Tribuna d’Arqueologia 2019-2020 en línia “Pernafeites (Miravet, Ribera d’Ebre) i Cementiri Vell (el Soleràs, Garrigues), dos casos de fosses de la Guerra Civil associades a hospitals”

Després d’un parèntesi degut al confinament, hem reprès les seves sessions de la Tribuna d’Arqueologia en format online. Ara, amb l’ajuda del CTTI i del canal de youtube Patrimonigencat, us oferim la quarta de les conferències de la Tribuna en directe, des de casa dels conferenciants

Dimecres dia 17 de juny de 2020, a les 6 de la tarda, en directe a travès del canal de Youtube de Patrimonigencat

Conferència: Pernafeites (Miravet, Ribera d’Ebre) i Cementiri Vell (el Soleràs, Garrigues), dos casos de fosses de la Guerra Civil associades a hospitals

Conferenciants: Anna Camats Malet, Sergi Gonzàlez Planas (arqueòlegs d’Iltirta Arqueologia) i Eulàlia Mesalles (Direcció General de Memòria Democràtica)
Moderadora: Queralt Solé (professora del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona)

A la xerrada es parlarà de les excavacions arqueològiques de les fosses de la Guerra Civil de Prenafeites (Miravet, Ribera d’Ebre) i del Cementiri Vell (el Soleràs, Garrigues) dutes a terme en el marc del pla d’actuacions en fosses de desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, promogut pel Departament de Justícia de la Generalitat, ha permès recuperar les restes de 226 individus en dos dels múltiples nodes de la xarxa d’evacuació i tractament de ferits durant el període que aniria entre la Batalla de l’Ebre i la Batalla del Segre. A més de les restes humanes –que estan sent estudiades i analitzades per a permetre la seva identificació i retorn a les famílies–, l’excavació ha permès recuperar evidències materials dels traumatismes i dels tractaments mèdics i quirúrgics amb què es va intentar salvar-los la vida, així com dels objectes personals dels soldats i restes dels seus uniformes i de la seva impedimenta.



A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes més destacats de la xerrada.

  • Quins motius han a portat a intervenir a les fosses de Pernafeites (Miravet) i al Cementiri Vell (el Soleràs)?

Aquestes intervencions s’emmarquen dins el Pla de Fosses 2017-2020, promogut, coordinat i finançat pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, mitjançant a Direcció General de Memòria Democràtica. Pernafeites ha estat una intervenció provocada pel canvi de conreu de la finca on estaven les fosses, que posava en risc la conservació de les restes, mentre que al Cementiri Vell s’ha intervingut per iniciativa de la Direcció General de Memòria Democràtica a partir de les sol·licituds de les famílies.

  • Què s’hi ha trobat en aquestes intervencions arqueològiques?

 Son les dues excavacions on s’ha recuperat el nombre més gran d’individus (127 al Soleràs i 99 a Miravet). Això, a banda de corroborar i contrastar els fets que van ocórrer en aquests indrets durant el conflicte bèl·lic, ens ha permès aprofundir en el coneixement històric a partir de la materialitat: tant les restes humanes com els objectes recuperats evidencien no només com van morir les víctimes, sinó també com van viure els seus darrers dies.

  • Què han aportat les intervencions en aquestes fosses a la recerca sobre la Guerra Civil?

En ambdues localitzacions les fosses estan associades amb punts sanitaris de l’exèrcit republicà. Això significa que molts dels individus recuperats van rebre atenció mèdica abans de morir. En molts casos, s’han conservat evidències materials i físiques d’aquests tractaments, ja siguin ambulatoris o d’operacions quirúrgiques, fet que ens permet aprofundir en el coneixement de la medicina de guerra aplicada pels equips sanitaris de l’exèrcit republicà. La seva excavació ens permet il·lustrar i contextualitzar tant la medicina de guerra com la xarxa d’evacuació de ferits posant de rellevància els treballs de l’equip sanitari a la rereguarda.

  • Heu pogut identificar algun dels individus exhumats?

