Us presentem el vídeo de la quarta conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2026.
Participació ciutadana i educació científica per la recerca i salvaguarda del patrimoni arqueològic: el projecte de l’Escola de Blancafort – ZER Poblet i l’IPHES-CERCA
Conferenciants: Josep Maria Vergès Bosch (IPHES-CERCA, URV) i Marta Fontanals Torroja (URV, IPHES-CERCA)
Moderadora: Carme Garcia Yeste (URV)
Arran de la col·laboració entre l’IPHES-CERCA i el Consell Comarcal de la Conca de Barberà en la recerca, valorització, salvaguarda i difusió del patrimoni arqueològic de la comarca, el curs 2024-2025 es va endegar una experiència pilot a l’Escola de Blancafort, encaminada a donar a conèixer aquest patrimoni entre la comunitat escolar. La constatació, tot just iniciar el projecte, que Blancafort no tenia cap jaciment arqueològic catalogat, ni cap referència bibliogràfica relativa al seu poblament anterior a l’edat mitjana, va fer que la direcció de l’escola, amb el suport del Centre de Recursos Pedagògics de la comarca, i l’IPHES-CERCA decidissin endegar un projecte de recerca per localitzar jaciments arqueològics al municipi, amb l’alumnat de segon cicle com a protagonista i la implicació de part de la població local i l’Ajuntament de Blancafort. La prospecció dels punts d’interès identificats a partir de la recerca d’informació oral duta a terme entre els veïns del poble i el processament, la documentació i l’estudi dels materials recollits en superfície, durant diverses sessions conduïdes per especialistes de l’IPHES-CERCA i l’ICAC, van permetre identificar quatre jaciments i fer-ne una primera caracterització cronocultural. El treball va culminar amb el lliurament al Servei d’Arqueologia de les fitxes d’aquests jaciments, per a la seva inclusió en l’Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya.
El vídeo de la conferència ha quedat a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2026 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.
Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2026 en pdf
El projecte PaleoBarcino és una recerca bioarqueològica interdisciplinària orientada a reconstruir l’evolució històrica de la ciutat de Barcelona mitjançant l’anàlisi integrada de restes vegetals i animals procedents de contextos arqueològics. En aquest marc s’insereix una línia d’investigació centrada en l’estudi de les pràctiques culinàries a la Barcelona medieval i moderna (segles xiii-xviii), un període clau de transformacions socials, econòmiques i alimentàries. La recerca se centra en l’anàlisi de residus microscòpics d’origen vegetal, especialment grànuls de midó i fitòlits, preservats en ceràmiques de cuina i de taula procedents de diversos jaciments de la ciutat, com el Monestir de Pedralbes i contextos civils del Born. Atès que una part significativa de la ceràmica d’aquestes cronologies és vidriada, fins ara es desconeixia si aquest tipus de materials permetia la recuperació de microrestes. Els resultats obtinguts demostren que l’anàlisi de midons és viable també en ceràmiques vidriades, fet que constitueix una aportació metodològica innovadora i que amplia de manera significativa els materials disponibles per a aquesta mena d’anàlisi. La integració amb la tipologia ceràmica i les fonts documentals aporta una visió transversal de l’alimentació i les dinàmiques socials.
Entre els anys 2001 i 2004, un equip de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona va documentar diversos abocadors d’escòria de ferro en diferents punts del Pallars Sobirà. Un dels llocs amb més abundància d’aquests vestigis va ser el bosc de Virós, una gran forest situada al sud del municipi d’Alins, a la Vall Ferrera. Diversos sondeigs realitzats en el moment de la seva localització en alguns d’aquests abocadors els van datar entre els segles III i VI/VIII calNE, fet que demostrava l’antigor de la producció de ferro en aquest indret. Entre els anys 2022 i 2023, s’han dut a terme dues campanyes d’excavació arqueològica en un d’aquests antics tallers siderúrgics de Virós, que han permès documentar diverses estructures associades a l’àrea productiva. Les datacions de les mostres recuperades han posat de manifest que es tractaria d’un complex siderúrgic de finals del segle V i mitjans del segle VI calNE. Un període que, a grans trets, coincideix amb la fi del regne visigot de Tolosa, després de la desfeta contra els francs a Vouillé, l’any 507, i que va dur a un procés de fortificació dels passos pirinencs per part del poder got per impedir la penetració merovíngia des del nord. Els resultats són coherents, a més, amb els d’altres zones dels Pirineus on s’han documentat i excavat vestigis similars, com a la zona del Puymorens i la vall del riu Querol, a l’Alta Cerdanya, o a altres indrets de la veïna Arieja, i posen de manifest que la producció de ferro als Pirineus d’aquells moments es vincularia als esdeveniments històrics concrets esdevinguts des de la fi de la dominació romana fins a l’alta edat mitjana.
L’Arqueoxarxa aposta pel format vídeo en la quarta temporada de l’Arqueopòdcast, el primer pòdcast d’arqueologia en català i l’auditori del MAC a Barcelona n’acollirà el tret de sortida.
