Tribuna d’Arqueologia 2019-2020 en línia “Intervenció al lateral de la C-31 a Badalona. Noves evidències de l’extensió del límit nord de la ciutat de Baetulo”

Conferència: Intervenció al lateral de la C-31 a Badalona. Noves evidències de l’extensió del límit nord de la ciutat de Baetulo

Conferenciant: Iñaki Moreno (ATICS), arqueòleg
Moderadora: Clara Forn (Museu d’Arqueologia de Badalona)

Dimecres dia 8 de juliol de 2020, a les 6 de la tarda, en directe, a travès del canal de Youtube de Patrimonigencat. Aquesta és l’última de les conferències del cicle de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020 que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

Entre els mesos de setembre de 2016 i abril de 2017 es va dur a terme una intervenció arqueològica de gran envergadura vinculada a les obres de construcció del lateral nord de l’autopista C-31 al seu pas per Badalona, dins l’espai protegit BCIN ciutat romana de Baetulo. La intervenció suposà el descobriment de noves restes pertanyents a la trama urbana de la ciutat de Baetulo, fora del límit nord de l’actual planta de la ciutat romana, i que a la llum de les noves evidències caldrà revisar.

Les restes pertanyien, d’una banda, a una zona agrícola dedicada al conreu de vinya fora del límit est de la ciutat, on es documentaren més de 200 alvei ben disposats en diferents carrers. D’altra banda, ja dins dels límits del pomerium, s’exhumaren un edifici singular per la seva orientació, que difereix de l’ordenació de la ciutat, i tota una insula delimitada pel cardo maximus i per un cardo minor que feia de límit oest de la ciutat. Les estances documentades, que patiren diferents reformes entre el segle I a. de la n.e. i II d. de la n.e., pertanyen tant a espais de treball i transformació (magatzems i dos forns, possiblement, de pa), com d’habitatge i representació, alguns dels quals decorats amb diferents solucions sumptuàries: mosaics, opus signinum decorat i opus sectile.




A continuació, us oferim una petita entrevista amb Iñaki Moreno sobre els aspectes més destacats de la xerrada.

  • Què motivà la intervenció arqueològica i quins són els resultats principals?

La present intervenció arqueològica fou motivada per la construcció del lateral nord de l’autopista C-31 al seu pas per Badalona entre els carrers Alacant i de la Batllòria. L’obra fou promoguda per Infraestructures.cat i suposà la descoberta d’una important extensió de camps dedicada al conreu de la vinya en època romana i de part de dues insules, un tram de del cardo maximo, un cardo minor i un decumanus minor de la ciutat de Baetulo.

  • Quins són els elements més importants recuperats arran de de la intervenció?

A banda d’haver pogut determinar la morfologia de la trama urbana en aquest sector de la ciutat entre els segles I ane i II dne, s’han de posar en relleu una sèrie de paviments musius pertanyents a algunes de les estances documentades.

En aquest sentit destaquem el mosaic recuperat al sector oest de la insula oriental amb el motiu de la flor de la vida datable del canvi d’era i el mosaic de la casa central de la insula occidental amb el motiu dels peixos (molls) encarats, datat de mitjans del s.I dne. S’ha de destacar el fet que de l’excavació d’aquesta darrera habitació es recuperà una excepcional herma amb l’efígie de Bacus treballada sobre marbre giallo antico.

  • Què suposen aquestes noves descobertes per l’estudi de l’antiga Baetulo?

En primer lloc suposa un trencament amb  l’hipotètic límit nord de la ciutat romana que els primers estudis sobre la topografia de Baetulo havien proposat. Actualment tenim la certesa que la ciutat s’expandeix al nord de l’actual autopista C-31 en com a mínim, dues insules més.

En segon lloc, la morfologia de les noves insules difereix de les estudiades a la zona sud de la ciutat, fet que obliga a replantejar la topografia de Baetulo i plantejar noves hipòtesis.

Visita guiada al cuniculus romà de Can Gambús (Sabadell)

El proper diumenge 21 de juny a les 12 del migdia el Museu d’Història de Sabadell, dins les activitats programades en el marc de les Jornades Europees d’Arqueologia, ha organitzat una visita al cuniculus romà de Can Gambús (Sabadell), un aqüeducte subterrani romà dels segles I-II dC.


