Dia Internacional del Museus – DIM 2017. “Museus i històries punyents: Dir allò que no es pot explicar als museus”

Cartell del Dia Internacional dels Museus 2017 "Museus i històries punyents: Dir allò que no es pot explicar als museus"El proper dijous 18 de maig, com cada any des del 1977 se celebrarà el Dia Internacional dels Museus, un esdeveniment organitzat per l’ICOM – Comitè Internacional dels Museus), amb l’objectiu de conscienciar els ciutadans sobre el paper dels museus en el desenvolupament de les societats.

Sota el lema: “Museus i històries punyents: Dir allò que no es pot explicar als museus”, a l’edició d’enguany es vol posar de relleu el paper que juguen els museus com agents pacificadors de les relacions entre els diferents pobles del món. També vol mostrar com l’acceptació d’un passat incòmode i dolorós és el primer pas per imaginar un futur comú en el marc de la reconciliació.

Com cada any, un bon nombre d’equipaments museístics catalans han organitzat un ampli ventall d’activitats que tindran lloc el mateix 18 de maig o en les dates anteriors i posteriors. Les propostes més atractives i populars del DIM són les jornades de portes obertes que els museus ofereixen als seus visitants, així com la celebració de la Nit dels Museus, una iniciativa del Consell d’Europa, durant la qual diversos museus del país obren les portes més enllà del seu horari habitual i passada la mitjanit amb una extensa programació d’activitats. Enguany la Nit dels Museus se celebra el dissabte 20 de maig.

| Per consultar tota la informació i les activitats organitzades a Catalunya amb motiu del DIM 2017 cliqueu aquí|

Article: “An archosauromorph dominated ichnoassemblage in fluvial settings from the late Early Triassic of the Catalan Pyrenees (NE Iberian Peninsula)”

Esquema de les petjades de dinosaure (icnites) estret de l'article "An archosauromorph dominated ichnoassemblage in fluvial settings from the late Early Triassic of the Catalan Pyrenees (NE Iberian Peninsula)"L’equip dels paleontòlegs Eudald Mujal i Josep Fortuny, investigadors del Departament de Geologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), ha publicat a la revista PLOS ONE la descripció d’un gran conjunt de petjades d’arcosauromorfs, rèptils que posteriorment van donar lloc als cocodrils i als dinosaures, a l’article titulat: “An archosauromorph dominated ichnoassemblage in fluvial settings from the late Early Triassic of the Catalan Pyrenees (NE Iberian Peninsula)”.

Aquestes descobertes són fruït de les campanyes que s’estan realitzant des de 2012 en el marc dels projectes finançats pel Departament de Cultura: “Vertebrats del Permià i Triàsic de Catalunya i el seu context geològic” i “Evolució dels ecosistemes amb faunes de vertebrats del Permià i el Triàsic de Catalunya (2014-2017)”, on ha col·laborat el geòleg de Soriguera José Ángel López. En aquestes intervencions s’han investigat afloraments dels Pirineus corresponents als períodes Permià i Triàsic (amb unes edats compreses entre els 300 i els 200 milions d’anys) i s’han descobert una gran quantitat de nous jaciments ara inclosos en l’Inventari del patrimoni cultural català immoble.

| Per a més informació cliqueu aquí |

Finalització de les excavacions a la calçada lateral de C-31 a Badalona

L’empresa pública de la Generalitat de Catalunya, Infraestructures.cat, va redactar el projecte constructiu Calçada lateral a la C-31 sentit Barcelona pk 212+650 al 213+800. Fase 1 (trams 2 i 3). Tram Badalona per tal de descongestionar el trànsit que circula per l’interior del nucli urbà de Badalona. La traça prevista d’aquesta nova calçada transcorria per la zona nord de Badalona, travessant la part septentrional de l’àrea protegida com Bé Cultural d’Interès Nacional-Zona Arqueològica de la ciutat romana de Baetulo.

Les excavacions arqueològiques realitzades en aquesta àrea havien estat molt puntuals i reduïdes a petits sondejos que s’havien pogut efectuar aprofitant les rases i pous de fonamentació de dos edificis d’habitatges construïts a la pasada dècada dels anys 80. Si bé era probable que aquesta àrea es trobés encara dins la trama urbana de la ciutat romana, les restes detectades podien formar part de vil·les i àrees artesanals suburbanes, situades fora del recinte de la ciutat.

