Troben restes humanes de fa 15.000 anys al jaciment del Molí del Salt (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà)

L’equip investigador de l’IPHES-CERCA ha posat al descobert una mandíbula humana pertanyent a un individu infantil de 4-5 anys al jaciment arqueològic del Molí del Salt (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà).

La troballa de restes humanes del paleolític superior a la península Ibèrica és un fet excepcional, i aquesta troballa es converteix en el fòssil humà més antic trobat fins ara al sud de Catalunya.

Ahir dijous 10 de novembre de 2022, la cap del Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Maria Teresa Miró i Alaix; la consellera de Cultura del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, Sílvia Iturria i March; l’alcalde de Vimbodí i Poblet, Joan Canela i Rios i el director de l’IPHES-CERCA, Robert Sala i Ramos van participar en la presentació de les restes humanes recuperades en el jaciment arqueològic del Molí del Salt juntament amb els directors de les excavacions, Manuel Vaquero, professor de la Universitat Rovira i Virgili i investigador de l’IPHES-CERCA i Susana Alonso, investigadora de l’IPHES-CERCA.

Una troballa excepcional

Els treballs duts a terme durant el mes de maig passat en el jaciment del Molí del Salt formaran part de la història de l’evolució humana i la Prehistòria catalana. L’excavació del nivell B2 ha sorprès als investigadors/es amb una troballa excepcional. Es tracta de les restes d’una mandíbula humana pertanyent a un individu infantil d’uns 4-5 anys d’edat amb una cronologia al voltant dels 15.000 anys abans del present.

Des de punt de vista taxonòmic, aquest individu correspon, com totes les poblacions fòssils del paleolític superior, a la nostra espècie, l’Homo sapiens. La mandíbula està pràcticament sencera, malgrat es va trobar trencada en dos fragments. Conserva una part de la dentició, concretament dos molars decidus a cada costat. Es va trobar associada espacialment a una estructura de pedres de planta semicircular que podria haver estat construïda pels humans. Tanmateix, la relació entre aquesta estructura i les restes humanes encara està per determinar i probablement per això caldrà esperar a la finalització dels treballs en aquest nivell. En cas que es confirmi aquesta relació, és probable que apareguin més restes humanes en properes campanyes.

Un campament de caçadors-recol·lectors

Les excavacions arqueològiques que es duen a terme al jaciment del Molí del Salt des de l’any 1999 han descobert una seqüència estratigràfica d’uns 2,5 metres de potència amb una important seqüència d’ocupacions humanes corresponents al mesolític i al paleolític superior, datades entre els 9.000 i els 15.000 anys abans del present. Tanmateix, la part principal de la seqüència és la compresa entre els 13.000 i els 15.000 anys abans del present, quan van tenir lloc les ocupacions del final del paleolític superior.

Des del punt de vista cultural, es tracta dels darrers moments del període que es coneix com magdalenià. Durant aquest temps, el jaciment va funcionar sobretot com a campament residencial de poblacions de caçadors-recol·lectors nòmades, que s’instal·laven de tant en tant en aquest indret.

Finançament

La primera campanya d’excavació al Molí del Salt es va realitzar l’any 1999 i els treballs de recerca han continuat ininterrompudament fins a la data, amb caràcter anual. Compten amb el finançament de la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal de la Conca de Barberà i l’Ajuntament de Vimbodí i Poblet, així com amb el suport logístic de l’Ajuntament de Vimbodí i Poblet.

Font: Comunicació IPHES

Per a més informació sobre la troballa consulteu la nota de premsa de l’IPHES

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “Recuperació, restauració i estudi de diversos monuments megalítics de la zona del Solsonès i Bages, en el marc del projecte «Gegants immortals», per tal de garantir la salvació dels seus valors culturals”

Us presentem el vídeo de la tretzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir ahir dimecres 19 d’octubre.

