Commemoració del 21è aniversari de la inclusió del Conjunt arqueològic de Tàrraco a les llistes de Patrimoni Mundial de la UNESCO

Enguany es commemoren els 21 anys del reconeixement del Conjunt arqueològic de Tarraco com a Patrimoni Mundial per la UNESCO. Per celebrar aquest reconeixement, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) ha programat una sèrie d’activitats, que s’iniciaran aquest diumenge 28 de novembre i s’allargaran fins el diumenge 5 de desembre.

Les activitats programades, adreçades a tots els públics, consisteixen en jornades de portes obertes als jaciments i monuments patrimoni mundial, itineraris, visites comentades i espectacles infantils.

Diumenge 28 s’ofereix l’itinerari “L’enigma de Centcelles” al Conjunt monumental de Centcelles, i la visita comentada “Del Fòrum al Teatre”, organitzada en col·laboració amb el Museu d’Història de Tarragona, on es coneixerà l’antiga Tàrraco visitant el Fòrum de la Colònia, on es realitzaven les activitats econòmiques, polítiques i religioses de la ciutat i finalitzant al teatre, un edifici d’espectacles on confluïa oci i negoci. Aquesta visita es tornarà a realitzar el dissabte 4 de desembre.

Per al públic infantil destaca l’activitat “Marc Antoni i Cleòpatra”, un espectacle de titelles que es durà a terme al teatre romà de Tarragona el diumenge 5 de desembre, on coneixerem una història d’amor i lluites que va marcar la història de Roma, explicada a través de titelles articulats inspirats en la famosa Nina d’Ivori. L’activitat va a càrrec de Genovesa, narratives teatrals.

Així mateix, el cap de setmana del 4 i 5 de desembre, els centres que depenen del MNAT oferiran jornada de portes obertes, dins dels seus horaris habituals.

Per a més informació consulteu la Nota de premsa en pdf.

Per reservar les activitats consulteu l’adreça: https://www.mnat.cat/entrades/

Tarraco Biennal. 5è Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic. Ports romans. Arqueologia dels sistemes portuaris

Del 24 al 27 de novembre de 2021 se celebrarà a Tarragona el 5è Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic Tarraco Biennal, amb el lema “Ports romans. Arqueologia dels sistemes portuaris”, sota la direcció de la Dra. Ada Lasheras, el Prof. Dr. Joaquín Ruiz de Arbulo i la Dra. Patricia Terrado.

Les sessions tindran lloc a l’Aula Magna de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili.

El congrés està organitzat per la Universitat Rovira i Virgili, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, amb la col·laboració dels Serveis Territorials del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona, el Museu d’Història de Tarragona, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, els Museus Diocesans de Tarragona i la Reial Societat Arqueològica de Tarragona.

Compta amb el patrocini de la Fundació Privada Mutua Catalana, l’Ajuntament de Tarragona, el Port de Tarragona, FIATC Assegurances i el projecte europeu EuroTech (URV/ICAC).

Es pretén estudiar l’organització dels grans ports, entesos com a espais interconnectats a nivell local i regional mitjançant les xarxes de redistribució de cabotatge, així com les grans rutes marítimes, amb un paper essencial en el transport de tot tipus de persones, productes i idees al llarg del Mediterrani. L’objectiu és entendre els ports no només com una àrea construïda, sinó també analitzar el seu paper com a nodes dins una xarxa formada per altres ports i ancoratges del seu propi entorn – formant el que coneixem com “sistemes portuaris” – i, a gran escala, a dins les rutes de llarga distància mediterrànies però també atlàntiques.

Els treballs arqueològics que han afectat les àrees paleo-portuàries han contribuït al desenvolupament de tècniques específiques d’arqueologia nàutica, per tal d’enfrontar-se al desafiament dels derelictes enterrats i als abocaments de cultura material al fons de les dàrsenes. D’altres vegades han sigut també necessaris altres estudis per l’anàlisi d’aquests derelictes, com la sedimentologia o la restitució del paleoambient, o bé a través de nous estudis de cartografia històrica i de les fonts documentals. Però, a més, sempre esdevé necessari tornar a les fonts escrites, gregues i llatines, per cercar noves precisions o reinterpretacions dels textos.

