Es confirma la troballa d’un santuari del segle VI aC a la ciutat grega d’Emporion

Els darrers treballs d’excavació arqueològica al sector nord de la ciutat grega d’Emporion han fet possible ampliar i completar les dades relatives a un espai de culte o santuari possiblement dedicat a Demèter, segons apunten les troballes d’alguns fragments de figures de terracota.

D’ençà del dia 10 d’octubre i fins al 18 de novembre, un equip d’arqueòlegs del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries (MAC-Empúries) ha reprès els treballs d’excavació arqueològica al sector nord de la ciutat grega d’Emporion. Aquesta intervenció, que s’ha portat a terme en col·laboració amb l’Instituto Arqueológico Alemán de Madrid (DAI), s’inclou dins el programa de l’actual projecte quadriennal de recerca arqueològica (2022-2025), centrat en l’estudi de les antigues àrees portuàries d’Empúries, impulsat des del Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La intervenció arqueològica ara en curs, que a la pràctica és una continuació de les actuacions fetes en aquest sector des de l’any 2018, ha permès recuperar definitivament la topografia antiga d’aquest sector de la ciutat grega, avançar en el coneixement de l’evolució de l’urbanisme, conèixer la morfologia de les edificacions i, finalment, entendre també la connexió de la ciutat amb el port, que era l’eix principal de la seva economia i l’element de connexió amb altres regions mediterrànies de la península Ibèrica i de l’actual Itàlia central i meridional, Sicília, Grècia i Turquia.

Els treballs han comportat també la documentació i el desmuntatge de diverses estructures construïdes entre els segles XVII-XVIII, moment en el qual es bastí un convent de monjos servites damunt de la ciutat grega, com ara una antiga rampa que comunicava l’església i la part central del convent amb la zona de les hortes i una petita zona artesanal dedicada a la fabricació de materials constructius.

L’eliminació d’aquestes estructures ha fet possible ampliar i completar les dades relatives a un espai de culte o santuari situat en aquest punt de connexió entre el recinte urbà i l’àrea portuària, possiblement dedicat a Demèter, segons apunten les troballes d’alguns fragments de figures de terracota. Les dades arqueològiques confirmen que aquest santuari es va començar a definir durant la segona meitat del segle VI aC, de forma paral·lela a la configuració del nucli urbà de la Neàpolis, i que amb diverses reformes i ampliacions posteriors va perdurar fins com a mínim el segle III aC. D’entre les evidències d’aquest espai de culte en coneixem la troballa de diversos vasos i objectes de caràcter ritual, sovint enterrats en pous o forats de caràcter votiu, continuant així les pautes i costums documentades també en altres ciutats gregues. Les troballes fetes en aquesta darrera campanya, un dipòsit cultual amb petits craters i gerretes, permeten constatar que el santuari va continuar en ús fins a una etapa més tardana fins ara desconeguda, arribant com a mínim al segle III aC.

Per a més informació consulteu la nota de premsa del Departament de Cultura

Setzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona

Ja teniu disponible la publicació digital de les Setzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona celebrades a Castelló d’Empúries els dies 14 i 15 d’octubre d’enguany.

Aquest volum, editat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Girona, recull els treballs que s’han efectuat en l’àmbit de l’arqueologia i la paleontologia en els darrers dos anys a les comarques de Girona, així com les actuacions i activitats fetes en diversos museus.

 

Per descarregar-vos la publicació cliqueu aquí

Setzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona

Els propers dies 14 i 15 d’octubre de 2022 se celebraran, a la vila de Castelló d’Empúries,  les setzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, organitzades conjuntament pels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Girona, el Museu d’Arqueologia de Catalunya – Girona i la Universitat de Girona, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries.

Les Jornades seran, com fa ja 30 anys, una ocasió de trobada per conèixer que s’ha fet en l’àmbit del patrimoni arqueològic de les comarques de Girona en els darrers dos anys tant en els jaciments amb una recerca consolidada com en les noves troballes; seran també una ocasió de debat que hauria d’enriquir els coneixements que tenim d’aquest patrimoni, des del treball de camp fins a les tasques posteriors de conservació, restauració, museïtzació…

Us emplacem doncs a assistir-hi i participar-hi.

