Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “La ciutat ibèrica de les Masies de Sant Miquel. Estat de la qüestió”

Us presentem el vídeo de la quinzena i última conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021, que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat ahir dimecres 30 de juny de 2021.

La ciutat ibèrica de les Masies de Sant Miquel. Estat de la qüestió

Conferenciants: Jordi Morer de Llorens, David Asensio Vilaró, Borja Gil Limón, Rafel Jornet Niella, Joan Sanmartí Grego i Jaume Noguera Guillen

Moderadora: Maria Adserias Sans

El jaciment ibèric de les Masies de Sant Miquel (Banyeres del Penedès) se situa en una posició central del pla del Penedès i, sens dubte, es pot definir com una ciutat que exercia la funció de capitalitat del sector oriental de la Cessetània. Gràcies a diverses actuacions anteriors al 2018 ja hi havia elements suficients per suposar l’existència d’un assentament ibèric d’entitat considerable (4,5 ha) a les Masies de Sant Miquel –de segon ordre, sols per darrere de Tarragona en l’escala de dimensions de l’antiga Cessetània- i en un estat de conservació excepcional. Entre els anys 2018 i 2020 s’hi han desenvolupat treballs de prospecció (una de pedestre intensiva i una altra de geofísica) i dues campanyes d’excavació en extensió, que han permès constatar l’existència d’una trama urbana ben organitzada i d’un poderós sistema defensiu, segurament d’influència cartaginesa. També s’ha pogut comprovar l’estat de conservació excepcional de l’assentament (entre 3,5 m i 4 m de potència estratigràfica i de conservació de determinats murs) i la inexistència de fases constructives posteriors importants. Es tracta, doncs, d’un dels conjunts arqueològics d’època ibèrica més importants i ben conservats, i no solament a Catalunya, amb un potencial informatiu enorme pel que fa a la història i la civilització d’aquest període i amb una importància patrimonial extraordinària que permetrà incloure’l, quan estigui excavat i condicionat adequadament, en qualsevol projecte de valoració del territori.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “La ciutat ibèrica de les Masies de Sant Miquel. Estat de la qüestió”

Us recordem que aquest proper dimecres 30 de juny a les 18 hores tindrà lloc la quinzena i última conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021.

La ciutat ibèrica de les Masies de Sant Miquel. Estat de la qüestió

Conferenciants: Jordi Morer de Llorens, David Asensio Vilaró, Borja Gil Limón, Rafel Jornet Niella, Joan Sanmartí Grego i Jaume Noguera Guillen

Moderadora: Maria Adserias Sans

El jaciment ibèric de les Masies de Sant Miquel (Banyeres del Penedès) se situa en una posició central del pla del Penedès i, sens dubte, es pot definir com una ciutat que exercia la funció de capitalitat del sector oriental de la Cessetània. Gràcies a diverses actuacions anteriors al 2018 ja hi havia elements suficients per suposar l’existència d’un assentament ibèric d’entitat considerable (4,5 ha) a les Masies de Sant Miquel –de segon ordre, sols per darrere de Tarragona en l’escala de dimensions de l’antiga Cessetània- i en un estat de conservació excepcional. Entre els anys 2018 i 2020 s’hi han desenvolupat treballs de prospecció (una de pedestre intensiva i una altra de geofísica) i dues campanyes d’excavació en extensió, que han permès constatar l’existència d’una trama urbana ben organitzada i d’un poderós sistema defensiu, segurament d’influència cartaginesa. També s’ha pogut comprovar l’estat de conservació excepcional de l’assentament (entre 3,5 m i 4 m de potència estratigràfica i de conservació de determinats murs) i la inexistència de fases constructives posteriors importants. Es tracta, doncs, d’un dels conjunts arqueològics d’època ibèrica més importants i ben conservats, i no solament a Catalunya, amb un potencial informatiu enorme pel que fa a la història i la civilització d’aquest període i amb una importància patrimonial extraordinària que permetrà incloure’l, quan estigui excavat i condicionat adequadament, en qualsevol projecte de valoració del territori.

La conferència tindrà lloc en directe a les 18 hores a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Els assistents podran formular qüestions i preguntes a través del xat del YouTube que els conferenciants respondran un cop finalitzada la seva exposició. Per poder formular les preguntes al xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció que té la Tribuna d’Arqueologia dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “Arqueologia medieval i paisatge espiritual: el monestir femení hospitaler d’Alguaire (segles XIII-XVII)”

Us presentem el vídeo de la catorzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021, que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat el passat dimecres 16 de juny de 2021.

