Jornada de portes obertes a l’assentament romà de Can Tacó – Turó d’en Roina (Mons Observans)  en la setmana de la ciència 2018

Cartell de la Jornada de portes obertes a l’assentament romà de Can Tacó - Turó d'en Roina (Mons Observans) en la setmana de la ciència 2018 El proper diumenge 18 de novembre l’assentament romà de Mons Observans, situat entre termes municipals de Montmeló i de Montornès del Vallès (Vallès Oriental), celebrarà la Setmana de la Ciència amb una  jornada de portes obertes plena d’activitats científiques adreçades a tots els públics.

L’activitat central de la jornada serà la conferència “Romanitzant Lauro. La fase republicana del Puig del Castell de Samalús” que enguany impartirà l’arqueòleg Marc Guàrdia, dedicada al jaciment ibèric del Puig del Castell, en procés d’excavació des de l’any 2011. Al llarg de les vuit campanyes arqueològiques que s’hi ha dut a terme al llarg d’aquests anys s’ha tret a la llum una important fortificació que destaca tant per la troballa d’un sistema de defensa complex com pel seu bon estat de conservació.

La xerrada pretén fer una presentació genèrica de l’assentament, incidint especialment en la fase republicana, caracteritzada estructuralment per la construcció d’una nova muralla i per la reocupació de les torres defensives i del poblat en tota la seva extensió. D’altra banda, es presentaran els arguments que han portat a proposar la identificació d’aquest poblat laietà amb la ciutat de Lauro, que encunyà moneda ibèrica entre el 150 i el 90 a. de C.

A  les 12,30h del migdia es farà una visita teatralitzada al recinte arqueològic de Mons Observans que comptarà amb l’actuació especial de la colla d’Armats i Vestals de Martorelles. De forma paral·lela a aquestes activitats, durant tot el matí es faran tallers familiars que, sota el nom de “Ciència amb toga” i “Vine a fer d’arqueòleg”, permetran als més petits descobrir els principals invents científics de l’antiguitat i participar en una excavació arqueològica simulada.

Nou arranjament i recreació 3D de la Vil·la Romana de l’Espelt (Òdena, Anoia)

Vista de la vil·la romana de l'EspeltAmb motiu de la celebració del 70 aniversari del seu descobriment, l’Ajuntament d’Igualada i l’Ajuntament d’Òdena, amb el suport de la Diputació de Barcelona, van emprendre diverses accions per condicionar els accessos i espais del jaciment de la vil·la romana de l’Espelt, un dels jaciments més destacats de la seva època a la comarca de l’Anoia. Entre les actuacions que s’hi han fet, destaquen el disseny i instal·lació de senyals direccionals, i plafons informatius.

Per tal de fer més entenedores les restes es va desenvolupar una recreació tridimensional de la vil·la, partint de les conclusions i materials procedents de les excavacions i proposant solucions plausibles quant al sistema de cobertes, el programa pictòric dels murs i la part que manca del mosaic del triclini. En el projecte hi van prendre part el Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia (coordinant les tasques i creant-ne els continguts), Jordi Enrich (com a director de bona part de les campanyes d’excavacions realitzades al jaciment), l’empresa iPAT Serveis Culturals (en la realització de les intervencions arqueològiques, la fotogrametria del jaciment, l’assessorament per als continguts i per a la recreació de l’edifici i els materials mobles de l’interior) i l’empresa Sendra & Enrich (encarregada del disseny de la senyalització i de la recreació en 3D de la vil·la).

El resultat d’aquest treball és un vídeo convencional que explica els diferents àmbits de la vil·la, a més de 4 vídeos en 360º de les fauces (passadís d’entrada), el triclini, la cuina i l’espai exterior al nord de la casa. Els vídeos es poden visualitzar des de dispositius mòbils que, gràcies als moviments detectats per l’oscil·lòmetre, permeten canviar de perspectiva sense limitacions aconseguint un efecte immersiu propi de la realitat virtual. Així mateix, també es poden visualitzar des d’un ordinador rotant la vista amb el ratolí.

