Les intervencions realitzades recentment dintre del Projecte de Recerca: “La Conca Mitja i Alta del Segre durant la Prehistòria”

Els treballs duts a terme durant el 2016 en el marc del Projecte Quadriennal de Recerca Arqueològica (2014-2017), amb el títol: “la Conca Mitja i Alta del Segre durant la Prehistòria”, han constat de 5 intervencions arqueològiques, tres d’elles a la conca mitja del Segre a la comarca de la Noguera: Abric del Xicotó i Cova del Parco (Alòs de Balaguer) i  Cova del Forat de l’Espluga Negra (Vilanova de Meià) i dues intervencions a la conca alta del Segre, a la comarca de Cerdanya: Montlleó (Prats i Sansor) i Tutes de Menús (Béixec, Montellà i Martinet).

El projecte, adscrit al Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona, compta amb el Dr. Xavier Mangado com a investigador principal, i està aprovat pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia amb un pressupost de 24.463,86€.

La voluntat del projecte quadriennal és aprofundir en el coneixement que sobre el curs mitjà i alt del Segre tenim, pel que fa a l’ocupació del territori i usos del mateix durant la Prehistòria.  A partir d’uns jaciments emblemàtics del Paleolític superior català com són Cova del Parco i Montlleó, en els quals es treballa des de fa anys i que delimiten la zona d’estudi al sud i al nord respectivament, s’ha bastit un projecte que inclou diverses tipologies de jaciments tant per la seva ubicació: cova, abric, aire lliure, com per la seva funcionalitat: hàbitat, sepulcral, taller, etc, amb el propòsit d’ampliar el marc temporal d’anàlisi a cronologies del Neolític i posteriors.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Els resultats del projecte s’assoleixen progressivament a mesura que s’hi excava: s’obtenen i es fan les anàlisis dels vestigis obtinguts: lítics, faunístics, antropològics, etc.  L’objectiu principal, un cop acabat el projecte, és haver augmentat el coneixement sobre els usos d’aquest territori de la Catalunya de Ponent durant la Prehistòria, aprofundir el coneixement sobre el rol del riu Segre pel que fa als contactes i intercanvis de materials i idees des del Paleolític superior fins al Bronze final, i sol·licitar la continuïtat del mateix amb d’altres jaciments que permetin als investigadors completar les dades obtingudes.

En el projecte hi participen una vintena d’investigadors, fonamentalment del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona, conjuntament amb investigadors d’altres institucions com: La Universitat de Burdeus-Montaigne i el CNRS (França), La Universitat de Santiago de Compostela i la Universitat de Basel (Suïssa), o el Museu Cerdà de Puigcerdà. Aquest projecte no seria possible sense el suport econòmic del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya i sense el suport logístic i en algun cas econòmic dels Ajuntaments implicats: Alòs de Balaguer, Vilanova de Meià, Prats i Sansor, Béixec- Martinet i Montellà.

| Vegeu el resum de les intervencions en pdf |

Primera campanya d’excavacions arqueològiques al Castell i Monestir Santjoanista d’Alguaire (el Segrià)

Durant aquest mes de setembre s’ha dut a terme una primera campanya d’excavació arqueològica al jaciment del castell i monestir Santjoanista d’Alguaire. Els treballs s’emmarquen en el conveni de col·laboració establert entre la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de la població per al desenvolupament d’un projecte de recerca històrico-arqueològica que, durant els propers anys, té com a objectiu conèixer i estudiar la rica seqüència històrica del lloc.

El penyal de la Serra del Convent (387 m), on se situa el jaciment, és d’un gran interès arqueològic, no només perquè des del seu emplaçament domina la vila i gaudeix d’una posició de control estratègic sobre la plana del Segrià, sinó també per l’interès dels vestigis d’època medieval i moderna que s’hi localitzen. El jaciment té una extensió de 4,6 ha i conserva la línia de muralla del recinte fortificat medieval, possiblement islàmic, que a meitat del segle XII passà a mans cristianes. D’un segle més tard data la fundació d’un monestir femení de l’orde de Sant Joan de Jerusalem, la comunitat del qual va perdurar fins a final del segle XVII. D’acord amb els gravats realitzats per l’enginyer francès Beaulieu en aquesta mateixa centúria, així com amb les fotografies aèries de meitat del segle XX, les estructures del castell medieval i el monestir santjoanista foren integrats en el baluard fortificat construït en aquest espai durant la Guerra dels Segadors.

