Recull bibliogràfic d’Arqueologia i Paleontologia, octubre-novembre 2021

imatge recull biblJa es troba disponible el número 88 (octubre-novembre 2021) del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que posteriorment es dipositen a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General del Patrimoni Cultural o a l’arxiu del mateix Servei, així com de diverses publicacions digitals.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions, els enllaços als textos de les publicacions digitals, l’enllaç als reculls bibliogràfics anteriors, al catàleg de la Biblioteca del Patrimoni Cultural i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

El projecte de recerca arqueològica del jaciment del Molí d’Espígol (Tornabous, l’Urgell) confirma la monumentalitat de l’antiga ciutat ibèrica com a capital ilergeta

Els resultats de les darreres excavacions al jaciment han permès plantejar que el Molí d’Espígol va ser la “capital regional” d’una part important del territori polític que avui dia s’atribueix a l’antic poble iber dels Ilergets.

Les excavacions han posat de manifest un sistema defensiu d’accés a la ciutat complex i s’ha documentat un carrer enllosat, en rampa, que donaria accés a la ciutat.

El passat dissabte 27 de novembre es van presentar els resultats de la darrera campanya d’excavacions realitzada a l’antiga ciutat ibèrica del Molí d’Espígol (Tornabous, l’Urgell).

Aquestes excavacions, coordinades des del Museu d’Arqueologia de Catalunya, conclouen el projecte quadriennal de recerca (2018-2021) El Molí d’Espígol, capital dels Ilergets (MECI; Investigador Principal: Dr. Jordi Principal) del Departament de Cultura. Un projecte que s’ha centrat en mostrar, a través de les evidències científiques, que el Molí d’Espígol va assolir en època ibèrica l’estatus de “capital regional” en aquest sector oriental de la Depressió Central Catalana, és a dir, d’una part important del territori polític que avui dia s’atribueix a l’antic poble dels Ilergets.

El Molí d’Espígol és el jaciment ibèric més gran de la Catalunya occidental, el nucli urbà del qual ocuparia una superfície d’entorn 1 ha. La projecció de les restes visibles mostra un jaciment amb un sistema defensiu i un urbanisme complexos que van evolucionar i es van desenvolupar al llarg d’uns cinc segles (del final del segle VIII al final del III aC). Durant el període ibèric ple (segles IV-III aC) es van produir canvis substancials en el jaciment, detectables sobretot a nivell formal, la traducció política, social i econòmica dels quals portaria a considerar el Molí d’Espígol com una autèntica ciutat protohistòrica. Aquesta nova realitat urbanística de distribució dels espais i del seu sistema defensiu amb unes potents muralles i l’existència de fossats, atorgarien al jaciment una gran monumentalitat que ha capitalitzat els esforços de la recerca en els darrers dos anys.

La campanya de 2021 ha superat els objectius proposats i ha permès cloure el projecte MECI amb novetats inesperades que donen un nou rumb a la recerca del jaciment.

Per a més informació sobre els resultats de la darrera campanya d’excavacions consulteu la Nota de premsa en pdf.

Cicle Art i Prehistòria. Setmana dedicada a l’art prehistòric al CIAR Muntanyes de Prades (MCCB)

El Museu Comarcal de la Conca de Barberà (MCCB) de Montblanc, a través del Centre d’Interpretació de les Muntanyes de Prades (CIAR), organitza una setmana dedicada a l’art de la prehistòria.

El cicle Art i Prehistòria tindrà lloc del 29 de novembre al 5 de desembre, coincidint amb els dies en que es va celebrar l’any 1998 la reunió del Comitè del Patrimoni Mundial de la UNESCO a Kioto (Japó), on s’aprovà la inclusió de l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica a la llista del Patrimoni Mundial.

La major part de l’activitat d’aquest cicle es concentrarà al Centre d’Interpretació de l’Art Rupestre de les Muntanyes de Prades (CIAR), a Montblanc, amb l’objectiu de posar en valor l’art prehistòric del territori i donar a conèixer les accions que es realitzen en la difusió, estudi i protecció d’aquest patrimoni.

El cicle es divideix en dos apartats. Del dilluns 29 de novembre al dijous 3 de desembre s’han programat un total de quatre conferències que es podran seguir en directe de forma presencial o bé a través d’Internet. Pel cap de setmana del 3 i 4 de desembre, hi ha programada una visita al barranc del Mas d’en Llort (Rojals) i dos tallers familiars al CIAR.

Les conferències es poden seguir clicant al següent enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=0x2IdzEHBKM

 

Per a més informació consulteu el programa en pdf

Commemoració del 21è aniversari de la inclusió del Conjunt arqueològic de Tàrraco a les llistes de Patrimoni Mundial de la UNESCO

Enguany es commemoren els 21 anys del reconeixement del Conjunt arqueològic de Tarraco com a Patrimoni Mundial per la UNESCO. Per celebrar aquest reconeixement, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) ha programat una sèrie d’activitats, que s’iniciaran aquest diumenge 28 de novembre i s’allargaran fins el diumenge 5 de desembre.

