Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “El jaciment de Palol Sabaldòria (Vilafant, Alt Empordà): de l’església preromànica de Sant Miquel i el castell de Palol al mas renaixentista”

Us presentem el vídeo de la desena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021 que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat ahir dimecres 7 d’abril de 2021.

El jaciment de Palol Sabaldòria (Vilafant, Alt Empordà): de l’església preromànica de Sant Miquel i el castell de Palol al mas renaixentista

Conferenciant: Anna Augé Santeugini

Moderadora: Anna Maria Puig Griessenberger

Jaciment de Palol Sabaldòria

Des de l’any 2008 un seguit d’intervencions arqueològiques han permès conèixer l’evolució històrica de l’església preromànica (segle IX), del castell (segle XI) i d’altres edificis importants, com el mas de Palol (segle XVI), que formen part del conjunt de Palol Sabaldòria. Aquestes tasques d’excavació han estat patrocinades per l’Ajuntament de Vilafant i pel Servei de Monuments de la Diputació de Girona i han estat acompanyades de diverses obres de consolidació. Malgrat que una bona part del perímetre del castell de Palol encara està per descobrir, sembla que ocuparia una extensió aproximada d’uns 3.200 m2. Aquest recinte està ben delimitat per la banda nord, on es conserva un llenç de més de 20 m de muralla que dona al vessant del cingle del riu Manol, que actua de vall defensiu. Del tancament meridional s’han recuperat diversos trams de muralla que sumen un total de 44 m, l’existència d’un fossat de grans dimensions i el pont d’accés a la fortalesa. A intramurs del castell, a la part central i en una posició enlairada hi ha l’església, que és un edifici preexistent al castell. A l’angle nord-est del jaciment se situa el recinte sobirà del castell, que també ocupa un espai elevat, i la torre de l’homenatge. La construcció del mas de Palol, que s’assenta sobre el tancament meridional de la fortificació, va significar l’espoliació de les restes del castell que encara eren visibles.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “El jaciment de Palol Sabaldòria (Vilafant, Alt Empordà): de l’església preromànica de Sant Miquel i el castell de Palol al mas renaixentista”

Us recordem que aquest proper dimecres 7 d’abril a les 18 hores tindrà lloc la desena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021.

El jaciment de Palol Sabaldòria (Vilafant, Alt Empordà): de l’església preromànica de Sant Miquel i el castell de Palol al mas renaixentista

Conferenciant: Anna Augé Santeugini

Moderadora: Anna Maria Puig Griessenberger

Jaciment de Palol Sabaldòria

Des de l’any 2008 un seguit d’intervencions arqueològiques han permès conèixer l’evolució històrica de l’església preromànica (segle IX), del castell (segle XI) i d’altres edificis importants, com el mas de Palol (segle XVI), que formen part del conjunt de Palol Sabaldòria. Aquestes tasques d’excavació han estat patrocinades per l’Ajuntament de Vilafant i pel Servei de Monuments de la Diputació de Girona i han estat acompanyades de diverses obres de consolidació. Malgrat que una bona part del perímetre del castell de Palol encara està per descobrir, sembla que ocuparia una extensió aproximada d’uns 3.200 m2. Aquest recinte està ben delimitat per la banda nord, on es conserva un llenç de més de 20 m de muralla que dona al vessant del cingle del riu Manol, que actua de vall defensiu. Del tancament meridional s’han recuperat diversos trams de muralla que sumen un total de 44 m, l’existència d’un fossat de grans dimensions i el pont d’accés a la fortalesa. A intramurs del castell, a la part central i en una posició enlairada hi ha l’església, que és un edifici preexistent al castell. A l’angle nord-est del jaciment se situa el recinte sobirà del castell, que també ocupa un espai elevat, i la torre de l’homenatge. La construcció del mas de Palol, que s’assenta sobre el tancament meridional de la fortificació, va significar l’espoliació de les restes del castell que encara eren visibles.

