Conferència “Cartaginesos i jueus conversos. El pas d’Hanníbal per Catalunya i la ciutat ilergeta d’Atanagrum” al Museu Comarcal d’Urgell-Tàrrega  

El proper Dijous 18 de juliol, a les 20,30 hores està programada, al Museu Comarcal d’Urgell-Tàrrega, la conferència que impartirà  Miquel Torres “el pas d’Hanníbal per Catalunya i la ciutat ilergeta d’Atanagrum”, dintre de la temàtica “Cartaginesos i jueus conversos”.

A la xerrada es parlarà de com es poden resseguir les traces del pas d’Hanníbal cap a Roma per terres catalanes a partir de les troballes de monedes cartagineses. Aquest pas del general cartaginès per Catalunya està documentat en les fonts antigues i també arqueològicament a la ciutat de Valls.

| Si soleu saber més sobre aquest tema, cliqueu aquí |

Cicle de conferències sobre Madîna Balaghí al Museu de la Noguera

El Museu de la Noguera acollirà un cicle de conferències sobre Madîna Balaghí entre el proper dilluns 15 de juliol i el 27 de juliol, coorganitzat pel mateix museu i el Grup de Recerca Arqueològica Agrària de l’Edat Mitjana.

Les xerrades es realitzaran al Museu de la Noguera (plaça dels Comtes d’Urgell, 5, Balaguer) a les 17,00 hores, a excepció de la del dia 26 de juliol (Resultats de la campanya d’excavació de juliol 2019 al Pla d’Almatà), que es farà al jaciment Pla d’Almatà, a les 19,00 hores.

Programa

  • 15 de juliol. “La recerca feta al Pla d’Almatà fins l’actualitat”. C. Alòs (M. de la Noguera), E. Solanes (M. de la Noguera) i M. Monjo (D. de Cultura de la Generalitat de Catalunya). 16 de juliol. Ceràmica andalusina: repertoris i tècniques de fabricació. H. Kirchner (U. Autònoma de Barcelona).
  • 17 de juliol. “Ceràmica andalusina de Balaguer”. C. Alòs (M. de la Noguera), E. Solanes (M. de la Noguera) i M. Monjo (D. de Cultura de la Generalitat de Catalunya).
  • 19 de juliol. “Arqueologia funerària i antropologia física a al-Àndalus”. J. Olivé (U. Autònoma de Barcelona) .
  • 22 de juliol. “Identifiquem les tècniques constructives andalusines a la vall de l’Ebre (segles VIII-XII)”. J. Brufal (U. Autònoma de Barcelona).
  • 23 de juliol. “El sistema hidràulic de la sèquia de Balaguer”. H. Kirchner i A. Cosa (U. Autònoma de Barcelona).
  • 26 de juliol. “Resultats de la campanya d’excavació de juliol 2019 al Pla d’Almatà”. Equip d’excavació. Punt de reunió: pàrquing del Santuari.
  • 27 de juliol. “Paisajes de conquista: aproximaciones y métodos”. G. García-Contreras (U. de Granada), A. Pluskowski (U. of Reading) i R. Barnerjea (U. of Reading).

Les xerrades d’aquest cicle tindran una durada de 30-45 minuts.

Curs teoricopràctic d’arqueologia ibèrica 2019: Excavacions als jaciments dels Vilars (Arbeca, les Garrigues) i Gebut (Soses, el Segrià)

En el marc del nou projecte quadriennal 2018-2021, que subvenciona l’OSIC : La fortalesa dels Vilars i l’oppidum de Gebut: Gènesi, identitat i heterogeneïtat en l’ethnos ilerget (CLT009/18/00039) i amb el suport dela Universitat de Lleida i dels Ajuntaments d’Arbeca i Soses, s’ha organitzat un nou curs teoricopràctic d’arqueologia que es desenvoluparà a Arbeca i Soses del l’1 al 19 de juliol, amb l’objectiu d’introduir els participants en el conjunt de tasques que comporta la recerca arqueològica sobre el terreny. Els curs s’integra també dins de les activitats de la Universitat d’estiu de la Universitat de Lleida.

La participació implica l’excavació pràctica i la formació en el conjunt de tasques del registre arqueològic: fitxes documentals, planimetria, rentat, tria i classificació de materials mobles. Integra igualment les tasques derivades del sistema de mostratge, rentat de terres per flotació o columna, tria i classificació de les mostres recuperades.

