Presentació dels gravats rupestres trobats a la cova de la Font Major (l’Espluga de Francolí)

El passat divendres 7 de febrer es van presentar als mitjans els darrers descobriments que s’han produït a la cova de la Font Major, a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà): més d’un centenar de gravats amb representacions d’art rupestre parietal figuratiu i abstracte, que daten d’uns 15.000 anys d’antiguitat i constitueixen el primer santuari paleolític català.

La presentació va estar a càrrec de la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga; l’alcalde de l’Espluga de Francolí, Josep M. Vidal; de Robert Sala, director de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), i de Josep Maria Vergès, director del projecte de recerca sobre la Cova de la Font Major i autor de la troballa.

Aquesta excepcional troballa, localitzada per l’investigador de l’IPHES Josep Maria Vergès en el marc d’una campanya d’excavació arqueològica el 30 d’octubre del 2019, marca una fita en la història de l’arqueologia catalana ja que tots els conjunts d’art rupestre catalans d’aquestes característiques coneguts fins a la data són d’època post paleolítica, uns milers d’anys més recents.

El conjunt d’art rupestre descobert a les parets de la cova de la Font Major, es compon de més d’un centenar de motius, entre símbols abstractes (signes) i representacions d’animals, principalment cérvoles, cavalls i bous, tots ells realitzats mitjançant la tècnica del gravat.

Arran de la descoberta, un equip format per tècnics especialitzats del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i investigadors de l’IPHES, amb el suport de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, han estat els encarregats de  documentar aquest santuari mitjançant tecnologia 3D. Aquests treballs permetran realitzar un acurat estudi científic amb les tècniques d’anàlisi més avançades, i també donarà abundant material per crear un nou discurs museogràfic entorn d’aquesta troballa.

La dèbil consistència del suport d’aquests gravats, realitzats sobre una capa de llims arenosos bastant tous (inclosa dins dels conglomerats en els quals es va formar la cavitat), fa que siguin molt vulnerables i es podrien arribar a malmetre o fins i tot esborrar amb el mínim contacte, per això és important remarcar que la tècnica 3D, que es duu a terme sense contacte directe amb les parets, és aspecte crucial de cara a la conservació.

Els treballs arqueològics i de recerca a la cova de la Font Major estan inclosos dins del projecte quadriennal en matèria d’arqueologia del Departament de Cultura “Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona”, dirigit per l’IPHES.


Més informació: http://www.covesdelespluga.info

Recull bibliogràfic d'arqueologia i paleontologia, desembre 2019 – gener 2020

imatge recull biblJa teniu disponible el núm. 74, corresponent als mesos de desembre de 2019 i gener de 2020, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

El recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que posteriorment són dipositats a la biblioteca de la Direcció General  del Patrimoni Cultural, ubicada a la primera planta del palau Moja, o al mateix Servei.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions i els enllaços als butlletins anteriors, al catàleg de la Biblioteca i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

Publicació de la revista Tribuna d’Arqueologia 2016-2017

Primeres pàgines i sumari

Presentació del volum p. 7
Maria Teresa Miró i Alaix, Cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Dels neandertals a les primeres societats camperoles: un recorregut pel poblament prehistòric dels Aspres de la Noguera (Lleida)  p. 11
Rafael Mora, Jorge Martínez-Moreno,a Miquel Roy, Aníbal Nevado, Paloma González-Marcén, Xavier Roda, Susana Vega, Jezabel Pizarro i Alfonso Benito-Calvo

Estratègies de recol·lecció de plantes i paleoambients durant la Middle Stone Age a Pinnacle Point (costa sud de Sud-àfrica): les anàlisis de fitòlits p. 29
Irene Esteban, Rosa María Albert, Dan Cabanes i Curtis W. Marean

Resultats preliminars de les intervencions de prospecció i excavació arqueològica al fossat del Puig de Sant Andreu (Ullastret, Baix Empordà)  p. 52
Ferran Codina, Ekhine Garcia-Garcia, Gabriel de Prado i Roger Sala

El Centre d’Estudis Lacetans fa 20 anys. Una entitat dedicada a la recerca arqueològica a l’entorn del Solsonés  p. 63
Jordi Morer de Llorens, David Asensio Vilaró, Ramon Cardona Colell, Josep Pou Vallès, Francisco José Cantero Rodríguez, Laia Castillo Cerezuela, Cristina Garcia Dalmau, Rafel Jornet Niella, Borja Gil Limón, Jordi Herms Fiol, Marta Merino Pérez, Mireia Pinto Monte i Laro Sanchez Bonvehí

Assentaments rurals i espais agraris al Baix Ebre i la ciutat de Tortosa en època andalusina i després de la conquesta catalana (segles X-XIII)  p. 84
Helena Kirchner i Antoni Virgili