Les activitats programades, adreçades a tots els públics, consisteixen en jornades de portes obertes als jaciments i monuments patrimoni mundial, itineraris, visites comentades i espectacles infantils.

Diumenge 28 s’ofereix l’itinerari “L’enigma de Centcelles” al Conjunt monumental de Centcelles, i la visita comentada “Del Fòrum al Teatre”, organitzada en col·laboració amb el Museu d’Història de Tarragona, on es coneixerà l’antiga Tàrraco visitant el Fòrum de la Colònia, on es realitzaven les activitats econòmiques, polítiques i religioses de la ciutat i finalitzant al teatre, un edifici d’espectacles on confluïa oci i negoci. Aquesta visita es tornarà a realitzar el dissabte 4 de desembre.

Per al públic infantil destaca l’activitat “Marc Antoni i Cleòpatra”, un espectacle de titelles que es durà a terme al teatre romà de Tarragona el diumenge 5 de desembre, on coneixerem una història d’amor i lluites que va marcar la història de Roma, explicada a través de titelles articulats inspirats en la famosa Nina d’Ivori. L’activitat va a càrrec de Genovesa, narratives teatrals.

Així mateix, el cap de setmana del 4 i 5 de desembre, els centres que depenen del MNAT oferiran jornada de portes obertes, dins dels seus horaris habituals.

Per a més informació consulteu la Nota de premsa en pdf.

Per reservar les activitats consulteu l’adreça: https://www.mnat.cat/entrades/

Conferència “Avanç del Pla de Gestió de l’Art Rupestre a Catalunya”

Us recordem que aquest proper dimecres 24 de novembre a les 18 hores tindrà lloc la quarta i última conferència programada dins les jornades El Servei d’Arqueologia i Paleontologia: Jornades sobre 40 anys de la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic. Orígens i reptes de futur.

El Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura ha organitzat, en el marc de la celebració del 40è aniversari de la seva creació, unes jornades sobre la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic català.

Les jornades consisteixen en la realització de 4 conferències que tenen per objectiu donar a conèixer els orígens del Servei d’Arqueologia i Paleontologia, quina ha estat la seva evolució i els reptes actuals en la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic.

En la quarta conferència programada dins les jornades es presentarà un avanç del Pla de Gestió de l’Art Rupestre de Catalunya, com a futura eina de gestió integral de l’art rupestre. Origen, metodologia i eixos de treball.

Conferència: Avanç del Pla de Gestió de l’Art Rupestre a Catalunya

  • Presentació a càrrec de M. Teresa Miró i Alaix, cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

  • Conferència Avanç del Pla de Gestió de l’Art Rupestre a Catalunya. A càrrec de Tània Álvarez Herraiz, cap de la secció de Protecció i Difusió del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Servei d’Arqueologia i Paleontologia i Laura Fernández Macias, arqueòloga.

  • Torn de preguntes.

L’assistència a les jornades és gratuïta i es pot fer de manera presencial des de la Sala d’actes del Palau Marc (Rambla de Santa Mònica, 8. Barcelona) o en línia a través del Zoom (en ambdós casos cal inscripció prèvia).

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la Sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del Zoom en el cas del les persones que estiguin seguint la conferència en línia.

Consulteu el programa de les jornades en pdf

Podeu fer les inscripcions a les jornades des del programa o des de la pàgina web de patrimoni.gencat. Les inscripcions continuen obertes.

Presentació dels resultats de la recerca de 2021 del Museu d’Arqueologia de Catalunya

El Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) ha programat per a aquest mes de novembre dues sessions per donar a conèixer els resultats de les campanyes d’excavació del 2021.

En la primer sessió, que tindrà lloc el 22 de novembre, es presentaran els resultats dels projectes liderats pel MAC.

En la segona sessió, que tindrà lloc el 29 de novembre, es presentaran els resultats dels projectes desenvolupats amb la col·laboració d’altres centres de recerca.

En el transcurs dels últims quatre anys, el MAC ha desenvolupat tasques de recerca vinculades a més de trenta projectes, tretze dels quals han estat liderats per personal del Museu. Els més importants d’aquests projectes s’han emmarcat dins el programa de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia (2018-2021), impulsat i finançat pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. En el marc d’aquests projectes, el MAC ha desenvolupat rellevants treballs arqueològics d’excavació en alguns dels jaciments més importants del país, com ara la ciutat grecoromana d’Empúries (l’Escala, Alt Empordà), en l’espai de les antigues àrees portuàries, el poblat neolític lacustre de la Draga (Banyoles, Pla de l’Estany), a les Coves del Fem (Ulldemolins, Priorat) i a la ciutat ibèrica del Molí de l’Espígol (Tornabous, Urgell).