Paral·lelament, s’impartiran altres classes teòriques relacionades amb la metodologia arqueològica i amb la problemàtica de la primera edat del ferro i el procés d’iberització en l’àrea ilergeta i el nord-est de la península Ibèrica, que complementaran la formació adquirida sobre el terreny.

Aquest curs s’adreça especialment a l’alumnat dels graus d’Història o d’Arqueologia, amb interès per conèixer la metodologia arqueològica pràctica de camp, complement essencial de les classes bàsicament teòriques impartides en les aules universitàries. Així mateix, el curs està obert a totes les persones interessades en l’arqueologia en general o en la problemàtica arqueològica de la primera edat del ferro i el sorgiment i desenvolupament de la cultura ibèrica. Tot i així, en cas que la demanda del curs sigui superior a les places ofertes, la selecció es farà en funció dels criteris establerts pel Grup d’Investigació Prehistòrica.

Llengua del curs: Català i castellà
Coordinació: Joan B. López Melcion (Departament d’Història de la UdL)
Equip docent: Natàlia Alonso Martínez (UdL), Mònica Bouso García (UdL), Emili Junyent Sánchez (UdL), Joan B. López Melcion (UdL) i Miguel Tarongi Chavarri (UdL). Les sessions pràctiques comptaran amb la col·laboració de: Joan Bernal Capdevila, Alba Castellano Aragonés, Jordi Martínez Majoral, Georgina Prats, Sergi González, Andreu Moya Garra, Josep Antoni Oliva Rialp i Sílvia Vila Moreiras (Grup d’Investigació Prehistòrica de la UdL)
Durada: 130 hores lectives
Espai: Jaciments arqueològics de la fortalesa dels Vilars (Arbeca, les Garrigues) i oppidum de Gebut (Soses, Segrià)
Preu: matrícula gratuïta. El curs assumeix l’allotjament i manutenció de tots els participants
Places: 20

Read More »

Sessions formatives al Born “L’arqueologia al Born, molt més que excavar”

El dimarts 2 de juliol començarà la primera de les sessions formatives que s’han programat enguany al Born Centre de Cultura i Memòria, amb ocasió de la represa de les tasques d’excavació arqueològica, que es desenvolupen des de fa 4 anys en el marc d’un conveni de pràctiques amb les universitats de Barcelona i Autònoma de Barcelona, plantejades com a camp d’aprenentatge per als futurs arqueòlegs.

En aquest marc, s’han programat unes sessions de formació per aprofundir en diversos aspectes relatius a la recerca arqueològica, dutes a terme per especialistes col·laboradors del projecte. Aquesta edició, titulada “L’arqueologia al Born, molt més que excavar”, te un objectiu marcadament didàctic i divulgatiu, les sessions estaran obertes a tots aquells que estiguin interessats a saber i entendre, des del procés de recerca fins als resultats finals, tant de dades històriques com de valoració i museïtzació del patrimoni arqueològic de Barcelona.

Entrada gratuïta amb aforament limitat. Cal fer la inscripció prèvia al telèfon 932 566 850 o a reserveselbornccm@eicub.net
Lloc: sala Annex del Born Centre de Cultura i Memòria (carrer Comercial, 5)

| Descarregueu el díptic amb el programa complet i altres informacions en PDF |

Xerrada dels “Divendres… Història” i altres activitats del CIPAG pel proper cap de setmana

El proper divendres 7 de juny de 2019 tindrà lloc una nova sessió del cicle “Els divendres… Història” del present curs 2018-19, que organitza el Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia Garraf-Ordal, amb la xerrada “El Garraf-Ordal durant les edats dels metalls. Més de dos mil·lenis d’història”, que anirà a càrrec de la Doctora M. Àngels Petit. A més, el CIPAJ ha programat també pel dissabte 8 els Forums de l’Espluga, i pel diumenge 9 la Jornada de l’Associacionisme amb l’Itinerari del carst “El Ferret”, guiat gratuïtament per a celebrar aquesta jornada.

