Recull bibliogràfic d’arqueologia i paleontologia, febrer 2019

imatge recull biblJa teniu disponible el núm. 65, corresponent al mes de febrer 2019, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, o al mateix Servei.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions i els enllaços als butlletins anteriors, al catàleg de la Biblioteca i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

La consellera de Cultura declara Espai de Protecció Arqueològica el jaciment arqueològic del Tossal de Solibernat, a la comarca del Segrià

El passat 14 de gener la consellera de Cultura va declarar Espai de Protecció Arqueològica-EPA el jaciment arqueològic del Tossal de Solibernat al terme municipal de Torres de Segre (Segrià). El jaciment inclou els vestigis relacionats amb el tossal que engloba dos jaciments superposats.

La primera fase respon a un assentament del Bronze final amb una superposició de fins a nou subfases ràpides d’un assentament o poblat, amb una cronologia centrada entre el 1150/1100 i el 1000 aC. Aquesta ocupació s’estendria per les vessants i el cim del tossal a partir de cabanes de planta circular en un primer moment i quadrangular en les ultimes subfases. La cultura material recuperada respon essencialment a ceràmica a mà de formes carenades, per a diversos usos.

El segon moment, centrat només en el cim (500 m2), resulta un reducte fortificat d’època islàmica, amb una pervivència curta, de no més de 25 anys, que fineix amb la conquesta de Medina Larida (Lleida) per part dels cristians el 1149. Es tractaria segurament d’un petit reducte amb funcions de control militar, que consisteix en dues torres de planta rectangular, muralla i un edifici amb pati central. Els materials ceràmics trobats són olles, gerres, gerretes, ataifors, tapadores i llànties, mentre que els metàl·lics han resultat ser un conjunt de panòplia militar, que permet fer-se una idea del tipus d’armament ofensiu i defensiu dels soldats destacats a l’enclavament.

La singularitat d’aquest jaciment rau en què es tracta d’un excel·lent exemple de control del territori en les dues fases, especialment el reducte andalusí, en un moment de pressió dels comtats catalans sobre la Marca Superior andalusina. Aquesta organització i control del territori a l’entorn de Medina Larida (Lleida), representa un extraordinari exemple hàbitat civil i militar andalusina del segle XII, en relació a la frontera.

Notícia: Tània Álvarez

4a edició del Premi Europeu d’Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic AADIPA

Biblioteca de Ceuta, projecte de Paredes Pedrosa Arquitectos, premi Ex-Aequo de la 2a edició, en la Categoria A. Foto: ©RH0053
Biblioteca de Ceuta, projecte de Paredes Pedrosa Arquitectos, premi Ex-Aequo de la 2a edició, en la Categoria A. Foto: ©RH0053

Fins al dia 5 d’abril de 2019 romandrà oberta la convocatòria de la 4a edició del Premi Europeu d’Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic AADIPA, adreçada a professionals relacionats amb la intervenció en el patrimoni arquitectònic: arquitectes, historiadors, arqueòlegs, etc. Aquest certamen biennal organitzat amb el suport del COAC (Col·legi d’Arquitectes de Catalunya) i AADIPA (Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic), te com a objectiu distingir les intervencions de qualitat en el patrimoni i contribuir a la seva divulgació.

El Premi Europeu d’Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic, creat l’any 2012, neix del convenciment que el patrimoni, com a vehicle d’integració social i recurs econòmic dinamitzador de les societats, mereix ser revaloritzat i incentivat. Per aquest motiu, tots els projectes presentats formaran part de l’Arxiu digital del Premi que, amb aproximadament 600 entrades, aspira a esdevenir un referent documental de l’estat de la qüestió en la intervenció en el patrimoni europeu.

Amb la voluntat de donar visibilitat al major nombre de treballs, es realitza una selecció de projectes que es donarà a conèixer prèviament al lliurament de premis, al juny de 2019 a Barcelona, amb el suport del COAC, AADIPA i la Generalitat de Catalunya, on es determinaran els finalistes i premiats. Així mateix, amb la finalitat de reconèixer l’òptim nivell de la bona pràctica patrimonial a Europa s’atorgarà, per primera vegada, un Premi Especial de Restauració a la intervenció, d’entre totes les obres presentades, que des del punt de vista tècnic i metodològic destaqui per la seva qualitat, precisió i respecte.

