Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “El jaciment de Palol Sabaldòria (Vilafant, Alt Empordà): de l’església preromànica de Sant Miquel i el castell de Palol al mas renaixentista”

Us presentem el vídeo de la desena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021 que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat ahir dimecres 7 d’abril de 2021.

El jaciment de Palol Sabaldòria (Vilafant, Alt Empordà): de l’església preromànica de Sant Miquel i el castell de Palol al mas renaixentista

Conferenciant: Anna Augé Santeugini

Moderadora: Anna Maria Puig Griessenberger

Jaciment de Palol Sabaldòria

Des de l’any 2008 un seguit d’intervencions arqueològiques han permès conèixer l’evolució històrica de l’església preromànica (segle IX), del castell (segle XI) i d’altres edificis importants, com el mas de Palol (segle XVI), que formen part del conjunt de Palol Sabaldòria. Aquestes tasques d’excavació han estat patrocinades per l’Ajuntament de Vilafant i pel Servei de Monuments de la Diputació de Girona i han estat acompanyades de diverses obres de consolidació. Malgrat que una bona part del perímetre del castell de Palol encara està per descobrir, sembla que ocuparia una extensió aproximada d’uns 3.200 m2. Aquest recinte està ben delimitat per la banda nord, on es conserva un llenç de més de 20 m de muralla que dona al vessant del cingle del riu Manol, que actua de vall defensiu. Del tancament meridional s’han recuperat diversos trams de muralla que sumen un total de 44 m, l’existència d’un fossat de grans dimensions i el pont d’accés a la fortalesa. A intramurs del castell, a la part central i en una posició enlairada hi ha l’església, que és un edifici preexistent al castell. A l’angle nord-est del jaciment se situa el recinte sobirà del castell, que també ocupa un espai elevat, i la torre de l’homenatge. La construcció del mas de Palol, que s’assenta sobre el tancament meridional de la fortificació, va significar l’espoliació de les restes del castell que encara eren visibles.

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “El jaciment fossilífer (Fossillagerstätte) del Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, la Selva)”

Us presentem el vídeo de la novena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021 que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat ahir dimecres 24 de març de 2021.

El jaciment fossilífer (Fossillagerstätte) del Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, la Selva)

Conferenciants: Gerard Campeny Vall-Llosera, Bruno Gómez de Soler i Jordi Agustí i Ballester

Moderador: Joan Madurell Malapeira

El jaciment paleontològic del Camp dels Ninots de Caldes de Malavella (Girona) té una cronologia del Pliocè superior (3.1 Ma) i correspon a un volcà freatomagmàtic de tipus maar, en el qual després es va formar un llac. Les condicions sedimentològiques i ambientals d’aquest dipòsit han afavorit la conservació excepcional de tot un ecosistema avui desaparegut, representat per esquelets complets i en connexió anatòmica de grans i petits vertebrats, així com per nombroses restes paleobotàniques, que han permès dibuixar un panorama força exacte de com era aquest territori, i bona part del mediterrani, a finals del Pliocè. Aquesta conservació fa que aquests tipus de jaciments es considerin, segons el terme alemany, un Fossillagerstätte, jaciments que es defineixen per la seva preservació excepcional. La recerca multidisciplinària que duu a terme ininterrompudament des de l’any 2003 l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), en aquest enclavament declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, posa en relleu la singularitat d’un jaciment de referència internacional en múltiples àmbits. L’aposta per part de les diferents administracions involucrades en el projecte s’ha fet evident amb la instauració de tot un conjunt d’elements i infraestructures dedicats a fer-lo valer i generar un notable impacte social.

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “La intervenció arqueològica realitzada a la rambla Ferran, 17-19, de Lleida: 1.000 anys d’història d’un barri adober”

Us presentem el vídeo de la vuitena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021 que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat ahir dimecres 10 de març de 2021.

