Les poblacions neolítiques que van arribar a la península per mar i vivien a prop seu a penes consumien peix

Domingo Carlos Salazar, investigador CIDEGENT de la Universitat de València (UV), ha liderat un estudi que data l’ocupació del jaciment neolític de Cova Bonica, situat a prop de la costa i del Delta del riu Llobregat. Els resultats, publicats a la revista Frontiers, constaten l’important pes d’una economia agrícola-ramadera ara fa 7.400 anys, amb una alimentació basada en espècies domesticades de cereals i animals, i sense presència de peix. En el treball també participen la Universitat de Barcelona i la University College Dublin.

“És sorprenent que, tot i que el jaciment està situat bastant a prop de la línia de costa, no hi ha cap evidència isotòpica del consum de recursos procedents del mar”, assenyala l’arqueòleg biomolecular Domingo C. Salazar, integrant del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la UV.

Així ho ha revelat un estudi dut a terme mitjançant isòtops estables del carboni i nitrogen, un tipus de senyal que queda reflectit en els ossos i les dents d’animals i humans, i que serveix per reconstruir la dieta. A més, aquesta és la primera vegada que en la península Ibèrica es fa un estudi d’aquestes característiques, en què s’ha combinat aquesta tècnica d’anàlisi juntament amb l’estudi de microrestes alimentàries atrapades en el càlcul (tosca) de les dents en poblacions del neolític antic.

L’estudi se centra en Cova Bonica de Vallirana (comarca del Baix Llobregat, Barcelona), un dels pocs jaciments amb restes humanes d’aquest moment i que permet conèixer com eren, com vivien i què menjaven aquestes primeres poblacions que van portar per primera vegada a la península Ibèrica una economia basada en l’agricultura i la ramaderia. El jaciment, excavat per Montserrat Sanz i Joan Daura, que també han participat en l’estudi, es troba proper a la costa i al Delta del Llobregat, que en aquell moment estaria més llunyà al mar que actualment i a més ha proporcionat restes arqueològiques sobre la mobilitat dels grups humans del neolític cap a la costa i cap a la ciutat actual de Barcelona.

Entre les restes humanes no hi ha senyal de consum de recursos marins, cosa que indica que aquestes primeres poblacions que van arribar a la península per via marítima, ho van fer amb una economia cerealística i ramadera. “És possible que aquestes poblacions arribessin ja amb el seu pack neolític i no necessitessin introduir-hi nous elements alimentaris, o que, per motius desconeguts (potser per creences o normes establertes) consideressin els recursos marins com a element alimentari tabú”, explica l’investigador valencià.

Per contra, si bé sí que hi ha evidència del consum de cereals com el blat en els càlculs dentals, la seva evidència és menor del que s’esperava. “Les restes arqueobotàniques són més escasses que en altres jaciments neolítics clau del sud-est d’Europa dels quals sí que hi ha més dades, tot i això, seguim pensant que devien tenir una economia comuna basada en cereals”, diu l’investigador Robert C. Power, de l’University College Dublin.

“Cova Bonica és un arxiu arqueològic on es conserven restes arqueològiques dels últims 7.400 anys i mitjançant el present estudi s’evidencia un dels canvis econòmics i culturals més importants de la història de la humanitat, el pas de l’economia caçadora-recol·lectora a l’economia productora de base agrícola i ramadera”, diuen els arqueòlegs Montserrat Sanz i Joan Daura, del Grup de Recerca del Quaternari de la Universitat de Barcelona.

Les excavacions arqueològiques en el jaciment de Cova Bonica són finançades pel Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat de Catalunya mitjançant els projectes quadriennals de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia i per l’Ajuntament de Vallirana.

Article: Salazar-García D.C., Power R.C., Daura J. and Sanz M. (2022), Diet at the onset of the Neolithic in northeastern Iberia: An isotope–plant microremain combined study from Cova Bonica (Vallirana, Catalonia). Front. Earth Sci. 10:957344. doi: 10.3389/feart.2022.957344.