Recuperació, restauració i estudi de diversos monuments megalítics de la zona del Solsonès i Bages, en el marc del projecte «Gegants immortals», per tal de garantir la salvació dels seus valors culturals

Conferenciants: Lídia Fàbregas, Aleix Barberà i Pablo Martínez

Moderadora: Araceli Martín Colliga

El projecte «Gegants immortals» és un projecte de salvaguarda de sis esteles i estàtues menhirs situades al Solsonès. Aquest projecte està coordinat pel Museu de Solsona, patrocinat pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya i gestionat pel Consell Comarcal del Solsonès. Compta també amb la col·laboració de diversos ajuntaments, entitats culturals i els propietaris dels terrenys on es trobaven ubicades. És un projecte pioner a Catalunya que ha permès actuar en la salvaguarda de diversos elements arqueològics en col·laboració amb institucions públiques i particulars, i que ha fet partícip el territori al qual pertanyen. Catalunya es troba plenament integrada dins el fenomen de l’estatuària antropomorfa europea del neolític final i del calcolític i podem afirmar que no es tracta d’una simple extensió d’un fenomen escultòric veí, sinó d’expressions pròpies arrelades en tradicions autòctones. El repte de la recerca, i d’aquest projecte en concret, és aprofundir en la caracterització d’aquests elements de pedra com a manifestació de les comunitats humanes existents a casa nostra a la prehistòria. Els elements estudiats presentaven greus problemes de conservació a causa de la seva exposició a la intempèrie. Aquesta va ser la causa per la qual l’equip d’arqueòlegs va proposar el projecte al Museu de Solsona. Una vegada recollits foren dipositats al Santuari del Miracle on han estat restaurats i consolidats i actualment es troben en fase d’estudi.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2022 “Recuperació, restauració i estudi de diversos monuments megalítics de la zona del Solsonès i Bages, en el marc del projecte «Gegants immortals», per tal de garantir la salvació dels seus valors culturals”

Us recordem que aquest proper dimecres 19 d’octubre a les 18 hores tindrà lloc la tretzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.

Recuperació, restauració i estudi de diversos monuments megalítics de la zona del Solsonès i Bages, en el marc del projecte «Gegants immortals», per tal de garantir la salvació dels seus valors culturals

Conferenciants: Lídia Fàbregas, Aleix Barberà i Pablo Martínez

Moderadora: Araceli Martín Colliga

El projecte «Gegants immortals» és un projecte de salvaguarda de sis esteles i estàtues menhirs situades al Solsonès. Aquest projecte està coordinat pel Museu de Solsona, patrocinat pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya i gestionat pel Consell Comarcal del Solsonès. Compta també amb la col·laboració de diversos ajuntaments, entitats culturals i els propietaris dels terrenys on es trobaven ubicades. És un projecte pioner a Catalunya que ha permès actuar en la salvaguarda de diversos elements arqueològics en col·laboració amb institucions públiques i particulars, i que ha fet partícip el territori al qual pertanyen. Catalunya es troba plenament integrada dins el fenomen de l’estatuària antropomorfa europea del neolític final i del calcolític i podem afirmar que no es tracta d’una simple extensió d’un fenomen escultòric veí, sinó d’expressions pròpies arrelades en tradicions autòctones. El repte de la recerca, i d’aquest projecte en concret, és aprofundir en la caracterització d’aquests elements de pedra com a manifestació de les comunitats humanes existents a casa nostra a la prehistòria. Els elements estudiats presentaven greus problemes de conservació a causa de la seva exposició a la intempèrie. Aquesta va ser la causa per la qual l’equip d’arqueòlegs va proposar el projecte al Museu de Solsona. Una vegada recollits foren dipositats al Santuari del Miracle on han estat restaurats i consolidats i actualment es troben en fase d’estudi.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2022 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2022 en pdf

Declarats BCIN el conjunt arqueològic de Boades i la Torre del Breny, al terme municipal de Castellgalí (Bages)

El 27 de setembre de 2022, a proposta del Departament de Cultura, el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar declarar Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de Zona Arqueològica, el conjunt arqueològic de Boades, i en la categoria de Monument Històric i Zona Arqueològica, i de delimitació del seu entorn de protecció, la Torre del Breny, al terme municipal de Castellgalí (Bages). Amb data 29 de setembre de 2022, l’Acord de Govern de la declaració ha estat publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Torre del Breny. Font: SAP

El conjunt arqueològic de Boades i el mausoleu de la Torre del Breny es troben en el terme municipal de Castellgalí (Bages), a la riba esquerra del riu Llobregat.

