Setzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona

Els propers dies 14 i 15 d’octubre de 2022 se celebraran, a la vila de Castelló d’Empúries,  les setzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, organitzades conjuntament pels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Girona, el Museu d’Arqueologia de Catalunya – Girona i la Universitat de Girona, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries.

Les Jornades seran, com fa ja 30 anys, una ocasió de trobada per conèixer que s’ha fet en l’àmbit del patrimoni arqueològic de les comarques de Girona en els darrers dos anys tant en els jaciments amb una recerca consolidada com en les noves troballes; seran també una ocasió de debat que hauria d’enriquir els coneixements que tenim d’aquest patrimoni, des del treball de camp fins a les tasques posteriors de conservació, restauració, museïtzació…

Us emplacem doncs a assistir-hi i participar-hi.

Les sessions tindran lloc els dies 14 i 15 d’octubre a la Capella del Convent de Santa Clara, a Castelló d’Empúries.

Les Jornades seran gratuïtes prèvia inscripció obligatòria abans del 30 de setembre a: https://forms.gle/i6nR1xompXWi9AZn7

Per a més informació, programa i inscripcions descarregueu-vos el díptic en pdf

“Els monestirs en època medieval i moderna. Novetats des de l’arqueologia” temàtica de la I Jornada d’Arqueologia, Construcció i Arquitectura Medieval i Moderna

La jornada es desenvoluparà el dia 7 d’octubre al centre Ca l’Anita de Roses (Pça. Sant Pere,1).

La Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona -amb la col·laboració de l’Ajuntament de Roses i la Fundació Girona Regió de Coneixement-  organitza la primera Jornada d’Arqueologia, Construcció i Arquitectura Medieval i Moderna, dedicada a “Els monestirs en època medieval i moderna. Novetats des de l’arqueologia”.

En aquestes jornades s’analitzaran, a partir d’exemples i casos concrets, les novetats que els darrers anys ha aportat l’arqueologia en el coneixement de l’estructuració, l’arquitectura i evolució dels complexos monàstics des de l’antiguitat tardana fins a l’època moderna, però també sobre la vida quotidiana i les diferents activitats que en ells s’hi desenvolupaven.

Les comunicacions centren les seves anàlisis en els estudis estratigràfics, i l’anàlisi de l’arqueologia vertical, però també en els estudis antropològics i l’anàlisi documental.

La jornada s’estructura amb una conferència inaugural, a càrrec de Jordina Sales i Marta Sancho i divuit comunicacions.

L’activitat és oberta i gratuïta, però es demana notificar l’assistència a l’adreça de correu cat.rosesarqueologia@udg.edu  abans del dia 28 de setembre.

Per a més informació i consulta del programa cliqueu aquí

Després de la pausa de l’estiu, tornen les conferències del cicle Tribuna d’Arqueologia 2022

El proper dia 21 de setembre es tornarà a reprendre el cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 amb la conferència “La necròpolis medieval de Cal Pa i Figues. La intervenció arqueològica a l’ampliació del VINSEUM de Vilafranca del Penedès”.

Totes les sessions del cicle de conferències es faran de manera presencial a les 18 hores a la Sala d’Actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona i es podran seguir també en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Els vídeos de les conferències quedaran a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció que té la Tribuna d’Arqueologia dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

 

Les 6 conferències del cicle Tribuna d’Arqueologia 2022 programades de setembre a novembre són:

DIMECRES 21 DE SETEMBRE

La necròpolis medieval de Cal Pa i Figues. La intervenció arqueològica a l’ampliació del VINSEUM de Vilafranca del Penedès

Conferenciants: Jordi Amorós, Núria Armentano, Imma Mesas i Arianna Salonia

Moderador: Xavier Esteve Gràcia

DIMECRES 5 D’OCTUBRE

Ossos fòssils al permià de la península ibèrica: una finestra única als ecosistemes de vertebrats més antics de Catalunya

Conferenciants: Josep Fortuny i Eudald Mujal

Moderador: Albert Vidal Martí

DIMECRES 19 D’OCTUBRE

Recuperació, restauració i estudi de diversos monuments megalítics de la zona del Solsonès i Bages, en el marc del projecte “Gegants immortals”, per tal de garantir la salvació dels seus valors culturals

Conferenciants: Lídia Fàbregas, Aleix Barberà i Pablo Martínez

Moderadora: Araceli Martín Colliga

DIMECRES 2 DE NOVEMBRE

Intervencions a la ciutat d’Aeso i a la vil·la romana de Llorís (Isona i Conca Dellà) entre 2019-2021

