Acte commemoratiu dels 75 anys dels Cursos d’Arqueologia d’Empúries

Amb motiu del 75è aniversari dels Cursos d’Arqueologia d’Empúries, el Museu d’Arqueologia de Catalunya ha organitzat una jornada de commemoració que tindrà lloc el diumenge 10 d’octubre en el conjunt arqueològic d’Empúries.

Des de l’any 1947, els Cursos Internacionals d’Arqueologia d’Empúries han estat un referent per a la formació de diverses generacions d’estudiants d’arqueologia.

Es tracta d’una formació pràctica en les tasques d’excavació realitzada en el mateix conjunt arqueològic i que es combina amb tallers i sessions teòriques i amb visites a altres museus i jaciments. Des de la seva creació, el curs conserva l’esperit inicial d’esdevenir un lloc d’intercanvi de coneixement, d’avenç de la recerca emporitana i un laboratori metodològic.

El proper diumenge 10 d’octubre tindrà lloc una jornada de commemoració del 75è aniversari dels Cursos d’Arqueologia d’Empúries, dedicada a totes les persones vinculades als cursos al llarg dels anys, centenars de joves arqueòlegs i arqueòlogues i també professors, procedents d’arreu de Catalunya, de la resta de l’estat i també estrangers. Aquest acte comptarà amb visites guiades al jaciment d’Empúries, un acte institucional i un sopar de commemoració.

Per poder participar en les activitats de la commemoració és necessari realitzar una inscripció abans del dia 30 de setembre de 2021.

Per a més informació i inscripcions, consulteu la web del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries

Els Cursos d’Arqueologia d’Empúries celebren 75 anys com a referent internacional en la formació de professionals de l’arqueologia

Amb motiu del 75è aniversari, el Museu d’Arqueologia de Catalunya ha programat, durant l’any 2021, diversos actes commemoratius que es van iniciar durant el passat mes de juny amb la celebració d’una Taula Rodona. Es preveu, a més, la celebració al MAC Empúries d’una jornada de commemoració el dia 10 d’octubre, i es treballa en l’edició d’una publicació especial que recollirà la crònica i les imatges d’aquests 75 anys d’història.

Alumnes del 75è Curs d’Arqueologia d’Empúries durant les pràctiques de digitalització 3D a l’espai de l’antic penya-segat del port de la ciutat grega. Fotografia: MAC Empúries

El passat divendres 23 de juliol va finalitzar la 75a edició dels Cursos Internacionals d’Arqueologia d’Empúries, els quals, d’ençà de la seva creació, han estat un referent per a la formació d’arqueòlegs i arqueòlogues procedents de diversos centres universitaris i de recerca.

Enguany els treballs d’excavació realitzats s’han concentrat, un any més, a l’extrem nord del nucli grec de la Neàpolis i s’inscriuen dins el projecte quadriennal de recerca arqueològica (2018-2021), centrat en l’estudi de les antigues àrees portuàries d’Empúries, impulsat des del Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura, que té com a objectiu l’estudi de les àrees portuàries i del paisatge litoral de l’antiga Empúries. Així, s’ha continuat amb el descobriment de la façana portuària de la ciutat, que formava un petit penya-segat rocós acabat en un aflorament més prominent que servia per protegir una petita cala on s’obria l’accés vers a l’interior del nucli. En diversos punts del barri nord de la Neàpolis s’han pogut excavar també nivells d’ocupació corresponents a les primeres etapes de l’establiment grec, durant els segles VI i V aC, que permeten aproximar-nos a l’inici de la implantació urbanística d’aquest sector.

Per a més informació consulteu la Nota de premsa

Taula rodona: 75è aniversari dels Cursos d’Arqueologia d’Empúries (1947-2021)

Demà divendres 18 de juny de 9 a 18 hores se celebrarà una jornada per commemorar els 75 anys dels Cursos d’Arqueologia d’Empúries.

Durant aquesta jornada tindrà lloc una taula rodona amb el títol: Els cursos de formació en Arqueologia en conjunts monumentals i arqueològics. Balanç i perspectives de futur, en el 75 aniversari dels Cursos Internacionals d’Arqueologia d’Empúries.