Jornada de treball: Hàbitats a l’aire lliure al neolític antic i mitjà a Catalunya

El dia 25 de març de 2023 tindrà lloc a Canovelles una jornada de treball entorn les primeres evidències de poblats prehistòrics, organitzada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Canovelles, amb la col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona.

A partir de l’anàlisi de les troballes de Ca l’Estrada II (Canovelles, Vallès Oriental) es farà una aproximació a l’estat actual del que es coneix com a primers poblats del nord-est de la península Ibèrica.

L’estudi i la recerca arqueològica dels primers espais d’habitació estructurats, és a dir, dels primers pobles i vilatges, és imprescindible per conèixer les primeres societats que tenen per primera vegada l’agricultura i la ramaderia com a formes econòmiques. Fa més de 7500 anys l’agrupació de persones en comunitats més estables va permetre l’avanç en tècniques de construcció, la gestió de l’aigua, l’organització dels espais de vida i també dels espais funeraris. El coneixement d’aquests primers poblats és desigual per tot el territori català. Si bé les diverses obres i remocions de subsol – vinculades al creixement urbanístic i a la millora de les infraestructures-  ha fet que el Vallès sigui una zona preferent no només pel nombre de troballes sinó pel bon estat de conservació d’aquestes. En aquest sentit, a través de l’anàlisi de les troballes de Ca l’Estrada II (Canovelles, Vallès Oriental) es vol fer una aproximació a l’estat actual del que es coneix com a primers poblats. La posada en comú de noves troballes i la reflexió entorn els principals conjunts coneguts del nord-est de la península Ibèrica permetrà conèixer, una mica més, les diverses realitats, entorn els primers hàbitats a l’aire lliure amb estructures conservades.

Text de la notícia: Comissió Científica de la Jornada: Anna Bach Gómez (UAB), Gemma Hernández Herrero (SSTT Departament de Cultura a Barcelona) i Miquel Molist Montaña (UAB)

II Jornades Internacionals d’Art Prehistòric de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica

Els dies 28, 29 i 30 d’octubre de 2022 se celebraran a Montblanc les II Jornades Internacionals d’Art Prehistòric de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica, organitzades pel Museu Comarcal de la Conca de Barberà – Centre d’Interpretació d’art rupestre de les Muntanyes de Prades.

Si bé l’objectiu de les primeres jornades, que van tenir lloc l’any 2019, es va centrar a exposar una visió integradora del coneixement adquirit sobre l’art rupestre de les diferents autonomies que resguarden aquest patrimoni (Aragó, Catalunya, València, Múrcia, Castella-la Manxa i algunes províncies septentrionals d’Andalusia), en aquestes segones jornades s’amplia el marc geogràfic fins a Cadis, així com el marc cronocultural amb l’art rupestre del paleolític superior.

Les jornades van destinades tant als especialistes com als alumnes, universitaris, i estudiosos en general de les Humanitats: Història, Prehistòria, Arqueologia, Art, etc., així com a tots els interessats en aquestes matèries.

Les jornades se celebraran a la Sala d’actes del Museu Comarcal de la Conca de Barberà. L’aforament és limitat i per assistir-hi cal inscripció prèvia.

 

Per a més informació, consulta del programa i inscripcions accediu a la web del MCCB.

Consulteu el full de mà de les Jornades en pdf.

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “Recuperació, restauració i estudi de diversos monuments megalítics de la zona del Solsonès i Bages, en el marc del projecte «Gegants immortals», per tal de garantir la salvació dels seus valors culturals”

Us presentem el vídeo de la tretzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir ahir dimecres 19 d’octubre.

