Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “Paisatges de conflicte i de poder. Els gravats medievals del Solà de Saurí (Pallars Sobirà)”

Us presentem el vídeo de l’onzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021 que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat ahir dimecres 21 d’abril de 2021.

Paisatges de conflicte i de poder. Els gravats medievals del Solà de Saurí (Pallars Sobirà)

Conferenciants: Ermengol Gassiot Ballbè, Oscar Augé Martínez i Thomas Huet

Moderadors: Marta Monjo Gallego i Pere Campmajó

L’any 2018 un grup de veïnes i veïns de la vall va informar de la troballa de diversos gravats a l’aire lliure a la zona coneguda com el Solà de Saurí, a la vall d’Àssua (Pallars Sobirà). Posteriorment, els anys 2019 i 2020, per encàrrec del Servei d’Arqueologia i Paleontologia, des del Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya de la UAB-CSIC, amb la col·laboració activa dels veïns esmentats, s’han dut a terme dues campanyes de prospecció i documentació dels gravats. Aquestes han permès documentar més de 2.000 gravats sobre roca disposats al llarg de quatre quilòmetres del vessant del Solà de Saurí, entre 1.200 i 2.000 metres d’altitud. Els motius representats són diversos: imatges antropomorfes, zoomorfes, tècniques, vegetals, geomètriques i cristianes, així com inscripcions. Si bé s’hi han pogut distingir gravats recents, la majoria formen un conjunt coherent i aparentment de la mateixa època. En aquest conjunt destaquen les representacions de soldats, a dalt de cavall i a peu, i d’armes. També són freqüents les representacions de cacera i de músics cortesans tocant amb cornamuses de tipus occità. Armes, vestimentes i instruments musicals permeten situar aquest conjunt a la baixa edat mitjana. A banda, s’han documentat a la mateixa zona alguns gravats “naviformes” que cronològicament poden ser més antics. Tot plegat, tant les seves dimensions com la diversitat, fa que els gravats del Solà de Saurí siguin un conjunt excepcional i inèdit a la serralada pirinenca.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “Paisatges de conflicte i de poder. Els gravats medievals del Solà de Saurí (Pallars Sobirà)”

Us recordem que aquest proper dimecres 21 d’abril a les 18 hores tindrà lloc l’onzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021.

Paisatges de conflicte i de poder. Els gravats medievals del Solà de Saurí (Pallars Sobirà)

Conferenciants: Ermengol Gassiot Ballbè, Oscar Augé Martínez i Thomas Huet

Moderadors: Marta Monjo Gallego i Pere Campmajó

L’any 2018 un grup de veïnes i veïns de la vall va informar de la troballa de diversos gravats a l’aire lliure a la zona coneguda com el Solà de Saurí, a la vall d’Àssua (Pallars Sobirà). Posteriorment, els anys 2019 i 2020, per encàrrec del Servei d’Arqueologia i Paleontologia, des del Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya de la UAB-CSIC, amb la col·laboració activa dels veïns esmentats, s’han dut a terme dues campanyes de prospecció i documentació dels gravats. Aquestes han permès documentar més de 2.000 gravats sobre roca disposats al llarg de quatre quilòmetres del vessant del Solà de Saurí, entre 1.200 i 2.000 metres d’altitud. Els motius representats són diversos: imatges antropomorfes, zoomorfes, tècniques, vegetals, geomètriques i cristianes, així com inscripcions. Si bé s’hi han pogut distingir gravats recents, la majoria formen un conjunt coherent i aparentment de la mateixa època. En aquest conjunt destaquen les representacions de soldats, a dalt de cavall i a peu, i d’armes. També són freqüents les representacions de cacera i de músics cortesans tocant amb cornamuses de tipus occità. Armes, vestimentes i instruments musicals permeten situar aquest conjunt a la baixa edat mitjana. A banda, s’han documentat a la mateixa zona alguns gravats “naviformes” que cronològicament poden ser més antics. Tot plegat, tant les seves dimensions com la diversitat, fa que els gravats del Solà de Saurí siguin un conjunt excepcional i inèdit a la serralada pirinenca.