“Els divendres… Història” pretén apropar a estudiants, arqueòlegs, investigadors, historiadors, museus, centres d’estudis, entitats culturals, estudiosos i públic en general els problemes de la prehistòria i la història a l’entorn del massís de Garraf, aprofundint en temes concrets que aniran desgranant els investigadors que actualment estan treballant en els diferents projectes de recerca encetats al massís.

Els actes estan oberts a tothom

Tribuna d’Arqueologia 2018-2019: “El Castell de Segur (Veciana, Anoia)”

Conferència: El Castell de Segur (Veciana, Anoia)
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 10 d’abril de 2019, 19,00 hores

Conferenciant: Eduard Píriz
Moderador: Xavier Fierro

Les intervencions realitzades al castell de Segur ens han permès establir tres moments constructius del monument. El primer, previ al segle XIII, el segon entre el segle XIII i finals del segle XV, i per últim el tercer a partir de finals del segle XV fins a inicis del XVI. Aquests moments marquen l’evolució d’una fortalesa austera de l’edat mitjana fins a un castell-palau d’època moderna.

El castell de Segur va ser enderrocat per ordre del virrei de Catalunya entre el mes de maig i el de juny de l’any 1616, com a cobrament d’una sanció imposada a Miquel de Calders, senyor de Segur, i com exemple per a la resta de fautors de bandolers pertanyents a la petita noblesa rural catalana.




A continuació, us oferim una petita entrevista amb Eduard Píriz sobre els aspectes més destacats de la seva conferència.

  • Perquè s’havia perdut en la memòria l’existència d’un castell a la població de Segur?

El castell de Segur va ser el centre de poder que gestionava tota la baronia de Segur. Gairebé des del seu origen ha estat associat a la família Calders, que l’any 1380 va comprar la plena jurisdicció a l’infant Joan, futur rei Joan I. A diferència d’altres castells, el de Segur va ser residència senyorial durant tota l’edat mitjana i la família Calders no el va abandonar fins que l’any 1616 va ser enderrocat per ordre del virrei de Catalunya.

Francisco Fernández de la Cueva, duc d’Alburquerque, com a virrei de Catalunya, en la seva persecució del bandolerisme al Principat, va demanar soldats al rei per donar compliment a les resolucions fixades a tal efecte. La primera actuació dels soldats va ser l’enderrocament del castell de Segur propietat del noble Miquel de Calders a qui es considerava fautor de bandolers. Així doncs, a mitjans de juny de l’any 1616 el castell estava enderrocat. La família Calders va traslladar la seva residència i es va iniciar un procés de deteriorament i espoli continuat de totes les estructures del castell. A finals del segle XIX, ja s’havia perdut tota referència del castell.

  • Quina és la importància del castell de Segur?

Les restes del castell de Segur ens il·lustren de forma molt clara l’evolució constructiva d’un petit castell de frontera fins a la seva transformació en un palau-residència senyorial de la petita noblesa rural de finals del segle XV o principis del segle XVI.

El castell de Segur té el seu origen cap al segle XI com a castell de frontera ubicat en un territori inestable. Les traces arquitectòniques de la planta circular, localitzades al centre del castell, defineixen una antiga torre cilíndrica de grans dimensions que quan perd la seva funcionalitat (possiblement cap al segle XIII), va ser desmuntada per la construcció d’altres estructures.

Posteriorment, cap finals del segle XIV, el castell disposa d’una muralla perimetral defensada per bestorres a les arestes que tanca un recinte castral on també cal situar la residència del senyor de la baronia de Segur. Aquesta muralla es troba associada a un fossat que devia guardar el flanc nord-oest.

Un cop finalitzada la Guerra Civil Catalana, una nova reforma del castell adapta les estructures existents per transformar-lo en un palau-residència de planta rectangular, amb un pati central i quatre torres de funció defensiva i alhora ornamental a cada cantonada. Els elements arquitectònics ornamentals recuperats durant les intervencions ens porten a entendre que el palau-residència gaudia d’una gran riquesa sobretot durant el segle XVI.

El fet d’haver estat enderrocat l’any 1616 i haver perdut la seva funcionalitat com a residència senyorial i com a centre de la baronia de Segur, fa que no s’hagi fet cap altra construcció prou important com per desfigurar l’aspecte de l’edifici de finals del segle XVI. Hem pogut estudiar les estructures constructives d’un castell-palau català de finals del segle XV principis del XVI. 

