Tribuna d’Arqueologia 2018-2019: “El suburbium del Francolí. Resultats de les intervencions arqueològiques a l’avinguda de Vidal i Barraquer i al carrer de Manuel de Falla (Tarragona)”

Conferència: “El suburbium del Francolí. Resultats de les intervencions arqueològiques a l’avinguda de Vidal i Barraquer i al carrer de Manuel de Falla (Tarragona)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 13 de febrer de 2019, 19,00 hores

Conferenciants: Moisés Díaz i Josep Francesc Roig
Moderador: Josep Anton Remolà

Durant els darrers anys, un seguit d’intervencions arqueològiques realitzades dins de l’àrea compresa entre l’avinguda de Vidal i Barraquer i els carrers de Manuel de Falla i de Torres Jordi de la ciutat de Tarragona, han tret a la llum un sector -densament ocupat- del conegut suburbium del Francolí de l’antiga Tarraco. A més del gran volum de restes exhumades, en destaca també la seva cronologia, ja que s’han identificat una sèrie de fases ocupacionals, que van des del període tardorepublicà (segle I aC) fins a l’antiguitat tardana (segles VII-VIII dC).



A continuació, us oferim una petita entrevista amb Moisés Díaz García i Josep Francesc Roig Pérez, membres de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, sobre alguns aspectes destacats de la propera conferència.

  • Què s’entén com a suburbium del Francolí?

Amb aquesta denominació ens referim a les troballes arqueològiques realitzades els darrers anys a un sector de la ciutat antiga situat a l’extrem occidental de la façana marítima portuària. És una zona urbanitzada que quedaria definida entre la Necròpoli paleocristiana i la línia de costa a nord i sud, i entre el riu Francolí i la via que hi circula paral·lela, fins aproximadament la desembocadura, a oest i est.

  • A quines èpoques pertanyen les troballes del suburbium del Francolí?

Les evidències més antigues corresponen a finals del període tardorepublicà, concretament estan relacionades amb un dipòsit votiu vinculat, possiblement, a una zona sacra vora el Tulcis (riu Francolí) que data del segon quart del segle I aC. També s’han localitzat evidències d’època flàvia que hem relacionat amb el condicionament d’aquest sector del port de Tàrraco, amb algunes evidències de necròpolis de poca densitat que es daten entre la segona meitat del segle III i el segle V.

Però les troballes més destacades corresponen als dos moments finals d’ocupació d’aquest suburbium en època visigòtica. Entre la segona meitat del segle VI i la segona meitat del VII s’hi construeixen un seguit de magatzems portuaris emprant tècniques com parets d’opus caementicium i paviments d’opus signinum. Posteriorment, cap a finals del segle VII o inicis del VIII, es produeix la darrera reforma urbanística, amb la construcció d’uns grans edificis que a nivell de planta baixa estaven destinats, principalment, a activitats artesanals i productives.

  • Què destacaríeu de les troballes realitzades en aquest sector del suburbi portuari?

Sens dubte, el que més ens ha cridat l’atenció de les restes que hi hem pogut documentar són els grans magatzems portuaris d’època visigòtica, que són un exemple d’implantació urbanística amb uns edificis de molta entitat en un moment molt avançat de l’antiguitat tardana. Sobta, a més, que unes tècniques constructives i uns materials que s’associen principalment al període imperial de la ciutat, s’estiguin utilitzant durant la segona meitat del segle VI i també al llarg de tot el segle VII.

També creiem que s’ha de destacar la gran reforma urbanística que es produeix a finals del segle VII o inicis del VIII, que denota encara en aquest període una important capacitat edilícia, productiva i artesanal, en el moment de trànsit entre el període visigot i l’arribada dels musulmans.

  • Quin tractament s’està donant de les informacions que treuen a la llum excavacions com les que heu realitzat al suburbium del Francolí?

