Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “Els aqüeductes romans de Tarragona i del Baix Gaià. Estat de la qüestió”

Us presentem el vídeo de la desena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir ahir dimecres 29 de juny.

Els aqüeductes romans de Tarragona i del Baix Gaià. Estat de la qüestió

Conferenciants: Jordi López Vilar i Josep Maria Puche Fontanilles

Moderadora: Carme Miró i Alaix

Fa dos mil·lennis, els romans van construir grans infraestructures hidràuliques per primer cop a casa nostra. Les restes d’aquest valuós patrimoni cultural relacionat amb l’aigua col·lectiva es troben actualment disperses pel Camp de Tarragona. El projecte d’investigació «Els aqüeductes romans de Tàrraco» (projecte quadriennal 2018-2021, Generalitat de Catalunya) en proposava l’estudi integral. Els resultats, després de quatre anys de feina, són espectaculars i aporten grans novetats al coneixement dels aqüeductes de Tàrraco, més enllà de situar-los amb precisió i del fet que és una tasca encara en curs. D’entrada, s’ha passat de dos a sis aqüeductes. A més, de cadascun dels aqüeductes se n’ha determinat el traçat, el punt de captació, les característiques arquitectòniques i la cronologia amb força èxit. La feina d’investigació de l’ICAC sobre els aqüeductes romans en els darrers anys ha aclarit finalment quina és la seqüència històrica dels grans aqüeductes que van abastir la ciutat de Tàrraco i d’altres que la portaven a algunes de les vil·les romanes que s’escampaven pel territori per proveir les termes privades i per regar les diferents hortes.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2022 “Els aqüeductes romans de Tarragona i del Baix Gaià. Estat de la qüestió”

Us recordem que aquest proper dimecres 29 de juny a les 18 hores tindrà lloc la desena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.

Els aqüeductes romans de Tarragona i del Baix Gaià. Estat de la qüestió

Conferenciants: Jordi López Vilar i Josep Maria Puche Fontanilles

Moderadora: Carme Miró i Alaix

Fa dos mil·lennis, els romans van construir grans infraestructures hidràuliques per primer cop a casa nostra. Les restes d’aquest valuós patrimoni cultural relacionat amb l’aigua col·lectiva es troben actualment disperses pel Camp de Tarragona. El projecte d’investigació «Els aqüeductes romans de Tàrraco» (projecte quadriennal 2018-2021, Generalitat de Catalunya) en proposava l’estudi integral. Els resultats, després de quatre anys de feina, són espectaculars i aporten grans novetats al coneixement dels aqüeductes de Tàrraco, més enllà de situar-los amb precisió i del fet que és una tasca encara en curs. D’entrada, s’ha passat de dos a sis aqüeductes. A més, de cadascun dels aqüeductes se n’ha determinat el traçat, el punt de captació, les característiques arquitectòniques i la cronologia amb força èxit. La feina d’investigació de l’ICAC sobre els aqüeductes romans en els darrers anys ha aclarit finalment quina és la seqüència històrica dels grans aqüeductes que van abastir la ciutat de Tàrraco i d’altres que la portaven a algunes de les vil·les romanes que s’escampaven pel territori per proveir les termes privades i per regar les diferents hortes.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2022 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2022 en pdf

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “La vil·la romana del Roser-El Mujal, Calella (Maresme)”

Us presentem el vídeo de la novena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir aquest passat dimecres 15 de juny.

La vil·la romana del Roser-El Mujal, Calella (Maresme)

Conferenciants: Natàlia Colomeda Folgado i Almudena García Ordóñez

Moderadora: Maria Teresa Miró i Alaix

La intervenció arqueològica realitzada durant el 2021 i 2022 al jaciment del Roser-El Mujal de Calella ha posat al descobert part de l’edifici residencial de la vil·la romana i del seu espai termal associat, amb un estat de conservació excepcional dels paraments. Per bé que l’excavació ha estat parcial, s’ha pogut identificar la façana nord de l’edifici i diverses estances, que conserven estucs amb pintures en la majoria dels murs i estan distribuïdes al voltant d’un atri. Tres sales a l’oest de la part residencial, conservades gairebé fins al sostre, formen part d’un recinte termal amb diversos dispositius identificats fins ara, com una piscina interior, un hipocaust, diverses canalitzacions i una gran piscina exterior. Les dades obtingudes permeten establir diferents fases constructives iniciades al segle I dC, amb una modificació a finals del mateix segle, quan s’hi van incorporar les termes. Un cop amortitzada la vil·la, a la segona meitat del segle II dC, el lloc es va tornar a ocupar amb unes construccions més modestes i de caire productiu, que van estar en ús durant bona part del segle IV dC, moment d’abandonament final del jaciment.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2022 “La vil·la romana del Roser-El Mujal, Calella (Maresme)”

Us recordem que aquest proper dimecres 15 de juny a les 18 hores tindrà lloc la novena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.

