En el decurs d’una intervenció d’urgència del Servei d’Arqueologia i Paleontologia duta a terme per l’empresa Àtics SL en el terreny anomenat Camp de la Bruna – La Salada Vella, terme municipal de Lladurs (el Solsonès), s’ha produït una singular troballa: una cista megalítica del Neolític Mitjà (4000-3700 cal ANE), situada a uns 1100 m s.n.m., amb planta trapezoïdal i orientació E-W, l’estructura de la qual no havia estat saquejada i ha arribat intacta fins al present.
Les dimensions màximes de l’interior són de 2,18 m de llarg, 1,40 m en l’extrem est, 0,84 m en l’extrem oest i 0,90 m d’altura. L’estructura funerària estava formada per quatre lloses de pedra en els quatre costats de la cambra, amb tres més que serveixen de tancament superior. Els buits formats en els punts d’unió entre les diferents lloses es tanquen amb falques de pedra encaixades entre elles i fang com segellat definitiu. No es va trobar cap túmul cobrint la cista. En el seu interior es van trobar dues inhumacions en el costat est de la tomba, una d’un individu masculí i un altre femení, tots dos en decúbit supí amb el cap en l’extrem est, i els peus, flexionats, a l’oest. Concentrats en el terç superior dels cossos, es van trobar diversos objectes d’aixovar: 7 punxons d’os, 1 espàtula d’os, 1 plaqueta plana d’os, 1 làmina de sílex gris, i 12 denes de collaret de variscita, que es trobaven majoritàriament al voltant del coll de l’individu masculí.
Durant l’excavació també es van recuperar 25 petits fragments de ceràmica (3 vores i 22 informes sense decoració) i un fragment de petxina del gènere glycimeris, dins del retall de la fossa de la part posterior (oest) de la cista.
Segons sembla, el procés de construcció de la cista va començar amb l’excavació de la fossa trapezoïdal on posteriorment es van encaixar les quatre lloses verticals que delimitaven l’interior de l’espai funerari. Per a això, es van obrir quatre petites rases d’uns 5 cm de profunditat on van encaixar aquestes pedres.
Les dues lloses laterals i posterior estan col·locades amb posició inclinada ―només la de l’extrem est es va disposar verticalment― la qual cosa permet un major espai en l’interior de la cista, i de fet això provoca que en la part posterior quedi un espai buit d’uns 75 cm entre els peus dels esquelets i la pedra de tancament posterior.
La seqüència de l’acció constructiva i funerària sembla clara a partir de l’evidència de la construcció de la tomba: primer es va col·locar la llosa de l’extrem est, a continuació les dues laterals que es recolzen en els costats de la primera, i en tercer lloc la pedra de tancament posterior, que descansa sobre les dues laterals. Desprès de segellar els espais buits entre les diverses pedres es disposen les lloses de tancament superior, primer la de l’extrem oest, desprès la del mig ―que queda parcialment a sobre de l’anterior― i finalment la de l’extrem est, que al seu torn ho fa sobre la del mig (és aquesta última llosa la que es va trencar i va permetre descobrir la tomba). Aquesta última llosa tanca un buit rectangular de 104 x 64 cm i creiem que és per aquí per on es dipositen els cossos durant el ritual funerari. Finalment es col·locaria aquesta llosa i es clausura la tomba.
Un cop acabada la intervenció l’estructura es va topografiar i es va cobrir amb geotèxtil i una capa de terra per preserva-la en el mateix lloc. Finalment, per senyalitzar-la, es van col·locar quatre estaques de fusta que la delimitaven, i es va posar una pedra de grans dimensions al damunt de la terra de cobriment.
Informe realitzat per José Manuel Espejo Blanco, arqueòleg director. ATICS, SL. Gestió i Difusió del Patrimoni Arqueològic i Històric
[…] https://tribunadarqueologia.blog.gencat.cat/2016/06/01/singular-troballa-duna-cista-megalitica-a-una… […]