Acte commemoratiu dels 75 anys dels Cursos d’Arqueologia d’Empúries

Amb motiu del 75è aniversari dels Cursos d’Arqueologia d’Empúries, el Museu d’Arqueologia de Catalunya ha organitzat una jornada de commemoració que tindrà lloc el diumenge 10 d’octubre en el conjunt arqueològic d’Empúries.

Des de l’any 1947, els Cursos Internacionals d’Arqueologia d’Empúries han estat un referent per a la formació de diverses generacions d’estudiants d’arqueologia.

Es tracta d’una formació pràctica en les tasques d’excavació realitzada en el mateix conjunt arqueològic i que es combina amb tallers i sessions teòriques i amb visites a altres museus i jaciments. Des de la seva creació, el curs conserva l’esperit inicial d’esdevenir un lloc d’intercanvi de coneixement, d’avenç de la recerca emporitana i un laboratori metodològic.

El proper diumenge 10 d’octubre tindrà lloc una jornada de commemoració del 75è aniversari dels Cursos d’Arqueologia d’Empúries, dedicada a totes les persones vinculades als cursos al llarg dels anys, centenars de joves arqueòlegs i arqueòlogues i també professors, procedents d’arreu de Catalunya, de la resta de l’estat i també estrangers. Aquest acte comptarà amb visites guiades al jaciment d’Empúries, un acte institucional i un sopar de commemoració.

Per poder participar en les activitats de la commemoració és necessari realitzar una inscripció abans del dia 30 de setembre de 2021.

Per a més informació i inscripcions, consulteu la web del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries

Els Cursos d’Arqueologia d’Empúries celebren 75 anys com a referent internacional en la formació de professionals de l’arqueologia

Amb motiu del 75è aniversari, el Museu d’Arqueologia de Catalunya ha programat, durant l’any 2021, diversos actes commemoratius que es van iniciar durant el passat mes de juny amb la celebració d’una Taula Rodona. Es preveu, a més, la celebració al MAC Empúries d’una jornada de commemoració el dia 10 d’octubre, i es treballa en l’edició d’una publicació especial que recollirà la crònica i les imatges d’aquests 75 anys d’història.

Alumnes del 75è Curs d’Arqueologia d’Empúries durant les pràctiques de digitalització 3D a l’espai de l’antic penya-segat del port de la ciutat grega. Fotografia: MAC Empúries

El passat divendres 23 de juliol va finalitzar la 75a edició dels Cursos Internacionals d’Arqueologia d’Empúries, els quals, d’ençà de la seva creació, han estat un referent per a la formació d’arqueòlegs i arqueòlogues procedents de diversos centres universitaris i de recerca.

Enguany els treballs d’excavació realitzats s’han concentrat, un any més, a l’extrem nord del nucli grec de la Neàpolis i s’inscriuen dins el projecte quadriennal de recerca arqueològica (2018-2021), centrat en l’estudi de les antigues àrees portuàries d’Empúries, impulsat des del Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura, que té com a objectiu l’estudi de les àrees portuàries i del paisatge litoral de l’antiga Empúries. Així, s’ha continuat amb el descobriment de la façana portuària de la ciutat, que formava un petit penya-segat rocós acabat en un aflorament més prominent que servia per protegir una petita cala on s’obria l’accés vers a l’interior del nucli. En diversos punts del barri nord de la Neàpolis s’han pogut excavar també nivells d’ocupació corresponents a les primeres etapes de l’establiment grec, durant els segles VI i V aC, que permeten aproximar-nos a l’inici de la implantació urbanística d’aquest sector.

Per a més informació consulteu la Nota de premsa

Anunci de licitació per a la documentació de nous expedients de declaració d’Espai de Protecció Arqueològica (EPA)

Amb data 28 de juliol de 2021 s’ha publicat a la plataforma electrònica de Contractació Pública de la Generalitat de Catalunya l’anunci de licitació per a la contractació dels treballs d’elaboració de part de la documentació de nous expedients de declaració d’Espais de Protecció Arqueològica (EPA), corresponents a jaciments dels municipis de Badalona, Cubelles, Sidamon, la Cellera de Ter, Torregrossa i Ripollet.

