Els dies 10, 11 i 12 de novembre tindrà lloc el III Congrés Internacional Ibers a l’Ebre, al terme municipal de Tivissa.
La definició i coneixement dels pobles ibèrics que habitaren el riu Ebre ha assolit una gran rellevància i solidesa científica degut a l’increment quantitatiu i qualitatiu de les investigacions arqueològiques que s’han desenvolupat en els darrers anys a les Terres de l’Ebre, el Sénia i el Baix Aragó.
Aquesta intensa activitat investigadora, sumada a la consolidació de les tècniques analítiques, fa possible avui dia una revisió global sobre el primer mil·lenni aC en aquests territoris des d’una perspectiva holística.
Justament per això, i després que hagin passat 12 anys des de l’anterior congrés, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Barcelona, a través del seu grup de recerca consolidat GRACPE (Grup de Recerca sobre l’Arqueologia de la Complexitat i els Processos d’Evolució Social) i l’Ajuntament de Tivissa, posem en marxa el III Congrés Internacional Ibers a l’Ebre per recollir les aportacions, dins el camp de la recerca arqueològica, sobre la Protohistòria al curs inferior de l’Ebre.
El Congrés s’organitzarà en 9 blocs temàtics que seran presentats cadascun d’ells per una ponència. En cada bloc s’acceptaran aportacions científiques en format pòster que ajudaran a fomentar el debat que es generi a les taules rodones de les diferents sessions del Congrés.
S’obre el període per presentar propostes de pòsters : vegeu pdf en català i en castellà
Blocs temàtics:
Abans dels Ilercavons: Les Terres de l’Ebre i les del Sénia durant la primera edat del ferro.
Marc cronològic: Datacions i perioditzacions: els horitzons cronoculturals, a debat
Pràctiques i rituals i món funerari: El fenomen funerari: marc ideològic, ritualitat, iconografia i antropologia física.
Estructura del poblament, arquitectura i urbanisme: Evolució de l’urbanisme i l’aparació de la ciutat. Anàlisi arqueològica del territori.
Sistemes defensius: Evolució estructural, tècnica, funcional i simbòlica de les fortificacions durant el primer mil·lenni aC.
Cultura material: Estudis tipològics, economia i comerç, activitat domèstica i estudis arqueomètrics.
Segona Guerra Púnica: Arqueologia del conflicte.
Hiberus flumen: Canvis i continuïtats durant la romanització. Elements iconogràfics, novetats epigràfiques i numismàtiques. Fonts i Historiografia.
Socialització del patrimoni: Noves tecnologies en la presentació del Patrimoni Arqueològic.
Pòsters: Breu resum de 500 – 700 caràcters indicant el nom i cognom dels autors, filiació de l’estudi i bloc temàtic al qual s’adscriu
Correu electrònic: ibersebre2023congres@gmail.com
Data límit de presentació: 25 de setembre
Idiomes: català, castellà, anglès i francés
Premi: Es premiaran els tres millors pòsters per votació popular tenint en compte el seu contingut i presentació.
Format: A0 en vertical
Comitè científic: David Asensio (UB i UAB), Carme Belarte (ICAC i ICREA), Jordi Diloli (URV), Luís Fatás (DGA), David Garcia (UB), Rafel Jornet (STDCTE), Marta Mateu (ICAC), Jaume Noguera (UB), Samuel Sardà (URV).
L’any 2023 es commemora el centenari del descobriment de la Necròpolis Paleocristiana de Tarragona. Amb motiu d’aquesta commemoració, i durant tot l’any, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) organitzarà tot un seguit d’activitats que es presentaran aquest diumenge 26 de febrer.
