Resultats de la darrera campanya d’excavació al Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà). Agost 2017

La darrera campanya d’excavacions realitzades al Mas Castellar de Pontós el passat mes d’agost han donat diverses troballes excepcionals, com ara la possible existència d’una fortificació turriforme propera a l’edifici singular d’influència grega, localitzada sota l’oppidum ibèric. S’han trobat també les restes d’una “incineradora” per reduir restes orgàniques i culinàries en un espai destinat a àpats col·lectius s’han trobat. En un nivell inferior a aquest espai obert s’ha documentat una estructura de pans d’argila preparats per la construcció en terra similar als tovots.

A la campanya d’enguany han participat entre 20 i 25 estudiants i llicenciats, majoritàriament de la Universitat de Barcelona, seguida de la UdG i d’altres, i ha estat dirigida per Enriqueta Pons col·laboradora del MAC i per David Asensio, Rafel Jornet i Jordi Morer.

Els treballs d’aquesta campanya s’han centrat en tres fronts ja iniciats en les campanyes anteriors: continuar en els treballs del nord-oest  del tell-talús del replà de dalt on es va documentar una àrea especialitzada a la celebració d’àpats col·lectius; continuar en el sondeig sota la casa 2 de l’oppidum amb l’objectiu de trobar restes més antigues relacionades amb l’edifici grec i reiniciar l’excavació del bastió ibèric per definir la seva construcció total i si aquest s’ha construït sobre fonaments antics.

L’espai lliure destinat a àpats col·lectius amortitza el poblat fortificat abandonat definitivament a la primera meitat del s. IV aC. Juntament amb els dos forns documentats l’any passat, de cronologia incerta, s’han localitzats dues fosses reciclades per escombraries i restes culinàries (s. III aC ). Entremig de les fosses d’escombraries i els forns culinaris s’ha pogut identificar un recinte, quasi rectangular (5 x 3m) reblert d’un sediment molt cendrós (ES575) que de moment s’ha interpretat com una probable incineradora que cremaria i reduiria les restes culinàries y orgàniques, així com altres restes combustibles.  Una de les sitges (FS568) talla una elevació de dos blocs units en angle recte formats per varis pans d’argila amassada (fins a 22 filades), entre una alçada de 1,5m i una amplada de 1,30m, i d’un gruix entre 10 i 6 cm, capes ben diferenciades per la variació de colors, que segons com simulen tovots per a la construcció. Aquesta estructura reposa en un nivell inferior, dins les aportacions que formen el tell. L’efecte que dóna, un cop excavada la sitja, és espectacular.Read More »

Inauguració l’exposició itinerant: “Descobrim. Patrimoni als museus i col·leccions de l’Alt Camp”.

El dia 15 de setembre a les 20,00 hores, s’inaugurarà  a Valls  l’exposició itinerant: “Descobrim. Patrimoni als museus i col·leccions de l’Alt Camp”.

Aquesta itinerància incorpora dues novetats: les peces originals dels museus de Valls estaran exposades juntament amb les fotografies de Carles Balsells, i es pot veure també la petita mostra titulada Servei de Taula que s’emmarca dins de l’ XI Memorial Francesc Cabré.  L’exposició estarà oberta a la visita des del 15 de setembre.

Lloc: Antiga Biblioteca Popular, C/ dels Caputxins, 35, de Valls

Anunci de licitació, direcció i execució d’intervencions arqueològiques i paleontològiques d’urgència a Catalunya 2018

foto intervenció d'urgència al gasoducte-Martorell-FigueresAmb data 9 d’agost de 2017 s’ha publicat al DOGC el procediment obert per a la licitació d’un contracte de serveis (exp. CU-2017-663) adreçat a la direcció i execució d’intervencions arqueològiques i paleontològiques d’urgència al territori de Catalunya.

 

 

Entitat adjudicadora
a) Organisme: Departament de Cultura.
b) Dependència que tramita l’expedient: Servei de Gestió Econòmica i Contractació.
c) Número d’expedient: CU-2017-663.

Objecte del contracte
a) Descripció de l’objecte: Direcció i execució d’intervencions arqueològiques i paleontològiques d’urgència durant el 2018
b) Lloc d’execució: Catalunya.
c) Termini d’execució: 12 mesos.

| Accediu al document en pdf |

Recull bibliogràfic, juliol 2017

imatge recull biblJa teniu disponible el núm. 51, corresponent al mes de juliol de 2017, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, o al mateix Servei.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions i els enllaços als butlletins anteriors, al catàleg de la Biblioteca i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

Es declara Espai de Protecció Arqueològica (EPA) el jaciment paleontològic de Can Feu (Vallès Occidental)

El passat 12 de juliol, mitjançant resolució del Conseller de Cultura, ha estat declarat Espai de Protecció Arqueològica el jaciment paleontològic de Can Feu, als termes municipals de Sant Quirze del Vallès i Sabadell (Vallès Occidental). Aquest és el primer jaciment paleontològic declarat EPA, des de l’entrada en vigor de la Llei 9/1993 del patrimoni cultural català, figura legal que protegeix tant jaciments arqueològics com paleontològics.

