Tribuna d’Arqueologia 2018-2019: “La muntanya de Sant Julià de Ramis (Gironès): L’establiment visigot i el cementiri alt medieval”

Conferència: La muntanya de Sant Julià de Ramis (Gironès): L’establiment visigot i el cementiri alt medieval
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 27 de març de 2019, 19,00 hores

Conferenciants: Neus Coromina i Jordi Sagrera
Moderador: Pere Castanyer

La recerca endegada els darrers vuit anys per la universitat de Girona a la muntanya de Sant Julià de Ramis, s’ha concentrat  en el recinte de l’antic cementiri parroquial del veïnat de l’església. A banda de restes de l’oppidum ibèric cal destacar l’excavació d’un establiment visigòtic dels segles V- VII dC  i d’una notable fase funerària dels segles VIII al XII que aporta dades rellevants sobre les característiques de la població del període.



A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.

  • Les referències arqueològiques sobre la muntanya de Sant Julià de Ramis no se centraven principalment en un oppidum ibèric?

Sí, certament, al segle VI aC es fundava un poblat ibèric que es va establir resseguint la carena de la muntanya. Va assolir un extensió d’unes tres hectàrees i no es va abandonar fins a la segona dècada del segle I aC.

  • I l’establiment visigot?

La muntanya va restar abandonada fins al segle IV dC, moment en el qual, s’instal·lava una caserna militar estable que va funcionar fins als inicis del segle VIII.  Contenia un edifici principal envoltat per una muralla que, en part, aprofitava les d’època republicana de l’oppidum. Tenia capacitat per hostatjar puntualment un nodrit contingent de tropes. Tanmateix, les dades arqueològiques apunten que el manteniment l’assegurava una petita guarnició fixa.

  • Així perquè no es parla directament d’una caserna?

A uns tres-cents metres al sud-est de la caserna, al voltant de l’actual església dels Sant Metges, s’han descobert diverses estructures d’habitació de caire domèstic. Els materials estratigràfics asseguren una cronologia dels segles V al VII. Formaven cases senzilles amb sòcols de pedra, paviments de terra compactada i llars obrades amb solera d’argila. Pensem que  hi vivia la guarnició amb les seves famílies, ja que es van abandonar al mateix moment que la caserna.

  • El cementiri s’hi relaciona?

No, els enterraments mes antics se situen vers la segona meitat avançada del segle VIII. Es van disposar damunt les ruïnes de les cases visigòtiques, les quals, ja estaven amortitzades de feia dècades.

  • Així es relacionen amb l’església dels Sants Metges?

Inicialment amb una església precedent, damunt la qual, es va erigir cap a l’any 1000 l’actual. Cal aclarir que l’advocació dels Sants Metges és molt recent. La dedicació original era la de Sant Julià que ja apareix documentada així el 1019. L’any 1940 la parròquia es va traslladar a un nou temple erigit al pla. Aleshores, l’antiga es va convertir en sufragània sota l’advocació actual.

  • Com és la necròpolis i quin és el perfil de la població enterrada?

És un cementiri cristià amb les tombes orientades d’est a oest distribuïdes de manera imperfecta en filades i amb moltes superposicions. Les més antigues, les dels segles VIII al XII, presenten majoritàriament caixa d’obra i coberta de lloses de pedra. Les dels segles IX i X solen destacar per perfil antropomorf amb el característic ressalt del crani en planta.

En canvi, a partir del segle XIII en endavant, predomina la tomba de fossa simple que, amb poques variacions, va perdurar fins a mitjan segle XX.

Pel que fa a la població enterrada, podem afirmar que tenim representades la majoria de franges d’edat i sexe. També comencem a poder dibuixar diferents perfils de població segons la forquilla cronològica en la que ens movem, observant canvis en les alçades, els marcadors d’estrès i les patologies. Per últim, també podem endinsar-nos en la dieta i l’origen d’aquestes persones gràcies als anàlisis d’isòtops estables i de l’ADN.