La visita consistirà en un recorregut documentat i guiat per les restes d’un aqüeducte subterrani (galeria per a la conducció d’aigües netes) del segle II dC, de l’època romana imperial. Se n’ha documentat i excavat un traçat de 121 metres i ara se’n pot observar una part rehabilitada i integrada a la urbanització del Parc de Can Gambús. És una de les poques estructures d’enginyeria hidràulica romana d’aquestes característiques conservada a Catalunya.

S’informarà a les persones inscrites de les mesures de seguretat i d’higiene que cal prendre en consideració per poder participar de la visita.

Període de preinscripcions 2020-2021 al màster interuniversitari en Arqueologia Clàssica (URV-UAB-ICAC)

Fins a finals de juliol continua obert el període de preinscripció del curs 2020-2021 al màster interuniversitari en Arqueologia Clàssica, que imparteixen conjuntament la URV, la UAB i l’ICAC, amb només 20 places disponibles. És l’únic màster en arqueologia clàssica d’aquestes característiques en l’estat espanyol i oferta la doble vessant de recerca i professionalització.

El màster interuniversitari en Arqueologia Clàssica ofereix una formació metodològica, tecnològica i avançada en les principals línies de recerca en arqueologia protohistòrica, grecoromana i de l’antiguitat tardana, centrades en els estudis de les societats mediterrànies antigues.

El programa compta amb tres línies prioritàries d’aprofundiment:

  • Arqueologia del paisatge i estudis de territori
  • Arqueologia de l’arquitectura antiga, ciutats i assentaments
  • Arqueologia de la cultura material i les produccions artístiques

A més de la formació acadèmica teòrica, es potencia també l’aprofundiment en les tècniques de laboratori i en els recursos informàtics. El caràcter interinstitucional del màster permet als i les alumnes accedir a diverses perspectives teòriques i pràctiques de l’arqueologia, en un entorn d’aprenentatge dinàmic i divers en què es pot familiaritzar amb la professió.

El màster contempla la possibilitat de fer un conveni Erasmus internacional i permet accedir a diferents programes de beques. En particular, l’ICAC ofereix anualment el Programa d’Iniciació a la Recerca, amb què els i les estudiants de segon curs poden introduir-se al món de la recerca arqueològica col·laborant amb els equips de recerca del centre.

La participació de l’ICAC en el màster ofereix també l’oportunitat de conèixer de prop un centre de recerca, formar part de treballs de camp, fer pràctiques i iniciar-se en la investigació a través de l’accés al Doctorat en Arqueologia Clàssica.

  • Les preinscripcions es realitzen a la secretaria de la Facultat de Lletres de la URV. Cliqueu a l’enllaç

Vídeo de la conferencia de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020 en línia “Excavació arqueològica al carrer López Peláez, 1 de Tarragona (Tarragonès). Noves dades sobre la ocupació suburbana de la ciutat de Tàrraco entre l’Altimperi i la Tardana Antiguitat”

En aquesta entrada podeu gaudir del vídeo de la conferència del cicle de la Tribuna d’Arqueologia 2019-20120: “Excavació arqueològica al carrer López Peláez, 1 de Tarragona (Tarragonès). Noves dades sobre la ocupació suburbana de la ciutat de Tàrraco entre l’Altimperi i la Tardana Antiguitat” que Judit Ciurana, moderada per Pilar Bravo, ens va oferir en línea ahir, dimecres 13 de maig de 2020.

A partir d’ara i mentre duri el confinament, continuarem oferint-vos les sessions de la Tribuna d’Arqueologia en línea a travès del canal de Youtube de Patrimonigencat.

Aprofitem per emplaçar-vos a la següent xerrada en línia del cicle de la Tribuna, que hem programat pel proper 27 de maig a les 6 de la tarda: “Les ocupacions prehistòriques a l’àrea de Tavertet. Recerca entre la vall de Sau i els altiplans del Cabrerès del paleolític a la primera edat del ferro”.

