Excavacions arqueòlogiques a la plana de l’Alt Empordà: El jaciment ibèric de Mas Castellar de Pontós. Un edifici singular d’influència grega dins el territori de l’Empordà en època dels Ibers.

Mas Castellar de Pontós. Vista de l’edifici singular, any 2015.
Mas Castellar de Pontós. Vista de l’edifici singular (any 2015). Fotografia: Marcel Soler

De l’1 al 21 d’agost es reprendran les excavacions arqueològiques de Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà). Des que es van iniciar les excavacions programades l’any 1991 s’han posat al descobert 6 fases d’ocupació, a vegades de diferent població i totes elles dins tota l’època ibèrica (de finals del s. VII aC fins a principis del s. II aC).

Les darreres campanyes d’excavació varen posar al descobert un edifici singular de grans dimensions, de moment de més de 225m2 i 6 habitacions excavades, i amb un patró completament diferent, de forta influència mediterrània. A la magnitud de l’edifici s’afegeix la troballa de materials de diferents procedències, especialment grega, cartaginesa i púnica, així com del sud de França, Itàlia i de la Península Ibèrica. Aquest edifici fou derruït per un incendi, en un moment de conflictes interns, i a sobre d’ell es va implantar un poblat fortificat, dels que es troben habitualment en el territori.

Fa poc temps el jaciment va ser declarat BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional) publicat al DOG (2016-03-24). La seva importància radica en la proximitat amb les colònies gregues d’Empúries i Roses, les quals van determinar el desenvolupament agrícola i ramader del territori i l’evolució històrica de l’Empordà.

Visita d’un grup d’alumnes de la Universitat Pompeu Fabra i de la Brown University (Rhode Island, US) que feien un curs sobre “Ciutats, Colonies i Xarxes de comunicació a l’oest mediterrani (maig 2016)
Visita d’un grup d’alumnes de la Universitat Pompeu Fabra i de la Brown University (Rhode Island, US) inscrits al curs sobre “Ciutats, colonies i xarxes de comunicació a l’oest Mediterrani” (maig 2016). Fotografia: Laura Prats

Enguany es continuarà excavant la part nord de l’edifici, mitjançant l’aixecament d’un talús d’uns tres metres d’alçada. A l’excavació es comptarà amb la participació d’estudiants de les universitats UB, UAB, UdG, i es continuarà amb la consolidació de les restes de l’establiment agrari d’influència hel·lenística. Les excavacions comptaram amb la col·laboració del Museu d’Arqueologia de Catalunya, les Universitats esmentades i per l’empresa ROCS Ibers S.L.

Les excavacions estan finançades per la Diputació de Girona (patrimoni i preservació de restes), l’Ajuntament de Pontós (recolzament logístic) i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (finançament i recolzament cultural).

Notícia enviada per Enriqueta Pons.

Inauguració de l’exposició: “A la recerca dels tresors perduts. Homenatge a l’arqueòleg cinematogràfic Indiana Jones”, al MAC-Barcelona

Indiana-Jones-MAC-Barcelona-2_mediumEl proper dijous 28 de juliol a les 19,30 hores el Museu d’Arqueologia de Catalunya, a la seva seu a Barcelona, inaugura l’exposició: “A la recerca dels tresors perduts. Homenatge a l’arqueòleg cinematogràfic Indiana Jones”, que romandrà oberta fins el proper 25 de setembre.

A la mostra, produïda pel Museu d’Arqueologia de Catalunya i Rubens Produccions, els visitants podran veure rèpliques dels objectes més cobejats per Indiana Jones a les pel·lícules: el Sant Graal, l’Ídol d’Or de la Fertilitat, el Capçal de Ra o la Calavera de cristall s’exposen al costat dels veritables tresors de la nostra història.

Espectacular recuperació de les pintures rupestres de la Vall II a Capçanes (Priorat)

En el marc de projecte “Capçanes, protecció, conservació i difusió dels 19 conjunts de pintures rupestres del terme municipal”, la intervenció arqueològica que actualment s’està realitzant ha permès que es pugui contemplar correctament una espectacular escena de violència massiva, o una emboscada, on són abatuts 17 individus per un petit grup de 5 arquers amagats als laterals de l’escena.