Podeu accedir a aquests vídeos i més continguts de la Vil·la Romana de l’Espelt prement el següent enllaç: http://museupelligualada.cat/villa-romana-espelt/

Notícia: Xavier Bermúdez

“El cristianisme en l’antiguitat tardana. noves perspectives”, tema central de la VII Reunió d’Arqueologia Christiana Hispànica, al IV Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic Tarraco Biennal

Programa de “El cristianisme en l’antiguitat tardana. noves perspectives”, tema central de la VII Reunió d'Arqueologia Christiana Hispànica, al IV Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic Tarraco BiennalDel 21 al 24 de novembre de 2018 tindrà lloc a Tarragona la VII Reunió d’Arqueologia Christiana Hispànica, en el marc del IV Congrès Internacional d’Arqueologia i Món Antic Tarraco Biennal, amb el tema “El cristianisme en l’antiguitat tardana. noves perspectives” com a eix central.

Les reunions Tarraco Biennal es venen celebrant a Tarragona des de l’any 2012. Impulsades per diferents institucions implicades en la tutela i la recerca arqueològica del patrimoni monumental romà tarraconí, compten també amb el patrocini de la Fundació Privada Mútua Catalana. Enguany se celebraran conjuntament la VII Reunió d’Arqueologia christiana Hispànica, en col·laboració la secció històrico-arqueològica de l’Institut d’Estudis catalans i la càtedra d’Arqueologia Cristiana de la Universitat de Barcelona, fent coincidir en aquesta ocasió ambdós congressos.

Les sessions tindran lloc a l’Aula Magna del Campus Catalunya Universitat Rovira i Virgili (Av. Catalunya, 35, Tarragona).

Per formalitzar les inscripcions cal fer-ho a través de la pàgina web http://www.tarracobiennal.com/ca/pagina/2014/inscripcio abans del dia 14 de novembre

| Descarregueu el programa del congrés en PDF |

Recordatori: propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia “Metodologia per a la preparació d’un expedient BCIN: el cas de la ciutat romana d’Aeso (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)”

Us recordem que aquest proper dimecres 24 d’octubre de 2018 encetem la nova temporada de la Tribuna d’Arqueologia 2018-2019, el cicle de conferències que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia. 

Obrirà la sessió la directora general del Patrimoni Cultural, Elsa Ibar, que presentarà el nou cicle de la Tribuna 2018-2019 i, tot seguit, començarà la primera de les xerrades d’enguany “Metodologia per a la preparació d’un expedient BCIN: el cas de la ciutat romana d’Aeso (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)”, a càrrec de Tània Álvarez i Carles Padrós, i moderada per Maite Miró.

Com sempre, les conferències són a les 19,00 hores, a la sala d’actes del Palau Marc, seu de la Conselleria de Cultura, (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona).

Us hi esperem!

Tribuna d’Arqueologia 2018-2019: “Metodologia per a la preparació d’un expedient BCIN: el cas de la ciutat romana d’Aeso (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)”

Conferència: “Metodologia per a la preparació d’un expedient BCIN: el cas de la ciutat romana d’Aeso (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 24 d’octubre de 2018, 19,00h

Conferenciants: Tània Alvarez i Carles Padrós
Moderadora: Maite Miró

La premissa a complir quan es tramita la declaració d’un Bé Cultural d’Interès Nacional és justificar els seus límits objectivament a partir de la resposta a tres qüestions: El “què?” protegim, sempre considerant que es tracta dels jaciments arqueològics més rellevants en el territori català. El “perquè?” ho protegim, que és per evitar la seva desaparició i poder transmetre-ho ens les millors condicions a les generacions futures, i “com?” ho fem per protegir-ho, que és a partir d’uns límits legals ven justificats i argumentats. Aquestes tres preguntes tenen la seva resposta en l’expedient que resulta de l’estudi i reanàlisi de totes les dades disponibles del jaciment o conjunt de jaciments a protegir. En el cas de la ciutat romana d’Aeso, després d’anys d’intervencions arqueològiques i prospeccions geofísiques, i de diversos intents de declaració com a BCIN, des dels anys 80, ha estat l’any 2017 quan es reinicia la preparació de l’expedient de BCIN per a la seva tramitació definitiva. És en el transcurs d’aquest treball que sorgeixen un seguit de dubtes i buits d’informació a l’hora de justificar els seus límits, així com la descoberta de nova documentació que restava inèdita. El conjunt de tot aquest treball ha permès ordenar tota la informació disponible fins al moment i poder confeccionar la memòria per a l’expedient de declaració de BCIN i la seva posterior tramitació.