El conjunt arqueològic està format per tres àrees, de sud a nord: el mausoleu de la Torre del Breny (protegit com a monument històric), que és l’element arquitectònic visible més destacat del conjunt; els jaciments de la zona de Boades que hi estan clarament relacionats —la vil·la romana, el sepulcre en cel·la i l’exedra—, i les sitges i els forns romans de Cal Roc.

El conjunt de la vil·la i el sepulcre de la Torre del Breny es situen cronològicament a l’entorn dels segles II-III dC; en el cas de la vil·la segurament se n’hauria d’allargar l’ús fins al segle IV dC. A l’àrea de Boades, en
trobar-se en un punt estratègic i en un encreuament de camins antics, en relació amb els rius Cardener i
Llobregat, les evidències d’hàbitat es remunten com a mínim fins als segles VI-V aC, amb restes d’època
ibèrica poc conegudes. Les sitges de Cal Roc se situen en els segles II-I aC.

El monument de la Torre del Breny és una construcció de caràcter sepulcral d’època romana que conserva
únicament el basament de 10 × 10,5 metres i prop de 3 metres d’altura, sobre el qual hi havia la cel·la
rematada per un ample fris ornamental, a partir d’elements vegetals i garlandes. A la part superior del fris hi havia la cornisa, on es recolzaven els vessants de la coberta. L’altura d’aquest segon cos del monument i la de la coberta devia ser d’uns 13 metres i, per tant, el monument funerari faria aproximadament 16 metres. A l’exterior i a la part superior, el monument conserva un conjunt de motllures i dentells força deteriorats. A l’interior hi ha dues cambres rectangulars cobertes per dues voltes de canó. La importància del monument, tot i estar parcialment destruït, no és simplement pel mateix sepulcre, sinó per la seva ubicació estratègica, en un punt elevat, a prop de l’aiguabarreig dels rius Llobregat i Cardener, probablement com a element central d’una possible necròpolis vinculada a una via i a una vil·la.

En el lloc de Boades se sap que hi havia una vil·la romana de gran importància, establerta a finals del segle I aC sobre terrenys ocupats per una explotació ibèrica (s. VI-I aC). La part noble de la vil·la era on actualment hi ha el nucli de masies, i només se’n coneix l’exedra. L’estudi dels materials de les campanyes dels anys 30 del segle XX, així com la tasca final de les campanyes de 1984 i 1986, mostren una cronologia àmplia, amb una etapa romanorepublicana i un moment de gran esplendor durant l’Alt Imperi. El nucli va decaure al llarg del segle III dC i va tornar a revifar en època baiximperial, a partir de finals del segle III o inicis del segle IV dC. La vil·la va ser abandonada, segurament, amb el final del domini romà. Sembla que, com a mínim, a partir del segle XIV el lloc va ser ocupat de nou.

El sepulcre en cel·la de Boades es troba a uns 150 metres al sud-oest de la vil·la. El monument funerari consta d’una petita cel·la de planta rectangular amb unes mides de 5,1 × 5,9 metres. L’interior de la cel·la fa 3,9 × 3,6 metres i està cobert per una volta de mig punt i una teulada a doble vessant. L’altura del monument és de 3 metres a l’arrencada de la coberta i de gairebé 5 metres en el punt més alt de la teulada. El sepulcre no presenta pòdium, però sí un sòcol de poca altura construït amb grans carreus i embellit amb una motllura a la part superior. Pel que fa a la seva cronologia, tot i que la construcció es data dels segles II i III dC, els materials que s’hi van trobar en els treballs dels anys 30 del segle XX resulten poc significatius. Ara bé, altres investigadors consideren que les evidències actuals no són suficients per determinar-ne una forquilla cronològica sòlida. El sepulcre de cel·la, de gran importància per si mateix, es troba ubicat al peu d’una via o camí paral·lel al riu Llobregat, lloc habitual on se situen els monuments funeraris en època romana. Ara bé, la seva proximitat a la vil·la de Boades i al sepulcre turriforme del Breny suposa l’existència d’un conjunt patrimonial molt destacat que permet apreciar el funcionament d’una explotació agrícola romana en totes les seves facetes.