Conferenciants: Ignasi Garcés Estallo, Catalina Mas Florit, Miguel Angel Cau Ontiveros, Cristina Belmonte Santisteban, Xavier Bermúdez López, Roser Arcos López i Teresa Reyes Bellmunt

Moderador: Josep Guitart i Durán

DIMECRES 16 DE NOVEMBRE

L’oppidum de Gebut (Soses, Segrià): resultats d’un nou projecte de recerca (campanyes 2017-2021)

Conferenciants: Natàlia Alonso Martínez i Andreu Moya i Garra

Moderador: Emili Junyent

DIMECRES 30 DE NOVEMBRE

Les intervencions arqueològiques a l’antic mercat del Born (2016-2020)

Conferenciants: Antoni Fernández Espinosa i Eugènia Bort Tena

Moderadora: Gemma Hernández Herrero

 

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències en pdf

Publicada al DOGC la convocatòria per a la concessió de subvencions per a projectes quadriennals de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia per al període 2022-2025

Amb data 7 de setembre de 2022 s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/2646/2022, d’1 de setembre, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aprova la convocatòria en l’àmbit del patrimoni cultural per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència no competitiva, per a projectes quadriennals de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia per al període 2022-2025 (ref. BDNS 646759).

El període per presentar les sol·licituds és del 8 al 27 de setembre del 2022. El dia 27 de setembre es poden presentar sol·licituds fins a les 14 hores.

Descarregueu la resolució de la convocatòria en PDF

Es presenten els resultats de l’estudi de la plaqueta amb gravats del paleolític superior trobada a la Cova Gran de Santa Linya

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, juntament amb l’equip responsable de la troballa arqueològica del Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Universitat Autònoma de Barcelona (CEPArq-UAB),  han presentat al Museu de Lleida els resultats de l’estudi d’una plaqueta amb gravats de fa 14.000 anys, de final del paleolític superior, trobada a la Cova Gran de Santa Linya (Les Avellanes i Santa Linya, la Noguera).

L’equip del Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic ha identificat la representació d’una seqüència de moviment d’un animal i la que podria ser la primera representació del paisatge que envolta la Cova Gran.

L’escanejat 3D de la plaqueta, realitzat pel Departament de Cultura, ha ajudat als investigadors a desxifrar el significat dels gravats. Aquestes investigacions formen part del Pla de Recerca de l’arqueologia i la paleontologia catalanes, dins el quadriennal 2018-2021, aprovat pel Govern de Catalunya.

La Cova Gran és una cavitat de grans dimensions oberta en una barra calcària al peu d’un espadat. Mesura uns 90 m de llargada, 50 m d’amplada i 25 m d’alçada màxima, i cobreix una superfície en planta de 3.200 m2.

Després de la seva descoberta, les investigacions es van iniciar l’any 2003 i continuen encara. Aquests treballs han permès documentar una àmplia seqüència estratigràfica que abasta des del paleolític mitjà fins a l’edat del bronze, que es manifesta amb registres diferenciats segons els sectors. És justament la presència d’una seqüència cronocultural contínua, corroborada per una trentena de datacions radiocarbòniques, la que ens permet conèixer més a fons els processos d’adaptació de l’Homo neandertalensis i l’Homo sapiens en aquestes contrades.

La Cova Gran va ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Zona Arqueològica, mitjançant Acord de Govern de 30 de juliol de 2013.

Quant a la plaqueta amb gravats que ahir es va presentar al Museu de Lleida, la seva descoberta s’ha fet en el mateix sector de l’excavació on es va trobar l’esquelet parcial de l’Homo sapiens Linya, la dona de la Noguera, però en un nivell d’ocupació que es va produir uns segles abans.

La plaqueta té unes dimensions d’11 centímetres de llarg per 8 d’ample sobre un suport de roca margo-calcària, i conté gravats, per tots dos costats, que constitueixen el primer registre arqueològic d’aquestes característiques identificat en un jaciment del Prepirineu català. Els gravats reprodueixen figures amb un alt contingut simbòlic per als primers pobladors del nord-est peninsular. Per tal de poder estudiar amb detall aquests gravats s’han fet diferents anàlisis tècnics, entre els quals un escanejat 3D d’alta precisió, per fotogrametria, realitzat amb la col·laboració del programa Giravolt del Departament de Cultura. L’escanejat, juntament amb altres tècniques visuals, han servit per desentranyar el desenvolupament, direcció i gruix dels solcs, i així poder afirmar què representaven.