| Descarregueu dossier en PDF |

Recull bibliogràfic d’arqueologia i paleontologia, desembre 2018 – gener 2019

imatge recull biblJa teniu disponible el núm. 64, corresponent als mesos de desembre 2018-gener 2019, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, o al mateix Servei.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions i els enllaços als butlletins anteriors, al catàleg de la Biblioteca i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

Publicació de la revista Tribuna d’Arqueologia 2015-2016

Portada de la publicació de la Tribuna d'Arqueologia 2015-2016Vegeu publicació |

Aquí teniu disponible la versió digital del llibre de recull anual del cicle 2015-2016 de la Tribuna d’Arqueologia. En aquesta publicació trobareu les següents seccions i articles:

Primeres pàgines i sumari

Presentació del volum p. 7
Maria Teresa Miró i Alaix, Cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Darrere els passos de Bosch Gimpera. Un projecte arqueològic global per recuperar el jaciment de la Gessera de Caseres (Terra Alta)  p. 11
J. Diloli, J. Vilà, M. Prades, D. Bea, R. Ferré, L. Bricio, E. Guirao, I. Cots i H. Sardà

Puig Castellar de Biosca (Segarra). Una fortificació del segle II aC a l’interior de Catalunya (campanyes 2013-2015) p. 31
Joaquim Pera, Cèsar Carreras, Esther Rodrigo, Núria Romaní, Núria Padrós, Gemma de Solà i Josep Guitart

Resum històric de les troballes de dinosaures al Pirineu p. 57
Bernat Vila

El monte Testaccio (30 años de investigación) p. 72
José Remesal Rodríguez

Les Coves del Fem (Ulldemolins, Catalunya) p. 88
Antoni Palomo, Xavier Terradas, Raquel Piqué, Rafel Rosillo, Igor Bodganovic, Àngel Bosch, Maria Saña, Marta Alcolea, Marian Berihuete Azorín i Jordi Revelles

Les excavacions recents a la cova de Mollet (Serinyà, Pla de l’Estany): hienes i humans fa 200.000 anys p.104
Julià Maroto, Juan Manuel López-García, Hugues-Alexandre Blain, Ferran Millan, Meritxell Álvarez, i Ramon Julià

Intervenció arqueològica a la plaça de l’Església de Santa Maria de Camps p.121
Núria Cabañas Anguita

Paisatge i territori a la Cerdanya antiga: novetats arqueològiques al Castellot de Bolvir i el Tossal de Baltarga p.132
Oriol Olesti Vila, Jordi Morera Camprubí, Joan Oller Guzmán i Oriol Mercadal Fernàndez

Olèrdola (Alt Penedès). Urbanisme de la ciutat altmedieval p.157
Núria Molist, Xavier Esteve i Gisela Ripoll

Darrers resultats i troballa dels nivells d’hàbitat més antics del jaciment ibèric de Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà) p.182
Enriqueta Pons, David Asensio, Rafel Jornet i Jordi Morer

La muralla romana en el marc del Pla Bàrcino. La intervenció arqueològica a les torres 27 i 28  p. 216
Jordi Ramos Ruiz, Josep Antoni Llinàs Carmona, i Carme Miró i Alaix

Darreres intervencions al castell de València d’Àneu (2010-2015) p. 240
Josep M. Vila i Carabasa

Les darreres intervencions arqueològiques i paleontològiques d’urgència al territori de Catalunya: de troballes inèdites a recurs per al coneixement i la recerca  p. 271
Marta Fàbregas i Iñaki Moreno

Resultats preliminars de la intervenció arqueològica realitzada a l’espai de la sabana africana al Parc Zoològic de Barcelona p. 315
Josep Cruells Castellet, Miquel Gea Bullich i Òscar Varas Ranz

El projecte internacional Tabula Imperii Romani – Forma Orbis Romani (TIR-FOR) p. 332
J. Guitart, M. Prevosti, P. de Soto, N. Romaní, A. Cortés i N. Padrós

Recull bibliogràfic d’arqueologia i paleontologia, novembre 2018

imatge recull biblJa teniu disponible el núm. 63, corresponent al mes de novembre de 2018, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, o al mateix Servei.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions i els enllaços als butlletins anteriors, al catàleg de la Biblioteca i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

Se suspèn la propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia “Caminant entre feres: el Nen de Moià i els grans carnívors a les Coves del Toll (Toll i Teixoneres, Moià, Moianès)”

Comunicació important: us notifiquem que la xerrada que havíem programat pel proper dimecres 12 de desembre “Caminant entre feres: el Nen de Moià i els grans carnívors a les Coves del Toll (Toll i Teixoneres, Moià, Moianès)”, dins del cicle de la Tribuna d’Arqueologia 2018-2019, ha estat posposada al 9 de gener de 2019, amb motiu de la vaga dels treballadors del sector públic convocada pel mateix dia. Us emplacem per aquesta nova data!