En aquests moments estem reprogramant la resta de conferències que van quedar en suspens i, un cop tinguem fixat el nou calendari, us ho comunicarem puntualment.

Tribuna d’Arqueologia 2019-2020 en línia: “Excavació arqueològica al carrer López Peláez, 1 de Tarragona (Tarragonès). Noves dades sobre la ocupació suburbana de la ciutat de Tàrraco entre l’Altimperi i la Tardana Antiguitat”

Després d’aquest parèntesi forçós degut al confinament, la Tribuna d’Arqueologia reprèn les seves sessions online. Com tota la resta de les activitats culturals presencials, per causa de l’estat d’alarma, vam haver d’interrompre la programació de la Tribuna d’Arqueologia a la sala d’actes del Departament de Cultura. Per remuntar aquest obstacle, amb l’ajut del CTTI i del canal Patrimonigencat, podem oferir-vos les sessions de la Tribuna en línia des de casa dels conferenciants.

Sessió del 13 de maig de 2020, a les 18,00 hores, a travès del canal de Youtube de Patrimonigencat

Conferència: Excavació arqueològica al carrer López Peláez, 1 de Tarragona (Tarragonès). Noves dades sobre la ocupació suburbana de la ciutat de Tàrraco entre l’Altimperi i la Tardana Antiguitat

Conferenciant: Judit Ciurana
Moderadora: Pilar Bravo

Entre els anys 2016 i 2018 s’ha desenvolupat una excavació arqueològica en el solar ubicat al carrer de López Peláez, 1 de la ciutat de Tarragona, promocionada per l’empresa municipal SMHAUSA. Com a resultat, s’han identificat les restes d’un gran edifici de caràcter industrial d’època altimperial (segles I-II dC), situat molt a prop d’una de les principals entrades a la ciutat romana de Tàrraco. Així mateix, la intervenció ha identificat evidències d’ocupació corresponents a època tardoantiga (segles III-V dC). Aquest és el cas de diversos sepulcres en inhumació i una galeria de captació d’aigües subterrànies. D’altra banda, cal destacar la troballa excepcional de dos fulcra en bronze que representen dos caps de mula que formarien part d’un llit de banquet romà.





A continuació, us oferim una petita entrevista amb la conferenciant sobre alguns aspectes destacats de la seva xerrada.

  • Quins resultats destacaries de la intervenció arqueològica?

Arran dels treballs arqueològics ha estat possible descobrir un sòlid edifici de grans dimensions, bastit entre els segles I i II de la nostra era, que hem identificat amb un horreum o magatzem. D’aquesta construcció destaquen dos àmbits rectangulars que disposarien d’un paviment sobreelevat sobre pilars on s’hi emmagatzemaria cereal.  D’aquest tipus de graners amb paviment sobre pilars n’hi ha molts pocs casos a la península ibèrica, per tant creiem és una troballa a destacar. Un altre aspecte constructiu interessant vinculat a l’edifici és l’existència d’un sistema de canals i conduccions de drenatge destinat a aïllar el magatzem de les escorrenties superficials i dels afloraments d’aigua subterrània, molt habituals en aquest sector de la ciutat. Finalment, també és significatiu el descobriment de l’enterrament d’un gos dins d’àmfora com a ofrena fundacional en una de les trinxeres de fonamentació dels murs del magatzem.

  • Heu detectat evidències d’altres moments històrics?

 La fase altimperial és tan sols el començament. Al solar intervingut hem tingut la sort de registrar indicis d’activitat humana que abracen diversos segles. Un cop l’horreum perdé la seva funcionalitat original (fet que succeí probablement a finals del segle II), alguns dels seus espais varen ser aprofitats com a àrea de necròpolis. En aquest moment, alguns dels murs en opus caementicium del magatzem altimperial encara són visibles i serveixen com a elements organitzadors del paisatge sepulcral. A aquesta freqüentació funerària la succeeix una interessant fase d’època tardana que suposa una reocupació d’aquest espai per part dels vius. Entre els segles V i VI es construïren nous àmbits arquitectònics aprofitant les potents estructures prèvies del horreum anterior. També en aquest moment l’aigua present en el subsòl és captada mitjançant la construcció d’una galeria graonada amb coberta de volta de canó.