  • Quin element amagat dona una peculiaritat especial al castell de Segur?

Des de l’interior del castell, excavat al paviment, hem recuperat unes escales tallades al terreny natural que condueixen a una porta formada per brancals i llinda de pedra treballada, que dona accés a un túnel que sortia del recinte central del castell. Aquest túnel està format per parets laterals de maçoneria de pedra irregular i volta, també de pedra, disposada a llibret i construïda amb encofrat de fusta.

Creiem que aquest és el túnel a que es refereix un soldat castellà, quan va escriure l’any 1616 un diari sobre les actuacions que van executar al Principat, per ordre del virrei. En aquest text diu que durant l’enderroc del castell de Segur van trobar dins d’un túnel, que sortia del castell i portava a la capella de Sant Miquel, les caixes de la moneda robada el 1613 a un comboi reial que la portava cap a Barcelona per embarcar, i així pagar els banquers genovesos que estaven finançant els terços de Flandes.

  • Quin futur immediat li espera al castell de Segur?

Des de l’ajuntament de Veciana, municipi al qual pertany Segur, conjuntament amb el Servei del Patrimoni Local de la Diputació de Barcelona, s’han promocionat tots els estudis i totes les actuacions que s’hi han realitzat fins a dia d’avui. La voluntat municipal passa per finalitzar les actuacions d’estudi, consolidació i restauració del castell per adequar-lo a la visita pública.

XXIX Seminari d’història monetària de la Corona d’Aragó  “Les dues cares de l’Emperador. Carles V a la moneda i a la medalla”

Carles I. Mig ducat de Nàpols de l’emperador Carles, 1552 Carles I. Escut de Barcelona de l’emperador Carles, 1535
Carles I. Mig ducat de Nàpols de l’emperador Carles, 1552
Carles I. Escut de Barcelona de l’emperador Carles, 1535

Els dimarts 14 i dijous i 16 de maig de 2019, tindrà lloc el 29è Seminari d’història monetària de la Corona d’Aragó, organitzat pel Gabinet Numismàtic del MNAC, que enguany es dedica a Carles V, la moneda i la medalla, amb el títol  “Les dues cares de l’Emperador. Carles V a la moneda i a la medalla”.

Carles V, que el 1519 acabava de rebre la notícia de la seva elecció imperial a Barcelona, va voler congregar un Capítol de l’Insigne Orde del Toisó d’Or a la catedral d’aquesta ciutat. Prínceps d’arreu d’Europa o els seus procuradors es van reunir al cor de la Seu, especialment ornat amb els escuts dels assistents, per celebrar la magna assemblea. L’ocasió és prou suggestiva perquè el Museu Nacional, a través del Gabinet Numismàtic de Catalunya, se sumi als diversos actes commemoratius programats per aquest V centenari a fi d’aportar una visió del reflex d’aquest sobirà a la moneda i a la medalla, especialment, en l’àmbit de la Corona d’Aragó.

Programa

Dimarts 14 de maig, 17,00 – 20,00
-Carles V, un emperador a la medalla. Dr. Javier Gimeno, Delegat per Espanya de la FIDEM.
-Les emissions monetàries de Carles V a Catalunya. Dr. Albert Estrada-Rius, Conservador del Gabinet Numismàtic de Catalunya.

Dijous 16 de maig, 17,00 – 20,00
-La influència de la moneda antiga a l’art del Renaixement. L’època de Carles V. Dr. Joan Yeguas, conservador del Departament d’Art del Renaixement i del Barroc.
-Les emissions de Carles V a la Corona d’Aragó i la seva circulació a Catalunya. Dra. Maria Clua, adjunta a conservació del Gabinet Numismàtic de Catalunya

Lloc: Sala Innova del MNAC
Preus: Preu de matrícula 15 €. Estudiants, jubilats i Amics del museu, 10 €
Informació i reserves:  Gabinet Numismàtic de Catalunya, T. 93 622 03 60 / gnc@museunacional.cat
Places limitades. Inscripció online obligatòria. La matrícula dona dret a un certificat d’assistència i a un dossier monogràfic.