Recuperació, restauració i estudi de diversos monuments megalítics de la zona del Solsonès i Bages, en el marc del projecte «Gegants immortals», per tal de garantir la salvació dels seus valors culturals

Conferenciants: Lídia Fàbregas, Aleix Barberà i Pablo Martínez

Moderadora: Araceli Martín Colliga

El projecte «Gegants immortals» és un projecte de salvaguarda de sis esteles i estàtues menhirs situades al Solsonès. Aquest projecte està coordinat pel Museu de Solsona, patrocinat pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya i gestionat pel Consell Comarcal del Solsonès. Compta també amb la col·laboració de diversos ajuntaments, entitats culturals i els propietaris dels terrenys on es trobaven ubicades. És un projecte pioner a Catalunya que ha permès actuar en la salvaguarda de diversos elements arqueològics en col·laboració amb institucions públiques i particulars, i que ha fet partícip el territori al qual pertanyen. Catalunya es troba plenament integrada dins el fenomen de l’estatuària antropomorfa europea del neolític final i del calcolític i podem afirmar que no es tracta d’una simple extensió d’un fenomen escultòric veí, sinó d’expressions pròpies arrelades en tradicions autòctones. El repte de la recerca, i d’aquest projecte en concret, és aprofundir en la caracterització d’aquests elements de pedra com a manifestació de les comunitats humanes existents a casa nostra a la prehistòria. Els elements estudiats presentaven greus problemes de conservació a causa de la seva exposició a la intempèrie. Aquesta va ser la causa per la qual l’equip d’arqueòlegs va proposar el projecte al Museu de Solsona. Una vegada recollits foren dipositats al Santuari del Miracle on han estat restaurats i consolidats i actualment es troben en fase d’estudi.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2022 “Recuperació, restauració i estudi de diversos monuments megalítics de la zona del Solsonès i Bages, en el marc del projecte «Gegants immortals», per tal de garantir la salvació dels seus valors culturals”

Us recordem que aquest proper dimecres 19 d’octubre a les 18 hores tindrà lloc la tretzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.

Recuperació, restauració i estudi de diversos monuments megalítics de la zona del Solsonès i Bages, en el marc del projecte «Gegants immortals», per tal de garantir la salvació dels seus valors culturals

Conferenciants: Lídia Fàbregas, Aleix Barberà i Pablo Martínez

Moderadora: Araceli Martín Colliga

El projecte «Gegants immortals» és un projecte de salvaguarda de sis esteles i estàtues menhirs situades al Solsonès. Aquest projecte està coordinat pel Museu de Solsona, patrocinat pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya i gestionat pel Consell Comarcal del Solsonès. Compta també amb la col·laboració de diversos ajuntaments, entitats culturals i els propietaris dels terrenys on es trobaven ubicades. És un projecte pioner a Catalunya que ha permès actuar en la salvaguarda de diversos elements arqueològics en col·laboració amb institucions públiques i particulars, i que ha fet partícip el territori al qual pertanyen. Catalunya es troba plenament integrada dins el fenomen de l’estatuària antropomorfa europea del neolític final i del calcolític i podem afirmar que no es tracta d’una simple extensió d’un fenomen escultòric veí, sinó d’expressions pròpies arrelades en tradicions autòctones. El repte de la recerca, i d’aquest projecte en concret, és aprofundir en la caracterització d’aquests elements de pedra com a manifestació de les comunitats humanes existents a casa nostra a la prehistòria. Els elements estudiats presentaven greus problemes de conservació a causa de la seva exposició a la intempèrie. Aquesta va ser la causa per la qual l’equip d’arqueòlegs va proposar el projecte al Museu de Solsona. Una vegada recollits foren dipositats al Santuari del Miracle on han estat restaurats i consolidats i actualment es troben en fase d’estudi.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2022 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2022 en pdf

Declarat l’entorn de protecció dels conjunts amb pintures rupestres de Mas d’en Llort, el Portell de les Lletres i Mas d’en Ramon d’en Bessó, al terme municipal de Montblanc (Conca de Barberà)

Amb data 27 de setembre de 2022 el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar la delimitació de l’entorn de protecció dels conjunts amb pintures rupestres anomenats Mas d’en Llort, el Portell de les Lletres i Mas d’en Ramon d’en Bessó, al terme municipal de Montblanc (Conca de Barberà). Aquest acord de delimitació, publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) el 29 de setembre de 2022, protegeix l’entorn ambiental proper a aquests abrics amb pintures rupestres, declarats Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial per la UNESCO.