La conferència tindrà lloc en directe a les 18 hores a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Els assistents podran formular qüestions i preguntes a través del xat del YouTube que els conferenciants respondran un cop finalitzada la seva exposició. Per poder formular les preguntes al xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció que té la Tribuna d’Arqueologia dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “El jaciment de Palol Sabaldòria (Vilafant, Alt Empordà): de l’església preromànica de Sant Miquel i el castell de Palol al mas renaixentista”

Us presentem el vídeo de la desena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021 que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat ahir dimecres 7 d’abril de 2021.

El jaciment de Palol Sabaldòria (Vilafant, Alt Empordà): de l’església preromànica de Sant Miquel i el castell de Palol al mas renaixentista

Conferenciant: Anna Augé Santeugini

Moderadora: Anna Maria Puig Griessenberger

Jaciment de Palol Sabaldòria

Des de l’any 2008 un seguit d’intervencions arqueològiques han permès conèixer l’evolució històrica de l’església preromànica (segle IX), del castell (segle XI) i d’altres edificis importants, com el mas de Palol (segle XVI), que formen part del conjunt de Palol Sabaldòria. Aquestes tasques d’excavació han estat patrocinades per l’Ajuntament de Vilafant i pel Servei de Monuments de la Diputació de Girona i han estat acompanyades de diverses obres de consolidació. Malgrat que una bona part del perímetre del castell de Palol encara està per descobrir, sembla que ocuparia una extensió aproximada d’uns 3.200 m2. Aquest recinte està ben delimitat per la banda nord, on es conserva un llenç de més de 20 m de muralla que dona al vessant del cingle del riu Manol, que actua de vall defensiu. Del tancament meridional s’han recuperat diversos trams de muralla que sumen un total de 44 m, l’existència d’un fossat de grans dimensions i el pont d’accés a la fortalesa. A intramurs del castell, a la part central i en una posició enlairada hi ha l’església, que és un edifici preexistent al castell. A l’angle nord-est del jaciment se situa el recinte sobirà del castell, que també ocupa un espai elevat, i la torre de l’homenatge. La construcció del mas de Palol, que s’assenta sobre el tancament meridional de la fortificació, va significar l’espoliació de les restes del castell que encara eren visibles.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “El jaciment de Palol Sabaldòria (Vilafant, Alt Empordà): de l’església preromànica de Sant Miquel i el castell de Palol al mas renaixentista”

Us recordem que aquest proper dimecres 7 d’abril a les 18 hores tindrà lloc la desena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021.

El jaciment de Palol Sabaldòria (Vilafant, Alt Empordà): de l’església preromànica de Sant Miquel i el castell de Palol al mas renaixentista

Conferenciant: Anna Augé Santeugini

Moderadora: Anna Maria Puig Griessenberger

Jaciment de Palol Sabaldòria

Des de l’any 2008 un seguit d’intervencions arqueològiques han permès conèixer l’evolució històrica de l’església preromànica (segle IX), del castell (segle XI) i d’altres edificis importants, com el mas de Palol (segle XVI), que formen part del conjunt de Palol Sabaldòria. Aquestes tasques d’excavació han estat patrocinades per l’Ajuntament de Vilafant i pel Servei de Monuments de la Diputació de Girona i han estat acompanyades de diverses obres de consolidació. Malgrat que una bona part del perímetre del castell de Palol encara està per descobrir, sembla que ocuparia una extensió aproximada d’uns 3.200 m2. Aquest recinte està ben delimitat per la banda nord, on es conserva un llenç de més de 20 m de muralla que dona al vessant del cingle del riu Manol, que actua de vall defensiu. Del tancament meridional s’han recuperat diversos trams de muralla que sumen un total de 44 m, l’existència d’un fossat de grans dimensions i el pont d’accés a la fortalesa. A intramurs del castell, a la part central i en una posició enlairada hi ha l’església, que és un edifici preexistent al castell. A l’angle nord-est del jaciment se situa el recinte sobirà del castell, que també ocupa un espai elevat, i la torre de l’homenatge. La construcció del mas de Palol, que s’assenta sobre el tancament meridional de la fortificació, va significar l’espoliació de les restes del castell que encara eren visibles.