Tribuna d’Arqueologia 2018-2019: “La necròpolis de Vilanera. Del neolític mig al Ferro I”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 7 de novembre de 2018, 19,00 hores

Conferenciant: Dolors Codina
Moderador: Miquel Molist

Les excavacions al jaciment arqueològic de Vilanera varen ser represes l’any 2016, una vegada que aquest turó, situat a l’oest del terme municipal de l’Escala, així com l’àrea adjacent, varen ser declarats com a Espai de Protecció Arqueològica per part del Departament de Cultura de la Generalitat. Els treballs d’excavació s’han centrat a l’anomenat sector 3, en el límit sud del turó i han estat impulsades des del Departament de Cultura -en el marc de les convocatòries anuals de subvencions a municipis per a inversions en la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic-, conjuntament amb l’Ajuntament de l’Escala.

La primera campanya va centrar els seus esforços sobretot en l’excavació del gran túmul que protegia diverses inhumacions i una estructura megalítica central, que es va poder adscriure a un primer període d’ús funerari d’aquesta zona durant el Neolític mig. Els treballs portats a terme durant el passat mes de setembre han prioritzat, en canvi, l’objectiu de continuar la excavació de la important necròpolis de cremació que, segles més tard, durant el Bronze Final i els inicis de l’edat del Ferro, es va estendre als peus del turó i que ja havia estat posada en evidència arran de les anteriors intervencions arqueològiques realitzades els anys 1999 i 2000.

Els resultats de les noves excavacions efectuades enguany han estat també molt rellevants. S’han documentat un total de disset estructures funeràries, tres de les quals es poden atribuir al Bronze final, caracteritzades per contenir únicament una urna ceràmica amb les restes de la cremació, encastada en una diaclasa del subsòl. Les catorze estructures restants pertanyen cronològicament a la primera edat del Ferro, ja en el segle VII aC, i consisteixen en fosses excavades en el subsòl on havia estat dipositada l’urna que conté les restes humanes cremades, juntament amb un nombre variable d’altres peces ceràmiques, situades a tot vol, que l’acompanyaven.

Es confirma, doncs,  que estem davant d’un espai amb una llarga tradició funerària, que començaria la seva ocupació durant el Neolític, pels voltants del 4500 aC, i que va ser reutilitzat, després d’un llarg període d’abandonament, des dels inicis del primer mil·lenni aC i fins a poc temps abans de l’establiment colonial grec d’Empòrion en el segle VI aC.

Els treballs d’excavació s’han portat a terme per part d’un equip d’arqueòlegs de l’empresa BAULA Recerca Arqueològica SL dirigit per Dolors Codina, amb la participació de Francesca Pullia, Gerard Prados, Maribel Fuertes i Rosa M. Amigo, i ha pogut comptar amb l’ajut d’una trentena d’estudiants provinents de diverses universitats peninsulars i italianes, juntament amb la col·laboració del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries.

 

Jornada Egiptològica “Missions arqueològiques a Egipte. Estat de la qüestió”

Portada del fulletó de la Jornada Egiptològica, organitzada per la Societat Catalana d’Egiptologia “Missions arqueològiques a Egipte. Estat de la qüestió”El dissabte 27 d’octubre 2018 se celebrarà a Barcelona la Jornada Egiptològica, organitzada per la Societat Catalana d’Egiptologia, a l’entorn de la temàtica de les “Missions arqueològiques a Egipte. Estat de la qüestió”.

Al llarg de la Jornada hi haurà les següents intervencions:

  • Dr. Josep Padró “Darreres novetats del jaciment d’Oxirrinc (El-Bahnasa, Minia)”.
  • Dr. José Manuel Galán “Proyecto Djehuty: últimos descubrimientos”.
  • Dr. Joan Oller : “Berenike un port greco-romà al desert del Mar Roig”.
  • Sr. Agustín Gamarra “Templo de Millones de años de Tutmosis III. Aportaciones de la restauración para el conocimiento de un templo olvidado”.
  • Sr. Joan Oller “L’explotació de maragdes al Desert Oriental egipci: primers resultats del Sikait Project”.

| Descarregueu el programa  de la Jornada en PDF |

Lloc: Hotel Jazz, calle Pelai, 3, Barcelona.
Preus:  92€ (inclou l’admissió a les xerrades, els coffee break i el dinar), 72 € (sense dinar). No socis, consultar preus.
Inscripció:  a partir del dia 12 de setembre, trucant a la Societat Catalana d’Egiptologia (93 457 81 20) o per e-mail (info@egiptologia.cat). Les places són limitades.

