Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020: “Entorns de protecció de les pintures rupestres de Catalunya: propostes de delimitació i tramitació legal ” (en directe per internet)

Conferència: Entorns de protecció de les pintures rupestres de Catalunya: propostes de delimitació i tramitació legal
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 23 d’octubre de 2019, 19,00 hores

Conferenciants: Tània Álvarez i Laura Fernández
Moderadora: Maite Miró

El proper dimecres dia 23 d’octubre de 2019, a partir de les 19,00h, a la sala d’actes del Palau Marc (Rambla de Santa Mònica, 8, Barcelona), inaugurem la nova temporada de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020,  que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia, que presentarà Elsa Ibar, directora General del Patrimoni Cultural. Seguidament, començarà la primera de les xerrades programades: “Entorns de protecció de les pintures rupestres de Catalunya: propostes de delimitació i tramitació legal”.

L’any 1998 la UNESCO va incloure en la Llista de Patrimoni Mundial l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (ARAMPI). La declaració afecta 757 jaciments peninsulars, 60 dels quals es localitzen a Catalunya. Els responsables de la gestió d’aquests béns inscrits a la llista han de complir amb un seguit d’obligacions per la conservació i protecció del bé. El darrer compliment va ser l’anomenat Inventari Retrospectiu, en el qual es demanava una ampliació de la documentació disponible sobre aquests béns, posant especial èmfasi en disposar d’una major precisió en la ubicació dels abrics i coves amb manifestacions rupestres, així com en l’establiment d’un entorn de protecció que permetés una millor protecció i salvaguarda del bé i del seu entorn. El Servei d’Arqueologia i Paleontologia ha posat en marxa un pla de delimitació dels entorns de protecció dels conjunts amb pintures rupestres inclosos a la Llista de Patrimoni Mundial. Aquest projecte comprèn una actualització de la georeferenciació i de la informació documental disponible sobre cada conjunt, així com una definició dels entorns d’aquests jaciments declarats béns culturals d’interès nacional, així com la corresponent tramitació legal d’acord amb la Llei de Patrimoni Cultural Català. En aquesta tribuna exposem els primers casos que s’han tramitat aquest 2019: Cova del Taller, Cabra Feixet i el conjunt de la Cova del Cingle, la Cova del Pi i la Cova del Ramat, localitzats a les Terres de l’Ebre.

La conferència, a càrrec de Tània Álvarez i Laura Fernández, estarà moderada per Maite Miró. La sessió s’emetrà en directe per vídeostreaming a l’enllaç https://cultura.gencat.cat/ca/endirecte/. Si voleu fer comentaris o preguntes pels ponents les podreu fer en els comentaris a aquest post o a Twitter amb el hashtag #tribuna2019


A continuació, us oferim una petita entrevista amb les conferenciants sobre els aspectes més destacats de la seva xerrada.

  • Per què s’estan tramitant els entorns de protecció de les pintures rupestres?

Segons la disposició addicional primera de la Llei del patrimoni cultural català, totes les coves, els abrics i els indrets que contenen manifestacions d’art rupestre, es declaren bé cultural d’interès nacional (BCIN), la màxima categoria de protecció que atorga la Llei. La singularitat i excepcionalitat d’aquests jaciments també va motivar la inclusió de l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (ARAMPI) com a bé integrant en la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO l’any 1998. La declaració afecta a un elevat nombre d’indrets amb art rupestre repartits per sis comunitats autònomes del llevant peninsular, 60 dels quals es localitzen a Catalunya.

Ara bé, l’any 1998 per l’elaboració de l’expedient presentat a la UNESCO, només es va incloure la coordenada geogràfica de l’abric, protegint d’aquesta manera només les pintures. No obstant això, en els darrers anys s’han establert paulatinament nous criteris  que determinen que l’art rupestre és inseparable del seu entorn paisatgístic i que un abric amb pintures rupestres s’ha de protegir dins del paisatge natural en el qual s’integra. Per aquesta raó, el Comitè de Patrimoni Mundial va sol·licitar l’anomenat Inventari Retrospectiu, en el qual es demanava una ampliació de la documentació disponible, fent especial èmfasi en disposar d’un major precisió dels abrics i coves, així com l’establiment d’una entorn de protecció, que permetés una millor salvaguarda del bé i del seu entorn.