La primera campanya d’excavació ha permès documentar els vestigis constructius del baluard del segle XVII, i ha posat en evidència l’existència d’una estructura en forma d’absis que podria correspondre’s a l’església del monestir. D’igual manera, s’ha realitzat un sondeig arqueològic en una de les torres de la muralla medieval, amb l’objectiu de conèixer-ne la seva estructura. Des del punt de vista de la documentació i estudi del registre arqueològic, el projecte aposta per l’aplicació de les noves tecnologies, amb l’ús de Sistemes d’Informació Geogràfica (GIS) i tècniques de fotogrametria digital.

Els treballs d’excavació arqueològica compten amb la participació d’estudiants del Grau d’Arqueologia i s’emmarquen dins del projecte: “Paisatges espirituals. Una aproximació espacial a les transformacions de la religiositat femenina medieval als regnes peninsulars durant l’Edat Mitjana (HAR2014-52198-P)”.

Font: Walter Alegria, Marta Sancho i Maria Soler

Inauguració de l’exposició: “El vi grec. De l’antiguitat als cellers catalans actuals”, al MAC-Barcelona

el-vi-grec-cartell_mediumEl proper dijous 29 de setembre a les 19,00 hores tindrà lloc, al Museu d’Arqueologia de Catalunya – Barcelona (Pg. de Santa Madrona, 39-41, Barcelona), la inauguració de l’exposició temporal: “El vi grec. De l’antiguitat als cellers catalans actuals”, que romandrà oberta fins al 29 de gener de 2017.

Aquesta és una producció del Museu d’Arqueologia de Catalunya que, dins de la seva missió de difondre el patrimoni arqueològic de Catalunya, proposa una exposició sobre l’elaboració, el comerç i el consum del vi en la societat grega d’època antiga a través dels materials arqueològics que ens han arribat del nostre passat. D’altra banda, la mostra pretèn establir els paral·lelismes i diferències existents entre la cultura del vi de la societat antiga i la cultura del vi de la nostra societat del segle XXI.

| Invitació |

| Per a més informació cliqueu aquí |

Cursos Monogràfics de Civilització Egípcia 2016 – 2017

cursos-monografics-sceLa Societat Catalana d’Egiptologia, entitat col·laboradora de la Universitat de Barcelona, organitza en col·laboració amb l’Institut del Pròxim Orient Antic un seguit de monogràfics adreçats al públic interessat en conèixer en profunditat el món faraònic. Art, història, religió, vida quotidiana i altres seran les temàtiques que s’aniran tractant en els cursos, que seran impartits per reconeguts especialistes en aquests camps.

La conferència inaugural: “Berenike: un port greco-romà al desert del Mar Roig”, tindrà lloc el 15 de novembre de 2016 a càrrec del Dr. Joan Ollé Guzmán.

L’assistència continuada als cursos dóna dret al Diploma de Civilització Egípcia

Al llarg del curs 2016-2017, la Societat Catalana d’Egiptologia té previst organitzar diverses activitats d’interès egiptològic, de les quals s’anirà informant a mida que es concretin.

Lloc i hora: Universitat de Barcelona (plaça Universitat), els dimarts a les 20,00 hores

| Descarregueu el quadríptic amb el programa dels cursos monogràfics 2016-2017 i altres activitats de la SCE en pdf |

Resultats de la recent campanya d’excavacions al Tossal de Baltarga (Bellver de Cerdanya, Cerdanya)

Durant la darrera setmana d’agost i la primera de setembre d’enguany, es dugué a terme una nova campanya d’intervencions arqueològiques al jaciment del Tossal de Baltarga (Bellver de Cerdanya, Cerdanya) sota la direcció de l’arqueòleg Joan Oller Guzmán (UAB-Arqueòlegs.cat) i emmarcat en el projecte PATCA (Paisatge i Territori a la Cerdanya Antiga), dirigit per Oriol Olesti Vila (UAB).