La conferència tindrà lloc en directe a les 18 hores a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Els assistents podran formular qüestions i preguntes a través del xat del YouTube que la conferenciant respondrà un cop finalitzada la seva exposició. Per poder formular les preguntes al xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció que té la Tribuna d’Arqueologia dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “El jaciment fossilífer (Fossillagerstätte) del Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, la Selva)”

Us presentem el vídeo de la novena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021 que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat ahir dimecres 24 de març de 2021.

El jaciment fossilífer (Fossillagerstätte) del Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, la Selva)

Conferenciants: Gerard Campeny Vall-Llosera, Bruno Gómez de Soler i Jordi Agustí i Ballester

Moderador: Joan Madurell Malapeira

El jaciment paleontològic del Camp dels Ninots de Caldes de Malavella (Girona) té una cronologia del Pliocè superior (3.1 Ma) i correspon a un volcà freatomagmàtic de tipus maar, en el qual després es va formar un llac. Les condicions sedimentològiques i ambientals d’aquest dipòsit han afavorit la conservació excepcional de tot un ecosistema avui desaparegut, representat per esquelets complets i en connexió anatòmica de grans i petits vertebrats, així com per nombroses restes paleobotàniques, que han permès dibuixar un panorama força exacte de com era aquest territori, i bona part del mediterrani, a finals del Pliocè. Aquesta conservació fa que aquests tipus de jaciments es considerin, segons el terme alemany, un Fossillagerstätte, jaciments que es defineixen per la seva preservació excepcional. La recerca multidisciplinària que duu a terme ininterrompudament des de l’any 2003 l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), en aquest enclavament declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, posa en relleu la singularitat d’un jaciment de referència internacional en múltiples àmbits. L’aposta per part de les diferents administracions involucrades en el projecte s’ha fet evident amb la instauració de tot un conjunt d’elements i infraestructures dedicats a fer-lo valer i generar un notable impacte social.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “El jaciment fossilífer (Fossillagerstätte) del Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, la Selva)”

Us recordem que aquest proper dimecres 24 de març a les 18 hores tindrà lloc la novena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021.

El jaciment fossilífer (Fossillagerstätte) del Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, la Selva)

Conferenciants: Gerard Campeny Vall-Llosera, Bruno Gómez de Soler i Jordi Agustí i Ballester

Moderador: Joan Madurell Malapeira

El jaciment paleontològic del Camp dels Ninots de Caldes de Malavella (Girona) té una cronologia del Pliocè superior (3.1 Ma) i correspon a un volcà freatomagmàtic de tipus maar, en el qual després es va formar un llac. Les condicions sedimentològiques i ambientals d’aquest dipòsit han afavorit la conservació excepcional de tot un ecosistema avui desaparegut, representat per esquelets complets i en connexió anatòmica de grans i petits vertebrats, així com per nombroses restes paleobotàniques, que han permès dibuixar un panorama força exacte de com era aquest territori, i bona part del mediterrani, a finals del Pliocè. Aquesta conservació fa que aquests tipus de jaciments es considerin, segons el terme alemany, un Fossillagerstätte, jaciments que es defineixen per la seva preservació excepcional. La recerca multidisciplinària que duu a terme ininterrompudament des de l’any 2003 l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), en aquest enclavament declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, posa en relleu la singularitat d’un jaciment de referència internacional en múltiples àmbits. L’aposta per part de les diferents administracions involucrades en el projecte s’ha fet evident amb la instauració de tot un conjunt d’elements i infraestructures dedicats a fer-lo valer i generar un notable impacte social.