Les restes humanes gravetianes de Mollet III. Identificació i descoberta de les restes d’Homo sapiens més antigues de Catalunya  p. 103
Isaac Rufí, Neus Coromina, Joaquim Soler, Alba Solés i Bibiana Agustí

El poblat ibèric del Puig del Castell de Samalús (Cànoves i Samalús, Vallès Oriental). Balanç dels primers cinc anys de recerca (2011-2016)  p. 117
Marc Guàrdia i Llorens

El fortí romà de Monteró I i la militarització del paisatge durant el primer segle de presència romana al nord-est de la Citerior  p. 141
Jordi Principal, Pilar Camañes, Carles Padrós i Aïda Moreno

El sireni del Mas Vilageliu (Tona, comarca d’Osona)  p. 162
Jordi Balaguer i David M. Alba

Les intervencions arqueològiques realitzades al camp de futbol de Cardona (Bages): el jaciment del Campet de la Sal  p. 171
Ainhoa Pancorbo Picó, Albert Martín Menéndez i Andreu Galera Pedrosa

La primera explotació de coure a Catalunya. Dades arqueològiques i arqueomètriques de la Mina de la Turquesa (Cornudella de Montsant, Priorat)  p. 198
Ignacio Soriano, Selina Delgado-Raack, Núria Rafel, Mark A. Hunt Ortiz, Ignacio Montero, Aleu Andreazini i Sabaté, i Joan Carles Melgarejo i Draper

El poblat neolític de Ca l’Estrada-2 (Canovelles, Vallès Oriental)  p. 217
Jordi Roig, Joan M. Coll, Josep A. Molina i Rocío Gómez

La terrisseria ibérica de les Hortes de Cal Pons (Pontons, Alt Penedès). Un centre productor de ceràmica ibèrica. Segles IV-III aC  p. 240
Ramon Cardona i Colell, David Asensio Vilaró, Rafel Jornet i Niella, Jordi Herms i Fiol, Jordi Morer de Llorens i Josep Pou Vallès

Els refugis antiaeris de Barcelona. El Servei d’Arqueologia de Barcelona i la unitat de subsol de la policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra (PG-ME)  p. 273
Xavier Maese i Lluís Vivancos Solís

El projecte Capçanes, de la documentació a la recuperació de la lectura de l’art rupestre  p. 292
Josep Castells i Eudald Guillamet

L’Aubert: una explotació agropecuària de l’Alta Edat Mitjana a la Vall d’en Bas (segles VI-X)  p. 315
Christian Folch Iglesias, Jordi Gibert Rebull i Ramon Martí Castelló

Les intervencions arqueològiques d’urgència al territori de Catalunya durant el 2016  p. 334
Josep Manuel Espejo i Francesc X. Florensa

Recull bibliogràfic d'arqueologia i paleontologia, novembre 2019

imatge recull biblJa teniu disponible el núm. 73, corresponent al mes de novembre de 2019, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

El recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que posteriorment són dipositats a la biblioteca de la Direcció General  del Patrimoni Cultural, ubicada a la primera planta del palau Moja, o al mateix Servei.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions i els enllaços als butlletins anteriors, al catàleg de la Biblioteca i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

Declarat l’entorn de protecció d’abrics amb pintures rupestres a Tivissa (Ribera d’Ebre): les coves del Cingle, del Pi i del Ramat

El passat 19 de novembre el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar la delimitació de l’entorn de protecció dels abrics amb pintures rupestres anomenats Cova del Cingle, Cova del Pi i Cova del Ramat, al terme municipal de Tivissa (Ribera d’Ebre).

Amb aquest acord de delimitació, publicat al DOGC el dia 21 de novembre, es protegeix l’entorn ambiental pròxim a tres abrics amb pintures rupestres al municipi de Tivissa, declarats Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial per la UNESCO.

L’any 1998 per l’elaboració de l’expedient presentat a la UNESCO, només es va incloure la coordenada geogràfica de l’abric, protegint d’aquesta manera només les pintures. No obstant això, en els darrers anys s’han establert nous criteris que determinen que l’art rupestre és inseparable del seu entorn paisatgístic i que un abric amb pintures rupestres s’ha de protegir dins del paisatge natural en el qual s’integra. Per aquesta raó, el Comitè de Patrimoni Mundial va sol·licitar l’anomenat Inventari Retrospectiu, en el qual es demanava una ampliació de la documentació disponible, fent especial èmfasi en disposar d’una major precisió dels abrics i coves, així com l’establiment d’un entorn de protecció, que permetés una millor salvaguarda del bé i del seu entorn.