L’any 1987, en el curs d’una intervenció arqueològica al jaciment romà de Can Feu, es van descobrir les restes fòssils d’un crani d’èquid Hipparion i un rinoceròtid Aceratherium incisivum. Atès el potencial paleontològic de la zona l’any 2001, i amb motiu de la construcció d’una nau industrial en el polígon de Can Feu, es va portar a terme un intervenció paleontològica i es van identificar fragments de mandíbules i restes de dentició aïllades, que pertanyien a un primat fòssil. En una posterior intervenció també es recuperaren més restes de mamífers fòssils: falanges de rinoceront i ossos post-cranials atribuïts posteriorment al mateix primat fòssil.

Els resultats de la intervenció van ser d’una gran rellevància, ja que es va recuperar un conjunt de fragments ossis d’un primat hominoide del gènere dryopitecus espècie Hispanopithecus laietanus, i la datació s’ha atribuït al vallesià (MN9, de 10 a 9,7 milions d’anys, miocè superior).

La unitat geològica està molt ben definida en la cartografia de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (NMcc), i la proposta de l’EPA es limita estrictament a aquesta unitat, doncs coincideix amb els punts on han anat apareixent les restes fòssils al llarg  dels últims anys.

La diversitat de fauna, pròpia del Miocè Superior, es troba molt ben representada en el jaciment de Can Feu, atès que s’han pogut identificar, fins al moment, tres espècies diferents que van conviure juntes: Hispanopithecus laietanus (simi), Hipparion (cavall), i Aceratherium incisivum (rinoceront).  El jaciment paleontològic de Can Feu és doncs una àrea on afloren espècies de mamífers que varen viure fa  10,0 i 9,7 milions d’anys.

Troballes excepcionals de material orgànic al jaciment de la ciutat romana Iesso (Guissona, la Segarra)

La darrera campanya d’excavacions al jaciment de la Iesso romana de Guissona que s’ha dut a terme durant les dues darreres setmanes, dirigides per Josep Guitart, en el marc de l’XI Curs  d’Arqueologia de Guissona, ha donat uns resultats de singular importància, ja que han aparegut una gran quantitat de material orgànic dins d’un pou de sis metres de fondària situat extramurs amb uns.

Els objectes trobats són una galleda de fusta amb tapa, única fins ara a l’estat espanyol, plats, també de fusta, una sabata de cuir i eines, que possiblement devien haver caigut al fons del pou entre els segles II i III dC.  A més dels objectes apareguts, has estat també molt important la troballa de restes de vegetació i fruits com nous, pinyols de préssec o llavors de vinya que permetran en el futur l’estudi de la flora i l’alimentació de l’època romana.

 

L’excel·lent estat en que s’han trobat aquests objectes durant 2.000 anys es deu al fet que s’hagin conservat sota l’aigua en una atmosfera anaeròbica. Aquests materials però, un cop extrets són vulnerables, per tant, en els propers dies seran traslladats al Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya a Pedret (Girona), del Departament de Cultura, especialitzat en la  recuperació de materials arqueològics marins, on seran restaurants perquè puguin ser exposats posteriorment en el Museu de Guissona

| Amplieu la notícia a l’article publicat al diari el Segre |

Recull bibliogràfic, juny 2017

imatge recull biblJa teniu disponible el núm. 50, corresponent al mes de juny de 2017, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, o al mateix Servei.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions i els enllaços als butlletins anteriors, al catàleg de la Biblioteca i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

Documentat un nou tram de la muralla baix-medieval de Girona

Tram de la muralla baix-medieval descobert al c/ Argenteria, 23 de Girona
Tram de la muralla baix-medieval descobert al c/ Argenteria, 23 de Girona. Fotografia: Maribel Fuertes

La intervenció arqueològica realitzada al local ubicat al carrer Argenteria 23 del Barri Vell de Girona, ha posat al descobert un llenç de la muralla baix-medieval de la ciutat. El tram recuperat correspon al seu recorregut meridional on la muralla, en paral·lel a la riba de l’Onyar, resseguia l’Areny.

El cos de la muralla que s’ha documentat en un recorregut d’uns 6 metres, presenta una amplada de 2,40 metres i una elevació d’uns 12 metres d’alçada. S’ha realitzat un sondeig estratigràfic envers el parament est de la paret, que ha permès recuperar el cos inferior de la muralla, conservat fins a 3’80 metres de profunditat respecte a la cota actual de pas. La banqueta, de construcció esglaonada, s’assenta sobre les graves fluvials de l’Onyar i fou construïda entorn a finals del segle XIV principis del segle XV. Per sobre de la fonamentació s’ha localitzat el nivell de circulació més antic, és tracta d’un paviment, molt malmès, de terra i còdols dispersos datat dins la primera meitat del segle XV.

A mitjans del segle XVI, es modifica l’espai amb la construcció del habitatge actual. Aquest, s’adossarà a la estructura, i l’integrarà com a mur de fons. Ara bé, la gran modificació de l’espai actual es realitzarà al segle XIX, amb l’obertura de balcons i galeries volades al riu i un remuntatge dels pisos superiors. A partir d’aquell moment la muralla restarà ja completament emmascarada a l’interior de la vivenda i desapareixerà d’una manera gairebé integral del paisatge visual de la ciutat.