La conferència tindrà lloc en directe a les 18 hores a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Els assistents podran formular qüestions i preguntes a través del xat del YouTube que els conferenciants respondran un cop finalitzada la seva exposició. Per poder formular les preguntes al xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció que té la Tribuna d’Arqueologia dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “La intervenció arqueològica realitzada a la rambla Ferran, 17-19, de Lleida: 1.000 anys d’història d’un barri adober”

Us presentem el vídeo de la vuitena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021 que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat ahir dimecres 10 de març de 2021.

La intervenció arqueològica realitzada a la rambla Ferran, 17-19, de Lleida: 1.000 anys d’història d’un barri adober

Conferenciants: Maria Pilar Vàzquez Falip i Josep Medina Morales

Moderador: Joan Ramon González Pérez

Rambla Ferran Lleida

La Diputació de Lleida va adquirir els solars núm. 17 i núm. 19 de la rambla Ferran de Lleida per construir-hi un edifici d’usos administratius, al costat de les dependències del Palau de la Diputació. Davant l’evidència de l’existència de restes arqueològiques, la Diputació dugué a terme l’excavació corresponent. La recerca arqueològica endegada a partir d’aquell moment va posar al descobert les restes d’un ampli període cronològic de la ciutat. Les restes més imponents corresponen a la muralla d’època medieval feudal i a una part de les adoberies d’aquest barri. També s’hi localitzaren restes anteriors, d’època medieval andalusí d’una gran excepcionalitat, amb una sínia. Es tracta de l’única estructura hidràulica d’aquestes característiques i època localitzada a la ciutat i consta d’un pou rectangular excavat a la roca. A l’interior s’hi van localitzar restes de fusta pertanyents a la roda i també un conjunt de catúfols. Pel que fa a les adoberies, perduraren fins a les darreries del segle XIX, amb les seves transformacions i ampliacions corresponents. Amb l’enderroc de la muralla medieval la ciutat s’eixamplà i el barri es transformà. Els antics obradors de pells es traslladaren i, on hi havia hagut les adoberies, els industrials propietaris reformaren les seves cases i hi situaren comerços a les plantes baixes, on continuaren el negoci amb la venda dels productes de les seves fàbriques fins, en algun cas, les acaballes del segle XX. Són mil anys d’història de la ciutat conservats a la planta soterrani del nou edifici de la Diputació, recuperats per a la societat, que properament es podran visitar i que s’acompanyaran d’un impactant audiovisual.

Cicle de conferències “Les dones a l’arqueologia Catalana: de la invisibilitat al #MeToo”

El Museu d’Arqueologia de Catalunya i el projecte I+D+i ArqueólogAs organitzen unes jornades de debat entorn d’aquella arqueologia catalana que protagonitzaren i protagonitzen les dones. Les jornades tindran lloc els dies 18 i 25 de març de 2021, de 18 a 20 hores, a través del canal zoom.

Sota el títol “Arqueòlogues Catalanes: de la invisibilitat al #MeToo”, en una primera sessió es farà un recorregut per la biografia d’algunes de les pioneres en aquest camp del coneixement, i a continuació s’exposarà en primera persona la trajectòria vital i professional d’un parell d’arqueòlogues representatives tant de la generació que va estudiar i es va llicenciar durant els últims anys del Franquisme i la Transició com de la generació que ja ho ha fet durant la Democràcia.

En una segona sessió es debatrà sobre les problemàtiques que es troben les noves generacions d’arqueòlogues catalanes, la visibilitat de les quals ha anat augmentant a la vegada que els casos denunciats d’assetjament. Es pot parlar d’un #MeToo a l’arqueologia catalana? És l’assetjament, en aparença creixent, una reacció a aquesta visibilitat i protagonisme també creixents de les dones? O aquest assetjament sempre ha existit i ara s’està començant a denunciar degut a un canvi de paradigma?

Aquests i altres temes seran exposats i debatuts amb les participants durant la celebració de les Jornades.