Promogut pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Capçanes, està previst per aquesta tardor / hivern  l’obertura al públic de 7 dels 19 conjunts de pintures rupestres del terme municipal . Les visites es realitzaran prèvia concertació i de manera guiada.

| Vegeu reportatge emès a TV3 clicant aquí|

Finalitza el 70è Curs d’Arqueologia d’Empúries amb singulars troballes

Les excavacions dutes a terme durant el 70è Curs d’Arqueologia d’Empúries, que han posat al descobert diverses estructures de la fase d’ocupació més antiga de la ciutat romana, han permès recuperar singulars troballes: un tresoret amb 200 denaris de plata i una vintena d’àmfores vinàries, juntament amb un simpulum de bronze que servia per extreure’n el vi.

Realitzada amb els alumnes del curs d’arqueologia que organitza el Museu d’Arqueologia de Catalunya – Empúries, a l’excavació s’han descobert diferents espais d’una casa o domus d’època romana baixrepublicana, que havia ocupat el sector meridional d’aquesta ínsula en el segle I aC. Anteriorment ja s’havien excavat les restes d’algunes de les estances privades, entorn a un atri, amb paviments decorats, així com també un espai de cuina i de servei. Enguany s’ha finalitzat l’excavació d’un àmbit utilitzat com a celler, on s’han recuperat les restes d’una vintena d’àmfores de vi, majoritàriament de procedència itàlica, que s’hi trobaven  emmagatzemades, juntament amb una llossa o simpulum de bronze que servia per extreure’n el vi.

La troballa més significativa d’aquesta campanya ha estat un tresoret de 200 denaris romans de plata dins d’un vas ceràmic en forma d’amforeta, que es va trobar amagat dins d’un petit clot a terra, per sota d’un dels locals situats al sud-oest de l’ínsula. Pel context en què es varen trobar, és plausible que el moment cronològic en què va produir la seva ocultació va ser el s. I aC. Aquest conjunt numismàtic, que es troba en molt bon estat de conservació, és el més nombrós que s’ha trobat fins ara a la ciutat romana d’Empúries.

|Per a més informació descarregueu la nota de premsa en pdf |

Declarades BCIN les Termes Romanes de Sant Boi de Llobregat en la categoria de zona arqueològica

Avui s’ha publicat al DOGC l’Acord de Govern pel qual es declaren bé cultural d’interès nacional, en la categoria de zona arqueològica, les Termes Romanes de Sant Boi de Llobregat.

Les Termes Romanes, situades al nord del nucli urbà de Sant Boi de Llobregat, es troben dins d’un edifici que es va construir, l’any 1998 per la Diputació de Barcelona, expressament per  la protecció i l’exposició de les restes. Formaven part d’una sumptuosa vil·la rural d’època baiximperial (finals del s. II al s. V dC), fet que evidencien la monumentalitat de les restes, la qualitat dels materials i les tècniques constructives utilitzades en la seva construcció.

La vil·la va passar per diferents fases d’ocupació, la primera de les quals es remunta al primer terç del segle II aC i correspon a un assentament de poblacions laietanes. Les termes corresponen a la darrera fase de l’ampliació de la pars urbana de la vil·la, relacionada amb la producció i exportació de vi de la Laietania cap a Itàlia (s. II dC).

L’anàlisi, estudi i difusió de les restes confirmen la singularitat d’aquest edifici com a jaciment de referència dins de l’estudi del territori de la Barcino romana. És també un jaciment rellevant per a l’estudi del món romà a Catalunya i a la península Ibèrica.

| Descarregueu el document del DOGC en pdf |

Activitats d’estiu al jaciment de la Font de la Canya, Avinyonet del Penedès

cartell font de la canyaDemà dissabte 16 d’agost s’inicia el programa d’estiu al jaciment de la Font de la Canya, (Avinyonet del Penedès, Alt penedès), que aquest any inaugurarà l’activitat: “Tarragonako Txalaparta Eskola”, una proposta que inclou la visita i un concert al jaciment, amb sopar inclòs, i està previst que comenci a partir de les 19,45 hores.