Des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia i dins del Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya, es va posar en marxa el projecte per delimitar els entorns de protecció dels jaciments amb art rupestre inclosos en la Llista de Patrimoni Mundial. Aquesta tasca implica una definició teòrica i metodològica dels criteris utilitzats per establir els entorns de protecció; un treball de camp per revisar i actualitzar les dades, i finalment, atorgar validesa legal a aquests entorns mitjançant la seva declaració.

La declaració de l’entorn de protecció dels abrics amb pintures rupestres anomenats Cova del Cingle, Cova del Pi i Cova del Ramat, és el primer dels 38 entorns que hi ha projectats per a la protecció de les pintures rupestres inscrites a la Llista de Patrimoni Mundial, que el Servei anirà tramitant a partir d’ara.

Per tant, l’entorn es presenta com el millor instrument per garantir la pervivència dels seus múltiples valors culturals en les millors condicions possibles, per tal d’evitar que l’alteració d’aquest entorn, entès com l’espai que dona suport ambiental al bé, pugui afectar els valors, la contemplació o l’estudi de les pintures. Per això, entre d’altres aspectes, cal que en aquest àmbit es vetlli per la visualització correcta del bé i per la integració harmònica de les possibles edificacions, instal·lacions o usos que s’hi puguin establir en el futur. Es pretén assolir l’equilibri entre la necessitat de crear aquesta àrea de protecció al voltant del bé que en garanteixi suficientment la preservació, i la voluntat de no afectar més espais dels estrictament necessaris. Es publiquen també, per primera vegada en un jaciment amb pintures rupestres, els criteris bàsics, que amb caràcter específic, han de regir les intervencions a la zona arqueològics declarada BCIN, destacant la prohibició d’algunes activitats que poden malmetre el bé, i per tant, la protecció total d’aquest excepcional patrimoni.

Tàrraco Biennal. Actes del 4t Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic

El proper dia 27 de novembre a les 19,00 hores, es farà la presentació del llibre “Tàrraco Biennal. Actes del 4t Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic / VII Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica. El Cristianisme en l’antiguitat tardana. Noves perspectives”.

Aquest acte tindrà lloc a la Sala d’Actes del Museu Bíblic Tarraconense (Carrer de les Coques, 1-C, Tarragona).

| Descarregueu la invitació clicant aquí |

“Hem trobat l’últim collaret dels Neandertals a la Cova Foradada”?

Conferència a càrrec dels investigadors Antonio Rodríguez-Hidalgo  i  Artur Cebrià, el 16 de novembre al Centre Cívic Cinema Iris (C/Vilamar, 21) de Calafell  a les 18.30h. Entrada lliure.

La conferència versarà sobre la troballa excepcional, a la Cova Foradada (Calafell) d’una falange d’àliga amb marques de tall no utilitàries que aporta noves dades al coneixement del pensament simbòlic dels neandertals.

Aquesta descoberta ha estat publicada a la revista d’impacte Science Advances del novembre de 2019.

Recull bibliogràfic d’arqueologia i paleontologia, octubre 2019

imatge recull biblJa teniu disponible el núm. 72, corresponent al mes d’octubre de 2019, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

El recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que posteriorment són dipositats a la biblioteca de la Direcció General  del Patrimoni Cultural, ubicada a la primera planta del palau Moja, o al mateix Servei.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions i els enllaços als butlletins anteriors, al catàleg de la Biblioteca i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

Recull bibliogràfic d’arqueologia i paleontologia, agost-setembre 2019

imatge recull biblJa teniu disponible el núm. 71, corresponent als mesos d’agost i setembre de 2019, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

El recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que posteriorment són dipositats a la biblioteca del de la Direcció General  del Patrimoni Cultural, ubicada a la primera planta del palau Moja, o al mateix Servei.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions i els enllaços als butlletins anteriors, al catàleg de la Biblioteca i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

La nova temporada del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020

Us presentem el programa de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020, que començarà el proper dia 23 de d’octubre, amb 17 conferències programades fins al pròxim mes de juny. Com sempre, les sessions es faran amb periodicitat quinzenal, a la sala d’actes del Palau Marc, els dimecres a les 19,00 hores. I com ja és habitual, les conferències s’emetran en streaming i els vídeos n’estaran disponibles en aquesta web a partir de l’endemà de cada xerrada.

En aquesta primera sessió de la temporada, després de la presentació del nou cicle de la Tribuna d’Arqueologia a càrrec de la directora general del Patrimoni Cultural, Elsa Ibar, començarà la primera de les conferències del cicle 2019-2020: “Entorns de protecció de les pintures rupestres de Catalunya: propostes de delimitació i tramitació legal”, a càrrec de Tània Álvarez i Laura Fernández, i moderada per Maite Miró.

| Descarregueu el programa en PDF |