La finalitat del contracte d’aquests treballs consisteix en l’elaboració de part dels documents tècnics necessaris per a la declaració d’EPA, entesa com a instrument de protecció i de coneixement dels jaciments arqueològics descrits en el quadre següent:

Tots els lots consisteixen en la declaració com Espais de Protecció Arqueològica. Per això, a més del complet estudi científic dels jaciments, cal la definició de la seva delimitació i anàlisi de la normativa urbanística vigent que facin compatible la seva conservació.

El termini de presentació d’ofertes finalitza el dia 20 de setembre de 2021 a les 12:00 hores.

Per a més informació accediu a la plataforma electrònica de Contractació Pública.

El Museu de Badalona incorporarà dos nous espais arqueològics a la Baetulo romana que es podran visitar

Vista aèria de l’excavació de 2006 on es veu la claveguera del carrer al centre. Fotografia: F. Antequera. Codex SL

Aquests dos espais, situats al carrer Pujol, permetran descobrir com funcionava l’abastament d’aigua a la ciutat romana i moderna, i conèixer la terrisseria més antiga de Baetulo (s. I aC), l’única situada dintre de la ciutat.

Amb aquesta intervenció la visita al conducte d’aigües romà, que fins ara estava limitada per barreres arquitectòniques, es podrà fer complint tots els criteris d’accessibilitat.

Ambdós espais estan protegits com a bé cultural d’interès nacional (BCIN), en la categoria de zona arqueològica, ja que es troben situats dins del perímetre del BCIN de la ciutat romana de Baetulo (Resolució 30.11.1995, DOGC 2146 de 22.12.1995).

Per a més informació consulteu la web del Museu de Badalona.

Declarat l’entorn de protecció del conjunt amb pintures rupestres Abric de les Llibreres, als termes municipals de Freginals i Godall (Montsià)

Amb data 20 de juliol de 2021 el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar la delimitació de l’entorn de protecció del conjunt amb pintures rupestres de l’Abric de les Llibreres, als termes municipals de Freginals i Godall, a la comarca del Montsià. Aquest acord de delimitació, publicat al DOGC avui 22 de juliol de 2021, protegeix l’entorn ambiental proper a aquest abric amb pintures rupestres, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i inscrit a la Llista de Patrimoni Mundial per la UNESCO.

El jaciment de l’Abric de les Llibreres i el seu entorn de protecció es localitza als termes municipals de Freginals i Godall, a la comarca de Montsià. El conjunt rupestre s’ubica en la base d’una cinglera del vessant NE de la Serra de Godall. Aquesta serra presenta una morfologia allargada en direcció NE-SW i configura, al costat de la Serra del Montsià i els Ports de Beseit, els relleus més meridionals de la geografia catalana. El vessant NW és de pendent suau, mentre que la cara SE és relativament escarpada i hi ha nombroses cavitats, entre les quals es troba l’Abric de les Llibreres.

L’abric mesura 5 m d’amplada a la boca, 2’50 m de fondària màxima i 1’50 m d’alçada. La cavitat presenta una orientació E-SE i el sòl no presenta cap tipus de sediments. L’abric mostra fenòmens de recobriment parietal –colades i concrecions calcàries- que afecten el grup de pintures, situat al centre de la paret interna.

El conjunt rupestre està format per 12 figures, que representen un grup d’animals –principalment caprins i cérvols- d’estil naturalista o llevantí. La majoria d’ells estan orientats a l’esquerra, excepte un possible cèrvid que s’orienta cap a la dreta.  Els tres animals més grans d’aquest fris semblen pertànyer a cèrvids, mentre que els de mida més petita semblen pertànyer a caprins. L’estat de conservació no és molt bo, doncs el pigment es mostra molt esvaït en la majoria de figures. Actualment, el conjunt està tancat.