L’objectiu principal de la programació: “Concerts a la Font de la Canya 2016” és apropar els públics al jaciment ibèric de la Font de la Canya, origen de la vinya. Una de les novetats d’enguany és el nou espai recuperat a l’interior de l’església de Sant Pere d’Avinyó, que allotjarà el concert d’arpes que tindrà lloc el dissabte 20 d’agost.

Les activitats han estat organitzades pel Centre d’estudis Cossetans, amb el suport de la Diputació de  Barcelona, l’Ajuntament d’Avinyonet del Penedès, la cooperativa d’iniciativa social Actua i la  col·laboració d’empreses del municipi, i coordinades pel director de les excavacions Dani López i la dinamitzadora cultural Rosa Vendrell.

|Per descarregar el programa cliqueu aquí |

Recent intervenció arqueològica a la Coma (Sant Martí d’Empúries-l’Escala, Alt Empordà)

Durant el passat mes de juny s’ha dut a terme una intervenció arqueològica d’excavació a la necròpolis de la Coma, localitzada en un dels turons de l’àrea rural d’Empúries. Aquesta intervenció forma part del projecte quadriennal 2014-2017 Coementerium et Funus. Estudi de les necròpolis tardoantigues al nordest de la Tarraconensis, promogut per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca –AGAUR- i avalat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Els treballs han estat realitzats amb la col·laboració d’un equip de joves arqueòlegs i estudiants de diverses universitats espanyoles i europees que es formen en la pràctica de l’arqueologia funerària, els mètodes de registre i l’estudi de les restes humanes.

El jaciment de la Coma fou descobert el 2010 durant unes obres de modificació de la carretera que comunica l’Escala amb Sant Martí d’Empúries. L’interès de la necròpolis resideix tant en el seu període d’ús funerari en època tardorromana com en les possibilitats arqueològiques a nivell de registre funerari in situ. S’hi afegeix el fet de poder ampliar la mostra antropològica tant de la mateixa necròpolis com de les sèries que són objecte de l’estudi del projecte de recerca.

El registre arqueològic de 2015 i 2016 ha permès documentar 15 noves estructures funeràries d’època tardo-antiga, organitzades en tres petites terrasses en el vessant occidental del turó. Una àrea central està formada per tres tombes en cupa; al seu entorn es distribueixen la resta, bé en fosses amb coberta de tègules a doble vessant i sobrecoberta en túmul, bé en fosses amb continents funeraris en àmfora que acullen restes infantils. Es tracta de variants constructives on la monumentalitat de la cupa i la fossa construïda en maçoneria o la fossa simple i la coberta de tègules és l’aspecte formal que les caracteritza i diferencia. La presència de túmuls formats per l’acumulació de pedres i morter o per fragments d’àmfora de les tombes més senzilles supleix la cupa construïda en les tombes més monumentals.

Als efectius antropològics de 2010 (18 individus) i els de 2015 (9 individus) s’hi afegeixen els 7 individus de 2016, la major part dels quals infantils.

L’homogeneïtat en l’orientació de les fosses i dels individus, la disposició dels cossos i l’escassedat de materials d’acompanyament o de vestir ens situa en un context ideològic funerari propi del cristianisme. L’estudi dels materials arqueològics ens ajusta la seva utilització entre els segles IV-V d.C.

Informe realitzat per Bibiana Agustí Farjas, Dolors Codina Reina i Antònia Díaz-Carvajal

La nova senyalització interpretativa de l’Arc de Berà i la Torre dels Escipions

El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, en el marc del programa Patrimoni en Acció impulsat pel Departament de Cultura i l’Obra Social “la Caixa”, ha estat l’encarregat de la realització del projecte de senyalització dels elements patrimonials de Tàrraco de titularitat de la Generalitat de Catalunya: Arc de Berà i Torre dels Escipions, amb l’objectiu de millorar la informació existent i facilitar el seu coneixement.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’Arc de Berà i la Torre dels Escipions són dos dels monuments d’època romana de l’entorn de Tàrraco, segurament, més identificats i coneguts pel conjunt de la societat. Declarats Patrimoni Mundial l’any 2000, junt amb d’altres elements de la ciutat romana de Tàrraco.

