Descoberta una plaqueta amb gravats paleolítics al jaciment arqueològic de Coves del Fem, Ulldemolins (Priorat)

Un equip de recerca del MAC, la UAB i el CSIC ha identificat una plaqueta amb gravats de diverses espècies animals de finals del paleolític superior al jaciment arqueològic de Coves del Fem. Aquesta troballa contribueix al coneixement de l’art paleolític català i consolida la importància del massís del Montsant en relació amb les expressions artístiques paleolítiques de la península Ibèrica.

Arxiu del Museu d’Arqueologia de Catalunya
Fotografia: Josep Curto

 

Coves del Fem es localitza en el terme municipal d’Ulldemolins, a la comarca del Priorat, i es tracta d’un únic gran abric, tot i que hi ha alguna petita cavitat annexa que hauria contribuït a conformar la seva denominació en plural. És un jaciment singular, que reuneix les característiques potencials per poder contribuir de manera molt important al coneixement de la transició entre els últims caçadors-recol·lectors i els primers agricultors del nord-est de la península Ibèrica.

 

La campanya realitzada l’estiu passat per l’equip de recerca que excava el jaciment ha permès descobrir una important peça d’art prehistòric a Catalunya: una plaqueta de pedra amb les figures de diversos animals finament gravades, d’una antiguitat d’entre 15.000 i 11.700 anys. 

Segons els investigadors, es tracta d’una troballa excepcional que suposa una nova aportació al coneixement de l’art paleolític a Catalunya, on aquests tipus de restes apareixen molt rarament. A més, consolida la importància del massís del Montsant en relació amb les expressions artístiques paleolítiques del nord-est peninsular i obre una nova perspectiva a la recerca en el jaciment, ja que amplia de manera molt considerable la seva cronologia fins al final del paleolític superior.

Les excavacions a l’abric són coordinades per la Universitat Autònoma de Barcelona, el Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Consell Superior d’Investigacions Científiques, finançades en el marc dels projectes quadriennals de recerca en matèria d’Arqueologia i Paleontologia convocats pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i fomen part d’un projecte de recerca concedit pel Ministeri de Ciència i Innovació. El projecte compta, a més, amb el suport de l’Ajuntament d’Ulldemolins, el Parc del Montsant i la família Borrull, propietària de la cova. L’objecte d’estudi del projecte se centra en la transició entre les darreres societats caçadores-recol·lectores i les primeres poblacions agrícoles i ramaderes que s’assenten a la capçalera del riu Montsant. L’objectiu és conèixer com fou aquest poblament i aprofundir així en el coneixement del procés de neolitització del nord-est peninsular, comparant-lo amb altres zones del mediterrani occidental on es documenten distintes dinàmiques socials.

El passat dia 14 de desembre va tenir lloc la presentació de la plaqueta al Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Barcelona. Durant l’acte de presentació, els investigadors van mostrar la plaqueta original, un model en 3D i un vídeo de context del jaciment de Coves del Fem.

La plaqueta actualment s’exhibeix en l’exposició del Museu d’Arqueologia de Catalunya “Art Primer. Artistes de la prehistòria”, que finalitzarà el 24 de gener de 2021.

Per a més informació sobre la presentació de la troballa cliqueu aquí

Descarregueu-vos la nota de premsa en PDF

Recull bibliogràfic d’Arqueologia i Paleontologia, novembre 2020

imatge recull biblJa es troba disponible el número 80 (novembre 2020) del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que posteriorment es dipositen a la Biblioteca del Patrimoni Cultural o al mateix Servei, així com de diverses publicacions digitals.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions, els enllaços als textos de les publicacions digitals, l’enllaç als reculls bibliogràfics anteriors, al catàleg de la Biblioteca del Patrimoni Cultural i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

Noves troballes al complex arqueològic ibèric de Mas Castellar, Pontós (Alt Empordà)

Aquest any 2020 s’han dut a terme diverses intervencions arqueològiques al jaciment de Mas Castellar que han posat al descobert dues troballes de gran importància per al jaciment: una relacionada amb el poblat fortificat, amb una nova entrada a l’oest, i l’altra la troballa d’un nou assentament corresponent al període ibèric antic. Amb aquesta darrera troballa ja són quatre els assentaments urbans que es documenten en el jaciment de Mas Castellar.

