Espiera. Compartint Coneixements Arqueològics organitza el cicle de conferències “Desmuntant Lara Croft. Dones, Arqueologia i Universitat”

xarxesDeixa un comentari

Espiera. Compartint Coneixements Arqueològics, amb el patrocini de la Universitat de València, organitza el cicle de conferències “Desmuntant Lara Croft. Dones, Arqueologia i Universitat”que tindrà lloc els propers 27-28-29 de novembre de 2012, a les 17:30h, al Saló d’Actes Joan Fuster de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València.

Aquesta activitat és una retrospectiva sobre el paper de les dones en el departament de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de València des dels anys 30 fins l’actualitat. Comptarà amb el suport d’una exposició fotogràfica, documental i un seguit de conferències:

Dimarts 27
17:30-18:00 Presentació al Saló d’Actes Joan Fuster
18:00-18:30 Projecció del documental
18:40-19:30 Conferència ‘Estudis de gènere en arqueologia: passat, present i futur’ a càrrec de la Dra. Mireia López-Bertran (Fundación Española para la Ciencia y Tecnología / Archaeology, School of Humanities, University of Glasgow)
19:30-20:00 Inauguració de l’exposició i visita guiada

Dimecres 28
18:00-18:50 Conferència ‘Postales desde el pasado’ a càrrec de la Dra. Carmen Aranegui (Dpt. Prehistòria i Arqueologia UVEG)
19:00-19:50 Conferència ‘De la naturaleza muerta al paisaje con figuras en la Arqueología (ibérica)’ a càrrec de la Dra. Consuelo Mata (Dpt. Prehistòria i Arqueologia UVEG)

Dijous 29
18:00-18:30 Projecció del documental
18:30-19:00 Conferència ‘On estem? On anem? Les estadístiques parlen’ a càrrec Miguel Ángel Bel i Carmen Martínez (Espiera)
19:15-20:00 Conferència ‘Viure l’arqueologia i viure de l’arqueologia sent dones’ a càrrec de Begoña Soler (Museu de Prehistòria de València) i Paula Jardón (D’Arqueo i Dpt. Didàctica i Organització Escolar UVEG)
20:00 Clausura

Per a més informació cliqueu aquí.

| Descarregueu programa en PDF |

Publicacions al Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques de la Universitat de Barcelona

xarxesDeixa un comentari

Image (1) 6_Pintada-web.jpg for post 9159El 29 de novembre Albert Rubio Mora, investigador del SERP, defensarà públicament la seva Tesi Doctoral titulada “El yacimiento arqueológico de la cueva de El Ratón. Una cueva con pinturas en la Sierra de San Fransico (Baja Califorina Sur, México). El mural pintado”. D’altra banda, el Butlletí de la Société Préhistorique Francaise ha publicat un compte rendu sobre la monografia número 8 dels Treballs del SERP.

La defensa de la Tesi Doctoral “El yacimiento arqueológico de la cueva de El Ratón. Una cueva con pinturas en la Sierra de San Fransico (Baja Califorina Sur, México). El mural pintado”, d’Albert Rubio Mora tindrà lloc el proper 29 de novembre a les 11:00h a la Sala Gran de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. El tribunal estarà integrat pel Dr. J. M. Fullola (President), el Dr. R. Viñas (Vocal) i el Dr. N. Soler (Secretari), essent la directora la Dra. M. A. Petit.

El Butlletí de la Préhistorique Française ha publicat un compte rendu sobre la monografia número 8 dels Treballs del SERP, titulat “El Paleolítico superior peninsular: Novedades del siglo XX” del qual us n’adjuntem una còpia en PDF.

| Descarregar compte rendu |

Lliurament del Diploma al Mèrit Cultural a la ciutat de Tarragona, a títol pòstum, a l’Arqueòleg Dr. Xavier Dupré i Reventós

xarxesDeixa un comentari
Image (1) dupre.jpg for post 9162
Xavier Dupré i Raventós

El proper dijous 29 de novembre a les 20:00h es lliurarà al Saló de Plenaris del Palau Municipal, el Diploma al Mèrit Cultural a la ciutat de Tarragona, a títol pòstum, a l’Arqueòleg Dr. Xavier Dupré i Reventós.

Xavier Dupré i Raventós (Barcelona, 1956-Roma 2006) es va llicenciar (1981) i doctorar (1992) per la Universitat de Barcelona sota la direcció de Miquel Tarradell. Va publicar prop de 140 articles en revistes especialitzades i va col·laborar en una seixantena de treballs col·lectius.