La intervenció arqueològica realitzada a la rambla Ferran, 17-19, de Lleida: 1.000 anys d’història d’un barri adober

Conferenciants: Maria Pilar Vàzquez Falip i Josep Medina Morales

Moderador: Joan Ramon González Pérez

Rambla Ferran Lleida

La Diputació de Lleida va adquirir els solars núm. 17 i núm. 19 de la rambla Ferran de Lleida per construir-hi un edifici d’usos administratius, al costat de les dependències del Palau de la Diputació. Davant l’evidència de l’existència de restes arqueològiques, la Diputació dugué a terme l’excavació corresponent. La recerca arqueològica endegada a partir d’aquell moment va posar al descobert les restes d’un ampli període cronològic de la ciutat. Les restes més imponents corresponen a la muralla d’època medieval feudal i a una part de les adoberies d’aquest barri. També s’hi localitzaren restes anteriors, d’època medieval andalusí d’una gran excepcionalitat, amb una sínia. Es tracta de l’única estructura hidràulica d’aquestes característiques i època localitzada a la ciutat i consta d’un pou rectangular excavat a la roca. A l’interior s’hi van localitzar restes de fusta pertanyents a la roda i també un conjunt de catúfols. Pel que fa a les adoberies, perduraren fins a les darreries del segle XIX, amb les seves transformacions i ampliacions corresponents. Amb l’enderroc de la muralla medieval la ciutat s’eixamplà i el barri es transformà. Els antics obradors de pells es traslladaren i, on hi havia hagut les adoberies, els industrials propietaris reformaren les seves cases i hi situaren comerços a les plantes baixes, on continuaren el negoci amb la venda dels productes de les seves fàbriques fins, en algun cas, les acaballes del segle XX. Són mil anys d’història de la ciutat conservats a la planta soterrani del nou edifici de la Diputació, recuperats per a la societat, que properament es podran visitar i que s’acompanyaran d’un impactant audiovisual.

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “Intervenció arqueològica a la catedral de Sant Pere de Vic, 2019”

Us presentem el vídeo de la setena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021 que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat el dimecres 24 de febrer de 2021.

Intervenció arqueològica a la catedral de Sant Pere de Vic, 2019

Conferenciants: Josep Maria Vila Carabasa i Dídac Pàmies Gual

Moderadora: Imma Ollich i Castanyer

Entre els anys 2019 i 2020 s’han dut a terme diverses intervencions arqueològiques entorn de la catedral de Sant Pere de Vic, promogudes pel Bisbat de Vic, el Ministeri de Foment i la Fundació La Caixa, dins el marc del programa Episcopus 2015-2018. La intervenció arqueològica realitzada a la cruïlla entre el carrer del Cloquer i el carrer dels Dolors ha permès determinar l’evolució històrica i arquitectònica de l’edifici de l’Escrivania des del seu origen, l’any 1444, fins a l’actualitat; la presència d’una necròpolis entre el campanar romànic i l’Escrivania, on actualment es localitza la casa del campaner, i les restes de la porta gòtica de Sant Joan, erigida l’any 1579. A la banda sud-oest del conjunt episcopal s’ha portat a terme una segona intervenció arqueològica que ha permès localitzar les fonamentacions del claustre gòtic i part del romànic, desmuntat al segle XVIII per l’engrandiment de la catedral vers al sud, així com diferents construccions d’època romana sota l’edifici de la Canònica i la continuació de la necròpolis medieval de l’Albergueria, datada entre els segles VII i XII

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “Fòssils excepcionals que requereixen excavacions excepcionals”

Us presentem el vídeo de la sisena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021 que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat ahir dimecres 10 de febrer de 2021.