Els treballs arqueològics han estat dirigits per l’empresa ROCS, amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Pontós, en el marc del Pla de Recerca en matèria d’Arqueologia i Paleontologia del període 2018-2021, dins el projecte “El nucli arqueològic del Mas Castellar de Pontós. L’entorn emporità i el rerepaís en època protohistòrica”.

A la zona occidental d’extramurs del poblat fortificat s’ha identificat una nova entrada. Fins ara només se’n coneixia una, la porta sud, de forta pendent i amb certs obstacles que impedirien l’entrada massiva. Aquesta entrada oest també estava flanquejada per la torre de defensa, a l’igual que ho fa amb la porta sud. Estava limitada per la muralla occidental (MR16) de 1,30 m d’amplada i per un altre mur (MR584) d’amplada similar, aquest recentment descobert. Ambdós murs, espoliats d’antic, formaven un passadís ample i obert que limitaria un pati-corredor de més de 13,50 m2 d’espai útil, i amb una llar de foc inclosa. Aquesta nova entrada presenta una pendent no tan forta com l’entrada sud, molt probablement per facilitar la circulació de carretes, com ho demostren les cantonades occidentals de la torre, reforçades per sospedrats (imatge 3).

L’altra troballa correspon a la descoberta d’unes estructures murals que es troben sota el bastió d’avançada del poblat fortificat i també sota les runes de l’edifici senyorial d’influència grega (450-425/400 aC). Sobre les runes de l’edifici senyorial es va construir l’entrada sud del poblat fortificat flanquejada pel bastió i la muralla sud (425-400/375 aC). Les estructures del nou assentament es troben, per tant, dividides en dues parts per la superposició d’aquests dos assentaments: una part es presenta dins el poblat sota el passadís de l’entrada sud, i a uns quants nivells més avall, un dels quals, amb restes d’una activitat metal·lúrgica formava part d’un nivell d’ocupació de l’edifici senyorial. En aquesta zona es documenten unes estructures murals de forma rectangular compartimentada en dues o tres cel·les més aviat petites (imatge 4); a l’altra part es documenta per la cara externa del bastió, al marge atalussat, una estructura mural d’uns 14 metres de llarg, que sembla adjuntaria les estructures de l’altre cantó, encara en estat prematur. L’aspecte, no obstant sembla la d’una cortina mural de tipus defensiu o protector, a la vegada que també forma part d’un esglaó més de la formació elevada del tell-talús, amb la superposició de tres assentaments en un punt estratègic del jaciment (imatge 5).

Aquesta troballa urbana de l’ibèric antic post-colonial (550-450 aC) a Mas Castellar és una notícia molt important per al coneixement de l’ocupació definitiva i sòlida de l’Empordà, i els canvis radicals en l’organització i l’estructura arquitectònica de cadascun dels assentaments no és més que el reflex d’una població amb una dinàmica d’inestabilitat i/o de conflicte pel control social del territori i de la pròpia economia ibera.

Notícia: Enriqueta Pons i Brun

Conjunt Arqueològic de Tàrraco. Tal dia com avui, vint anys enrere…

Tal dia com avui de l’any 2000, a la ciutat australiana de Cairns, Tarragona es situava en el panorama internacional: el Conjunt Arqueològic de Tàrraco entrava en la prestigiosa Llista de Patrimoni Mundial de la Unesco. 

Aquell dia, la 24a sessió del Comitè del Patrimoni Mundial de la Unesco es va tancar amb noves inscripcions a la Llista, entre elles la de Tàrraco. En representació de la Direcció General del Patrimoni Cultural, hi havia el cap del Servei d’Arqueologia, el nostre company Ramon Ten i Carné.

Avui es compleixen 20 anys d’aquella data, i gairebé tothom coneix o ha visitat alguns dels emblemàtics monuments que formen part del Conjunt Arqueològic de Tàrraco: la muralla, el fòrum provincial, el recinte de culte, el circ, l’amfiteatre, el teatre, el fòrum de la colònia, la necròpolis paleocristiana, l’aqüeducte de les Farreres, la Torre dels Escipions, la Pedrera del Mèdol, l’Arc de Berà, la vil·la dels Munts d’Altafulla i Centcelles a Constantí.