Justificació de l’entorn de protecció

L’any 1998 es va incloure l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (ARAMPI) com a bé integrant en la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO, “per ser el conjunt més gran de pintures rupestres de tota Europa i constituir una imatge excepcional de l’evolució cultural de la humanitat”. La declaració afecta 757 jaciments peninsulars, 60 dels quals es localitzen a Catalunya.

Es tracta d’un patrimoni cultural d’excepcional rellevància que permet conèixer l’expressió social, econòmica i religiosa de les poblacions prehistòriques del llevant peninsular. Les característiques d’aquestes manifestacions pictòriques les fan inseparables del suport on es troben i del seu entorn paisatgístic, amb el qual estableix importants relacions espacials i simbòliques.

Fruit d’aquesta nova concepció, resulta imprescindible conservar aquestes manifestacions pictòriques dins l’entorn en el qual s’integren. Així, el Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO va sol·licitar als estats membres l’anomenat Inventari Retrospectiu d’un seguit de béns inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial, entre els quals hi ha l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica. En la petició, el Comitè demanava, entre d’altres, una ampliació de la documentació disponible sobre aquests béns, concretament, l’establiment d’un entorn de protecció que permetés una millor protecció i salvaguarda del bé.

Per a delimitar l’entorn de protecció del conjunt de l’Abric de les Llibreres, s’ha fet un estudi individualitzat de la unitat fisiogràfica i el paisatge en el qual es troba el conjunt rupestre. Així, s’han tingut en compte un seguit de criteris: la conca visual de l’abric amb pintures, l’entorn paisatgístic, la unitat geomorfològica i hidrogràfica, el context cultural, l’existència d’altres elements patrimonials culturals i naturals a la zona i els usos del sòl. Amb aquest últim criteri s’intenta que la delimitació d’un entorn de protecció no afecti les activitats productives desenvolupades dins d’aquest espai, sempre que no repercuteixin negativament en la conservació del bé, i així poder mantenir els trets distintius del paisatge i la implicació dels agents que viuen i treballen en aquest espai.

Per tant, l’entorn es presenta com el millor instrument per garantir la pervivència dels seus múltiples valors culturals en les millors condicions possibles, per tal d’evitar que l’alteració d’aquest entorn, entès com l’espai que dona suport ambiental al bé, pugui afectar els valors, la contemplació o l’estudi de les pintures. Per això, entre d’altres aspectes, cal que en aquest àmbit es vetlli per la visualització correcta del bé i per la integració harmònica de les possibles edificacions, instal·lacions o usos que s’hi puguin establir en el futur. Es pretén assolir l’equilibri entre la necessitat de crear aquesta àrea de protecció al voltant del bé que en garanteixi suficientment la preservació, i la voluntat de no afectar més espais dels estrictament necessaris.

El conjunt d’abric de les Llibreres s’inclou dins dels models d’abrics que estan situats en llocs de destacada importància visual, normalment abrics situats en altes parets rocoses o vessants obertes a àmplies valls, que presenten una gran conca visual. L’entorn delimitat es configura llavors com un entorn ampli, que abasta gran part del cingle o del vessant on es troba el conjunt. Situat a mitja alçària de la cinglera de Godall, es configura com un abric de referència territorial i obert a una àmplia vall. Des de l’abric s’observa en primer terme la serreta de les Cantarelles o Cantrelles –contrafort oriental de la serra de Godall-, la foia d’Ulldecona i el poble de Freginals, així com la serralada del Montsià al fons.

El polígon configura una àrea irregular  configurat per 24 vèrtexs. Aquest entorn, que inclou la zona delimitada com a BCIN-ZA, comprèn una àrea d’unes 13,39 ha aproximadament, que abasta el tram del vessant NE de la Serra de Godall des de la falda, on comencen els camps de cultiu, fins a la part alta del cingle, mentre que pels laterals, l’entorn es delimita pels canals situats a ambdós extrems. Queden inclosos tots els espais públics i privats dins del perímetre de l’entorn, així com el subsòl de la zona delimitada. L’entorn de protecció afecta els municipis de Freginals i Godall.

