S’ha identificat un dels edificis del jaciment de Puig Ciutat (Oristà, Osona) com a un graner d’època romana republicana proveït d’un mínim de cinc sitges. L’edifici va ser destruït violentament durant la guerra civil entre Juli Cèsar i els pompeians l’any 49 aC. La descoberta de restes òssies dins les sitges indiquen que s’haurien emprat com a abocadors després de la batalla. La troballa reforça la hipòtesis que Puig Ciutat hauria estat un assentament militaritzat destinat a l’avituallament de l’exèrcit pompeià durant el conflicte.
Les excavacions arqueològiques realitzades aquest estiu al jaciment arqueològic de Puig Ciutat han continuat treballant en un edifici d’època romana incendiat intencionadament durant la segona guerra civil romana. En campanyes anteriors s’havien recuperat indicis que parlaven de la seva destrucció violenta: vaixella de taula i olles de cuina trencades i escampades, armes, bigues carbonitzades i, fins i tot, l’esquelet d’una dona. No se sabia, però, quina era la funcionalitat de la construcció.
Enguany s’ha pogut comprovar que es tracta d’un graner, ja que en arribar l’excavació al terra de l’edifici s’hi han descobert fins a cinc sitges excavades al subsòl destinades a la conservació de gra.
La descoberta d’unes reserves de gra, que s’intueixen molt destacables, reforça la hipòtesi que l’assentament hagués pogut actuar com a un punt d’avituallament de l’exèrcit en el context de la segona guerra civil romana. Si bé Puig Ciutat no apareix a les fonts clàssiques que relaten el conflicte, aquestes sí que ens informen del seu desenvolupament i ofereixen el marc on haurien pogut tenir lloc els esdeveniments documentats a l’assentament.
Els treballs d’excavació s’han dut a terme en dues campanyes diferenciades. La primera, feta el mes de maig, es va poder fer amb arqueòlegs professionals gràcies al finançament aportat pel Programa Sectorial de la Diputació de Barcelona. La segona, desenvolupada entre els mesos de juny i juliol, es va organitzar en format de pràctiques de treball de camp per a estudiants d’arqueologia. Es va comptar amb la participació de 10 estudiants de diverses universitats catalanes i 3 de la Universitat de Jaén. Els treballs s’han emmarcat en el Projecte quadriennal de Recerca de la Generalitat de Catalunya: Puig Ciutat i el seu entorn, relat d’una batalla, promogut per l’Associació GIRA. Grup Independent de Recerca en Arqueologia i finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Es va completar el finançament amb una aportació de l’Àrea d’Infraestructures i Espais Naturals de la Diputació de Barcelona. En les dues campanyes es va comptar amb el suport administratiu i logístic de l’ajuntament d’Oristà i el Consorci del Lluçanès. La direcció dels treballs ha anat a càrrec dels arqueòlegs Àngels Pujol i Robert Tamba, de l’Associació GIRA.
Per a més informació consulteu la nota de premsa en pdf
A partir de l’enderrocament del conjunt de blocs d’habitatges que ocupaven l’espai situat davant la façana principal de la catedral de Santa Maria, l’any 2015, les intervencions arqueològiques han permès localitzar alguns elements d’importància cabdal per a l’estudi de la topografia de la ciutat antiga de Tortosa. Durant el decurs dels treballs d’excavació, en bona part condicionats per les obres de construcció de la plaça elevada que avui en dia cobreix el conjunt arqueològic, i també per les tasques de museïtzació de les restes per a donar pas a l’Espai Cota 0, s’ha estudiat una seqüència ocupacional ininterrompuda entre els primers temps de l’era cristiana i els nostres dies. En destaquen les troballes corresponents a l’alt imperi i l’antiguitat tardana, períodes molt desconeguts fins ara en la història de la ciutat, sense oblidar l’evolució d’un tram important de la façana fluvial durant la baixa edat mitjana i en època moderna. Malgrat el treball i dedicació constant per part dels arqueòlegs, la major part del gran volum de dades obtingudes encara està en fase d’estudi.
Aquest any el festival Tarraco Viva arriba a la seva vint-i-cinquena edició. Durant aquest temps, el festival ha procurat fer la millor divulgació, sempre a partir del coneixement científic de la història i utilitzant una gran quantitat de formats.
Del 27 al 30 d’abril de 2023 torna la Magna Celebratio, el festival romà que organitza el Museu de Badalona.
La vil·la romana del Collet (Calonge i Sant Antoni) està ubicada en l’extrem nord de la badia de Palamós. A l’antiguitat fou construïda damunt d’una península que s’endinsava en el mar i que quedava envoltada per llacunes i mars interiors. Els seus orígens es remunten a finals del segle II o principis del segle I aC, quan en aquell indret es va construir un magatzem de dolia. Poc temps després, a la primera meitat del segle I aC aquest espai fou amortitzat i en el seu lloc es bastí una vil·la romana de planta itàlica. Ja cap a finals d’aquell segle, la casa fou objecte d’algunes reformes, com la que suposà la construcció d’un conjunt termal. Paral·lelament, a un centenar de metres s’edificà una terrisseria destinada a produir principalment àmfores vinàries. Cap als anys 60-70 dC la bòbila fou abandonada i la vil·la fou objecte d’una reforma integral que suposà la demolició de l’edifici republicà i l’aixecament d’un altre. Aquest edifici segurament ja no era habitat a principis del segle IV, moment en el qual es documenta el seu ús com lloc d’enterrament, tot i que continuà essent freqüentat fins al segle V quan fou definitivament abandonat.
La inauguració del Museu Romà de Premià de Mar, situat al carrer Enric Granados 115, tindrà lloc aquest proper diumenge 26 de març, amb visites al jaciment, recreacions de la vida quotidiana romana i tallers romans per a tota la família.
El seminari té per objectiu oferir la possibilitat als grups de recerca i investigadors que treballen en aquest període des d’una vessant arqueològica de presentar els resultats dels seus treballs i, sobretot, crear un marc de trobada i debat que enriqueixi l’intercanvi d’idees i propostes.
