IV Curs d’iniciació a la moneda antiga al MNAC

El Gabinet Numismàtic de Catalunya del Museu Nacional d’Art de Catalunya ha organitzat el “IV Curs d’iniciació a la moneda antiga”, que tindrà lloc els dies 9, 16, 23 i 28 de febrer de 2023 a la Sala de consulta del Gabinet Numismàtic de Catalunya, i serà impartit per la Dra. Maria Clua i Mercadal, Adjunta a Conservació del Gabinet Numismàtic de Catalunya.

El Gabinet Numismàtic de Catalunya organitza aquest curs amb l’objectiu d’iniciar el públic no especialitzat en el coneixement de la moneda en circulació a la península Ibèrica a l’antiguitat. El curs, impartit per la numismàtica Maria Clua, recupera en aquesta quarta edició el format presencial i s’estructura en quatre sessions en les que es combina la teoria i la pràctica. A la primera, s’explicaran les característiques fonamentals de la moneda i la metodologia de treball numismàtica. A les tres restants, es presentaran, de manera pràctica, les principals sèries monetàries peninsulars –grega, semita, ibera i romana-  i com cal procedir a la seva identificació i documentació.

El curs es farà els dies 9, 16, 23 i 28 de febrer de 2023 a la Sala de consulta del Gabinet Numismàtic de Catalunya. Les inscripcions i el pagament del curs es poden fer al web del Museu. Les places són limitades.

Per a més informació podeu consultar el web del Museu o contactar amb el Gabinet Numismàtic de Catalunya gnc@museunacional.cat

Descarregueu-vos el programa del curs en pdf

Les poblacions neolítiques que van arribar a la península per mar i vivien a prop seu a penes consumien peix

Domingo Carlos Salazar, investigador CIDEGENT de la Universitat de València (UV), ha liderat un estudi que data l’ocupació del jaciment neolític de Cova Bonica, situat a prop de la costa i del Delta del riu Llobregat. Els resultats, publicats a la revista Frontiers, constaten l’important pes d’una economia agrícola-ramadera ara fa 7.400 anys, amb una alimentació basada en espècies domesticades de cereals i animals, i sense presència de peix. En el treball també participen la Universitat de Barcelona i la University College Dublin.

“És sorprenent que, tot i que el jaciment està situat bastant a prop de la línia de costa, no hi ha cap evidència isotòpica del consum de recursos procedents del mar”, assenyala l’arqueòleg biomolecular Domingo C. Salazar, integrant del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la UV.

Així ho ha revelat un estudi dut a terme mitjançant isòtops estables del carboni i nitrogen, un tipus de senyal que queda reflectit en els ossos i les dents d’animals i humans, i que serveix per reconstruir la dieta. A més, aquesta és la primera vegada que en la península Ibèrica es fa un estudi d’aquestes característiques, en què s’ha combinat aquesta tècnica d’anàlisi juntament amb l’estudi de microrestes alimentàries atrapades en el càlcul (tosca) de les dents en poblacions del neolític antic.

L’estudi se centra en Cova Bonica de Vallirana (comarca del Baix Llobregat, Barcelona), un dels pocs jaciments amb restes humanes d’aquest moment i que permet conèixer com eren, com vivien i què menjaven aquestes primeres poblacions que van portar per primera vegada a la península Ibèrica una economia basada en l’agricultura i la ramaderia. El jaciment, excavat per Montserrat Sanz i Joan Daura, que també han participat en l’estudi, es troba proper a la costa i al Delta del Llobregat, que en aquell moment estaria més llunyà al mar que actualment i a més ha proporcionat restes arqueològiques sobre la mobilitat dels grups humans del neolític cap a la costa i cap a la ciutat actual de Barcelona.

Entre les restes humanes no hi ha senyal de consum de recursos marins, cosa que indica que aquestes primeres poblacions que van arribar a la península per via marítima, ho van fer amb una economia cerealística i ramadera. “És possible que aquestes poblacions arribessin ja amb el seu pack neolític i no necessitessin introduir-hi nous elements alimentaris, o que, per motius desconeguts (potser per creences o normes establertes) consideressin els recursos marins com a element alimentari tabú”, explica l’investigador valencià.

