Els passats 17 i 18 de novembre de 2012 va tenir lloc el VIII Fòrum Auriga a Tarragona on es van presentar diversos projectes relacionats amb l’estudi del nostre passat.
A continuació us adjuntem la síntesi dels treballs presentats on es destaquen les idees principals de cada ponència.
| Descarregueu resum Fòrum Auriga 2012 tarraco-biennal.pdf |
Demà dijous 22 de novembre a les 11 hores i a la Sala d’Actes de l’ICAC, la ’ICAC, la doctoranda Rosa Cuesta Moratinos farà la defensa de la seva tesi “Los suministros hídricos i sistemas de saneamiento de la Colonia Clunia Sulpicia”. Aquesta tesi ha estat dirigida pel Dr. Francesc Tuset (UB) i la Dra. Eva Subias (URV). El tribunal estarà format per: Joaquín Ruiz de Arbulo (URV-ICAC)- president, Miguel Ángel de la Iglesia (UVA)-secretari i Miquel Àngel Cau (UB)-vocal.
Aquest treball estudia el sistema de proveïment d’aigua de la ciutat romana de Clunia (al sud de Burgos). L’objectiu és explicar com s’abastia d’aigua una ciutat situada en un turó aïllat, com va influir l’aigua en l’organització econòmica, social i cultural de la població, i què va fer abandonar el sistema d’abastament i la mateixa ciutat.
La recerca se centra en el període de dominació romana i en les particularitats del subministrament càrstic d’aigua. Per aquest motiu la doctoranda rastreja les possibilitats que les aigües subterrànies oferien a l’antiguitat i analitza per què va ser aquest el mitjà triat per la ciutat de Clunia.
L’Institut Cervantes i la Fundació Atapuerca ofereixen, avui 21 de novembre de 2012, el taller ‘Arqueologia experimental’, una activitat que exposa, de forma lúdica i amb la participació del públic, els procediments i les tècniques que van utilitzar els homínids en la fabricació d’eines i en les seves representacions culturals. La conferència es farà a l’Institut Cervantes (Sala d’Actes) de Madrid, a les 20:00h.
El taller estarà presentat pels arqueòlegs Eudald Carbonell, catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, codirector del Projecte Atapuerca, vicepresident i director general de la Fundació Atapuerca, i Marc Terradillos Bernal, doctor en Humanitats per la Universitat de Burgos (premi extraordinari 2011), que explicaran les condicions de vida dels nostres avantpassats, faran una demostració de les tècniques desenvolupades a la prehistòria per produir foc, per fabricar eines de pedra o per construir una cabana paleolítica.
L’Institut Cervantes i la Fundació Atapuerca hi col·laboren estretament des de 2004. En el marc d’aquesta cooperació, s’han celebrat en nombrosos centres del Cervantes d’arreu del món conferències, exposicions, projecció d’audiovisuals i altres activitats per donar a conèixer les troballes paleoantropològiques de la Serra burgalesa.
La línia d’investigació d’”Estabilitat i Canvi Social a les Societats Humanes: passat, present i futur” del Departament d’Arqueologia i Antropologia del CSIC-IMF organitzen el seminari titulat “Nouvelles recherches sur l’Holocene moyen au Brésil: l’apport d’une etude techno-fonctionnelle”.
Avui, 21 de novembre de 2012, a les 15:30h, a l’Aula Gran de la Torre, al 1r pis, de la Institució Milà i Fontanals (C/ Egipcíaques, 15, Barcelona), es realitzarà aquesta conferència, a càrrec del Grup d’investigació ANTET (Anthropologie de Thecnique et Territoire), guiada per Amélie da Costa, de la Université de Nanterre (France).
El proper dimarts 27 de novembre de 2012, a les 19h, es lliurarà el “Premi Josep Barberà i Farràs, 9a edició”. Aquest premi, que promou la Societat Catalana d’Arqueologia (SCA), s’organitza anualment en homenatge a Josep Barberà i Farràs, reconegut i apreciat arqueòleg català i fundador de la SCA.
En aquesta novena edició ha resultat guanyadora Natalia Salazar Ortiz, amb l’obra “L’ager del Municipium Sigarrensis: poblament i xarxa viària entre la Prehistoria i l’Antiguitat Tardana”.
L’acte, com és habitual, tindrà lloc a la seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC- Barcelona, Passeig de Santa Madrona 39-41).
Descarregeu invitació fent clic aquí.
L’aqüeducte romà de Sant Pere de Riu es troba al sud del terme de Tordera, prop del límit amb Pineda de Mar. L’estructura està formada per un pont de pedra lligada amb morter, amb una arcada de mig punt, que salva el torrent que baixa de la Font del Ferro. Sobre el pont discorren les restes del canal que transportava l’aigua.
Versemblantment, aquest pont forma part del mateix aqüeducte que en el paratge de Can Cua, ja dins del terme de Pineda de Mar, s’observa al marge de la carretera de Pineda a Hortsavinyà, i que conserva quatre grans arcades.