  • Què implica i com s’ha materialitzat aquest mandat?

Aquest mandat de la UNESCO va obligar a totes les administracions autonòmiques implicades en la gestió de l’ARAMPI a dissenyar nous programes de protecció i delimitació dels entorns d’aquests jaciments. En el cas de Catalunya, des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia i dins del projecte Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya, es va posar en marxar un projecte per delimitar els entorns de protecció dels jaciments amb art rupestre inclosos en la Llista de Patrimoni Mundial.  Aquesta tasca implica una definició teòrica i metodològica dels criteris utilitzats per establir els entorns de protecció; un treball de camp per revisar i actualitzar les dades, i finalment, atorgar validesa legal a aquests entorns mitjançant la seva declaració.

La legislació catalana de patrimoni cultural ja disposa d’aquesta eina legal. L’entorn de protecció es defineix com un espai,  sigui edificat o no, que dona suport ambiental al bé, el qual ha de garantir la  conservació dels valors del bé, així com la seva correcta contemplació i estudi. En aquest sentit, la recomanació de la UNESCO s’ha pogut convertir en una eina legal per a la millora de la gestió d’aquest patrimoni excepcional.

  • Quins criteris es tenen en compte per establir aquests entorns?

Cal tenir present que la majoria d’aquests jaciments es localitzen en zones muntanyoses i boscoses, per tant, el criteri paisatgístic i orogràfic és molt determinant. En aquest sentit, s’han tingut en compte la conca visual des del propi abric o cova, l’entorn orogràfic, les unitats hidrogràfiques, el context cultural -l’existència d’altres elements culturals a la zona-, i els usos del sòl. Amb tot això, s’intenta que la declaració d’un entorn de protecció mantingui els trets distintius d’un paisatge.

Cal assenyalar  que molts d’aquests paisatges ja estan protegits per la normativa urbanística i per la normativa ambiental. Concretament, els exemples que presentem de les Terres de l’Ebre estan dins d’espais declarats PEIN o Xarxa Natura 2000, i la protecció cultural s’afegeix  a les ja existents, regulant altres usos.

  • De quina manera es millora la gestió i protecció dels jaciments d’art rupestre?

El benefici directe sobre el patrimoni és una relació dels usos més restrictiva que la que ja disposen ara mateix aquests jaciments declarats BCIN, atès que no es protegeix únicament la cova o l’abric on es localitza la pintura,  sinó que podem regular l’espai immediat a aquest abric, i tenir la capacitat i competència de controlar les activitats o infraestructures que es puguin fer en aquests espais més amplis.

Tot i que aquest projecte de delimitació dels entorns comença pels que son patrimoni mundial, i concretament s’ha començat pels ubicats a les Terres de l’Ebre, s’ha de tenir present que actualment hi ha més de 130 abrics d’art rupestre, i que per tant, tindrà continuïtat i es farà extensible a tots els jaciments amb manifestacions d’art rupestre.

La nova temporada del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020

Us presentem el programa de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020, que començarà el proper dia 23 de d’octubre, amb 17 conferències programades fins al pròxim mes de juny. Com sempre, les sessions es faran amb periodicitat quinzenal, a la sala d’actes del Palau Marc, els dimecres a les 19,00 hores. I com ja és habitual, les conferències s’emetran en streaming i els vídeos n’estaran disponibles en aquesta web a partir de l’endemà de cada xerrada.

En aquesta primera sessió de la temporada, després de la presentació del nou cicle de la Tribuna d’Arqueologia a càrrec de la directora general del Patrimoni Cultural, Elsa Ibar, començarà la primera de les conferències del cicle 2019-2020: “Entorns de protecció de les pintures rupestres de Catalunya: propostes de delimitació i tramitació legal”, a càrrec de Tània Álvarez i Laura Fernández, i moderada per Maite Miró.

| Descarregueu el programa en PDF |

 

Classe inaugural del curs 2019-2020 del màster d’Estudis Avançats en Arqueologia

El proper dimecres 25 de setembre, s’inaugura el curs 2019-2020 del Màster d’Estudis Avançats en Arqueologia de la Universitat de Barcelona amb la classe inaugural impartida pel Professor Peter Day, catedràtic de la University of Sheffield: Potters on the move: mobility and technological practice from Mycenaean Lemnos to twentieth century Lesvos.

