant el projecte. L’Ajuntament hi va apostar des del principi i la propietat dels terrenys va posar totes les facilitats. Alguns d’aquells estudiants encara participen en les intervencions actualment. El fet que tots aquests agents estiguin encara implicats al projecte l’ha convertit en una actuació consolidada i d’èxit.

  • Sembla un projecte amb unes característiques especials. Com s’han desenvolupat els treballs durant aquests quinze anys?

Durant aquests anys s’hi ha actuat de manera ininterrompuda cada estiu, amb campanyes de 10 dies hàbils, sota la direcció d’Assumpta Serra primer i Ainhoa Pancorbo després, però ja des del 2010 que se’n fa càrrec l’equip actual.

En relació a les característiques del projecte, si és un projecte especial, és un projecte de poble on diverses institucions, associacions i voluntaris posen el seu granet de sorra perquè es pugui tirar endavant any rere any. L’equip d’excavació està format per una trentena de persones, principalment estudiants de l’Institut amb edats entre 14 i 16, alguns estudiants i graduats d’arqueologia i voluntaris. Tothom que hi participa se’n sent partícip i sap que col·labora en posar en valor el patrimoni del seu poble.

Totes les intervencions es realitzen amb metodologia arqueològica, per tant també ajuda a entendre i acostar com i que es fa en l’arqueologia professional.

  • Que s’hi excava? Quins són els elements més singulars?

Les primeres intervencions es van fer al mas medieval de la Vilella Vella, però des de l’any 2008 s’incorporà el temple preromànic de Sant Pere del Puig i el 2011 la torre del Puig de Sant Pere. Des d’aleshores, els esforços s’han centrat en excavar i delimitar aquest dos edificis.

L’església de Sant Pere del Puig, correspon a un edifici preromànic, amb la seva necròpolis associada, que va anar patint diverses transformacions fins que fou abandonat complement cap al segle XVII.

Sens dubte però, és la Torre del Puig de Sant Pere possiblement l’element més singular, sobretot per la seva particular tècnica constructiva. De planta quadrada, fou bastit a partir de la disposició de diferents murs concèntrics, adossats uns als altres, formant una espècie de gran plataforma esglaonada, de la qual, de moment, no coneixem altres paral·lels al territori.

A redós, de la torre i també de l’església, s’han documentat algunes petites estances, interpretades com cases, confirmant així part de la informació que esmenta la documentació històrica conservada.

  • Quines son les aportacions principals, més enllà de la localització d’aquests edificis, durant aquests anys de recerca?

El conjunt arqueològic de les Guixeres es troba fora del nucli urbà del municipi en una zona de gran riquesa geològica, amb grans afloraments de pedra de guix de fàcil extracció, d’aquí el seu nom. Doncs bé, tot sembla indicar que l’explotació d’aquest mineral va facilitar l’assentament en aquest indret ja des del segles IX-X. Això unit a les dimensions i característiques de les restes, el seu establiment i moment de màxim esplendor, segles X-XIII, suggereix que el conjunt fou el primer nucli habitat del municipi, abans que la població es traslladés definitivament a la seva ubicació actual durant el segle XIII.

  • És un jaciment esgotat? Com s’encara la recerca pels propers anys?

No, no és un jaciment esgotat tant a la torre com a la Vilella Vella encara queda força feina per fer i a l’església, tot i que està més avançada, encara hi ha part de la necròpolis per excavar. Més enllà d’aquests jaciments, a les Guixeres també es conserven forns de guix tant d’època medieval com d’època contemporània.

L’objectiu en els propers anys, és seguir avant en la recerca, i donar ús social a les restes, materialitzant la seva posada en valor per poder incloure el conjunt en les rutes turístiques del municipi.

Conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020: “Entorns de protecció de les pintures rupestres de Catalunya: propostes de delimitació i tramitació legal ”

Conferència: Entorns de protecció de les pintures rupestres de Catalunya: propostes de delimitació i tramitació legal
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 23 d’octubre de 2019, 19,00 hores

Conferenciants: Tània Álvarez i Laura Fernández
Moderadora: Maite Miró

L’any 1998 la UNESCO va incloure en la Llista de Patrimoni Mundial l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (ARAMPI). La declaració afecta 757 jaciments peninsulars, 60 dels quals es localitzen a Catalunya. Els responsables de la gestió d’aquests béns inscrits a la llista han de complir amb un seguit d’obligacions per la conservació i protecció del bé. El darrer compliment va ser l’anomenat Inventari Retrospectiu, en el qual es demanava una ampliació de la documentació disponible sobre aquests béns, posant especial èmfasi en disposar d’una major precisió en la ubicació dels abrics i coves amb manifestacions rupestres, així com en l’establiment d’un entorn de protecció que permetés una millor protecció i salvaguarda del bé i del seu entorn. El Servei d’Arqueologia i Paleontologia ha posat en marxa un pla de delimitació dels entorns de protecció dels conjunts amb pintures rupestres inclosos a la Llista de Patrimoni Mundial. Aquest projecte comprèn una actualització de la georeferenciació i de la informació documental disponible sobre cada conjunt, així com una definició dels entorns d’aquests jaciments declarats béns culturals d’interès nacional, així com la corresponent tramitació legal d’acord amb la Llei de Patrimoni Cultural Català. En aquesta tribuna exposem els primers casos que s’han tramitat aquest 2019: Cova del Taller, Cabra Feixet i el conjunt de la Cova del Cingle, la Cova del Pi i la Cova del Ramat, localitzats a les Terres de l’Ebre.


A continuació, us oferim una petita entrevista amb les conferenciants sobre els aspectes més destacats de la seva xerrada.

  • Per què s’estan tramitant els entorns de protecció de les pintures rupestres?

Segons la disposició addicional primera de la Llei del patrimoni cultural català, totes les coves, els abrics i els indrets que contenen manifestacions d’art rupestre, es declaren bé cultural d’interès nacional (BCIN), la màxima categoria de protecció que atorga la Llei. La singularitat i excepcionalitat d’aquests jaciments també va motivar la inclusió de l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (ARAMPI) com a bé integrant en la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO l’any 1998. La declaració afecta a un elevat nombre d’indrets amb art rupestre repartits per sis comunitats autònomes del llevant peninsular, 60 dels quals es localitzen a Catalunya.

Ara bé, l’any 1998 per l’elaboració de l’expedient presentat a la UNESCO, només es va incloure la coordenada geogràfica de l’abric, protegint d’aquesta manera només les pintures. No obstant això, en els darrers anys s’han establert paulatinament nous criteris  que determinen que l’art rupestre és inseparable del seu entorn paisatgístic i que un abric amb pintures rupestres s’ha de protegir dins del paisatge natural en el qual s’integra. Per aquesta raó, el Comitè de Patrimoni Mundial va sol·licitar l’anomenat Inventari Retrospectiu, en el qual es demanava una ampliació de la documentació disponible, fent especial èmfasi en disposar d’un major precisió dels abrics i coves, així com l’establiment d’una entorn de protecció, que permetés una millor salvaguarda del bé i del seu entorn.

  • Què implica i com s’ha materialitzat aquest mandat?

Aquest mandat de la UNESCO va obligar a totes les administracions autonòmiques implicades en la gestió de l’ARAMPI a dissenyar nous programes de protecció i delimitació dels entorns d’aquests jaciments. En el cas de Catalunya, des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia i dins del projecte Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya, es va posar en marxar un projecte per delimitar els entorns de protecció dels jaciments amb art rupestre inclosos en la Llista de Patrimoni Mundial.  Aquesta tasca implica una definició teòrica i metodològica dels criteris utilitzats per establir els entorns de protecció; un treball de camp per revisar i actualitzar les dades, i finalment, atorgar validesa legal a aquests entorns mitjançant la seva declaració.

La legislació catalana de patrimoni cultural ja disposa d’aquesta eina legal. L’entorn de protecció es defineix com un espai,  sigui edificat o no, que dona suport ambiental al bé, el qual ha de garantir la  conservació dels valors del bé, així com la seva correcta contemplació i estudi. En aquest sentit, la recomanació de la UNESCO s’ha pogut convertir en una eina legal per a la millora de la gestió d’aquest patrimoni excepcional.

  • Quins criteris es tenen en compte per establir aquests entorns?