Aquesta setmana s’inicia la commemoració del centenari del descobriment de la Necròpolis Paleocristiana de Tarragona, inclosa en el Conjunt Arqueològic de Tàrraco, inscrit a la Llista de Patrimoni Mundial de la Unesco des de l’any 2000. Així, aquest diumenge, 26 de febrer, a les 12 hores, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) presentarà el conjunt d’activitats que ha organitzat amb motiu d’aquesta efemèride per apropar-la a la ciutadania. L’acte comptarà amb la presència de la directora general del Patrimoni Cultural, Sònia Hernández, i de la directora del MNAT, Mònica Borrell. A continuació, està programada una dramatització de textos clàssics llatins que permetran reconstruir el ritual romà relacionat amb la mort, a càrrec de TeclaSmit-teatre, i un tast d’aliments presents en un banquet, propis dels ritus funerari, a càrrec de KuanUm!
Per a més informació sobre l’acte consulteu la web del MNAT
Una de les tombes presenta un conjunt funerari excepcional que inclou peces d’origen fenici arribades a través del comerç al segle VII aC.
La darrera campanya d’excavació a la zona de Vilanera, a l’Escala, s’ha tancat aquest mes de gener amb noves troballes rellevants. S’han excavat noves tombes de la necròpolis d’incineració del bronze final i la primera edat del ferro, amb alguns exemples destacables pels seus conjunts funeraris. Alhora, també s’ha localitzat, per primera vegada en aquest sector, una tomba d’incineració d’època romana (segle II aC).
La campanya d’excavació arqueològica, duta a terme al desembre i gener, a la necròpolis de Vilanera ha estat impulsada per l’Ajuntament de l’Escala i compta amb una subvenció atorgada pel Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Aquesta subvenció dona continuïtat als treballs que es duen a terme en aquest jaciment des de l’any 2016. També s’ha de destacar la implicació del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) a través de la seva seu d’Empúries, tot donat suport a les tasques d’excavació, així com de conservació i documentació dels materials recuperats.
Les tasques desenvolupades s’han centrat a ampliar la superfície explorada de la necròpolis d’incineració del bronze final i de la primera edat del ferro, amb l’excavació i documentació de diverses estructures funeràries.
El més rellevant d’aquesta campanya ha estat l’excavació d’una d’aquestes tombes, encaixada en una fossa excavada en el subsol, amb un conjunt funerari format per un nombre elevat de vasos ceràmics, així com una altra tomba amb la fossa excavada a la zona ocupada pel gran túmul neolític documentat en aquest mateix sector de Vilanera durant les darreres campanyes. Aquesta segona tomba presenta un conjunt funerari excepcional, incloent-hi peces d’origen fenici arribades a través del comerç en el segle VII aC -fet que permet afegir-la al grup de tombes més privilegiades de la necròpolis-, així com, dins l’espai de la mateixa fossa, una altra tomba, també d’incineració i probablement infantil, que correspon a un moment històric bastant més recent (segle II aC.).
És la primera vegada que a la necròpolis de Vilanera, es troben evidències funeràries d’aquest període, ben conegut, per altra banda, al turó proper de les Corts.
Els materials recuperats en aquesta darrera campanya estan, a hores d’ara, pendents de l’excavació del seu interior, que es realitzarà en el laboratori del MAC Empúries, així com de la posterior restauració.
Consulteu la nota de premsa en pdf i la notícia publicada a la web govern.cat de la Generalitat de Catalunya.
El proper dissabte 4 de febrer, a les 11 hores, tindrà lloc la inauguració de la nova senyalització interpretativa de la necròpolis protohistòrica del Coll del Moro (Gandesa, Terra Alta), coneguda amb el nom de les Maries.
Detall d’una de les estructures d’enterrament del Sector Maries de la necròpolis del Coll del Moro. Fotografia: Josep Giribet, 2008.
Es tracta d’un nou recurs divulgatiu que ajuda a entendre als visitants i conèixer millor qui va utilitzar aquest espai funerari, com eren els seus rituals d’enterrament i com es va anar adaptant, amb el pas del temps, a les noves formes de concebre la mort i les cerimònies funeràries.
Participaran en l’acte la directora general de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura, Sònia Hernández, i l’alcalde de Gandesa, Carles Luz. Durant la visita, Rafel Jornet, arqueòleg dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre, que ha assessorat el projecte i els responsables de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural explicaran la història de la necròpolis i les característiques del projecte.
L’acte és obert al públic i a les 12 hores hi ha programada una visita guiada gratuïta.