La conferència tindrà lloc en directe a les 18 hores a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Els assistents podran formular qüestions i preguntes a través del xat del YouTube que la conferenciant respondrà un cop finalitzada la seva exposició. Per poder formular les preguntes al xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció que té la Tribuna d’Arqueologia dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “El jaciment fossilífer (Fossillagerstätte) del Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, la Selva)”

Us presentem el vídeo de la novena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021 que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat ahir dimecres 24 de març de 2021.

El jaciment fossilífer (Fossillagerstätte) del Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, la Selva)

Conferenciants: Gerard Campeny Vall-Llosera, Bruno Gómez de Soler i Jordi Agustí i Ballester

Moderador: Joan Madurell Malapeira

El jaciment paleontològic del Camp dels Ninots de Caldes de Malavella (Girona) té una cronologia del Pliocè superior (3.1 Ma) i correspon a un volcà freatomagmàtic de tipus maar, en el qual després es va formar un llac. Les condicions sedimentològiques i ambientals d’aquest dipòsit han afavorit la conservació excepcional de tot un ecosistema avui desaparegut, representat per esquelets complets i en connexió anatòmica de grans i petits vertebrats, així com per nombroses restes paleobotàniques, que han permès dibuixar un panorama força exacte de com era aquest territori, i bona part del mediterrani, a finals del Pliocè. Aquesta conservació fa que aquests tipus de jaciments es considerin, segons el terme alemany, un Fossillagerstätte, jaciments que es defineixen per la seva preservació excepcional. La recerca multidisciplinària que duu a terme ininterrompudament des de l’any 2003 l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), en aquest enclavament declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, posa en relleu la singularitat d’un jaciment de referència internacional en múltiples àmbits. L’aposta per part de les diferents administracions involucrades en el projecte s’ha fet evident amb la instauració de tot un conjunt d’elements i infraestructures dedicats a fer-lo valer i generar un notable impacte social.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “El jaciment fossilífer (Fossillagerstätte) del Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, la Selva)”

Us recordem que aquest proper dimecres 24 de març a les 18 hores tindrà lloc la novena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021.

El jaciment fossilífer (Fossillagerstätte) del Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, la Selva)

Conferenciants: Gerard Campeny Vall-Llosera, Bruno Gómez de Soler i Jordi Agustí i Ballester

Moderador: Joan Madurell Malapeira

El jaciment paleontològic del Camp dels Ninots de Caldes de Malavella (Girona) té una cronologia del Pliocè superior (3.1 Ma) i correspon a un volcà freatomagmàtic de tipus maar, en el qual després es va formar un llac. Les condicions sedimentològiques i ambientals d’aquest dipòsit han afavorit la conservació excepcional de tot un ecosistema avui desaparegut, representat per esquelets complets i en connexió anatòmica de grans i petits vertebrats, així com per nombroses restes paleobotàniques, que han permès dibuixar un panorama força exacte de com era aquest territori, i bona part del mediterrani, a finals del Pliocè. Aquesta conservació fa que aquests tipus de jaciments es considerin, segons el terme alemany, un Fossillagerstätte, jaciments que es defineixen per la seva preservació excepcional. La recerca multidisciplinària que duu a terme ininterrompudament des de l’any 2003 l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), en aquest enclavament declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, posa en relleu la singularitat d’un jaciment de referència internacional en múltiples àmbits. L’aposta per part de les diferents administracions involucrades en el projecte s’ha fet evident amb la instauració de tot un conjunt d’elements i infraestructures dedicats a fer-lo valer i generar un notable impacte social.