Les sessions tindran lloc els dies 14 i 15 d’octubre a la Capella del Convent de Santa Clara, a Castelló d’Empúries.

Les Jornades seran gratuïtes prèvia inscripció obligatòria abans del 30 de setembre a: https://forms.gle/i6nR1xompXWi9AZn7

Per a més informació, programa i inscripcions descarregueu-vos el díptic en pdf

Commemoració dels 100 anys del naixement del Dr. Miquel Oliva i Prat

Avui divendres 15 de juliol, a les 20 hores, tindrà lloc a la Ciutat ibèrica d’Ullastret un acte de commemoració dels 100 anys del naixement de l’arqueòleg Dr. Miquel Oliva i Prat.

Miquel Oliva i Prat va iniciar la seva tasca professional a la Diputació de Girona, que l’any 1943 el va destinar al Museu Arqueològic de Girona (avui Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona) i a partir de 1947 va iniciar les excavacions a l’oppidum del Puig de Sant Andreu d’Ullastret, assolint que la Diputació de Girona comprés el jaciment i que hi construís el Museu Monogràfic (avui Museu d’Arqueologia de Catalunya a Ullastret).

L’acte de commemoració, organitzat pel Museu d’Arqueologia de Catalunya i els Serveis Territorials del Departament de Cultura a Girona, consisteix en la realització de diversos parlaments i un concert d’homenatge a càrrec del duet Carles Coll Bardés (violoncel) i Carles Coll Costa (piano).

Patrimoni Cultural i Territori. Jornades Miquel Oliva i Prat

Durant l’acte també es presentarà una nova iniciativa organitzada pels Serveis Territorials del Departament de Cultura a Girona. Es tracta de la celebració d’unes jornades que tindran lloc 2 cops a l’any i que portaran per títol Patrimoni Cultural i Territori. Jornades Miquel Oliva i Prat.

Per a més informació sobre l’acte de commemòració i el programa del concert accediu a la web del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Ullastret.

Incoada BCIN, en la categoria de Zona Arqueològica, la vil·la romana de Can Ring, a Besalú (Garrotxa)

Amb data 12 de juliol de 2022 s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) la Resolució CLT/2178/2022, de 7 de juliol, per la qual s’incoa expedient de declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Zona Arqueològica, a favor de la vil·la romana de Can Ring, a Besalú (Garrotxa), i s’obre un període d’informació pública.

La vil·la romana de Can Ring o de Saturió (Besalú, la Garrotxa) és un jaciment arqueològic que correspon a un establiment rural d’època romana datat entre els segles I aC i els segles IV-V dC.

Es localitza al nord-oest del terme municipal de Besalú (Garrotxa), en un camp elevat ubicat a pocs metres de la urbanització coneguda també com Can Ring. Limita pel sud amb el carrer de Barcelona, per l’est amb l’antic camí de Palera, mentre que pel nord i l’oest afronta amb altres camps de cultiu. El jaciment ocupava una extensió aproximada d’entre 5.000 m² a 6.000 m², dels quals a l’actualitat se n’han excavat uns 2.200 m². Totes les restes conegudes fins a l’actualitat s’emplacen en una mateixa parcel·la.

Arquitectònicament ens trobem davant d’una vil·la regular i constructivament ben planificada, adaptada al constant desnivell del terreny vers el sud. Encara que les transformacions i reformes realitzades al llarg de la seva història comportaren modificacions importants en l’ús i la funció dels espais, sabem que inicialment la pars urbana de la vil·la es conformà a l’entorn d’un pati situat a la part nord. Aquesta àrea oberta quedava perfectament definida per un seguit d’edificacions situades a la part nord, a l’oest i sud, quedant més lliure la banda est, on es trobava una de les portes d’entrada a aquest conjunt residencial.

Més al sud, i ben separada de l’àrea residencial, hom hi localitza la pars fructuaria del complex, destinada a l’obtenció de vi amb finalitats excedentàries. La viticultura, tanmateix, devia combinar-se amb altres activitats agropecuàries –horticultura, silvicultura, ramaderia, conreu de cereals, etc., de menor impacte econòmic però imprescindibles per garantir l’autarquia de l’establiment.