A fi de conèixer el grau d’afectació del patrimoni arqueològic i valorar si era viable l’execució del projecte de nova calçada, la Comisssió Territorial del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va dictaminar que s’havien de realitzar treballs arqueològics previs a l’inici de les obres. Infraestructures.cat va encomanar a l’empresa ÀTICS, SL la realització d’aquests treballs arqueològics, que van iniciar-se la darrera setmana del mes de setembre de 2016 sota la direcció d’Iñaki Moreno Expósito. A mitjan de desembre de 2016 van finalitzar els treballs de sondeig i delimitació de les zones amb restes amb mitjans mecànics i sota la supervisió de dos arqueòlegs. Fora de la zona declarada BCIN-ZA no es van localitzar restes arqueològiques, mentre que dins la zona protegida es van identificar quatre àrees amb presència de restes al subsòl.

Un cop valorades les característiques, extensió i fondària a la que es trobaven les restes i aprovat el corresponent pressupost, des del mes de gener fins a mitjan d’abril de 2017 un ampli equip de tècnics arqueòlegs i auxiliars de l’empresa ÀTICS ha dut a teme l’excavació exhaustiva de les restes existents. Els treballs s’han realitzat sota la supervisió de tècnics del Departament de Cultura de la Generalitat, Museu i Ajuntament de Badalona i Infraestructures.cat.

A la denominada Àrea 1, la situada més al nord-oest, es van excavar vuit sitges d’època romana i es van localitzar un centenar de rases de vinya d’època romana i moderna, de les quals se’n va excavar una mostra representativa. Entre l’Àrea 1 i 2 hi havia la continuació d’un carrer actual amb instal·lacions de serveis actius que no va poder ser excavat i per on podria passar el tram nord-oest de la muralla perimetral de la ciutat romana.Read More »

Excavacions a l’assentament de la primera edat del ferro de la Ferradura – els Castellets (Ulldecona, Montsià)

Entre els dies 27 de març i 9 d’abril de 2017 ha tingut lloc la novena campanya d’excavacions arqueològiques al jaciment de la Ferradura – els Castellets (Ulldecona, Montsià), la qual ha comptat amb la participació d’estudiants del grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Jaume I de Castelló, així com d’altres com la Universitat de Glasgow. L’actuació s’emmarca dins el projecte de recerca del GRAP (Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica) de la Universitat de Barcelona, “Primeres societats complexes a Catalunya: jaciments de Sant Jaume, Ferradura i Moleta del Remei”, sota la direcció arqueològica de Laia Font Valentín. El projecte té el suport de l’Ajuntament d’Ulldecona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

El GRAP ha continuat amb les tasques d’excavació dels àmbits A1, A3, A4, A6 i C2. A més, s’ha seguit treballant al voltant d’un dels objectius marcats des que es van endegar les investigacions l’any 2009, com és la identificació de tot el traçat del mur de tancament de l’assentament per tal de poder disposar, finalment, de la planta global i real de la Ferradura. De fet, la principal novetat al voltant d’aquesta nova campanya se centra en la tasca realitzada per posar al descobert bona part del mur de tancament de l’assentament, especialment en la seva part nord-oest. Un altre resultat important ha estat la possibilitat de confirmar que resta encara una part important de la seqüència estratigràfica original intacta, tant dins d’alguns dels àmbits que s’havien donat per exhaurits durant els treballs desenvolupats per J. Maluquer de Motes l’any 1972 (és, per exemple, el cas de l’àmbit 4, amb restes dels nivells inferiors), com en d’altres on, ni que sigui parcialment, ha estat possible fins i tot iniciar l’excavació de la seqüència ex novo (com en l’extrem oriental de l’àmbit 6). Tot plegat està proporcionant un seguit de materials, especialment ceràmics i d’altres elaborats amb terra crua.