Amb aquesta reunió científica es vol reflexionar sobre la importància que ha tingut aquesta, i d’altres experiències de formació arqueològica, fora de l’àmbit universitari, vinculades a jaciments i conjunts monumentals per a la formació dels arqueòlegs i arqueòlogues del nostre país.

La taula rodona es podrà seguir en directe des de la seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Empúries, a través de Zoom.

Per a més informació i inscripcions cliqueu aquí

Es posen al descobert les excepcionals restes de la basílica-catedral de l’antic bisbat d’Empúries

Les darreres excavacions realitzades al sector de Santa Margarida d’Empúries (L’Escala, Alt Empordà) confirmen la situació del conjunt episcopal emporità d’època tardo antiga i, posen al descobert les restes de la basílica-catedral de l’antic bisbat d’Empúries, una de les edificacions més importants de tot aquest conjunt. Entre les objectes arqueològics trobats destaquen les restes d’un pedestal amb inscripció, procedent de la ciutat romana, i un conjunt de monedes de bronze dels segles IV i V dC.

Les excavacions, realitzades entre el 6 d’abril i el 12 de maig per un equip d’arqueòlegs del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries, s’inclouen dins el programa de l’actual projecte quadriennal de recerca arqueològica (2018-2021), centrat en l’estudi de les antigues àrees portuàries d’Empúries, impulsat des del Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i han comptat, també, amb el finançament de l’Ajuntament de l’Escala. Els treballs s’han pogut portar a terme, a més, gràcies a la col·laboració dels propietaris dels terrenys.

L’objectiu de les recents excavacions, que donen continuïtat a les realitzades en el mateix sector durant el 2020, era determinar la naturalesa i la funció de les edificacions situades al nord de l’actual església de Santa Margarida. Els treballs van confirmar que en aquest àrea s’emplaçava el conjunt episcopal tardo antic d’Empúries i que les seves edificacions constituïen l’epicentre del nou nucli d’hàbitat sorgit després de l’abandonament de la ciutat romana.

Es tracta d’una descoberta arqueològica singular, que s’afegeix a altres conjunts episcopals d’aquest període a Catalunya dels quals en coneixem les restes, com ara Egara (Terrassa), Barcino (Barcelona) o Tarraco (Tarragona). En el cas del conjunt emporità, tot i la superposició de restes medievals posteriors, l’avanç de les excavacions permetrà  reconstruir la seva planta completa, fent possible també recuperar patrimonialment la continuïtat històrica amb el jaciment d’Empúries.

Per a més informació consulteu la Nota de premsa

Identifiquen petjades d’animals de fa 3,1 milions d’anys en el jaciment del Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, la Selva)

La troballa s’ha produït durant la campanya d’excavació d’enguany que va finalitzar el passat divendres 4 de juny. Es tracta d’un mamífer encara per determinar que caminava en un context subaquàtic i el rastre s’ha trobat en un sector del jaciment que encara no havia estat mai excavat.

La 19a campanya d’excavació que des del 10 de maig i fins el 4 de juny ha portat a terme l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) en el jaciment del Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, la Selva) ha identificat per primera vegada icnites (petjades) d’un mamífer encara per determinar de 3,1 milions d’anys. Després de la seva identificació, l’equip va procedir a la seva extracció per ser traslladades al laboratori, on es restauraran, ja que és un material molt fràgil i no pot estar exposat a la intempèrie.

La  campanya s’ha desenvolupat sota la direcció dels Drs. Gerard Campeny, Bruno Gómez de Soler i Jordi Agustí, tots tres investigadors de l’IPHES-CERCA. Hi han participat una vintena de persones, entre professionals de l’arqueologia, la paleontologia, la biologia, la geologia i la restauració, principalment d’aquest centre de recerca, però també de la Universitat Rovira i Virgili (URV), de l’Institut Català de Paleontologia (ICP), del Research Centre in Applied Geosciences (ICRAG), de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Universitat de Barcelona (UB). També hi ha pres part alumnat del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana de la URV.