  • Pel que fa als artefactes arqueològics recuperats, quins són els més significatius?

S’ha recollit gran quantitat de material arqueològic, sobretot ceràmic, metàl·lic, marmori, objectes de vidre i d’os. També sobresurt un conjunt de material epigràfic sobre suports molt variats (estuc, instrumentum domesticum i pedra). Sense dubte, però, el descobriment estrella són dos fulcra que decorarien un llit de banquet romà. Es tracta de dos petites escultures de bronze amb damasquinats de plata que representen dues mules de llargues orelles.

  • Quines novetats aporta la intervenció arqueològica al coneixement de la topografia antiga de la ciutat de Tàrraco?

Cal tenir present que ens trobem dins el suburbi nord-occidental, un dels suburbis més desconeguts de Tàrraco. Comptem amb poques excavacions i aïllades entre sí, fet que impossibilita una lectura de conjunt com la que s’ha pogut articular, per exemple, en el suburbi portuari. La nostra intervenció posa de relleu la presència de grans edificacions de tipus econòmic en aquest espai extramurs així com l’existència de fases d’ocupació consistents durant l’antiguitat tardana, un període altament interessant per entendre la transformació no només dins la ciutat sinó també en els espais extramurs.

Declaració d’EPA del conjunt arqueològic del Tossal de la Pleta (Belianes, Urgell)

El passat 17 de gener la Consellera de Cultura va declarar Espai de Protecció Arqueològica, el primer de 2020, el conjunt arqueològic del Tossal de la Pleta, al terme municipal de Belianes (Urgell).

El jaciment arqueològic del Tossal de la Pleta va ser descrit per primera vegada l’any 1889 per Pleyan de Porta. Posteriorment, durant el segle XX, primer de la mà de Ramon Boleda i després per altres autors se citen les restes arqueològiques en diversos articles i llibres. No va ser fins l’any 1993 quan la Universitat de Lleida inicia un projecte de recerca del jaciment dels Vilars (Arbeca, Garrigues). A conseqüència d’aquest estudi, a partir d’una prospecció per conèixer el territori més immediat, s’identifica la Pleta (Belianes) que, a diferència dels altres registres, presenta una ocupació continuada des de l’edat del ferro fins a època romana.

A partir de l’any 2010 i fins a l’actualitat, l’equip dirigit per Ramon Cardona Colell, Jordi Pou Vallès, entre d’altres, ha realitzat diverses campanyes d’excavacions arqueològiques al jaciment del Tossal de la Pleta, dins del projecte “Economia i evolució del poblament ibèric a les valls dels rius Corb, Ondara i Sió: Excavació del poblat ibèric del Tossal de la Pleta, Belianes, Urgell”.

Així les evidències recuperades en les excavacions dels anys 2010 a 2018 ens mostren una part de l’urbanisme del poblat, amb diversos barris articulats a partir de carrers, així com la presència d’una gran cisterna en la zona central. En el transcurs dels treballs s’ha pogut identificar la superposició de fases gràcies a la cultura material i a les evidències estructurals. De la darrera fase en destaca el barri nord de la zona central, de clara tradició romana o itàlica. Amb relació a les darreres campanyes d’excavació s’ha localitzat un nou barri a l’extrem est del tossal que resta encara en estudi.

Un cop analitzades les restes constructives i materials, es va establir una cronologia que queda emmarcada entre els segles V aC i entorn del segle I aC, amb una fase de substrat precedent (s. VII aC). Així la Pleta presenta un poblament intens durant tota l’època ibèrica i fins a un moment avançat d’implantació romà-republicà.

Tot i els treballs arqueològics desenvolupats en el jaciment, ha estat excavat parcialment ja que les restes són molt extenses. Amb les dades disponibles l’assentament s’interpreta com un oppida o poblat d’època ibèrica, de primer ordre en l’àrea ilergeta, amb una fase de finals d’època romanorepublicana i possiblement com un castellum de control d’aquesta àrea.