L’entorn de protecció que engloba els conjunts amb pintures rupestres Mas d’en Llort, el Portell de les Lletres i Mas d’en Ramon d’en Bessó es localitza al terme municipal de Montblanc, a la comarca de la Conca de Barberà.

Els tres jaciments se situen al vessant esquerre del barranc del Llort, en un llarg tallat que forma, en alguns llocs, petites concavitats poc profundes, on es localitzen els conjunts pictòrics. A la part alta del barranc es localitza el conjunt de Mas d’en Ramon d’en Bessó i, uns 750 m aigües avall, passats uns 100 m del mas del Llort, es localitzen els conjunts de Mas d’en Llort i del Portell de les Lletres, situats a pocs metres de distància entre si.

El conjunt de Mas d’en Ramon d’en Bessó ocupa un sector de paret de 3,60 m, en els quals es troben representades 15 figures d’estil naturalista o llevantí. Cal destacar l’existència d’un bòvid de grans dimensions integrat en una escena de cacera. També cal assenyalar els petits elements cruciformes, que algun autor interpreta com a possibles aus o insectes, que configuren uns elements poc habituals en la temàtica de la pintura llevantina. L’orientació del fris amb pintures és cap al SE.

El conjunt de Mas d’en Llort es troba a un fris situat a l’interior d’un petit abric i està format per 10 figures, entre les quals s’inclouen figures humanes —un arquer— i animals d’estil naturalista o llevantí —caprins, una cérvola o cabra—, així com unes barres i una representació humana d’estil esquemàtic.

El conjunt del Portell de les Lletres està format per 18 figures d’estil esquemàtic-abstracte, com ara barres, semicercles i altres de morfologia indeterminada. Destaca la figura 3, un semicercle radiat que representa la imatge del logotip de l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (ARAMPI).

Justificació de l’entorn de protecció

L’any 1998 es va incloure l’art rupestre de l’arc mediterrani de la península Ibèrica (ARAMPI) com a bé integrant a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO “per ser el conjunt més gran de pintures rupestres de tot Europa i constituir una imatge excepcional de l’evolució cultural de la humanitat”. La declaració afecta 757 jaciments peninsulars, 60 dels quals es localitzen a Catalunya.

Es tracta d’un patrimoni cultural d’una rellevància excepcional que permet conèixer l’expressió social, econòmica i religiosa de les poblacions prehistòriques del llevant peninsular. Les característiques d’aquestes manifestacions pictòriques les fan inseparables del suport on són i del seu entorn paisatgístic, amb el qual estableixen relacions espacials i simbòliques importants.

Fruit d’aquesta nova concepció, és imprescindible conservar aquestes manifestacions pictòriques dins de l’entorn en el qual s’integren. Així, el Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO va sol·licitar als estats membres l’anomenat Inventari Retrospectiu d’un seguit de béns inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial, entre els quals hi ha l’art rupestre de l’arc mediterrani de la península Ibèrica. A la petició, entre altres coses, el Comitè demanava una ampliació de la documentació disponible sobre aquests béns, concretament, l’establiment d’un entorn de protecció que permetés protegir i salvaguardar millor el bé.

Per delimitar l’entorn de protecció dels conjunts, s’ha fet un estudi individualitzat de la unitat fisiogràfica i del paisatge en el qual es localitza el conjunt rupestre. Així, s’han tingut en compte un seguit de criteris: la conca visual de l’abric amb pintures, l’entorn paisatgístic, la unitat geomorfològica i hidrogràfica, el context cultural, l’existència d’altres elements patrimonials culturals i naturals a la zona i els usos del sòl. Amb aquest últim criteri s’intenta que la delimitació d’un entorn de protecció no afecti les activitats productives desenvolupades dins d’aquest espai, sempre que no repercuteixin negativament en la conservació del bé, per poder mantenir així els trets distintius del paisatge i la implicació dels agents que viuen i treballen en aquest espai.

