Centenari de les excavacions al teatre romà de Tarraco

Els propers dies 23 i 24 d’octubre a les 19,00 hores, amb motiu de la celebració del centenari de les excavacions al teatre romà de Tarragona, s’han organitzat dues jornades d’activitats a Tarragona.

La primera, que tindrà lloc al Serveis Territorials de Cultura, serà la presentació de la publicació facsímil del diari de Francesc Carbó “Troballes arqueològiques al teatre romà de Tarragona”, editat amb la col·laboració de la Biblioteca de Catalunya i l’IEC. En el marc d’aquesta presentació, està programada també la conferència “Algo más que espectáculos. Sobre la forma y la función del teatro en la Ciudad romana”, a càrrec de la Dra. Oliva Rodríguez.

L’activitat prevista pel dijous 24, a la sala polivalent del Tinglado 4 (seu temporal del Museu Nacional Arqueològic de Catalunya) és la xerrada “Un teatro en el barrio portuario de Tarraco”, impartida per Jacinto Sánchez, director de les darrers intervencions arqueològiques al teatre, que presentarà les novetats de les intervencions al teatre.

| Descarregueu la invitació clicant aquí |

El Servei d’Arqueologia i Paleontologia ha incorporat una nova declaració d’espai de protecció arqueològica al Servei Territorial de la Catalunya Central

El passat 29 de juliol la Consellera de Cultura va declarar Espai de Protecció Arqueològica el conjunt arqueològic  del Castellvell al terme municipal d’Olius (Solsonès).  

El jaciment arqueològic del poblat ibèric de Castellvell va ser excavat per primer cop l’any 1918 per Mn. J. Serra Vilaró. En els treballs es van identificar materials ceràmics d’època preibèrica i ibèrica i altres evidències, com elements metàl·lics, establint fins a tres fases, d’època antiga, per l’assentament. Des del 2007 es reactiven les feines de recerca al jaciment, de la mà del Centre d’Estudis Lacetans. En el transcurs d’aquests treballs s’han redefinit espais i cronologies, tot identificant fases estructurals medievals, fins ara no interpretades.

A la zona declarada Espai de Protecció Arqueològica en l’àrea de Castellvell, s’inclouen els vestigis descoberts relacionats amb el jaciment iberoromà, medieval i modern, però també l’entorn susceptible de contenir evidències arqueològiques que es troben encara en el subsòl. Principalment, es tracta de restes d’edificacions complexes (els espais d’hàbitat, el mur de tancament i de dues torres de vigilància) des d’època preibèrica i fins a època moderna, així com d’una cisterna amb dues fases clares i un camp de sitges de cronologia diversa. Les excavacions realitzades entre el 2007-2013 van posar al descobert les estructures excavades antigament i d’altres de noves. Entre aquestes evidències, cal destacar el mur de tanca perimetral que ressegueix el límit nord del turó, al qual s’hi adossa una bateria d’habitatges, construccions que s’han d’assignar a època protohistòrica, a partir del segle VI aC.

Així doncs, s’han delimitat sis fases ben diferenciades. Les fases de la I a III son del període protohistòric, de la primera edat del ferro, vers el s. VII aC, i fins a l’ibèric ple, durant el segle III aC. La fase IV s’ha de relacionar amb un canvi significatiu d’ús, amb la primera presència de romans en el territori, entre els segles II i I aC. La fase V es vincula a una important habitat medieval, segurament vinculat al castell, amb la presència d’una torre circular a l’extrem est del camp. A aquesta fase se li atribueix una cronologia de segles XI i XII. Per últim, la fase VI es centre, amb les dades disponibles, en la torre rectangular ubicada a l’extrem oest del camp. Per les seves característiques i la cultura material localitzada, se li ha donat una cronologia moderna, tot i que es considera encara provisional.Read More »

Troballes recents al jaciment de Sant Romà de Sidillà (Baix Empordà)

Com explica una notícia publicada recentment al Punt Avui, l’equip d’arqueòlegs de la Universitat de Barcelona liderat pels professors titulars Gisela Ripoll i Francesc Tuset, ha reprès aquest estiu les excavacions realitzades al jaciment baix-empordanès de Sant Romà de Sidillà, amb resultats ben interessants.

A la campanya anterior, duta a terme la tardor del 2017, ja s’havia datat l’edifici conegut com la torre de Sant Sebastià, entre finals del segle IV i principi del V de la nostra era. Restes de ceràmica i diversos enterraments que hi van aparèixer confirmaven la hipòtesi que l’edifici era un mausoleu d’època tardoromana.

Les excavacions d’enguany, realitzades a finals d’agost, s’han centrat en aquest àmbit, i han posat al descobert quatre enterraments més a l’interior: tombes d’obra amb tègula que han acabat de ratificar que es tracta d’una estructura funerària.