Va dirigir nombroses excavacions, d’entre les quals destaquen les de l’amfiteatre i el circ romans de Tarragona (intervenció per la qual va ser guardonat amb el XII Premi Josep Puig i Cadafalch de l’Institut d’Estudis Catalans el 1993 i el premi Europa Nostra del 1996) i de l’Arc de Barà.

Va ser soci del Deutsches Archäologisches Institut de Berlín (1993), membre del consell directiu de l’Associazione Internazionale di Archeologia Classica (AIAC) el 1994, vice-director de l’Escuela Española de Historia y Arqueología de Roma del CSIC (1995), representant de l’Estat espanyol a l’International Committee on Archaeological Heritage Management, expert en l’avaluació de jaciments per a la declaració del patrimoni universal de la UNESCO (1997) i acadèmic corresponent de la Real Acadèmia de la Historia (2001).

| Descarregar invitació |

Descoberta una nova resta de neandertal a la Cova del Gegant de Sitges (Garraf)

xarxesDeixa un comentari
Imatge de la troballa
Imatge de la troballa

Un equip científic interdisciplinari format pels investigadors del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques de la Universitat de Barcelona Montserrat Sanz, Joan Daura i Josep M. Fullola; Laura Rodríguez i Rebeca García-González, de la Universitat de Burgos; Rolf Quam, de la Universitat de Nova York, i Juan Luis Arsuaga, de la Universitat Complutense de Madrid,  ha identificat una dent incisiva inferior de neandertal procedent del jaciment arqueològic de la Cova del Gegant de Sitges (Garraf).

La Cova del Gegant es converteix així en l’indret que més restes humanes neandertals ha aportat fins ara, ja que es tracta d’una de les escasses restes neandertals trobades a Catalunya, que, de moment, són quatre: la mandíbula de Banyoles, la dent de la Cova de Mollet, a Girona, i la mandíbula i la dent incisiva localitzada recentment també a la Cova del Gegant, ambdues amb una cronologia de 53.000 anys d’antiguitat. Aquestes dues darrers troballes es troben actualment a la Col·lecció Villalta, del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

La dent incisiva inferior de la Cova del Gegant correspon a un individu d’entre 8 i 10 anys, per tant es tracta d’un espècimen diferent al de la mandíbula identificada al mateix jaciment l’any 2005, que tenia més de 15 anys en el moment de la seva mort. La dent incisiva procedeix en concret de les excavacions realitzades els anys 1974-1975, coordinades per J. F. de Villalta, i que fins ara no n’havia estat verificada com a humana. La identificació d’aquesta nova resta antropològica ha estat possible gràcies a la revisió de la col·lecció de la Cova del Gegant al Museu de Ciències Naturals de Barcelona que han dut a terme els arqueòlegs de la UB.

| Per a més informació, cliqueu aquí |

Publicació del Museu i parc natural de Valltorta-Gasulla del llibre “Art Rupestre de Valltorta-Gasulla, Museu i parc cultural”, de Ramon Viñas i J. Guillermo Morote

xarxes2 comentaris

Image (1) llibre-IPHES.jpg for post 9315La presentación de la publicació es fa avui 27 de novembre de 2012, a les 12h, al Museu de la Valltorta (Tírig, Castelló), organitzada per l’Associació d’Amics del Parc Cultural de la Valltorta i el seu Museu, i serà un referent sobre el ric patrimoni d’art rupestre de la Valltorta-Gasulla.

Ramon Viñas, investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), és coautor d’aquest volum, juntament amb Guillermo Morote, director del Museu de la Valltorta. El llibre està publicat en valencià, castellà i anglès, i es pot considerar com la versió actualitzada d’un llibre anterior, “La Valltorta, Arte Rupestre del Levante Español”, coordinat per Ramon Viñas i editat el 1982. Aquesta publicació va estimular la creació del Museu de la Valltorta que acull un nucli significatiu d’art rupestre llevantí de la Comunitat Valenciana, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO el 1998.

El volum consta de sis capítols i 264 pàgines. Està plantejat com una guia per a la difusió dels conjunts rupestres més significatius de l’àrea del Maestrat i el seu Museu, una zona clau per a l’estudi de l’Art Llevantí amb els nuclis de la Valltorta i La Gasulla situats a la zona nord de Castelló, i que, en el seu conjunt, aporten més de 1.000 figures per a la comprensió i el coneixement de les últimes societats caçadores i recol·lectores que van habitar la zona del prelitoral mediterrani peninsular.