La conferència tindrà lloc en directe a les 18 hores a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Els assistents podran formular qüestions i preguntes a través del xat del YouTube que els conferenciants respondran un cop finalitzada la seva exposició. Per poder formular les preguntes al xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció que té la Tribuna d’Arqueologia dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Declarada BCIN, en la categoria de Zona Arqueològica, la vil·la romana de Vilauba (Camós i Porqueres, Pla de l’Estany)

El 23 de febrer de 2021, a proposta del Departament de Cultura, el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar declarar Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de Zona Arqueològica, la vil·la romana de Vilauba, al Pla de l’Estany. Amb data 25 de febrer de 2021, l’Acord de Govern de la declaració ha estat publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

La vil·la romana de Vilauba és un jaciment arqueològic que correspon a un establiment rural d’època romana datat entre els segles II-I aC i els segles VI-VII dC. Aquesta llarga ocupació el converteix en un jaciment excepcional per a l’estudi del món rural d’època romana a Catalunya. L’àmplia cronologia de la vil·la (més de 700 anys de seqüència ininterrompuda) permet conèixer l’evolució del model d’explotació i ocupació del territori imposat per Roma a partir del segle I aC i fins el trànsit al període alt-medieval.

El jaciment de Vilauba es troba situat en el paratge conegut amb el nom del Pla de la Perpinyana, a l’oest del terme municipal de Camós, i ocupa també una reduïda part del terme municipal de Porqueres. L’entorn de Vilauba és en realitat una vall d’uns dos quilòmetres i mig de llargada per uns sis-cents metres d’amplada. El jaciment es situa a l’oest de la vall, en un indret lleugerament elevat, des d’on domina una petita plana. La vil·la queda emmarcada entre dos torrents que la tanquen al nord i al sud i ocupa una extensió aproximada de 10.000 m2.

El bon estat de conservació de les restes arqueològiques i la superposició de les diferents edificacions ha facilitat la interpretació que el jaciment va viure tres etapes històriques. La primera etapa ben coneguda correspon al període altimperial (segles I-III dC), el final del qual ve marcat per un incendi sobtat que destrueix una bona part de l’habitatge principal. Aquest tràgic succés marca l’inici de la segona gran etapa que, cronològicament, abasta els segles IV i V dC. El final d’aquesta fase està marcat per un seguit de transformacions constructives i funcionals que, a la pràctica, representen el darrer esforç per mantenir el model de l’antiga vil·la i frenar el seu declivi. Els canvis radicals que es constaten durant la darrera etapa, amb la creació d’un petit vilatge datat entre els segles VI-VII dC, són conseqüència d’una transformació profunda del model tradicional romà de poblament rural i d’explotació del territori. La identificació d’aquest establiment amb el topònim Villa Alba conservat en documents del segle X i, posteriorment, la seva pervivència en un mas proper, permeten seguir el fil de l’antic establiment romà fins a l’actualitat.

La riquesa, la singularitat, la quantitat i l’excel·lent estat de conservació d’algunes de les peces recuperades constitueixen un altre dels valors fonamentals del jaciment de Vilauba. Així mateix, l’ampli ventall cronològic del jaciment, amb més de set segles d’història continuada, permet estudiar, conservar i exhibir la cultura material des de l’arribada dels romans fins pràcticament l’època alt-medieval. Vilauba és, però, sobretot excepcional i singular pel fet d’haver aportat conjunts únics, motivats pel tràgic succés que va patir en el curs de la seva existència, l’incendi del segle III dC, i que ha permès conservar molts materials en el seu lloc original. 

Vilauba és també un jaciment extraordinari per la intensa recerca arqueològica realitzada durant més de 40 anys de treballs continuats, iniciats l’any 1978 i que segueixen en curs fins l’actualitat, i que ha convertit el jaciment en un referent en l’àmbit nacional i internacional per estudiar el món rural d’època romana en general, i per conèixer la transformació del camp a partir de la romanització i fins al pas a l’alta edat mitjana. El valor patrimonial i la significació històrica de Vilauba són de gran rellevància perquè de bon començament es va apostar per la seva recuperació, posada en valor i divulgació, tot adequant el jaciment per a la visita pública, amb una mínima infraestructura de suport.