L’exedra és una construcció de forma semicircular o absidal. L’edificació presenta una finestra de dimensions considerables, coronada amb un arc de mig punt fet amb teules o maons de terra cuita. La majoria de vil·les d’una certa entitat presenten cambres d’aquestes característiques, amb un marcat tarannà senyorial, utilitzades com a sales de conversa (exedra), de recepció (oecus) o de menjador (triclini), sempre relacionades amb espais importants de la vil·la. Aquest element arquitectònic és l’evidència més clara de la importància de la vil·la romana de Boades, almenys de la seva última fase (segles III-IV dC). Es tracta d’un espai destacat dins la pars urbana de les vil·les i el fet que encara se’n conservi dempeus una part la fa única i un cas excepcional, com a mínim en el context català, fins al punt de considerar-la de vegades una construcció de cronologia posterior.

Les sitges ibèriques de Boades o de Cal Roc van ser localitzades en un camp de conreu de cereals pròxim als forns romans de Boades, a l’oest de Cal Roc. Es va poder recuperar un conjunt ceràmic dels segles II i I aC, aproximadament, que pertanyia probablement a la neteja d’un abocador domèstic. La seva presència fa pensar en un establiment previ a la fundació de la vil·la, ja fos per a l’explotació dels recursos de l’entorn, ja fos per al control d’un lloc estratègic com és l’àrea de Boades, un nus o cruïlla de camins. Les sitges són una gran font d’informació que permet entendre la fase prèvia a la construcció de la vil·la.

Els forns romans de Boades es troben al nord del nucli de la vil·la romana i són de ceràmica per a produccions comunes. El primer forn és una estructura circular, d’un diàmetre d’1,68 metres, fet amb maó i argamassa i una boca o praefurnium amb un arc de mig punt realitzat amb teules. Com que va ser destruïda la graella i l’element que la sostenia, no és possible saber si era del model amb pilastra central o d’arcs. El segon forn és de planta gairebé quadrada, de 6 × 5,75 metres, amb 18 pilastres, de teules de terra cuita, que sostenien 6 parells d’arcs, desapareguts però apreciables, que suportaven l’engraellat superior. No s’ha localitzat l’escombrera ni es coneix l’extensió de la zona de producció dels forns. Com en el cas de les sitges, la presència d’una zona artesanal, com són els forns, és de gran importància per a conèixer diversos moments i zones de l’explotació dels recursos per part d’ibers i romans.

Amb aquesta declaració, el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic continua treballant en la protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic català.

Descarregueu l’Acord de Govern publicat al DOGC en pdf

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “La necròpolis medieval de Cal Pa i Figues. La intervenció arqueològica a l’ampliació del VINSEUM de Vilafranca del Penedès”

Us presentem el vídeo de l’onzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir el passat dimecres 21 de setembre.

La necròpolis medieval de Cal Pa i Figues. La intervenció arqueològica a l’ampliació del VINSEUM de Vilafranca del Penedès.

Conferenciants: Jordi Amorós, Núria Armentano, Imma Mesas i Arianna Salonia

Moderador: Xavier Esteve Gràcia

Les recents obres de remodelació i ampliació del Museu de les Cultures del Vi de Catalunya (VINSEUM) comportaren, entre d’altres, l’enderroc de Cal Pa i Figues, un immoble adossat entre el Palau Reial de Vilafranca (segle XIII) i l’antiga capella gòtica de Sant Pelegrí (segle XIV), part també del museu. El control arqueològic d’aquests treballs ha permès caracteritzar l’evolució dels usos d’aquest espai des dels moments de la fundació de la vila fins a l’època actual. Hi destaca per la seva significació històrica, l’extensa zona funerària que s’hi va estendre entre els segles XIII i XV. S’hi han documentat un total de 119 inhumats en 74 unitats funeràries. Hi trobem, d’una banda, un grup de 16 tombes, datables a partir de la segona meitat del segle XIII, situades en una porció de terreny al fons del solar, el qual havia estat una zona de sitges d’emmagatzematge, pous i horts. Únicament un parell de tombes es troben adjacents a la capella dels Trinitaris. D’altra banda la majoria de les tombes es troben concentrades en l’antic espai d’un corraló adjacent al Palau Reial. En aquest àmbit, si bé la major part de tombes són individuals, en fossa simple, 11 són dobles i 2 són d’inhumacions múltiples. Una consisteix en una fossa en la qual s’hi van arrenglar i superposar 6 individus. L’altra és una sitja excavada en la zona central del corraló amb un total de 28 individus disposats en 12 nivells successius. Aquesta inhumació col·lectiva va ser datada en la 2a meitat del segle XIV, període que coincideix amb la gran epidèmia de la Pesta Negra. Finalment, una desena de tombes, algunes possiblement ja del segle XV, s’estenien més enllà d’aquest àmbit fins l’antiga zona de pous i horts. A partir d’aquest segle va perdre la funció de necròpolis i va tornar a esdevenir un espai d’activitats domèstiques i productives.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2022 “La necròpolis medieval de Cal Pa i Figues. La intervenció arqueològica a l’ampliació del VINSEUM de Vilafranca del Penedès”

