Declarat bé cultural d’interès nacional el jaciment ibèric de Ca n’Oliver (Cerdanyola del Vallès)

Ahir es va aprovar per Acord de Govern la declaració de bé cultural d’interès nacional-BCIN, en la categoria de zona arqueològica, el jaciment ibèric de Ca n’Oliver (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental).

El poblat ibèric de Ca n’Oliver, situat al turó de Ca n’Oliver, dins del Parc Natural de Collserola, és un enclavament rellevant de l’antic territori de la Laietània i del món ibèric català. La cronologia d’aquest assentament (s. VI a I aC) abasta la gènesi de l’època ibèrica (s. VI aC) i tota la pervivència fins a la seva extinció dins del procés de la romanització (s. I aC). Un darrer assentament d’època alt-medieval (s. VIII-XI dC) tanca l’ocupació d’aquest turó en el passat.

L’estratègica ubicació geogràfica del poblat, en un nus de comunicacions, domina un territori fèrtil de gran potencialitat agrícola i ramadera. A més, està dotat d’estructures defensives complexes: un mur de tanca, torres i fossats articulats, dues portes amb poternes laterals i, en un cas, protegida per un avant-mur, la qual cosa  fa pensar que va constituir un nucli vertebrador d’un ampli territori i centre de captació i redistribució de la producció.

Al poblat de Ca n’Oliver s’ha documentat per primera vegada el ritual d‘inhumacions infantils i els testimonis d’escultures ibèriques zoomorfes més septentrionals, aquestes possiblement procedents d’algun monument funerari. La troballa d’aquests elements planteja la presència d’elits socials i la possibilitat que es tracti d’un assentament aristocràtic. Els fragments escultòrics i una estela gravada apunten a l’existència d’una necròpolis en algun indret proper que encara no s’ha localitzat.

El jaciment ibèric de Ca n’Oliver és un espai patrimonial de primera magnitud per a la recerca, amb indiscutibles valors arqueològics, històrics, arquitectònics i culturals que il·lustren abastament aquest enclavament ibèric i faciliten la comprensió del conjunt del món ibèric en el context històric del Mediterrani occidental. Mostra l’origen i l’evolució de l‘urbanisme en el marc de la Laietània. En el museu s’exposen més de 500 objectes trobats a les excavacions arqueològiques, i al poblat es poden veure més de 7.000 m2 de restes recuperades així com tres habitatges reconstruïts. La qualitat, significació i diacronia de les dades permeten entendre el curs de la vida quotidiana i cultual del poblat i tenir una visió força completa de la societat i dels esdeveniments viscuts al llarg de la seva ocupació.

| Per accedir a la declaració ciqueu aquí |

Presentació al conseller de Cultura de la museïtzació i la restauració de les pintures rupestres de Capçanes

Escena de la Vall II, coneguda com “La matança”, del conjunt de pintures rupestres de Capçanes
Escena de la Vall II, coneguda com “la Matança”, del conjunt de pintures rupestres de Capçanes. Fotografia: Josep Castells

Divendres passat, 17 de febrer, el Conseller de Cultura Santi Vila va visitar, acompanyat dels responsables de la DG d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni i del Servei d’Arqueologia i Paleontologia, el municipi de Capçanes (Priorat) per conèixer el projecte de recuperació i documentació del conjunt de pintures rupestres de Capçanes.

Les intervencions a aquest singular conjunt, amb la concentració de pintures rupestres més gran de Catalunya, han estat promogudes pel Departament de Cultura amb la col·laboració de l’Ajuntament de Capçanes, i s’han realitzat en els darrers mesos, amb l’objectiu protegir, conservar i difondre els 9 conjunts de pintures rupestres, que es coneixen des de l’any 2007. El projecte ha permès recuperar la lectura de les figures i documentar-ne de noves.

Entre les actuacions destaca la recuperació, l’any 2016, del toro de Parellada III, la figura animal més gran documentada a Catalunya, que mesura més de 50 cm, i de l’escena de la Vall II, coneguda com “La matança”. Els treballs realitzats han permès recuperar la lectura de les figures que anteriorment no s’apreciaven bé, la documentació de 6 nous arquers, i una nova explicació de l’escena pintada. També s’ha recuperat i consolidat un gran cérvol i una figura humana de l’Abric de la Vall I.