La delimitació de la zona arqueològica i la seva declaració com a BCIN estableix la seva protecció i els criteris bàsics, que amb caràcter específic, s’aplicaran a les intervencions a la zona , els quals precisaran la necessitat d’autorització prèvia del Departament de Cultura per a actuacions com els anivellaments del terreny, la plantada i arrencada d’arbres o les remocions i excavacions del terreny per a qualsevol tipus d’instal·lacions que afecti el subsòl i que superin els 30 cm de gruix des de la cota del terreny.

Aquest any està previst actuar a la zona est del Camp Baix, on es preveu intervenir en un forn de fabricació de terrissa localitzat mitjançant la prospecció geofísica. També es preveu avançar en l’estudi de reconstrucció paleoambiental de Vilauba durant els segles V-VII dC a partir dels materials exhumats en l’excavació d’un pou excavat els anys 2019-21.

Amb aquesta declaració, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia ja suma 227 expedients de BCIN corresponents al patrimoni arqueològic declarats.

| Descarregueu la declaració al DOGC en pdf |

| Per a més informació sobre el jaciment consulteu el web del Museu Arqueològic de Banyoles|

| Per a més informació sobre els expedients de BCIN declarats consulteu l’apartat de Protecció Legal de la pàgina web Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural|

Noves troballes al complex arqueològic ibèric de Mas Castellar, Pontós (Alt Empordà)

Aquest any 2020 s’han dut a terme diverses intervencions arqueològiques al jaciment de Mas Castellar que han posat al descobert dues troballes de gran importància per al jaciment: una relacionada amb el poblat fortificat, amb una nova entrada a l’oest, i l’altra la troballa d’un nou assentament corresponent al període ibèric antic. Amb aquesta darrera troballa ja són quatre els assentaments urbans que es documenten en el jaciment de Mas Castellar.

Els treballs arqueològics han estat dirigits per l’empresa ROCS, amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Pontós, en el marc del Pla de Recerca en matèria d’Arqueologia i Paleontologia del període 2018-2021, dins el projecte “El nucli arqueològic del Mas Castellar de Pontós. L’entorn emporità i el rerepaís en època protohistòrica”.

A la zona occidental d’extramurs del poblat fortificat s’ha identificat una nova entrada. Fins ara només se’n coneixia una, la porta sud, de forta pendent i amb certs obstacles que impedirien l’entrada massiva. Aquesta entrada oest també estava flanquejada per la torre de defensa, a l’igual que ho fa amb la porta sud. Estava limitada per la muralla occidental (MR16) de 1,30 m d’amplada i per un altre mur (MR584) d’amplada similar, aquest recentment descobert. Ambdós murs, espoliats d’antic, formaven un passadís ample i obert que limitaria un pati-corredor de més de 13,50 m2 d’espai útil, i amb una llar de foc inclosa. Aquesta nova entrada presenta una pendent no tan forta com l’entrada sud, molt probablement per facilitar la circulació de carretes, com ho demostren les cantonades occidentals de la torre, reforçades per sospedrats (imatge 3).

L’altra troballa correspon a la descoberta d’unes estructures murals que es troben sota el bastió d’avançada del poblat fortificat i també sota les runes de l’edifici senyorial d’influència grega (450-425/400 aC). Sobre les runes de l’edifici senyorial es va construir l’entrada sud del poblat fortificat flanquejada pel bastió i la muralla sud (425-400/375 aC). Les estructures del nou assentament es troben, per tant, dividides en dues parts per la superposició d’aquests dos assentaments: una part es presenta dins el poblat sota el passadís de l’entrada sud, i a uns quants nivells més avall, un dels quals, amb restes d’una activitat metal·lúrgica formava part d’un nivell d’ocupació de l’edifici senyorial. En aquesta zona es documenten unes estructures murals de forma rectangular compartimentada en dues o tres cel·les més aviat petites (imatge 4); a l’altra part es documenta per la cara externa del bastió, al marge atalussat, una estructura mural d’uns 14 metres de llarg, que sembla adjuntaria les estructures de l’altre cantó, encara en estat prematur. L’aspecte, no obstant sembla la d’una cortina mural de tipus defensiu o protector, a la vegada que també forma part d’un esglaó més de la formació elevada del tell-talús, amb la superposició de tres assentaments en un punt estratègic del jaciment (imatge 5).