Ajornada la sessió del 12/12

Nou arranjament i recreació 3D de la Vil·la Romana de l’Espelt (Òdena, Anoia)

Vista de la vil·la romana de l'EspeltAmb motiu de la celebració del 70 aniversari del seu descobriment, l’Ajuntament d’Igualada i l’Ajuntament d’Òdena, amb el suport de la Diputació de Barcelona, van emprendre diverses accions per condicionar els accessos i espais del jaciment de la vil·la romana de l’Espelt, un dels jaciments més destacats de la seva època a la comarca de l’Anoia. Entre les actuacions que s’hi han fet, destaquen el disseny i instal·lació de senyals direccionals, i plafons informatius.

Per tal de fer més entenedores les restes es va desenvolupar una recreació tridimensional de la vil·la, partint de les conclusions i materials procedents de les excavacions i proposant solucions plausibles quant al sistema de cobertes, el programa pictòric dels murs i la part que manca del mosaic del triclini. En el projecte hi van prendre part el Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia (coordinant les tasques i creant-ne els continguts), Jordi Enrich (com a director de bona part de les campanyes d’excavacions realitzades al jaciment), l’empresa iPAT Serveis Culturals (en la realització de les intervencions arqueològiques, la fotogrametria del jaciment, l’assessorament per als continguts i per a la recreació de l’edifici i els materials mobles de l’interior) i l’empresa Sendra & Enrich (encarregada del disseny de la senyalització i de la recreació en 3D de la vil·la).

El resultat d’aquest treball és un vídeo convencional que explica els diferents àmbits de la vil·la, a més de 4 vídeos en 360º de les fauces (passadís d’entrada), el triclini, la cuina i l’espai exterior al nord de la casa. Els vídeos es poden visualitzar des de dispositius mòbils que, gràcies als moviments detectats per l’oscil·lòmetre, permeten canviar de perspectiva sense limitacions aconseguint un efecte immersiu propi de la realitat virtual. Així mateix, també es poden visualitzar des d’un ordinador rotant la vista amb el ratolí.

Podeu accedir a aquests vídeos i més continguts de la Vil·la Romana de l’Espelt prement el següent enllaç: http://museupelligualada.cat/villa-romana-espelt/

Notícia: Xavier Bermúdez

Trasllat de sis esteles-menhirs procedents de diferents indrets del Solsonès per a la seva restauració i estudi

En els darrers dies s’ha dut a terme el trasllat sis esteles-menhirs situades en diferents punts del Solsonès per ser restaurades i estudiades dins del dins projecte “Gegants Immortals”, que forma part d’una campanya de salvaguarda d’aquest patrimoni arqueològic pionera a tot Catalunya.

Les esteles-menhirs, procedents de la Costa dels Garrics del Caballol (Pinell), de la necròpolis del Solà (Riner), la Pedrafita de Su (Riner), de Través o Font de Plata (Solsona), de Gangolells (Riner) i el Roc de la Mare de Déu (Riner), han estat dipositats en un espai especialment condicionat al Santuari del Miracle (Riner, el Solsonès) on properament seran restaurats i estudiats. El trasllat ha estat efectuat per una empresa especialitzada que ha creat un suport per cadascun dels elements totalment adaptat i pensat per a la seva màxima protecció.

Ara fa uns 5.000 anys, en l’època en què s’erigiren els grans monuments megalítics, moltes comunitats d’arreu d’Europa adoptaren el gran format per representar en pedra els éssers humans. Catalunya es troba plenament integrada dins el fenomen de l’estatuària antropomorfa europea del neolític final-calcolític i podem afirmar que no es tracta d’una simple extensió d’un fenomen escultòric veí sinó d’expressions pròpies arrelades en tradicions autòctones. Les esteles-menhirs que formen part del projecte Gegants Immortals, pertanyen a aquest grup d’estatuària autòctona i, de fet, constitueixen una de les majors concentracions d’aquest tipus d’art a Catalunya. Un dels reptes és aprofundir en la caracterització d’aquests elements de pedra com a manifestació de les comunitats humanes existents a casa nostra a la prehistòria.

