Aquest proper diumenge 26 de març, entre les 10 i les 14 hores, tindrà lloc la inauguració del Museu Romà de Premià de Mar.
La inauguració del Museu Romà de Premià de Mar, situat al carrer Enric Granados 115, tindrà lloc aquest proper diumenge 26 de març, amb visites al jaciment, recreacions de la vida quotidiana romana i tallers romans per a tota la família.
El Museu, finalment, obre al públic la visita completa a les seves instal·lacions. Una visita amb audioguia de format immersiu, on els visitants podran conèixer el jaciment de Can Ferrerons i la història del pas dels romans per la vila de Premià de Mar.
A falta d’una darrera fase de les obres, on s’acabarà de fer la recepció, la sala de tallers i la botiga, mentrestant ja es podrà realitzar la visita completa al jaciment.
Per a més informació, consulta dels horaris i reserves accediu al web del Museu
El VI Seminari d’Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna, organitzat per la Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona, tindrà lloc el dia 19 d’octubre a Roses. S’obre el termini per la presentació de propostes de comunicacions o pòsters.
El seminari té per objectiu oferir la possibilitat als grups de recerca i investigadors que treballen en aquest període des d’una vessant arqueològica de presentar els resultats dels seus treballs i, sobretot, crear un marc de trobada i debat que enriqueixi l’intercanvi d’idees i propostes.
El seminari pretén oferir una visió el més àmplia possible de les novetats que l’arqueologia està aportant sobre aquest període. Per això es poden presentar comunicacions o pòsters sobre temàtiques molt diverses: com estudis de jaciments, des d’espais d’hàbitat a espais sacres –primitives esglésies i monestirs…-, elements defensius o edificis públics…; estudis de paleopaisatge, o anàlisis relacionades amb l’explotació agrícola i ramadera, pautes alimentàries, estudis antropològics… Un altre enfocament que es recollirà al seminari són els estudis de materials, que poden tenir un enfocament cronològic o funcional i que abasta des de les ceràmiques a les eines i les armes, o la circulació monetària, entre d’altres.
Els recents treballs arqueològics als túnels de l’església del convent de Sant Agustí han posat de manifest l’existència d’unes galeries soterrades, una important construcció que s’ha pogut datar entre principis del segle II i la primera meitat del segle I aC. Fins ara, les referències més antigues al municipi de Castelló d’Empúries eren fonts documentals del segle IX.
Imatge de les troballesPlànol de l’emplaçament
Es tracta d’unes intervencions incloses dins el projecte de recerca dirigit per l’Institut d’Estudis Empordanesos i que en aquesta última campanya també ha comptat amb el finançament de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries. El projecte, que porta per nom La villa Castilione i la domus Sanctae Maria Virgini Christi en el territorio o pagus Petralatense. La població altmedieval a l’entorn de l’estany de Castelló (2022-2025), està inclòs dins el Pla de Recerca de l’arqueologia i la paleontologia catalanes, liderat pel Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontologic de la Direcció General del Patrimoni Cultural. Els directors del projecte, Anna Maria Puig, Bibiana Agustí i Joan Frigola, celebren la troballa i consideren que es tracta d’una peça clau del patrimoni històric de la vila de Castelló d’Empúries.
Les intervencions arqueològiques s’han realitzat a una de les tres galeries soterrades. Conèixer la cronologia de la construcció ha estat possible gràcies a la recuperació d’una mostra de carbó de la capa de preparació del morter de revestiment de la galeria. La datació, mitjançant una anàlisi radiocarbònica, situa la construcció entre els anys 198-42 aC. Dates que ens porten a l’època romana republicana, un període no documentat fins ara al municipi de Castellò d’Empúries.
Les galeries, disposades en forma de U, estan connectades entre si i tenen un recorregut total d’uns 40 metres. Per les seves característiques i el fet que les parets, la base i el sostre conserven restes d’un revestiment de morter hidràulic que tenia la funció d’impermeabilitzar, sembla que es tractaria d’unes grans cisternes amb capacitat de fins a 400.000 litres d’aigua. Potser en orígens podrien haver estat unes galeries estanques o bé connectades amb petites portes, que rebien l’aigua i la ventilació des dels forats que es troben a la part alta de la volta.