No obstant aquestes consideracions generals, els treballs arqueològics han constatat també que aquesta zona de treball fou parcialment ocupada posteriorment per algunes construccions, entre les que en destaca un conjunt termal, associades a l’habitatge residencial.

Pel que fa al món rural d’època romana, Can Ring es pot considerar un jaciment excepcional per diversos motius. En primer lloc per la seva extraordinària ocupació, que abasta una seqüència continuada de més de 500 anys d’història, a través dels quals és possible estudiar i comprendre l’evolució del territori d’ençà els inicis de la dominació romana fins a la fi del període baiximperial i la transició a l’antiguitat tardana.

En segon lloc, les particulars característiques de la situació del jaciment: es tracta de la vil·la romana emplaçada més a l’oest de l’actual territori gironí, així mateix l’estratigrafia del jaciment és molt rellevant, atès que presenta uns nivells fundacionals d’època romana republicana o les singulars troballes materials que han aportat les excavacions arqueològiques que l’han convertit en un cas singular i excepcional per poder conèixer amb tot detall molts aspectes de la vida rural a l’època romana. Aquesta circumstància, així com també el bon estat de conservació de les restes de les edificacions permeten entendre la seva organització general, determinar la funcionalitat i reconstruir les característiques dels àmbits i espais que el conformaven.

Els treballs arqueològics han fet possible recuperar una important col·lecció de peces i objectes, majoritàriament de ceràmica però també altres de metall i pedra, dipositats i alguns exposats a l’Espai Besalú i a través dels quals és possible aprofundir en el coneixement de les condicions de vida dels antics habitants d’aquesta vil·la romana. Finalment, la recuperació patrimonial del jaciment i la seva gestió divulgadora a través del Centre d’Interpretació Espai Besalú el converteixen en element fonamental en la transmissió del coneixement assolit a partir de la recerca científica per conèixer aquest període de la nostra història.

El Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura ha comptat amb la col·laboració del Grup de Recerca de Can Ring (Dr. Pere Castanyer, Dr. Joaquim Tremoleda i Joan Frigola) per a la redacció de l’expedient de BCIN de la vil·la romana de Can Ring. Amb aquesta incoació de BCIN s’aplica a aquest jaciment arqueològic el règim jurídic de què gaudeixen els béns culturals d’interès nacional, que culminarà amb la futura publicació al DOGC de l’Acord de Govern de declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Zona arqueològica.

Descarregueu la resolució del DOGC en pdf

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “El control i la gestió del territori en època medieval entre el Ter i les Gavarres: els castells de Juià i Palagret (Gironès)”

Us presentem el vídeo de la cinquena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir ahir dimecres 20 d’abril.

El control i la gestió del territori en època medieval entre el Ter i les Gavarres: els castells de Juià i Palagret (Gironès)

Conferenciants: Lluís Bayona i Ferran Codina

Moderador: Elvis Mallorquí

Al nord de la ciutat de Girona, dins les terres del comtat i bisbat homònims, se situa una línia de sis castells contemporanis, d’època medieval (Sant Martí Vell, Juià, Palagret, Celrà, Barbavella i Campdorà) implantats a inicis del feudalisme amb dos objectius ben clars: la gestió intensa d’un territori i el control de la via d’accés a Girona que transcorria entre el Ter i les Gavarres, l’antic camí anomenat d’Empúries o estrada pública. Situats a poca distància entre ells, tots s’emplacen en turons dels contraforts septentrionals del massís de les Gavarres, sobre el curs d’una riera i amb bon domini visual de la llera del Ter.

D’aquest conjunt de castells, dos han estat objecte de treballs continuats d’excavació i restauració (Juià i Palagret), promoguts pels consistoris municipals corresponents (Juià i Celrà), en col·laboració amb el Servei de Monuments de la Diputació de Girona.

