Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “Els aqüeductes romans de Tarragona i del Baix Gaià. Estat de la qüestió”

Us presentem el vídeo de la desena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir ahir dimecres 29 de juny.

Els aqüeductes romans de Tarragona i del Baix Gaià. Estat de la qüestió

Conferenciants: Jordi López Vilar i Josep Maria Puche Fontanilles

Moderadora: Carme Miró i Alaix

Fa dos mil·lennis, els romans van construir grans infraestructures hidràuliques per primer cop a casa nostra. Les restes d’aquest valuós patrimoni cultural relacionat amb l’aigua col·lectiva es troben actualment disperses pel Camp de Tarragona. El projecte d’investigació «Els aqüeductes romans de Tàrraco» (projecte quadriennal 2018-2021, Generalitat de Catalunya) en proposava l’estudi integral. Els resultats, després de quatre anys de feina, són espectaculars i aporten grans novetats al coneixement dels aqüeductes de Tàrraco, més enllà de situar-los amb precisió i del fet que és una tasca encara en curs. D’entrada, s’ha passat de dos a sis aqüeductes. A més, de cadascun dels aqüeductes se n’ha determinat el traçat, el punt de captació, les característiques arquitectòniques i la cronologia amb força èxit. La feina d’investigació de l’ICAC sobre els aqüeductes romans en els darrers anys ha aclarit finalment quina és la seqüència històrica dels grans aqüeductes que van abastir la ciutat de Tàrraco i d’altres que la portaven a algunes de les vil·les romanes que s’escampaven pel territori per proveir les termes privades i per regar les diferents hortes.

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “La vil·la romana del Roser-El Mujal, Calella (Maresme)”

Us presentem el vídeo de la novena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir aquest passat dimecres 15 de juny.

La vil·la romana del Roser-El Mujal, Calella (Maresme)

Conferenciants: Natàlia Colomeda Folgado i Almudena García Ordóñez

Moderadora: Maria Teresa Miró i Alaix

La intervenció arqueològica realitzada durant el 2021 i 2022 al jaciment del Roser-El Mujal de Calella ha posat al descobert part de l’edifici residencial de la vil·la romana i del seu espai termal associat, amb un estat de conservació excepcional dels paraments. Per bé que l’excavació ha estat parcial, s’ha pogut identificar la façana nord de l’edifici i diverses estances, que conserven estucs amb pintures en la majoria dels murs i estan distribuïdes al voltant d’un atri. Tres sales a l’oest de la part residencial, conservades gairebé fins al sostre, formen part d’un recinte termal amb diversos dispositius identificats fins ara, com una piscina interior, un hipocaust, diverses canalitzacions i una gran piscina exterior. Les dades obtingudes permeten establir diferents fases constructives iniciades al segle I dC, amb una modificació a finals del mateix segle, quan s’hi van incorporar les termes. Un cop amortitzada la vil·la, a la segona meitat del segle II dC, el lloc es va tornar a ocupar amb unes construccions més modestes i de caire productiu, que van estar en ús durant bona part del segle IV dC, moment d’abandonament final del jaciment.

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “La producció de sal a l’edat del bronze. El jaciment de Pla de la Guineu (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)”

Us presentem el vídeo de la vuitena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir ahir dimecres 1 de juny.

La producció de sal a l’edat del bronze. El jaciment de Pla de la Guineu (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)

Conferenciant: Marc Piera Teixidó

Moderador: Josep Gallart i Fernàndez

Es presenten els resultats de la recerca del jaciment del Pla de la Guineu (Baix Pallars, Pallars Sobirà). Es tracta d’un jaciment descobert l’any 2011 en el marc d’un seguiment arqueològic d’un eix viari i que, a partir de l’any 2014, ha estat objecte d’un estudi interdisciplinari per part de l’equip del SAPPO-GRAMPO de la UAB. Aquest estudi va posar l’èmfasi en el coneixement de l’obtenció de la sal en època prehistòrica, mitjançant l’estudi integral de totes les restes arqueològiques documentades i amb analítiques SEM de recipients ceràmics. Es tracta d’un conjunt d’estructures excavades al subsol amb petites estructures de combustió associades que presenta un rebliment molt específic format per argila negrosa amb abundants carbons, cendres, restes d’argila cuita i una alta concentració de fragments ceràmics; i que es vinculen a l’obtenció de sal a partir de l’ebullició d’aigua salada dins de recipients ceràmics. És un tipus de jaciment singular dins l’àmbit català, però ben documentat en l’àmbit europeu i peninsular, usualment ubicats a l’entorn d’una font d’aigua salada o a la vora del mar. Actualment, l’equip del SAPPO-GRAMPO continua la recerca en la producció i l’ús de la sal en altres indrets de Catalunya, amb una nova línia de recerca a l’entorn de la Ribera Salada d’Odèn al Solsonès.