El llibre s’inicia amb una introducció general sobre l’art rupestre, a càrrec del secretari de l’Associació d’Amics del Parc Cultural de la Valltorta i el seu Museu, Federico García de Araoz, seguida d’una visió de l’Art Llevantí, a càrrec de Ramon Viñas, tracta des de la història de les investigacions de la Valltorta-Gasulla fins a les característiques d’aquestes manifestacions, els conceptes estilístics i la tècnica de les representacions, la cronologia i  la seva interpretació.

La part final, escrita per Guillermo Morote, se centra en la visita a les sales del Museu de la Valltorta, que recullen l’art rupestre de la Comunitat Valenciana, des del Paleolític superior fins la iberització, amb l’exposició de calcs, fotografies, la reproducció a mida natural de la Cova dels Cavalls, i materials arqueològics.

Article: “DNA analysis in charred grains of naked wheat from several archaeological sites in Spain” al Journal of Archaeological Science

xarxes2 comentaris
Granes carbonitzades de blat nu procedents de La Draga (Banyoles, Pla de l’Estany). Fotografia: Ferran Antolín.
Granes carbonitzades de blat nu procedents de La Draga (Banyoles, Pla de l’Estany). Fotografia: Ferran Antolín.

A l’edició d’enguany de la revista Journal of Archaeological Science hi apareix, entre altres, l’article “DNA analysis in charred grains of naked wheat from several archaeological sites in Spain” (anàlisi d’ADN en granes carbonitzades de blat nu procedents de diferents jaciments arqueològics d’Espanya), on es presenten els resultats de l’estudi sobre ADN antic realitzats en cereals prehistòrics que s’han conservat en diferents jaicments de la península ibèrica.

S’han estudiat un total de 128 granes de blat nu i 18 d’ordi procedents de diferents jaciments situats a la vessant oriental de la península ibèrica, que se situen en una forquilla cronològica que va des dels orígens de l’agricultura fins al canvi d’era.

Els resultats demostren que ha estat possible obtenir 11 amplificacions positives en 8 llavors parcialment carbonitzades però només en dues d’elles s’ha identificat un genoma específic en una mostra del bronze antic. La mostra correspon a blat hexaploide (Triticum aestivum L.), el qual,  per ara, representa la primera evidència d’ADN antic pel conreu del blat hexaploide en l’agricultura prehistòrica de la península Ibèrica.

| Descarregueu article |

S’inicien els treballs d’excavació a la Rue du Pont de Tanneries à Dijon: un hospital des de l’Edat Mitjana fins a l’Època Contemporània

xarxesDeixa un comentari
Vista de l'espai que ocupava l'hospital del districte de la Rue des Tanneries à Dijon
Vista de l’espai que ocupava l’hospital del districte de la Rue des Tanneries à Dijon

En el marc del projecte de renovació urbanística de la zona, des del passat mes d’octubre i fins al febrer de 2013, l’INRAP realitzarà diversos treballs d’excavació a la zona de Pont des Tanneries, ubicat al sud del centre històric de la ciutat de Dijon i que afectarà a una superfície d’1,4 hectàrees.

Els treballs d’excavació són la continuació de les prospeccions realitzades durant la tardor de 2011 on es va documentar una important densitat de vestigis amb un interès científic de primer ordre, ja que permetran enriquir les diverses problemàtiques lligades a l’antropologia moderna, a la història de les epidèmies durant l’època moderna i a les tècniques relacionades amb les instal·lacions hidràuliques. Els arqueòlegs creuen que l’estudi d’aquest zona oferirà importants coneixements sobre els agents patògens i la seva evolució.

| Per a més informació, cliqueu aquí |

Publicació de la Universitat de Barcelona del llibre “Las construcciones cristianas de la Tarraconensis durante la Antigüedad Tardía: topografía, arqueología e historia” de Jordina Sales Carbonell

xarxesDeixa un comentari

Recentment s’ha publicat el llibre “Las construcciones cristianas de la Tarraconensis durante la Antigüedad Tardía: topografía, arqueología e historia” de Jordina Sales Carbonell, guanyadora de la 8è edició del premi Memorial Josep Barberà.