Per tant, l’entorn es presenta com el millor instrument per garantir la pervivència dels seus múltiples valors culturals en les millors condicions possibles, per tal d’evitar que l’alteració d’aquest entorn, entès com l’espai que dona suport ambiental al bé, pugui afectar els valors, la contemplació o l’estudi de les pintures. Per això, entre altres aspectes, cal que en aquest àmbit es vetlli per la visualització correcta del bé i per la integració harmònica de les possibles edificacions, instal·lacions o usos que s’hi puguin establir en el futur. Es pretén assolir l’equilibri entre la necessitat de crear aquesta àrea de protecció al voltant del bé que en garanteixi suficientment la preservació i la voluntat de no afectar més espais dels que són estrictament necessaris.

En el cas dels conjunts amb pintures rupestres de Mas d’en Llort, El Portell de les Lletres i Mas d’en Ramon d’en Bessó, el model d’entorn es correspon amb abrics situats en barrancs petits o mitjans, que presenten una visibilitat limitada. Malgrat tot, cal assenyalar que la visibilitat des dels conjunts de Llort i Lletres és molt més àmplia, en incloure una part de la visual del barranc de la Vall. En aquests casos, l’entorn de protecció delimitat inclou els dos vessants del barranc, des de la capçalera fins a arribar a la vall principal.

El polígon configura una àrea irregular de 100 vèrtexs, que abasta l’entorn orogràfic i visual dels tres abrics. Aquest entorn, que inclou les zones delimitades com a BCIN, comprèn una àrea d’unes 65 ha aproximadament, que abasta bona part del barranc del Mas d’en Llort, des del seu naixement, a la confluència dels barrancs de la Font Jordana i la Font d’en Garró, fins passats uns 200 m dels conjunts rupestres de Mas d’en Llort i El Portell de les Lletres, al tram final del barranc. Així mateix, s’inclouen ambdós vessants del barranc. En el vessant esquerre del barranc, on se situen els abrics amb pintures, l’entorn arriba fins a la carena; i en el vessant dret, l’entorn arriba fins a la línia que marca la cota 925, en la part alta i central del barranc, i en la línia que marca la cota 875, en el tram final del barranc. En queden inclosos tots els espais públics i privats dins del perímetre de l’entorn, així com el subsol de la zona delimitada

Amb aquesta declaració de l’entorn de protecció dels conjunts amb pintures rupestres de Mas d’en Llort, el Portell de les Lletres i Mas d’en Ramon d’en Bessó, el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic inicia les declaracions dels entorns de protecció dels conjunts de pintures rupestres Patrimoni Mundial de les comarques de Tarragona. D’aquesta manera dona compliment a la sol·licitud del Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO i continua treballant en la protecció del patrimoni cultural català.

| Descarregueu l’Acord de Govern publicat al DOGC en pdf|

Prehistoscopi. Fira de didàctica de la prehistòria

El proper dissabte 11 de juny se celebrarà a l’equipament Seró Espai Transmissor, a la vila de Seró, la fira Prehistoscopi, una fira que vol apropar-se a la prehistòria des de la perspectiva, la diversitat, la força i la il·lusió que dona la didàctica.

Aquesta fira de didàctica de la prehistòria vol esdevenir un punt de trobada entre famílies, escoles, entitats i professionals i s’ha organitzat en dues parts molt diferenciades: al matí amb tallers i activitats per a famílies i escoles i amb visites en petits grups a l’equipament Seró Espai Transmissor, i a la tarda amb una jornada tècnica dirigida a professionals, en la qual es presentarà la programació didàctica dels organitzadors de la fira i la creació d’una xarxa d’entitats i professionals de la didàctica de la prehistòria.

