Queden suspeses indefinidament les properes conferències de la Tribuna d’Arqueologia pel coronavirus

En aplicació de la Instrucció 2/2020, d’11 de març, sobre mesures preventives, de protecció i organitzatives d’aplicació al personal al servei de l’Administració de la Generalitat de Catalunya amb motiu del coronavirus SARS-CoV-2, el cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020 suspèn la seva activitat indefinidament fins a nou avís.

Lamentem les molèsties que us pugui ocasionar aquesta mesura i tornarem a reprendre les sessions quan sigui possible.

Recull bibliogràfic d’arqueologia i paleontologia, febrer 2020

imatge recull biblJa teniu disponible el núm. 75, corresponent al mes de febrer de 2020, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

El recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que posteriorment són dipositats a la biblioteca de la Direcció General  del Patrimoni Cultural, ubicada a la primera planta del palau Moja, o al mateix Servei.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions i els enllaços als butlletins anteriors, al catàleg de la Biblioteca i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

OBITUARI: Joan B. López Melcion

Ens ha deixat l’amic i company, l’arqueòleg Joan B. López Melcion (01/02/1957–26/02/2020), després d’una curta malaltia.

Arqueòleg vocacional, Joan López va iniciar els estudis superiors a l’antic Estudi General de Lleida, embrió de la futura Universitat de Lleida i els va finalitzar a la Universitat de Barcelona l’any 1987. L’any 2000 es va doctorar, amb premi extraordinari, a la Universitat de Lleida (UdL) amb una magnífica tesi sobre el poblament protohistòric a la plana occidental catalana. El curs 1989-90 es va incorporar com a professor associat a la UdL, on va continuar vinculat fins al seu decés, primer com a professor ajudant i, des del 2002, com a professor titular de Prehistòria. En l’àmbit institucional, fou director del Departament d’Història de la UdL i coordinador del grau. Va ser un dels creadors, impulsors i l’ànima del Grup d’Investigació Prehistòrica de la UdL i membre del consell de redacció de la Revista d’Arqueologia de Ponent, que també va dirigir diversos anys.

El Joan no sols ha estat un dels principals investigadors de la prehistòria i protohistòria de les terres de Ponent dels darrers temps, sinó també un excel·lent professional, amb uns grans coneixements sobre la metodologia arqueològica i la informàtica aplicada a l’arqueologia, una persona entranyable i molt estimada per tothom que el va conèixer. Ha estat un investigador que feia equip i sabia treballar en grup. Ha estat mestre i alhora company de diverses generacions d’arqueòlegs i arqueòlogues que s’han format a les aules de la Universitat de Lleida i al chantier-école international d’archéologie de Lattes (Llenguadoc, França)o han completat la seva formació en les excavacions i investigacions que ha dirigit i coordinat. Tant en la tasca formativa com en la transmissió de coneixement ha estat decisiva la seva feina com a coordinador de la participació estrangera i membre de l’equip docent i investigador que dirigia des de 1989 al 2002 el Chantier-Ecole International d’Archéologie de Lattes (Hérault).

Read More »

La Fundación Palarq convoca una nova edició del Premi Nacional d’Arqueologia i Paleontologia

La Fundación Palarq, entitat privada i sense ànim de lucre creada amb la finalitat de donar suport a les missions arqueològiques d’àmbit estatal, convoca la segona edició del Premi Nacional d’Arqueologia i Paleontologia “Fundación Palarq” dotat amb 80.000€.

Com en l’edició anterior, el premi te com a objectiu reconèixer excel·lència de projectes arqueològics o paleontològics dirigits per equips d’investigació espanyols, i desenvolupats tant a nivell nacional com internacional, sense restriccions geogràfiques, cultures o períodes històrics. Pel que fa als projectes de paleontologia hauran d’estar sempre relacionats amb l’evolució humana.

A partir del 9 de març i fins el 29 de maig, tots els equips que acompleixin els anteriors requisits podran optar a aquest guardó que premiarà l’excel·lència i qualitat dels projectes.

| Per a més informació cliqueu aquí |

1r Simposi TIR-FOR «De l’estudi del territori a la cartografia digital», Call on abstracts

El proper mes d’octubre se celebrarà a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) el primer Simposi TIR-FOR «De l’estudi del territori a la cartografia digital», un espai per reflexionar i debatre sobre la interacció entre la recerca sobre poblament, territori i topografia arqueològica i la cartografia digital, organitzat conjuntament per l’Institut d’Estudis Catalans, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, la Societat Catalana d’Estudis Històrics i la Unió Acadèmica Internacional (UAI).