El model 3D corresponent a la plaqueta amb gravats de la Cova Gran s’ha fet públic a través del programa Giravolt.

Podeu accedir al model 3D de la plaqueta clicant damunt la imatge.

Per a més informació podeu consultar la Nota de premsa del Departament de Cultura.

Recull bibliogràfic d’Arqueologia i Paleontologia, juliol 2022

imatge recull biblJa es troba disponible el número 95 (juliol 2022) del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora des del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben al Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic i que posteriorment es dipositen a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General del Patrimoni Cultural o a l’arxiu del mateix Servei, així com de diverses publicacions digitals.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions, els enllaços als textos de les publicacions digitals, l’enllaç als reculls bibliogràfics anteriors, al catàleg de la Biblioteca del Patrimoni Cultural i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

Anunci de licitació per a la documentació arqueològica de nous abrics amb manifestacions d’art rupestre, localitzats als termes municipals de Sales de Llierca i la Febró

Amb data 23 de juliol de 2022 s’ha publicat a la plataforma electrònica de Contractació Pública de la Generalitat de Catalunya l’anunci de licitació per a la contractació dels treballs de documentació arqueològica de nous abrics amb manifestacions d’art rupestre, localitzats als termes municipals de Sales de Llierca i la Febró.

 

La finalitat del contracte d’aquests treballs consisteix en la documentació arqueològica dels següents abrics amb manifestacions d’art rupestre:

  • Lot 1. Balma de Bellavista (Sales de Llierca, Garrotxa)
  • Lot 2. Balma Mariana (Sales de Llierca, Garrotxa)
  • Lot 3. Cova d’en Peixet (La Febró, Baix Camp)

Els tres lots consisteixen en anàlisis directes sobre art rupestre, per tant, es tracta d’intervencions arqueològiques de documentació gràfica i tal com estableix el Decret 78/2002
s’estableixen els requisits per a la direcció d’una intervenció arqueològica. Així mateix, com que
es tracta de jaciments amb manifestacions d’art rupestre, també s’haurà de portar a terme la
documentació recollida en el Protocol II de documentació de conjunts rupestres de Catalunya
del Pla de Gestió de l’Art Rupestre de Catalunya.

El termini de presentació d’ofertes finalitza el dia 13 de setembre de 2022 a les 12:00 hores.

Per a més informació accediu a la plataforma electrònica de Contractació Pública

Commemoració dels 100 anys del naixement del Dr. Miquel Oliva i Prat

Avui divendres 15 de juliol, a les 20 hores, tindrà lloc a la Ciutat ibèrica d’Ullastret un acte de commemoració dels 100 anys del naixement de l’arqueòleg Dr. Miquel Oliva i Prat.

Miquel Oliva i Prat va iniciar la seva tasca professional a la Diputació de Girona, que l’any 1943 el va destinar al Museu Arqueològic de Girona (avui Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona) i a partir de 1947 va iniciar les excavacions a l’oppidum del Puig de Sant Andreu d’Ullastret, assolint que la Diputació de Girona comprés el jaciment i que hi construís el Museu Monogràfic (avui Museu d’Arqueologia de Catalunya a Ullastret).

L’acte de commemoració, organitzat pel Museu d’Arqueologia de Catalunya i els Serveis Territorials del Departament de Cultura a Girona, consisteix en la realització de diversos parlaments i un concert d’homenatge a càrrec del duet Carles Coll Bardés (violoncel) i Carles Coll Costa (piano).

Patrimoni Cultural i Territori. Jornades Miquel Oliva i Prat

Durant l’acte també es presentarà una nova iniciativa organitzada pels Serveis Territorials del Departament de Cultura a Girona. Es tracta de la celebració d’unes jornades que tindran lloc 2 cops a l’any i que portaran per títol Patrimoni Cultural i Territori. Jornades Miquel Oliva i Prat.

Per a més informació sobre l’acte de commemòració i el programa del concert accediu a la web del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Ullastret.

Incoada BCIN, en la categoria de Zona Arqueològica, la vil·la romana de Can Ring, a Besalú (Garrotxa)

Amb data 12 de juliol de 2022 s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) la Resolució CLT/2178/2022, de 7 de juliol, per la qual s’incoa expedient de declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Zona Arqueològica, a favor de la vil·la romana de Can Ring, a Besalú (Garrotxa), i s’obre un període d’informació pública.

La vil·la romana de Can Ring o de Saturió (Besalú, la Garrotxa) és un jaciment arqueològic que correspon a un establiment rural d’època romana datat entre els segles I aC i els segles IV-V dC.