 


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes destacats de la propera xerrada.

  • Quines són les tasques que es fan abans de la declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional d’un jaciment arqueològic?

La tramitació d’un expedient de Bé Cultural d’Interès Nacional ve regulat per l’article 8 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català. Dels diversos passos que s’han de seguir en la instrucció, un d’ells és l’elaboració d’un expedient.

L’expedient ha de contenir un seguit d’informació imprescindible per poder tramitar-lo, com descriu l’article 8.4: informes històrics, arquitectònics, arqueològics i artístics, una completa documentació gràfica, a més d’un informe detallat sobre l’estat de conservació del bé. És a dir, tota la informació existent sobre aquell bé a declarar. Totes les dades obtingudes són indispensables per a poder proposar uns límits de protecció legal. Per aquest motiu, és imprescindible revisar tota la documentació dels jaciments, memòries, publicacions, cartografia, etc.

  • Per què heu triat l’exemple d’Aeso per explicar la metodologia de treball d’un BCIN?

El cas d’Aeso és singular per diversos motius. En primer lloc, pel fet que engloba molts jaciments, estem parlant de tota una ciutat romana, i per tant, el volum d’informació ha estat extens i complex. Així mateix, es tracta d’una ciutat que en la seva gran part no està excavada, però amb les dades recollides si que sabem que resta en el subsòl de l’actual vila d’Isona, per tant, ha estat un ‘repte’ justificar uns límits d’un bé que no es veu. Tot i els treballs realitzats al llarg de més de 30 anys es coneixen evidències de les defenses, amb la torres i les muralles, així com d’espais privats, amb cases, magatzems i tallers, però no ha aparegut, fins a data d’avui, cap element edilici de la part pública civil (carrers, places, basílica, cúria, o fòrum en general), ni religiosos (temples) de la ciutat.

En segon lloc, cal recordar que la llei de patrimoni cultural català determina que han de ser declarats BCIN els béns més rellevants de Catalunya. Aquesta rellevància no ha de ser només sinònim de monumentalitat, sinó que en aquest cas té una gran significació científica i històrica. La ciutat d’Aeso va tenir un gran protagonisme en la implantació romana de l’interior català, i com a punta de llança del control dels Pirineus occidentals.

Així mateix, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat va començar a finançar les intervencions dutes a terme en el municipi, a partir de l’any 1987, en motiu de la delimitació de la ciutat per justificar el BCIN. A partir de l’any 1990, després de l’aprovació

del Programa d’Arqueologia Urbana, va ser el mateix Servei d’Arqueologia el que liderava les actuacions de delimitació de la ciutat, fins l’any 1994.

  • Per què ara es tira endavant la incoació de BCIN d’Aeso?

La voluntat del Servei d’Arqueologia i Paleontologia és poder tenir declarades totes les ciutats romanes del territori català, amb el major rang de protecció que atorga la Llei, és a dir, els BCIN. Actualment, ja en tenim un bon número: Empúries, Baetulo, Tàrraco, Iesso, etc., però encara en queden diverses.

El fet de prioritzar la declaració d’Aeso és també pel fet de ser un expedient antic, es va iniciar l’any 1987, tot i que malauradament no va acabar materialitzant-se, per motius diversos. El 1992 es va realitzar el projecte conjunt Aeso-Iesso, Patrimoni i desenvolupament rural, per potenciar de nou la declaració de les dues ciutats romanes. En aquest sentit, Iesso (Guissona, Segarra) va ser declarada com a BCIN l’any 1995, de nou Aeso quedava com un expedient pendent.