Aquesta troballa urbana de l’ibèric antic post-colonial (550-450 aC) a Mas Castellar és una notícia molt important per al coneixement de l’ocupació definitiva i sòlida de l’Empordà, i els canvis radicals en l’organització i l’estructura arquitectònica de cadascun dels assentaments no és més que el reflex d’una població amb una dinàmica d’inestabilitat i/o de conflicte pel control social del territori i de la pròpia economia ibera.

Notícia: Enriqueta Pons i Brun

Quinzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona

Ja teniu disponible la publicació digital de les Quinzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona.

Aquest volum, editat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Girona, recull els treballs que s’han efectuat en l’àmbit de l’arqueologia i la paleontologia en els darrers dos anys a les comarques de Girona.

Malgrat que la celebració de les Jornades ha estat suspesa amb motiu de la pandèmia de la Covid-19, s’ha pogut tirar endavant amb la publicació d’aquest volum.

Per descarregar-vos la publicació cliqueu aquí

Commemoració dels 175 anys del Museu de Sant Pere de Galligants

El proper dijous 29 d’octubre a les 18 hores s’inicia la celebració dels 175 anys del Museu de Sant Pere de Galligants (1845-2020) amb la inauguració d’una exposició sobre la història del museu.

El 30 d’octubre de 1845 es va fundar el que avui es coneix com la seu a Girona del Museu d’Arqueologia de Catalunya, ubicada en el Monestir de Sant Pere de Galligants.

Per commemorar aquesta efemèride el Museu organitzarà exposicions, seminaris, conferències i diverses activitats dirigides a tot tipus de públic al llarg de tot un any.

La commemoració s’inicia aquesta setmana amb la inauguració de l’exposició “175 anys del Museu de Sant Pere de Galligants”. Un repàs gràfic de la història del museu, des de la seva fundació fins als projectes de futur.

La inauguració es farà a porta tancada i el públic podrà gaudir de l’acte i d’una visita guiada a l’exposició a través dels perfils d’Instagram @macarqueologia i @macgirona.

Per a més informació cliqueu aquí.

Tribuna d’Arqueologia 2019-2020: “La vil·la romana de Can Ring (Besalú, la Garrotxa): un projecte de recerca global”

Conferència: la vil·la romana de Can Ring (Besalú, la Garrotxa): un projecte de recerca global
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 22 de gener de 2020, 19,00 hores

Conferenciants: Joan Frigola, Joaquim Tremoleda i Pere Castanyer
Moderador: Josep Burch

El proper dimecres dia 22 de gener de 2020, a partir de les 19,00h, a la sala d’actes del Palau Marc (Rambla de Santa Mònica, 8, Barcelona), està programada la xerrada “la vil·la romana de Can Ring (Besalú, la Garrotxa): un projecte de recerca global”, dintre del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020,  que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

L’any 2017 es reprenien els treballs arqueològics a la vil·la de Can Ring, situada als afores de Besalú. Fins aleshores el coneixement del jaciment es limitava a una única campanya d’excavació, aïllada i amb un registre vague, portada a terme el 1960. Les intervencions recents, concebudes com un projecte global, des de les prospeccions geofísiques a un registre integrat, han permès amb només tres anys (2017-2019) assolir una visió força aproximada de l’estructuració de la vil·la, de la qual se n’ha excavat íntegrament una de les ales, formada per habitacions tant residencials com de treball quotidià, així com un edifici destinat a l’elaboració de vi, producte que aparentment centrava bona part de l’activitat econòmica del complex.



A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la seva xerrada.

  • Quines són les raons per haver tornat a excavar a Can Ring i quins són els objectius?