Es tracta d’un assentament situat en un turó de clara importància estratègica que controlava directament l’accés a la plana cerdana i, a la vegada, el pas del riu Segre per l’estret d’Isòvol. Amb dues fases d’ocupació, la ibero-ceretana (ss. IV – III ane.) implica l’existència d’un petit assentament de control i guaita del territori, composat per diversos hàbitats dispersos, juntament a algun edifici singular. Per la fase republicana (s. II – segona meitat segle I ane.), es dóna una remodelació de l’assentament, el qual mantindrà la seva funcionalitat com a punt de control del territori, però afegint un component militar amb la creació d’una torre quadrada al voltant de la qual es reparteixen diferents hàbitats i edificis singulars. Tant el tipus d’assentament, com els materials recuperats fan pensar en l’existència d’una petita guarnició romana en aquest punt.

L’objectiu primordial la campanya d’aquest estiu era documentar noves zones amb potencialitat arqueològica a l’assentament. És per això que s’obrí un nou sector a la part superior del tossal, a la zona on es concentraven les estructures arqueològiques. A la vegada, es realitzaren diferents sondejos, amb mitjans mecànics, per tota la zona del coll del tossal, àrea a on els aficionats locals havien indicat la recuperació d’abundants materials d’època antiga. Davant d’aquestes dades, es realitzaren un total de quinze sondejos, els quals resultaren plenament negatius. Per tant, semblaria que l’assentament antic se situaria exclusivament a la zona elevada del tossal i que els materials recuperats al coll serien elements rodats des d’aquesta part superior.Read More »

Presentació del número 12 de la revista Quarhis

portada_quarhis_12El dia 29 de setembre a les 19,00 hores tindrà lloc la la presentació del darrer número, el 12, de la revista Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona – QUARHIS, la publicació anual editada pel Museu d’Història de Barcelona, que recull les recerques arqueològiques dutes a terme a la ciutat de Barcelona.

L’acte comptarà amb la participació de la professor Alberto León de la Universitat de Còrdova, que pronunciarà la conferencia de presentació amb el títol: “Maneras de vivir, formas de construir. Tècnicas constructivas en el sur de la península ibèrica entre Roma y el Islam”.

Lloc: Sala Martí l’Humà del MUHBA, Plaça del Rei, s/n, Barcelona

| Descarregueu la invitació clicant aquí |

III Congrés d’Arqueologia i Món Antic 2016, Tarraco Biennal

tarraco-biennalCom ja us varem anunciar, del 16 al 19 de novembre de 2016 se celebrarà a Tarragona el III Congrés d’Arqueologia i Món Antic 2016, Tarraco Biennal. L’edició d’enguany, sota el títol: “La glòria del Circ. Curses de carros i competicions circenses”, girarà a l’entorn dels circs romans. En aquesta edició es commemora la figura del desaparegut arqueòleg Xavier Dupré i Raventós.

L’organització del congrés ha destacat que en aquest 3r Congrés es vol promocionar el debat. Per aquest motiu s’ha decidit canviar l’esquema tradicional de ponències i comunicacions que s’havia seguit fins ara, incorporant la figura del relator. Cada ponència estarà a càrrec d’un ponent-relator que exposarà l’estat de la qüestió del tema que li ha estat encomanat per l’organització. També serà l’encarregat de generar el debat, en companyia dels comunicants i resta de congressistes, fent un resum de les comunicacions presentades entorn del tema.

| Per descarregar el tríptic amb el programa cliqueu aquí |

Els resultats de la segona campanya d’excavacions a Sidillà (Foixà, Baix Empordà) desvetllen l’origen romà del poblat

Sidillà
Treballs de la recent campanya d’excavacions al jaciment de Sidillà. Fotografia: N. Olivé

La segona campanya d’excavacions i prospeccions realitzades recentment al conjunt arqueològic de Sidillà (Foixà, Baix Empordà) per l’equip de Recerca Arqueològica i Arqueomètrica de la Universitat de Barcelona liderat per Gisela Ripoll, que s’han centrat aquest any en el poblat i al voltant de l’església, han aparegut evidències de l’origen romà del jaciment.