El llibre conté una àmplia investigació sobre la implantació d’edificis cristians en els paisatges urbans i rurals de la província romana de la Tarraconensis, plantejat com un procés no lineal ni uniforme, sinó que es desenvolupà al llarg de diversos segles i sota una gran diversitat de formes i circumstàncies, que van afectar la topografia , l’urbanisme i les arquitectures del món clàssic pagà. L’estudi d’aquest fenomen és bàsic per entendre el primer cristianisme peninsular, ja que les transformacions que es produeixen a partir de la Pau de l’Església són variades i riques en formes i matisos. Els pocs testimonis actualment coneguts d’edilícia cristiana tardoantiga a Hispània constitueixen necessàriament, partint de les referències disponibles per a la resta de l’Imperi, una part molt residual de les esglésies i edificis cristians que de ben segur ja devien existir abans de l’arribada dels musulmans a la península Ibèrica. Per això, el catàleg clàssic d’aquests ítems s’amplia notablement mitjançant l’estudi exhaustiu de les fonts literàries de l’època i de les restes de determinats jaciments. A partir de l’inventari comentat i crític que s’ha elaborat en aquest llibre és possible observar una sèrie de regularitats significatives que permeten arribar a unes conclusions regionals extensibles a la resta de l’Imperi.

Podeu fullejar l’índex clicant aquí.

“Les Dones a la Prehistòria”, exposició temporal del Museu de Prehistòria de València, es presenta a la Sala Senyorial d’Olocau (Camp de Túria, València)

xarxesDeixa un comentari

Image (1) Dones-prehistoria.jpg for post 9186El Museu de Prehistòria de la Diputació de València té un programa d’exposicions itinerants (Unitat de Difusió, Didàctica i Exposicions) dins el qual es troba la mostra de “Les Dones a la Prehistòria”, una exposició que ja ha rodat per 50 localitats i ha rebut un total de 100.000 visitants. Aquesta setmana, i fins el mes de gener de 2013, l’exposició es presenta a la Sala Senyorial d’Olocau (Camp de Túria, València), de nou, com una exposició didàctica on s’exhibeix el paper fonamental que van tenir les dones en aquest període de la història.

L’exposició es troba contextualitzada entre les primeres societats caçadores-recol·lectores del paleolític i l’Edat del Bronze, i presenta una divisió en sis blocs temàtics on, a través d’imatges i rèpliques d’objectes arqueològics: collarets, figuretes, agulles de cosir, recipients ceràmics, maquetes de telers, objectes de pedra talla, etc,  s’expliquen algunes de les activitats on les dones possiblement van poder intervenir.

En la confecció del catàleg que acompanya l’exposició han participat especialistes de diverses universitats i museus que han abordat la interpretació de les restes arqueològiques des d’una perspectiva de gènere.

II Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central

xarxesDeixa un comentari

Els propers 13, 14 i 15 de desembre de 2012 tindran lloc les II Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central organitzades pels Serveis Territorials a la Catalunya Central i que enguany se celebraran a Vic.

Les Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central van néixer l’any 2010 amb la ferma voluntat de ser una eina útil de difusió i coneixement en què es pretén posar a l’abast de professionals, investigadors i estudiants els resultats de totes les intervencions arqueològiques portades a terme cada dos anys a la Catalunya Central.

Aquestes segones jornades se celebraran enguany a mitjan desembre  a la ciutat de Vic, a la sala d’actes del Museu Episcopal. Respecte a la primera edició, s’ha volgut implicar, de manera directa, en l’organització i amb  suport científic la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona, amb projectes d’investigació vinculats al territori. La intenció és anar obrint al món universitari i als centres de recerca de la Catalunya central a participar activament en aquest esdeveniment.

De les 205 intervencions portades a terme durant els anys 2010 i 2011 s’exposaran els resultats de les més interessants mitjançant petites comunicacions. De la resta, se’n podrà tenir informació a les actes corresponents que s’editaran durant el 2013. A més, tal com s’havia plantejat en les primeres jornades, les actes de les quals es presentaran en aquesta segona edició, s’ha volgut introduir-hi un tema monogràfic relacionat en l’àmbit territorial on se celebren les jornades. En aquest cas es donaran a conèixer i es debatrà sobre les darreres intervencions prehistòriques a la comarca d’Osona, amb clars exemples d’assentaments a l’aire lliure que han aportat importants novetats que amplien i milloren substancialment el coneixement de l’ocupació a la plana de Vic del neolític a l’edat del  bronze (c. 5000-1500 cal BC). Aprofitant l’estada a la ciutat de Vic s’ha programat un recorregut en diferents indrets on s’han produït troballes arqueològiques que permetran obtenir una altra visió de la història.

| Descarregueu cartell |      | Descarregueu banderola |     | Descarregueu TRIPTIC |