L’acte tindrà lloc, a les 16,30 hores, a la Sala de Juntes de la Facultat de Geografia i Història (C/Montalegre, 6). Finalitzada la conferència, s’oferirà una copa de benvinguda.

Conferència “Cartaginesos i jueus conversos. El pas d’Hanníbal per Catalunya i la ciutat ilergeta d’Atanagrum” al Museu Comarcal d’Urgell-Tàrrega  

El proper Dijous 18 de juliol, a les 20,30 hores està programada, al Museu Comarcal d’Urgell-Tàrrega, la conferència que impartirà  Miquel Torres “el pas d’Hanníbal per Catalunya i la ciutat ilergeta d’Atanagrum”, dintre de la temàtica “Cartaginesos i jueus conversos”.

A la xerrada es parlarà de com es poden resseguir les traces del pas d’Hanníbal cap a Roma per terres catalanes a partir de les troballes de monedes cartagineses. Aquest pas del general cartaginès per Catalunya està documentat en les fonts antigues i també arqueològicament a la ciutat de Valls.

| Si soleu saber més sobre aquest tema, cliqueu aquí |

Cicle de conferències sobre Madîna Balaghí al Museu de la Noguera

El Museu de la Noguera acollirà un cicle de conferències sobre Madîna Balaghí entre el proper dilluns 15 de juliol i el 27 de juliol, coorganitzat pel mateix museu i el Grup de Recerca Arqueològica Agrària de l’Edat Mitjana.

Les xerrades es realitzaran al Museu de la Noguera (plaça dels Comtes d’Urgell, 5, Balaguer) a les 17,00 hores, a excepció de la del dia 26 de juliol (Resultats de la campanya d’excavació de juliol 2019 al Pla d’Almatà), que es farà al jaciment Pla d’Almatà, a les 19,00 hores.

Programa

  • 15 de juliol. “La recerca feta al Pla d’Almatà fins l’actualitat”. C. Alòs (M. de la Noguera), E. Solanes (M. de la Noguera) i M. Monjo (D. de Cultura de la Generalitat de Catalunya). 16 de juliol. Ceràmica andalusina: repertoris i tècniques de fabricació. H. Kirchner (U. Autònoma de Barcelona).
  • 17 de juliol. “Ceràmica andalusina de Balaguer”. C. Alòs (M. de la Noguera), E. Solanes (M. de la Noguera) i M. Monjo (D. de Cultura de la Generalitat de Catalunya).
  • 19 de juliol. “Arqueologia funerària i antropologia física a al-Àndalus”. J. Olivé (U. Autònoma de Barcelona) .
  • 22 de juliol. “Identifiquem les tècniques constructives andalusines a la vall de l’Ebre (segles VIII-XII)”. J. Brufal (U. Autònoma de Barcelona).
  • 23 de juliol. “El sistema hidràulic de la sèquia de Balaguer”. H. Kirchner i A. Cosa (U. Autònoma de Barcelona).
  • 26 de juliol. “Resultats de la campanya d’excavació de juliol 2019 al Pla d’Almatà”. Equip d’excavació. Punt de reunió: pàrquing del Santuari.
  • 27 de juliol. “Paisajes de conquista: aproximaciones y métodos”. G. García-Contreras (U. de Granada), A. Pluskowski (U. of Reading) i R. Barnerjea (U. of Reading).

Les xerrades d’aquest cicle tindran una durada de 30-45 minuts.

Curs teoricopràctic d’arqueologia ibèrica 2019: Excavacions als jaciments dels Vilars (Arbeca, les Garrigues) i Gebut (Soses, el Segrià)

En el marc del nou projecte quadriennal 2018-2021, que subvenciona l’OSIC : La fortalesa dels Vilars i l’oppidum de Gebut: Gènesi, identitat i heterogeneïtat en l’ethnos ilerget (CLT009/18/00039) i amb el suport dela Universitat de Lleida i dels Ajuntaments d’Arbeca i Soses, s’ha organitzat un nou curs teoricopràctic d’arqueologia que es desenvoluparà a Arbeca i Soses del l’1 al 19 de juliol, amb l’objectiu d’introduir els participants en el conjunt de tasques que comporta la recerca arqueològica sobre el terreny. Els curs s’integra també dins de les activitats de la Universitat d’estiu de la Universitat de Lleida.