Per contra, si bé sí que hi ha evidència del consum de cereals com el blat en els càlculs dentals, la seva evidència és menor del que s’esperava. “Les restes arqueobotàniques són més escasses que en altres jaciments neolítics clau del sud-est d’Europa dels quals sí que hi ha més dades, tot i això, seguim pensant que devien tenir una economia comuna basada en cereals”, diu l’investigador Robert C. Power, de l’University College Dublin.

“Cova Bonica és un arxiu arqueològic on es conserven restes arqueològiques dels últims 7.400 anys i mitjançant el present estudi s’evidencia un dels canvis econòmics i culturals més importants de la història de la humanitat, el pas de l’economia caçadora-recol·lectora a l’economia productora de base agrícola i ramadera”, diuen els arqueòlegs Montserrat Sanz i Joan Daura, del Grup de Recerca del Quaternari de la Universitat de Barcelona.

Les excavacions arqueològiques en el jaciment de Cova Bonica són finançades pel Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat de Catalunya mitjançant els projectes quadriennals de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia i per l’Ajuntament de Vallirana.

Article: Salazar-García D.C., Power R.C., Daura J. and Sanz M. (2022), Diet at the onset of the Neolithic in northeastern Iberia: An isotope–plant microremain combined study from Cova Bonica (Vallirana, Catalonia). Front. Earth Sci. 10:957344. doi: 10.3389/feart.2022.957344.

Finalitzat el Cicle de Conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022

El passat mes de novembre va finalitzar el Cicle de Conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.

Tribuna d’Arqueologia és el cicle de conferències anual que organitza el Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura amb l’objectiu de donar a conèixer les novetats de les investigacions arqueològiques i paleontològiques fetes a Catalunya, així com dels treballs realitzats a l’exterior que puguin ser d’interès en relació amb l’arqueologia catalana i les novetats en la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic català.

Amb el cicle de la Tribuna d’Arqueologia 2022 hem iniciat una nova etapa en la qual cada cicle de conferències se celebrarà anualment, de febrer/març a novembre, de manera presencial i en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Enguany s’han realitzat 16 conferències repartides al llarg de tota la temporada, que han presentat resultats d’intervencions, tant pel que fa a intervencions incloses en projectes de recerca com pel que fa a intervencions preventives, i que mostren un ampli ventall d’intervencions realitzades arreu de Catalunya, en tots els períodes cronològics, des de la paleontologia fins a l’època contemporània. En una de les conferències del cicle també s’han donat a conèixer els resultats d’un treball sobre bioarqueologia.

D’entre les conferències realitzades, algunes han destacat per la gran assistència de públic i el nombre de visualitzacions dels vídeos, tant en directe durant la realització de la conferència com en visualitzacions posteriors.

Algunes de les conferències també han presentat resultats d’intervencions que han estat de gran importància i han tingut un ampli ressò a la premsa. En aquest sentit, cal dir que la troballa de la tortuga marina gegant del jaciment fòssil de Cal Torrades, a l’Alt Urgell, ha permès descriure una nova espècie de tortuga del cretaci superior i aquesta troballa va ser publicada a la revista Nature. Quant a la conferència del mes de juny on es van presentar els resultats del projecte d’investigació sobre els aqüeductes romans de Tàrraco, el passat novembre es va publicar a la premsa la notícia de la troballa de nous trams de l’aqüeducte romà del Francolí en el terme municipal de Perafort i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica també ho va publicar a la seva web.

Vídeos de les conferències

Tots els vídeos de les conferències han quedat a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció que té la Tribuna d’Arqueologia dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Fins al moment, s’han fet més de 5.000 visualitzacions d’aquests vídeos, que més endavant també es podran trobar en el dipòsit digital del Departament de Cultura DRAC.

Revista Tribuna d’Arqueologia 2022

Un cop finalitzat el cicle de conferències, la revista digital Tribuna d’Arqueologia 2022 compilarà tots els articles escrits pels autors de les conferències. Esperem que el volum corresponent al 2022 es pugui publicar durant el 2023.