Us recordem que dintre del cicle de la Tribuna d’enguany hem programat, pel 31 de maig, la xerrada: “El projecte Capçanes, de la documentació a la recuperació de la lectura de l’art rupestre”, on Josep Castells, responsable del projecte i Eudald Guillamet, restaurador de les pintures, explicaran tots els detalls d’aquesta intervenció.

| Per a més informació cliqueu aquí |

Actes de les I Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre

Portada de la publicació de les actes de les I Jornades d’arqueologia de les Terres de l’EbreEl Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha editat en dos volums les Actes de les I Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre, celebrades en maig de 2016, on s’exposaven els resultats de les intervencions arqueològiques dels darrers anys a les Terres de l’Ebre.

Els volums recullen les 81 comunicacions que els investigadors van exposar al llarg del 6 i 7 de maig de 2016 al Palau Oliver de Boteller de Tortosa, seu dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre. També s’inclouen sota l’epígraf de Resums 78 fitxes d’altres intervencions que, per la seva naturalesa, no es van presentar com a comunicacions, però que contenen treballs de gran rellevància, com intervencions de control i seguiment arqueològic en obra pública i privada, on també destaquen les intervencions realitzades sobre el patrimoni de la Guerra Civil.

Les I Jornades d’arqueologia de les Terres de l’Ebre són una iniciativa dels Serveis Territorials del Departament de  Cultura a les Terres de l’Ebre i del Servei d’Arqueologia i Paleontologia que han comptat amb el suport científic i d’organització del  Museu de les Terres de l’Ebre i la Universitat Rovira i Virgili, així com la col·laboració de la Diputació de Tarragona i l’Institut de Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre, del Departament de Territori i Sostenibilitat.

El motiu de les Jornades naix de la necessitat d’una recapitulació del fruit de les intervencions arqueològiques preventives, d’urgència i dels projectes de recerca que s’hi han dut a terme al llarg dels darrers deu anys, atès que des de 1999 no s’havia fet cap trobada semblant a les Terres de l’Ebre i era oportú organitzar un espai de treball i divulgació de la tasca que realitzen els investigadors i professionals de l’Arqueologia, les institucions i entitats de les Terres de l’Ebre en l’àmbit del patrimoni cultural.

| Podeu consultar i descarregar la publicació en pdf clicant aquí |

Obituari: Mor Frederic-Pau Verrié

Obituari: Mor Frederic-Pau Verrié
Frederic-Pau Verrié i Faget. Fotografia: Ricard Cugat

El passat dissabte 11 de febrer va morir a Barcelona, l’historiador Frederic-Pau Verrié i Faget (Girona, 1920-2017), gran especialista en pintura gòtica catalana, arqueòleg i editor. Va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi en 2001. En la seva trajectòria personal destaca el seu compromís en la seva lluita antifranquista.

Va estudiar a l’Escola Massana i es va llicenciar a la Universitat de Barcelona. En 1946 va obtenir una plaça d’arxiver a l’Institut Municipal d’Història. Havia viscut la Guerra Civil i la desaparició de la Universitat de la República. Va ser un dels fundadors de la revista Ariel, una de les publicacions que reivindicaven la recuperació del català com a llengua de cultura. El 1953 va ser processat i repressaliat  per activitats polítiques.

En els períodes de 1970-972 i de 1980-1985 va ser director del Museu d’Història de Barcelona. Va dirigir l’excavació del primitiu baptisteri cristià de Barcelona i va ser un dels impulsors del projecte de la renovació del subsòl arqueològic i la recuperació de l’espai sota les voltes del Tinell. Com a director del museu, va redactar el projecte de reforma i ampliació del museu de 1982.

En la seva faceta d’editor va publicar títols tan destacats com les ”Elegies de Bierville’ de Carles Riba i ‘La pell de brau’ de Salvador Espriu.

Recull bibliogràfic, gener 2017

pPortada recull bibliogràfic 45Ja teniu disponible el núm. 45, corresponent al mes de gener de 2017, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, o al mateix Servei.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions i els enllaços als butlletins anteriors, al catàleg de la Biblioteca i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

Recull bibliogràfic, desembre 2016

recull_des_16Ja teniu disponible el núm. 44, corresponent al mes de desembre de 2016, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, o al mateix Servei.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions i els enllaços als butlletins anteriors, al catàleg de la Biblioteca i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

Conferència i jornada de portes obertes del projecte arqueològic al Planot de la Timba de Sta. Bàrbara (Castellet i la Gornal)

El proper dijous 15 de desembre tindrà lloc una conferència i jornada de portes obertes al jaciment del Planot de la Timba de Sta. Bàrbara per presentar els resultats de la primera intervenció arqueològica i el projecte de recerca per als propers anys.