El projecte l’ha impulsat l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura amb la col·laboració de l’Ajuntament de Gandesa i ha comptat amb l’assessorament científic del Grup de Recerca sobre l’Arqueologia de la Complexitat i els Processos d’Evolució Social: Protohistòria, Mediterrani Antic i Colonitzacions de la Universitat de Barcelona.
El jaciment arqueològic del Coll del Moro va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) en la categoria de Zona Arqueològica l’any 1993 (Acord de Govern de 28.09.1993, Resolució de 29.09.1993, DOGC 1813 de 25.10.1993).
Per a més informació sobre el jaciment del Coll del Moro cliqueu aquí
L’equip investigador de l’IPHES-CERCA ha posat al descobert una mandíbula humana pertanyent a un individu infantil de 4-5 anys al jaciment arqueològic del Molí del Salt (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà).
La troballa de restes humanes del paleolític superior a la península Ibèrica és un fet excepcional, i aquesta troballa es converteix en el fòssil humà més antic trobat fins ara al sud de Catalunya.
Mandíbula humana pertanyent a un individu infantil de 15.000 anys recuperada en el jaciment del Molí del Salt. Foto: Maria D. Guillén/IPHES-CERCA
Treballs d’excavació en el jaciment del Molí del Salt. Foto: IPHES-CERCA
Reconstrucció virtual del campament de caçadors-recol·lectors del Molí del Salt. Foto: IPHES-CERCA
Ahir dijous 10 de novembre de 2022, la cap del Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Maria Teresa Miró i Alaix; la consellera de Cultura del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, Sílvia Iturria i March; l’alcalde de Vimbodí i Poblet, Joan Canela i Rios i el director de l’IPHES-CERCA, Robert Sala i Ramos van participar en la presentació de les restes humanes recuperades en el jaciment arqueològic del Molí del Salt juntament amb els directors de les excavacions, Manuel Vaquero, professor de la Universitat Rovira i Virgili i investigador de l’IPHES-CERCA i Susana Alonso, investigadora de l’IPHES-CERCA.
Una troballa excepcional
Els treballs duts a terme durant el mes de maig passat en el jaciment del Molí del Salt formaran part de la història de l’evolució humana i la Prehistòria catalana. L’excavació del nivell B2 ha sorprès als investigadors/es amb una troballa excepcional. Es tracta de les restes d’una mandíbula humana pertanyent a un individu infantil d’uns 4-5 anys d’edat amb una cronologia al voltant dels 15.000 anys abans del present.
Des de punt de vista taxonòmic, aquest individu correspon, com totes les poblacions fòssils del paleolític superior, a la nostra espècie, l’Homo sapiens. La mandíbula està pràcticament sencera, malgrat es va trobar trencada en dos fragments. Conserva una part de la dentició, concretament dos molars decidus a cada costat. Es va trobar associada espacialment a una estructura de pedres de planta semicircular que podria haver estat construïda pels humans. Tanmateix, la relació entre aquesta estructura i les restes humanes encara està per determinar i probablement per això caldrà esperar a la finalització dels treballs en aquest nivell. En cas que es confirmi aquesta relació, és probable que apareguin més restes humanes en properes campanyes.
Un campament de caçadors-recol·lectors
Les excavacions arqueològiques que es duen a terme al jaciment del Molí del Salt des de l’any 1999 han descobert una seqüència estratigràfica d’uns 2,5 metres de potència amb una important seqüència d’ocupacions humanes corresponents al mesolític i al paleolític superior, datades entre els 9.000 i els 15.000 anys abans del present. Tanmateix, la part principal de la seqüència és la compresa entre els 13.000 i els 15.000 anys abans del present, quan van tenir lloc les ocupacions del final del paleolític superior.
Des del punt de vista cultural, es tracta dels darrers moments del període que es coneix com magdalenià. Durant aquest temps, el jaciment va funcionar sobretot com a campament residencial de poblacions de caçadors-recol·lectors nòmades, que s’instal·laven de tant en tant en aquest indret.