Sí. Gràcies al programa d’identificació genètica, fins el moment s’han identificat set dels individus recuperats al Soleràs. A Miravet la recerca històrica és més difícil i per tant ens calen més pistes per poder localitzar famílies però no es descarta que la recerca pugui donar algun fruit. Tanmateix, l’augment de famílies que s’apunten al cens, així com també l’èxit del creuament sistemàtic de les mostres d’ADN dels individus exhumats amb el dels familiars que han facilitat la seva mostra genètica al banc d’ADN, fa preveure que el nombre d’identificacions creixi en els propers mesos. Des d’aquí fem una crida a les famílies que s’apuntin al Cens de Persones Desaparegudes i que ens ajudin a engruixir el banc de dades genètiques.

Inauguració de l’exposició “Solsonià. Viure i morir al neolític mitjà” al Museu Diocesà de Solsona

El proper divendres 13 de març a les 18,00 hores tindrà lloc, al Museu Diocesà de Solsona, la inauguració de l’exposició “Solsonià. Viure i morir al neolític mitjà”.

La mostra, comissariada per Araceli Martín i Juan Francisco Gibaja, tots dos arqueòlegs i amb una extensa i llarga experiència en la recerca del període del neolític mitjà a Catalunya, vol donar a conèixer un concepte que parteix d’un tipus d’enterrament i que ens aproxima a un mode de vida durant el neolític mitjà a les terres dels altiplans de la Catalunya Central.

La museografia ha anat a càrrec de Salvador Vinyes, amb una posada en escena original i innovadora, pensada per a apropar el discurs a tots els públics, mitjançant diferents nivells de lectura. La mostra compta, també, amb una sala dedicada a l’experimentació arqueològica pensada per al públic escolar i familiar.

| Descarregueu la invitació en pdf |

Tribuna d’Arqueologia 2019-2020: “Projecte Almenara 2015-2019: recerca i recuperació patrimonial d’una necròpolis tumulària de la primera edat del ferro (s. VIII-VI a. de la n. e.) (Almenara Alta, Agramunt, Urgell)”

Conferència: Projecte Almenara 2015-2019: recerca i recuperació patrimonial d’una necròpolis tumulària de la primera edat del ferro (s. VIII-VI a. de la n. e.) (Almenara Alta, Agramunt, Urgell)

Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 18 de desembre de 2019, 19,00 hores

Conferenciants: Núria Armentano, Òscar Escala i Andreu Moya
Moderador: Josep Gallart

La necròpolis tumulària d’Almenara, excavada per primera vegada per Joan Maluquer de Motes l’any 1968, va restar abandonada durant més de 45 anys al llarg dels quals el deteriorament de les restes arqueològiques n’amenaçava la conservació. L’any 2015 va néixer el projecte Almenara, un programa de llarg abast concebut com una actuació integral que contempla l’excavació, la recerca, la difusió i la consolidació i restauració de les estructures arqueològiques del jaciment. Després de cinc campanyes d’excavació i dues de restauració, s’ha posat de manifest un gran potencial científic i patrimonial, amb novetats en relació a l’arquitectura tumulària i al ritual funerari, l’extensió i l’organització del jaciment. La necròpolis aporta dades inèdites que complementen el registre conegut sobre les necròpolis de túmuls plans de la plana occidental catalana.



A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes més destacats de la propera xerrada.

  • El jaciment d’Almenara és un vell conegut. Com se’n produí el descobriment?

La necròpolis tumulària d’Almenara va ser descoberta fortuïtament en 1968 arran d’uns treballs agrícoles. Aquell mateix any, el professor Joan Maluquer de Motes va dur a terme una petita intervenció en la qual va excavar vuit túmuls plans de la primera edat del ferro. Maluquer va publicar els resultats de l’actuació l’any 1973. En l’article manifestava que la necròpolis probablement era més extensa i que devia haver més estructures amagades sota el subsòl. Almenara s’esmenta en les síntesis recents sobre el món funerari de la primera edat del ferro al nord-est de la península Ibèrica, tot i que des de 1968 no havia estat objecte de noves excavacions i el registre arqueològic era limitat.

  • Com sorgeix el Projecte Almenara?