D’altra banda, cal assenyalar també altres actuacions arqueològiques importants desenvolupades a la ciutat ibèrica d’Ullastret (Ullastret, Baix Empordà), o els derivats dels treballs de recerca i consolidació del conjunt monumental d’Olèrdola (Olèrdola, Alt Penedès). En l’àmbit de l’arqueologia subaquàtica cal fer esment de les recerques efectuades pel Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya especialment en el vaixell romà Formigues II (Palamós/Palafrugell, Baix Empordà). Molts d’aquests treballs s’han desenvolupat en col·laboració amb altres museus i institucions de recerca tant del país com internacionals, com ara la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) o l’Instituto Alemán de Madrid.

Les dues sessions es faran a les 19 hores en format virtual a través de la plataforma Zoom i estaran presentades per Jusèp Boya, director del Museu d’Arqueologia de Catalunya i Elsa Ibar, Directora General del Patrimoni Cultural, i moderades per Jordi Principal, del Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Per a més informació consulteu la pàgina web del MAC

Arriba la 2a Setmana de la Pedra Seca

Del 19 al 28 de novembre de 2021 se celebrarà la 2a Setmana de la Pedra Seca, coincidint amb el 3r aniversari de la inclusió d’aquesta tècnica a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO.

L’objectiu de la Setmana de la Pedra Seca és visibilitzar i posar en valor no només el patrimoni de pedra seca, sinó també, i especialment, l’important teixit d’entitats, col·lectius i persones voluntàries en què se sustenta el coneixement, la divulgació i el manteniment de la pedra seca a casa nostra.

Aquest esdeveniment està impulsat per ‘Col.laboraxPaisatge’, un projecte de cooperació Leader subvencionat pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, en el marc del Programa de Desenvolupament Rural (PDR) de Catalunya 2014-2022, i el cofinançament del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER).

‘Col.laboraxPaisatge’ està impulsat i coordinat per l’Associació per al Desenvolupament Rural Integral de la Zona Nord-Oriental de Catalunya (ADRINOC) amb l’assessorament de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, que compta amb la col·laboració de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT), i la participació de cinc Grups d’Acció Local de Catalunya, i també amb un soci a la Catalunya Nord (França), al Parc Natural Regional del Pirineu Català, que gestiona el Grup d’Acció Local Terres Romanes en Pays Catalan.

L’arquitectura tradicional de pedra seca és un patrimoni paisatgístic predominant i identitari a bona part dels paisatges rurals dels Països Catalans. Barraques, aljubs, forns, sínies, ponts, marges, carrerades, tines, etc., molts d’ells protegits com a Béns Culturals d’Interès Local (BCIL), Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN) o Zones d’Interès Etnològic (ZIE), o bé situats dintre de parcs naturals o altres categories d’espais protegits.

En aquesta segona edició de la Setmana de la Pedra Seca s’han inscrit més de cent activitats per a totes les edats i per a tots els públics, organitzades per entitats, col·lectius i voluntaris d’arreu dels Països Catalans per tal de difondre i posar en valor la pedra seca com a patrimoni, com a ofici i com a tècnica constructiva: exposicions, cursos i tallers de restauració, xerrades, activitats de voluntariat, sortides de descoberta, concursos a Instagram…

El gruix de les activitats tindrà lloc a Catalunya, però també se celebraran a les Illes Balears, Andorra, a la Catalunya Nord i al País Valencià.

Per a més informació i consulta de les activitats programades cliqueu aquí

Conferència “El patrimoni cultural en el marc de l’avaluació ambiental: el repte de les energies renovables”

Us recordem que aquest proper dimecres 17 de novembre a les 18 hores tindrà lloc la tercera conferència programada dins les jornades El Servei d’Arqueologia i Paleontologia: Jornades sobre 40 anys de la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic. Orígens i reptes de futur.

El Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura ha organitzat, en el marc de la celebració del 40è aniversari de la seva creació, unes jornades sobre la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic català.

Les jornades consisteixen en la realització de 4 conferències que tenen per objectiu donar a conèixer els orígens del Servei d’Arqueologia i Paleontologia, quina ha estat la seva evolució i els reptes actuals en la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic.

La tercera conferència programada dins les jornades tractarà sobre l’impacte que està tenint l’increment de projectes d’energies renovables en el territori i especialment en el patrimoni cultural. Què ha significat l’emergència climàtica en la gestió del patrimoni.