La participació implica l’excavació pràctica i la formació en el conjunt de tasques del registre arqueològic: fitxes documentals, planimetria, rentat, tria i classificació de materials mobles. Integra igualment les tasques derivades del sistema de mostratge, rentat de terres per flotació o columna, tria i classificació de les mostres recuperades.

Paral·lelament, s’impartiran altres classes teòriques relacionades amb la metodologia arqueològica i amb la problemàtica de la primera edat del ferro i el procés d’iberització en l’àrea ilergeta i el nord-est de la península Ibèrica, que complementaran la formació adquirida sobre el terreny.

Aquest curs s’adreça especialment a l’alumnat dels graus d’Història o d’Arqueologia, amb interès per conèixer la metodologia arqueològica pràctica de camp, complement essencial de les classes bàsicament teòriques impartides en les aules universitàries. Així mateix, el curs està obert a totes les persones interessades en l’arqueologia en general o en la problemàtica arqueològica de la primera edat del ferro i el sorgiment i desenvolupament de la cultura ibèrica. Tot i així, en cas que la demanda del curs sigui superior a les places ofertes, la selecció es farà en funció dels criteris establerts pel Grup d’Investigació Prehistòrica.

Llengua del curs: Català i castellà
Coordinació: Joan B. López Melcion (Departament d’Història de la UdL)
Equip docent: Natàlia Alonso Martínez (UdL), Mònica Bouso García (UdL), Emili Junyent Sánchez (UdL), Joan B. López Melcion (UdL) i Miguel Tarongi Chavarri (UdL). Les sessions pràctiques comptaran amb la col·laboració de: Joan Bernal Capdevila, Alba Castellano Aragonés, Jordi Martínez Majoral, Georgina Prats, Sergi González, Andreu Moya Garra, Josep Antoni Oliva Rialp i Sílvia Vila Moreiras (Grup d’Investigació Prehistòrica de la UdL)
Durada: 130 hores lectives
Espai: Jaciments arqueològics de la fortalesa dels Vilars (Arbeca, les Garrigues) i oppidum de Gebut (Soses, Segrià)
Preu: matrícula gratuïta. El curs assumeix l’allotjament i manutenció de tots els participants
Places: 20

Read More »

Sessions formatives al Born “L’arqueologia al Born, molt més que excavar”

El dimarts 2 de juliol començarà la primera de les sessions formatives que s’han programat enguany al Born Centre de Cultura i Memòria, amb ocasió de la represa de les tasques d’excavació arqueològica, que es desenvolupen des de fa 4 anys en el marc d’un conveni de pràctiques amb les universitats de Barcelona i Autònoma de Barcelona, plantejades com a camp d’aprenentatge per als futurs arqueòlegs.

En aquest marc, s’han programat unes sessions de formació per aprofundir en diversos aspectes relatius a la recerca arqueològica, dutes a terme per especialistes col·laboradors del projecte. Aquesta edició, titulada “L’arqueologia al Born, molt més que excavar”, te un objectiu marcadament didàctic i divulgatiu, les sessions estaran obertes a tots aquells que estiguin interessats a saber i entendre, des del procés de recerca fins als resultats finals, tant de dades històriques com de valoració i museïtzació del patrimoni arqueològic de Barcelona.

Entrada gratuïta amb aforament limitat. Cal fer la inscripció prèvia al telèfon 932 566 850 o a reserveselbornccm@eicub.net
Lloc: sala Annex del Born Centre de Cultura i Memòria (carrer Comercial, 5)

| Descarregueu el díptic amb el programa complet i altres informacions en PDF |

Xerrada dels “Divendres… Història” i altres activitats del CIPAG pel proper cap de setmana

El proper divendres 7 de juny de 2019 tindrà lloc una nova sessió del cicle “Els divendres… Història” del present curs 2018-19, que organitza el Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia Garraf-Ordal, amb la xerrada “El Garraf-Ordal durant les edats dels metalls. Més de dos mil·lenis d’història”, que anirà a càrrec de la Doctora M. Àngels Petit. A més, el CIPAJ ha programat també pel dissabte 8 els Forums de l’Espluga, i pel diumenge 9 la Jornada de l’Associacionisme amb l’Itinerari del carst “El Ferret”, guiat gratuïtament per a celebrar aquesta jornada.