L’any 2015 l’Ajuntament d’Agramunt va voler intervenir a la necròpolis per recuperar les estructures excavades a finals dels seixanta i fer visitable el jaciment. En aquesta primera intervenció vam constatar-ne la gran potencialitat. Així naixia el Projecte Almenara, de la mà d’un equip interdisciplinar de professionals, tant del camp de l’arqueologia i l’antropologia com de la restauració i conservació de béns culturals, amb vincles amb diversos centres de recerca. Des de l’inici, les actuacions comptaven amb el suport i la implicació de l’Ajuntament d’Agramunt i, des de l’any 2018, el jaciment d’Almenara s’integrà en el projecte “La fortalesa dels Vilars i l’oppidum de Gebut: gènesi, identitat i heterogeneïtat de l’ethnos ilerget”, coordinat pel professor Joan B. López des del Grup d’Investigació Prehistòrica de la Universitat de Lleida. Aquest projecte forma part dels projectes quadriennals de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia per al període 2018-2021 finançats pel Departament de Cultura (CLT009/18/00039).

Fins al moment, s’han realitzat cinc campanyes d’excavacions amb la participació de llicenciats i estudiants d’arqueologia i veïns d’Agramunt i de pobles propers. Paral·lelament, els anys 2015 i 2017 s’hi han realitzat dues actuacions de consolidació i restauració que han comptat amb l’ajut econòmic de la Generalitat de Catalunya, les quals han permès intervenir en diversos túmuls i iniciar l’adequació dels espais entre túmuls.

  • Quines han estat les principals aportacions de les intervencions realitzades?

Les actuacions han posat en evidència la rellevància del jaciment, tant a nivell arqueològic com patrimonial. Les principals aportacions van des de l’augment de l’extensió coneguda de la necròpolis i del nombre de túmuls identificats i excavats, passant per les novetats en relació a l’arquitectura tumulària i a les pràctiques rituals, fins a documentar indicis de l’organització espacial de la necròpolis i, puntualment, de l’evolució diacrònica.

  • A nivell antropològic, què ens pot aportar l’estudi de les restes recuperades a Almenara?

La localització de restes òssies a l’entorn de les urnes i a l’interior de les urnes sempre és un repte per a l’antropologia. El material recuperat d’aquests contextos és molt limitat i es troba molt alterat. Per tant el seu estudi al laboratori sobretot és una oportunitat per intentar conèixer, més que les característiques de la població i dels individus enterrats, el gest i les pràctiques funeràries que aquests havien realitzat. L’estudi antropològic de les restes intentarà reconèixer el nombre mínim d’individus que corresponen els fragments de cada urna, la representació esquelètica, la temperatura a la qual va ser sotmès el cos i si s’observen tractaments post-incinerals en les restes.

Tàrraco Biennal. Actes del 4t Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic

El proper dia 27 de novembre a les 19,00 hores, es farà la presentació del llibre “Tàrraco Biennal. Actes del 4t Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic / VII Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica. El Cristianisme en l’antiguitat tardana. Noves perspectives”.

Aquest acte tindrà lloc a la Sala d’Actes del Museu Bíblic Tarraconense (Carrer de les Coques, 1-C, Tarragona).

| Descarregueu la invitació clicant aquí |

Troballes recents al jaciment de Sant Romà de Sidillà (Baix Empordà)

Com explica una notícia publicada recentment al Punt Avui, l’equip d’arqueòlegs de la Universitat de Barcelona liderat pels professors titulars Gisela Ripoll i Francesc Tuset, ha reprès aquest estiu les excavacions realitzades al jaciment baix-empordanès de Sant Romà de Sidillà, amb resultats ben interessants.

A la campanya anterior, duta a terme la tardor del 2017, ja s’havia datat l’edifici conegut com la torre de Sant Sebastià, entre finals del segle IV i principi del V de la nostra era. Restes de ceràmica i diversos enterraments que hi van aparèixer confirmaven la hipòtesi que l’edifici era un mausoleu d’època tardoromana.