El rastre identificat es troba situat a la unitat 10 de l’aflorament del sector de Ca n’Argilera, en el vessant sud de l’edifici volcànic, en un sector de l’àrea de treball que encara no havia estat excavat. La base d’aquesta unitat, formada principalment per sorres, està concrecionada i endurida; la seva composició litoestratigràfica indica que per sobre disposava d’una làmina d’aigua poc profunda. És en aquest punt on s’ha identificat el rastre corresponent a un mamífer que va caminar per aquell punt en unes condicions, per tant, subaquàtiques.

A falta d’un estudi més detallat, es pot dir que aquest rastre està format per quatre petjades alineades en direcció sud-oest respecte a la superfície de treball, en les quals es poden observar com el mamífer generador de les mateixes va deixar les empremtes digitals en cada una d’elles.

Durant aquesta campanya d’excavació també s’han trobat fins a sis esquelets de grans vertebrats (quatre tapirs i dos bòvids), juntament amb centenars de restes de petits vertebrats (amfibis, rèptils, peixos i aus) en un estat de conservació excepcional.

Els treballs d’intervenció i investigació arqueològica en el Camp dels Ninots estan subvencionats per l’Ajuntament de Caldes de Malavella, el departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya amb el projecte “El Plio-pleistocè del Camp dels Ninots i la depressió prelitoral: evolució paleoclimàtica, dispersions faunístiques i humanes II” CLT009/18/00052 i el grup de recerca consolidat de l’AGAUR Paleoecologia Humana del Plio-Pleistocè 2017SGR859.

Font: IPHES

Per a més informació consulteu la nota de premsa de l’IPHES

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “La intervenció arqueològica al jaciment de Can Garrofa, Aiguaviva (Gironès). Un sitjar dels segles III-II aC més enllà de l’emmagatzematge”

Us presentem el vídeo de la dotzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021 que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat ahir dimecres 19 de maig de 2021.

La intervenció arqueològica al jaciment de Can Garrofa, Aiguaviva (Gironès). Un sitjar dels segles III-II aC més enllà de l’emmagatzematge

Conferenciants: Esther Medina Guerrero i Laura Aymerich Vilarrasa

Moderador: David Asensio Vilaró

Entre els mesos de desembre del 2019 i setembre del 2020 es desenvolupà una intervenció arqueològica en el context de les obres d’execució del projecte d’urbanització de Can Garrofa (Aiguaviva, Gironès). El jaciment fou localitzat durant les obres d’un projecte previ l’any 2009 que fou ajornat i finalment modificat en l’actualitat. La intervenció ha posat al descobert 175 estructures excavades en el subsol, la major part de les quals corresponen a sitges amortitzades com a abocadors. Quant a la seva distribució, l’estratigrafia indica que en una primera fase, durant el segle III aC, el sitjar funcionava en una zona sorrenca que es va col·lapsar per l’alta densitat i la considerable fondària de les estructures, probablement en el context d’algun fenomen meteorològic advers. Durant el segle II aC l’activitat es traslladà pocs metres al sud, en un espai de llims carbonatats, on s’excavaren sitges menys profundes i majoritàriament cilíndriques. Cal afegir que també es varen documentar altres anomalies estratigràfiques amb menys desenvolupament vertical, potser per funcionalitat o per un pitjor estat de conservació, que podrien pertànyer a una cronologia anterior. Pel que fa a les troballes, destaca la presència d’un forn ovalat concordant amb el model grec, un ampli repertori ceràmic representatiu del període, una fíbula zoomorfa, una clau de porta i abundants restes de fauna, algunes en connexió corresponent a tres gossos, tres ovicaprins i restes inconnexes de bou, suid i cavall. Hi ha altres continguts de caràcter excepcional, com una inhumació d’una dona adulta al fons d’una sitja i la panòplia d’un guerrer iber, constituïda únicament per metall, els elements de la qual apareixen deformats i doblegats.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “La intervenció arqueològica al jaciment de Can Garrofa, Aiguaviva (Gironès). Un sitjar dels segles III-II aC més enllà de l’emmagatzematge”

Us recordem que aquest proper dimecres 19 de maig a les 18 hores tindrà lloc la dotzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021.