Tribuna d’Arqueologia 2019-2020: “El jaciment de Vilardida: de l’hàbitat de l’ibèric final a la vil·la romana tardoantiga. Primeres valoracions dels darrers treballs arqueològics”

Conferència: El jaciment de Vilardida: de l’hàbitat de l’ibèric final a la vil·la romana tardoantiga. Primeres valoracions dels darrers treballs arqueològics
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 5 de febrer de 2020, 19,00 hores

Conferenciants: Jordi Morera, Adrià Cubo i Tatiana Piza
Moderadora: Imma Teixell

El proper dimecres dia 5 de febrer de 2020, a partir de les 19,00h, a la sala d’actes del Palau Marc (Rambla de Santa Mònica, 8, Barcelona), està programada la xerrada “El jaciment de Vilardida: de l’hàbitat de l’ibèric final a la vil·la romana tardoantiga. Primeres valoracions dels darrers treballs arqueològics”, dintre del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020,  que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

Durant els darrers anys s’ha estat realitzant l’excavació arqueològica del jaciment de Vilardida, ubicat en el llogarret homònim, un nucli a cavall entre els municipis de Monferri i Vila-rodona, a la comarca de l’Alt Camp. La intervenció s’ha realitzat en el marc de la millora de la carretera C-51 al seu pas per aquestes poblacions, en una extensió propera al quilòmetre. L’indret ja havia estat localitzat a partir de diferents campanyes de prospeccions i sondejos, efectuades entre 1998 i 2011, però se’n desconeixia el seu abast real. A partir de la delimitació iniciada a l’abril de 2017 es van poder identificar quatre zones amb restes arqueològiques: d’est a oest, es tractava d’un camí, amb un origen que per la historiografia es podia remuntar a l’època romana; una necròpolis tardoantiga; un hàbitat ibèric amb perduració als primers segles altimperials; i finalment, les restes d’una vil·la tardoantiga. Les excavacions posteriors van determinar que els diferents sectors corresponien a un mateix assentament que des de les etapes ibèriques havia anat evolucionant al llarg del període romà. Finalment, la localització de dos enterraments dipositats seguint el ritual islàmic, relaciona l’hàbitat tardoromà amb els primers segles altmedievals.



Seguidament, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes més destacats de la propera xerrada.

  • Quina importància té el jaciment de Vilardida dins el territori?

El jaciment de Vilardida era conegut des dels anys 40 del segle XX, degut a la recuperació de materials en superfície. Tanmateix, en els darrers 20 anys, i en el marc del projecte de millora de la carretera C51, s’havien realitzat diferents prospeccions i sondejos arqueològics que indicaven la presència de restes conservades al subsòl. Amb l’excavació realitzada hem pogut excavar i conèrixer questes restes, i veure que es tracta d’un assentament amb ocupació continuada des d’època republicana fins a la tardoantiguitat, als segles VII-VIII. Una ocupació que segurament s’explica i s’entén a partir de la seva situació geogràfica en el nus de comunicacions que formen el riu Gaià d’una banda, i la via històrica que enllaçava Barcino i Ilerda

  • Quina informació heu aconseguit amb l’excavació arqueològica?

Com dèiem, la intervenció ha posat a la llum un hàbitat que des de l’ibèric final va evolucionant fins a l’etapa andalusina. D’aquest llarg període, les fases que més i millor hem pogut estudiar són les baiximperials i tardoantigues (segles IV-VIII), amb la documentació d’una zona productiva i residencial, la localització de diferents hàbitats domèstics semienterrats, dels segles VI-VII, i una necròpolis amb una quarantena d’individus dels segles VII-VIII

  • A nivell antropològic, què ens pot aportar l’estudi de les restes recuperades a Vilardida?

Els treballs antropològics realitzats al jaciment de Vilardida han permès un primer acostament a la interpretació de l’evolució històrica i antropològica de la població de la zona. Al llarg de les intervencions realitzades, s’ha identificat un conjunt funerari molt complex, conformat per poblacions diferenciades, algunes d’elles coetànies en el temps. L’anàlisi dels diferents caràcters antropològics evidencia un context econòmic i social basat en l’explotació agrícola, dut  a terme per un grup poblacional autòcton, però també per un conjunt d’esclaus, els quals presenten diferències  tant físiques (biològiques i relacionades amb el desenvolupament del treball o en les condicions de vida), com en el context funerari.