Amb aquesta declaració de l’entorn de protecció de l’Abric de les Llibreres, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia continua treballant per tal de donar compliment a la sol·licitud del Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO i en la protecció del patrimoni cultural català.

| Descarregueu l’Acord de Govern publicat al DOGC en pdf |

Obituari: Susana Manzano Vilar

Ens ha deixat l’amiga i companya Susana Manzano Vilar, després d’una llarga malaltia.

Arqueòloga vocacional, la Susana sempre va estar vinculada a l’arqueologia de les comarques Gironines, des dels seus inicis com estudiant, excavant als jaciments més rellevants del territori gironí, i durant els anys en què va exercir l’arqueologia preventiva a través de l’empresa privada, període en el que va fer nombroses excavacions a Blanes (el seu poble), a Empúries, a la Garrotxa on destaca el jaciment de Can Xac d’Argelaguer i als Vilars de Vall-llòbrega, entre d’altres. Més tard, l’any 2007, entrà a formar part del cos d’arqueòlegs de la Generalitat de Catalunya, exercint de territorial, colze a colze amb la Montserrat Mataró, amb qui van esdevenir companyes inseparables.

De la Susana cal destacar la seva professionalitat, el seu amor per l’arqueologia i el seu esperit de lluita, tant per les qüestions relacionades amb el patrimoni com amb la vida i serà sempre un exemple a seguir.

Coneixia, estimava i defensava amb fermesa el patrimoni de les comarques de Girona, amb el seu tarannà alegre i decidit; impossible oblidar el seu somriure. Els companys i companyes del Servei d’Arqueologia i Paleontologia, dels Serveis Territorials de Cultura a Girona, així com tots els arqueòlegs dels Serveis Territorials d’arreu, estem commocionats amb la partença de la Susana.

Des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia expressem les més sinceres condolences al seu marit Manel, als seus fills Marc i Oriol, i a la seva família.

Susana, no saps com et trobarem a faltar.

Commemoració dels 100 anys de les excavacions de l’IEC a Olèrdola

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha inclòs els 100 anys de les intervencions de l’Institut d’Estudis Catalans a Olèrdola, avui una de les seus del Museu d’Arqueologia de Catalunya, entre les commemoracions de l’any 2021.

L’acte central d’aquesta commemoració tindrà lloc el proper dissabte 10 de juliol a les 18.30h al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Olèrdola.

El Museu d’Arqueologia de Catalunya-Olèrdola i l’Institut d’Estudis Catalans, amb la col·laboració d’institucions penedesenques i la Diputació de Barcelona, celebren durant aquest 2021 la posada en valor fa 100 anys del singular patrimoni de l’enclavament d’Olèrdola, ocupat en múltiples etapes històriques, durant 4000 anys d’història.

Entre els anys 1920 i 1928 l’Institut va realitzar una sèrie d’accions a Olèrdola, després d’una visita de Pere Bosch Gimpera i els seus col·laboradors el 1917 (Servei d’Investigacions Arqueològiques). A partir d’aquí és va definir una doble via de treball. Per una banda, la realització d’excavacions, dirigides per Matias Pallarès, va centrar els treballs en definir la cronologia de la muralla i la seva posada en valor, i l’existència d’un poblat iber. D’altra, la restauració de l’església preromànica i romànica de Sant Miquel, treballs dirigits per l’arquitecte Jeroni Martorell, cap del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de Catalunya.

La commemoració dels 100 anys de les primeres accions de l’IEC a Olèrdola  vol reconèixer i difondre la tasca feta aleshores, i que fou clau pel coneixement científic, la salvaguarda del patrimoni i la promoció del monument.