Presentació del llibre “Oxyrhynchos IV. L’Osireion d’Oxirrinc”

Portada del primer volum del llibre "Oxyrhynchos IV. L'Isireion d'Oxirrinc"El proper dilluns 8 d’octubre de 2018 a les 19,00 hores tindrà lloc al Saló del Vigatà del Palau Moja (c/ Portaferrissa, 1-3, de Barcelona), la presentació del llibre de Maite Mascort “Oxyrhynchos IV. L’Osireion d’Oxirrinc”, coeditat pel Departament de Cultura, la Universitat de Barcelona, l’Université Montpellier 3 Paul Valery, la Fundació Palarq i la Societat Catalana d’Egiptologia.

l’Edició consta de dos volum. En el volum I es presenten els treballs d’excavació realitzats a l’Osireion d’Oxirrinc (el Bahnasa, Egipte) i diversos estudis concrets realitzats per especialistes. En el volum II es publiquen les fitxes de tot el material arqueològic recuperat a l’interior i exterior del temple-necròpolis osiríac.

A l’acte, que serà presidit per la directora general del Patrimoni Cultural Elsa Ibar, intervindran també el Dr. Domènec Espriu, vicerector de recerca de la UB; el Dr. Josep Padró catedràtic emèrit d’història antiga (egiptologia) de la UB; la Dra. M. Teresa Miró, cap del servei d’Arqueologia i Paleontologia, i la Dra. Maite Mascort, cap de la Secció d’actuacions del SAP.

| Descarregueu la invitació en PDF |

Jornada Científica d’Arqueologia Funerària al jaciment arqueològic de Santa Coloma (Àger, la Noguera)

Full informatiu de la Jornada Científica d'Arqueologia Funerària, organitzada per l'àrea de medieval de la Universitat de Lleida,prevista del dia 16 al 27 de juliol al jaciment arqueològic de Santa Coloma a Àger (la Noguera)L’àrea d’Història Medieval de la Universitat de Lleida ha organitzat la Jornada Científica d’Arqueologia Funerària, que tindrà lloc del dia 16 al 27 de juliol al jaciment arqueològic de Santa Coloma a Àger (la Noguera).

La Jornada, que s’adreça a estudiants universitaris del grau d’Història, d’Arqueologia i d’Història de l’Art, ofereix formació bàsica en la metodologia d’excavació inherent a l’arqueologia funerària mitjançant activitat de camp i treball de laboratori.

| Per descarregar el full informatiu cliqueu aquí |

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “Intervencions a l’entorn de l’Hospital de la Santa Creu de Vic” (en directe per internet)

Conferència: “Intervencions a l’entorn de l’Hospital de la Santa Creu de Vic”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 6 de juny de 2018, a les 19,00 hores.

Conferenciants: Marta Ramon, Tatiana Piza i Adrià Cubo
Moderadora: Imma Ollich

Les excavacions a l’entorn de l’Hospital de la Santa Creu de Vic han posat al descobert les restes d’un antic barri extramurs de Vic d’època medieval que no es coneixia fins ara. Han aparegut també un forn medieval, restes de la muralla del Morbo i una zona d’enterraments (segles XVIII-XIX) relacionats amb diferents episodis de pesta i còlera que va viure la ciutat.

 


A continuació, us oferim una petita entrevista amb Marta Ramon sobre els aspectes més destacats de la xerrada.

El mes de desembre de 2016, en el decurs del seguiment arqueològic efectuat a les obres del col·lector situat al carrer de l’Orfeó Vigatà de Vic, obra prèvia a la construcció del pàrking soterrat de l’Hospital Universitari de la Santa Creu, van aparèixer dins la rasa restes d’enterraments humans en connexió. Entre els mesos de desembre de 2016 i gener de 2017 es va procedir a l’excavació i retirada dels esquelets, inclosos al fons i als extrems de quatre fosses.

Posteriorment, i una vegada finalitzada la campanya de delimitació entre els mesos de març i abril de 2017 a la zona del pàrking, promoguda per la Fundació de l’Hospital de la Santa Creu de Vic, es van documentar una sèrie d’estructures, unitats negatives i nivells arqueològics ubicats als dos extrems del solar en qüestió, mentre a la zona central apareixia el substrat natural.