La intervenció arqueològica al jaciment de Can Garrofa, Aiguaviva (Gironès). Un sitjar dels segles III-II aC més enllà de l’emmagatzematge

Conferenciants: Esther Medina Guerrero i Laura Aymerich Vilarrasa

Moderador: David Asensio Vilaró

Entre els mesos de desembre del 2019 i setembre del 2020 es desenvolupà una intervenció arqueològica en el context de les obres d’execució del projecte d’urbanització de Can Garrofa (Aiguaviva, Gironès). El jaciment fou localitzat durant les obres d’un projecte previ l’any 2009 que fou ajornat i finalment modificat en l’actualitat. La intervenció ha posat al descobert 175 estructures excavades en el subsol, la major part de les quals corresponen a sitges amortitzades com a abocadors. Quant a la seva distribució, l’estratigrafia indica que en una primera fase, durant el segle III aC, el sitjar funcionava en una zona sorrenca que es va col·lapsar per l’alta densitat i la considerable fondària de les estructures, probablement en el context d’algun fenomen meteorològic advers. Durant el segle II aC l’activitat es traslladà pocs metres al sud, en un espai de llims carbonatats, on s’excavaren sitges menys profundes i majoritàriament cilíndriques. Cal afegir que també es varen documentar altres anomalies estratigràfiques amb menys desenvolupament vertical, potser per funcionalitat o per un pitjor estat de conservació, que podrien pertànyer a una cronologia anterior. Pel que fa a les troballes, destaca la presència d’un forn ovalat concordant amb el model grec, un ampli repertori ceràmic representatiu del període, una fíbula zoomorfa, una clau de porta i abundants restes de fauna, algunes en connexió corresponent a tres gossos, tres ovicaprins i restes inconnexes de bou, suid i cavall. Hi ha altres continguts de caràcter excepcional, com una inhumació d’una dona adulta al fons d’una sitja i la panòplia d’un guerrer iber, constituïda únicament per metall, els elements de la qual apareixen deformats i doblegats

La conferència tindrà lloc en directe a les 18 hores a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Els assistents podran formular qüestions i preguntes a través del xat del YouTube que les conferenciants respondran un cop finalitzada la seva exposició. Per poder formular les preguntes al xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció que té la Tribuna d’Arqueologia dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Les excavacions a l’interior de la Basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries posen al descobert l’estructura original del retaule d’alabastre del segle XV

Avui s’han presentat els resultats de la darrera campanya d’excavacions realitzada a l’interior de la Basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries, centrades en l’espai de la nau i en la capçalera de la basílica. Una intervenció que forma part del projecte quadriennal de recerca en matèria d’arqueologia realitzat per l’Institut d’Estudis Empordanesos: “La fundació de la parròquia de Santa Maria de Castelló d’Empúries (Alt Empordà). L’evolució dels edificis cultuals (segles VIII-XV)”.

El projecte quadriennal de recerca forma part del Pla de recerca de l’arqueologia i la paleontologia catalanes impulsat per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Compta amb el finançament del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, així com de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries i l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), gràcies al conveni signat el 5 de maig de 2019, a més de la col·laboració del Museu d’Història de Catalunya. Aquesta campanya ha estat possible gràcies a l’acord amb el Bisbat de Girona i la parròquia de Castelló, a través del seu rector Mn. Joan d’Arquer.

El Pla de Treball de la campanya d’excavacions que ha finalitzat aquesta setmana passada, tenia un doble objectiu. D’una banda, demostrar els resultats obtinguts per l’exploració amb georadar feta l’any 2007 a l’interior de la nau central, que va proporcionar indicis de construccions anteriors que podien correspondre a les esglésies preromànica i romànica, i fins i tot de restes d’una possible ocupació anterior. En segon lloc, estudiar el subsòl de la capçalera, en el punt on es troba el retaule d’alabastre, per tal de respondre a un seguit de preguntes sobre el conjunt de l’estructura i la seva fonamentació.

Entre els resultats de les excavacions, cal destacar la descoberta a la zona de la nau de dues tombes preromàniques de tipus antropomorf, un mur de grans dimensions pendent de datació i un amagatall de munició de més de 400 bales de plom. Pel que fa al retaule d’alabastre de la capçalera, aquest hauria tingut una base anterior de forma poligonal, amb dos graons, també bastida amb lloses de marbre, que hauria estat parcialment desmuntada molt probablement al segle XVIII per a construir l’actual.