La vil·la romana del Roser-El Mujal, Calella (Maresme)

Conferenciants: Natàlia Colomeda Folgado i Almudena García Ordóñez

Moderadora: Maria Teresa Miró i Alaix

La intervenció arqueològica realitzada durant el 2021 i 2022 al jaciment del Roser-El Mujal de Calella ha posat al descobert part de l’edifici residencial de la vil·la romana i del seu espai termal associat, amb un estat de conservació excepcional dels paraments. Per bé que l’excavació ha estat parcial, s’ha pogut identificar la façana nord de l’edifici i diverses estances, que conserven estucs amb pintures en la majoria dels murs i estan distribuïdes al voltant d’un atri. Tres sales a l’oest de la part residencial, conservades gairebé fins al sostre, formen part d’un recinte termal amb diversos dispositius identificats fins ara, com una piscina interior, un hipocaust, diverses canalitzacions i una gran piscina exterior. Les dades obtingudes permeten establir diferents fases constructives iniciades al segle I dC, amb una modificació a finals del mateix segle, quan s’hi van incorporar les termes. Un cop amortitzada la vil·la, a la segona meitat del segle II dC, el lloc es va tornar a ocupar amb unes construccions més modestes i de caire productiu, que van estar en ús durant bona part del segle IV dC, moment d’abandonament final del jaciment.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2022 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2022 en pdf

Inauguració de l’ampliació del Centre d’Interpretació del Camp de les Lloses (Tona, Osona)

El proper dissabte 11 de juny, a les 18.30 hores, tindrà lloc la inauguració d’un nou equipament museístic al Camp de les Lloses, al c. Pau Casals, 2 de Tona.

El Camp de les Lloses és un jaciment arqueològic situat a Tona, i obert al públic des de l’any 2006 juntament amb l’equipament museístic on s’exposen les dues col·leccions arqueològiques en dipòsit, la col·lecció d’arqueologia municipal i la col·lecció monogràfica del Camp de les Lloses.

El jaciment del Camp de les Lloses va ser declarat bé cultural d’interès nacional en la categoria de zona arqueològica amb data 27 de juny de 1995 (DOGC núm. 2077 de 19.7.1995).

Podríem afirmar que és un dels primers assentaments romans a Catalunya vinculat a la construcció de l’antiga via romana de Manius Sergius, coneguda a través d’alguns mil·liaris o fites que assenyalen les distàncies (el de la VII milla descobert al Vilar de Tona i el de la I milla a Santa Eulàlia de Riuprimer). L’arqueologia ens permet descobrir la vida quotidiana de la comunitat que hi va viure fa més de 2.100 anys caracteritzada per una cultura híbrida, del moment de transició del mon iber al romà. Això el singularitza i el fa atractiu per visitar-lo.

És un jaciment situat en un solar de 9.000 m2 en procés d’excavació i museïtzació. El jaciment i la col·lecció creixen a mesura que es van fent els treballs arqueològics. El volum, la importància històrica i la singularitat dels objectes que es van recuperant i l’interès en la seva exhibició i interpretació, així com la voluntat del projecte d’arqueologia social d’atenció a diversos públics, varen fer plantejar a l’Ajuntament de Tona la necessitat d’ampliar aquest espai amb la finalitat de poder atendre tots aquests interessos. El projecte d’ampliació va començar a finals del 2020 i aquest 2022 s’ha finalitzat la seva construcció, que culmina amb aquesta inauguració.

Per a més informació contacteu amb: 93 812 5234 / 615 872 245 / tona.campdeleslloses@tona.cat

 

 

El Museu de Badalona programa un cicle de xerrades i visites guiades en el marc de les Jornades Europees d’Arqueologia

La proposta de divulgació científica, que comença avui dimarts 31 de maig, se centra a analitzar els aspectes més destacats de les intervencions arqueològiques portades a terme durant els últims anys i a explicar com el seu estudi ha permès enriquir el coneixement sobre la ciutat romana de Baetulo i els seus habitants.