Pel context militar del moment es considera que aquestes galeries foren usades com a cisternes responent a la necessitat de proveir d’aigua a un grup important de població. Per la posició estratègica en què es troba, a mig camí entre Roses i Empúries, prop del mar i de Peralada, en un territori ric en cereals i fauna (prop de l’Estany) podria tractar-se d’un espai de defensa, d’una fortificació.
L’any 2023 es commemora el centenari del descobriment de la Necròpolis Paleocristiana de Tarragona. Amb motiu d’aquesta commemoració, i durant tot l’any, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) organitzarà tot un seguit d’activitats que es presentaran aquest diumenge 26 de febrer.
Aquesta setmana s’inicia la commemoració del centenari del descobriment de la Necròpolis Paleocristiana de Tarragona, inclosa en el Conjunt Arqueològic de Tàrraco, inscrit a la Llista de Patrimoni Mundial de la Unesco des de l’any 2000. Així, aquest diumenge, 26 de febrer, a les 12 hores, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) presentarà el conjunt d’activitats que ha organitzat amb motiu d’aquesta efemèride per apropar-la a la ciutadania. L’acte comptarà amb la presència de la directora general del Patrimoni Cultural, Sònia Hernández, i de la directora del MNAT, Mònica Borrell. A continuació, està programada una dramatització de textos clàssics llatins que permetran reconstruir el ritual romà relacionat amb la mort, a càrrec de TeclaSmit-teatre, i un tast d’aliments presents en un banquet, propis dels ritus funerari, a càrrec de KuanUm!
Per a més informació sobre l’acte consulteu la web del MNAT
S’obre el termini per a la presentació de comunicacions presencials i assistència com a oient al Congrés Internacional Ager Mutabilis. L’explotació del territori durant l’època romana, que es celebrarà els dies 18 i 19 de maig a Calonge i Sant Antoni (Baix Empordà). El congrés està organitzat pel Laboratori d’Arqueologia, Història Antiga i Prehistòria de la Universitat de Girona i el Grup de Recerca Arqueològica del Pla de l’Estany (GRAPE).
La convocatòria està dirigida a investigadors i investigadores que treballen en l’àmbit de l’explotació del territori durant el període romà. Les comunicacions es podran presentar presencialment en qualsevol idioma i tindran una durada de 15 minuts.
En els últims anys, molts estudis sobre el món rural d’època romana s’han centrat a examinar com fou explotat el territori. Aquest congrés vol precisament incidir en aquesta qüestió i oferir un fòrum de debat on compartir i debatre els estudis que s’han orientat en aquest sentit i en qualsevol part del territori del món romà.
El congrés s’estructura en sis sessions que responen a una visió integral del territori i la seva explotació. Cada sessió constarà d’una ponència marc i de comunicacions.
Les inscripcions són gratuïtes i s’hauran d’efectuar abans del dia 15 d’abril mitjançant el següent formulari en línia: https://forms.gle/T6RKNRjAmvnCxHMh9
El dijous 9 de febrer, a les 19 hores, es presentarà la publicació Vil·la romana dels Munts (Tarraco), una edició científica a càrrec del Dr. Josep Anton Remolà, conservador de l’àrea de Col·lecció i Recerca del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, editada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
La presentació es farà als Serveis Territorials del Departament de Cultura (Carrer Major, 14) de Tarragona i anirà a càrrec del Dr. Josep Maria Palet, director de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC).
La monografia presenta una documentació en gran part inèdita o publicada de forma preliminar i dispersa, i posa a l’abast de la comunitat científica i al públic en general els resultats de gairebé setanta anys d’intervencions arqueològiques i estudis sobre la Vil·la romana dels Munts (Altafulla).