Fòssils excepcionals que requereixen excavacions excepcionals

Conferenciant: Xavier Ros i Visús

Moderador: Àngel Galobart Lorente

La riquesa de fòssils de dinosaure a Catalunya és excepcional tant pel que fa a la quantitat com a la diversitat. El Prepirineu català conserva els darrers dinosaures que van viure a Europa fa entre 72 i 66 milions d’anys, i s’hi troben ossos, ous, petjades i altres fòssils que ens permeten descriure aquestes espècies, saber com era la seva biologia i l’ecosistema on vivien. La troballa de dos fòssils excepcionals localitzats en zones amb un alt grau de degradació -una marca de pell deixada en unes argiles per un dinosaure sauròpode i un niu d’ous de dinosaure- va activar totes les alarmes pel perill de destrucció d’aquestes peces i es van dur a terme dues actuacions d’urgència. Davant de la complexitat tècnica de l’extracció dels fòssils es va optar per aplicar metodologies adaptades a cada tipus de pedra, situació del fòssil i accessibilitat. Per a la marca de pell, situada a la part superior d’una paret vertical i creuada per alguna esquerda, es va optar per fabricar un marc metàl·lic que servís de contenidor del bloc que s’havia d’extreure. En canvi, en el cas del niu d’ous de dinosaure, que es trobava a la llera del riu i lluny de camins d’accés, es va aplicar el mètode d’extracció amb ciments expansius, ja utilitzat, amb èxit, en un altre niu de la mateixa zona.

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “Novetats de la recerca al nucli ibèric del Tossal de la Pleta (campanyes 2015-2020): l’ocupació preibèrica i el complex romà imperial”

Us presentem el vídeo de la cinquena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021 que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat el dimecres 27 de gener de 2021.

Novetats de la recerca al nucli ibèric del Tossal de la Pleta (campanyes 2015-2020): l’ocupació preibèrica i el complex romà imperial

Conferenciants: David Asensio Vilaró, Carlota Celorrio Arpón, Ramon Cardona Colell, Maria Franco Luna, Cristina Garcia Dalmau, Jordi Morer de Llorens, Josep Pou Vallès i Jordi Vallverdú Pastó

Moderadora: Natàlia Alonso Martínez

Tossal de la PletaEl jaciment del Tossal de la Pleta està situat al terme municipal de Belianes (l’Urgell, Lleida). Des de l’any 2010 s’hi han realitzat onze campanyes ininterrompudes d’arqueologia programada, la darrera el setembre del 2020, incloses dins un projecte de recerca titulat “Característiques i evolució del poblament d’època ibèrica (Ilergècia oriental) i època romana a l’Urgell”. Les primeres intervencions arqueològiques (2010-2015), dutes a terme a la part central del turó, posen de manifest l’urbanisme complex d’un assentament de grans dimensions, amb un ventall cronològic que abraça del segle VII aC al segle I aC, amb un moment àlgid al segle III aC. Els darrers treballs (2015-2020) s’han focalitzat en l’obertura i l’excavació d’un nou sector ubicat a la banda est del tossal que posa al descobert un edifici d’època imperial (segles I-II dC). Es tracta d’una construcció de planta rectangular amb subdivisions internes fonamentada sobre les restes de les estructures ibèriques. A més dels treballs realitzats a la banda est del turó, les excavacions efectuades a la part central del tossal han evidenciat la fase d’ocupació més antiga. En efecte, la troballa de fragments de coberta associats a elements ceràmics corresponents a l’horitzó del bronze final/primera edat del ferro constaten un hàbitat d’aquest moment que, fins ara, només es podia intuir per troballes esporàdiques descontextualitzades.

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “L’aqüeducte romà de Bàrcino abans d’entrar a la ciutat. Carrer de les Magdalenes i plaça del Vuit de Març”

Us presentem el vídeo de la quarta conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021 que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat ahir dimecres 13 de gener de 2021.

L’aqüeducte romà de Bàrcino abans d’entrar a la ciutat. Carrer de les Magdalenes i plaça del Vuit de Març

Conferenciants: Mikel Soberón, Adriana Vilardell, Montserrat Pugès i Emiliano Hinojo

Moderadora: Carme Miró i Alaix

Ortofoto de l’aqüeducte de la plaça Vuit de Març de Barcelona. Autor: Rubén Ramírez-Global Geomática SL

Des del 2006 fins al 2019 s’ha excavat l’entorn de l’aqüeducte romà de Bàrcino en diversos punts propers a la ciutat. Es vol fer un resum i una posada al dia dels resultats obtinguts, des de l’estratigrafia ibèrica i republicana prèvia a la construcció de l’obra hidràulica fins a la fossilització d’aquesta estructura en el parcel·lari actual de la ciutat. Així mateix, s’exposaran els criteris de restauració aplicats a les bases dels pilars del carrer de les Magdalenes, 13-15, i a la paret mitgera de la plaça del Vuit de Març.

