Us presentem el vídeo de la segona conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023 que es va oferir ahir dimecres 15 de març.
Les intervencions arqueològiques al Castell-Lliuró de Castellnou d’Ossó (Ossó de Sió, l’Urgell). Primeres dades arqueològiques de la fortificació
Conferenciant: Jordi Morera Camprubí (Catarqueòlegs, SL)
Moderador: Francesc Tuset (IAUB, ERAAUB)
Durant l’any 2022 es van realitzar dues intervencions arqueològiques al Castell-Lliuró de Castellnou d’Ossó, en les quals es va poder excavar una part del seu interior i de la torre cilíndrica. Les actuacions es realitzaren en el marc d’un projecte de recuperació del castell, signat per l’arquitecte Antoni Martí, i que comptà amb finançament de la Diputació de Lleida, de la Generalitat de Catalunya i del mateix Ajuntament d’Ossó de Sió. Aquesta fortificació està formada per una gran muralla perimetral arquejada, feta de grans blocs ciclopis, i una torre cilíndrica a l’interior, realitzada amb un aparell de carreuat més petit. Tradicionalment, s’havia considerat el mur exterior de cronologia romana i la torre d’època medieval, tot i que mai s’hi havia realitzat cap tipus d’intervenció arqueològica. Els treballs es van centrar sobretot en l’excavació del pati existent entre les dues construccions, i el resultat fou la localització d’una retícula d’estructures muràries que articulen l’espai i que conformen tot un seguit d’estances, amb una cronologia d’època baixmedieval. En qualsevol cas, foren abandonades i amortitzades definitivament en algun moment del segle XV. Pel que fa a la torre cilíndrica de l’interior i la muralla perimetral, continua sent una incògnita la seva construcció i totes les possibilitats segueixen obertes.
L’estiu de 2021, el veí de Tortellà, Sr. Tomàs Agüero Cabo, va descobrir unes representacions d’art rupestre esquemàtic pintades a les balmes de la Mariana i Bellavista, a l’alta Garrotxa. Es tracta de les primeres troballes de pintures rupestres en abrics a l’aire lliure a la província de Girona. Aquests murals estan formats per tipologies de figures esquemàtiques desenvolupades a la península Ibèrica a partir del neolític i perduren fins a època protohistòrica. El repertori iconogràfic de la documentació que presentem està format, principalment, per figures antropomorfes, agrupacions de punts, digitacions, pectiformes, possibles ídols oculats i altres elements geomètrics que mostren analogies amb altres conjunts repartits en tot el territori peninsular. L’estat de conservació d’aquests murals està molt alterat per fenòmens bioquímics i antròpics. El suport de les pintures presenta potents recobriments de carbonat càlcic i formacions de colònies d’algues que l’han alterat notablement.
El proper dissabte, dia 4 de març, comença el nou cicle de conferències que organitza el Museu Arqueològic de l’Esquerda.
Tribuna d’Arqueologia és un cicle de conferències anual que organitza el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura amb l’objectiu de donar a conèixer les novetats de les investigacions arqueològiques i paleontològiques fetes a Catalunya, així com dels treballs realitzats a l’exterior que puguin ser d’interès en relació amb l’arqueologia catalana i les novetats en la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic català. Un cop finalitzat el cicle de conferències, la revista digital Tribuna d’Arqueologia compila els articles de les conferències de cada temporada.
El Gabinet Numismàtic de Catalunya organitza aquest curs amb l’objectiu d’iniciar el públic no especialitzat en el coneixement de la moneda en circulació a la península Ibèrica a l’antiguitat. El curs, impartit per la numismàtica Maria Clua, recupera en aquesta quarta edició el format presencial i s’estructura en quatre sessions en les que es combina la teoria i la pràctica. A la primera, s’explicaran les característiques fonamentals de la moneda i la metodologia de treball numismàtica. A les tres restants, es presentaran, de manera pràctica, les principals sèries monetàries peninsulars –grega, semita, ibera i romana- i com cal procedir a la seva identificació i documentació.
Enguany fa 20 anys que va finalitzar la intervenció arqueològica a l’antic mercat del Born, que va posar al descobert 8.000 m2 del barri de la Ribera enderrocat per la construcció d’una ciutadella militar. El bon estat de conservació i la possibilitat de donar a conèixer les restes d’un espai urbà d’origen medieval amb una darrera fase de final del segle XVII i inici del segle XVIII, van facilitar la conservació de les restes arqueològiques, la suspensió del projecte de construcció de la biblioteca provincial i la transformació de l’antic mercat del Born en un centre cultural. Fins l’any 2014, les intervencions arqueològiques al subsol eren subsidiàries de les obres de construcció del centre cultural. A partir de 2016 es va continuar amb la recerca arqueològica amb l’objectiu principal de donar continuïtat a l’estudi de les restes excavades i dels testimonis materials, així com el d’aprofundir en el coneixement d’aquelles parts no estudiades. Per assolir-ho, es va plantejar una intervenció arqueològica anual en un punt del conjunt arqueològic on no s’hagués esgotat l’estratigrafia prèviament. El treball conjunt d’arqueòlegs i restauradors va fer possible l’aixecament de paviments i l’excavació sistemàtica del subsol. Les diferents intervencions arqueològiques van permetre documentar totes les fases constructives dels àmbits estudiats i, en un dels casos, fases anteriors a la construcció del barri en aquest punt.