Sembla que degut a l’esfondrament de la volta d’època romana, l’edifici havia perdut la seva funcionalitat funerària i amb el pas del temps se li van donar altres usos, com demostra el colomer d’època medieval que s’hi ha trobat, fet amb rengles de pedres i cavitats per als nius dels ocells.

| Accediu a la notícia sencera en aquest enllaç |

Presentació del llibre “la Barcelona visigoda, un puente entre dos mundos”

El proper dimecres 18 de setembre a les 19,00 hores tindrà lloc, a la basílica dels Sants Just i Pastor, la presentació del llibre “la Barcelona visigoda, un puente entre dos mundos. La basílica dels sants màrtirs Just i Pastor. De la Ciudad romana a la Ciudad altomedieval”, de la Dra. Julia Beltrán de Heredia Bercero.

La presentació del llibre serà a càrrec de la Dra. Isabel Rodà (UAB-ICAC) i el Dr. Andreu Muñoz (Museu Bíblic de Tarragona).

El llibre presenta les dades arqueològiques disponibles sobre la Barcelona romana i de època visigoda, i la seva evolució cap a l’edat mitjana, tenint com a protagonista del fil argumenta la basílica dels sants Just i Pastor.

| Descarregueu la invitació |

Celebració del Festival Ulisses Fest 2019, a Premià de Dalt

El propers 20 i 21 de setembre (divendres i dissabte) se celebrarà a Premià de Dalt (Maresme) el festival Ulisses Fest 2019, organitzat per l’Ajuntament a l’entorn de l’anomenat “Plat d’Ulisses”(Plat de Circe).

El “Plat d’Ulisses” o Plat de Circe és una peça recuperada l’any 1999 en una intervenció realitzada a la finca de Can Verboom de Premià de Dalt. És un plat de terra sigillata africana C de la forma Salomonson A/Hayes 53a, datable entre la 2a meitat del segle IV i la 1a del segle V dC. Està decorat amb escenes de l’Odissea: Ulisses al palau de Circe i el vaixell d’Ulisses atacat per la serp Escil·la i temptat per les sirenes. És possible que el plat hagués pertangut a l’aixovar d’una vil·la romana situada en les immediacions.

En l’edició d’enguany s’han programat dues actuacions de recreació i reconstrucció històrica teatralitzades: “Legio II Traiana fortis – Cohors i Barcinonum” i “Ornatrices Barcinonenses”, dutes a terme pel “Barcino Oriens”, que acostaran el públic als diferents aspectes de la vida de la Roma antiga, com ara la vida quotidiana de les dones patrícies, i també als diferents aspectes de la vida militar de les legions romanes.

| Descarregueu la invitació amb el cartell del programa d’activitats |

Col·loqui internacional “La Méditerranée occidentale au Ve siècle” a Aix-en-Provence 

Els dies 22, 23 i 24 d’abril de 2020 se celebrarà a Aix-en-Provence (França) el col·loqui internacional “la Méditerranée occidentale au Ve siècle”. Aquesta reunió tindrà lloc a la Maison Méditerranéenne des Sciences de l’Homme (MMSH) d’Aix-en-Provence (França), i aplegarà historiadors de textos i arqueòlegs als qui es convidarà a presentar resums temàtics o regionals, bé en forma de una presentació oral de 25 minuts o d’un cartell.

El segle V dC. s’identifica unànimement com un moment clau en la història del Mediterrani Occidental, especialment marcat per l’establiment dels regnes bàrbars, la fi de l’Imperi Romà d’Occident i una nova fase d’expansió del cristianisme. La fragmentació política del Mediterrani occidental va donar lloc a noves dinàmiques econòmiques. D’una banda, va provocar una reconfiguració de les elits, amb la contribució de les aristocràcies militars bàrbares, i d’altra, canvis en las pràctiques culturals i els estils de vida.

S’havia de redefinir el principi del romanisme, que havia estructurat diferents aspectes de la vida quotidiana durant més de cinc segles, en particular entorn a les afiliacions religioses, objecte de debats contradictoris en aquell moment. Tant a les ciutats com al camp es van produir profunds canvis, manifestats especialment en la cultura material. Les guerres i las convulsions polítiques també van augmentar el número de refugiats, originant noves diàspores.

Amb l’estat actual de la documentació, tanmateix, es molt difícil obtenir una visió global d’aquest segle perquè les dades son heterogènies, disperses i sovint diluïdes en enfocaments diacrònics. D’aquesta realitat sorgeix la necessitat de recollir, creuar i comparar la ingent informació disponible para mesurar les transformacions i l’espai que abasten durant el segle V.