Arqueologia medieval i paisatge espiritual: el monestir femení hospitaler d’Alguaire (segles XIII-XVII)

Conferenciants: Maria Soler Sala i Walter Alegría Tejedor

Moderador: Josep Gallart i Fernàndez

El monestir femení hospitaler d’Alguaire és un jaciment situat a la província de Lleida, dins del municipi d’Alguaire, sobre la Serra del Convent i en una posició privilegiada que domina la plana del Segrià. Es tracta d’un monestir femení de l’orde de l’Hospital, construït a mitjans del segle XIII i abandonat a finals del segle XVII. Les intervencions en aquest jaciment es van iniciar l’any 2016 i s’inclouen dins del projecte de recerca arqueològica finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya “Castells, monestirs i palaus. Poder, territori i paisatge (segles XII-XVII)” (CLT009/18/00046). Les excavacions arqueològiques realitzades fins avui han permès documentar l’estructura de l’església del monestir. Els vestigis localitzats mostren l’existència d’una església de grans dimensions. La nau estava coberta amb una volta sostinguda per quatre parells de pilars decorats amb columnes de mitja canya. El temple disposava de creuer i d’un absis sobrealçat, així com de dues absidioles laterals. Si bé la comunitat accedia a l’església des del claustre, la portalada principal se situava als peus de la nau i tenia un caràcter monumental. La decoració de l’església conventual era sumptuosa i rica en ornaments per a les fases medievals, però amb nombroses refeccions de factura més senzilla en època moderna. Aquesta conferència té com a objectiu donar a conèixer el projecte de recerca arqueològica que estem desenvolupant en aquest jaciment i els primers resultats que se n’han obtingut.

Taula rodona: 75è aniversari dels Cursos d’Arqueologia d’Empúries (1947-2021)

Demà divendres 18 de juny de 9 a 18 hores se celebrarà una jornada per commemorar els 75 anys dels Cursos d’Arqueologia d’Empúries.

Durant aquesta jornada tindrà lloc una taula rodona amb el títol: Els cursos de formació en Arqueologia en conjunts monumentals i arqueològics. Balanç i perspectives de futur, en el 75 aniversari dels Cursos Internacionals d’Arqueologia d’Empúries.

Amb aquesta reunió científica es vol reflexionar sobre la importància que ha tingut aquesta, i d’altres experiències de formació arqueològica, fora de l’àmbit universitari, vinculades a jaciments i conjunts monumentals per a la formació dels arqueòlegs i arqueòlogues del nostre país.

La taula rodona es podrà seguir en directe des de la seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Empúries, a través de Zoom.

Per a més informació i inscripcions cliqueu aquí

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “Arqueologia medieval i paisatge espiritual: el monestir femení hospitaler d’Alguaire (segles XIII-XVII)”

Us recordem que aquest proper dimecres 16 de juny a les 18 hores tindrà lloc la catorzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021.

Arqueologia medieval i paisatge espiritual: el monestir femení hospitaler d’Alguaire (segles XIII-XVII)

Conferenciants: Maria Soler Sala i Walter Alegría Tejedor

Moderador: Josep Gallart i Fernàndez

El monestir femení hospitaler d’Alguaire és un jaciment situat a la província de Lleida, dins del municipi d’Alguaire, sobre la Serra del Convent i en una posició privilegiada que domina la plana del Segrià. Es tracta d’un monestir femení de l’orde de l’Hospital, construït a mitjans del segle XIII i abandonat a finals del segle XVII. Les intervencions en aquest jaciment es van iniciar l’any 2016 i s’inclouen dins del projecte de recerca arqueològica finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya “Castells, monestirs i palaus. Poder, territori i paisatge (segles XII-XVII)” (CLT009/18/00046). Les excavacions arqueològiques realitzades fins avui han permès documentar l’estructura de l’església del monestir. Els vestigis localitzats mostren l’existència d’una església de grans dimensions. La nau estava coberta amb una volta sostinguda per quatre parells de pilars decorats amb columnes de mitja canya. El temple disposava de creuer i d’un absis sobrealçat, així com de dues absidioles laterals. Si bé la comunitat accedia a l’església des del claustre, la portalada principal se situava als peus de la nau i tenia un caràcter monumental. La decoració de l’església conventual era sumptuosa i rica en ornaments per a les fases medievals, però amb nombroses refeccions de factura més senzilla en època moderna. Aquesta conferència té com a objectiu donar a conèixer el projecte de recerca arqueològica que estem desenvolupant en aquest jaciment i els primers resultats que se n’han obtingut.

La conferència tindrà lloc en directe a les 18 hores a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Els assistents podran formular qüestions i preguntes a través del xat del YouTube que els conferenciants respondran un cop finalitzada la seva exposició. Per poder formular les preguntes al xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció que té la Tribuna d’Arqueologia dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “La Ruta dels Orris d’Encamp. Sis anys de recerca arqueològica a l’alta muntanya andorrana (2013-2019). Del neolític a l’època contemporània”

Us presentem el vídeo de la tretzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021 que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat ahir dimecres 2 de juny de 2021.