Finançament
La primera campanya d’excavació al Molí del Salt es va realitzar l’any 1999 i els treballs de recerca han continuat ininterrompudament fins a la data, amb caràcter anual. Compten amb el finançament de la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal de la Conca de Barberà i l’Ajuntament de Vimbodí i Poblet, així com amb el suport logístic de l’Ajuntament de Vimbodí i Poblet.
Us presentem el vídeo de la tretzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir ahir dimecres 19 d’octubre.
Recuperació, restauració i estudi de diversos monuments megalítics de la zona del Solsonès i Bages, en el marc del projecte «Gegants immortals», per tal de garantir la salvació dels seus valors culturals
Conferenciants: Lídia Fàbregas, Aleix Barberà i Pablo Martínez
Moderadora: Araceli Martín Colliga
El projecte «Gegants immortals» és un projecte de salvaguarda de sis esteles i estàtues menhirs situades al Solsonès. Aquest projecte està coordinat pel Museu de Solsona, patrocinat pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya i gestionat pel Consell Comarcal del Solsonès. Compta també amb la col·laboració de diversos ajuntaments, entitats culturals i els propietaris dels terrenys on es trobaven ubicades. És un projecte pioner a Catalunya que ha permès actuar en la salvaguarda de diversos elements arqueològics en col·laboració amb institucions públiques i particulars, i que ha fet partícip el territori al qual pertanyen. Catalunya es troba plenament integrada dins el fenomen de l’estatuària antropomorfa europea del neolític final i del calcolític i podem afirmar que no es tracta d’una simple extensió d’un fenomen escultòric veí, sinó d’expressions pròpies arrelades en tradicions autòctones. El repte de la recerca, i d’aquest projecte en concret, és aprofundir en la caracterització d’aquests elements de pedra com a manifestació de les comunitats humanes existents a casa nostra a la prehistòria. Els elements estudiats presentaven greus problemes de conservació a causa de la seva exposició a la intempèrie. Aquesta va ser la causa per la qual l’equip d’arqueòlegs va proposar el projecte al Museu de Solsona. Una vegada recollits foren dipositats al Santuari del Miracle on han estat restaurats i consolidats i actualment es troben en fase d’estudi.
Us recordem que aquest proper dimecres 19 d’octubre a les 18 hores tindrà lloc la tretzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.
Recuperació, restauració i estudi de diversos monuments megalítics de la zona del Solsonès i Bages, en el marc del projecte «Gegants immortals», per tal de garantir la salvació dels seus valors culturals
Conferenciants: Lídia Fàbregas, Aleix Barberà i Pablo Martínez
Moderadora: Araceli Martín Colliga
El projecte «Gegants immortals» és un projecte de salvaguarda de sis esteles i estàtues menhirs situades al Solsonès. Aquest projecte està coordinat pel Museu de Solsona, patrocinat pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya i gestionat pel Consell Comarcal del Solsonès. Compta també amb la col·laboració de diversos ajuntaments, entitats culturals i els propietaris dels terrenys on es trobaven ubicades. És un projecte pioner a Catalunya que ha permès actuar en la salvaguarda de diversos elements arqueològics en col·laboració amb institucions públiques i particulars, i que ha fet partícip el territori al qual pertanyen. Catalunya es troba plenament integrada dins el fenomen de l’estatuària antropomorfa europea del neolític final i del calcolític i podem afirmar que no es tracta d’una simple extensió d’un fenomen escultòric veí, sinó d’expressions pròpies arrelades en tradicions autòctones. El repte de la recerca, i d’aquest projecte en concret, és aprofundir en la caracterització d’aquests elements de pedra com a manifestació de les comunitats humanes existents a casa nostra a la prehistòria. Els elements estudiats presentaven greus problemes de conservació a causa de la seva exposició a la intempèrie. Aquesta va ser la causa per la qual l’equip d’arqueòlegs va proposar el projecte al Museu de Solsona. Una vegada recollits foren dipositats al Santuari del Miracle on han estat restaurats i consolidats i actualment es troben en fase d’estudi.
La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.
Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.