El resultat és una obra de síntesi i de referència, que aborda el jaciment dels Munts en la seva globalitat i sintetitza tot el coneixement generat al seu voltant.
Entre els temes tractats s’hi poden trobar la pintura, la decoració arquitectònica, els mosaics, l’estatuària, els tituli picti o la figura de Caius Valerius Avitus, entre d’altres, que són tractats per especialistes de cada matèria.
Aquesta monografia permetrà aprofundir en alguns coneixements, avançar en la recerca i alhora obrir noves línies d’investigació.
La Vil·la romana dels Munts
La Vil·la dels Munts és el resultat d’una complexa successió d’edificacions generades al llarg de vuit segles d’ocupació. En els prop de dos-cents anys d’existència de la vil·la altoimperial, el seu període de màxim esplendor i desenvolupament arquitectònic, l’edificació va patir successives transformacions, que li confereixen una realitat arquitectònica de complexa interpretació i articulació.
La seva excepcionalitat podria posar-se en relació amb un fet, com va ser l’estada a Tarraco de l’emperador Adrià l’hivern de 122 al 123 dC. Un esdeveniment d’enorme impacte que requeria una residència digna del personatge.
La Vil·la dels Munts forma part del conjunt arqueològic de Tarraco, reconegut per la UNESCO com a Patrimoni Mundial.
Consulteu la nota de premsa del Departament de Cultura i el MNAT en pdf
Per a més informació sobre el jaciment dels Munts cliqueu aquí
Una de les tombes presenta un conjunt funerari excepcional que inclou peces d’origen fenici arribades a través del comerç al segle VII aC.
La darrera campanya d’excavació a la zona de Vilanera, a l’Escala, s’ha tancat aquest mes de gener amb noves troballes rellevants. S’han excavat noves tombes de la necròpolis d’incineració del bronze final i la primera edat del ferro, amb alguns exemples destacables pels seus conjunts funeraris. Alhora, també s’ha localitzat, per primera vegada en aquest sector, una tomba d’incineració d’època romana (segle II aC).
La campanya d’excavació arqueològica, duta a terme al desembre i gener, a la necròpolis de Vilanera ha estat impulsada per l’Ajuntament de l’Escala i compta amb una subvenció atorgada pel Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Aquesta subvenció dona continuïtat als treballs que es duen a terme en aquest jaciment des de l’any 2016. També s’ha de destacar la implicació del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) a través de la seva seu d’Empúries, tot donat suport a les tasques d’excavació, així com de conservació i documentació dels materials recuperats.
Les tasques desenvolupades s’han centrat a ampliar la superfície explorada de la necròpolis d’incineració del bronze final i de la primera edat del ferro, amb l’excavació i documentació de diverses estructures funeràries.
El més rellevant d’aquesta campanya ha estat l’excavació d’una d’aquestes tombes, encaixada en una fossa excavada en el subsol, amb un conjunt funerari format per un nombre elevat de vasos ceràmics, així com una altra tomba amb la fossa excavada a la zona ocupada pel gran túmul neolític documentat en aquest mateix sector de Vilanera durant les darreres campanyes. Aquesta segona tomba presenta un conjunt funerari excepcional, incloent-hi peces d’origen fenici arribades a través del comerç en el segle VII aC -fet que permet afegir-la al grup de tombes més privilegiades de la necròpolis-, així com, dins l’espai de la mateixa fossa, una altra tomba, també d’incineració i probablement infantil, que correspon a un moment històric bastant més recent (segle II aC.).
És la primera vegada que a la necròpolis de Vilanera, es troben evidències funeràries d’aquest període, ben conegut, per altra banda, al turó proper de les Corts.
Els materials recuperats en aquesta darrera campanya estan, a hores d’ara, pendents de l’excavació del seu interior, que es realitzarà en el laboratori del MAC Empúries, així com de la posterior restauració.
Consulteu la nota de premsa en pdf i la notícia publicada a la web govern.cat de la Generalitat de Catalunya.