Informació: Laia Font

Obituari: Albert López Mullor

Alberto López Mullor, 3r per l’esquerra, en una visita a les excavacions fetes al Castell Vell – El Molinot, a Olivella (Garraf), durant un Camp de Treball d’Estiu per a joves organitzat per l’Ajuntament d’Olivella i el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona en juliol de 2014
Alberto López Mullor, 3r per l’esquerra, en una visita a les excavacions fetes al Castell Vell – El Molinot, a Olivella (Garraf), durant un Camp de Treball d’Estiu per a joves organitzat per l’Ajuntament d’Olivella i el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona en juliol de 2014. Fotografia: Magí Miret

Aquesta matinada del 6 d’abril ens ha deixat Albert López Mullor. L’Alberto era, no només un gran professional i un home de vasts coneixements, sinó un company entranyable i estimat dintre de la comunitat d’arqueòlegs i professionals del patrimoni. Havia col·laborat en nombroses ocasions a la Tribuna d’Arqueologia, tant com a conferenciant com a moderador.

Arqueòleg i doctor en Geografia i Història, va ser conservador del Museu Arqueològic de Barcelona (avui Museu d’Arqueologia de Catalunya) entre 1980 i 1993. Adscrit al Servei de Patrimoni Arquitectònic Local des del 1984, va ser cap d’Investigació i Difusió (1984-1992), cap d’Investigació Històrica (1993-2006), i cap d’Investigació Històrica del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona fins el 2010. Era també membre de la comissió assessora del Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura.

Des de l’any 2011 va ser el director del programa de Conjunts Històrics del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la  Diputació de Barcelona i ha estat  professor associat de la Universitat Autònoma de Barcelona, al Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la Facultat de Filosofia i Lletres des del curs 2007.

Des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia i la Tribuna d’Arqueologia volem expressar les més sinceres condolences a la seva família.

La nova web 4D VULL apropa l’Art Rupestre Llevantí de la Valltorta-Gassulla i Ulldecona

Fotogrametria. Model 3D de l'abric V d'Ermites, panel del sostre , DStretch.
Fotogrametria. Model 3D de l’abric V d’Ermites, panel del sostre , DStretch.

El passat dimecres 29 de març es va presentar, a la seu de la delegació de Presidència de la Generalitat Valenciana a Castelló, la nova web sobre art rupestre, emmarcada dins el projecte 4D VULL, de monitorització de les pintures existents al Parc Cultural Valltorta-Gasulla i Ulldecona,. Es tracta d’un exemple pioner en la divulgació i socialització d’un projecte científic interterritorial impulsat per l’Ajuntament de Tírig amb els ajuntaments d’Albocàsser, Ares, Ulldecona i l’Associació d’Amics de la Valltorta, amb el finançament del Ministeri d’Educació i Cultura del govern espanyol mitjançant les ajudes per a la conservació, protecció i difusió de béns declarats Patrimoni Mundial.

Aquest és un projecte de conservació preventiva de les pintures rupestres amb documentació extremadament precisa i eficaç per tal de monitoritzar i diagnosticar el procés de deteriorament i les alteracions de les figures i poder així adoptar les mesures pal·liatives oportunes que s’ha desenvolupat durant els darrers dos anys. Els resultats obtinguts es basen en tecnologies i metodologies d’avantguarda, com a fotogrametria d’objecte proper, comparacions volumètriques, fotografia gigapíxel, fotografia multiespectral, tractament d’imatge mitjançant la descorrelació d’espais de color, anàlisi geològica, termografia, etc. L’equip d’investigadors, dirigit pel professor Juan Francisco Ruiz, Doctor en Prehistòria i professor de la Universitat de Castella la Manxa, l’han format més de 15 persones , professionals de diverses àrees: arqueòlegs, restauradors, especialistes en imatge digital, enginyers, químics i biòlegs entre altres.

Ara, tota aquesta feina de recerca s’ha bolcat en una web senzilla i funcional a l’abast de tothom, que conté fotografies en quatre dimensions i informació detallada d’abrics dels termes municipals de de Tírig, Coves de Vinromà, Albocàsser, Ares del Maestrat, Benassal i Ulldecona. A la web vull.4darterupestre.com es pot accedir a alguns dels productes digitals elaborats, optimitzats respecte a la seva grandària original per a facilitar la seva visualització a través de qualsevol navegador.