“Els divendres… Història” pretén apropar a estudiants, arqueòlegs, investigadors, historiadors, museus, centres d’estudis, entitats culturals, estudiosos i públic en general els problemes de la prehistòria i la història a l’entorn del massís de Garraf, aprofundint en temes concrets que aniran desgranant els investigadors que actualment estan treballant en els diferents projectes de recerca encetats al massís.

Els actes estan oberts a tothom

Tribuna d’Arqueologia 2018-2019: “El Castell de Segur (Veciana, Anoia)”

Conferència: El Castell de Segur (Veciana, Anoia)
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 10 d’abril de 2019, 19,00 hores

Conferenciant: Eduard Píriz
Moderador: Xavier Fierro

Les intervencions realitzades al castell de Segur ens han permès establir tres moments constructius del monument. El primer, previ al segle XIII, el segon entre el segle XIII i finals del segle XV, i per últim el tercer a partir de finals del segle XV fins a inicis del XVI. Aquests moments marquen l’evolució d’una fortalesa austera de l’edat mitjana fins a un castell-palau d’època moderna.

El castell de Segur va ser enderrocat per ordre del virrei de Catalunya entre el mes de maig i el de juny de l’any 1616, com a cobrament d’una sanció imposada a Miquel de Calders, senyor de Segur, i com exemple per a la resta de fautors de bandolers pertanyents a la petita noblesa rural catalana.




A continuació, us oferim una petita entrevista amb Eduard Píriz sobre els aspectes més destacats de la seva conferència.

  • Perquè s’havia perdut en la memòria l’existència d’un castell a la població de Segur?

El castell de Segur va ser el centre de poder que gestionava tota la baronia de Segur. Gairebé des del seu origen ha estat associat a la família Calders, que l’any 1380 va comprar la plena jurisdicció a l’infant Joan, futur rei Joan I. A diferència d’altres castells, el de Segur va ser residència senyorial durant tota l’edat mitjana i la família Calders no el va abandonar fins que l’any 1616 va ser enderrocat per ordre del virrei de Catalunya.

Francisco Fernández de la Cueva, duc d’Alburquerque, com a virrei de Catalunya, en la seva persecució del bandolerisme al Principat, va demanar soldats al rei per donar compliment a les resolucions fixades a tal efecte. La primera actuació dels soldats va ser l’enderrocament del castell de Segur propietat del noble Miquel de Calders a qui es considerava fautor de bandolers. Així doncs, a mitjans de juny de l’any 1616 el castell estava enderrocat. La família Calders va traslladar la seva residència i es va iniciar un procés de deteriorament i espoli continuat de totes les estructures del castell. A finals del segle XIX, ja s’havia perdut tota referència del castell.

  • Quina és la importància del castell de Segur?

Les restes del castell de Segur ens il·lustren de forma molt clara l’evolució constructiva d’un petit castell de frontera fins a la seva transformació en un palau-residència senyorial de la petita noblesa rural de finals del segle XV o principis del segle XVI.

El castell de Segur té el seu origen cap al segle XI com a castell de frontera ubicat en un territori inestable. Les traces arquitectòniques de la planta circular, localitzades al centre del castell, defineixen una antiga torre cilíndrica de grans dimensions que quan perd la seva funcionalitat (possiblement cap al segle XIII), va ser desmuntada per la construcció d’altres estructures.

Posteriorment, cap finals del segle XIV, el castell disposa d’una muralla perimetral defensada per bestorres a les arestes que tanca un recinte castral on també cal situar la residència del senyor de la baronia de Segur. Aquesta muralla es troba associada a un fossat que devia guardar el flanc nord-oest.

Un cop finalitzada la Guerra Civil Catalana, una nova reforma del castell adapta les estructures existents per transformar-lo en un palau-residència de planta rectangular, amb un pati central i quatre torres de funció defensiva i alhora ornamental a cada cantonada. Els elements arquitectònics ornamentals recuperats durant les intervencions ens porten a entendre que el palau-residència gaudia d’una gran riquesa sobretot durant el segle XVI.