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “Seguiment i excavació arqueològica a les obres de restauració de la Seu Vella de Lleida, 2019-2020”

Us presentem el vídeo de la setena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir el passat dimecres 18 de maig.

Seguiment i excavació arqueològica a les obres de restauració de la Seu Vella de Lleida, 2019-2020

Conferenciants: Isabel Gil Gabernet i Marta Morán Álvarez

Moderadora: Marta Monjo i Gallego

El Pla director de la Seu Vella de Lleida, elaborat l’any 1993 pel Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, va plantejar la restauració de l’antiga catedral com una intervenció integral on, a més dels valors artístics i arquitectònics, es té en compte el pes històric com a edifici singular i, per tant, la necessitat de conèixer-ne el subsol, per entendre millor l’evolució del turó i de la ciutat en èpoques anteriors a la seva construcció. L’any 1997, amb l’excavació arqueològica prèvia a la restauració de la porta dels Fillols, es va engegar la col·laboració institucional entre la Generalitat i l’Ajuntament i, de llavors ençà, la secció municipal d’arqueologia s’ha fet càrrec dels treballs arqueològics vinculats als diferents projectes de restauració i revalorització del conjunt monumental. El seguiment arqueològic arran de les obres de restauració, a la Porta dels Apòstols, la torre del Campanar, i al pati i cobertes del claustre, han permès documentar part de l’enllosat original de les cobertes de les galeries nord i est del claustre, on sorprenentment, es conservaven les traces gravades a escala natural de tres de les traceries que decoren i omplen els finestrals que envolten el pati del claustre.

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “La línia fortificada del Cinca a la Guerra Civil: sector Gandesa (Terra Alta). De l’estudi històric a la prospecció arqueològica”

Us presentem el vídeo de la sisena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir ahir dimecres 4 de maig.

La línia fortificada del Cinca a la Guerra Civil: sector Gandesa (Terra Alta). De l’estudi històric a la prospecció arqueològica

Conferenciants: Josep Maria Pérez Suñé i David Tormo Benavent

Moderador: Joan Martínez Tomás

Casamata doble d’artilleria del Fort de Millet (Caseres)

Els vestigis materials de la Guerra Civil són restes arqueològiques i, com a tals, susceptibles de ser estudiats amb la metodologia i les aproximacions teòriques de l’arqueologia. Entre les noves especialitzacions de l’arqueologia cal destacar la que té per objecte d’estudi els processos bèl·lics a partir de les restes recuperades en els escenaris on van tenir lloc. Una especialitat novadora subjecta a diferents denominacions: arqueologia del conflicte, arqueologia dels camps de batalla o de la guerra. Des del territori, estem duent a terme un programa de recerca a l’entorn de les fortificacions de la Generalitat de Catalunya a la rereguarda del front d’Aragó (1936-1937), l’anomenada Línia del Cinca, que comprenia els sectors Gandesa, Fraga, Montsó i Boltaña, la qual té per objecte contrastar l’escassa documentació textual i planimètrica que es conserva amb un treball de camp fonamentat en la prospecció arqueològica convencional de superfície dirigida a localitzar, identificar i documentar les estructures d’enginyeria militar conservades a la comarca de la Terra Alta, diferenciant les corresponents a la Línia del Cinca (1936-1937) de les construïdes durant l’ofensiva d’Aragó i posterior batalla de l’Ebre (1938). La conclusió que hem extret és que sí que hi ha una certa discrepància entre allò que diuen els documents i la realitat material constatada sobre el terreny.

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “El control i la gestió del territori en època medieval entre el Ter i les Gavarres: els castells de Juià i Palagret (Gironès)”

Us presentem el vídeo de la cinquena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir ahir dimecres 20 d’abril.

El control i la gestió del territori en època medieval entre el Ter i les Gavarres: els castells de Juià i Palagret (Gironès)

Conferenciants: Lluís Bayona i Ferran Codina

Moderador: Elvis Mallorquí

Al nord de la ciutat de Girona, dins les terres del comtat i bisbat homònims, se situa una línia de sis castells contemporanis, d’època medieval (Sant Martí Vell, Juià, Palagret, Celrà, Barbavella i Campdorà) implantats a inicis del feudalisme amb dos objectius ben clars: la gestió intensa d’un territori i el control de la via d’accés a Girona que transcorria entre el Ter i les Gavarres, l’antic camí anomenat d’Empúries o estrada pública. Situats a poca distància entre ells, tots s’emplacen en turons dels contraforts septentrionals del massís de les Gavarres, sobre el curs d’una riera i amb bon domini visual de la llera del Ter.