Us recordem que aquest proper dimecres 21 de setembre a les 18 hores tindrà lloc l’onzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.

La necròpolis medieval de Cal Pa i Figues. La intervenció arqueològica a l’ampliació del VINSEUM de Vilafranca del Penedès.

Conferenciants: Jordi Amorós, Núria Armentano, Imma Mesas i Arianna Salonia

Moderador: Xavier Esteve Gràcia

Les recents obres de remodelació i ampliació del Museu de les Cultures del Vi de Catalunya (VINSEUM) comportaren, entre d’altres, l’enderroc de Cal Pa i Figues, un immoble adossat entre el Palau Reial de Vilafranca (segle XIII) i l’antiga capella gòtica de Sant Pelegrí (segle XIV), part també del museu. El control arqueològic d’aquests treballs ha permès caracteritzar l’evolució dels usos d’aquest espai des dels moments de la fundació de la vila fins a l’època actual. Hi destaca per la seva significació històrica, l’extensa zona funerària que s’hi va estendre entre els segles XIII i XV. S’hi han documentat un total de 119 inhumats en 74 unitats funeràries. Hi trobem, d’una banda, un grup de 16 tombes, datables a partir de la segona meitat del segle XIII, situades en una porció de terreny al fons del solar, el qual havia estat una zona de sitges d’emmagatzematge, pous i horts. Únicament un parell de tombes es troben adjacents a la capella dels Trinitaris. D’altra banda la majoria de les tombes es troben concentrades en l’antic espai d’un corraló adjacent al Palau Reial. En aquest àmbit, si bé la major part de tombes són individuals, en fossa simple, 11 són dobles i 2 són d’inhumacions múltiples. Una consisteix en una fossa en la qual s’hi van arrenglar i superposar 6 individus. L’altra és una sitja excavada en la zona central del corraló amb un total de 28 individus disposats en 12 nivells successius. Aquesta inhumació col·lectiva va ser datada en la 2a meitat del segle XIV, període que coincideix amb la gran epidèmia de la Pesta Negra. Finalment, una desena de tombes, algunes possiblement ja del segle XV, s’estenien més enllà d’aquest àmbit fins l’antiga zona de pous i horts. A partir d’aquest segle va perdre la funció de necròpolis i va tornar a esdevenir un espai d’activitats domèstiques i productives.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2022 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2022 en pdf

XVI Congrés nacional i internacional de Paleopatologia

Entre els dies 27 i 30 d’abril de 2022 se celebrarà a Girona el XVI Congrés nacional i internacional de Paleopatologia.

Aquestes trobades se celebren bianualment des de l’any 1991, organitzades per part dels membres de l’Asociación Española de Paleopatología amb la col·laboració d’entitats universitàries, hospitalàries o museístiques de l’àmbit estatal. Cada vegada es fa en una ciutat diferent vinculada als membres de l’organització i així s’involucren les institucions comunitàries i locals i se’n fa una major difusió.

Les temàtiques específiques del congrés tractaran la Paleopatologia a l’antic Egipte: les restes òssies i les restes momificades, les Paleopatologies de la maternitat i la primera infància i Animals, paleopatologies i zoonosi: ¿qui fa emmalaltir a qui?

Combinada amb la feina de comunicació i debat hi haurà diverses exposicions sobre el tema de la malaltia en l’antiguitat i es faran visites guiades a la ciutat de Girona i a la ciutat ibèrica d’Ullastret.