El fet d’haver estat enderrocat l’any 1616 i haver perdut la seva funcionalitat com a residència senyorial i com a centre de la baronia de Segur, fa que no s’hagi fet cap altra construcció prou important com per desfigurar l’aspecte de l’edifici de finals del segle XVI. Hem pogut estudiar les estructures constructives d’un castell-palau català de finals del segle XV principis del XVI. 

  • Quin element amagat dona una peculiaritat especial al castell de Segur?

Des de l’interior del castell, excavat al paviment, hem recuperat unes escales tallades al terreny natural que condueixen a una porta formada per brancals i llinda de pedra treballada, que dona accés a un túnel que sortia del recinte central del castell. Aquest túnel està format per parets laterals de maçoneria de pedra irregular i volta, també de pedra, disposada a llibret i construïda amb encofrat de fusta.

Creiem que aquest és el túnel a que es refereix un soldat castellà, quan va escriure l’any 1616 un diari sobre les actuacions que van executar al Principat, per ordre del virrei. En aquest text diu que durant l’enderroc del castell de Segur van trobar dins d’un túnel, que sortia del castell i portava a la capella de Sant Miquel, les caixes de la moneda robada el 1613 a un comboi reial que la portava cap a Barcelona per embarcar, i així pagar els banquers genovesos que estaven finançant els terços de Flandes.

  • Quin futur immediat li espera al castell de Segur?

Des de l’ajuntament de Veciana, municipi al qual pertany Segur, conjuntament amb el Servei del Patrimoni Local de la Diputació de Barcelona, s’han promocionat tots els estudis i totes les actuacions que s’hi han realitzat fins a dia d’avui. La voluntat municipal passa per finalitzar les actuacions d’estudi, consolidació i restauració del castell per adequar-lo a la visita pública.

XXIX Seminari d’història monetària de la Corona d’Aragó  “Les dues cares de l’Emperador. Carles V a la moneda i a la medalla”

Carles I. Mig ducat de Nàpols de l’emperador Carles, 1552 Carles I. Escut de Barcelona de l’emperador Carles, 1535
Carles I. Mig ducat de Nàpols de l’emperador Carles, 1552
Carles I. Escut de Barcelona de l’emperador Carles, 1535

Els dimarts 14 i dijous i 16 de maig de 2019, tindrà lloc el 29è Seminari d’història monetària de la Corona d’Aragó, organitzat pel Gabinet Numismàtic del MNAC, que enguany es dedica a Carles V, la moneda i la medalla, amb el títol  “Les dues cares de l’Emperador. Carles V a la moneda i a la medalla”.

Carles V, que el 1519 acabava de rebre la notícia de la seva elecció imperial a Barcelona, va voler congregar un Capítol de l’Insigne Orde del Toisó d’Or a la catedral d’aquesta ciutat. Prínceps d’arreu d’Europa o els seus procuradors es van reunir al cor de la Seu, especialment ornat amb els escuts dels assistents, per celebrar la magna assemblea. L’ocasió és prou suggestiva perquè el Museu Nacional, a través del Gabinet Numismàtic de Catalunya, se sumi als diversos actes commemoratius programats per aquest V centenari a fi d’aportar una visió del reflex d’aquest sobirà a la moneda i a la medalla, especialment, en l’àmbit de la Corona d’Aragó.

Programa

Dimarts 14 de maig, 17,00 – 20,00
-Carles V, un emperador a la medalla. Dr. Javier Gimeno, Delegat per Espanya de la FIDEM.
-Les emissions monetàries de Carles V a Catalunya. Dr. Albert Estrada-Rius, Conservador del Gabinet Numismàtic de Catalunya.

Dijous 16 de maig, 17,00 – 20,00
-La influència de la moneda antiga a l’art del Renaixement. L’època de Carles V. Dr. Joan Yeguas, conservador del Departament d’Art del Renaixement i del Barroc.
-Les emissions de Carles V a la Corona d’Aragó i la seva circulació a Catalunya. Dra. Maria Clua, adjunta a conservació del Gabinet Numismàtic de Catalunya

Lloc: Sala Innova del MNAC
Preus: Preu de matrícula 15 €. Estudiants, jubilats i Amics del museu, 10 €
Informació i reserves:  Gabinet Numismàtic de Catalunya, T. 93 622 03 60 / gnc@museunacional.cat
Places limitades. Inscripció online obligatòria. La matrícula dona dret a un certificat d’assistència i a un dossier monogràfic.