A la llum de les troballes realitzades en diverses excavacions preventives, es va coordinar des de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica un equip per tal de desenvolupar el coneixement sobre aquest sector de la ciutat en àpoca tardoantiga, que porta diversos anys treballant en diversos aspectes com són les tècniques i els materials constructius, els estudis ceramològics i numismàtics, l’evolució urbanística i funcional, o les activitats comercials i productives: “Arqueologia tardoantiga i Cristiana”, i “Parámetros analístico-evolutivos de las técnicas constructivas del noreste de la Tarraconense en época tardoantigua”.

Presentació del llibre “In unum estis congregati. Arqueologia del primer monacat cristià, segles IV-VII dC”

Presentació del llibre: "In unum estis congregati. Arqueologia del primer monacat cristià (segles IV-VII dC)"El proper 22 de gener de 2019 a les 19,00 hores tindrà lloc, al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona, la presentació del llibre “In unum estis congregati. Arqueologia del primer monacat cristià, segles IV-VII (Barcelona 2018)” dels autors Carles Buenacasa i Jordina Sales, que ha estat editat per la Societat Catalana d’Arqueologia.

La presentació anirà a càrrec de Marta Sancho, professora titular d’Història Medieval de la UB i, un cop finalitzada, els autors del llibre adreçaran també unes breus paraules als assistents.

El monacat és un fenomen històric universal de primer ordre que es va desenvolupar a l’antiguitat tardana i que, des del primer moment, va conèixer un extraordinari floriment. Són moltes les monografies que, al llarg dels temps, s’han dedicat a l’estudi del monacat antic, sobretot, per a explicar els seus aspectes literaris i filosòfics, però encara resten molts interrogants als quals no s’ha donat resposta, com ara: El monacat va néixer realment a Egipte? És un fet purament cristià? Quines altres influències, externes a la ideologia cristiana, podrien haver propiciat la seva aparició? Quines foren les grans figures del primer monacat? Com es va difondre per la conca mediterrània? Com va arribar a Hispània? i, sobretot, Com va arrelar en el territori peninsular i sota quines formes?

En aquest llibre, els autors han volgut donar resposta a algunes d’aquestes preguntes mitjançant una fructífera interpel·lació als testimonis literaris i als arqueològics, des d’una visió sintètica, però profunda, que permetrà comprendre als no iniciats en la matèria com és que un moviment inicialment desenvolupat com a moviment de renúncia al món i d’aïllament a les zones interiors dels deserts d’Egipte es va difondre tan extraordinàriament.

 

El Servei d’Arqueologia i Paleontologia declara Espai de Protecció Arqueològica el Conjunt Arqueològic de Font Cervellona

El passat 14 de desembre de 2018, la Consellera de Cultura va declarar Espai de Protecció Arqueològica el conjunt arqueològic de Font Cervellona al terme municipal d’Aiguamúrcia (Alt Camp). L’EPA integra una vil·la romana en una zona de camps de conreu, amb una cronologia del segle I aC–I dC, i també restes d’ocupació epipaleolítica situada a la zona de la riera, documentada a partir de material lític en superfície.

Tot i que els dos jaciments arqueològics ja estan inclosos a l’Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, la importància de la declaració se centra en la vil·la romana, per l’extensió d’aquesta i per les estructures que afloren en la superfície. L’any 2010 es va dur a terme una intervenció d’urgència atès que s’estaven realitzant uns moviments de terres en el sector del jaciment. Durant aquesta intervenció es van identificar un seguit d’estructures que confirmaven les dades recollides en la bibliografia dels anys 40, les quals situaven un establiment romà en la zona, molt pròxim a Tarraco.

El conjunt arqueològic de Font Cervellona és la primera declaració d’EPA de les comarques de Tarragona des de l’entrada en vigor de la Llei del patrimoni cultural català l’any 1993.

Notícia: Tània Álvarez

Jornada de portes obertes a l’assentament romà de Can Tacó – Turó d’en Roina (Mons Observans)  en la setmana de la ciència 2018

Cartell de la Jornada de portes obertes a l’assentament romà de Can Tacó - Turó d'en Roina (Mons Observans) en la setmana de la ciència 2018 El proper diumenge 18 de novembre l’assentament romà de Mons Observans, situat entre termes municipals de Montmeló i de Montornès del Vallès (Vallès Oriental), celebrarà la Setmana de la Ciència amb una  jornada de portes obertes plena d’activitats científiques adreçades a tots els públics.