La XVI trobada es farà a Girona i compta amb la col·laboració del Museu d’Arqueologia de Catalunya i la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, així com moltes altres institucions, tant culturals com científiques, i entitats empresarials que hi donen suport.

Text: Maite Mascort Roca

Informació, consulta del programa i inscripcions a la web del congrés

Per a més informació contacteu amb: info@congresopaleopatologia.com

Incoats BCIN el conjunt arqueològic de Boades i la Torre del Breny, al terme municipal de Castellgalí (Bages)

Amb data 1 de febrer de 2022 s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/119/2022, de 27 de gener, per la qual s’incoa expedient de declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Zona Arqueològica, a favor del conjunt arqueològic de Boades, i en la categoria de Monument Històric i Zona Arqueològica, i de delimitació del seu entorn de protecció, a favor de la Torre del Breny, al terme municipal de Castellgalí (Bages), i s’obre un període d’informació pública.

El conjunt arqueològic de Boades i Torre del Breny formen un assentament típic d’època romana pel que fa al control i explotació del territori, amb una cronologia fundacional d’època tardorepublicana i una pervivència baix imperial, fonamentalment marcat per la ubicació geoestratègica en la que s’ubica.

Està format per una explotació agropecuària amb una imponent vil·la romana i una zona industrial de forns ceràmics, així com la proximitat d’una necròpolis on destaca un mausoleu i un sepulcre.  Val a dir, que tot i que arqueològicament encara no ha estat identificada, aquesta ubicació estaria també condicionada per un eix viari, aprofitat tant pel desplaçament de tropes, més en època tardorepublicana, com en un eix comercial ja en època altimperial (moment de funcionament dels forns ceràmics).

Per tant, no es tracta de béns immobles aïllats, sinó de tot un complex coherent i singular del que existeixen pocs casos a Catalunya.

Torre del Breny

El conjunt arqueològic de Boades, està format per una vil·la romana. A partir dels sondejos realitzats durant les darreres intervencions es proposa un polígon aproximat, que englobaria la pars rústica i la pars urbana, de c. 1,6 hectàrees. A més, dins el context de la vil·la es van excavar dos forns ceràmics i un seguit de sitges, aquestes últimes d’una fase precedent, entre el període iber i romà. Arquitectònicament, la vil·la, conserva encara una exedra, en el que seria la pars urbana. Aquest tipus d’estança de les vil·les, en forma d’absis, eren genèricament sales de reunions amb seients. Aquest element arquitectònic posaria de relleu la importància i la riquesa d’aquesta vil·la entre els segles III i IV, atès que es tracta d’un element excepcional en les vil·les de l’interior de Catalunya. També en el conjunt de la vil·la s’ha conservat un sepulcre de cel·la, a uns 150 metres de distància en direcció sud. Aquesta construcció, restaurada durant els anys 30 del segle XX, es conserva en bones condicions i ens estaria marcant una de les vies d’accés a la vil·la, ja que aquest tipus de monuments es trobaven en les vies d’accés de les ciutats o dels habitats, en general, i també ens indicaria la possible localització d’una necròpolis, avui dia encara no identificada.

Per finalitzar la descripció del conjunt, aproximadament a un quilòmetre en direcció sud-oest, en les proximitats del riu Llobregat, es troba el mausoleu turriforme del Breny. Aquesta importantíssima construcció que es tenen referències escrites des del segle XVII i XVIII, va ser fortament alterada el 1872, quan un industrial va emprar els carreus de la part de la cel·la per construir una resclosa al riu. Tot i trobar-se parcialment desmuntat és un gran exponent en el context de les construccions funeràries romanes de la península ibèrica i en moltes ocasions s’ha comparat amb la Torre dels Escipions, millor conservada.

El conjunt arqueològic, en la seva última fase, així com el sepulcre del Breny, s’han de situar cronològicament a l’entorn del segle III dC. En el cas de la vil·la, segurament, s’hauria d’allargar el seu ús fins al segle IV. Val a dir, que en l’àrea de Boades les evidències d’habitat, i la seva importància estratègica, es remunten fins al segles VI-V aC, amb restes d’època preibèrica i ibèrica, mal conegudes, i les sitges dels segles II-I aC. Les evidències d’aquest últim moment s’haurien de relacionar amb una organització militar romana, anterior a l’explotació intensiva del territori.