Prehistoscopi és una iniciativa que promouen conjuntament l’Ajuntament d’Artesa de Segre, el Museu de Suport Territorial de la Noguera i el Camp d’Aprenentatge de la Noguera, amb la col·laboració especial de l’Escola Els Planells d’Artesa de Segre, i s’emmarca dins els actes de celebració del 15è aniversari del Camp d’Aprenentatge de la Noguera, un servei educatiu del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Per a més informació consulteu el web del Museu de la Noguera.

Descarregueu-vos el fullet informatiu en pdf

Descarregueu-vos el díptic informatiu en pdf

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “La producció de sal a l’edat del bronze. El jaciment de Pla de la Guineu (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)”

Us presentem el vídeo de la vuitena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir ahir dimecres 1 de juny.

La producció de sal a l’edat del bronze. El jaciment de Pla de la Guineu (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)

Conferenciant: Marc Piera Teixidó

Moderador: Josep Gallart i Fernàndez

Es presenten els resultats de la recerca del jaciment del Pla de la Guineu (Baix Pallars, Pallars Sobirà). Es tracta d’un jaciment descobert l’any 2011 en el marc d’un seguiment arqueològic d’un eix viari i que, a partir de l’any 2014, ha estat objecte d’un estudi interdisciplinari per part de l’equip del SAPPO-GRAMPO de la UAB. Aquest estudi va posar l’èmfasi en el coneixement de l’obtenció de la sal en època prehistòrica, mitjançant l’estudi integral de totes les restes arqueològiques documentades i amb analítiques SEM de recipients ceràmics. Es tracta d’un conjunt d’estructures excavades al subsol amb petites estructures de combustió associades que presenta un rebliment molt específic format per argila negrosa amb abundants carbons, cendres, restes d’argila cuita i una alta concentració de fragments ceràmics; i que es vinculen a l’obtenció de sal a partir de l’ebullició d’aigua salada dins de recipients ceràmics. És un tipus de jaciment singular dins l’àmbit català, però ben documentat en l’àmbit europeu i peninsular, usualment ubicats a l’entorn d’una font d’aigua salada o a la vora del mar. Actualment, l’equip del SAPPO-GRAMPO continua la recerca en la producció i l’ús de la sal en altres indrets de Catalunya, amb una nova línia de recerca a l’entorn de la Ribera Salada d’Odèn al Solsonès.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2022 “La producció de sal a l’edat del bronze. El jaciment de Pla de la Guineu (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)”

Us recordem que aquest proper dimecres 1 de juny a les 18 hores tindrà lloc la vuitena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.

La producció de sal a l’edat del bronze. El jaciment de Pla de la Guineu (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)

Conferenciant: Marc Piera Teixidó

Moderador: Josep Gallart i Fernàndez

Es presenten els resultats de la recerca del jaciment del Pla de la Guineu (Baix Pallars, Pallars Sobirà). Es tracta d’un jaciment descobert l’any 2011 en el marc d’un seguiment arqueològic d’un eix viari i que, a partir de l’any 2014, ha estat objecte d’un estudi interdisciplinari per part de l’equip del SAPPO-GRAMPO de la UAB. Aquest estudi va posar l’èmfasi en el coneixement de l’obtenció de la sal en època prehistòrica, mitjançant l’estudi integral de totes les restes arqueològiques documentades i amb analítiques SEM de recipients ceràmics. Es tracta d’un conjunt d’estructures excavades al subsol amb petites estructures de combustió associades que presenta un rebliment molt específic format per argila negrosa amb abundants carbons, cendres, restes d’argila cuita i una alta concentració de fragments ceràmics; i que es vinculen a l’obtenció de sal a partir de l’ebullició d’aigua salada dins de recipients ceràmics. És un tipus de jaciment singular dins l’àmbit català, però ben documentat en l’àmbit europeu i peninsular, usualment ubicats a l’entorn d’una font d’aigua salada o a la vora del mar. Actualment, l’equip del SAPPO-GRAMPO continua la recerca en la producció i l’ús de la sal en altres indrets de Catalunya, amb una nova línia de recerca a l’entorn de la Ribera Salada d’Odèn al Solsonès.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2022 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2022 en pdf