D’aquest conjunt de castells, dos han estat objecte de treballs continuats d’excavació i restauració (Juià i Palagret), promoguts pels consistoris municipals corresponents (Juià i Celrà), en col·laboració amb el Servei de Monuments de la Diputació de Girona.

En el cas del castell de Palagret els treballs es van iniciar l’any 2002 i van finalitzar el 2017, i en el castell de Juià les primeres actuacions es van dur a terme l’any 2014 i actualment estan en la fase final d’execució. En ambdós casos els treballs sempre han compaginat actuacions d’excavació amb les de consolidació, restauració i adequació de les estructures i dels espais exhumats, amb l’objectiu de recuperar elements patrimonials singulars, estudiar-los, divulgar-los i fer-los accessibles basant-se en una diferenciació harmònica entre els elements originals, amb la mínima reconstrucció per a la seva estabilització, i els elements d’accessibilitat i protecció. Les excavacions han permès documentar les diferents fases constructives, els precedents, i el moment final, ambdós abandonats a la fi del segle XV.

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “Novetats en l’ocupació del territori de Baetulo des de l’ibèric ple a l’antiguitat tardana. La intervenció de Coll i Pujol, 1 (Badalona, Barcelonès)”

Us presentem el vídeo de la quarta conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir ahir dimecres 6 d’abril.

Novetats en l’ocupació del territori de Baetulo des de l’ibèric ple a l’antiguitat tardana. La intervenció de Coll i Pujol, 1 (Badalona, Barcelonès)

Conferenciants: Mikel Soberón Rodríguez i Clara Forn Perramon

Moderadora: Pepita Padrós i Martí

Mausoleu f. IV-1ª m V dC. Fotografia: Ruben Ramirez

Des de ja fa uns anys diverses intervencions arqueològiques han anat posant en evidència l’interès i la riquesa que el suburbium occidental de Baetulo ofereix per a la comprensió de l’evolució de la ciutat i del territori badaloní. Aquesta conferència se centra en una d’aquestes actuacions. Entre l’agost de 2019 i el març de 2020, es va dur a terme l’excavació del solar del número ú del carrer Coll i Pujol de Badalona. Les restes documentades van assolir un ampli ventall cronològic des de les darreries del segle V aC fins el VI dC. Encara que no de manera contínua al llarg de tot el període, el principal element que va articular aquest espai va ser un eix viari sota la forma d’un camí o via, amb bona part de les seves característiques més clàssiques. A banda i banda d’aquest eix es van localitzar unes petites instal·lacions d’època ibèrica, un destacat conjunt de tallers metal·lúrgics tardorepublicans, un ustrinum alt-imperial i un mausoleu vinculat a un potent edifici tardoantic.

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “La tortuga marina gegant del cretaci superior del jaciment fòssil de Cal Torrades (Alt Urgell)”

Us presentem el vídeo de la tercera conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir ahir dimecres 23 de març.

La tortuga marina gegant del cretaci superior del jaciment fòssil de Cal Torrades (Alt Urgell)

Conferenciant: Oscar Castillo Visa

Moderador: Àngel Galobart Lorente

En l’àmbit de la paleontologia, la zona del Prepirineu és coneguda per les restes de fòssils de dinosaures, animals terrestres que van dominar els ecosistemes terrestres durant bona part dels ecosistemes de l’era mesozoica (compresa entre els 252 i 66 milions d’anys). En concret, i pel que fa al Prepirineu, ens trobem amb les restes fòssils (ossos, petjades i ous) dels darrers dinosaures que van viure a finals del cretaci superior. Però la geologia d’aquesta zona és molt rica i variada, amb abundants capes de roca que es van formar en un medi marí durant aquella època on, fins el moment, només s’hi havien descrit restes fòssils d’invertebrats. L’àrea a on es troba el jaciment paleontològic de Cal Torrades (Gavarres, Coll de Nargó, Alt Urgell) és, geològicament, d’origen totalment marí, i representa un moment concret en la història evolutiva de la península Ibèrica al final del cretaci. Aquest jaciment destaca per la troballa de restes d’un rèptil marí de grans dimensions. L’extracció de les restes va consistir en diverses intervencions paleontològiques d’urgència, que es van dur a terme durant l’hivern 2020-2021. La troballa del fòssil la va fer un aficionat que en va donar coneixement a Dinosfera (el centre d’interpretació paleontològica de Coll de Nargó) i gràcies a aquest avís es van poder recuperar les restes. Els treballs de recuperació de les restes es van veure afectats tant per les condicions climatològiques com per la situació estratigràfica de les restes, en un barranc i cobertes d’un bon gruix de sediments durs. La preparació d’aquests fòssils va tenir lloc al taller de preparació paleontològica del Museu de la Conca Dellà i també, durant l’estiu de 2021, a Dinosfera dins de les activitats que es fan pel públic visitant. Els resultats preliminars de l’estudi científic corroboren que les restes pertanyen a un sol individu, una tortuga marina de grans dimensions, possiblement la més gran trobada fins el moment a Europa. A més, la presència d’aquest gran vertebrat amplia la diversitat d’espècies a la regió i ajuda a comprendre la diversitat i riquesa d’aquests ecosistemes marins.