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “Documentació 3D dels gravats de la Cova de la Font Major”

Us presentem el vídeo de la tercera conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021 que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat ahir dimecres 16 de desembre de 2020.

Documentació 3D dels gravats de la Cova de la Font Major

Conferenciants: Núria Sala Tramon, Ricard Hernàndez Campà i Lluís González Martín

Moderadora: Maria Teresa Miró i Alaix

Durant el mes de desembre del 2019 l’IPHES comunica al Servei d’Arqueologia i Paleontologia la notícia de la descoberta d’un santuari rupestre, amb gravats paleolítics, en unes galeries internes de la Cova de la Font Major, situada a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà). Aquestes galeries estan situades a la zona no visitable de la cova. Davant la importància de la descoberta, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia decideix col·laborar en la documentació mitjançant tècniques digitals. Els treballs han consistit a elaborar la topografia de tota la cova, des de l’entrada fins a les galeries, i també a fer un laser scanner de tota la cova, incloses les galeries. Finalment, s’ha dut a terme la fotogrametria dels gravats descoberts en què, en una primera fase, s’ha creat el model 3D d’un dels gravats, en concret el gravat del cavall. Un cop finalitzats, el Servei us presenta els resultats d’aquests treballs de documentació, en els quals us mostrarem tant la riquesa de la descoberta com la complexitat de la feina feta pels tècnics topògrafs i delineants.

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021: “El santuari paleolític de la Cova de la Font Major (l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà)”

Us presentem el vídeo de la segona conferència del cicle de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021 que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat ahir dimecres 2 de desembre de 2020.

El santuari paleolític de la Cova de la Font Major (l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà)

Conferenciants: Josep Maria Vergès Bosch i Ramon Viñas Vallverdú

Moderadora: Imma Teixell Navarro

El 30 d’octubre del 2019, mentre s’hi portava a terme una intervenció arqueològica en el marc del projecte de recerca quadriennal en matèria d’arqueologia, “Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona”, dirigit per l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), es produí una descoberta inesperada i excepcional per a l’arqueologia catalana: la del santuari rupestre, amb gravats paleolítics, de la Cova de la Font Major, a l’Espluga de Francolí. Un conjunt integrat per desenes de representacions figuratives (animals) i geomètriques (signes) distribuïdes en diversos panells dins de les galeries conegudes com les Gatoneres de Can Palletes. Des d’un punt de vista quantitatiu i qualitatiu, es tracta d’una troballa insòlita a casa nostra, considerada la més significativa de l’art paleolític parietal de Catalunya. Fins ara s’hi han portat a terme treballs de documentació encaminats a disposar d’un primer catàleg de les representacions i d’una avaluació de l’estat de conservació en què es troba.

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021 “El Conjunt Arqueològic de Tàrraco, vint anys de la inclusió a la Llista de Patrimoni Mundial”

Us presentem el vídeo de la primera conferència del cicle de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021 que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat el dimecres 18 de novembre de 2020.

El Conjunt Arqueològic de Tàrraco, vint anys de la inclusió a la Llista de Patrimoni Mundial

Conferenciant: Maria Teresa Miró i Alaix

Moderador: Ramon Ten i Carné

L’any 2000 la UNESCO va inscriure el Conjunt Arqueològic de Tàrraco a la Llista de Patrimoni Mundial. Es tracta d’un bé en sèrie format per diversos elements romans de la ciutat de Tarragona (muralla, fòrum provincial, recinte de culte, circ, amfiteatre, teatre, fòrum de la colònia, necròpolis paleocristiana, aqüeducte de les Farreres, Torre dels Escipions, Pedrera del Mèdol) més l’arc de Berà, la vil·la dels Munts d’Altafulla i Centcelles a Constantí. Durant aquests vint anys s’han desenvolupat intervencions encaminades a acréixer el coneixement d’aquests béns i conservar-los, així com actuacions pensades per a la seva difusió i el gaudi de la ciutadania, amb la implicació de les institucions responsables de vetllar per aquest patrimoni.