El Centre d’Interpretació de l’Art Rupestre de l’Ermita de la Pietat d’Ulldecona ja ha treballat amb altres projectes tecnològics al llarg dels darrers anys, com el joc virtual Nosaltres els Caçadors, el Portal de Jocs de la Ruta de l’Art Rupestre, el projecte e-Art; realitat augmentada i Art Rupestre i el mateix projecte 4D VULL, amb la incorporació d’aquesta web. Aquestes novetats i moltes d’altres seran presentades al municipi dins les segones jornades de Patrimonium, organitzades per l’Ajuntament, , que començaran el divendres 19 de maig al Castell d’Ulldecona.

| Accediu a la nova pàgina web clicant aquí |

Jornada en record de Puig i Cadafalch a l’IEC

Portada del llibre: “L’arquitectura cristiana preromànica a Catalunya” de Josep Puig i Cadafalch, Antoni de Falguera i Josep GodayEl proper dijous 30 de març a les 17,30 hores començarà la Jornada en record de Puig i Cadafalch,, que se celebrarà a la sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans, amb motiu de l’any Puig i Cadafalch.

A la sessió hi haurà les ponències:

  • “Puig i Cadafalch, membre de l’Institut d’Estudis Catalans”, a càrrec d’Enric Pujol, membre de l’IEC:
  • ”Puig i Cadafalch, president de la Mancomunitat”, a càrrec d’Albert Balcells, membre de l’IEC:
  • “Puig i Cadafalch, historiador de l’art”, a càrrec de Montserrat Pagès, antiga conservadora del MNAC

Posteriorment, a les 19,00 hores, tindrà lloc la presentació del llibre: “L’arquitectura cristiana preromànica a Catalunya” de Josep Puig i Cadafalch, Antoni de Falguera i Josep Goday. Es tracta d’una edició facsímil, amb textos d’actualització a cura de Josep Guitart, Montserrat Pagès, Isabel Rodà i Josep M. Sans Travé, i ha estat coeditada per l’Arxiu Nacional de Catalunya, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, l’Institut d’Estudis Catalans i el Museu Nacional d’Art de Catalunya.

| Descarregueu la invitació a la Jornada en PDF |

El mapa d’intervencions arqueològiques a Catalunya

Mapa d'intervencions arqueològiques a CatalunyaDes de divendres passat es pot consultar per internet el mapa d’intervencions arqueològiques a Catalunya, un projecte impulsat des dels Serveis Territorials del Departament de Cultura a Barcelona. Es tracta d’una eina que permet visualitzar les intervencions arqueològiques i paleontològiques sobre el territori, i que esdevé de gran utilitat, no només per al col·lectiu d’arqueòlegs, sinó també per a l’administració local, planificadors del territori, promotors i públic en general.

Inicialment el projecte està concebut per abastar tot Catalunya i s’anirà elaborant de manera progressiva. En aquesta primera fase hi ha incorporades les intervencions arqueològiques dels anys 2014 i 2015 dutes a terme a les comarques de la demarcació de Barcelona: Alt Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental.

La informació s’estructura en base a una fitxa que discrimina si és una intervenció arqueològica o paleontològica i proporciona la informació bàsica de la intervenció: nom del jaciment o de la intervenció o, municipi i comarca, director de la intervenció i empresa, tipologia, descripció i cronologia del jaciment, coordenades UTM projectades i fotografia.

El mapa d’intervencions arqueològiques a Catalunya ha estat possible també gràcies a Instamaps, una eina creada per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya per a la difusió i l’accessibilitat de la geoinformació.

| Accediu al mapa d’intervencions arqueològiques a Catalunya clicant aquí |

Declarat bé cultural d’interès nacional el jaciment ibèric de Ca n’Oliver (Cerdanyola del Vallès)

Ahir es va aprovar per Acord de Govern la declaració de bé cultural d’interès nacional-BCIN, en la categoria de zona arqueològica, el jaciment ibèric de Ca n’Oliver (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental).