L’activitat central de la jornada serà la conferència “Romanitzant Lauro. La fase republicana del Puig del Castell de Samalús” que enguany impartirà l’arqueòleg Marc Guàrdia, dedicada al jaciment ibèric del Puig del Castell, en procés d’excavació des de l’any 2011. Al llarg de les vuit campanyes arqueològiques que s’hi ha dut a terme al llarg d’aquests anys s’ha tret a la llum una important fortificació que destaca tant per la troballa d’un sistema de defensa complex com pel seu bon estat de conservació.

La xerrada pretén fer una presentació genèrica de l’assentament, incidint especialment en la fase republicana, caracteritzada estructuralment per la construcció d’una nova muralla i per la reocupació de les torres defensives i del poblat en tota la seva extensió. D’altra banda, es presentaran els arguments que han portat a proposar la identificació d’aquest poblat laietà amb la ciutat de Lauro, que encunyà moneda ibèrica entre el 150 i el 90 a. de C.

A  les 12,30h del migdia es farà una visita teatralitzada al recinte arqueològic de Mons Observans que comptarà amb l’actuació especial de la colla d’Armats i Vestals de Martorelles. De forma paral·lela a aquestes activitats, durant tot el matí es faran tallers familiars que, sota el nom de “Ciència amb toga” i “Vine a fer d’arqueòleg”, permetran als més petits descobrir els principals invents científics de l’antiguitat i participar en una excavació arqueològica simulada.

Nou arranjament i recreació 3D de la Vil·la Romana de l’Espelt (Òdena, Anoia)

Vista de la vil·la romana de l'EspeltAmb motiu de la celebració del 70 aniversari del seu descobriment, l’Ajuntament d’Igualada i l’Ajuntament d’Òdena, amb el suport de la Diputació de Barcelona, van emprendre diverses accions per condicionar els accessos i espais del jaciment de la vil·la romana de l’Espelt, un dels jaciments més destacats de la seva època a la comarca de l’Anoia. Entre les actuacions que s’hi han fet, destaquen el disseny i instal·lació de senyals direccionals, i plafons informatius.

Per tal de fer més entenedores les restes es va desenvolupar una recreació tridimensional de la vil·la, partint de les conclusions i materials procedents de les excavacions i proposant solucions plausibles quant al sistema de cobertes, el programa pictòric dels murs i la part que manca del mosaic del triclini. En el projecte hi van prendre part el Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia (coordinant les tasques i creant-ne els continguts), Jordi Enrich (com a director de bona part de les campanyes d’excavacions realitzades al jaciment), l’empresa iPAT Serveis Culturals (en la realització de les intervencions arqueològiques, la fotogrametria del jaciment, l’assessorament per als continguts i per a la recreació de l’edifici i els materials mobles de l’interior) i l’empresa Sendra & Enrich (encarregada del disseny de la senyalització i de la recreació en 3D de la vil·la).

El resultat d’aquest treball és un vídeo convencional que explica els diferents àmbits de la vil·la, a més de 4 vídeos en 360º de les fauces (passadís d’entrada), el triclini, la cuina i l’espai exterior al nord de la casa. Els vídeos es poden visualitzar des de dispositius mòbils que, gràcies als moviments detectats per l’oscil·lòmetre, permeten canviar de perspectiva sense limitacions aconseguint un efecte immersiu propi de la realitat virtual. Així mateix, també es poden visualitzar des d’un ordinador rotant la vista amb el ratolí.