La Ruta dels Orris d’Encamp. Sis anys de recerca arqueològica a l’alta muntanya andorrana (2013-2019). Del neolític a l’època contemporània

Conferenciant: Josep Font Piqueras

Moderador: Xavier Llovera Massana

Des de l’any 2013 s’està desenvolupant el projecte Ruta dels Orris, amb l’objectiu de realçar diversos conjunts històrics pastorals de l’alta muntanya d’Encamp (Andorra). En un context de complexitat pel que suposen les ocupacions temporals, la recerca arqueològica en aquests anys ha permès descobrir i conèixer l’evolució inèdita dels orris des de finals de l’època medieval fins als nostres dies. Paral·lelament, fins al 2019, l’estudi ha suposat també la descoberta d’un establiment d’època romana, destinat a una probable explotació aurífera i argentífera prolongada durant segles, de dos assentaments de finals del neolític i de dos túmuls megalítics. Aquests descobriments suposen una novetat significativa en l’arqueologia de l’alta muntanya i, especialment, en l’andorrana.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “La Ruta dels Orris d’Encamp. Sis anys de recerca arqueològica a l’alta muntanya andorrana (2013-2019). Del neolític a l’època contemporània”

Us recordem que aquest proper dimecres 2 de juny a les 18 hores tindrà lloc la tretzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021.

La Ruta dels Orris d’Encamp. Sis anys de recerca arqueològica a l’alta muntanya andorrana (2013-2019). Del neolític a l’època contemporània

Conferenciant: Josep Font Piqueras

Moderador: Xavier Llovera Massana

Des de l’any 2013 s’està desenvolupant el projecte Ruta dels Orris, amb l’objectiu de realçar diversos conjunts històrics pastorals de l’alta muntanya d’Encamp (Andorra). En un context de complexitat pel que suposen les ocupacions temporals, la recerca arqueològica en aquests anys ha permès descobrir i conèixer l’evolució inèdita dels orris des de finals de l’època medieval fins als nostres dies. Paral·lelament, fins al 2019, l’estudi ha suposat també la descoberta d’un establiment d’època romana, destinat a una probable explotació aurífera i argentífera prolongada durant segles, de dos assentaments de finals del neolític i de dos túmuls megalítics. Aquests descobriments suposen una novetat significativa en l’arqueologia de l’alta muntanya i, especialment, en l’andorrana.

La conferència tindrà lloc en directe a les 18 hores a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Els assistents podran formular qüestions i preguntes a través del xat del YouTube que el conferenciant respondrà un cop finalitzada la seva exposició. Per poder formular les preguntes al xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció que té la Tribuna d’Arqueologia dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “La intervenció arqueològica al jaciment de Can Garrofa, Aiguaviva (Gironès). Un sitjar dels segles III-II aC més enllà de l’emmagatzematge”

Us presentem el vídeo de la dotzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021 que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat ahir dimecres 19 de maig de 2021.

La intervenció arqueològica al jaciment de Can Garrofa, Aiguaviva (Gironès). Un sitjar dels segles III-II aC més enllà de l’emmagatzematge

Conferenciants: Esther Medina Guerrero i Laura Aymerich Vilarrasa

Moderador: David Asensio Vilaró

Entre els mesos de desembre del 2019 i setembre del 2020 es desenvolupà una intervenció arqueològica en el context de les obres d’execució del projecte d’urbanització de Can Garrofa (Aiguaviva, Gironès). El jaciment fou localitzat durant les obres d’un projecte previ l’any 2009 que fou ajornat i finalment modificat en l’actualitat. La intervenció ha posat al descobert 175 estructures excavades en el subsol, la major part de les quals corresponen a sitges amortitzades com a abocadors. Quant a la seva distribució, l’estratigrafia indica que en una primera fase, durant el segle III aC, el sitjar funcionava en una zona sorrenca que es va col·lapsar per l’alta densitat i la considerable fondària de les estructures, probablement en el context d’algun fenomen meteorològic advers. Durant el segle II aC l’activitat es traslladà pocs metres al sud, en un espai de llims carbonatats, on s’excavaren sitges menys profundes i majoritàriament cilíndriques. Cal afegir que també es varen documentar altres anomalies estratigràfiques amb menys desenvolupament vertical, potser per funcionalitat o per un pitjor estat de conservació, que podrien pertànyer a una cronologia anterior. Pel que fa a les troballes, destaca la presència d’un forn ovalat concordant amb el model grec, un ampli repertori ceràmic representatiu del període, una fíbula zoomorfa, una clau de porta i abundants restes de fauna, algunes en connexió corresponent a tres gossos, tres ovicaprins i restes inconnexes de bou, suid i cavall. Hi ha altres continguts de caràcter excepcional, com una inhumació d’una dona adulta al fons d’una sitja i la panòplia d’un guerrer iber, constituïda únicament per metall, els elements de la qual apareixen deformats i doblegats.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “La intervenció arqueològica al jaciment de Can Garrofa, Aiguaviva (Gironès). Un sitjar dels segles III-II aC més enllà de l’emmagatzematge”

Us recordem que aquest proper dimecres 19 de maig a les 18 hores tindrà lloc la dotzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021.