L’agost del 2012 l’aqüeducte de Sant Pere de Riu ja va ser objecte de treballs de restauració promoguts per la Plataforma Salvem la Vall de la Riera de Pineda, amb finançament del Parc Natural del Montnegre-Corredor, i dirigits per la restauradora Maria Cardenal.
Des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia es va considerar necessari continuar els treballs de consolidacio i restauració, per tal d’actuar sobre el coronament del pont, el qual patia un greu deteriorament de les restes del canal. Amb despreniment de pedres i creixement de vegetació. Els treballs, desenvolupats entre els mesos d’octubre i novembre, van ser encomanats a l’empresa Àtics SL, i dirigits per l’arqueòloga Roser Pou i la restauradora M. Carmen Ruiz.
Els treballs han comportat diverses fases d’actuació. En primer lloc s’ha realitzat la neteja general i sanejament del canal d’opus signinum i les crestes dels murs del canal de l’aqüeducte. S’han excavat els nivells de terres, vegetació i aportacions modernes fins el punt de que la neteja ara permet veure tota la canal feta d’ opus signinum i les parets de mur que emmarquen aquesta canal de l’aqüeducte.
S’han consolidat els revestiments hidràulics d’opus signinum del canal, i s’han fixat els fragment aïllats. S’han recol·locat les pedres despreses a les crestes dels murs. Per garantir l’evacuació d’aigua pluvial, s’han realitzat de pendents a les juntes i llacunes de la part superior de l’aqüeducte i s’ha instal·lat un tub de drenatge soterrat. Així mateix, s’ha realitzat la planimetria del monument en planta i secció, una tasca que es la primera vegada que es du a terme.
Investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) en col·laboració amb investigadors del Museo Nacional de Ciencias Naturales (MNCN-CSIC), la Universitat Complutense de Madrid (UCM) i la Universitat de València (UV) han documentat a l’Abocador de Can Mata (Hostalets de Pierola, Barcelona) i a Daroca (Saragossa) un nou gènere d’úrsid, Kretzoiarctos, que situa l’origen del llinatge del panda gegant a Espanya fa entre 11 i 12 milions d’anys. Els resultats de les excavacions i posteriors investigacions s’han publicat a la prestigiosa revista PLOS ONE.
El panda gegant Ailuropoda melanoleuca, que actualment només habita a la Xina, hauria evolucionat a partir de formes més basals, de les quals les restes més antigues s’han trobat a l’Abocador de Can Mata (els Hostalets de Pierola, Anoia) i a Nombrevilla (Daroca, Saragossa).
La filogènia del panda gegant ha estat objecte de debat entre biòlegs i paleontòlegs des de fa dècades. Gràcies a les dades moleculars, actualment sabem que és un úrsid, un tàxon germà dels óssos actuals. Però quins són i on estan els seus orígens són preguntes científiques encara sense resposta.
Fins fa poc, les restes fòssils del Miocè superior xinès, fa entre 7 i 8 milions d’anys, eren les restes més antigues dels Ailuropodinae, el grup que inclou els pandes actuals i les formes extintes conegudes dels panda gegants. En els darrers anys s’han publicat treballs presentant restes fòssils més antigues d’aquest grup trobades a Europa, però el registre era pobre i no permetia treure’n massa conclusions. En el treball que acaba de publicar la revista PLOS ONE, encapçalat per Juan Abella del MNCN i que compta amb la participació de quatre investigadors de l’ICP, es documenten noves restes de panda gegant trobades a l’Abocador de Can Mata (els Hostalets de Pierola, Anoia), que complementen les trobades al jaciment de Nombrevilla 2 (Daroca, Saragossa), i que permeten descriure el gènere basal més antic de panda gegant. Kertzoiarctos és el nom que ha rebut aquest nou panda gegant extint, en memòria del paleontòleg grec Miklós Kretzoi, qui va liderar durant molts anys les excavacions dels famosos jaciments de Rudabánya (Hongria).
Amb les restes trobades fins ara, el llinatge del panda gegant tindria els seus orígens a la Península Ibèrica, estenent-se durant el Miocè mitjà per Euràsia. Durant el Plio-Plistocè la distribució d’aquest grup estaria ja només reduïda a la Xina i el sud-est asiàtic. Segons els mètodes genètics els ailuropodins s’haurien separat de les altres subfamílies d’óssos actuals durant el Miocè inferior, fa uns 20 milions d’anys.
Per a més información cliqueu aquí.
Conferència “Darreres intervencions arqueològiques al poblat neolític de la Draga i a l’estany de Banyoles”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 21 de novembre de 2012, 19:00h
Conferenciants: Antoni Palomo, Xavier Terradas
Moderadora: Araceli Martín
A la conferència es van presentar les darreres actuacions arqueològiques (2008 – present) desenvolupades al poblat neolític de La Draga i l’entorn lacustre de Banyoles. Aquestes intervencions s’emmarquen dins del projecte de recerca La Draga i les ocupacions lacustres prehistòriques de l’Estany de Banyoles dins del context de la l’Europa Occidental (2008-2013). Els esforços d’aquest projecte han anat dirigits vers l’assoliment de dos objectius: d’una banda, entendre la dinàmica de l’ocupació prehistòrica de l’Estany de Banyoles, tant en els moments previs com posteriors a les ocupacions neolítiques de La Draga, i de l’altra, caracteritzar les estratègies econòmiques i organitzatives dels pobladors neolítics que es van establir a La Draga.
| Galeria d’imatges |
__________________________________________________________________________________________
A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre diferents aspectes que es tractaran durant la sessió.