Podeu accedir a aquests vídeos i més continguts de la Vil·la Romana de l’Espelt prement el següent enllaç: http://museupelligualada.cat/villa-romana-espelt/

Notícia: Xavier Bermúdez

“El cristianisme en l’antiguitat tardana. noves perspectives”, tema central de la VII Reunió d’Arqueologia Christiana Hispànica, al IV Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic Tarraco Biennal

Programa de “El cristianisme en l’antiguitat tardana. noves perspectives”, tema central de la VII Reunió d'Arqueologia Christiana Hispànica, al IV Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic Tarraco BiennalDel 21 al 24 de novembre de 2018 tindrà lloc a Tarragona la VII Reunió d’Arqueologia Christiana Hispànica, en el marc del IV Congrès Internacional d’Arqueologia i Món Antic Tarraco Biennal, amb el tema “El cristianisme en l’antiguitat tardana. noves perspectives” com a eix central.

Les reunions Tarraco Biennal es venen celebrant a Tarragona des de l’any 2012. Impulsades per diferents institucions implicades en la tutela i la recerca arqueològica del patrimoni monumental romà tarraconí, compten també amb el patrocini de la Fundació Privada Mútua Catalana. Enguany se celebraran conjuntament la VII Reunió d’Arqueologia christiana Hispànica, en col·laboració la secció històrico-arqueològica de l’Institut d’Estudis catalans i la càtedra d’Arqueologia Cristiana de la Universitat de Barcelona, fent coincidir en aquesta ocasió ambdós congressos.

Les sessions tindran lloc a l’Aula Magna del Campus Catalunya Universitat Rovira i Virgili (Av. Catalunya, 35, Tarragona).

Per formalitzar les inscripcions cal fer-ho a través de la pàgina web http://www.tarracobiennal.com/ca/pagina/2014/inscripcio abans del dia 14 de novembre

| Descarregueu el programa del congrés en PDF |

Recordatori: propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia “Metodologia per a la preparació d’un expedient BCIN: el cas de la ciutat romana d’Aeso (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)”

Us recordem que aquest proper dimecres 24 d’octubre de 2018 encetem la nova temporada de la Tribuna d’Arqueologia 2018-2019, el cicle de conferències que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia. 

Obrirà la sessió la directora general del Patrimoni Cultural, Elsa Ibar, que presentarà el nou cicle de la Tribuna 2018-2019 i, tot seguit, començarà la primera de les xerrades d’enguany “Metodologia per a la preparació d’un expedient BCIN: el cas de la ciutat romana d’Aeso (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)”, a càrrec de Tània Álvarez i Carles Padrós, i moderada per Maite Miró.

Com sempre, les conferències són a les 19,00 hores, a la sala d’actes del Palau Marc, seu de la Conselleria de Cultura, (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona).

Us hi esperem!

Tribuna d’Arqueologia 2018-2019: “Metodologia per a la preparació d’un expedient BCIN: el cas de la ciutat romana d’Aeso (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)”

Conferència: “Metodologia per a la preparació d’un expedient BCIN: el cas de la ciutat romana d’Aeso (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 24 d’octubre de 2018, 19,00h

Conferenciants: Tània Alvarez i Carles Padrós
Moderadora: Maite Miró

La premissa a complir quan es tramita la declaració d’un Bé Cultural d’Interès Nacional és justificar els seus límits objectivament a partir de la resposta a tres qüestions: El “què?” protegim, sempre considerant que es tracta dels jaciments arqueològics més rellevants en el territori català. El “perquè?” ho protegim, que és per evitar la seva desaparició i poder transmetre-ho ens les millors condicions a les generacions futures, i “com?” ho fem per protegir-ho, que és a partir d’uns límits legals ven justificats i argumentats. Aquestes tres preguntes tenen la seva resposta en l’expedient que resulta de l’estudi i reanàlisi de totes les dades disponibles del jaciment o conjunt de jaciments a protegir. En el cas de la ciutat romana d’Aeso, després d’anys d’intervencions arqueològiques i prospeccions geofísiques, i de diversos intents de declaració com a BCIN, des dels anys 80, ha estat l’any 2017 quan es reinicia la preparació de l’expedient de BCIN per a la seva tramitació definitiva. És en el transcurs d’aquest treball que sorgeixen un seguit de dubtes i buits d’informació a l’hora de justificar els seus límits, així com la descoberta de nova documentació que restava inèdita. El conjunt de tot aquest treball ha permès ordenar tota la informació disponible fins al moment i poder confeccionar la memòria per a l’expedient de declaració de BCIN i la seva posterior tramitació.