Aquesta tarda, a les 19 hores, el Museu de Badalona dona el tret de sortida a les Jornades Europees d’Arqueologia (JEA) amb la programació d’un cicle de xerrades i visites guiades. S’avança d’aquesta manera a les activitats que s’organitzaran a tot el territori durant el cap de setmana del 18 i 19 de juny, dia en què el Museu tancarà el programa amb un seguit de visites guiades a un nou espai arqueològic, encara no museïtzat, situat al carrer de Coll i Pujol, 1-19.

 

CONFERÈNCIES

.Dimarts 31 de maig a les 19 hores: Documentació, extracció i restauració dels mosaics de les domus del lateral de la C-31. A càrrec d’Agustín Gamarra, Maria José García i Clara Forn.

.Dimarts 7 de juny a les 19 hores: El mosaic del carrer de Pujol. A càrrec de Sílvia Llovet i Esther Gurri.

.Dimarts 14 de juny a les 19 hores: La nova planta de la ciutat romana de Baetulo. A càrrec de Clara Forn, Pepita Padrós i Jacinto Sánchez, arqueòlegs.

VISITES GUIADES

.Diumenge 19 de juny en horari matinal: Visites guiades a la zona arqueològica on s’ha localitzat el suburbi de Baetulo.

L’accés a les conferències és lliure fins a completar l’aforament de la sala d’actes.

La participació a les visites és gratuïta però és imprescindible fer reserva a través del web del Museu.

Es poden consultar més detalls clicant aquí.

Per a més informació: Museu de Badalona. Departament de Difusió. Telèfon: 934644911

 

 

El Museu de Badalona celebra el Dia Internacional dels Museus amb la presentació d’una nova instal·lació per alguns dels seus mosaics més destacats

A partir d’avui, dimecres 18 de maig, es podran veure al subsol del Museu de Badalona tres dels mosaics més representatius descoberts durant les intervencions arqueològiques portades a terme els últims anys.

Durant l’acte de presentació d’aquests mosaics, les arqueòlogues Clara Forn i Esther Gurri presentaran un acurat estudi comparatiu entre més de 30 paviments trobats a Baetulo.

El proppassat desembre van finalitzar els treballs de restauració del mosaic decorat amb la flor de la vida, l’últim gran mosaic que el Museu de Badalona ha incorporat als seus fons. Abans havien arribat el paviment amb motius bàquics i el d’opus scutulatum. Totes tres peces són resultat de les excavacions preventives portades a terme a la zona catalogada com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) de la Baetulo romana o bé al seu entorn i, a partir d’avui, quedaran incorporades a l’exposició Baetulo ciutat romana.

Per commemorar el Dia Internacional dels Museus, aquesta tarda a les 19 hores, les arqueòlogues del Museu de Badalona Clara Forn i Esther Gurri presentaran l’estudi resultat d’analitzar més de 30 paviments decorats i el context arqueològic en què es van localitzar.

Al treball ocupen un espai destacat les tres peces que ara es podran veure al subsol del Museu. I és que l’anàlisi dels motius decoratius, la qualitat del treball i la procedència dels marbres (Itàlia, Grècia, Turquia i Espanya) permeten confirmar que els edificis de Baetulo lluïen uns paviments d’excepcional singularitat, equiparable als mosaics pompeians, als de la capital de l’Imperi o als d’Empúries.

Per a més informació: Museu de Badalona. Departament de Difusió. Tel. 934644911

També podeu consultar la web del Museu

XXIV edició de Tarraco Viva, el festival romà de Tarragona

Del 15 al 29 de maig de 2022 se celebrarà a Tarragona la XXIV edició del festival Tarraco Viva, que enguany està dedicat a les Grans descobertes de l’antiguitat. Arqueologia i història per al segle XXI.

La programació de la XXIV edició del festival de recreació històrica de Tarragona, organitzat pel Museu d’Història de l’Ajuntament de Tarragona, girarà a l’entorn d’algunes de les efemèrides més destacades de l’arqueologia de l’antiguitat. Els 100 anys de la descoberta de la tomba de Tutankamon, els 100 anys de l’inici de les excavacions a les tombes reials d’Ur, els 200 anys del desxiframent dels jeroglífics o els 200 anys també del naixement de Heinrich Schliemann, el descobridor de Troia; seran algunes de les efemèrides escollides amb la intenció de provocar una sèrie de reflexions sobre el paper que l’arqueologia i la història han o haurien de tenir en el nostre present.