Exhumats 17 cossos d’una fossa de la guerra Civil a Figuerola d’Orcau

Treballs d’inhumació dels cossos dels soldats durant l’excavació arqueològica. Fotografia: E. Bella
Treballs d’inhumació dels 17 cossos durant l’excavació arqueològica. Fotografia: E. Bella. (El Punt Diari)

En una fossa situada a la part exterior del cementiri de Figuerola d’Orcau (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà) s’han trobat les restes de 17 soldats que van combatre a la guerra Civil. Tot sembla indicar que pertanyien a les tropes colpistes, per la disposició dels cossos, col·locats ordenadament, i les restes d’indumentària militar. Amb les restes hi havia també bales i metralla que els haurien causat la mort en combat.

Amb els cossos, a més d’elements dels uniformes, d’avituallament militar i insígnies, s’han trobat altres elements d’us personal, com ara una pinta, sivelles, un tinter i una mina de llapis. Tanmateix, no s’ha trobat cap element d’identificació dels cadàvers: era costum col·locar ampolles de vidre al costat dels morts amb un paper a dintre amb el nom escrit per permetre’n la identificació que, en aquest cas, no hi eren.

La fossa es troba situada a la part exterior d’una de les parets del cementiri. Els soldats devien cavar-la per enterrar els seus morts un cop el petit cementiri del poble s’havia omplert i no admetia més enterraments. Les característiques de la fossa s’adiuen amb el reglament franquista pels enterraments, tan pel que fa a la fondària, com a l’ordenació dels cadàvers, orientats amb el cap al sud i els peus al nord.

De les dues fosses obertes aquest any a instàncies de la Generalitat, aquesta és la primera en què s’actua d’ofici. De la primera fossa, oberta el passat 11 de gener, es va exhumar el cos de Vicente Santolaria, maqui i un dels últims guerrillers de la República que es va trobar mort per afixia en una cel·la en 1948. Fa més de deu anys que la seva família buscava les seves restes i ja se sabia que estava enterrat entre dues tombes al cementiri de Tremp.

Figuerola d’Orcau va estar ocupat per la 63a Divisió del cos d’exèrcit de Navarra. Als voltants del poble encara es poden trobar restes dels enfrontaments, com ara trinxeres o impactes de bala en algunes façanes. Del 22 al 31 de maig hi va haver una contraofensiva republicana a la zona del mont de Conques i a Sant Corneli, i els republicans van recuperar els pobles de Basturs i Sant Romà d’Abella, Tanmateix, no van poder arribar a Figuerola d’Orcau perquè el seu avenç va ser sufocat quan van arribar les tropes de refresc de les divisions 150 i 152 del cos d’exèrcit marroquí. Van ser enfrontaments especialment cruents. Els informes de guerra de l’època revelen que durant els combats a la zona de Tremp hi va haver 6.000 baixes republicanes i 2.000 de franquistes. A la zona de Sort, les baixes van ser de 5.000 republicans i 1.500 franquistes. Isona, Conques i Sant Romà van quedar totalment destruïdes.

| Per a més informació llegiu l’article publicat a ARA el 21/6/2017 |

Les excavacions a Sant Pau de Riu-sec (Sabadell) posen al descobert els vestigis d’una granja de l’Orde dels Cavallers del Temple

Vista de les excavacions a l'església de Sant Pau de Riu-sec.
Vista dels recents treballs d’excavació a l’església de Sant Pau de Riu-sec. Fotografia: Foto Museu d’Història de Sabadell

L’església romànica de Sant Pau de Riu-sec es troba en una gran  zona arqueològica formada per una vil·la romana d’època republicana (s. I aC), remodelada i ampliada en època imperial (s. I-II dC); un assentament carolingi amb necròpolis (s. IX-X); l’església romànica (s. XI), que té una continuïtat parroquial i cementirial fins a l’època moderna; finalment, una granja templera datada entre finals del segle XII i inici del XIV

En el marc del Programa Quadriennal de Recerca del  jaciment arqueològic de Sant Pau de Riu-sec (2014-2017), impulsat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Ajuntament de Sabadell, aquest mes de juny s’han dut a terme  treballs d’excavació arqueològica al sector nord d’aquest conjunt patrimonial, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, sota la coordinació científica dels professors Joaquim Pera i César Carreras, i sota la direcció tècnica de l’arqueòleg Jordi Roig. El Museu d’Història de Sabadell porta a terme les tasques de coordinació i seguiment tècnic municipal de la intervenció.

Els treballs d’enguany han proporcionat  la troballa  d’objectes diversos de la vida diària (atuells de ceràmica, estris metàl·lics, etc ) dels segles XIII-XIV, relacionats amb l’establiment d’una comunitat templera en aquest indret, de la que ja se’n coneixien les restes constructives de la granja, així com un conjunt material de gran interès, format per armes, ornaments personals, terrissa decorada, i altres pertinences de la comunitat.