En definitiva, ens trobem davant d’un expedient antic, ja a inicis dels anys 80 del segle XX, des de Madrid es va considerar un element patrimonial idoni per tramitar la seva declaració. El 1987 el Servei d’Arqueologia ja va iniciar els treballs de delimitació, promocionant de diverses formes aquesta important tasca. El fet que quedés parat i es reactivés en diverses ocasions, la darrera va ser els anys 2006-2007, ha estat el detonant de la necessitat de procedir a la seva incoació, per iniciar el procediment de declaració.

  • Què implica la declaració?

Com ja hem dit, la categoria de BCIN és el major rang de protecció que regula la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català.

Les declaracions, en primer lloc, comporten la protecció i conservació total del bé, atès que els béns declarats amb aquesta categoria no poder ser destruïts. Es tracta doncs, d’un mecanisme de prevenció i control sobre les actuacions que es portin a terme, en aquest cas en el municipi d’Isona.

En un segon terme, el fet que un jaciment arqueològic gaudeixi del major rang de protecció, també significa que pot optar a un major ventall de subvencions i un possible recurs turístic, en aquest cas de la vila d’Isona, ja que com hem dit, la categoria de BCIN engloba els béns més rellevants de Catalunya.

XXVII Jornades d’Estudis Penedesencs. Seminari d’Història “Muralles urbanes. Diàleg entre urbanisme y patrimoni”.

Els dies 19, 20 i 21 d’octubre de 2018 se celebraran les XXVII Jornades d’Estudis Penedesencs que, en aquesta edició tractaran sobre les “Muralles urbanes. Diàleg entre urbanisme y patrimoni”. Enguany les sessions tindran lloc a Sitges, Vilafranca del Penedès i Calafell cada un dels dies.

Les XXVII Jornades d’Estudis Penedesencs se centraran en la integració i gestió del patrimoni en els nuclis urbans, posant l’èmfasi en la complexitat que generen unes estructures de presència determinant ens els traçats urbans com són les muralles, que abasten diferents cronologies. | Per a més informació descarregueu la 1a circular en PDF |

Finalitza la campanya d’excavació al jaciment de Puig Ciutat (Oristà, Osona)

El passat dissabte 8 de setembre va finalitzar la campanya d’excavació al jaciment arqueològic de Puig Ciutat (Oristà, Osona) que en aquesta ocasió ha comptat amb la participació de 7 alumnes de la Universitat d’Edimburg.

L’estada ha combinat l’excavació arqueològica amb treballs de laboratori i també sessions teòriques sobre diversos aspectes de la disciplina: Sistemes d’Informació Geogràfica, el sistema de registre emprat a Puig Ciutat, etc.

Els treballs a camp s’han centrat en continuar l’excavació de l’enderroc de dues estances d’un edifici de planta rectangular d’època romana tardo-republicana (s. I aC), que havia estat localitzat en campanyes anteriors gràcies a la prospecció geofísica.

En les dues estances s’han documentat clars indicis de la destrucció violenta que va patir l’assentament en la seva última fase: bigues del sostre i restes del mobiliari carbonitzat, ceràmica aixafada in situ i algunes peces d’armament.

En una de les estances s’han recuperat fins a tres olles de ceràmica a mà que podrien haver estat recolzades damunt algun tipus de moble de fusta a la planta baixa de l’edifici. S’ha recuperat també un conjunt de fitxes de joc de pedra que probablement haurien estat guardades en una bosseta que no s’ha preservat.

A l’altra estança s’ha recuperat material més variat que hauria estat guardat al pis superior de l’estança i que en la seva destrucció s’hauria precipitat damunt el terra de l’edifici. En el conjunt s’han localitzat recipients ceràmics d’usos variats: una àmfora emprada pel transport d’aliments, vaixella de taula (vasets de ceràmica de vernís negre) i algunes olles per cuinar. En aquest àmbit s’han recuperat també algunes peces metàl·liques per fixar la porta.

Aquesta campanya ha comptat amb el suport econòmic, administratiu i logístic del Consorci del Lluçanès i l’Ajuntament d’Oristà. Han aportat finançament, juntament amb les dues administracions anteriors, la Diputació de Barcelona i els propis estudiants.