El 6 de desembre de 2022, a proposta del Departament de Cultura, el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar declarar Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de Zona Arqueològica, la vil·la romana de Can Ring, a Besalú (Garrotxa). Amb data 9 de desembre de 2022, l’Acord de Govern de la declaració va ser publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Imatge aèria del jaciment de Can Ring des de l’est, amb la vall del Fluvià entre Besalú i Argelaguer. Font: Excavacions Can Ring.
La vil·la romana de Can Ring o de Saturió (Besalú, la Garrotxa) és un jaciment arqueològic que correspon a un establiment rural d’època romana datat entre els segles I aC i els segles IV-V dC.
Es localitza al nord-oest del terme municipal de Besalú (Garrotxa), en un camp elevat ubicat a pocs metres de la urbanització coneguda també com Can Ring. Limita pel sud amb el carrer de Barcelona, per l’est amb l’antic camí de Palera, mentre que pel nord i l’oest afronta amb altres camps de cultiu. El jaciment ocupava una extensió aproximada d’entre 5.000 m² a 6.000 m², dels quals a l’actualitat se n’han excavat uns 2.200 m². Totes les restes conegudes fins a l’actualitat s’emplacen en una mateixa parcel·la.
Arquitectònicament ens trobem davant d’una vil·la regular i constructivament ben planificada, adaptada al constant desnivell del terreny vers el sud. Encara que les transformacions i reformes realitzades al llarg de la seva història comportaren modificacions importants en l’ús i la funció dels espais, sabem que inicialment la pars urbana de la vil·la es conformà a l’entorn d’un pati situat a la part nord. Aquesta àrea oberta quedava perfectament definida per un seguit d’edificacions situades a la part nord, a l’oest i sud, quedant més lliure la banda est, on es trobava una de les portes d’entrada a aquest conjunt residencial.
Més al sud, i ben separada de l’àrea residencial, hom hi localitza la pars fructuaria del complex, destinada a l’obtenció de vi amb finalitats excedentàries. La viticultura, tanmateix, devia combinar-se amb altres activitats agropecuàries –horticultura, silvicultura, ramaderia, conreu de cereals, etc., de menor impacte econòmic però imprescindibles per garantir l’autarquia de l’establiment.
No obstant aquestes consideracions generals, els treballs arqueològics han constatat també que aquesta zona de treball fou parcialment ocupada posteriorment per algunes construccions, entre les que en destaca un conjunt termal, associades a l’habitatge residencial.
Pel que fa al món rural d’època romana, Can Ring es pot considerar un jaciment excepcional per diversos motius. En primer lloc per la seva extraordinària ocupació, que abasta una seqüència continuada de més de 500 anys d’història, a través dels quals és possible estudiar i comprendre l’evolució del territori d’ençà els inicis de la dominació romana fins a la fi del període baiximperial i la transició a l’antiguitat tardana.
En segon lloc, les particulars característiques de la situació del jaciment: es tracta de la vil·la romana emplaçada més a l’oest de l’actual territori gironí, així mateix l’estratigrafia del jaciment és molt rellevant, atès que presenta uns nivells fundacionals d’època romana republicana o les singulars troballes materials que han aportat les excavacions arqueològiques que l’han convertit en un cas singular i excepcional per poder conèixer amb tot detall molts aspectes de la vida rural a l’època romana. Aquesta circumstància, així com també el bon estat de conservació de les restes de les edificacions permeten entendre la seva organització general, determinar la funcionalitat i reconstruir les característiques dels àmbits i espais que el conformaven.
Els treballs arqueològics han fet possible recuperar una important col·lecció de peces i objectes, majoritàriament de ceràmica però també altres de metall i pedra, dipositats i alguns exposats a l’Espai Besalú i a través dels quals és possible aprofundir en el coneixement de les condicions de vida dels antics habitants d’aquesta vil·la romana. Finalment, la recuperació patrimonial del jaciment i la seva gestió divulgadora a través del Centre d’Interpretació Espai Besalú el converteixen en element fonamental en la transmissió del coneixement assolit a partir de la recerca científica per conèixer aquest període de la nostra història.