L’acte s’iniciarà a les 10,30h a la seu de la Fundació Abertis a Castellet (Castellet i la Gornal) amb la presentació i rebuda institucional. A continuació, tindrà lloc la conferència: “La Timba de Sta. Bàrbara, a la recerca del vi fenici a la vall del riu Foix”, a càrrec de Dani López i Sergi Jiménez, directors de les excavacions arqueològiques de la Universitat de Barcelona, que presentaran els resultats d’aquesta primera intervenció arqueològica, així com el projecte per als propers anys que ha posat en col·laboració tant a l’equip científic com a les institucions locals i territorials.

Un cop finalitzada la conferència les 12,00 s’oferirà una copa de cava i es podrà visitar el jaciment arqueològic acompanyats de l’equip científic que hi treballa, per la qual cosa es recomana portar calçat còmode, ja que el jaciment està situat en un bosc de pins del Parc Natural del Foix.

| Per a més informació, descarregeuu la nota de premsa en pdf |

Acte del dipòsit definitiu de la Icnita de Puigventós, d’Olesa de Montserrat

Hiporelleu de l'emprempta del peu de rèptil trobat a Puigventòs
Hiporelleu de l’emprempta del peu de rèptil trobat a Puigventòs. Fotografia: Albert Vidal

El proper dimarts dia 13 de desembre a les 12,30 hores tindrà lloc l’acte de cessió en dipòsit definitiu de la resta paleontològica Icnita de Puigventós (Olesa de Montserrat, Baix Llobregat) a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, que se celebrarà a les dependències de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, al Palau Moja (C/ Portaferrissa, 1-3, de Barcelona).

Es tracta d’una resta fòssil de preservació excepcional, consisteix en una peça de roca de 16 x 10 cm que conté el motllo d’una icnita o petjada de peu de la icnoespècie Isochirotherium, corresponent a rèptils antecessors dels dinosaures i cocodrílids que conserva impressions de les urpes i de la pell. L’edat és Anisià superior – Ladinià inferior, Triàsic mitjà fàcies Muschelkalk mitjà, 241 a 239 milions d’anys.

La troballa va ser feta per la sra. Belen Muñoz el dia 7 d’abril de 2016 en el curs d’una activitat de muntanya. Va ser comunicada al Sr. Joan Soler, a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i a l’Ajuntament a on es va lliurar en primer lloc, i finalment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia (SAP) del Departament de Cultura, que rebé la icnita en un acte a l’Ajuntament el proppassat 22 d’abril.

Aquesta troballa ha tingut un ampli ressò mediàtic: TV3, La Vanguardia, El Periódico, Ara, Diari de Girona, National Geographic i Sàpiens entre d’altres.

Una troballa arqueológica de singular importància a Noruega: el mausoleu del rei Olaf Haraldson

Arqueòlegs treballant al jaciment de Trondheim
Arqueòlegs treballant al jaciment de Trondheim. Fotografia: NIKU

Un equip internacional d’arqueòlegs que treballen per la NIKU, l’Institut Noruec per a la Investigació del Patrimoni Cultural, on participa l’arqueòloga catalana Cristina Belmonte, han descobert recentment a la ciutat de Trondheim (Noruega) l’església i l’altar del rei víking Olaf II, un dels primers reis cristians de Noruega, i patró del país.

En el decurs de la intervenció arqueológica que es duu a terme a Trondheim han quedat al descobert els fonaments d’una església de fusta, en la qual va ser enterrat el cos del rei viking Olaf Haraldsson després de patir martiri i on, possiblement a ser consagrat just després que fos declarat sant.

Aquesta és la troballa més important que s’ha produït al país escandinau després de la II guerra Mundial i, segons la directora de l’excavació Anna Petersén, es tracta d’un jaciment únic a Noruega en termes religiosos, culturals i polítics. Bona part de la identitat noruega s’ha establert a partir del culte a la santedat d’Olaf II.

| Per saber més sobre la noticia cliqueu aquí |

 

Recull bibliogràfic, novembre 2016

recull_bibl_43_novJa teniu disponible el núm. 43, corresponent al mes de novembre de 2016, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, o al mateix Servei.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions i els enllaços als butlletins anteriors, al catàleg de la Biblioteca i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.