Moltes gràcies a tothom

Finalment, volem fer arribar el nostre agraïment a tots els participants de la Tribuna d’Arqueologia que han contribuït a fer que aquest cicle de conferències 2022 hagi estat un èxit, a tots els conferenciants i moderadors, als assistents a les conferències, tant de manera presencial com en línia, i a tothom qui ha participat en l’organització. Us donem les gràcies a tots i us convidem a participar en el proper cicle de la Tribuna d’Arqueologia 2023.

Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic

Declarada BCIN, en la categoria de Zona Arqueològica, la vil·la romana de Can Ring, a Besalú (Garrotxa)

El 6 de desembre de 2022, a proposta del Departament de Cultura, el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar declarar Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de Zona Arqueològica, la vil·la romana de Can Ring, a Besalú (Garrotxa). Amb data 9 de desembre de 2022, l’Acord de Govern de la declaració va ser publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

La vil·la romana de Can Ring o de Saturió (Besalú, la Garrotxa) és un jaciment arqueològic que correspon a un establiment rural d’època romana datat entre els segles I aC i els segles IV-V dC.

Es localitza al nord-oest del terme municipal de Besalú (Garrotxa), en un camp elevat ubicat a pocs metres de la urbanització coneguda també com Can Ring. Limita pel sud amb el carrer de Barcelona, per l’est amb l’antic camí de Palera, mentre que pel nord i l’oest afronta amb altres camps de cultiu. El jaciment ocupava una extensió aproximada d’entre 5.000 m² a 6.000 m², dels quals a l’actualitat se n’han excavat uns 2.200 m². Totes les restes conegudes fins a l’actualitat s’emplacen en una mateixa parcel·la.

Arquitectònicament ens trobem davant d’una vil·la regular i constructivament ben planificada, adaptada al constant desnivell del terreny vers el sud. Encara que les transformacions i reformes realitzades al llarg de la seva història comportaren modificacions importants en l’ús i la funció dels espais, sabem que inicialment la pars urbana de la vil·la es conformà a l’entorn d’un pati situat a la part nord. Aquesta àrea oberta quedava perfectament definida per un seguit d’edificacions situades a la part nord, a l’oest i sud, quedant més lliure la banda est, on es trobava una de les portes d’entrada a aquest conjunt residencial.

Més al sud, i ben separada de l’àrea residencial, hom hi localitza la pars fructuaria del complex, destinada a l’obtenció de vi amb finalitats excedentàries. La viticultura, tanmateix, devia combinar-se amb altres activitats agropecuàries –horticultura, silvicultura, ramaderia, conreu de cereals, etc., de menor impacte econòmic però imprescindibles per garantir l’autarquia de l’establiment.

No obstant aquestes consideracions generals, els treballs arqueològics han constatat també que aquesta zona de treball fou parcialment ocupada posteriorment per algunes construccions, entre les que en destaca un conjunt termal, associades a l’habitatge residencial.

Pel que fa al món rural d’època romana, Can Ring es pot considerar un jaciment excepcional per diversos motius. En primer lloc per la seva extraordinària ocupació, que abasta una seqüència continuada de més de 500 anys d’història, a través dels quals és possible estudiar i comprendre l’evolució del territori d’ençà els inicis de la dominació romana fins a la fi del període baiximperial i la transició a l’antiguitat tardana.

En segon lloc, les particulars característiques de la situació del jaciment: es tracta de la vil·la romana emplaçada més a l’oest de l’actual territori gironí, així mateix l’estratigrafia del jaciment és molt rellevant, atès que presenta uns nivells fundacionals d’època romana republicana o les singulars troballes materials que han aportat les excavacions arqueològiques que l’han convertit en un cas singular i excepcional per poder conèixer amb tot detall molts aspectes de la vida rural a l’època romana. Aquesta circumstància, així com també el bon estat de conservació de les restes de les edificacions permeten entendre la seva organització general, determinar la funcionalitat i reconstruir les característiques dels àmbits i espais que el conformaven.