A la campanya d’enguany, finalitzada el passat 11 de setembre, s’hi ha trobat estructures anteriors a l’antic poblat i a l’església preromànica de Sant Romà de les Arenes que probablement corresponen a una vil·la romana, el propietari de la qual, de nom “Cidilianus”, hauria estat l’origen del topònim de la població. Entre els indicis apareguts hi ha diversos fragments de materials del segle IV dC i les restes d’una tomba monumental que va quedar parcialment tallada pels murs del temple medieval durant la seva construcció.

A més, a la recent campanya s’han finalitzat les excavacions de la necròpoli de la façana oest de l’església, on s’hi ha trobat un gran nombre d’enterraments que les recents datacions radiocarbòniques situen entre 1020 i 1030.

Les excavacions del poblat de Sidillà formen part d’un projecte de recerca quadriennal: “Ecclesiae, coemeteria et loci (saec. VIII-XI). Sancti Cirici de Colera, Sidilianum, Olerdola / Esglésies cementiris i hàbitats”, subvencionat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Amplieu la informació a l’article de premsa publicat al Punt Avui:
| Publicació online|
| En pdf part1  part2 |

Disponible online a Guia del jaciment ibèric de la Font de la Canya (Avinyonet del Penedès)

guia-arqueologica-font-de-la-canyaDes del passat dimarts 20 de setembre està disponible online la versió en digital, oberta i gratuïta de la guia de la Font de la Canya: “Guia Arqueològica. Jaciment Ibèric de la Font de la Canya, Avinyonet del Penedès. Un centre de mercaderies  a la Cossetània ibèrica origen de la vinya”. Aquesta publicació és fruit d’un projecte de col·laboració entre l’Ajuntament d’Avinyonet del Penedès, l’Institut d’Estudis Penedesencs, la Fundació Mútua Catalana i la Font de la Canya.

Resum: La Font de la Canya va ser un centre de mercaderies de l’època dels ibers, habitat entre els segles VII-I aC, situat al bell mig del Penedès. L’emmagatzematge i distribució de cereals, base de l’agricultura i de l’alimentació de l’època va ser l’activitat principal a la Font de la Canya. Ho demostren l’excavació arqueològica de centenars de sitges o dipòsits de cereals, així com diversos espais de treballs destinats a la gestió de cereals i altres mercaderies. Els materials arqueològics recuperats, rics i sovint excepcionals, ens informen sobre l’economia dels ibers i els intercanvis comercials amb diferents cultures del mediterrani, com la fenícia, la grega, la cartaginesa i la romana. Això li confereix un caràcter cosmopolita, transformador i comercial. Les excavacions arqueològiques han identificat nombroses dades relacionades amb els inicis de la vinya i el vi al territori, que es remunten al segle VII aC i s’associen amb els intercanvis comercials amb els fenicis.

El jaciment protohistòric de la Font de la Canya és un jaciment emblemàtic de la recerca arqueològica del Penedès i de Catalunya. Amb una seqüència de 15 anys de campanyes d’excavacions consecutives (1999-2014), ha proporcionat un volum de dades excepcional, en qualitat i quantitat, les quals, sens dubte, representen una aportació cabdal al coneixement de la primera edat del ferro i l’època ibèrica al nostre país.

| Descarregueu la Guia de la Font de la Canya clicant aquí|

Presentació del núm. 56 de la revista Empúries, al MAC-Barcelona

revista-empuries-56_mediumEl proper dijous 22 de setembre a les 19,00 hores tindrà lloc al Museu d’Arqueologia de Catalunya – Barcelona (Pg. de Santa Madrona, 39-41,Barcelona) la presentació del número 56 de la revista Empúries, que anirà a càrrec de Marta Santos, directora del MAC Empúries, i el Dr. Adolfo Domínguez Monedero, UAM.

Empúries, (fins a l’any 1983 el títol  n’era Ampurias), és una revista bianual que publica, des de l’any 1939, treballs científics de recerca generals sobre el món clàssic i l’antiguitat tardana de Catalunya i de la Mediterrània occidental fins l’alta edat mitjana. La revista desenvolupa una secció de tema monogràfic, amb articles de profunditat, tipus assaig o de síntesi; una d’estudis de tema lliure analítics o concrets, i una secció amb ressenyes bibliogràfiques.

| Per a més informació cliqueu aquí |