Per a més informació i inscripcions cliqueu aquí.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “La intervenció arqueològica realitzada a la rambla Ferran, 17-19, de Lleida: 1.000 anys d’història d’un barri adober”

Us recordem que aquest proper dimecres 10 de març a les 18 hores tindrà lloc la vuitena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021.

La intervenció arqueològica realitzada a la rambla Ferran, 17-19, de Lleida: 1.000 anys d’història d’un barri adober

Conferenciants: Maria Pilar Vàzquez Falip i Josep Medina Morales

Moderador: Joan Ramon González Pérez

Rambla Ferran Lleida

La Diputació de Lleida va adquirir els solars núm. 17 i núm. 19 de la rambla Ferran de Lleida per construir-hi un edifici d’usos administratius, al costat de les dependències del Palau de la Diputació. Davant l’evidència de l’existència de restes arqueològiques, la Diputació dugué a terme l’excavació corresponent. La recerca arqueològica endegada a partir d’aquell moment va posar al descobert les restes d’un ampli període cronològic de la ciutat. Les restes més imponents corresponen a la muralla d’època medieval feudal i a una part de les adoberies d’aquest barri. També s’hi localitzaren restes anteriors, d’època medieval andalusí d’una gran excepcionalitat, amb una sínia. Es tracta de l’única estructura hidràulica d’aquestes característiques i època localitzada a la ciutat i consta d’un pou rectangular excavat a la roca. A l’interior s’hi van localitzar restes de fusta pertanyents a la roda i també un conjunt de catúfols. Pel que fa a les adoberies, perduraren fins a les darreries del segle XIX, amb les seves transformacions i ampliacions corresponents. Amb l’enderroc de la muralla medieval la ciutat s’eixamplà i el barri es transformà. Els antics obradors de pells es traslladaren i, on hi havia hagut les adoberies, els industrials propietaris reformaren les seves cases i hi situaren comerços a les plantes baixes, on continuaren el negoci amb la venda dels productes de les seves fàbriques fins, en algun cas, les acaballes del segle XX. Són mil anys d’història de la ciutat conservats a la planta soterrani del nou edifici de la Diputació, recuperats per a la societat, que properament es podran visitar i que s’acompanyaran d’un impactant audiovisual.

La conferència tindrà lloc en directe a les 18 hores a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Els assistents podran formular qüestions i preguntes a través del xat del YouTube que els conferenciants respondran un cop finalitzada la seva exposició. Per poder formular les preguntes al xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció que té la Tribuna d’Arqueologia dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Conferència virtual: Evolució Holocena de la línia de costa i els espais portuaris a Barcelona

En el marc de l’exposició “La línia de costa de Barcelona” en l’espai del Castell de Montjuïc, el dimecres 10 de març a les 18h s’organitzarà una conferència virtual, en la que Santiago Riera, comissari de l’exposició tractarà d’aprofundir en els estudis sobre l’evolució holocena del litoral barceloní i dels seus espais portuaris. Comptarà amb la col·laboració d’altres experts com Carme Miró del Servei d’Arqueologia de Barcelona i Ramon Julià, geòleg que ha col.laborat, a més, en estudis similars en l’entorn d’Empúries.

L’estudi de l’evolució del litoral a Barcelona té una llarga tradició historiogràfica i geològica, donat el destacat paper que el mar i els espais portuaris han tingut en la història de la ciutat. L’exposició “La línia de costa de Barcelona” descriu, en 4 grans àmbits, les principals fases de transformació d’aquest litoral barceloní, començant per l’ascens marí holocè, passant per l’estabilització de la costa i l’ocupació prehistòrica del litoral, l’expansió deltaica, els canvis portuaris des dels ibers fins a l’època moderna i la construcció contemporània del litoral.

Per poder rebre l’enllaç de connexió i accedir a la conferència virtual cal registrar-se primer emplenant un formulari d’inscripció. 

Enllaç de registre: https://bit.ly/3bIKkfj

Per a més informació sobre l’exposició cliqueu aquí