Els treballs arqueològics han fet possible recuperar una important col·lecció de peces i objectes, majoritàriament de ceràmica però també altres de metall i pedra, dipositats i alguns exposats a l’Espai Besalú i a través dels quals és possible aprofundir en el coneixement de les condicions de vida dels antics habitants d’aquesta vil·la romana. Finalment, la recuperació patrimonial del jaciment i la seva gestió divulgadora a través del Centre d’Interpretació Espai Besalú el converteixen en element fonamental en la transmissió del coneixement assolit a partir de la recerca científica per conèixer aquest període de la nostra història.

Descripció de la delimitació de BCIN

La línia de definició del perímetre de l’àrea de protecció s’ha traçat tenint en compte criteris científics i tipològics de les vil·les.

D’acord amb les dades arqueològiques, històriques i geofísiques, el cos constructiu de la vil·la se situa a la zona centre-oest d’un camp situat al nord-oest del terme municipal de Besalú, a pocs metres de la urbanització coneguda també com a Can Ring. Aquest tipus d’assentaments es caracteritza per l’existència d’altres instal·lacions menors al seu voltant (forns, abocadors, corrals, retalls diversos…) que són d’elevat interès científic i indispensables per poder comprendre el jaciment en la seva globalitat. Algunes d’aquestes estructures ja han estat identificades en prospeccions magnètiques, tot i que encara no han estat excavades.

Per tant, des del punt de vista arqueològic, el jaciment està força delimitat i queda englobat en la mateixa parcel·la cadastral. És per aquests motius que es proposa protegir íntegrament el perímetre de la parcel·la 17 del polígon 1 de Besalú, amb una superfície de 18.044 m2.

Amb aquesta declaració de BCIN, el Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura continua treballant en la protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic català.

Descarregueu l’Acord de Govern publicat al DOGC en pdf

Recull bibliogràfic d’Arqueologia i Paleontologia, novembre 2022

imatge recull biblJa es troba disponible el número 97 (novembre 2022) del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora des del Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben al Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic i que posteriorment es dipositen a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General del Patrimoni Cultural o a l’arxiu del mateix Servei, així com de diverses publicacions digitals.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions, els enllaços als textos de les publicacions digitals, l’enllaç als reculls bibliogràfics anteriors, al catàleg de la Biblioteca del Patrimoni Cultural i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

L’Ajuntament de Tarragona atorga el PREMI TARRACO a la defensa i promoció del Patrimoni Mundial Unesco a Tarraco Biennal

El passat dimecres 30 de novembre, l’Ajuntament de Tarragona va atorgar el PREMI TARRACO a la defensa i promoció del Patrimoni Mundial Unesco a l’esdeveniment Tarraco Biennal, en reconeixement de la seva destacada trajectòria per la important contribució amb els estudis realitzats de Tarraco i el seu patrimoni arqueològic, així com pels congressos organitzats, que han significat un avenç científic en benefici de la investigació arqueològica, amb Tarragona com a centre difusor.

El guardó es va lliurar el mateix dia de la celebració, ara fa 22 anys, de la inclusió del Conjunt Arqueològic de Tarraco a la Llista de Patrimoni Mundial de la Unesco.

Els congressos internacionals Tarraco Biennal varen néixer com una iniciativa de la Fundació Privada Mútua Catalana i compten amb el suport de totes les institucions lligades a la conservació del patrimoni històric i arqueològic de la ciutat de Tarragona, l’antiga Tarraco: Universitat Rovira i Virgili, Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Museu d’Història de Tarragona, Museus Bíblic i Diocesà de l’Arquebisbat de Tarragona i Reial Societat Arqueològica Tarraconense.

Són reunions científiques celebrades cada dos anys amb l’objectiu de reunir experts en història antiga i arqueologia per potenciar els estudis d’una ciutat Patrimoni Mundial com és la Tarragona romana amb resultats acadèmics publicats en els anys intermedis. Aquests congressos es van iniciar l’any 2012 amb una primera reunió titulada “Govern i societat a la Hispània Romana. Novetats epigràfiques” que va servir d’homenatge a l’obra del professor Géza Alföldy, gran especialista en les inscripcions romanes de Tarraco. Cada dos anys els congressos s’han anat repetint entorn de diferents temàtiques sempre estudiades per especialistes de prestigi.