Les excavacions d’enguany, realitzades a finals d’agost, s’han centrat en aquest àmbit, i han posat al descobert quatre enterraments més a l’interior: tombes d’obra amb tègula que han acabat de ratificar que es tracta d’una estructura funerària.

Sembla que degut a l’esfondrament de la volta d’època romana, l’edifici havia perdut la seva funcionalitat funerària i amb el pas del temps se li van donar altres usos, com demostra el colomer d’època medieval que s’hi ha trobat, fet amb rengles de pedres i cavitats per als nius dels ocells.

| Accediu a la notícia sencera en aquest enllaç |

El Servei d’Arqueologia i Paleontologia ha incorporat una nova declaració d’Espai de Protecció Arqueològica a Pinòs, a la Catalunya Central

El passat 15 de maig la Consellera de Cultura va declarar Espai de Protecció Arqueològica-EPA el jaciment arqueològic de la galeria catalana de la Pera, al terme municipal de Pinós (Solsonès).

La galeria catalana de la Pera integra un sepulcre que correspon tipològicament a “galeria catalana” o “falsa galeria coberta de petites dimensions”, amb una cronologia dins del període neolític-calcolític, és a dir, entre el neolític i l’edat del bronze (finals tercer mil·lenni i principis del segon abans de Crist).

El precedent més antic conegut de la galeria catalana de la Pera és fruit dels treballs de Mn. J. Serra i Vilaró entre els anys 1915-1925, en relació a les investigacions arqueològiques de la Catalunya Central.

A l’excavació duta a terme per J. Castany i Ll. Guerrero als anys 90 del segle XX (1983-84) es van recuperar les estructures i els materials de la galeria catalana de la Pera com també d’altres jaciments; a més, van seguir amb la proposta de Mn. J. Serra i Vilaró després d’anys sense cap tipus d’actuació; van ampliar el registre dels sepulcres megalítics i, per últim, van consolidar els jaciments per tal de protegir-los del pas dels anys.

El jaciment s’interpreta com un sepulcre. La cambra del mateix és rectangular (5 x 1,80 metres) i no presenta corredor. L’estructura identificada te un en bon estat de conservació gràcies a la restauració efectuada durant els anys 80.

Actualment el dolmen és visitable i compta amb un petit plafó explicatiu.

Notícia: Tània Álvarez

Tribuna d’Arqueologia 2018-2019: “La muntanya de Sant Julià de Ramis (Gironès): L’establiment visigot i el cementiri alt medieval”

Conferència: La muntanya de Sant Julià de Ramis (Gironès): L’establiment visigot i el cementiri alt medieval
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 27 de març de 2019, 19,00 hores

Conferenciants: Neus Coromina i Jordi Sagrera
Moderador: Pere Castanyer

La recerca endegada els darrers vuit anys per la universitat de Girona a la muntanya de Sant Julià de Ramis, s’ha concentrat  en el recinte de l’antic cementiri parroquial del veïnat de l’església. A banda de restes de l’oppidum ibèric cal destacar l’excavació d’un establiment visigòtic dels segles V- VII dC  i d’una notable fase funerària dels segles VIII al XII que aporta dades rellevants sobre les característiques de la població del període.



A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.

  • Les referències arqueològiques sobre la muntanya de Sant Julià de Ramis no se centraven principalment en un oppidum ibèric?

Sí, certament, al segle VI aC es fundava un poblat ibèric que es va establir resseguint la carena de la muntanya. Va assolir un extensió d’unes tres hectàrees i no es va abandonar fins a la segona dècada del segle I aC.

  • I l’establiment visigot?

La muntanya va restar abandonada fins al segle IV dC, moment en el qual, s’instal·lava una caserna militar estable que va funcionar fins als inicis del segle VIII.  Contenia un edifici principal envoltat per una muralla que, en part, aprofitava les d’època republicana de l’oppidum. Tenia capacitat per hostatjar puntualment un nodrit contingent de tropes. Tanmateix, les dades arqueològiques apunten que el manteniment l’assegurava una petita guarnició fixa.

  • Així perquè no es parla directament d’una caserna?