Notícia: Àngels Pujol

Col·loqui Arqueopyrenae2 “Els Pirineus en el marc de la Segona Guerra Púnica (2018-202 ane). Territori de pas i de contacte”, a Bolvir de Cerdanya

Cartell del el Col·loqui Arqueopyrenae2 “Els Pirineus en el marc de la Segona Guerra Púnica (2018-202 ane). Territori de pas i de contacte”.El proper mes d’octubre, durant els dies 19 i 20 se celebrarà a l’Espai Ceretània, a Bolvir de Cerdanya, el Col·loqui Arqueopyrenae2 “Els Pirineus en el marc de la Segona Guerra Púnica (2018-202 ane). Territori de pas i de contacte”.

El col·loqui pretén reunir els diversos equips implicats en l’estudi del moment de la segona guerra Púnica centrant-se específicament en les terres pirinenques i prepirinenques, una zona de pas de l’exèrcit d’Anníbal, amb la voluntat d’intentar establir un panorama comú en l’estudi  dels territoris, jaciments, materials arqueològics i numismàtics d’aquest període, amb l’objectiu d’intentar establir un punt de partida comú en la recerca.

| Descarregueu la primera circular amb tota la informació en pdf |

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “Darreres intervencions arqueològiques al teatre romà de Tarragona”

Conferència: “Darreres intervencions arqueològiques al teatre romà de Tarragona”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 20 de juny de 2018, a les 19,00 hores.

Conferenciants: Jacinto Sánchez Gil de Montes i Josep Anton Remolà
Moderadora: Maite Miró

Amb motiu de la implantació del projecte d’agençament del teatre romà de Tarraco, des del Departament de Cultura es va redactar el projecte d’excavació arqueològica al teatre romà de Tarragona. L’excavació, realitzada entre els mesos de gener i març del 2017, ha permès completar l’excavació arqueològica de les restes existents en l’àmbit del projecte d’agençament. A més de les restes del teatre romà, és de destacar la documentació d’un important complex constructiu associat possiblement a estructures portuàries anteriors a la construcció del teatre.

 


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la seva xerrada.

  • Què va motivar la darrera intervenció arqueològica en el teatre romà de Tarragona?

La intervenció arqueològica realitzada l’any 2017 es va plantejar en el marc de l’execució del projecte d’arrenjament i condicionament del teatre romà de Tarragona, a càrrec de Toni Gironès. Els treballs es van centrar, principalment, en l’excavació de les parts afectades per la fonamentació de l’estructura metàl·lica que reproduïa volumètricament l’extrem inferior de la cavea del teatre. A més a més, es van reconstruir els nivells de circulació i ús de l’orchestra i els aditus. També es van dur a terme tasques de restauració, que consistiren en la neteja de les estructures i la reposició i consolidació d’elements concrets de l’edifici escènic i estructures anteriors.

  • Els resultats obtinguts han servit per millorar el nostre coneixement sobre l’edifici teatral?

Una part important dels resultats de l’excavació del teatre estan relacionats amb el procés constructiu, les tècniques emprades per a la seva execució i la reconstrucció arquitectònica de l’edifici. Ha estat possible establir l’evolució constructiva de les distintes parts que conformen el teatre, des del frons scaenae fins a la cavea, i constatar com el substrat i la topografia van condicionar l’ús de cadascuna de les tècniques emprades. Així mateix, s’ha excavat part dels farciments constructius de la base de la cavea. L’estudi final del material arqueològic recuperat podria aportar dades relatives al moment de construcció del teatre. Per últim, amb l’ajuda de la documentació de les anteriors intervencions realitzades en el teatre i l’anàlisi de les estructures conservades, hem pogut plantejar una restitució de la part inferior de la cavea, l’orchestra, els aditus, i el cos escènic. Les dades relatives a les fases coetànies i posteriors a l’ús de l’edifici teatral són escasses, però rellevants. La claveguera que discorre sota l’orchestra es colmata en un moment avançat del segle III o ja dins del IV dC i s’han documentat indicis d’activitat artesanal posterior a la pèrdua de la funció original de l’edifici. Una dinàmica arqueològica i històrica àmpliament constatada en altres punts del suburbi portuari.

  • I per conèixer millor l’evolució urbanística d’aquest destacat sector de Tàrraco, entre el port i el fòrum de la colònia?