El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2022 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.
Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2022 en pdf
El 27 de setembre de 2022, a proposta del Departament de Cultura, el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar declarar Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de Zona Arqueològica, el conjunt arqueològic de Boades, i en la categoria de Monument Històric i Zona Arqueològica, i de delimitació del seu entorn de protecció, la Torre del Breny, al terme municipal de Castellgalí (Bages). Amb data 29 de setembre de 2022, l’Acord de Govern de la declaració ha estat publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Torre del Breny. Font: SAP
El conjunt arqueològic de Boades i el mausoleu de la Torre del Breny es troben en el terme municipal de Castellgalí (Bages), a la riba esquerra del riu Llobregat.
El conjunt arqueològic està format per tres àrees, de sud a nord: el mausoleu de la Torre del Breny (protegit com a monument històric), que és l’element arquitectònic visible més destacat del conjunt; els jaciments de la zona de Boades que hi estan clarament relacionats —la vil·la romana, el sepulcre en cel·la i l’exedra—, i les sitges i els forns romans de Cal Roc.
El conjunt de la vil·la i el sepulcre de la Torre del Breny es situen cronològicament a l’entorn dels segles II-III dC; en el cas de la vil·la segurament se n’hauria d’allargar l’ús fins al segle IV dC. A l’àrea de Boades, en trobar-se en un punt estratègic i en un encreuament de camins antics, en relació amb els rius Cardener i Llobregat, les evidències d’hàbitat es remunten com a mínim fins als segles VI-V aC, amb restes d’època ibèrica poc conegudes. Les sitges de Cal Roc se situen en els segles II-I aC.
El monument de la Torre del Breny és una construcció de caràcter sepulcral d’època romana que conserva únicament el basament de 10 × 10,5 metres i prop de 3 metres d’altura, sobre el qual hi havia la cel·la rematada per un ample fris ornamental, a partir d’elements vegetals i garlandes. A la part superior del fris hi havia la cornisa, on es recolzaven els vessants de la coberta. L’altura d’aquest segon cos del monument i la de la coberta devia ser d’uns 13 metres i, per tant, el monument funerari faria aproximadament 16 metres. A l’exterior i a la part superior, el monument conserva un conjunt de motllures i dentells força deteriorats. A l’interior hi ha dues cambres rectangulars cobertes per dues voltes de canó. La importància del monument, tot i estar parcialment destruït, no és simplement pel mateix sepulcre, sinó per la seva ubicació estratègica, en un punt elevat, a prop de l’aiguabarreig dels rius Llobregat i Cardener, probablement com a element central d’una possible necròpolis vinculada a una via i a una vil·la.
En el lloc de Boades se sap que hi havia una vil·la romana de gran importància, establerta a finals del segle I aC sobre terrenys ocupats per una explotació ibèrica (s. VI-I aC). La part noble de la vil·la era on actualment hi ha el nucli de masies, i només se’n coneix l’exedra. L’estudi dels materials de les campanyes dels anys 30 del segle XX, així com la tasca final de les campanyes de 1984 i 1986, mostren una cronologia àmplia, amb una etapa romanorepublicana i un moment de gran esplendor durant l’Alt Imperi. El nucli va decaure al llarg del segle III dC i va tornar a revifar en època baiximperial, a partir de finals del segle III o inicis del segle IV dC. La vil·la va ser abandonada, segurament, amb el final del domini romà. Sembla que, com a mínim, a partir del segle XIV el lloc va ser ocupat de nou.