La inscripció al congrés és gratuïta i es pot formalitzar des de la pàgina web www.tarracobiennal.com.

Consulteu el programa del congrés en pdf

Presentació de l’exposició “Descobrint Olèrdola. 100 anys de les intervencions de l’IEC”

El proper diumenge 14 de novembre tindrà lloc a la seu d’Olèrdola del Museu d’Arqueologia de Catalunya la presentació de l’exposició “Descobrint Olèrdola. 100 anys de les intervencions de l’IEC”.

Aquesta exposició s’emmarca en els actes que durant el 2021 s’estan duent a terme amb motiu de la commemoració dels 100 anys de les excavacions de l’Institut d’Estudis Catalans a Olèrdola.

La mostra destacarà les intervencions arqueològiques i arquitectòniques dutes a terme fa 100 anys, en el context cultural, social i polític en que es realitzaren, les primeres durant la Mancomunitat (1921) i les segones efectuades ja sota la Dictadura de Primo de Rivera (1926 i 1928). Les accions estaven enfocades sota tres eixos principals: la recerca de les restes arqueològiques, la conservació dels monuments i la valoració d’aquest patrimoni.

Un dels trets més remarcables de l’exposició és la presència de les imatges antigues procedents dels fons del propi Museu d’Arqueologia de Catalunya així com dels arxius de l’Institut d’Estudis Catalans, de la Diputació de Barcelona, de l’Arxiu Nacional de Catalunya, de l’Institut Ametller d’Art Hispànic (Arxiu Mas) i de l’arxiu familiar de Montserrat Viadiu, les quals permeten endinsar-nos en els esdeveniments que es commemoren.

Per a més informació sobre l’exposició i reserves consulteu la pàgina web del MAC-Olèrdola.

Presentació dels resultats del Projecte de Recerca 2018-2021 “La Fundació de la Parròquia de Santa Maria de Castelló d’Empúries. L’evolució dels edificis cultuals (VIII-XV)”

Aquest divendres 5 de novembre, l’equip que porta a terme el projecte de recerca arqueològica a l’entorn de la Basílica de Castelló d’Empúries (Alt Empordà) presentarà els resultats de les investigacions realitzades al jaciment.

L’acte tindrà lloc a les 19 hores a la capella dels Dolors, dins la mateixa Basílica.

En acabar l’acte, es presentarà el primer número de la revista FAT, edició digital de l’Institut d’Estudis Empordanesos que recull els articles de les conferències impartides durant el II Congrés de l’Espai Català Transfronterer.

Des de l’any 2018, quan es varen iniciar les campanyes del projecte que porta per títol “La fundació de la parròquia de Santa Maria de Castelló d’Empúries. L’evolució dels edificis cultuals (VIII-XV)”, s’han succeït diverses excavacions i estudis de caràcter pluridisciplinari que han permès tenir un coneixement ampli sobre les diverses fases d’ocupació en el cim del puig Salner.

Aquest projecte fou presentat per l’Institut d’Estudis Empordanesos a la convocatòria de la Sub-direcció General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, i aprovat el mes de novembre de 2018. Ha comptat amb el finançament del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries i del mateix IEE, així com amb el suport de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), gràcies al conveni signat el 5 de maig de 2019, a més de la col·laboració del Museu d’Història de Catalunya. Els treballs realitzats, que tenen el seu origen en unes excavacions preventives fetes en el solar al nord de la Basílica, avui pàrquing, promogudes per l’Ajuntament de Castelló d’Empúries, han donat excel·lents resultats.

Per a més informació podeu consultar la pàgina web de l’Institut d’Estudis Empordanesos

Cicle de conferències sobre les novetats arqueològiques a Baetulo

El Museu de Badalona ha organitzat un cicle de conferències sobre les darreres novetats arqueològiques a la ciutat romana de Baetulo. Les conferències se celebraran els dies 9, 16, 23 i 30 de novembre de 2021 a les 19 hores al Museu de Badalona.

Durant aquest cicle de conferències es donaran a conèixer les principals novetats en la recerca arqueològica dels últims dos anys a la ciutat romana.