  • És un jaciment esgotat? Es continuarà la recerca pels propers anys?

L’excavació s’ha centrat en aquelles zones afectades per la futura carretera, i en aquest sentit hem estat condicionats per l’obra a realitzar. Tanmateix, la intervenció va evidenciar que les restes de la vil·la de Vilardida s’escampen pels camps limítrofs, i sobretot pel nucli poblacional de l’actual Vilardida. Per tant, és possible que en un futur puguin aparèixer novetats en referència a aquest assentament

Tribuna d’Arqueologia 2019-2020: “La vil·la romana de Can Ring (Besalú, la Garrotxa): un projecte de recerca global”

Conferència: la vil·la romana de Can Ring (Besalú, la Garrotxa): un projecte de recerca global
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 22 de gener de 2020, 19,00 hores

Conferenciants: Joan Frigola, Joaquim Tremoleda i Pere Castanyer
Moderador: Josep Burch

El proper dimecres dia 22 de gener de 2020, a partir de les 19,00h, a la sala d’actes del Palau Marc (Rambla de Santa Mònica, 8, Barcelona), està programada la xerrada “la vil·la romana de Can Ring (Besalú, la Garrotxa): un projecte de recerca global”, dintre del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020,  que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

L’any 2017 es reprenien els treballs arqueològics a la vil·la de Can Ring, situada als afores de Besalú. Fins aleshores el coneixement del jaciment es limitava a una única campanya d’excavació, aïllada i amb un registre vague, portada a terme el 1960. Les intervencions recents, concebudes com un projecte global, des de les prospeccions geofísiques a un registre integrat, han permès amb només tres anys (2017-2019) assolir una visió força aproximada de l’estructuració de la vil·la, de la qual se n’ha excavat íntegrament una de les ales, formada per habitacions tant residencials com de treball quotidià, així com un edifici destinat a l’elaboració de vi, producte que aparentment centrava bona part de l’activitat econòmica del complex.



A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la seva xerrada.

  • Quines són les raons per haver tornat a excavar a Can Ring i quins són els objectius?

La raó principal és haver integrar la vil·la romana de Can Ring en el programa quadriennal vigent (2018-2021) aprovat per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, amb el títol: “Dinàmica del poblament rural a l’àrea del Pla de l’Estany – Garrotxa entre els segles II-I aC als segles VII-VIII dC“, amb la intenció d’obtenir un estudi microterritorial el màxim de complet, juntament amb la vil·la de Vilauba i la bòbila d’Ermedàs. Per tant, la intenció és fer una recerca sistemàtica i completa de les restes conservades.

  • En quin punt es troba la recerca?

Després d’un primer sondeig i dues campanyes completes d’excavació, coneixem els límits nord i est de la vil·la, la seva distribució en una zona d’hàbitat, articulada a l’entorn d’un pati, i una part de la zona productiva, amb un altre pati i uns dipòsits dedicats al trepig i recollida del most. A més de la seva distribució, comencem a conèixer els programes decoratius de la part noble i també la dedicació important al conreu de la vinya i processat del vi, així com una primera proposta de la seriació cronològica en diverses fases.

  • Quines serien les troballes més destacades?

La primera i més antiga és l’existència d’un signaculum de bronze trobat el segle XVII, procedent de l’entorn de la vil·la, i que permet proposar el nom del seu possible propietari, Saturió, de la família dels Pompeus. Durant l’excavació actual, a més de presència de nombroses monedes, hem de destacar un marc de mirall votiu de bronze molt ben conservat, fet a Arles pel conegut fabricant Quintus Licinius Tutinus. A nivell estructural, hem de destacar una cella vinaria, amb els dolia in situ.

  • Què aporta l’excavació d’una nova vil·la romana?