Torre del Breny. Banqueta de la façana NE. Font: SPA
Mausoleu de Boades. Font: SAP
Exedra. Font: SAP
El sepulcre en cel·la de Boades es troba a uns 150 metres al sud-oest de la vil·la. El monument funerari consta d’una petita cel·la de planta rectangular amb unes mides de 5,1 × 5,9 metres. L’interior de la cel·la fa 3,9 × 3,6 metres i està cobert per una volta de mig punt i una teulada a doble vessant. L’altura del monument és de 3 metres a l’arrencada de la coberta i de gairebé 5 metres en el punt més alt de la teulada. El sepulcre no presenta pòdium, però sí un sòcol de poca altura construït amb grans carreus i embellit amb una motllura a la part superior. Pel que fa a la seva cronologia, tot i que la construcció es data dels segles II i III dC, els materials que s’hi van trobar en els treballs dels anys 30 del segle XX resulten poc significatius. Ara bé, altres investigadors consideren que les evidències actuals no són suficients per determinar-ne una forquilla cronològica sòlida. El sepulcre de cel·la, de gran importància per si mateix, es troba ubicat al peu d’una via o camí paral·lel al riu Llobregat, lloc habitual on se situen els monuments funeraris en època romana. Ara bé, la seva proximitat a la vil·la de Boades i al sepulcre turriforme del Breny suposa l’existència d’un conjunt patrimonial molt destacat que permet apreciar el funcionament d’una explotació agrícola romana en totes les seves facetes.
L’exedra és una construcció de forma semicircular o absidal. L’edificació presenta una finestra de dimensions considerables, coronada amb un arc de mig punt fet amb teules o maons de terra cuita. La majoria de vil·les d’una certa entitat presenten cambres d’aquestes característiques, amb un marcat tarannà senyorial, utilitzades com a sales de conversa (exedra), de recepció (oecus) o de menjador (triclini), sempre relacionades amb espais importants de la vil·la. Aquest element arquitectònic és l’evidència més clara de la importància de la vil·la romana de Boades, almenys de la seva última fase (segles III-IV dC). Es tracta d’un espai destacat dins la pars urbana de les vil·les i el fet que encara se’n conservi dempeus una part la fa única i un cas excepcional, com a mínim en el context català, fins al punt de considerar-la de vegades una construcció de cronologia posterior.
Les sitges ibèriques de Boades o de Cal Roc van ser localitzades en un camp de conreu de cereals pròxim als forns romans de Boades, a l’oest de Cal Roc. Es va poder recuperar un conjunt ceràmic dels segles II i I aC, aproximadament, que pertanyia probablement a la neteja d’un abocador domèstic. La seva presència fa pensar en un establiment previ a la fundació de la vil·la, ja fos per a l’explotació dels recursos de l’entorn, ja fos per al control d’un lloc estratègic com és l’àrea de Boades, un nus o cruïlla de camins. Les sitges són una gran font d’informació que permet entendre la fase prèvia a la construcció de la vil·la.
Els forns romans de Boades es troben al nord del nucli de la vil·la romana i són de ceràmica per a produccions comunes. El primer forn és una estructura circular, d’un diàmetre d’1,68 metres, fet amb maó i argamassa i una boca o praefurnium amb un arc de mig punt realitzat amb teules. Com que va ser destruïda la graella i l’element que la sostenia, no és possible saber si era del model amb pilastra central o d’arcs. El segon forn és de planta gairebé quadrada, de 6 × 5,75 metres, amb 18 pilastres, de teules de terra cuita, que sostenien 6 parells d’arcs, desapareguts però apreciables, que suportaven l’engraellat superior. No s’ha localitzat l’escombrera ni es coneix l’extensió de la zona de producció dels forns. Com en el cas de les sitges, la presència d’una zona artesanal, com són els forns, és de gran importància per a conèixer diversos moments i zones de l’explotació dels recursos per part d’ibers i romans.
Amb aquesta declaració, el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic continua treballant en la protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic català.
Descarregueu l’Acord de Govern publicat al DOGC en pdf
Us presentem el vídeo de l’onzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir el passat dimecres 21 de setembre.
La necròpolis medieval de Cal Pa i Figues. La intervenció arqueològica a l’ampliació del VINSEUM de Vilafranca del Penedès.