Seminari “Oir la arquitectura medieval. Una experiencia desde la liturgia”, a la UB

Pòster del seminari “Oir la arquitectura medieval. Una experiencia desde la litúrgia”El proper dimarts 19 de març a les 14,00h tindrà lloc el seminari “Oir la arquitectura medieval. Una experiencia desde la liturgia”, a càrrec d’Eduardo Carrero Santamaría, de la Universitat Autònoma de Barcelona-Institut d’Estudis Medievals. La sessió, que es realitzarà al Seminari de Prehistòria i Arqueologia de la facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (c/ Montalegre 6), forma part de les activitats del projecte de la l’European Research Council ARTSOUNDSCAPES.

Una de les formes més complexes d’aproximació a l’arquitectura religiosa medieval és des de l’experiència acústica. Les dificultats per al seu estudi pivoten entorn a tres dificultats. D’una banda, els edificis que avui conservem i sobre els que podem treballar estan profundament alterats pel gust estètic, la modificació de les seves funcions i les intervencions de restauració. Per altra banda, l’arquitectura medieval era un espai en constant canvi, degut a l’ús litúrgic i a la seva particular necessitat de transformar l’escenari de celebració entre les successives festivitats. Finalment, treballar l’arquitectura des d’una perspectiva litúrgica exigeix un profund coneixement del ritus i la seva història, en consonància amb el treball sobre una documentació que, de vegades, resulta tan enganyosa com poc precisa. Centrat en un edifici concret, l’investigador es veu obligat a preguntar-se pel so en una celebració determinada, el seu marc escenogràfic i la seva evolució durant un lapse concret. En aquest seminari es tractarà la complexitat de l’estudi del so en un espai arquitectònic històric marcat pel seu constant canvi.

Seminari “La moneda: de la conservació-restauració a l’anàlisi metal·logràfica” al Gabinet Numismàtic

La moneda: de la conservació-restauració a l’anàlisi metal·logràficaEl Gabinet Numismàtic del Museu Nacional d’Art de Catalunya ha organitzat un seminari monogràfic sobre els metalls, amb l’objectiu d’oferir una primera aproximació al que és l’ànima i base material de la moneda. El seminari  s’impartirà els propers dies 2 i 9 d’abril, coincidents en dimarts, de 17,00 a 20,00 hores.

El coneixement i estudi del contingut metàl·lic del numerari és un element imprescindible des de totes les òptiques del patrimoni numismàtic. D’una banda, per la pròpia preservació en les millors condicions de les peces d’acord amb els criteris i protocols de la conservació preventiva. D’una altra, per fer front a les diverses patologies que els metalls sorgits de contextos arqueològics o ubicats en espais no apropiats pateixen i que requereixen d’intervencions curatives en el procés de restauració. A més, pel que fa a l’estudi numismàtic, l’anàlisi dels metalls amonedats té un relleu extraordinari per la quantitat d’informació que aporta. No només per poder determinar l’autenticitat o la falsedat de les peces sinó, sobretot, per veure la composició metal·logràfica i poder analitzar sèries àmplies. El curs ofereix l’oportunitat de treballar amb l’instrumental necessari l’aplicació de l’anàlisi química no destructiva d’aliatges metàl·lics amb tècniques de raigs X.

Calendari: 2 i 9 d’abril de 2019, de 17,00 a 20,00 h
Lloc: Sala de Consulta del GNC
Preus: Activitat gratuïta

| Descarregueu el programa pdf  |

Seminari Internacional “Contextualitzant la ceràmica impresa: horitzons culturals a la Península Ibérica”, al MUHBA

Seminari Internacional “Contextualitzant la ceràmica impresa: horitzons culturals a la Península Ibérica”Els propers dies 29 i 30 de març de 2019 se celebrarà sala Martí l’Humà del Museu d’Història de Barcelona-MUBHA, (plaça del Rei, s/n) el Seminari Internacional “Contextualitzant la ceràmica impresa: horitzons culturals a la Península Ibérica”, organitzat pel Servei d’Arqueologia de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de València.

L’objectiu d’aquest seminari és crear un fòrum de debat al voltant dels contextos amb materials ceràmics impresos del neolític antic de la península Ibèrica. Troballes recents ens fan intuir un possible horitzó cronocultural previ al tradicional neolític antic cardial.

* Les comunicacions seran en italià, francès, portuguès i castellà.
* Entrada gratuïta, però cal inscripció prèvia.

| Descarregueu el fulletó informatiu en pdf |