La intervenció arqueològica al jaciment de Can Garrofa, Aiguaviva (Gironès). Un sitjar dels segles III-II aC més enllà de l’emmagatzematge

Conferenciants: Esther Medina Guerrero i Laura Aymerich Vilarrasa

Moderador: David Asensio Vilaró

Entre els mesos de desembre del 2019 i setembre del 2020 es desenvolupà una intervenció arqueològica en el context de les obres d’execució del projecte d’urbanització de Can Garrofa (Aiguaviva, Gironès). El jaciment fou localitzat durant les obres d’un projecte previ l’any 2009 que fou ajornat i finalment modificat en l’actualitat. La intervenció ha posat al descobert 175 estructures excavades en el subsol, la major part de les quals corresponen a sitges amortitzades com a abocadors. Quant a la seva distribució, l’estratigrafia indica que en una primera fase, durant el segle III aC, el sitjar funcionava en una zona sorrenca que es va col·lapsar per l’alta densitat i la considerable fondària de les estructures, probablement en el context d’algun fenomen meteorològic advers. Durant el segle II aC l’activitat es traslladà pocs metres al sud, en un espai de llims carbonatats, on s’excavaren sitges menys profundes i majoritàriament cilíndriques. Cal afegir que també es varen documentar altres anomalies estratigràfiques amb menys desenvolupament vertical, potser per funcionalitat o per un pitjor estat de conservació, que podrien pertànyer a una cronologia anterior. Pel que fa a les troballes, destaca la presència d’un forn ovalat concordant amb el model grec, un ampli repertori ceràmic representatiu del període, una fíbula zoomorfa, una clau de porta i abundants restes de fauna, algunes en connexió corresponent a tres gossos, tres ovicaprins i restes inconnexes de bou, suid i cavall. Hi ha altres continguts de caràcter excepcional, com una inhumació d’una dona adulta al fons d’una sitja i la panòplia d’un guerrer iber, constituïda únicament per metall, els elements de la qual apareixen deformats i doblegats

La conferència tindrà lloc en directe a les 18 hores a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Els assistents podran formular qüestions i preguntes a través del xat del YouTube que les conferenciants respondran un cop finalitzada la seva exposició. Per poder formular les preguntes al xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció que té la Tribuna d’Arqueologia dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “Paisatges de conflicte i de poder. Els gravats medievals del Solà de Saurí (Pallars Sobirà)”

Us presentem el vídeo de l’onzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021 que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat ahir dimecres 21 d’abril de 2021.

Paisatges de conflicte i de poder. Els gravats medievals del Solà de Saurí (Pallars Sobirà)

Conferenciants: Ermengol Gassiot Ballbè, Oscar Augé Martínez i Thomas Huet

Moderadors: Marta Monjo Gallego i Pere Campmajó

L’any 2018 un grup de veïnes i veïns de la vall va informar de la troballa de diversos gravats a l’aire lliure a la zona coneguda com el Solà de Saurí, a la vall d’Àssua (Pallars Sobirà). Posteriorment, els anys 2019 i 2020, per encàrrec del Servei d’Arqueologia i Paleontologia, des del Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya de la UAB-CSIC, amb la col·laboració activa dels veïns esmentats, s’han dut a terme dues campanyes de prospecció i documentació dels gravats. Aquestes han permès documentar més de 2.000 gravats sobre roca disposats al llarg de quatre quilòmetres del vessant del Solà de Saurí, entre 1.200 i 2.000 metres d’altitud. Els motius representats són diversos: imatges antropomorfes, zoomorfes, tècniques, vegetals, geomètriques i cristianes, així com inscripcions. Si bé s’hi han pogut distingir gravats recents, la majoria formen un conjunt coherent i aparentment de la mateixa època. En aquest conjunt destaquen les representacions de soldats, a dalt de cavall i a peu, i d’armes. També són freqüents les representacions de cacera i de músics cortesans tocant amb cornamuses de tipus occità. Armes, vestimentes i instruments musicals permeten situar aquest conjunt a la baixa edat mitjana. A banda, s’han documentat a la mateixa zona alguns gravats “naviformes” que cronològicament poden ser més antics. Tot plegat, tant les seves dimensions com la diversitat, fa que els gravats del Solà de Saurí siguin un conjunt excepcional i inèdit a la serralada pirinenca.