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “El projecte “AgriChange”: agricultura, riscos i estratègies de resiliència durant el neolític al nord-oest de la Mediterrània”

Us presentem el vídeo de la segona conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir el dimecres 9 de març.

El projecte “AgriChange”: agricultura, riscos i estratègies de resiliència durant el neolític al nord-oest de la Mediterrània

Conferenciant: Ferran Antolín

Moderadora: Natàlia Alonso Martínez

El projecte “AgriChange” (2018-2022) ha estudiat evidències relacionades amb les pràctiques agrícoles d’una sèrie de jaciments clau per al neolític del nord-oest de la Mediterrània. Entre els jaciments s’hi inclouen alguns com Can Sadurní, Cova Freda i Cova Gran, tots tres a Catalunya. S’ha posat, però, especial èmfasi en estudis pluridisciplinaris en jaciments amb dipòsits conservats en condicions anaeròbiques, com és el cas de Les Bagnoles (al sud de França) i Isolino di Varese (al nord d’Itàlia). L’objectiu és identificar moments de canvi en els cultius durant els inicis de l’agricultura i establir si es deuen a factors climàtics, d’esgotament de sòls, plagues o a factors culturals. A partir d’anàlisis interdisciplinàries (arqueobotànica, arqueozoologia —petits mamífers—, insectes), unes datacions radiocarbòniques i d’anàlisis isotòpiques en granes de cereals, així com un buidatge exhaustiu de la informació disponible de sitges d’emmagatzematge al territori d’estudi, s’han analitzat casos d’estudi concrets i actualment s’està fent ús de machine learning i anàlisi de big data per explorar patrons a gran escala. Els resultats obtinguts fins al moment defineixen diversos moments i motors de canvi. Alhora, s’han obtingut dades essencials per entendre l’expansió de l’agricultura en el territori d’estudi, de les quals se’n destaca la identificació del possible inici dels jaciments lacustres alpins des d’una perspectiva econòmica.

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “El port d’Emporion. Noves dades a partir de l’excavació arqueològica del sector nord de la ciutat grega”

Us presentem el vídeo de la primera conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir el dimecres 23 de febrer. La sessió va començar amb la presentació de la nova temporada de la Tribuna d’Arqueologia 2022 a càrrec de la directora general del Patrimoni Cultural, Elsa Ibar Torras, i a continuació va tenir lloc la conferència sobre el port d’Emporion.

El port d’Emporion. Noves dades a partir de l’excavació arqueològica del sector nord de la ciutat grega

Conferenciants: Pere Castanyer Masoliver, Marta Santos Retolaza, Joaquim Tremoleda Trilla, Elisa Hernández Pastor i Marc Bouzas Sabater

Moderador: Xavier Nieto Prieto

Les recents excavacions arqueològiques realitzades a la part nord de la ciutat grega d’Emporion han permès, d’una banda, conèixer l’evolució de l’urbanisme d’aquest sector i, de l’altra, també recuperar la paleotopografia del promontori i entendre la connexió de la ciutat amb la fondalada natural que conformava l’antic port grec. Aquests treballs formen part del conjunt d’actuacions que recull l’actual projecte quadriennal de recerca arqueològica (2018-2021) impulsat per la seu d’Empúries del Museu d’Arqueologia de Catalunya, que té per objectiu l’estudi de les àrees portuàries de l’antiga Empúries. Les intervencions programades a l’entorn del port grec s’han centrat sobretot en l’excavació en extensió de les tres illes d’edificacions que conformaven el barri portuari i en l’estudi de la seva evolució històrica, d’ençà del tercer quart del segle VI aC i fins el segle II-I aC. Aquest sector d’hàbitat comunicava amb el port a través d’un camí perimetral, a redós del qual es va anar desenvolupant un espai de santuari, del qual en coneixem ja nombroses evidències.