El simposi, adreçat a tots els investigadors interessats en aquesta temàtica, s’organitza en tres sessions temàtiques al voltant d’una ponència, seguides de les comunicacions associades a la temàtica i d’un torn de discussió final. També està prevista la presentació de pòsters i els espais de debat corresponents.

Les tres sessions temàtiques i les seves ponències inaugurals seran: «Present i futur del projecte internacional TIR-FOR», a càrrec de l’equip català de la TIR-FOR (IEC i Institut Català d’Arqueologia Clàssica, ICAC); «Mapes digitals del món romà i aplicacions especialitzades», a càrrec de Johan Åhlfeldt (Universitat de Göteborg), i «Els estudis de paisatge, poblament i topografia arqueològica i la cartografia digital», a càrrec d’Héctor Orengo i Josep M. Palet (Grup d’Investigació d’Arqueologia del Paisatge, GIAP, de l’ICAC).

El termini de presentació de les comunicacions i els pòsters és el proper 30 d’abril, a la pàgina d’inscripcions.

| Més informació en PDF |

  • Data: 26 i 27 d’octubre de 2020
  • Lloc: Sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans, (C/ del Carme, 47. Barcelona)

Nou tràmit electrònic per sol·licitar permisos d’intervencions arqueològiques o paleontològiques, preventives i de recerca

Des del passat 21 de febrer (d’acord amb l’Ordre PDA/20/2019, de 14 de febrer), els tràmits de sol·licitud d’autorització d’intervenció arqueològica o paleontològica preventiva, o d’autorització d’intervenció arqueològica o paleontològica de recerca s’hauran de realitzar a través dels portals Tràmits gencat i EACAT.

A partir d’ara, seguint les instruccions de la posada en funcionament de la tramitació electrònica, les persones jurídiques han de cursar obligatòriament les esmentades sol·licituds exclusivament per via electrònica.

En el cas de les entitats públiques (Ajuntaments, altres ens locals, Universitats, altres Departaments de la Generalitat, i administració pública en general) s’haurà d’accedir a través d’EACAT.

Les persones jurídiques del sector privat (per exemple, les empreses) hauran de fer-ho a través del portal Tràmits gencat.

Respecte a les persones físiques també han de presentar les seves sol·licituds a través del portal Tràmits gencat. No obstant això, les persones físiques que encara no disposin de mitjans electrònics podran continuar presentant les sol·licituds d’autoritzacions d’intervenció arqueològica o paleontològica en paper, a les oficines de registre.

Enllaços:

  • Portal Tràmits gencat: sol·licitud d’autorització d’intervenció arqueològica o paleontològica preventiva.
  • Portal Tràmits gencat: sol·licitud d’autorització d’intervenció arqueològica o paleontològica de recerca.

Per accedir via EACAT cal anar a: Tràmits/catàleg de tràmits i des d’aquí anar al catàleg de Cultura.

Presentació de la publicació de les Actes del I Simposi d’Arqueologia Laietana

El proper 19 de març a les 19,00h, tindrà lloc a la seu del Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme, Can Palauet (C d’en Palau, 32, Mataró), l’acte de presentació de la revista Laietània 20, que conté les actes del I Simposi d’Arqueologia Laietana, celebrat el passat 2018 a la cella vinària de Teià.

El 1r Simpòsium d’Arqueologia Laietana tenia com a objectiu posar en comú l’estat de la recerca arqueològica referent a la prehistòria i l’antiguitat a les comarques del Maresme i Vallès Oriental. En la ponència, realitzada pels arqueòlegs territorials del Servei d’Arqueologia i Paleontologia Gemma Hernández i Joaquim Folch, es fa un balanç general de la recerca i gestió arqueològiques, dins de l’esmentat àmbit esmentat, des de l’any 2000. Les comunicacions aporten les novetats més singulars tan en recerca arqueològica, gestió i difusió pel que fa al patrimoni prehistòric, protohistòric i antic.

Les actes es publiquen en el núm. 20 de la revista Laietània, que ha estat editada per l’Ajuntament de Mataró-Centre de Patrimoni Arqueològic i Natural, juntament amb el Consorci de Promoció Turística – Costa del Maresme.

| Descarregueu la invitació en pdf |

Acord de delimitació de l’entorn de protecció de l’abric amb pintures rupestres Cabra Feixet

El passat 18 de febrer el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar la delimitació de l’entorn de protecció de l’abric amb pintures rupestres anomenat Cabra Feixet, als termes municipals del Perelló i Tortosa (Baix Ebre).