En el camp de la recerca, la primera conferència destaca l’estudi de marbres procedents dels espais públics de la ciutat romana de Baetulo. A continuació es faran dues conferències que parlaran de dues noves intervencions lligades a l’evolució de la ciutat i a la transformació del seu paisatge. Finalment, i per tancar el cicle, es presentarà la nova hipòtesi urbana de Baetulo.

L’entrada a les conferències serà lliure amb inscripció prèvia al web.

Per a més informació, programa i inscripcions consulteu la web del Museu de Badalona

Acte commemoratiu dels 75 anys dels Cursos d’Arqueologia d’Empúries

Amb motiu del 75è aniversari dels Cursos d’Arqueologia d’Empúries, el Museu d’Arqueologia de Catalunya ha organitzat una jornada de commemoració que tindrà lloc el diumenge 10 d’octubre en el conjunt arqueològic d’Empúries.

Des de l’any 1947, els Cursos Internacionals d’Arqueologia d’Empúries han estat un referent per a la formació de diverses generacions d’estudiants d’arqueologia.

Es tracta d’una formació pràctica en les tasques d’excavació realitzada en el mateix conjunt arqueològic i que es combina amb tallers i sessions teòriques i amb visites a altres museus i jaciments. Des de la seva creació, el curs conserva l’esperit inicial d’esdevenir un lloc d’intercanvi de coneixement, d’avenç de la recerca emporitana i un laboratori metodològic.

El proper diumenge 10 d’octubre tindrà lloc una jornada de commemoració del 75è aniversari dels Cursos d’Arqueologia d’Empúries, dedicada a totes les persones vinculades als cursos al llarg dels anys, centenars de joves arqueòlegs i arqueòlogues i també professors, procedents d’arreu de Catalunya, de la resta de l’estat i també estrangers. Aquest acte comptarà amb visites guiades al jaciment d’Empúries, un acte institucional i un sopar de commemoració.

Per poder participar en les activitats de la commemoració és necessari realitzar una inscripció abans del dia 30 de setembre de 2021.

Per a més informació i inscripcions, consulteu la web del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries

El Museu de Badalona incorporarà dos nous espais arqueològics a la Baetulo romana que es podran visitar

Vista aèria de l’excavació de 2006 on es veu la claveguera del carrer al centre. Fotografia: F. Antequera. Codex SL

Aquests dos espais, situats al carrer Pujol, permetran descobrir com funcionava l’abastament d’aigua a la ciutat romana i moderna, i conèixer la terrisseria més antiga de Baetulo (s. I aC), l’única situada dintre de la ciutat.

Amb aquesta intervenció la visita al conducte d’aigües romà, que fins ara estava limitada per barreres arquitectòniques, es podrà fer complint tots els criteris d’accessibilitat.

Ambdós espais estan protegits com a bé cultural d’interès nacional (BCIN), en la categoria de zona arqueològica, ja que es troben situats dins del perímetre del BCIN de la ciutat romana de Baetulo (Resolució 30.11.1995, DOGC 2146 de 22.12.1995).

Per a més informació consulteu la web del Museu de Badalona.

Commemoració dels 100 anys de les excavacions de l’IEC a Olèrdola

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha inclòs els 100 anys de les intervencions de l’Institut d’Estudis Catalans a Olèrdola, avui una de les seus del Museu d’Arqueologia de Catalunya, entre les commemoracions de l’any 2021.

L’acte central d’aquesta commemoració tindrà lloc el proper dissabte 10 de juliol a les 18.30h al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Olèrdola.

El Museu d’Arqueologia de Catalunya-Olèrdola i l’Institut d’Estudis Catalans, amb la col·laboració d’institucions penedesenques i la Diputació de Barcelona, celebren durant aquest 2021 la posada en valor fa 100 anys del singular patrimoni de l’enclavament d’Olèrdola, ocupat en múltiples etapes històriques, durant 4000 anys d’història.