El conjunt de Boades i el Breny és de gran importància pels propis monuments arquitectònics que encara perduren (sepulcres i exedra) i per les evidències arqueològiques parcialment conegudes a partir dels treballs dels anys 30 i 80 de segle XX. Ara bé, el conjunt és especialment rellevant per tot allò que explica una vil·la com a centre productor (agricultura, forns ceràmics, sitges, …), residència i habitat (pars rustica i urbana) i necròpolis (sepulcres conservats en les seves proximitats). Un principi i un final que permeten entendre millor que en cap altre lloc de Catalunya la vida quotidiana en una propietat latifundista, com eren les vil·les romanes de l’època. Aquesta realitat fa que el conjunt tingui una coherència funcional i de discurs que fa indestriable una part sense l’altra.

Descarregueu la resolució del DOGC en pdf

Resultats de la nova campanya d’excavacions a Oxirrinc (El Bahnasa, Egipte)

La Missió Arqueològica d’Oxirrinc de la Universitat de Barcelona-IPOA dirigida per la Dra. Maite Mascort Roca i la Dra. Esther Pons Mellado va començar el passat 10 de novembre els treballs arqueològics al jaciment, els quals han finalitzat el 10 de desembre.

Durant aquesta campanya s’ha estat treballant en el Sector 36, iniciat l’any 2019, on ja s’havia localitzat un total de set tombes d’època Saïto-persa i quatre tombes d’època romana, totes construïdes en pedra.

Aquest any 2021 s’han descobert cinc criptes bizantines construïdes amb voltes de canó fetes en tovot, en l’interior de les quals hi havia nombrosos individus inhumats; tres tombes més d’època romana amb individus momificats, alguns d’ells amb cartonatges policroms, i tres amb una làmina d’or sobre la llengua, un ritual de protecció del difunt molt característic de la necròpolis romana d’Oxirrinc, ja que fins el moment s’han recuperat catorze d’aquestes llengües d’or. A més, sota una d’aquestes tombes romanes s’ha localitzat una estructura funerària d’època persa.

Prosseguint els treballs d’excavació a l’est d’aquesta última tomba s’han descobert dues tombes d’època Saïta (664-525 aC.).

Una d’elles estava oberta des de l’antiguitat, però al seu interior hi havia un sarcòfag de pedra antropomorf femení, la tapa del qual es trobava una mica desplaçada i al seu interior es va trobar gran quantitat de denes tubulars i esfèriques de faiança pertanyents a la xarxa funerària que cobria a la difunta, així com un amulet de pedra d’un reposacaps d’una excel·lent qualitat.

La segona tomba estava tancada i segellada. Contenia un sarcòfag antropomorf masculí amb un individu momificat al seu interior amb diversos amulets (udjats, escarabeus, una figura del déu Horus, tiges de papir, diverses dobles plomes, cors,…), un escarabeu de cor, i nombroses denes tubulars i esfèriques de faiança pertanyents a la xarxa funerària que cobria el cos. Conservava tot l’aixovar funerari: els quatre vasos canopis epigràfics, amb les vísceres momificades al seu interior, 399 ushebtis de faiança, i una gerra de ceràmica amb restes de benes.

Aquesta campanya ha estat possible gràcies al Ministerio de Cultura y Deporte, la Universitat de Barcelona-Institut del Pròxim Orient Antic (IPOA), Fundación Palarq i Societat Catalana d’Egiptologia amb la col·laboració del Servei d’Antiguitats egipci i la Universitat d’El Caire amb el Dr. Hassan Amer.