Consulteu la pàgina web de Tarraco Biennal clicant aquí

Jornada de treball: Hàbitats a l’aire lliure al neolític antic i mitjà a Catalunya

El dia 25 de març de 2023 tindrà lloc a Canovelles una jornada de treball entorn les primeres evidències de poblats prehistòrics, organitzada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Canovelles, amb la col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona.

A partir de l’anàlisi de les troballes de Ca l’Estrada II (Canovelles, Vallès Oriental) es farà una aproximació a l’estat actual del que es coneix com a primers poblats del nord-est de la península Ibèrica.

L’estudi i la recerca arqueològica dels primers espais d’habitació estructurats, és a dir, dels primers pobles i vilatges, és imprescindible per conèixer les primeres societats que tenen per primera vegada l’agricultura i la ramaderia com a formes econòmiques. Fa més de 7500 anys l’agrupació de persones en comunitats més estables va permetre l’avanç en tècniques de construcció, la gestió de l’aigua, l’organització dels espais de vida i també dels espais funeraris. El coneixement d’aquests primers poblats és desigual per tot el territori català. Si bé les diverses obres i remocions de subsol – vinculades al creixement urbanístic i a la millora de les infraestructures-  ha fet que el Vallès sigui una zona preferent no només pel nombre de troballes sinó pel bon estat de conservació d’aquestes. En aquest sentit, a través de l’anàlisi de les troballes de Ca l’Estrada II (Canovelles, Vallès Oriental) es vol fer una aproximació a l’estat actual del que es coneix com a primers poblats. La posada en comú de noves troballes i la reflexió entorn els principals conjunts coneguts del nord-est de la península Ibèrica permetrà conèixer, una mica més, les diverses realitats, entorn els primers hàbitats a l’aire lliure amb estructures conservades.

Text de la notícia: Comissió Científica de la Jornada: Anna Bach Gómez (UAB), Gemma Hernández Herrero (SSTT Departament de Cultura a Barcelona) i Miquel Molist Montaña (UAB)

Publicada a la revista Nature la descoberta de la tortuga marina gegant del cretaci superior del jaciment fòssil de Cal Torrades, Coll de Nargó

Ha estat publicada a la revista Nature, fent-se ampli ressò a la premsa, la descoberta en el mes de juliol de 2016 a Coll de Nargó de les restes que han permès descriure la nova espècie de tortuga Leviathanochelys aenigmatica, d’edat estimada en Campanià, 83 milions d’anys, Cretaci superior.

Les dimensions de l’exemplar de tortuga al qual pertanyen aquestes restes, de 3,7 metres de llargada, la converteix en la més gran d’Europa i la segona més gran del món després de l’Archelon, descoberta a Amèrica del Nord, de 4,5 metres de llarg.

L’avís donat per membres de l’Associació d’Amics dels Dinosaures de l’Alt Urgell (ADAU) al Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic va motivar-ne una ràpida visita de reconeixement i es va realitzar una excavació d’urgència, traslladant-se les restes al Museu Dinosfera de Coll de Nargó, on els paleontòlegs investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) se’n van fer càrrec de la restauració. Immediatament, es va definir el lloc de la troballa com a Jaciment de Cal Torrades.

L’Institut Català de Paleontologia amb el suport de la Direcció General del Patrimoni Cultural va fer-ne dues campanyes més d’excavació, els anys 2020 i 2021, en les que es van recuperar més restes de la tortuga, que finalment han estat restaurats i estudiats i permeten la definició de la nova espècie Leviathanochelys aenigmatica.

Arran de la importància d’aquest jaciment, el passat mes de març l’investigador de l’ICP Oscar Castillo va fer una conferència sobre la troballa d’aquesta tortuga de grans dimensions en el marc del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que organitza el Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Enllaç a la notícia a la web de l’ICP

Enllaç a l’article de la revista Nature

Enllaç al vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia

Text de la notícia: Albert Vidal Martí, paleontòleg del Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic

Presentació del llibre: Muralles urbanes. Diàleg entre urbanisme i patrimoni. Actes de les XXVII Jornades d’Estudis Penedesencs 2018

Demà divendres 25 de novembre es farà l’acte de presentació del llibre Muralles urbanes. Diàleg entre urbanisme i patrimoni, Actes de les XXVII Jornades d’Estudis Penedesencs 2018, amb edició a cura de Xavier Esteve i Gràcia, Jordi Farré i Huguet, Josep Maria Feliu Roca, Joan Garcia Targa, Carme Miró i Alaix, Núria Molist Capella i Gemma Sabaté Piqué (Institut d’Estudis Penedesencs).