Entre els anys 1920 i 1928 l’Institut va realitzar una sèrie d’accions a Olèrdola, després d’una visita de Pere Bosch Gimpera i els seus col·laboradors el 1917 (Servei d’Investigacions Arqueològiques). A partir d’aquí és va definir una doble via de treball. Per una banda, la realització d’excavacions, dirigides per Matias Pallarès, va centrar els treballs en definir la cronologia de la muralla i la seva posada en valor, i l’existència d’un poblat iber. D’altra, la restauració de l’església preromànica i romànica de Sant Miquel, treballs dirigits per l’arquitecte Jeroni Martorell, cap del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de Catalunya.

La commemoració dels 100 anys de les primeres accions de l’IEC a Olèrdola  vol reconèixer i difondre la tasca feta aleshores, i que fou clau pel coneixement científic, la salvaguarda del patrimoni i la promoció del monument.

 

Podeu consultar el programa de l’acte del dissabte 10 de juliol i tota la informació a la web del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Olèrdola

Es posen al descobert les excepcionals restes de la basílica-catedral de l’antic bisbat d’Empúries

Les darreres excavacions realitzades al sector de Santa Margarida d’Empúries (L’Escala, Alt Empordà) confirmen la situació del conjunt episcopal emporità d’època tardo antiga i, posen al descobert les restes de la basílica-catedral de l’antic bisbat d’Empúries, una de les edificacions més importants de tot aquest conjunt. Entre les objectes arqueològics trobats destaquen les restes d’un pedestal amb inscripció, procedent de la ciutat romana, i un conjunt de monedes de bronze dels segles IV i V dC.

Les excavacions, realitzades entre el 6 d’abril i el 12 de maig per un equip d’arqueòlegs del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries, s’inclouen dins el programa de l’actual projecte quadriennal de recerca arqueològica (2018-2021), centrat en l’estudi de les antigues àrees portuàries d’Empúries, impulsat des del Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i han comptat, també, amb el finançament de l’Ajuntament de l’Escala. Els treballs s’han pogut portar a terme, a més, gràcies a la col·laboració dels propietaris dels terrenys.

L’objectiu de les recents excavacions, que donen continuïtat a les realitzades en el mateix sector durant el 2020, era determinar la naturalesa i la funció de les edificacions situades al nord de l’actual església de Santa Margarida. Els treballs van confirmar que en aquest àrea s’emplaçava el conjunt episcopal tardo antic d’Empúries i que les seves edificacions constituïen l’epicentre del nou nucli d’hàbitat sorgit després de l’abandonament de la ciutat romana.

Es tracta d’una descoberta arqueològica singular, que s’afegeix a altres conjunts episcopals d’aquest període a Catalunya dels quals en coneixem les restes, com ara Egara (Terrassa), Barcino (Barcelona) o Tarraco (Tarragona). En el cas del conjunt emporità, tot i la superposició de restes medievals posteriors, l’avanç de les excavacions permetrà  reconstruir la seva planta completa, fent possible també recuperar patrimonialment la continuïtat històrica amb el jaciment d’Empúries.

Per a més informació consulteu la Nota de premsa

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “La Ruta dels Orris d’Encamp. Sis anys de recerca arqueològica a l’alta muntanya andorrana (2013-2019). Del neolític a l’època contemporània”

Us presentem el vídeo de la tretzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021 que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat ahir dimecres 2 de juny de 2021.

La Ruta dels Orris d’Encamp. Sis anys de recerca arqueològica a l’alta muntanya andorrana (2013-2019). Del neolític a l’època contemporània

Conferenciant: Josep Font Piqueras

Moderador: Xavier Llovera Massana

Des de l’any 2013 s’està desenvolupant el projecte Ruta dels Orris, amb l’objectiu de realçar diversos conjunts històrics pastorals de l’alta muntanya d’Encamp (Andorra). En un context de complexitat pel que suposen les ocupacions temporals, la recerca arqueològica en aquests anys ha permès descobrir i conèixer l’evolució inèdita dels orris des de finals de l’època medieval fins als nostres dies. Paral·lelament, fins al 2019, l’estudi ha suposat també la descoberta d’un establiment d’època romana, destinat a una probable explotació aurífera i argentífera prolongada durant segles, de dos assentaments de finals del neolític i de dos túmuls megalítics. Aquests descobriments suposen una novetat significativa en l’arqueologia de l’alta muntanya i, especialment, en l’andorrana.