L’excavació arqueològica i l’estudi de les restes conservades han aportat noves dades relatives a la configuració topogràfica i urbanística prèvia a la construcció del teatre. Les evidències més antigues corresponen a una àrea d’emmagatzematge en sitges excavades en el substrat geològic. Un cop abandonades i colmatades (al voltant de mitjan segle I aC), l’espai es va rebaixar i regularitzar en forma de terrasses. Sobre aquesta nova base topogràfica es disposa un carrer que, paral·lel al port, ascendia des d’aquest fins a la plaça pública. Al sud del carrer, a un nivell inferior, s’han documentat bateries de magatzems lligats a l’activitat portuària; al nord, adossades al pendent del penya-segat, un conjunt de tabernae o equipaments comercials amb façana oberta a l’esmentat carrer. Tot aquest teixit urbà de caràcter públic desapareix amb la construcció del teatre, peça principal d’una segona profunda remodelació de la façana portuària durant la primera meitat del segle I dC. La part més propera al port es monumentalitza, desplaçant els equipaments de caràcter més comercial cap a la desembocadura del riu Francolí. Tot i l’envergadura del canvi, el teatre “fossilitza” la topografia de la fase precedent: el cos escènic es construeix sobre la bateria de magatzems, la cavea sobre el conjunt de tabernae i els aditus i part de l’orchestra s’erigeixen seguint el traçat del carrer romà. Es manté, així, la important connexió entre el port i la plaça del fòrum colonial – a través del teatre -, tot i que ara té un ús més restringit relacionat amb els cerimonials de poder que tenen com a principals escenaris la plaça cívica i el teatre.

  • Des del punt de vista patrimonial, quin es el futur d’aquest edifici i la seva àrea annexa?

L’objectiu final, a llarg termini, seria la creació d’un parc urbà on s’integrin d’una manera orgànica i coherent els elements patrimonials que conformen la memòria d’un espai tan vital per a la història de Tàrraco – i de Tarragona – com és el port i la part baixa de la ciutat. Un projecte que s’inscriu en l’àmbit del Pla de gestió de Tàrraco Patrimoni Mundial que impulsen la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Tarragona. El teatre romà ha de ser, òbviament, una peça fonamental d’aquest conjunt de futur.

Curs pràctic d’iniciació a l’arqueologia 2018 al Museu Espai Ceretània de Bolvir (la Cerdanya)

Cartell del !r Curs pràctic d'iniciació a l'arqueologia 2018 al Museu Espai Ceretània de Bolvir (la Cerdanya)Entre els dies 9 al 13 de juliol de 2018 es durà a terme al jaciment arqueològic del Castellot de Bolvir el primer Curs d’Iniciació a l’Arqueologia, organitzat conjuntament pel Museu Espai Ceretània amb la Universitat Autònoma de Barcelona.

Adreçat als amants de l’arqueologia i la recerca de la història antiga, aquest curs és una oportunitat extraordinària d’experimentar i aprendre els coneixements metòdics i científics; des del procés d’excavació, documentació i estudi de materials en l’àmbit de projectes arqueològics actuals in situ.

Aquest curs té com a objectiu apropar a aquelles persones interessades en l’arqueologia a la realitat de les excavacions arqueològiques actuals. Al llarg d’una setmana, els participants podran experimentar tot el procés que suposa una intervenció arqueològica sota la supervisió d’un arqueòleg professional. Les tasques realitzades inclouran des de la mateixa excavació d’un jaciment arqueològic, fins al tractament i estudi de materials antics recuperats durant la intervenció (ceràmica, ossos, metall), passant per tot el procés de documentació arqueològica (fotografia, dibuix, ús de nivell òptic, etc.). El treball de camp es complementarà a les tardes amb visites a alguns dels jaciments més importants per a conèixer la història antiga de la Cerdanya.

El professor encarregat d’impartir les classes serà Joan Oller Guzmán, docent del Departament de Ciències de l’Antiguitat i l’Edat Mitjana a la UAB, i codirector del projecte d’excavacions del Castellot de Bolvir.

| Per a més informació cliqueu aquí |
| Descarregueu el full d’inscripcció en pdf |