Vista general des de l’est de la vil·la romana de Can Ring en finalitzar la intervenció de l’any 2020. Font: Excavacions Can Ring
Vista aèria de les termes de la vil·la romana de Can Ring. Font: Excavacions Can Ring
Vista general del pati habilitat com cella vinaria de la vil·la. Font: Excavacions Can Ring
Dipòsit o calcatorium que servia de cup de trepig del raïm localitzat a la zona agrícola de la vil·la de Can Ring l’any 2017. Font: Excavacions Can Ring
Ara de pedra trobada durant l’excavació de l’any 2020 dels àmbits occidentals del pati de la vil·la de Can Ring. Font: Excavacions Can Ring
Mirall votiu de plom quadrangular amb inscripció circular trobat durant la intervenció de l’any 2017. Cronologia del segle II-III dC. Font: Excavacions Can Ring
Descripció de la delimitació de BCIN
La línia de definició del perímetre de l’àrea de protecció s’ha traçat tenint en compte criteris científics i tipològics de les vil·les.
D’acord amb les dades arqueològiques, històriques i geofísiques, el cos constructiu de la vil·la se situa a la zona centre-oest d’un camp situat al nord-oest del terme municipal de Besalú, a pocs metres de la urbanització coneguda també com a Can Ring. Aquest tipus d’assentaments es caracteritza per l’existència d’altres instal·lacions menors al seu voltant (forns, abocadors, corrals, retalls diversos…) que són d’elevat interès científic i indispensables per poder comprendre el jaciment en la seva globalitat. Algunes d’aquestes estructures ja han estat identificades en prospeccions magnètiques, tot i que encara no han estat excavades.
Per tant, des del punt de vista arqueològic, el jaciment està força delimitat i queda englobat en la mateixa parcel·la cadastral. És per aquests motius que es proposa protegir íntegrament el perímetre de la parcel·la 17 del polígon 1 de Besalú, amb una superfície de 18.044 m2.
Amb aquesta declaració de BCIN, el Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura continua treballant en la protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic català.
Descarregueu l’Acord de Govern publicat al DOGC en pdf
El passat dimecres 30 de novembre, l’Ajuntament de Tarragona va atorgar el PREMI TARRACO a la defensa i promoció del Patrimoni Mundial Unesco a l’esdeveniment Tarraco Biennal, en reconeixement de la seva destacada trajectòria per la important contribució amb els estudis realitzats de Tarraco i el seu patrimoni arqueològic, així com pels congressos organitzats, que han significat un avenç científic en benefici de la investigació arqueològica, amb Tarragona com a centre difusor.
El guardó es va lliurar el mateix dia de la celebració, ara fa 22 anys, de la inclusió del Conjunt Arqueològic de Tarraco a la Llista de Patrimoni Mundial de la Unesco.
Fotografia: Maria Teresa Miró i Alaix
Els congressos internacionals Tarraco Biennal varen néixer com una iniciativa de la Fundació Privada Mútua Catalana i compten amb el suport de totes les institucions lligades a la conservació del patrimoni històric i arqueològic de la ciutat de Tarragona, l’antiga Tarraco: Universitat Rovira i Virgili, Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Museu d’Història de Tarragona, Museus Bíblic i Diocesà de l’Arquebisbat de Tarragona i Reial Societat Arqueològica Tarraconense.
Són reunions científiques celebrades cada dos anys amb l’objectiu de reunir experts en història antiga i arqueologia per potenciar els estudis d’una ciutat Patrimoni Mundial com és la Tarragona romana amb resultats acadèmics publicats en els anys intermedis. Aquests congressos es van iniciar l’any 2012 amb una primera reunió titulada “Govern i societat a la Hispània Romana. Novetats epigràfiques” que va servir d’homenatge a l’obra del professor Géza Alföldy, gran especialista en les inscripcions romanes de Tarraco. Cada dos anys els congressos s’han anat repetint entorn de diferents temàtiques sempre estudiades per especialistes de prestigi.