Cal tenir present que la majoria d’aquests jaciments es localitzen en zones muntanyoses i boscoses, per tant, el criteri paisatgístic i orogràfic és molt determinant. En aquest sentit, s’han tingut en compte la conca visual des del propi abric o cova, l’entorn orogràfic, les unitats hidrogràfiques, el context cultural -l’existència d’altres elements culturals a la zona-, i els usos del sòl. Amb tot això, s’intenta que la declaració d’un entorn de protecció mantingui els trets distintius d’un paisatge.

Cal assenyalar  que molts d’aquests paisatges ja estan protegits per la normativa urbanística i per la normativa ambiental. Concretament, els exemples que presentem de les Terres de l’Ebre estan dins d’espais declarats PEIN o Xarxa Natura 2000, i la protecció cultural s’afegeix  a les ja existents, regulant altres usos.

  • De quina manera es millora la gestió i protecció dels jaciments d’art rupestre?

El benefici directe sobre el patrimoni és una relació dels usos més restrictiva que la que ja disposen ara mateix aquests jaciments declarats BCIN, atès que no es protegeix únicament la cova o l’abric on es localitza la pintura,  sinó que podem regular l’espai immediat a aquest abric, i tenir la capacitat i competència de controlar les activitats o infraestructures que es puguin fer en aquests espais més amplis.

Tot i que aquest projecte de delimitació dels entorns comença pels que son patrimoni mundial, i concretament s’ha començat pels ubicats a les Terres de l’Ebre, s’ha de tenir present que actualment hi ha més de 130 abrics d’art rupestre, i que per tant, tindrà continuïtat i es farà extensible a tots els jaciments amb manifestacions d’art rupestre.

La nova temporada del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020

Us presentem el programa de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020, que començarà el proper dia 23 de d’octubre, amb 17 conferències programades fins al pròxim mes de juny. Com sempre, les sessions es faran amb periodicitat quinzenal, a la sala d’actes del Palau Marc, els dimecres a les 19,00 hores. I com ja és habitual, les conferències s’emetran en streaming i els vídeos n’estaran disponibles en aquesta web a partir de l’endemà de cada xerrada.

En aquesta primera sessió de la temporada, després de la presentació del nou cicle de la Tribuna d’Arqueologia a càrrec de la directora general del Patrimoni Cultural, Elsa Ibar, començarà la primera de les conferències del cicle 2019-2020: “Entorns de protecció de les pintures rupestres de Catalunya: propostes de delimitació i tramitació legal”, a càrrec de Tània Álvarez i Laura Fernández, i moderada per Maite Miró.

| Descarregueu el programa en PDF |

 

Classe inaugural del curs 2019-2020 del màster d’Estudis Avançats en Arqueologia

El proper dimecres 25 de setembre, s’inaugura el curs 2019-2020 del Màster d’Estudis Avançats en Arqueologia de la Universitat de Barcelona amb la classe inaugural impartida pel Professor Peter Day, catedràtic de la University of Sheffield: Potters on the move: mobility and technological practice from Mycenaean Lemnos to twentieth century Lesvos.

L’acte tindrà lloc, a les 16,30 hores, a la Sala de Juntes de la Facultat de Geografia i Història (C/Montalegre, 6). Finalitzada la conferència, s’oferirà una copa de benvinguda.

Conferència “Cartaginesos i jueus conversos. El pas d’Hanníbal per Catalunya i la ciutat ilergeta d’Atanagrum” al Museu Comarcal d’Urgell-Tàrrega  

El proper Dijous 18 de juliol, a les 20,30 hores està programada, al Museu Comarcal d’Urgell-Tàrrega, la conferència que impartirà  Miquel Torres “el pas d’Hanníbal per Catalunya i la ciutat ilergeta d’Atanagrum”, dintre de la temàtica “Cartaginesos i jueus conversos”.

A la xerrada es parlarà de com es poden resseguir les traces del pas d’Hanníbal cap a Roma per terres catalanes a partir de les troballes de monedes cartagineses. Aquest pas del general cartaginès per Catalunya està documentat en les fonts antigues i també arqueològicament a la ciutat de Valls.

| Si soleu saber més sobre aquest tema, cliqueu aquí |