 

Però, què hi ha darrera d’aquestes candidatures? Darrera d’aquesta fita, hi ha un llarg procés de tramitació, hores de feina i esforç. L’expedient de Patrimoni Mundial tramitat per la Direcció General del Patrimoni Cultural al Ministeri de Cultura, es va treballar conjuntament amb tècnics del Servei d’Arqueologia i de l’Ajuntament de Tarragona en una cursa a contrarellotge que va culminar el dia 2 de desembre de 2000.

Durant aquests dies de celebracions i actes institucionals, des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia, volem fer el nostre petit homenatge a les persones que van treballar en la realització de l’expedient per a la inclusió de Tàrraco a la Llista de Patrimoni Mundial. Sense aquestes persones avui no seria possible aquesta celebració. Especialment als nostres companys i companyes del Servei, començant pels coordinadors, Gemma Hernàndez Herrero i Ramon Ten i Carné,  Isabel Yebra i Buyreu com a secretària, i com a redactors Maria Sardà Vilardaga i des de Tarragona Maite Miró i Alaix i el company del Servei de Patrimoni Arquitectònic Ramon Aloguín i Pallach. Tanmateix, no era la primera vegada que des del Servei es feia aquesta feina, dos anys abans ja s’havia treballat perquè l’art rupestre també entrés a la Llista de Patrimoni Mundial.

Des d’aquí volem fer un reconeixement de la feina tècnica i visualitzar a l’equip de gent que fan possible la gestió, conservació i protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic del nostre país.                              Moltes gràcies a totes i tots.

Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Unesco. World Heritage List. Archaeological Ensemble of Tarraco

Tribuna d’Arqueologia 2020-2021. Nova temporada del cicle de conferències

El proper dimecres 18 de novembre a les 18 hores s’inaugurarà el nou cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021. En aquesta nova edició de la Tribuna s’han programat 15 conferències repartides al llarg de tota la temporada, de novembre de 2020 a juny de 2021. Totes les sessions es faran en directe a les 18 hores a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat.

portada_programa_tribuna_20_21

Tribuna d’Arqueologia és un cicle de conferències anual que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura amb l’objectiu de donar a conèixer les novetats de les investigacions arqueològiques i paleontològiques fetes a Catalunya, així com dels treballs realitzats a l’exterior que puguin ser d’interès en relació a l’arqueologia catalana. Un cop finalitzat el cicle de coferències, la revista digital Tribuna d’Arqueologia compila els articles de les conferències de cada temporada.

La inauguració del nou cicle de la Tribuna d’Arqueologia començarà amb la presentació de la temporada 2020-2021 a càrrec de la directora general del Patrimoni Cultural, Elsa Ibar. A continuació, tindrà lloc la primera conferència programada amb el títol “El Conjunt Arqueològic de Tàrraco, vint anys de la inclusió a la Llista de Patrimoni Mundial”, a càrrec de Maria Teresa Miró i Alaix i moderada per Ramon Ten i Carné.

Tots els vídeos de les conferències de la Tribuna d’Arqueologia quedaran a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció que té la Tribuna d’Arqueologia dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa de les conferències en PDF

Descarregueu-vos la nota de premsa del Departament de Cultura en PDF

Presentació de les accions de recerca del Museu d’Arqueologia de Catalunya i del número 58 de la revista Empúries

El dimarts 10 de novembre, a les 19 hores, i mitjançant la plataforma Zoom, el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) presentarà el nou volum de la revista Empúries, així com els resultats dels projectes de recerca més rellevants que dirigeix o en els que hi participa.

La necessitat de donar sortida a noves dinàmiques de recerca, cada cop més exigents, però també amb una clara voluntat de posar per davant la difusió científica d’excel·lència, ha portat al Museu d’Arqueologia de Catalunya a proposar un nou format per a la revista Empúries, una nova temporalitat, que serà anual, i finalment a replantejar-ne la línia editorial, que se centrarà en la recepció i difusió de treballs inèdits en arqueologia del món clàssic, en el sentit ampli del terme, des d’un plantejament crític i en funció d’una selecció curada.

En el marc de la presentació del nou volum de la revista també es presentaran els resultats dels projectes de recerca 2020 del Museu.

Per a més informació, inscripcions i consulta del programa cliqueu aquí.