El programa d’aquest any inclou prop de 300 activitats que tindran lloc en diferents espais durant 15 dies, la majoria en llocs monumentals i Patrimoni Mundial de la UNESCO, i que seguiran mantenint una quantitat de propostes àmplia i diversa com ara exposicions, recreacions històriques, conferències, debats, monòlegs, propostes gastronòmiques, documentals, tallers, jocs participatius i visites guiades. 

Una edició que manté i enforteix col·laboracions estratègiques amb entitats com la Diputació de Tarragona, l’Agrupació de Càmpings Tarragona Ciutat, l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, el MNAT, l’ICAC, la Biblioteca Pública de Tarragona, la Casa dels Clàssics o la Griffith Institute de la Universitat d’Oxford. Enguany el certamen recupera pràcticament al 100% les activitats presencials, sense abandonar els streamings que es retransmetran a través del canal Youtube de TGN Cultura, com l’acte inaugural i la cloenda.

Per a més informació consulteu la web de Tarraco Viva

Congrés “El monument tardoromà de Centcelles: dades, context, propostes”. Tarragona-Constantí, 28-30 de juny de 2022

L’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP), el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) i l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós (INSAF), amb el patrocini del Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana (PIAC) organitzen el Congrés “El monument tardoromà de Centcelles: dades, context, propostes”, que se celebrarà els dies 28, 29 i 30 de juny de 2022 al Centre Tarraconense El Seminari de Tarragona i al mateix conjunt monumental de Centcelles.

Aquest Congrés vol plantejar de manera completa el tema de la naturalesa i funcions d’un monument difícil d’interpretar i explicar, i sobre el qual s’han proposat diverses hipòtesis. Segons els organitzadors, després del Congrés de Madrid del 2010, organitzat per l’Institut Arqueològic Alemany (DAI), i amb les dades del monument a disposició ofertes per les Actes d’aquest Congrés, ha arribat el moment d’analitzar els resultats fins ara assolits, amb la intenció d’avançar en el coneixement d’una temàtica complexa.

El congrés comptarà amb la presència activa dels màxims especialistes en les diverses disciplines (arqueològiques, històriques, artístiques, teològiques) que cal tenir en compte en l’estudi del monument i pretén ser obert i rigorós, caracteritzat per ponències innovadores i, sobretot, pels diàlegs científics entre tots els participants.

No es tracta de repassar una vegada més les diverses hipòtesis sobre Centcelles -d’altra banda, prou conegudes- sinó de sospesar les dades que ofereix la recerca arqueològica, els elements que aporten els diversos contextos històrics en què sembla inscriure’s el monument, i els diversos vectors arqueològics, iconogràfics i documentals, relatius a la seva decoració musiva i pictòrica actualment existent o bé presumible.

Per a més informació, programa i inscripcions consulteu la web del congrés

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “Novetats en l’ocupació del territori de Baetulo des de l’ibèric ple a l’antiguitat tardana. La intervenció de Coll i Pujol, 1 (Badalona, Barcelonès)”

Us presentem el vídeo de la quarta conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir ahir dimecres 6 d’abril.

Novetats en l’ocupació del territori de Baetulo des de l’ibèric ple a l’antiguitat tardana. La intervenció de Coll i Pujol, 1 (Badalona, Barcelonès)

Conferenciants: Mikel Soberón Rodríguez i Clara Forn Perramon

Moderadora: Pepita Padrós i Martí

Mausoleu f. IV-1ª m V dC. Fotografia: Ruben Ramirez

Des de ja fa uns anys diverses intervencions arqueològiques han anat posant en evidència l’interès i la riquesa que el suburbium occidental de Baetulo ofereix per a la comprensió de l’evolució de la ciutat i del territori badaloní. Aquesta conferència se centra en una d’aquestes actuacions. Entre l’agost de 2019 i el març de 2020, es va dur a terme l’excavació del solar del número ú del carrer Coll i Pujol de Badalona. Les restes documentades van assolir un ampli ventall cronològic des de les darreries del segle V aC fins el VI dC. Encara que no de manera contínua al llarg de tot el període, el principal element que va articular aquest espai va ser un eix viari sota la forma d’un camí o via, amb bona part de les seves característiques més clàssiques. A banda i banda d’aquest eix es van localitzar unes petites instal·lacions d’època ibèrica, un destacat conjunt de tallers metal·lúrgics tardorepublicans, un ustrinum alt-imperial i un mausoleu vinculat a un potent edifici tardoantic.