 


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes destacats de la propera xerrada.

  • Quines són les tasques que es fan abans de la declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional d’un jaciment arqueològic?

La tramitació d’un expedient de Bé Cultural d’Interès Nacional ve regulat per l’article 8 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català. Dels diversos passos que s’han de seguir en la instrucció, un d’ells és l’elaboració d’un expedient.

L’expedient ha de contenir un seguit d’informació imprescindible per poder tramitar-lo, com descriu l’article 8.4: informes històrics, arquitectònics, arqueològics i artístics, una completa documentació gràfica, a més d’un informe detallat sobre l’estat de conservació del bé. És a dir, tota la informació existent sobre aquell bé a declarar. Totes les dades obtingudes són indispensables per a poder proposar uns límits de protecció legal. Per aquest motiu, és imprescindible revisar tota la documentació dels jaciments, memòries, publicacions, cartografia, etc.

  • Per què heu triat l’exemple d’Aeso per explicar la metodologia de treball d’un BCIN?

El cas d’Aeso és singular per diversos motius. En primer lloc, pel fet que engloba molts jaciments, estem parlant de tota una ciutat romana, i per tant, el volum d’informació ha estat extens i complex. Així mateix, es tracta d’una ciutat que en la seva gran part no està excavada, però amb les dades recollides si que sabem que resta en el subsòl de l’actual vila d’Isona, per tant, ha estat un ‘repte’ justificar uns límits d’un bé que no es veu. Tot i els treballs realitzats al llarg de més de 30 anys es coneixen evidències de les defenses, amb la torres i les muralles, així com d’espais privats, amb cases, magatzems i tallers, però no ha aparegut, fins a data d’avui, cap element edilici de la part pública civil (carrers, places, basílica, cúria, o fòrum en general), ni religiosos (temples) de la ciutat.

En segon lloc, cal recordar que la llei de patrimoni cultural català determina que han de ser declarats BCIN els béns més rellevants de Catalunya. Aquesta rellevància no ha de ser només sinònim de monumentalitat, sinó que en aquest cas té una gran significació científica i històrica. La ciutat d’Aeso va tenir un gran protagonisme en la implantació romana de l’interior català, i com a punta de llança del control dels Pirineus occidentals.

Així mateix, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat va començar a finançar les intervencions dutes a terme en el municipi, a partir de l’any 1987, en motiu de la delimitació de la ciutat per justificar el BCIN. A partir de l’any 1990, després de l’aprovació

del Programa d’Arqueologia Urbana, va ser el mateix Servei d’Arqueologia el que liderava les actuacions de delimitació de la ciutat, fins l’any 1994.

  • Per què ara es tira endavant la incoació de BCIN d’Aeso?

La voluntat del Servei d’Arqueologia i Paleontologia és poder tenir declarades totes les ciutats romanes del territori català, amb el major rang de protecció que atorga la Llei, és a dir, els BCIN. Actualment, ja en tenim un bon número: Empúries, Baetulo, Tàrraco, Iesso, etc., però encara en queden diverses.

El fet de prioritzar la declaració d’Aeso és també pel fet de ser un expedient antic, es va iniciar l’any 1987, tot i que malauradament no va acabar materialitzant-se, per motius diversos. El 1992 es va realitzar el projecte conjunt Aeso-Iesso, Patrimoni i desenvolupament rural, per potenciar de nou la declaració de les dues ciutats romanes. En aquest sentit, Iesso (Guissona, Segarra) va ser declarada com a BCIN l’any 1995, de nou Aeso quedava com un expedient pendent.