Conferenciants: Jordi Amorós, Núria Armentano, Imma Mesas i Arianna Salonia
Moderador: Xavier Esteve Gràcia
Les recents obres de remodelació i ampliació del Museu de les Cultures del Vi de Catalunya (VINSEUM) comportaren, entre d’altres, l’enderroc de Cal Pa i Figues, un immoble adossat entre el Palau Reial de Vilafranca (segle XIII) i l’antiga capella gòtica de Sant Pelegrí (segle XIV), part també del museu. El control arqueològic d’aquests treballs ha permès caracteritzar l’evolució dels usos d’aquest espai des dels moments de la fundació de la vila fins a l’època actual. Hi destaca per la seva significació històrica, l’extensa zona funerària que s’hi va estendre entre els segles XIII i XV. S’hi han documentat un total de 119 inhumats en 74 unitats funeràries. Hi trobem, d’una banda, un grup de 16 tombes, datables a partir de la segona meitat del segle XIII, situades en una porció de terreny al fons del solar, el qual havia estat una zona de sitges d’emmagatzematge, pous i horts. Únicament un parell de tombes es troben adjacents a la capella dels Trinitaris. D’altra banda la majoria de les tombes es troben concentrades en l’antic espai d’un corraló adjacent al Palau Reial. En aquest àmbit, si bé la major part de tombes són individuals, en fossa simple, 11 són dobles i 2 són d’inhumacions múltiples. Una consisteix en una fossa en la qual s’hi van arrenglar i superposar 6 individus. L’altra és una sitja excavada en la zona central del corraló amb un total de 28 individus disposats en 12 nivells successius. Aquesta inhumació col·lectiva va ser datada en la 2a meitat del segle XIV, període que coincideix amb la gran epidèmia de la Pesta Negra. Finalment, una desena de tombes, algunes possiblement ja del segle XV, s’estenien més enllà d’aquest àmbit fins l’antiga zona de pous i horts. A partir d’aquest segle va perdre la funció de necròpolis i va tornar a esdevenir un espai d’activitats domèstiques i productives.
Us recordem que aquest proper dimecres 21 de setembre a les 18 hores tindrà lloc l’onzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.
La necròpolis medieval de Cal Pa i Figues. La intervenció arqueològica a l’ampliació del VINSEUM de Vilafranca del Penedès.
Conferenciants: Jordi Amorós, Núria Armentano, Imma Mesas i Arianna Salonia
Moderador: Xavier Esteve Gràcia
Les recents obres de remodelació i ampliació del Museu de les Cultures del Vi de Catalunya (VINSEUM) comportaren, entre d’altres, l’enderroc de Cal Pa i Figues, un immoble adossat entre el Palau Reial de Vilafranca (segle XIII) i l’antiga capella gòtica de Sant Pelegrí (segle XIV), part també del museu. El control arqueològic d’aquests treballs ha permès caracteritzar l’evolució dels usos d’aquest espai des dels moments de la fundació de la vila fins a l’època actual. Hi destaca per la seva significació històrica, l’extensa zona funerària que s’hi va estendre entre els segles XIII i XV. S’hi han documentat un total de 119 inhumats en 74 unitats funeràries. Hi trobem, d’una banda, un grup de 16 tombes, datables a partir de la segona meitat del segle XIII, situades en una porció de terreny al fons del solar, el qual havia estat una zona de sitges d’emmagatzematge, pous i horts. Únicament un parell de tombes es troben adjacents a la capella dels Trinitaris. D’altra banda la majoria de les tombes es troben concentrades en l’antic espai d’un corraló adjacent al Palau Reial. En aquest àmbit, si bé la major part de tombes són individuals, en fossa simple, 11 són dobles i 2 són d’inhumacions múltiples. Una consisteix en una fossa en la qual s’hi van arrenglar i superposar 6 individus. L’altra és una sitja excavada en la zona central del corraló amb un total de 28 individus disposats en 12 nivells successius. Aquesta inhumació col·lectiva va ser datada en la 2a meitat del segle XIV, període que coincideix amb la gran epidèmia de la Pesta Negra. Finalment, una desena de tombes, algunes possiblement ja del segle XV, s’estenien més enllà d’aquest àmbit fins l’antiga zona de pous i horts. A partir d’aquest segle va perdre la funció de necròpolis i va tornar a esdevenir un espai d’activitats domèstiques i productives.
La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.
Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.
El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2022 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.
Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2022 en pdf