En el cas del castell de Palagret els treballs es van iniciar l’any 2002 i van finalitzar el 2017, i en el castell de Juià les primeres actuacions es van dur a terme l’any 2014 i actualment estan en la fase final d’execució. En ambdós casos els treballs sempre han compaginat actuacions d’excavació amb les de consolidació, restauració i adequació de les estructures i dels espais exhumats, amb l’objectiu de recuperar elements patrimonials singulars, estudiar-los, divulgar-los i fer-los accessibles basant-se en una diferenciació harmònica entre els elements originals, amb la mínima reconstrucció per a la seva estabilització, i els elements d’accessibilitat i protecció. Les excavacions han permès documentar les diferents fases constructives, els precedents, i el moment final, ambdós abandonats a la fi del segle XV.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2022 “El control i la gestió del territori en època medieval entre el Ter i les Gavarres: els castells de Juià i Palagret (Gironès)”

Us recordem que demà dimecres 20 d’abril a les 18 hores tindrà lloc la cinquena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.

El control i la gestió del territori en època medieval entre el Ter i les Gavarres: els castells de Juià i Palagret (Gironès)

Conferenciants: Lluís Bayona i Ferran Codina

Moderador: Elvis Mallorquí

Al nord de la ciutat de Girona, dins les terres del comtat i bisbat homònims, se situa una línia de sis castells contemporanis, d’època medieval (Sant Martí Vell, Juià, Palagret, Celrà, Barbavella i Campdorà) implantats a inicis del feudalisme amb dos objectius ben clars: la gestió intensa d’un territori i el control de la via d’accés a Girona que transcorria entre el Ter i les Gavarres, l’antic camí anomenat d’Empúries o estrada pública. Situats a poca distància entre ells, tots s’emplacen en turons dels contraforts septentrionals del massís de les Gavarres, sobre el curs d’una riera i amb bon domini visual de la llera del Ter.

D’aquest conjunt de castells, dos han estat objecte de treballs continuats d’excavació i restauració (Juià i Palagret), promoguts pels consistoris municipals corresponents (Juià i Celrà), en col·laboració amb el Servei de Monuments de la Diputació de Girona.

En el cas del castell de Palagret els treballs es van iniciar l’any 2002 i van finalitzar el 2017, i en el castell de Juià les primeres actuacions es van dur a terme l’any 2014 i actualment estan en la fase final d’execució. En ambdós casos els treballs sempre han compaginat actuacions d’excavació amb les de consolidació, restauració i adequació de les estructures i dels espais exhumats, amb l’objectiu de recuperar elements patrimonials singulars, estudiar-los, divulgar-los i fer-los accessibles basant-se en una diferenciació harmònica entre els elements originals, amb la mínima reconstrucció per a la seva estabilització, i els elements d’accessibilitat i protecció. Les excavacions han permès documentar les diferents fases constructives, els precedents, i el moment final, ambdós abandonats a la fi del segle XV.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2022 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2022 en pdf

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2022 “El control i la gestió del territori en època medieval entre el Ter i les Gavarres: els castells de Juià i Palagret (Gironès)”

Us recordem que el proper dimecres 20 d’abril a les 18 hores tindrà lloc la cinquena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.

El control i la gestió del territori en època medieval entre el Ter i les Gavarres: els castells de Juià i Palagret (Gironès)

Conferenciants: Lluís Bayona i Ferran Codina

Moderador: Elvis Mallorquí

Al nord de la ciutat de Girona, dins les terres del comtat i bisbat homònims, se situa una línia de sis castells contemporanis, d’època medieval (Sant Martí Vell, Juià, Palagret, Celrà, Barbavella i Campdorà) implantats a inicis del feudalisme amb dos objectius ben clars: la gestió intensa d’un territori i el control de la via d’accés a Girona que transcorria entre el Ter i les Gavarres, l’antic camí anomenat d’Empúries o estrada pública. Situats a poca distància entre ells, tots s’emplacen en turons dels contraforts septentrionals del massís de les Gavarres, sobre el curs d’una riera i amb bon domini visual de la llera del Ter.

D’aquest conjunt de castells, dos han estat objecte de treballs continuats d’excavació i restauració (Juià i Palagret), promoguts pels consistoris municipals corresponents (Juià i Celrà), en col·laboració amb el Servei de Monuments de la Diputació de Girona.

