Avui, dia 5 de desembre, es compleixen 25 anys del reconeixement per part del Comitè del Patrimoni Mundial de la UNESCO de la rellevància i singularitat de l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (ARAMPI).
El 5 de desembre de 1998, en la XXII reunió del Comitè del Patrimoni Mundial de la UNESCO, celebrada a Kyoto (Japó), es va inscriure la candidatura de l’ARAMPI en la Llista del Patrimoni Mundial, assenyalant que “el corpus del període prehistòric de les pintures rupestres de l’arc mediterrani de l’est d’Espanya és el conjunt més gran de pintures rupestres de tota Europa i constitueix una imatge excepcional de la vida humana en un període de l’evolució cultural de la humanitat”.
La inclusió de l’ARAMPI en la Llista del Patrimoni Mundial va suposar una fita importantíssima i el reconeixement internacional de la seva rellevància i singularitat, que va posar en relleu el seu altíssim valor històric i cultural, i va impulsar i comprometre a les diferents administracions públiques del territori ARAMPI a assumir majors responsabilitats en la gestió, protecció i divulgació d’aquest patrimoni.
La inclusió a la llista del Patrimoni Mundial és una distinció que atorga la UNESCO a aquells béns que reuneixen unes característiques de valor universal excepcional (VUE), el que significa que aquells béns posseeixen “una importància cultural i/o natural tan extraordinària que transcendeix les fronteres nacionals i la protecció d’aquest patrimoni és de capital importància per al conjunt de la comunitat internacional”.
A la candidatura es van incloure tots els jaciments amb art rupestre coneguts en aquell moment al llevant peninsular, el que va donar lloc a un extraordinari corpus conformat per 758 jaciments amb pintura, distribuïts entre sis comunitats autònomes: Comunitat Valenciana (301 conjunts), Aragó (163 conjunts), Castella-la Manxa (93 conjunts), Múrcia (72 conjunts), Andalusia (69 conjunts) i Catalunya (60 conjunts).
La major part dels conjunts de l’ARAMPI són mostres d’art llevantí, tot i que també es van incloure alguns conjunts d’art esquemàtic. Les escenes d’art llevantí es poden considerar les primeres escenes de caràcter narratiu de la prehistòria europea: aquestes escenes ens mostren la vida simbòlica i quotidiana d’aquestes poblacions, en elles les figures humanes (homes, dones i infants) adquireixen, per primera vegada en l’art prehistòric, un protagonisme fonamental i junt amb els animals formen composicions de temàtica molt variada (escenes socials, de fertilitat, de dansa, de cacera, de recol·lecció, de lluita, etc.).
Des de l’any 1998, s’han descobert 72 nous jaciments de pintura rupestre en el territori català, que junt amb la incorporació de 14 conjunts amb gravats rupestres, configuren un patrimoni únic i excepcional. Per preservar aquest patrimoni, des del Departament de Cultura es treballa en la seva documentació, investigació i conservació, i s’ha adequat per a la visita pública 25 d’aquests jaciments amb art rupestre, que es poden conèixer en visites guiades o en visites lliures seguint un itinerari senyalitzat amb panells informatius.
Cal destacar que la majoria dels conjunts de pintures identificats aquests darrers anys es troben a la comarca del Priorat, bàsicament a Capçanes i Cornudella de Montsant, 43 conjunts d’un total de 132 documentats a tot Catalunya. És a dir, a la comarca del Priorat s’hi localitza una tercera part de tota la pintura rupestre coneguda a Catalunya. Altres conjunts s’han localitzat a les Terres de l’Ebre, com el Cocó de la Gralla de Mas de Barberans, a la Catalunya Central, com les Brucardes de Sant Fruitós del Bages, i a les comarques de Girona, amb pintures esquemàtiques al Ripollès.
Per a més informació sobre l’art rupestre consulteu el web L’Art rupestre a Catalunya.
Pla de Gestió de l’Art Rupestre de Catalunya
Des del 1985, el Departament de Cultura ha impulsat diferents línies d’actuació per documentar, protegir, investigar, conservar i difondre el patrimoni rupestre català. Per tal de preservar la seva conservació, els darrers anys s’han fet 27 tancaments de protecció en jaciments amb pintures, a més de la seva adequació per la visita pública.
Tots els jaciments d’art rupestre de Catalunya estan declarats Béns Culturals d’Interès Nacional, motiu pel qual el 2019 es va iniciar el projecte de delimitació dels Entorns de protecció de les pintures rupestres de Catalunya, que a hores d’ara ja disposa de 27 jaciments amb l’entorn aprovat pel Govern.
Per tal de complir les Directrius Pràctiques del Comitè del Patrimoni Mundial el Govern català treballa en l’elaboració conjunta, amb les altres comunitats autònomes, d’un Pla de Gestió per garantir la bona gestió d’aquesta complexa candidatura. A més, el Departament de Cultura està elaborant un Pla de Gestió de l’Art Rupestre a Catalunya per definir i planificar les actuacions que siguin necessàries. Aquest pla, que està en la fase final de redacció, esdevindrà l’eina de gestió integral i planificació que regirà sobre els béns inclosos en la Llista de Patrimoni Mundial a més dels descoberts amb posterioritat de la mateixa singularitat i rellevància.