Es localitza al nord-oest del terme municipal de Besalú (Garrotxa), en un camp elevat ubicat a pocs metres de la urbanització coneguda també com Can Ring. Limita pel sud amb el carrer de Barcelona, per l’est amb l’antic camí de Palera, mentre que pel nord i l’oest afronta amb altres camps de cultiu. El jaciment ocupava una extensió aproximada d’entre 5.000 m² a 6.000 m², dels quals a l’actualitat se n’han excavat uns 2.200 m². Totes les restes conegudes fins a l’actualitat s’emplacen en una mateixa parcel·la.

Arquitectònicament ens trobem davant d’una vil·la regular i constructivament ben planificada, adaptada al constant desnivell del terreny vers el sud. Encara que les transformacions i reformes realitzades al llarg de la seva història comportaren modificacions importants en l’ús i la funció dels espais, sabem que inicialment la pars urbana de la vil·la es conformà a l’entorn d’un pati situat a la part nord. Aquesta àrea oberta quedava perfectament definida per un seguit d’edificacions situades a la part nord, a l’oest i sud, quedant més lliure la banda est, on es trobava una de les portes d’entrada a aquest conjunt residencial.

Més al sud, i ben separada de l’àrea residencial, hom hi localitza la pars fructuaria del complex, destinada a l’obtenció de vi amb finalitats excedentàries. La viticultura, tanmateix, devia combinar-se amb altres activitats agropecuàries –horticultura, silvicultura, ramaderia, conreu de cereals, etc., de menor impacte econòmic però imprescindibles per garantir l’autarquia de l’establiment.

No obstant aquestes consideracions generals, els treballs arqueològics han constatat també que aquesta zona de treball fou parcialment ocupada posteriorment per algunes construccions, entre les que en destaca un conjunt termal, associades a l’habitatge residencial.

Pel que fa al món rural d’època romana, Can Ring es pot considerar un jaciment excepcional per diversos motius. En primer lloc per la seva extraordinària ocupació, que abasta una seqüència continuada de més de 500 anys d’història, a través dels quals és possible estudiar i comprendre l’evolució del territori d’ençà els inicis de la dominació romana fins a la fi del període baiximperial i la transició a l’antiguitat tardana.

En segon lloc, les particulars característiques de la situació del jaciment: es tracta de la vil·la romana emplaçada més a l’oest de l’actual territori gironí, així mateix l’estratigrafia del jaciment és molt rellevant, atès que presenta uns nivells fundacionals d’època romana republicana o les singulars troballes materials que han aportat les excavacions arqueològiques que l’han convertit en un cas singular i excepcional per poder conèixer amb tot detall molts aspectes de la vida rural a l’època romana. Aquesta circumstància, així com també el bon estat de conservació de les restes de les edificacions permeten entendre la seva organització general, determinar la funcionalitat i reconstruir les característiques dels àmbits i espais que el conformaven.

Els treballs arqueològics han fet possible recuperar una important col·lecció de peces i objectes, majoritàriament de ceràmica però també altres de metall i pedra, dipositats i alguns exposats a l’Espai Besalú i a través dels quals és possible aprofundir en el coneixement de les condicions de vida dels antics habitants d’aquesta vil·la romana. Finalment, la recuperació patrimonial del jaciment i la seva gestió divulgadora a través del Centre d’Interpretació Espai Besalú el converteixen en element fonamental en la transmissió del coneixement assolit a partir de la recerca científica per conèixer aquest període de la nostra història.

El Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura ha comptat amb la col·laboració del Grup de Recerca de Can Ring (Dr. Pere Castanyer, Dr. Joaquim Tremoleda i Joan Frigola) per a la redacció de l’expedient de BCIN de la vil·la romana de Can Ring. Amb aquesta incoació de BCIN s’aplica a aquest jaciment arqueològic el règim jurídic de què gaudeixen els béns culturals d’interès nacional, que culminarà amb la futura publicació al DOGC de l’Acord de Govern de declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Zona arqueològica.

Descarregueu la resolució del DOGC en pdf

Recull bibliogràfic d’Arqueologia i Paleontologia, juny 2022

imatge recull biblJa es troba disponible el número 94 (juny 2022) del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora des del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben al Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic i que posteriorment es dipositen a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General del Patrimoni Cultural o a l’arxiu del mateix Servei, així com de diverses publicacions digitals.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions, els enllaços als textos de les publicacions digitals, l’enllaç als reculls bibliogràfics anteriors, al catàleg de la Biblioteca del Patrimoni Cultural i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.