Text de la notícia: Maite Mascort Roca

Fotografies: Missió arqueològica d’Oxirrinc

Tribuna d’Arqueologia 2019-2020 en línia “Pernafeites (Miravet, Ribera d’Ebre) i Cementiri Vell (el Soleràs, Garrigues), dos casos de fosses de la Guerra Civil associades a hospitals”

Després d’un parèntesi degut al confinament, hem reprès les seves sessions de la Tribuna d’Arqueologia en format online. Ara, amb l’ajuda del CTTI i del canal de youtube Patrimonigencat, us oferim la quarta de les conferències de la Tribuna en directe, des de casa dels conferenciants

Dimecres dia 17 de juny de 2020, a les 6 de la tarda, en directe a travès del canal de Youtube de Patrimonigencat

Conferència: Pernafeites (Miravet, Ribera d’Ebre) i Cementiri Vell (el Soleràs, Garrigues), dos casos de fosses de la Guerra Civil associades a hospitals

Conferenciants: Anna Camats Malet, Sergi Gonzàlez Planas (arqueòlegs d’Iltirta Arqueologia) i Eulàlia Mesalles (Direcció General de Memòria Democràtica)
Moderadora: Queralt Solé (professora del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona)

A la xerrada es parlarà de les excavacions arqueològiques de les fosses de la Guerra Civil de Prenafeites (Miravet, Ribera d’Ebre) i del Cementiri Vell (el Soleràs, Garrigues) dutes a terme en el marc del pla d’actuacions en fosses de desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, promogut pel Departament de Justícia de la Generalitat, ha permès recuperar les restes de 226 individus en dos dels múltiples nodes de la xarxa d’evacuació i tractament de ferits durant el període que aniria entre la Batalla de l’Ebre i la Batalla del Segre. A més de les restes humanes –que estan sent estudiades i analitzades per a permetre la seva identificació i retorn a les famílies–, l’excavació ha permès recuperar evidències materials dels traumatismes i dels tractaments mèdics i quirúrgics amb què es va intentar salvar-los la vida, així com dels objectes personals dels soldats i restes dels seus uniformes i de la seva impedimenta.



A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes més destacats de la xerrada.

  • Quins motius han a portat a intervenir a les fosses de Pernafeites (Miravet) i al Cementiri Vell (el Soleràs)?

Aquestes intervencions s’emmarquen dins el Pla de Fosses 2017-2020, promogut, coordinat i finançat pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, mitjançant a Direcció General de Memòria Democràtica. Pernafeites ha estat una intervenció provocada pel canvi de conreu de la finca on estaven les fosses, que posava en risc la conservació de les restes, mentre que al Cementiri Vell s’ha intervingut per iniciativa de la Direcció General de Memòria Democràtica a partir de les sol·licituds de les famílies.

  • Què s’hi ha trobat en aquestes intervencions arqueològiques?

 Son les dues excavacions on s’ha recuperat el nombre més gran d’individus (127 al Soleràs i 99 a Miravet). Això, a banda de corroborar i contrastar els fets que van ocórrer en aquests indrets durant el conflicte bèl·lic, ens ha permès aprofundir en el coneixement històric a partir de la materialitat: tant les restes humanes com els objectes recuperats evidencien no només com van morir les víctimes, sinó també com van viure els seus darrers dies.

  • Què han aportat les intervencions en aquestes fosses a la recerca sobre la Guerra Civil?

En ambdues localitzacions les fosses estan associades amb punts sanitaris de l’exèrcit republicà. Això significa que molts dels individus recuperats van rebre atenció mèdica abans de morir. En molts casos, s’han conservat evidències materials i físiques d’aquests tractaments, ja siguin ambulatoris o d’operacions quirúrgiques, fet que ens permet aprofundir en el coneixement de la medicina de guerra aplicada pels equips sanitaris de l’exèrcit republicà. La seva excavació ens permet il·lustrar i contextualitzar tant la medicina de guerra com la xarxa d’evacuació de ferits posant de rellevància els treballs de l’equip sanitari a la rereguarda.

  • Heu pogut identificar algun dels individus exhumats?

Sí. Gràcies al programa d’identificació genètica, fins el moment s’han identificat set dels individus recuperats al Soleràs. A Miravet la recerca històrica és més difícil i per tant ens calen més pistes per poder localitzar famílies però no es descarta que la recerca pugui donar algun fruit. Tanmateix, l’augment de famílies que s’apunten al cens, així com també l’èxit del creuament sistemàtic de les mostres d’ADN dels individus exhumats amb el dels familiars que han facilitat la seva mostra genètica al banc d’ADN, fa preveure que el nombre d’identificacions creixi en els propers mesos. Des d’aquí fem una crida a les famílies que s’apuntin al Cens de Persones Desaparegudes i que ens ajudin a engruixir el banc de dades genètiques.