El col·loqui internacional serà una eina idònia per abordar aquest enfocament, donada la multiplicitat d’equips d’investigació que treballen en aquest àmbit i en aquest marc geogràfic concrets. L’elecció del lloc de celebració d’aquest esdeveniment científic ha estat determinada per la dinàmica d’investigació sobre la antiguitat tardana i l’alta edat mitjana en el Mediterrani Occidental, profundament arrelada en Aix-en-Provence, des del treball pioner de Paul-Albert Février.

| Descarregueu-vos la Primera circular |

 

 

Conferència “Cartaginesos i jueus conversos. El pas d’Hanníbal per Catalunya i la ciutat ilergeta d’Atanagrum” al Museu Comarcal d’Urgell-Tàrrega  

El proper Dijous 18 de juliol, a les 20,30 hores està programada, al Museu Comarcal d’Urgell-Tàrrega, la conferència que impartirà  Miquel Torres “el pas d’Hanníbal per Catalunya i la ciutat ilergeta d’Atanagrum”, dintre de la temàtica “Cartaginesos i jueus conversos”.

A la xerrada es parlarà de com es poden resseguir les traces del pas d’Hanníbal cap a Roma per terres catalanes a partir de les troballes de monedes cartagineses. Aquest pas del general cartaginès per Catalunya està documentat en les fonts antigues i també arqueològicament a la ciutat de Valls.

| Si soleu saber més sobre aquest tema, cliqueu aquí |

Anunci d’informació pública de l’expedient de BCIN ciutat romana d’Aeso

Vista de la torre i de la muralla. Fotografia: Servei d’Arqueologia i Paleontologia

El divendres 21 de juny es va publicar al DOGC l’Anunci d’informació pública sobre l’expedient de declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Zona Arqueològica, a favor de la ciutat romana d’Aeso, a Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà).

L’expedient es va incoar el 16 d’octubre de 2018. Durant el mes de maig es va fer el preceptiu tràmit d’audiència als interessats (propietaris dels terrenys afectats), atès que ja es disposava dels informes favorables  del Consell Assessor del Patrimoni Cultural de Catalunya i de l’Institut d’Estudis Catalans, tal i com estableix la Llei del Patrimoni Cultural Català.

L’expedient de declaració complet estarà un mes a exposició pública (tant a Lleida, com a Barcelona) perquè qui ho consideri oportú el pugui consultar a:

  • SSTT de Lleida ( Rambla Aragó, 8, 25002 Lleida)
  • DG de Patrimoni Cultural (Palau Moja, C/ Portaferrissa, 1, 08002 Barcelona)

També podeu consultar l’Anunci publicat al DOGC a l’apartat de Protecció Legal de la pàgina web d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura, clicant aquí 

Notícia: Tània Álvarez

IV Seminari interdisciplinari d’epigrafia i arqueometria “Arqueologia de trinxera”, a l’ICAC

Demà divendres, 31 de maig, se celebrarà a la sala d’actes de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (Tarragona), el IV Seminari interdisciplinari d’epigrafia i arqueometria, i comptarà, entre altres prestigiosos professionals, amb Núria Rafel, Ignacio Montero, Marta Campo. En aquest seminari participen també Maite Miró, cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia, les companyes arqueòlogues dels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona Maria Adserias i Imma Teixell, i Josep Gallart, arqueòleg dels ST LLeida. En aquesta edició, el seminari retrà homenatge a Rosa M. Mercado, que havia estat becària recentment als ST de Lleida i Tarragona i ens va deixar l’estiu de l’any passat per causa d’un accident de cotxe.

L’acte, obert a tots els públics començarà, a les 09:20 h, amb la benvinguda i presentació del Seminari, a càrrec de Josep Maria Palet, director e. f. de l’ICAC, Diana Gorostidi (URV-ICAC), Anna Gutiérrez (ICAC) i Carme Belarte (ICAC).

| Per a més informació cliqueu aquí |
| Programa |

Exposició “De villa perfecta. Viure i treballar al Pla de l’Horta en època romana”, al MAC-Girona

Des del proper divendres 31 de maig fins al 15 de setembre de 2019 romandrà oberta al públic al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona l’exposició “De villa perfecta. Viure i treballar al Pla de l’Horta en època romana“.

La mostra se centra en el jaciment del Pla de l’Horta situat a Sarrià de Ter (Gironès), on hi havia les restes una vil·la romana, descoberta de forma accidental a començaments de 1970, que va ser habitada des del segle I aC fins a mitjan segle V dC. Les intervencions arqueològiques que s’hi ha dut a terme han permès conèixer l’evolució de la vil·la, que reflecteixen, en la seva l’evolució, les diferents etapes d’època romana (augustal, flàvia, severiana i baix imperial).

La vil·la se situa en el suburbium de Gerunda i, a més del seu us residencial (pars urbana), comptava també amb un terreny d’explotació agrària (pars rustica i pars fructuaria). Les excavacions van posar al descobert un magatzem i un espai destinat a la producció de vi, amb dues premses i un conjunt de dipòsits. Finalment, al jaciment va aparèixer també petita necròpolis.

| Consulteu les activitats que el museu ha programat al voltant de l’exposició clicant aquí |