A uns tres-cents metres al sud-est de la caserna, al voltant de l’actual església dels Sant Metges, s’han descobert diverses estructures d’habitació de caire domèstic. Els materials estratigràfics asseguren una cronologia dels segles V al VII. Formaven cases senzilles amb sòcols de pedra, paviments de terra compactada i llars obrades amb solera d’argila. Pensem que  hi vivia la guarnició amb les seves famílies, ja que es van abandonar al mateix moment que la caserna.

  • El cementiri s’hi relaciona?

No, els enterraments mes antics se situen vers la segona meitat avançada del segle VIII. Es van disposar damunt les ruïnes de les cases visigòtiques, les quals, ja estaven amortitzades de feia dècades.

  • Així es relacionen amb l’església dels Sants Metges?

Inicialment amb una església precedent, damunt la qual, es va erigir cap a l’any 1000 l’actual. Cal aclarir que l’advocació dels Sants Metges és molt recent. La dedicació original era la de Sant Julià que ja apareix documentada així el 1019. L’any 1940 la parròquia es va traslladar a un nou temple erigit al pla. Aleshores, l’antiga es va convertir en sufragània sota l’advocació actual.

  • Com és la necròpolis i quin és el perfil de la població enterrada?

És un cementiri cristià amb les tombes orientades d’est a oest distribuïdes de manera imperfecta en filades i amb moltes superposicions. Les més antigues, les dels segles VIII al XII, presenten majoritàriament caixa d’obra i coberta de lloses de pedra. Les dels segles IX i X solen destacar per perfil antropomorf amb el característic ressalt del crani en planta.

En canvi, a partir del segle XIII en endavant, predomina la tomba de fossa simple que, amb poques variacions, va perdurar fins a mitjan segle XX.

Pel que fa a la població enterrada, podem afirmar que tenim representades la majoria de franges d’edat i sexe. També comencem a poder dibuixar diferents perfils de població segons la forquilla cronològica en la que ens movem, observant canvis en les alçades, els marcadors d’estrès i les patologies. Per últim, també podem endinsar-nos en la dieta i l’origen d’aquestes persones gràcies als anàlisis d’isòtops estables i de l’ADN.

Tribuna d’Arqueologia 2018-2019: “La necròpolis de Vilanera. Del neolític mig al Ferro I”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 7 de novembre de 2018, 19,00 hores

Conferenciant: Dolors Codina
Moderador: Miquel Molist

Les excavacions al jaciment arqueològic de Vilanera varen ser represes l’any 2016, una vegada que aquest turó, situat a l’oest del terme municipal de l’Escala, així com l’àrea adjacent, varen ser declarats com a Espai de Protecció Arqueològica per part del Departament de Cultura de la Generalitat. Els treballs d’excavació s’han centrat a l’anomenat sector 3, en el límit sud del turó i han estat impulsades des del Departament de Cultura -en el marc de les convocatòries anuals de subvencions a municipis per a inversions en la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic-, conjuntament amb l’Ajuntament de l’Escala.

La primera campanya va centrar els seus esforços sobretot en l’excavació del gran túmul que protegia diverses inhumacions i una estructura megalítica central, que es va poder adscriure a un primer període d’ús funerari d’aquesta zona durant el Neolític mig. Els treballs portats a terme durant el passat mes de setembre han prioritzat, en canvi, l’objectiu de continuar la excavació de la important necròpolis de cremació que, segles més tard, durant el Bronze Final i els inicis de l’edat del Ferro, es va estendre als peus del turó i que ja havia estat posada en evidència arran de les anteriors intervencions arqueològiques realitzades els anys 1999 i 2000.

Els resultats de les noves excavacions efectuades enguany han estat també molt rellevants. S’han documentat un total de disset estructures funeràries, tres de les quals es poden atribuir al Bronze final, caracteritzades per contenir únicament una urna ceràmica amb les restes de la cremació, encastada en una diaclasa del subsòl. Les catorze estructures restants pertanyen cronològicament a la primera edat del Ferro, ja en el segle VII aC, i consisteixen en fosses excavades en el subsòl on havia estat dipositada l’urna que conté les restes humanes cremades, juntament amb un nombre variable d’altres peces ceràmiques, situades a tot vol, que l’acompanyaven.