  • Hi ha una vinculació entre les restes aparegudes a la zona sud amb les de la zona nord del solar?

L’excavació en extensió a la zona sud va permetre determinar un seguit d’estructures de gran interès com ara part de la muralla del Morbo. El traçat d’aquest mur, dibuixat en dos plànols del segle XIX, ja es coneixia i sembla que es va començar a construir pels volts del 1585, però el tram que passa per darrere l’Hospital de la Santa Creu és més tardà (segle XVIII) i va vinculat amb un retall paral·el. Aquest mur, construït per motius sanitaris, es prolonga fins a la zona nord del solar.

També es van localitzar quatre zones d’enterrament del mateix període que les quatre fosses detectades anteriorment al carrer, possiblement dels segles XVIII i XIX, vinculades a la mateixa activitat que porta fent l’Hospital de la Santa Creu des de la seva fundació l’any 1348.

Igualment és important destacar un forn de tipus industrial que segons recents anàlisis de datació arqueomagnètica tindria una cronologia entre els segles IX-XI (888 AD-1023 AD), tot i que els materials localitzats al seu interior indiquen una relació amb les estructures baixmedievals que apareixen a la zona nord del solar.

  • Es coneixia l’existència d’aquest barri a la zona nord del solar?

Hi ha referencies que a prop de la Rambla hi havia el Barri de Sant Joan i el camí de Cardona. Aquest barri es desenvolupa segons la documentació a partir del 1249, però al segle XVII ja no existeix. Les estructures localitzades a la zona nord del solar formen part d’un conjunt de cases entre mitgeres de cronologia baixmedieval, datades entre els segles XIII al XV, amb les façanes orientades en direcció al carrer Dr. Junyent, la tradicional via de comunicació amb el Lluçanès, per sota de la qual continua el jaciment. Segons l’estratigrafia i cronologia del materials, i a partir de la seva relació física amb les estructures, es podria identificar el conjunt aparegut en aquest indret com a restes de l’esmentat barri o Raval.

  • Com era aquest barri?

Estava format per un grup de cases situades extramurs de la ciutat de Vic, que van anar construint-se d’est a oest adaptant-se al terreny natural. Consta de 12 possibles vivendes adossades, cada una d’elles amb vestigis de la seva activitat productiva: s’ha localitzat un forn i diverses cubetes de combustió, canalitzacions i cisternes de recollida d’aigua neta, un possible torn de ceràmica i un pou. Algunes construccions semisoterrades darrere d’aquestes vivendes fan pensar en un sistema d’emmagatzematge de productes agrícoles, mentre la presència de fauna domèstica diversa indica una activitat complementària a la que es feia als baixos d’aquestes cases. Els treballs de documentació en aquesta zona s’han anat fent, degut als imperatius de l’obra, en diverses fases. La última ha estat l’abril del 2018.

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “Intervenció arqueològica a l’antic hospital de clergues de Girona: l’evolució urbana de la riba del riu Galligants des de l’època romana fins a l’actualitat”

Conferència: “Intervenció arqueològica a l’antic hospital de clergues de Girona: l’evolució urbana de la riba del riu Galligants des de l’època romana fins a l’actualitat”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 2 de maig de 2018, a les 19,oo hores.

Conferenciant: Maribel Fuertes
Moderador: Joaquim Nadal

L’excavació realitzada a l’edifici situat al carrer del Riu Galligants 5, al barri de Sant Pere de la ciutat de Girona, ha permès recuperar l’evolució urbanística de l’indret d’ençà de l’època romana fins a l’actualitat. L’immoble actual correspon a la nau central de l’antic hospital de clergues, bastit entorn al segle XII. Les estructures documentades pertanyen a les fases d’ocupació de l’edifici fins a mitjan segle XVII, moment en què la institució es traslladà a una altra ubicació. Per sota d’aquesta construcció s’han localitzat un seguit d’estructures preexistents, que testimonien l’ocupació de la zona des de l’època romana fins als moments anteriors a la construcció de l’edifici eclesiàstic. La primera ocupació, datada del segle I dC, es troba representada per restes d’una probable vil·la i per sobre d’aquests nivells es conservaven fosses d’inhumació i diverses construccions muràries de cronologies tardoantigues, amortitzades en l’època alt medieval per una necròpoli islàmica i un espai d’emmagatzematge en sitges.