En definitiva, ens trobem davant d’un expedient antic, ja a inicis dels anys 80 del segle XX, des de Madrid es va considerar un element patrimonial idoni per tramitar la seva declaració. El 1987 el Servei d’Arqueologia ja va iniciar els treballs de delimitació, promocionant de diverses formes aquesta important tasca. El fet que quedés parat i es reactivés en diverses ocasions, la darrera va ser els anys 2006-2007, ha estat el detonant de la necessitat de procedir a la seva incoació, per iniciar el procediment de declaració.

  • Què implica la declaració?

Com ja hem dit, la categoria de BCIN és el major rang de protecció que regula la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català.

Les declaracions, en primer lloc, comporten la protecció i conservació total del bé, atès que els béns declarats amb aquesta categoria no poder ser destruïts. Es tracta doncs, d’un mecanisme de prevenció i control sobre les actuacions que es portin a terme, en aquest cas en el municipi d’Isona.

En un segon terme, el fet que un jaciment arqueològic gaudeixi del major rang de protecció, també significa que pot optar a un major ventall de subvencions i un possible recurs turístic, en aquest cas de la vila d’Isona, ja que com hem dit, la categoria de BCIN engloba els béns més rellevants de Catalunya.

XXVII Jornades d’Estudis Penedesencs. Seminari d’Història “Muralles urbanes. Diàleg entre urbanisme y patrimoni”.

Els dies 19, 20 i 21 d’octubre de 2018 se celebraran les XXVII Jornades d’Estudis Penedesencs que, en aquesta edició tractaran sobre les “Muralles urbanes. Diàleg entre urbanisme y patrimoni”. Enguany les sessions tindran lloc a Sitges, Vilafranca del Penedès i Calafell cada un dels dies.

Les XXVII Jornades d’Estudis Penedesencs se centraran en la integració i gestió del patrimoni en els nuclis urbans, posant l’èmfasi en la complexitat que generen unes estructures de presència determinant ens els traçats urbans com són les muralles, que abasten diferents cronologies. | Per a més informació descarregueu la 1a circular en PDF |

Finalitza la campanya d’excavació al jaciment de Puig Ciutat (Oristà, Osona)

El passat dissabte 8 de setembre va finalitzar la campanya d’excavació al jaciment arqueològic de Puig Ciutat (Oristà, Osona) que en aquesta ocasió ha comptat amb la participació de 7 alumnes de la Universitat d’Edimburg.

L’estada ha combinat l’excavació arqueològica amb treballs de laboratori i també sessions teòriques sobre diversos aspectes de la disciplina: Sistemes d’Informació Geogràfica, el sistema de registre emprat a Puig Ciutat, etc.

Els treballs a camp s’han centrat en continuar l’excavació de l’enderroc de dues estances d’un edifici de planta rectangular d’època romana tardo-republicana (s. I aC), que havia estat localitzat en campanyes anteriors gràcies a la prospecció geofísica.

En les dues estances s’han documentat clars indicis de la destrucció violenta que va patir l’assentament en la seva última fase: bigues del sostre i restes del mobiliari carbonitzat, ceràmica aixafada in situ i algunes peces d’armament.

En una de les estances s’han recuperat fins a tres olles de ceràmica a mà que podrien haver estat recolzades damunt algun tipus de moble de fusta a la planta baixa de l’edifici. S’ha recuperat també un conjunt de fitxes de joc de pedra que probablement haurien estat guardades en una bosseta que no s’ha preservat.

A l’altra estança s’ha recuperat material més variat que hauria estat guardat al pis superior de l’estança i que en la seva destrucció s’hauria precipitat damunt el terra de l’edifici. En el conjunt s’han localitzat recipients ceràmics d’usos variats: una àmfora emprada pel transport d’aliments, vaixella de taula (vasets de ceràmica de vernís negre) i algunes olles per cuinar. En aquest àmbit s’han recuperat també algunes peces metàl·liques per fixar la porta.

Aquesta campanya ha comptat amb el suport econòmic, administratiu i logístic del Consorci del Lluçanès i l’Ajuntament d’Oristà. Han aportat finançament, juntament amb les dues administracions anteriors, la Diputació de Barcelona i els propis estudiants.

Notícia: Àngels Pujol