 

Podeu consultar el programa de l’acte del dissabte 10 de juliol i tota la informació a la web del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Olèrdola

Recull bibliogràfic d’Arqueologia i Paleontologia, juny 2021

imatge recull biblJa es troba disponible el número 86 (juny 2021) del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que posteriorment es dipositen a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General del Patrimoni Cultural o a l’arxiu del mateix Servei, així com de diverses publicacions digitals.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions, els enllaços als textos de les publicacions digitals, l’enllaç als reculls bibliogràfics anteriors, al catàleg de la Biblioteca del Patrimoni Cultural i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

Linya, una Homo sapiens que va viure fa 14.000 anys

Ahir, dimecres 16 de juny de 2021, es va presentar a la premsa la troballa de les restes d’una dona atribuïdes a Homo sapiens, que va viure als prepirineus orientals a finals del Paleolític Superior, fa uns 14.000 anys. Les restes d’aquesta Homo sapiens van ser trobades pels investigadors del Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic (CEPARQ-UAB) durant la campanya d’excavacions de l’any passat a la Cova Gran de Santa Linya, a la Noguera.

La recerca que l’equip del CEPARQ-UAB duu a terme a la Cova Gran de Santa Linya compta amb el suport del Ministeri de Ciència i Innovació del govern Espanyol, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida, la Fundació Palarq, la Leakey Foundation i l’Ajuntament de Les Avellanes i Santa Linya.

La Cova Gran (Les Avellanes i Santa Linya, la Noguera) preserva innumerables vestigis enterrats en els sediments que la conformen, que permeten reconstruir la història dels últims 50.000 anys de les gents que van viure al prepirineu de Lleida, des dels neandertals i els primers Homo sapiens fins als primers agricultors i ramaders.

L’equip d’investigadors del Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Universitat Autònoma de Barcelona (CEPARQ-UAB), que estudia la Cova Gran des de l’any 2002, hi havia trobat registres materials d’entre 45.000 i 4.000 anys d’antiguitat. Però no s’havia localitzat mai cap resta òssia dels individus que la van habitar. Fins a la campanya de l’any passat, en què van trobar restes òssies que sens dubte pertanyien a un esquelet humà, en connexió anatòmica parcial, a dos metres sota el terra d’una zona lateral de l’excavació. Una localització que no presagiava l’aparició d’aquest tipus de restes.

El conjunt de les restes recuperades, que es van donar a conèixer ahir, correspon a una dona, que ha estat anomenada “Linya, la dona de La Noguera”. El formen dos fèmurs, un d’ells connectat a la pelvis, així com ossos llargs de les extremitats superiors (húmer, radio/cúbit) i inferiors (tíbia i peroné), metapodis i falanges disperses. El crani i l’esquelet axial (vèrtebres i costelles), tot i que presents, estan poc representats.

La datació de l’estrat on es van trobar les restes i una datació directa sobre un dels ossos acoten de forma precisa que la dona va morir fa entre 14.350-14.100 anys, corresponent al Paleolític Superior Final, a finals del Pleistocè.

Per a més informació consulteu la Nota de premsa

Taula rodona: 75è aniversari dels Cursos d’Arqueologia d’Empúries (1947-2021)

Demà divendres 18 de juny de 9 a 18 hores se celebrarà una jornada per commemorar els 75 anys dels Cursos d’Arqueologia d’Empúries.

Durant aquesta jornada tindrà lloc una taula rodona amb el títol: Els cursos de formació en Arqueologia en conjunts monumentals i arqueològics. Balanç i perspectives de futur, en el 75 aniversari dels Cursos Internacionals d’Arqueologia d’Empúries.

Amb aquesta reunió científica es vol reflexionar sobre la importància que ha tingut aquesta, i d’altres experiències de formació arqueològica, fora de l’àmbit universitari, vinculades a jaciments i conjunts monumentals per a la formació dels arqueòlegs i arqueòlogues del nostre país.

La taula rodona es podrà seguir en directe des de la seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Empúries, a través de Zoom.

Per a més informació i inscripcions cliqueu aquí