Durant el seu vintè aniversari, el projecte de recerca del Camp dels Ninots torna a situar-se en un lloc destacat en el panorama paleontològic internacional per conèixer la biodiversitat durant el pliocè.
La importància de la troballa rau en el fet que, per primera vegada, es recupera un esquelet sencer d’una au (fins ara s’havien recuperat restes aïllades) que proporcionarà una informació molt important a l’hora d’interpretar l’entorn paleoambiental de l’antic llac del Camp dels Ninots.
Els treballs d’excavació que des del 15 de maig i fins al 9 de juny porta a terme l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) al jaciment del Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, Girona) han posat al descobert per primera vegada l’esquelet complet d’una au aquàtica de gran tamany de 3,1 milions d’anys d’antiguitat.
L’esquelet es troba en un excel·lent estat de conservació i en connexió anatòmica; és a dir, amb tots els ossos en el lloc on els correspon. Després de la seva identificació, l’equip de treball ha extret les restes per ser traslladades al laboratori de restauració de camp situat a l’Espai Aquae de Caldes, ja que és un material molt fràgil i no pot estar exposat a la intempèrie. Aquests treballs de conservació i restauració continuaran a les instal·lacions de l’IPHES-CERCA per tal d’iniciar el seu posterior estudi.
Les restes d’au recuperades s’han localitzat en el nivell 10 de la cala de treball situada al sector de Ca n’Argilera, al vessant sud del jaciment paleontològic. L’esquelet es presenta en una acumulació on hi ha representades les extremitats posteriors i anteriors de l’individu. Malgrat que caldrà esperar uns mesos per tal que els investigadors i investigadores en determinin l’espècie a la qual pertany, a hores d’ara se sap que l’esquelet correspon a una au aquàtica de talla gran, que per les dimensions i robustesa de les seves extremitats tindria 1 metre d’alçada i uns 5-8 kg de pes. Es tracta d’una troballa molt singular, ja que són molt pocs els jaciments que han proporcionat restes d’aus d’aquesta cronologia en el registre fòssil europeu i perquè proporcionen molta informació paleoambiental.
La campanya d’excavació s’ha desenvolupat sota la direcció dels Drs. Gerard Campeny i Bruno Gómez de Soler, tots dos investigadors de l’IPHES. Hi ha participat una vintena de persones, entre professionals de l’arqueologia, la paleontologia, la biologia, la geologia i la restauració, principalment d’aquest centre de recerca, però també de la Universitat Rovira i Virgili (URV), de l’Institut Català de Paleontologia (ICP), de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). També hi ha pres part alumnat del Màster Interuniversitari d’Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana de la URV, de la Universitat de Girona (UdG) i de les Escoles de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya (ECRBNC) i Galícia (ECRBNG).
L’excavació al jaciment del Camp dels Ninots compta amb el finançament del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a través del projecte quadriennal de recerca “El Plio-Pleistocè del Camp dels Ninots i la depressió Prelitoral: evolució paleoclimàtica, dispersions faunístiques i humanes III”, i el suport logístic i econòmic de l’Ajuntament de Caldes de Malavella.
Font: Comunicació IPHES
Per a més informació consulteu tota la nota de premsa de l’IPHES
La vil·la romana del Collet (Calonge i Sant Antoni) està ubicada en l’extrem nord de la badia de Palamós. A l’antiguitat fou construïda damunt d’una península que s’endinsava en el mar i que quedava envoltada per llacunes i mars interiors. Els seus orígens es remunten a finals del segle II o principis del segle I aC, quan en aquell indret es va construir un magatzem de dolia. Poc temps després, a la primera meitat del segle I aC aquest espai fou amortitzat i en el seu lloc es bastí una vil·la romana de planta itàlica. Ja cap a finals d’aquell segle, la casa fou objecte d’algunes reformes, com la que suposà la construcció d’un conjunt termal. Paral·lelament, a un centenar de metres s’edificà una terrisseria destinada a produir principalment àmfores vinàries. Cap als anys 60-70 dC la bòbila fou abandonada i la vil·la fou objecte d’una reforma integral que suposà la demolició de l’edifici republicà i l’aixecament d’un altre. Aquest edifici segurament ja no era habitat a principis del segle IV, moment en el qual es documenta el seu ús com lloc d’enterrament, tot i que continuà essent freqüentat fins al segle V quan fou definitivament abandonat.
La guia està adreçada al gran públic i té dos objectius principals. Per una banda donar a conèixer el ric patrimoni arqueològic subaquàtic que es troba a la badia de Roses i per l’altra sensibilitzar respecte a la importància del patrimoni subaquàtic i mostrar els mitjans que s’utilitzen per la seva protecció, documentació i preservació.
El III Simposi Diàlegs per l’Escala es planteja per continuar en la línia de planificar el futur de l’Escala generant pensament a l’entorn d’un dels principals pilars de la cultura del poble.
L’estiu de 2021, el veí de Tortellà, Sr. Tomàs Agüero Cabo, va descobrir unes representacions d’art rupestre esquemàtic pintades a les balmes de la Mariana i Bellavista, a l’alta Garrotxa. Es tracta de les primeres troballes de pintures rupestres en abrics a l’aire lliure a la província de Girona. Aquests murals estan formats per tipologies de figures esquemàtiques desenvolupades a la península Ibèrica a partir del neolític i perduren fins a època protohistòrica. El repertori iconogràfic de la documentació que presentem està format, principalment, per figures antropomorfes, agrupacions de punts, digitacions, pectiformes, possibles ídols oculats i altres elements geomètrics que mostren analogies amb altres conjunts repartits en tot el territori peninsular. L’estat de conservació d’aquests murals està molt alterat per fenòmens bioquímics i antròpics. El suport de les pintures presenta potents recobriments de carbonat càlcic i formacions de colònies d’algues que l’han alterat notablement.
La darrera campanya d’excavació a la zona de Vilanera, a l’Escala, s’ha tancat aquest mes de gener amb noves troballes rellevants. S’han excavat noves tombes de la necròpolis d’incineració del bronze final i la primera edat del ferro, amb alguns exemples destacables pels seus conjunts funeraris. Alhora, també s’ha localitzat, per primera vegada en aquest sector, una tomba d’incineració d’època romana (segle II aC).