Conferència: El patrimoni cultural en el marc de l’avaluació ambiental: el repte de les energies renovables

  • Presentació a càrrec de Tània Álvarez Herraiz, cap de la secció de Protecció i Difusió del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

  • Conferència El patrimoni cultural en el marc de l’avaluació ambiental: el repte de les energies renovables. A càrrec de Sergi Cantó i Jordi, coordinador de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i Daria Calpena Marcos, arqueòloga del Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

  • Torn de preguntes.

L’assistència a les jornades és gratuïta i es pot fer de manera presencial des de la Sala d’actes del Palau Marc (Rambla de Santa Mònica, 8. Barcelona) o en línia a través del Zoom (en ambdós casos cal inscripció prèvia).

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la Sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del Zoom en el cas del les persones que estiguin seguint la conferència en línia.

Consulteu el programa de les jornades en pdf

Podeu fer les inscripcions a les jornades des del programa o des de la pàgina web de patrimoni.gencat. Les inscripcions continuen obertes.

Tarraco Biennal. 5è Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic. Ports romans. Arqueologia dels sistemes portuaris

Del 24 al 27 de novembre de 2021 se celebrarà a Tarragona el 5è Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic Tarraco Biennal, amb el lema “Ports romans. Arqueologia dels sistemes portuaris”, sota la direcció de la Dra. Ada Lasheras, el Prof. Dr. Joaquín Ruiz de Arbulo i la Dra. Patricia Terrado.

Les sessions tindran lloc a l’Aula Magna de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili.

El congrés està organitzat per la Universitat Rovira i Virgili, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, amb la col·laboració dels Serveis Territorials del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona, el Museu d’Història de Tarragona, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, els Museus Diocesans de Tarragona i la Reial Societat Arqueològica de Tarragona.

Compta amb el patrocini de la Fundació Privada Mutua Catalana, l’Ajuntament de Tarragona, el Port de Tarragona, FIATC Assegurances i el projecte europeu EuroTech (URV/ICAC).

Es pretén estudiar l’organització dels grans ports, entesos com a espais interconnectats a nivell local i regional mitjançant les xarxes de redistribució de cabotatge, així com les grans rutes marítimes, amb un paper essencial en el transport de tot tipus de persones, productes i idees al llarg del Mediterrani. L’objectiu és entendre els ports no només com una àrea construïda, sinó també analitzar el seu paper com a nodes dins una xarxa formada per altres ports i ancoratges del seu propi entorn – formant el que coneixem com “sistemes portuaris” – i, a gran escala, a dins les rutes de llarga distància mediterrànies però també atlàntiques.

Els treballs arqueològics que han afectat les àrees paleo-portuàries han contribuït al desenvolupament de tècniques específiques d’arqueologia nàutica, per tal d’enfrontar-se al desafiament dels derelictes enterrats i als abocaments de cultura material al fons de les dàrsenes. D’altres vegades han sigut també necessaris altres estudis per l’anàlisi d’aquests derelictes, com la sedimentologia o la restitució del paleoambient, o bé a través de nous estudis de cartografia històrica i de les fonts documentals. Però, a més, sempre esdevé necessari tornar a les fonts escrites, gregues i llatines, per cercar noves precisions o reinterpretacions dels textos.

La inscripció al congrés és gratuïta i es pot formalitzar des de la pàgina web www.tarracobiennal.com.

Consulteu el programa del congrés en pdf

Presentació de l’exposició “Descobrint Olèrdola. 100 anys de les intervencions de l’IEC”

El proper diumenge 14 de novembre tindrà lloc a la seu d’Olèrdola del Museu d’Arqueologia de Catalunya la presentació de l’exposició “Descobrint Olèrdola. 100 anys de les intervencions de l’IEC”.

Aquesta exposició s’emmarca en els actes que durant el 2021 s’estan duent a terme amb motiu de la commemoració dels 100 anys de les excavacions de l’Institut d’Estudis Catalans a Olèrdola.

La mostra destacarà les intervencions arqueològiques i arquitectòniques dutes a terme fa 100 anys, en el context cultural, social i polític en que es realitzaren, les primeres durant la Mancomunitat (1921) i les segones efectuades ja sota la Dictadura de Primo de Rivera (1926 i 1928). Les accions estaven enfocades sota tres eixos principals: la recerca de les restes arqueològiques, la conservació dels monuments i la valoració d’aquest patrimoni.

Un dels trets més remarcables de l’exposició és la presència de les imatges antigues procedents dels fons del propi Museu d’Arqueologia de Catalunya així com dels arxius de l’Institut d’Estudis Catalans, de la Diputació de Barcelona, de l’Arxiu Nacional de Catalunya, de l’Institut Ametller d’Art Hispànic (Arxiu Mas) i de l’arxiu familiar de Montserrat Viadiu, les quals permeten endinsar-nos en els esdeveniments que es commemoren.

Per a més informació sobre l’exposició i reserves consulteu la pàgina web del MAC-Olèrdola.