Per a més informació consulteu la Nota de premsa

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “El jaciment de Palol Sabaldòria (Vilafant, Alt Empordà): de l’església preromànica de Sant Miquel i el castell de Palol al mas renaixentista”

Us presentem el vídeo de la desena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021 que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat ahir dimecres 7 d’abril de 2021.

El jaciment de Palol Sabaldòria (Vilafant, Alt Empordà): de l’església preromànica de Sant Miquel i el castell de Palol al mas renaixentista

Conferenciant: Anna Augé Santeugini

Moderadora: Anna Maria Puig Griessenberger

Jaciment de Palol Sabaldòria

Des de l’any 2008 un seguit d’intervencions arqueològiques han permès conèixer l’evolució històrica de l’església preromànica (segle IX), del castell (segle XI) i d’altres edificis importants, com el mas de Palol (segle XVI), que formen part del conjunt de Palol Sabaldòria. Aquestes tasques d’excavació han estat patrocinades per l’Ajuntament de Vilafant i pel Servei de Monuments de la Diputació de Girona i han estat acompanyades de diverses obres de consolidació. Malgrat que una bona part del perímetre del castell de Palol encara està per descobrir, sembla que ocuparia una extensió aproximada d’uns 3.200 m2. Aquest recinte està ben delimitat per la banda nord, on es conserva un llenç de més de 20 m de muralla que dona al vessant del cingle del riu Manol, que actua de vall defensiu. Del tancament meridional s’han recuperat diversos trams de muralla que sumen un total de 44 m, l’existència d’un fossat de grans dimensions i el pont d’accés a la fortalesa. A intramurs del castell, a la part central i en una posició enlairada hi ha l’església, que és un edifici preexistent al castell. A l’angle nord-est del jaciment se situa el recinte sobirà del castell, que també ocupa un espai elevat, i la torre de l’homenatge. La construcció del mas de Palol, que s’assenta sobre el tancament meridional de la fortificació, va significar l’espoliació de les restes del castell que encara eren visibles.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “El jaciment de Palol Sabaldòria (Vilafant, Alt Empordà): de l’església preromànica de Sant Miquel i el castell de Palol al mas renaixentista”

Us recordem que aquest proper dimecres 7 d’abril a les 18 hores tindrà lloc la desena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021.

El jaciment de Palol Sabaldòria (Vilafant, Alt Empordà): de l’església preromànica de Sant Miquel i el castell de Palol al mas renaixentista

Conferenciant: Anna Augé Santeugini

Moderadora: Anna Maria Puig Griessenberger

Jaciment de Palol Sabaldòria

Des de l’any 2008 un seguit d’intervencions arqueològiques han permès conèixer l’evolució històrica de l’església preromànica (segle IX), del castell (segle XI) i d’altres edificis importants, com el mas de Palol (segle XVI), que formen part del conjunt de Palol Sabaldòria. Aquestes tasques d’excavació han estat patrocinades per l’Ajuntament de Vilafant i pel Servei de Monuments de la Diputació de Girona i han estat acompanyades de diverses obres de consolidació. Malgrat que una bona part del perímetre del castell de Palol encara està per descobrir, sembla que ocuparia una extensió aproximada d’uns 3.200 m2. Aquest recinte està ben delimitat per la banda nord, on es conserva un llenç de més de 20 m de muralla que dona al vessant del cingle del riu Manol, que actua de vall defensiu. Del tancament meridional s’han recuperat diversos trams de muralla que sumen un total de 44 m, l’existència d’un fossat de grans dimensions i el pont d’accés a la fortalesa. A intramurs del castell, a la part central i en una posició enlairada hi ha l’església, que és un edifici preexistent al castell. A l’angle nord-est del jaciment se situa el recinte sobirà del castell, que també ocupa un espai elevat, i la torre de l’homenatge. La construcció del mas de Palol, que s’assenta sobre el tancament meridional de la fortificació, va significar l’espoliació de les restes del castell que encara eren visibles.

La conferència tindrà lloc en directe a les 18 hores a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Els assistents podran formular qüestions i preguntes a través del xat del YouTube que la conferenciant respondrà un cop finalitzada la seva exposició. Per poder formular les preguntes al xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció que té la Tribuna d’Arqueologia dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.