Es confirma, doncs,  que estem davant d’un espai amb una llarga tradició funerària, que començaria la seva ocupació durant el Neolític, pels voltants del 4500 aC, i que va ser reutilitzat, després d’un llarg període d’abandonament, des dels inicis del primer mil·lenni aC i fins a poc temps abans de l’establiment colonial grec d’Empòrion en el segle VI aC.

Els treballs d’excavació s’han portat a terme per part d’un equip d’arqueòlegs de l’empresa BAULA Recerca Arqueològica SL dirigit per Dolors Codina, amb la participació de Francesca Pullia, Gerard Prados, Maribel Fuertes i Rosa M. Amigo, i ha pogut comptar amb l’ajut d’una trentena d’estudiants provinents de diverses universitats peninsulars i italianes, juntament amb la col·laboració del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries.

 

Jornada Egiptològica “Missions arqueològiques a Egipte. Estat de la qüestió”

Portada del fulletó de la Jornada Egiptològica, organitzada per la Societat Catalana d’Egiptologia “Missions arqueològiques a Egipte. Estat de la qüestió”El dissabte 27 d’octubre 2018 se celebrarà a Barcelona la Jornada Egiptològica, organitzada per la Societat Catalana d’Egiptologia, a l’entorn de la temàtica de les “Missions arqueològiques a Egipte. Estat de la qüestió”.

Al llarg de la Jornada hi haurà les següents intervencions:

  • Dr. Josep Padró “Darreres novetats del jaciment d’Oxirrinc (El-Bahnasa, Minia)”.
  • Dr. José Manuel Galán “Proyecto Djehuty: últimos descubrimientos”.
  • Dr. Joan Oller : “Berenike un port greco-romà al desert del Mar Roig”.
  • Sr. Agustín Gamarra “Templo de Millones de años de Tutmosis III. Aportaciones de la restauración para el conocimiento de un templo olvidado”.
  • Sr. Joan Oller “L’explotació de maragdes al Desert Oriental egipci: primers resultats del Sikait Project”.

| Descarregueu el programa  de la Jornada en PDF |

Lloc: Hotel Jazz, calle Pelai, 3, Barcelona.
Preus:  92€ (inclou l’admissió a les xerrades, els coffee break i el dinar), 72 € (sense dinar). No socis, consultar preus.
Inscripció:  a partir del dia 12 de setembre, trucant a la Societat Catalana d’Egiptologia (93 457 81 20) o per e-mail (info@egiptologia.cat). Les places són limitades.

Presentació del llibre “Oxyrhynchos IV. L’Osireion d’Oxirrinc”

Portada del primer volum del llibre "Oxyrhynchos IV. L'Isireion d'Oxirrinc"El proper dilluns 8 d’octubre de 2018 a les 19,00 hores tindrà lloc al Saló del Vigatà del Palau Moja (c/ Portaferrissa, 1-3, de Barcelona), la presentació del llibre de Maite Mascort “Oxyrhynchos IV. L’Osireion d’Oxirrinc”, coeditat pel Departament de Cultura, la Universitat de Barcelona, l’Université Montpellier 3 Paul Valery, la Fundació Palarq i la Societat Catalana d’Egiptologia.

l’Edició consta de dos volum. En el volum I es presenten els treballs d’excavació realitzats a l’Osireion d’Oxirrinc (el Bahnasa, Egipte) i diversos estudis concrets realitzats per especialistes. En el volum II es publiquen les fitxes de tot el material arqueològic recuperat a l’interior i exterior del temple-necròpolis osiríac.

A l’acte, que serà presidit per la directora general del Patrimoni Cultural Elsa Ibar, intervindran també el Dr. Domènec Espriu, vicerector de recerca de la UB; el Dr. Josep Padró catedràtic emèrit d’història antiga (egiptologia) de la UB; la Dra. M. Teresa Miró, cap del servei d’Arqueologia i Paleontologia, i la Dra. Maite Mascort, cap de la Secció d’actuacions del SAP.

| Descarregueu la invitació en PDF |