Una nova vil·la romana com la que estem excavant, la que està situada més a l’interior d’un territori com són les comarques gironines, aporta la diversitat i molts matisos per a poder fer un discurs que no sigui excessivament homogeni, sinó complex i variat com era la complexa societat romana. Aporta grans diferències amb les vil·les de la costa, però també amb altres de l’interior, com la de Vilauba, amb una seqüència temporal molt diferent.

  • Quina és la metodologia del treball?

Atès l’inici de la recerca d’un jaciment pràcticament verge, excepte la intervenció de 1960, l’equip va decidir aplicar les tècniques i metodologies més modernes. Així, hem d’esmentar en primer lloc la prospecció per georadar realitzada el 2016 per l’empresa SOT, amb uns resultats magnífics, que han permès planificar els treballs; també els estudis interdisciplinars per obtenir el màxim de dades; però volem destacar sobretot que des de l’inici el registre de tota la informació s’integra i centralitza en un entorn  GIS (plantes, models fotogramètrics, mapes antics, fitxes d’UE,…).

Inauguració de l’exposició “Caput aut navis” al Museu Arqueològic de l’Esquerda

El proper dissabte, 18 de gener, a les 19,00 h, s’inaugurarà al Museu Arqueològic de l’Esquerda la exposició temporal Caput aut navis, a cara o creu, una exposició produïda conjuntament pel Museu de Granollers i l’Oficina de Patrimoni Cultural de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona que comença la seva itinerància per la Xarxa de Museus Locals.

Es tracta d’una exposició que parla del joc a l’antiguitat. Caput aut navis era un dels jocs més populars a l’antiguitat que encara es juga avui, ara ja no en diem així i gairebé tothom hi ha jugat, és el popular a “cara o creu”. El Museu de Granollers va crear aquesta mostra amb 72 peces del seu fons, procedents de diversos jaciments arqueològics. La proposta és fer un passeig pel món del joc en temps antics.

Al Museu Arqueològic de l’Esquerda també es conserven peces procedents del jaciment de l’Esquerda que tenen a veure amb els jocs que practicaven els seus habitants. A l’exposició permanent es podem veure i també n’hi ha altres objectes que no estan exposats i que ara es podran veure en unes vitrines especials d’aquesta exposició, dedicades a l’Esquerda.

El món del joc pot semblar trivial, però tal i com diu una frase sovint atribuïda a Plató, “es coneix més una persona en una hora de joc que en un any de conversa”.

L’exposició es podrà veure fins el proper 29 de març.

Noves incorporacions a les declaracions d’Espai de Protecció Arqueològic

El Servei d’Arqueologia i Paleontologia ha incorporat dues noves declaracions d’espai de protecció arqueològic els últims mesos de 2019. Es tracta dels jaciments del Serrat dels Moros de la Codina (Pinell de Solsonès, Solsonès), declarat per resolució de la Consellera de Cultura el 26 de novembre, i la vil·la romana de Sant Pelegrí  (Biosca, Segarra), declarat el dia 12 de desembre. Amb aquestes dues declaracions es tanca l’any 2019 amb un total de 9 EPA declarats.

El jaciment de Serrat dels Moros de la Codina és un excel·lent exemple de l’ocupació i reocupació dels espais en diversos moments històrics, especialment en època ibèrica, romana i medieval, vinculats al control de les vies de comunicació i, en extensió, del propi territori. Aquesta organització i control espacial, representa la consolidació de la iberització de la zona i de la primera implantació militar del període romà, així com l’assentament medieval del Castell de Miralles, que demostra la important ubicació estratègica d’aquest indret.

Pel que fa a la vil.la romana de Sant Pelegrí, els treballs arqueològics que es van realitzar durant les obres de construcció de la carretera, van permetre recuperar la pars rustica de la vil·la, però també restes de les termes de la propietat (pars urbana). La cronologia dels materials ha permès establir una ocupació des de l’època romana republicana fins al baix Imperi, així com un període tardà (segles II aC – VIII dC).

Aquests 9 expedients d’espai de protecció arqueològica declarats al llarg del 2019 se sumen al total 77 expedients repartits per tota Catalunya.