Amb aquest acord de delimitació, publicat al DOGC el dia 20 de febrer, es protegeix l’entorn ambiental pròxim a l’abric amb pintures rupestres al municipi del Perelló, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i inscrit a la Llista de Patrimoni Mundial per la UNESCO.

L’any 1998,  per l’elaboració de l’expedient presentat a la UNESCO, es va incloure la coordenada geogràfica de l’abric, que d’aquesta manera protegia només les pintures. No obstant això, en els darrers anys s’hi han establert nous criteris que determinen que l’art rupestre és inseparable del seu entorn paisatgístic i, per tant, un abric amb pintures rupestres s’ha de protegir dins del paisatge natural en el qual s’integra. Per aquesta raó, el Comitè de Patrimoni Mundial va sol·licitar l’anomenat Inventari Retrospectiu, en el qual es demanava una ampliació de la documentació disponible, fent especial èmfasi en disposar d’una informació mes precisa dels abrics i coves, així com l’establiment d’una entorn de protecció, que permetés una millor salvaguarda del bé i del seu entorn.

Des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia i dins del Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya, es va posar en marxa el projecte per delimitar els entorns de protecció dels jaciments amb art rupestre inclosos en la Llista de Patrimoni Mundial. Aquesta tasca implica una definició teòrica i metodològica dels criteris utilitzats per establir els entorns de protecció; un treball de camp per revisar i actualitzar les dades i, finalment, atorgar validesa legal a aquests entorns mitjançant la seva declaració.

Per tant, l’entorn es presenta com el millor instrument per garantir la pervivència dels seus múltiples valors culturals en les millors condicions possibles, per tal d’evitar que l’alteració d’aquest entorn, entès com l’espai que dona suport ambiental al bé, pugui afectar els valors, la contemplació o l’estudi de les pintures. Per això, entre d’altres aspectes, cal que en aquest àmbit es vetlli per la visualització correcta del bé i per la integració harmònica de les possibles edificacions, instal·lacions o usos que s’hi puguin establir en el futur. Es pretén assolir l’equilibri entre la necessitat de crear aquesta àrea de protecció al voltant del bé que en garanteixi suficientment la preservació, i la voluntat de no afectar més espais dels estrictament necessaris.

Es publiquen també, els criteris bàsics, que amb caràcter específic, han de regir les intervencions a la zona arqueològics declarada BCIN, destacant la prohibició d’algunes activitats que poden malmetre el bé, i per tant, la protecció total d’aquest excepcional patrimoni.

Les pintures d’aquest abric pertanyen a l’estil naturalista o llevantí. Hi destaquen les figures de cèrvids i caprins, així com la figura d’un gran arquer que sembla que té relació amb els animals que apareixen al seu costat. Es va identificar també una figura humana d’estil semiesquemàtic.

Aquest any, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia preveu dur a terme les declaracions d’entorns de protecció de les Terres de l’Ebre, el que suposarà la protecció de l’entorn ambiental de 18 conjunts d’art rupestre dels 60 totals inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial.

| Consulteu el ACORD GOV/25/2020 |

Notícia: Tània Álvarez

Període de preinscripcions 2020-2021 al Màster d’Estudis Avançats en Arqueologia (Arqueologia Analítica) de la UB

S’ha obert recentment el període de preinscripció del curs 2020-2021 al Màster d’Estudis Avançats en Arqueologia i Prehistòria de la UB, amb únicament 20 places disponibles. És l’únic màster cronològicament transversal que oferta una formació completa en ciències i analítiques aplicades a l’arqueologia i que dotarà als assistents d’una formació diferencial amb un ampli recorregut laboral i investigador.

El màster d’Estudis Avançats en Arqueologia de la Universitat de Barcelona ofereix una formació avançada en l’avantguarda dels estudis arqueològics actuals, que permetrà als alumnes tenir una aproximació a l’arqueologia des d’una perspectiva diferent, aprofitant els darrers avenços metodològics i científics de què es disposa avui dia per respondre a qüestions relacionades amb l’arqueologia.

  • Per qualsevol consulta, adreceu-vos a: master.arqueologia@ub.edu
  • Les preinscripcions es realitzen a la secretaria de la Facultat de Geografia i Història, a través d’aquesta adreça web