El poblat ibèric de Ca n’Oliver, situat al turó de Ca n’Oliver, dins del Parc Natural de Collserola, és un enclavament rellevant de l’antic territori de la Laietània i del món ibèric català. La cronologia d’aquest assentament (s. VI a I aC) abasta la gènesi de l’època ibèrica (s. VI aC) i tota la pervivència fins a la seva extinció dins del procés de la romanització (s. I aC). Un darrer assentament d’època alt-medieval (s. VIII-XI dC) tanca l’ocupació d’aquest turó en el passat.

L’estratègica ubicació geogràfica del poblat, en un nus de comunicacions, domina un territori fèrtil de gran potencialitat agrícola i ramadera. A més, està dotat d’estructures defensives complexes: un mur de tanca, torres i fossats articulats, dues portes amb poternes laterals i, en un cas, protegida per un avant-mur, la qual cosa  fa pensar que va constituir un nucli vertebrador d’un ampli territori i centre de captació i redistribució de la producció.

Al poblat de Ca n’Oliver s’ha documentat per primera vegada el ritual d‘inhumacions infantils i els testimonis d’escultures ibèriques zoomorfes més septentrionals, aquestes possiblement procedents d’algun monument funerari. La troballa d’aquests elements planteja la presència d’elits socials i la possibilitat que es tracti d’un assentament aristocràtic. Els fragments escultòrics i una estela gravada apunten a l’existència d’una necròpolis en algun indret proper que encara no s’ha localitzat.

El jaciment ibèric de Ca n’Oliver és un espai patrimonial de primera magnitud per a la recerca, amb indiscutibles valors arqueològics, històrics, arquitectònics i culturals que il·lustren abastament aquest enclavament ibèric i faciliten la comprensió del conjunt del món ibèric en el context històric del Mediterrani occidental. Mostra l’origen i l’evolució de l‘urbanisme en el marc de la Laietània. En el museu s’exposen més de 500 objectes trobats a les excavacions arqueològiques, i al poblat es poden veure més de 7.000 m2 de restes recuperades així com tres habitatges reconstruïts. La qualitat, significació i diacronia de les dades permeten entendre el curs de la vida quotidiana i cultual del poblat i tenir una visió força completa de la societat i dels esdeveniments viscuts al llarg de la seva ocupació.

| Per accedir a la declaració ciqueu aquí |

Presentació al conseller de Cultura de la museïtzació i la restauració de les pintures rupestres de Capçanes

Escena de la Vall II, coneguda com “La matança”, del conjunt de pintures rupestres de Capçanes
Escena de la Vall II, coneguda com “la Matança”, del conjunt de pintures rupestres de Capçanes. Fotografia: Josep Castells

Divendres passat, 17 de febrer, el Conseller de Cultura Santi Vila va visitar, acompanyat dels responsables de la DG d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni i del Servei d’Arqueologia i Paleontologia, el municipi de Capçanes (Priorat) per conèixer el projecte de recuperació i documentació del conjunt de pintures rupestres de Capçanes.

Les intervencions a aquest singular conjunt, amb la concentració de pintures rupestres més gran de Catalunya, han estat promogudes pel Departament de Cultura amb la col·laboració de l’Ajuntament de Capçanes, i s’han realitzat en els darrers mesos, amb l’objectiu protegir, conservar i difondre els 9 conjunts de pintures rupestres, que es coneixen des de l’any 2007. El projecte ha permès recuperar la lectura de les figures i documentar-ne de noves.

Entre les actuacions destaca la recuperació, l’any 2016, del toro de Parellada III, la figura animal més gran documentada a Catalunya, que mesura més de 50 cm, i de l’escena de la Vall II, coneguda com “La matança”. Els treballs realitzats han permès recuperar la lectura de les figures que anteriorment no s’apreciaven bé, la documentació de 6 nous arquers, i una nova explicació de l’escena pintada. També s’ha recuperat i consolidat un gran cérvol i una figura humana de l’Abric de la Vall I.

Us recordem que dintre del cicle de la Tribuna d’enguany hem programat, pel 31 de maig, la xerrada: “El projecte Capçanes, de la documentació a la recuperació de la lectura de l’art rupestre”, on Josep Castells, responsable del projecte i Eudald Guillamet, restaurador de les pintures, explicaran tots els detalls d’aquesta intervenció.

| Per a més informació cliqueu aquí |