A continuació, us oferim una petita entrevista amb Maribel Fuertes sobre alguns aspectes destacats de la seva conferència.

  • Quin fou el principal motiu de l’excavació realitzada a Galligants?

L’excavació es va dur a terme amb motiu de la rehabilitació de l’edifici, per tal de reconvertir l’espai al seu ús actual. Fou un projecte que requeria, a banda d’un rebaix general per modificar la pavimentació existent, l’excavació en zones puntuals de rebaixos més profunds per a encabir-hi diverses instal·lacions. Aquestes excavacions han permès assolir la recuperació estratigràfica total en diversos punts de la nau, on es va rebaixar fins a documentar els nivells naturals de sedimentació fluvial de l’indret. L’estratigrafia recuperada en aquests sondeigs ha aportat dades sobre tota l’evolució urbanística de l’indret d’ençà de l’època romana fins a l’actualitat.

  • De les diverses funcions que s’han desenvolupat a l’indret al llarg dels segles, quina n’és la més destacada?

L’antic Hospital de Capellans, concebut com una institució de beneficència, un asil per a pobres i pels peregrins que no tenien on allotjar-se quan arribaven a la ciutat. Aquest Hospital va néixer i es va mantenir de la caritat, amb l’ús de les almoines que es rebien de la comunitat cristiana per, posteriorment, repartir-les entre els necessitats. Val a dir que, sobre la seva data de fundació, les dades documentals conservades i les conclusions que s’extreuen de la intervenció arqueològica es complementen i presenten una elevada concordança. S’ha conservat un important nombre de documents escrits referents a la institució, els més antics dels quals es remunten a la segona meitat o finals del segle XII, època en que l’Església inicia tota una xarxa d’institucions assistencials a la ciutat de Girona. Hem pogut documentar l’evolució interna del edifici fins a la seva data de tancament, cap a mitjans del segle XVIII.

  • Què fa que les dades que s’extreuen de l’excavació en aquest antic hospital es considerin inèdites?

La recuperació de fases d’ocupació preexistents a la construcció de l’edifici medieval, de les quals cal destacar-ne una àrea de necròpolis que ha permès localitzar un conjunt d’enterraments de ritual islàmic. Aquesta recuperació ve a il·luminar un període històric poc conegut a la ciutat i que és coneixia de manera molt escadussera a través de la documentació conservada, principalment d’origen àrab. De fet, amplia el registre arqueològic d’aquesta fase a tota la zona de la Marca Superior on, ara per ara, les troballes de necròpolis islàmiques son molt puntuals.

Nova campanya de restauració i consolidació de la necròpolis tumulària d’Almenara (Agramunt, Urgell) -segles VIII-VII a. de la n. e.-

El passat mes de novembre de 2017 va finalitzar la segona campanya de restauració i consolidació de la necròpolis tumulària d’Almenara. La intervenció va permetre la restauració completa de quatre túmuls i la parcial d’un més, de manera que la necròpolis ja compta amb setze construccions funeràries consolidades. La intervenció de restauració va consistir en la reconstrucció volumètrica dels túmuls, la neteja dels microrganismes dels suports petris, el rejunt dels anells de pedra amb morter de calç i el rebliment interior amb terra estabilitzada amb calç. També va realitzar-se una prova pilot de condicionament dels espais entre túmuls amb pedruscall del jaciment, cosa que contribuirà a reduir el creixement vegetal i mitigar els efectes dels aragalls.