Consulteu la pàgina web de Tarraco Biennal clicant aquí
El proper dimecres 23 de novembre tindrà lloc l’acte de presentació de les Actes del 5è Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic Tarraco Biennal, que es va celebrar a Tarragona del 24 al 27 de novembre de 2021 amb el lema “Ports romans. Arqueologia dels sistemes portuaris”.
Presidirà l’acte la directora dels Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Cultura, Sra. Lurdes Malgrat, amb assistència del president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Sr. Saül Garreta, el conseller de Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona, Sr. Hernán Pinedo, i el vicerector de compromís social i sostenibilitat de la Universitat Rovira i Virgili, Dr. Jordi Diloli.
Presentarà les Actes el catedràtic d’Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili i coordinador de la Comissió Acadèmica dels congressos Tarraco Biennal, Dr. Joaquín Ruiz de Arbulo.
Tarraco Biennal és una activitat científica organitzada per la Universitat Rovira i Virgili i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, amb la col·laboració dels Serveis Territorials del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Museu d’Història de Tarragona, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, el Museu Diocesà de Tarragona i la Reial Societat Arqueològica Tarraconense. Compta amb el patrocini de la Fundació Privada Mútua Catalana, l’Ajuntament de Tarragona i el Port de Tarragona.
L’acte es farà el dimecres 23 de novembre a les 19:30 hores a la sala d’actes dels Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, carrer Major 14, 43003 de Tarragona.
La inauguració del Museu Romà de Premià de Mar, situat al carrer Enric Granados 115, tindrà lloc aquest proper diumenge 26 de març, amb visites al jaciment, recreacions de la vida quotidiana romana i tallers romans per a tota la família.
El seminari té per objectiu oferir la possibilitat als grups de recerca i investigadors que treballen en aquest període des d’una vessant arqueològica de presentar els resultats dels seus treballs i, sobretot, crear un marc de trobada i debat que enriqueixi l’intercanvi d’idees i propostes.
Aquesta setmana s’inicia la commemoració del centenari del descobriment de la Necròpolis Paleocristiana de Tarragona, inclosa en el Conjunt Arqueològic de Tàrraco, inscrit a la Llista de Patrimoni Mundial de la Unesco des de l’any 2000. Així, aquest diumenge, 26 de febrer, a les 12 hores, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) presentarà el conjunt d’activitats que ha organitzat amb motiu d’aquesta efemèride per apropar-la a la ciutadania. L’acte comptarà amb la presència de la directora general del Patrimoni Cultural, Sònia Hernández, i de la directora del MNAT, Mònica Borrell. A continuació, està programada una dramatització de textos clàssics llatins que permetran reconstruir el ritual romà relacionat amb la mort, a càrrec de TeclaSmit-teatre, i un tast d’aliments presents en un banquet, propis dels ritus funerari, a càrrec de KuanUm!
La convocatòria està dirigida a investigadors i investigadores que treballen en l’àmbit de l’explotació del territori durant el període romà. Les comunicacions es podran presentar presencialment en qualsevol idioma i tindran una durada de 15 minuts.
La darrera campanya d’excavació a la zona de Vilanera, a l’Escala, s’ha tancat aquest mes de gener amb noves troballes rellevants. S’han excavat noves tombes de la necròpolis d’incineració del bronze final i la primera edat del ferro, amb alguns exemples destacables pels seus conjunts funeraris. Alhora, també s’ha localitzat, per primera vegada en aquest sector, una tomba d’incineració d’època romana (segle II aC).
Presidirà l’acte la directora dels Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Cultura, Sra. Lurdes Malgrat, amb assistència del president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Sr. Saül Garreta, el conseller de Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona, Sr. Hernán Pinedo, i el vicerector de compromís social i sostenibilitat de la Universitat Rovira i Virgili, Dr. Jordi Diloli.