En el cas del castell de Palagret els treballs es van iniciar l’any 2002 i van finalitzar el 2017, i en el castell de Juià les primeres actuacions es van dur a terme l’any 2014 i actualment estan en la fase final d’execució. En ambdós casos els treballs sempre han compaginat actuacions d’excavació amb les de consolidació, restauració i adequació de les estructures i dels espais exhumats, amb l’objectiu de recuperar elements patrimonials singulars, estudiar-los, divulgar-los i fer-los accessibles basant-se en una diferenciació harmònica entre els elements originals, amb la mínima reconstrucció per a la seva estabilització, i els elements d’accessibilitat i protecció. Les excavacions han permès documentar les diferents fases constructives, els precedents, i el moment final, ambdós abandonats a la fi del segle XV.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2022 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2022 en pdf

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “El port d’Emporion. Noves dades a partir de l’excavació arqueològica del sector nord de la ciutat grega”

Us presentem el vídeo de la primera conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir el dimecres 23 de febrer. La sessió va començar amb la presentació de la nova temporada de la Tribuna d’Arqueologia 2022 a càrrec de la directora general del Patrimoni Cultural, Elsa Ibar Torras, i a continuació va tenir lloc la conferència sobre el port d’Emporion.

El port d’Emporion. Noves dades a partir de l’excavació arqueològica del sector nord de la ciutat grega

Conferenciants: Pere Castanyer Masoliver, Marta Santos Retolaza, Joaquim Tremoleda Trilla, Elisa Hernández Pastor i Marc Bouzas Sabater

Moderador: Xavier Nieto Prieto

Les recents excavacions arqueològiques realitzades a la part nord de la ciutat grega d’Emporion han permès, d’una banda, conèixer l’evolució de l’urbanisme d’aquest sector i, de l’altra, també recuperar la paleotopografia del promontori i entendre la connexió de la ciutat amb la fondalada natural que conformava l’antic port grec. Aquests treballs formen part del conjunt d’actuacions que recull l’actual projecte quadriennal de recerca arqueològica (2018-2021) impulsat per la seu d’Empúries del Museu d’Arqueologia de Catalunya, que té per objectiu l’estudi de les àrees portuàries de l’antiga Empúries. Les intervencions programades a l’entorn del port grec s’han centrat sobretot en l’excavació en extensió de les tres illes d’edificacions que conformaven el barri portuari i en l’estudi de la seva evolució històrica, d’ençà del tercer quart del segle VI aC i fins el segle II-I aC. Aquest sector d’hàbitat comunicava amb el port a través d’un camí perimetral, a redós del qual es va anar desenvolupant un espai de santuari, del qual en coneixem ja nombroses evidències.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2022 “El port d’Emporion. Noves dades a partir de l’excavació arqueològica del sector nord de la ciutat grega”

Us recordem que aquest proper dimecres 23 de febrer a les 18 hores s’inaugurarà el nou cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022. La inauguració començarà amb la presentació de la nova temporada a càrrec de la directora general del Patrimoni Cultural, Elsa Ibar, i a continuació tindrà lloc la primera conferència programada.

El port d’Emporion. Noves dades a partir de l’excavació arqueològica del sector nord de la ciutat grega

Conferenciants: Pere Castanyer Masoliver, Marta Santos Retolaza, Joaquim Tremoleda Trilla, Elisa Hernández Pastor i Marc Bouzas Sabater

Moderador: Xavier Nieto Prieto

Les recents excavacions arqueològiques realitzades a la part nord de la ciutat grega d’Emporion han permès, d’una banda, conèixer l’evolució de l’urbanisme d’aquest sector i, de l’altra, també recuperar la paleotopografia del promontori i entendre la connexió de la ciutat amb la fondalada natural que conformava l’antic port grec. Aquests treballs formen part del conjunt d’actuacions que recull l’actual projecte quadriennal de recerca arqueològica (2018-2021) impulsat per la seu d’Empúries del Museu d’Arqueologia de Catalunya, que té per objectiu l’estudi de les àrees portuàries de l’antiga Empúries. Les intervencions programades a l’entorn del port grec s’han centrat sobretot en l’excavació en extensió de les tres illes d’edificacions que conformaven el barri portuari i en l’estudi de la seva evolució històrica, d’ençà del tercer quart del segle VI aC i fins el segle II-I aC. Aquest sector d’hàbitat comunicava amb el port a través d’un camí perimetral, a redós del qual es va anar desenvolupant un espai de santuari, del qual en coneixem ja nombroses evidències.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció que té la Tribuna d’Arqueologia dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2022 en pdf