L’actuació va ser finançada pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya i executada per l’empresa Iltirta Arqueologia SL sota la direcció de l’arqueòloga Georgina Prats i la restauradora-conservadora de béns culturals Gemma Piqué. Aquesta intervenció s’afegeix a les actuacions que es desenvolupen en el marc del projecte Almenara promogut per l’Ajuntament d’Agramunt. El projecte, endegat l’any 2015, té com a objectius aprofundir en el coneixement de la necròpolis i el ritual funerari de la primera edat del ferro, garantir la conservació i la recuperació patrimonial del jaciment i difondre i socialitzar els resultats de la recerca. L’equip d’intervenció aplega tant professionals de l’arqueologia preventiva com investigadors vinculats al Grup d’Investigació Prehistòrica (GIP) de la Universitat de Lleida i al Grup de Recerca Arqueològica al Mediterrani i al Pròxim Orient (GRAMPO) de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Situada al peu del vessant sud de la serra d’Almenara, Almenara és una necròpolis d’incineració datada entre els segles VIII-VII a. de la n. e. i un exponent de les necròpolis de túmuls plans, construccions funeràries de planta arrodonida lleugerament sobrealçadades del sòl i delimitades per anells de pedra en un nombre variable, en què les restes incinerades es dipositen en l’espai central dels túmuls, ja siguin abocades en el rebliment interior o bé dins d’una urna ceràmica. Aquest tipus d’estructures tumulàries són característiques de bona part de les necròpolis d’incineració de la vall inferior del Segre, entre les quals –per esmentar els casos més renombrats– trobem les necròpolis de la Colomina (Gerb, Noguera), la Pena (Torregrossa, Pla d’Urgell), Pedrós (Seròs, Segrià) o Roques de Sant Formatge (Seròs, Segrià).

La necròpolis d’Almenara fou descoberta el 1968 per Josep i Gabriel Balcells després d’uns moviments de terres realitzats per uns treballs agrícoles. Els treballs d’excavació es desenvoluparen el mateix any sota la direcció del professor Joan Maluquer de Motes. L’actuació arqueològica va documentar vuit túmuls i va recuperar almenys les restes de dues urnes cineràries. D’ençà de la represa de les intervencions arqueològiques l’any 2015 s’ha actuat en una superfície aproximada de 550 m2 i el nombre de túmuls identificats s’eleva –de forma preliminar– fins a vint-i-sis. Els treballs d’excavació es preveuen reprendre el proper estiu.

Font: Iltirta Arqueologia

Presentació dels resultats dels estudis antropològics de les necròpolis de Can Graells i Can Cabassa (Sant Cugat del Vallès)

Moment de la presentació dels resultats dels estudis antropològics de les necròpolis  de Can Graells i Can Cabassa (Sant Cugat del Vallès)El dilluns passat 4 de desembre es va fer la presentació, a la Universitat Autònoma de Barcelona, dels resultats dels estudis antropològics de les necròpolis de Can Graells i Can Cabassa (Sant Cugat del Vallès).

A Can Graells, la construcció d’un nou edifici de la seu de Hewlett-Packard va comportar una intervenció arqueològica finançada per aquesta empresa, i  que ha comptat amb un ajut del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La direcció de les excavacions va ser a càrrec de l’arqueòloga Gemma Caballé. Es van excavar 23 tombes d’una necròpoli tardo-antiga, que han permès recuperar dades molt interessants sobre  la població d’època visigòtica a Sant Cugat. A Can Cabassa, des dels anys 90, s’ha excavat en diverses fases una vil·la romana que compta amb una extensa necròpolis.

L’estudi dels dos conjunts de restes humanes ha estat realitzat per la investigadora predoctoral Andrea Fernández, al laboratori d’antropologia de  la UAB, sota la direcció de la Doctora Eulàlia Subirà.

Amplieu la informació amb l’article publicat al diari digital Cugat.cat 

Conferència “Les necròpolis tumulàries de Ponent al Bronze Final i 1er Ferro: els casos d’Almenara i Roques de Sant Formatge”, al Museu Comarcal de l’Urgell – Tàrrega

Cartell d'activitats de l'exposició “La fi és el principi”, Demà dijous dia 30 de novembre tindrà lloc a les sales nobles del Museu Comarcal de l’Urgell – Tàrrega la xerrada “Les necròpolis tumulàries de Ponent al Bronze Final i 1er Ferro: els casos d’Almenara i Roques de Sant Formatge”, a càrrec de membres de l’equip del projecte Almenara. Aquesta serà la darrera de les conferències del cicle  al voltant de l’exposició itinerant “La fi és el principi”, que romandrà oberta fins el 17 de desembre del 2017.

Com a activitat complementària de l’exposició, el proper dissabte dia 2 de desembre entre les 11,00 a 14,00 hores està programat un taller d’arqueologia de la mort al pati exterior del museu (c/ Lluís Folquet).