Les sis esteles-menhirs es trobaven situades a la intempèrie, cosa que n’ha provocat el deteriorant al llarg del temps, i la pèrdua de la valuosa informació que tenien impresa en forma de gravats i decoracions a les seves superfícies. Aquest fet ha estat determinant en la decisió del seu trasllat per salvaguardar-les i protegir-les.

El trasllat ha estat només la primera fase del projecte que continuarà amb la restauració dels elements (neteja de les seves superfícies, consolidació de parts trencades o esquerdades, reconstitució de parts desaparegudes, …) i el seu estudi (fotografia dibuix, reconstrucció virtual de gravats, etc). Una vegada acabat el procés pròpiament de protecció caldrà valorar la possibilitat de retornar-les al seu lloc d’origen. Ja siguin les peces originals, còpies o altre tipus de reconstruccions, totes elles retornaran al lloc d’on han estat extretes per tal de continuar per restituir el patrimoni al territorial.

El projecte Gegants Immortals està coordinat pel Museu de Solsona, patrocinat pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Lleida, i gestionat pel Consell Comarcal del Solsonès. Compta també amb la col·laboració dels ajuntaments de Riner, Pinell i Solsona i dels propietaris dels terrenys on es trobaven ubicades les esteles-menhirs. És un projecte pioner a Catalunya que permet visualitzar el museu al territori amb la col·laboració de diverses institucions i privats.

Notícia: Museu Diocesà i Comarcal de Solsona 

Signatura de l’acord de col·laboració per protegir i posar en valor els jaciments paleontològics de la zona dels Hostalets de Pierola

Ahir dijous 18 d’octubre de 2018 es va formalitzar l’acord de col·laboració per protegir i posar en valor els jaciments de vertebrats miocens de la zona dels Hostalets de Pierola, que van signar la consellera de Cultura, Laura Borràs; l’alcalde d’Hostalets de Pierola, Daniel Vendrell, i el director de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), David Martínez.

La zona paleontològica dels Hostalets de Pierola és una de les més importants d’Europa pel que fa a l’època del Miocè (23-5 milions, d’anys). Es troba ubicada a la conca neògena del Vallès-Penedès, entre la riera de Pierola, fins a La Fassina, i la riera de Claret. Les nombroses troballes fòssils realitzades, algunes d’elles excepcionals, fan d’aquest territori un espai únic per estudiar l’evolució dels vertebrats i dels ecosistemes d’aquest període.

A més del jaciment del dipòsit controlat de Can Mata, conté els de l’Ecoparc, el de Can Vila i el de Riera de Claret. En tot el terme municipal s’han inventariat 11 jaciments amb vertebrats del Miocè, i 12 en els municipis veïns (2 a Piera, 4 a Masquefa, 1 a Esparreguera, 3 a Sant Llorenç d’Hortons i 2 a Sant Sadurní d’Anoia).

Donada la importància i la riquesa d’aquest patrimoni paleontològic, en 2017, les tres institucions signants de l’acord, van començar a treballar conjuntament per promoure la seva conservació i posada en valor.

Amb aquest acord, el Departament de Cultura es compromet, a través de la Direcció General del Patrimoni Cultural, a protegir, defensar, documentar i garantir la difusió d’una de les zones paleontològiques més riques de Catalunya.

Entre les actuacions que preveu l’acord hi ha el compromís de realitzar intervencions paleontològiques en la zona d’afloraments miocens dels Hostalets de Pierola afectades per les instal·lacions que gestiona actualment CESPA GR, SA, FERROVIAL SA, la col·laboració  en la preparació de restes paleontològiques recuperades de les intervencions paleontològiques del Dipòsit Controlat de Can Mata i Ecoparc i a la seva divulgació. En aquest sentit, L’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont continuarà supervisant les intervencions paleontològiques, dirigirà les recerques científiques que se’n derivin i vetllarà per la conservació dels materials recuperats. Les restes fòssils recuperades seran preparades i restaurades per l’equip de professionals del Centre de Restauració i Interpretació Paleontològica d’Hostalets de Pierola que s’encarregarà, alhora, de difondre i posar en valor les restes fòssils i el coneixement que se’n deriva, i a contribuir amb la seva exhibició a difondre la riquesa i excepcionalitat d’aquest patrimoni paleontològic.