Més que el jaciment en sí mateix, el que és especial és el context on s’ubica el jaciment, a tocar l’Estany de Banyoles, en un punt on les aigües freàtiques han cobert parcialment les restes de les ocupacions neolítiques, propiciant la conservació de molts elements en matèria orgànica, cosa excepcional a nivell peninsular i del sud d’Europa.
Sí, és clar. Som plenament conscients que estem excavant un context únic i la responsabilitat també és molt gran. El tipus d’excavació s’ha hagut d’adaptar a les característiques del jaciment i la metodologia d’enregistrament, documentació, mostreig, etc. també són específiques. També des de 1994 s’ha incorporat al projecte el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, el que ha permès realitzar excavacions sota l’aigua i també conservar i restaurar-ne els materials en fusta i altres matèries orgàniques.
Aprofitant les condicions excepcionals de conservació del jaciment, s’ha realitzat tot un programa d’estudi de diferents restes i evidències, incloent-hi un gran nombre d’investigadors i investigadores especialitzats en temàtiques molt diverses. Tot això es realitza per tal de construir un equip de formació molt diversa i plural, però que al mateix temps pugui dur a terme una recerca integral i interdisciplinar sobre el poblat neolític de La Draga.
Llegeix més »
El Museu Comarcal de l’Urgell (Tàrrega) i l’Ajuntament de Tàrrega organitzen, per les dues darreres setmanes de novembre i la primera de desembre, el cicle de conferències que porta el títol de: la descoberta del patrimoni del canal Segarra-Garrigues a la comarca de l’Urgell.
Les conferències seran els dimecres a les 20:30h i aniran enfocades a les troballes arqueològiques que han aparegut al llarg dels seguiments i intervencions arqueològiques realitzades arran de la construcció del canal Segarra-Garrigues. Així doncs, les conferències seran:
– “El jaciment de la Rossella (Tàrrega, Urgell): un camp de sitges associat a un hábitat ibèric tardà (segles II i I ane)”. A càrrec d’Òscar Escala, Andreu Moya, Ares Vidal i Enric Tartera (Iltirta SL) el dimecres 21 de novembre a l’Espai Molí del Talladell (Plaça de la Pica, el Talladell).
– “El jaciment de la Cantorella (Maldà): el neolític final i el bronze inicial a la comarca de l’Urgell”. A càrrec de Núria Armentano, Òscar Escala, Andreu Moya, Ares Vidal i Eneric Tartera (Iltirta SL) el dimecres 28 de novembre al Museu Comarcal de l’Urgell (Major 11, Tàrrega).
– “Talladell III. La paleontologia al Segarra-Garrigues”. Exposada per Elisabet Blaya (FOSSILIA) i Albert Vidal (Servei d’Arqueologia I Paleontologia, Generalitat de Catalunya) el 5 de desembre al Museu Comarcal de l’Urgell.
Aquest cicle de conferències compta amb la col·laboració del Servei d’Arqueologia i Paleontologia (Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya), Acuaebro i el Talladell (entitat municipal descentralitzada).
El proper dia 15 de novembre de 2012 s’inaugura la 17ª edició de la Setmana de la Ciència a Catalunya (SC12). L’acte se celebrarà a les 11h a l’Institut d’Estudis Catalans (Sala Prat de la Riba, c/ del Carme, 47 Barcelona). Estarà presidit per la M. H. Presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert i el Dr. Steven J. Schiff, del Penn State Center for Neural Engineering, pronunciarà la conferència L’enginyeria de control i el cervell: del control de les crisis convulsives a la reducció de les infeccions infantils a l’Àfrica.
La Setmana de la Ciència és una iniciativa coordinada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació. Els temes centrals de l’edició d’enguany són l’energia sostenible, la neurociència i l’envelliment actiu amb motiu de la celebració, aquest 2012, de l’Any Internacional de l’Energia Sostenible per a Tothom, l’Any Europeu per a l’Envelliment Actiu i l’Any de la Neurociència.
Durant la SC12 se celebren centenars d’activitats de divulgació científica a diverses localitats catalanes: jornades de portes obertes, exposicions, xerrades, jocs, tallers científics… tot un ventall de possibilitats a l’abast de tothom.
– Consulteu programa del MNAT aquí.
– Consulteu programa de l’ICP aquí.
– Consulteu programa de l’ICAC aquí.
Podeu inscriure les vostres activitats a l’Agenda de Ciència que trobareu a Recerca en Acció, portal de divulgació científica de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació.