Recull bibliogràfic d’Arqueologia i Paleontologia, octubre 2020

imatge recull biblJa es troba disponible el número 79 (octubre 2020) del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que posteriorment es dipositen a la Biblioteca del Patrimoni Cultural o al mateix Servei, així com de diverses publicacions digitals.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions, els enllaços als textos de les publicacions digitals, l’enllaç als reculls bibliogràfics anteriors, al catàleg de la Biblioteca del Patrimoni Cultural i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

Jornada d’estudi del projecte ArqueólogAs: “Recuperando la memoria de las mujeres en la Historia de la Arqueología: métodos y técnicas”

El dimarts 10 de novembre de 2020 se celebrarà una jornada d’estudi en línia, amb el títol “Recuperando la memoria: recorridos femeninos en la Historia de la Arqueología española (siglos XIX y XX): métodos y técnicas”, organitzada pel projecte ArqueólogAs de la Universitat de Barcelona.

ArqueólogAs és un projecte de la Universitat de Barcelona finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación, que té com a objectiu analitzar d’una manera crítica el paper de la dona dins l’arqueologia espanyola, des de la professionalització de la disciplina en el segle XIX fins al moment actual.

L’equip del projecte, format per disset especialistes en diferents branques de l’arqueologia i les ciències afins i membres de diferents universitats i institucions, treballa per rescatar de l’oblit a totes aquelles arqueòlogues que van ser pioneres, amb l’objectiu de reescriure la història de l’arqueologia.

ArqueólogAs disposa d’una web que ofereix informació sobre el projecte, els seus objectius i els seus membres, i també sobre les activitats, seminaris i altres activitats que es vagin programant periòdicament.

Per accedir a la web d’ArqueólogAs cliqueu aquí.

Per accedir al programa i l’enllaç d’accés a la Jornada cliqueu aquí.

Commemoració dels 175 anys del Museu de Sant Pere de Galligants

El proper dijous 29 d’octubre a les 18 hores s’inicia la celebració dels 175 anys del Museu de Sant Pere de Galligants (1845-2020) amb la inauguració d’una exposició sobre la història del museu.

El 30 d’octubre de 1845 es va fundar el que avui es coneix com la seu a Girona del Museu d’Arqueologia de Catalunya, ubicada en el Monestir de Sant Pere de Galligants.

Per commemorar aquesta efemèride el Museu organitzarà exposicions, seminaris, conferències i diverses activitats dirigides a tot tipus de públic al llarg de tot un any.

La commemoració s’inicia aquesta setmana amb la inauguració de l’exposició “175 anys del Museu de Sant Pere de Galligants”. Un repàs gràfic de la història del museu, des de la seva fundació fins als projectes de futur.

La inauguració es farà a porta tancada i el públic podrà gaudir de l’acte i d’una visita guiada a l’exposició a través dels perfils d’Instagram @macarqueologia i @macgirona.

Per a més informació cliqueu aquí.

La Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic crea un canal propi a YouTube

La Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic ha creat un nou canal propi a YouTube on es penjaran vídeos per difondre tots els continguts relacionats amb la seva activitat. La Càtedra, creada per la Universitat de Girona i l’Ajuntament de Roses, té per missió potenciar la transferència de coneixement en l’àmbit de l’arqueologia com a mitjà per millorar la conservació, gestió i promoció del patrimoni arqueològic, especialment en l’àmbit local.

En aquest canal de YouTube es podran visionar diferents continguts relacionats amb l’activitat de la Càtedra i el patrimoni arqueològic d’època medieval i moderna, com, per exemple, algunes de les conferències i ponències presentades als diferents seminaris i cicles de conferències que organitza.

Així, ja hi ha disponible la visualització de les diferents ponències presentades al IV Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna celebrat els dies 8 i 9 d’octubre d’enguany.

També s’hi podran visualitzar algunes de les conferències del III Cicle de Xerrades d’Arqueologia de la Càtedra, que s’està desenvolupant al llarg d’aquest darrer quadrimestre de l’any.

Al mateix canal s’hi poden veure altres continguts com un vídeo sobre la Ciutadella i els darrers treballs arqueològics que s’hi estan desenvolupant.

Podeu accedir al canal clicant aquí.