La raó principal és haver integrar la vil·la romana de Can Ring en el programa quadriennal vigent (2018-2021) aprovat per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, amb el títol: “Dinàmica del poblament rural a l’àrea del Pla de l’Estany – Garrotxa entre els segles II-I aC als segles VII-VIII dC“, amb la intenció d’obtenir un estudi microterritorial el màxim de complet, juntament amb la vil·la de Vilauba i la bòbila d’Ermedàs. Per tant, la intenció és fer una recerca sistemàtica i completa de les restes conservades.

  • En quin punt es troba la recerca?

Després d’un primer sondeig i dues campanyes completes d’excavació, coneixem els límits nord i est de la vil·la, la seva distribució en una zona d’hàbitat, articulada a l’entorn d’un pati, i una part de la zona productiva, amb un altre pati i uns dipòsits dedicats al trepig i recollida del most. A més de la seva distribució, comencem a conèixer els programes decoratius de la part noble i també la dedicació important al conreu de la vinya i processat del vi, així com una primera proposta de la seriació cronològica en diverses fases.

  • Quines serien les troballes més destacades?

La primera i més antiga és l’existència d’un signaculum de bronze trobat el segle XVII, procedent de l’entorn de la vil·la, i que permet proposar el nom del seu possible propietari, Saturió, de la família dels Pompeus. Durant l’excavació actual, a més de presència de nombroses monedes, hem de destacar un marc de mirall votiu de bronze molt ben conservat, fet a Arles pel conegut fabricant Quintus Licinius Tutinus. A nivell estructural, hem de destacar una cella vinaria, amb els dolia in situ.

  • Què aporta l’excavació d’una nova vil·la romana?

Una nova vil·la romana com la que estem excavant, la que està situada més a l’interior d’un territori com són les comarques gironines, aporta la diversitat i molts matisos per a poder fer un discurs que no sigui excessivament homogeni, sinó complex i variat com era la complexa societat romana. Aporta grans diferències amb les vil·les de la costa, però també amb altres de l’interior, com la de Vilauba, amb una seqüència temporal molt diferent.

  • Quina és la metodologia del treball?

Atès l’inici de la recerca d’un jaciment pràcticament verge, excepte la intervenció de 1960, l’equip va decidir aplicar les tècniques i metodologies més modernes. Així, hem d’esmentar en primer lloc la prospecció per georadar realitzada el 2016 per l’empresa SOT, amb uns resultats magnífics, que han permès planificar els treballs; també els estudis interdisciplinars per obtenir el màxim de dades; però volem destacar sobretot que des de l’inici el registre de tota la informació s’integra i centralitza en un entorn  GIS (plantes, models fotogramètrics, mapes antics, fitxes d’UE,…).

Troballes recents al jaciment de Sant Romà de Sidillà (Baix Empordà)

Com explica una notícia publicada recentment al Punt Avui, l’equip d’arqueòlegs de la Universitat de Barcelona liderat pels professors titulars Gisela Ripoll i Francesc Tuset, ha reprès aquest estiu les excavacions realitzades al jaciment baix-empordanès de Sant Romà de Sidillà, amb resultats ben interessants.

A la campanya anterior, duta a terme la tardor del 2017, ja s’havia datat l’edifici conegut com la torre de Sant Sebastià, entre finals del segle IV i principi del V de la nostra era. Restes de ceràmica i diversos enterraments que hi van aparèixer confirmaven la hipòtesi que l’edifici era un mausoleu d’època tardoromana.

Les excavacions d’enguany, realitzades a finals d’agost, s’han centrat en aquest àmbit, i han posat al descobert quatre enterraments més a l’interior: tombes d’obra amb tègula que han acabat de ratificar que es tracta d’una estructura funerària.

Sembla que degut a l’esfondrament de la volta d’època romana, l’edifici havia perdut la seva funcionalitat funerària i amb el pas del temps se li van donar altres usos, com demostra el colomer d’època medieval que s’hi ha trobat, fet amb rengles de pedres i cavitats per als nius dels ocells.

| Accediu a la notícia sencera en aquest enllaç |