En el marc de la presentació es durà a terme la conferència Les muralles de Vilanova i la Geltrú i de Sitges, a càrrec de Joan Garcia Targa.

Les XXVII Jornades d’Estudis Penedesencs, celebrades a Sitges, Vilafranca del Penedès i Calafell el 19, 20 i 21 d’octubre de 2018, posaren el focus en la integració i gestió del patrimoni en els nuclis urbans, en especial en la complexitat que generen unes estructures de presència tan potent com són les seves muralles (romanes, medievals…). En els darrers decennis diverses poblacions del nostre país han fet un esforç en integrar aquestes antigues estructures defensives com un valor afegit al seu patrimoni, tant en aquells conjunts molt ben conservats, d’imponent presència i que constitueixen per si soles un element d’identitat (Barcelona, Tarragona, Montblanc, Cervera, etc.); com en altres en què les muralles han estat engolides pel creixement urbà i es conserven de forma parcial i irregular (portes, torres, panys de mur, fossats, etc.). En aquesta labor de recerca, conservació, integració, gestió i posada en valor del patrimoni hi intervenen agents diferents, des dels historiadors i arqueòlegs als arquitectes i urbanistes, divulgadors i gestors públics.

El llibre compta amb les ponències i comunicacions següents:

Ponències 

. Muralles urbanes de Catalunya: una visió global, M. Teresa Miró i Alaix

. Les muralles de Vilanova i la Geltrú i de Sitges, Joan Garcia Targa, Carme Muntaner i Alsina

. Les muralles de Barcelona, Carme Miró i Alaix

. La muralla medieval de Vilafranca del Penedès: després de les intervencions arqueològiques, 2000-2018, Josep M. Feliu Roca

. Les muralles de Tarragona (segles II aC – XIX dC). De fortificació a monument, Joan Menchon Bes

. La muralla medieval de Montblanc. Estudi, restauració i museïtzació, Carlos Brull, Josep M. Vila

. Les muralles de Calafell, Josep Pou Vallès

Comunicacions 

. Les muralles i altres construccions defensives: una visió des del lèxic, Ramon Marrugat Cuyàs

. Les fortificacions carlines de Vilanova i la Geltrú. Un patrimoni a revalorar, Magí Miret-Mestre, Òscar Valverde Moliné

. El Baluard de Sant Antoni (Barcelona), Emiliano Hinojo García

. Viure extramurs i l’expansió urbana fora les muralles romanes de Bàrcino. Les evidències arqueològiques al carrer del Sotstinent Navarro núm. 12-16, Jordi Ramos Ruiz, Carme Miró i Alaix, Santiago Riera Mora 

. Els conjunts emmurallats: entre la posada en valor i l’habitabilitat, Isidre Pastor i Batalla

La presentació del llibre es farà el divendres 25 de novembre a les 19.30 hores a la Penya Filatèlica de Vilanova i la Geltrú (c. Albert Virella, 15).

Cultura Viva 2022. Els pous de gel de les comarques de Lleida. Jornada de treball oberta al públic

El proper divendres 25 de novembre a les 9:30 hores tindrà lloc al Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega una jornada de treball oberta al públic sobre els pous de gel de les comarques de Lleida que han estat objecte d’investigació des d’una perspectiva etnogràfica, històrica i arqueològica.

Aquesta jornada s’emmarca dins el programa Cultura Viva, una iniciativa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial que té com objectiu comunicar els resultats de les recerques científiques sobre temes etnològics que es fan a Catalunya en el marc de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya, així com de les beques que atorga la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Per assistir a la jornada cal fer la inscripció a: info@museutarrega.cat

Podeu consultar el programa de la jornada clicant aquí