Aquest projecte de senyalització vol contribuir a una millor comprensió i posada en valor d’aquests importants elements patrimonials, donant les pautes de comprensió i lectura bàsiques i significatives, tot situant-los en el seu context històric i recuperant la imatge que devien tenir en el seu origen.

Els nous elements de senyalització interpretativa s’han integrat de manera respectuosa en l’entorn dels monuments. Pel que fa al contingut, són de fàcil lectura i molt atractius visualment. Així mateix, s’han traduït a diverses llengües per fer accessible la informació als milers de visitants que reben anualment els monuments romans de Tarragona.

| Per a més informació sobre la nova senyalització de la Torre dels Escipions cliqueu aquí |
| Per a més informació sobre la nova senyalització de l’Arc de Berà cliqueu aquí |
| Per a més informació, vegeu la nota de premsa |

IV Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central

Cartell IV JACCLes Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central, que arriben a la seva quarta edició, se celebraran al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona els dies 14 i 15 d’octubre de 2016. Les jornades van nàixer amb l’objectiu de continuar impulsant el projecte de difusió de la recerca arqueològica en el territori, iniciat el 2010 des dels Serveis Territorials a la Catalunya Central del Departament de Cultura. Les inscripcions ja es poden formalitzar mitjançant la pàgina web de Museu Comarcal i Diocesà de Solsona.

Enguany aquestes jornades se celebraran a Solsona, en reconeixement de la feina feta durant aquest darrers anys pel Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, El Grup de Prehistòria del Solsonès (GPS), el Centre d’Estudis Lacetans (CEL) i el Servei d’Arqueologia Municipal de l’Ajuntament de Solsona (SAMAS), com a entitats vertebradores de la investigació, preservació i  difusió arqueològica al Solsonès.

En aquesta ocasió, el tema monogràfic de les Jornades, que es tractarà durant el divendres 14, se centra en la recerca arqueològica duta terme durant els darrers anys a l’entorn del Prepirineu Central Català. Es preveuen tres ponències i algunes comunicacions que abasten des de la prehistòria fins a l’època medieval-moderna.

El dia 15 es presentaran les comunicacions de les intervencions arqueològiques més rellevants dins del període 2014-2015 portades a terme a les comarques de l’Anoia, Bages, Berguedà, Moianès, Osona i Solsonès. Finalment, a la tarda, s’ha programat una visita guiada per part de l’equip de la Secció d’Arqueologia del Centre d’Estudis Lacetans als jaciments arqueològics del Poblat de Castellvell i Sant Esteve d’Olius. Hi haurà també, durant els dos dies, l’oportunitat de conèixer el nucli antic de Solsona: el pou de gel, la Casa Morató, la Catedral, el Palau Episcopal, etc.

Com a novetat d’aquesta edició es vol donar l’oportunitat als investigadors de presentar, mitjançant pòsters, els resultats d’altres treballs o estudis arqueològics de la Catalunya Central, fets recentment o en curs, més enllà del que seria el treball de camp subjecte a una autorització arqueològica (anàlisi materials, treballs pluridisciplinaris, estudis de territori, recerca experimental , etc.).

Qui estigui interessat en participar cal que faci arribar una proposta concreta (títol i petit resum) a l’adreça  stc.jornades.arqueologia@gencat.cat  per tal de poder-ne fer una primera valoració. Un cop acceptada  se’ls farà arribar quines han de ser les característiques tècniques, tipus de suport i dimensions del pòster que haurà de ser presentat abans del 30 de setembre de 2016.

Totes les Ponències, Comunicacions, Pòster i  els Resums de la resta d’intervencions, seran publicades en les ACTES corresponents, les quals com en les altres edicions seran penjades al repositori CALAIX del Departament de Cultura.

| Descarregueu el tríptic de les jornades en pdf |

Recull bibliogràfic, juny 2016

recull bibliografic juny 2016Ja teniu disponible el núm. 39, corresponent al mes de juny de 2016, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, o al mateix Servei.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions i els enllaços als butlletins anteriors, al catàleg de la Biblioteca i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.