Incoat BCIN, en la categoria de Zona arqueològica, el conjunt arqueològic de la Cinglera del Capelló, a Capellades (Anoia)

Amb data 16 de maig de 2022 s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) la Resolució CLT/1426/2022, de 10 de maig, per la qual s’incoa expedient de declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Zona arqueològica, a favor del conjunt arqueològic de la Cinglera del Capelló, a Capellades (Anoia), i s’obre un període d’informació pública.

La Cinglera del Capelló és un penya-segat travertínic on es troben múltiples abrics i petites coves que van ser utilitzats durant diferents èpoques prehistòriques per dues espècies humanes: Homo neandertalensis i Homo sapiens. La Cinglera es troba en el pas natural que connecta la Catalunya interior i la costa mediterrània, pas que va ser aprofitat per comunitats animals i humanes a la prehistòria.

La seqüència arqueològica de Capelló comprèn el paleolític mitjà, el paleolític superior, el mesolític, neolític i l’edat del bronze. La major part d’aquests jaciments contenen registres que es poden atribuir a la prehistòria recent (neolític-edat del bronze): Cova d’Antoni Zulueta, Cova dels Degotalls, Cova del Simeón, Cova de la Miranda, Cova d’en Vicenç Sellarès, Cova del Pàrano i Cova Maties Pallarès. Els horitzons arqueològics de l’Abric Agut són mesolítics. El paleolític superior final s’ha documentat a la Balma dels Pinyons i a la Balma de la Costa de Can Manel. El paleolític mitjà està representat principalment pels nivells de Romaní, a l’Abric de la Consagració i també podria estar present al fons de la Balma dels Pinyons.

Dels jaciments que trobem a la Cinglera del Capelló, el més conegut és l’Abric Romaní, un dels jaciments clàssics del paleolític de Catalunya, ja que fou el primer jaciment d’aquest període que es va conèixer en la regió i no pot faltar en cap de les revisions de la prehistòria de Catalunya i del nord-est de la península Ibèrica.

La quantitat de restes arqueològiques trobades a l’Abric Romaní, la bona preservació dels nivells i dels materials, l’excavació en superfície de 300 m2 i la singularitat dels elements conservats (indústria lítica, fauna junt amb restes vegetals o els seus negatius i una important col·lecció de fogars) explica aquest interès. És per aquest motiu que la història de les intervencions es remunta a principis de segle passat. Si bé durant el segle XX aquests treballs es veuen interromputs durant uns parèntesis de temps també amplis, a partir de l’any 1983 les intervencions han estat anuals i programades.

L’existència de jaciments prehistòrics a la Cinglera del Capelló és coneguda des de principis del segle XX quan l’empresari paperer i amant de les ciències naturals, natural del poble de Capellades, Amador Romaní i Guerra, va començar una sèrie de prospeccions a la zona.

A la Cinglera del Capelló s’hi han efectuat treballs intermitents des de fa més d’un segle. Els jaciments van cridar l’atenció d’alguns dels grans arqueòlegs del segle XX com Eduard Ripoll, Henry de Lumley o Leslie G. Freeman. A partir de l’any 1983 els treballs han estat ininterromputs i dirigits pel Dr. Eudald Carbonell. En aquest període s’han intervingut l’Abric Agut, la Balma dels Pinyons, la Balma de la Costa d’en Manel, l’Abric de la Consagració, i de forma regular l’Abric Romaní. Actualment hi ha un projecte de recerca liderat per l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i dirigit per la Dra. Palmira Saladié, la Dra. M. Gema Chacón i el Dr. Eudald Carbonell. L’equip d’investigació de l’IPHES als abrics de la Cinglera del Capelló està format per la Dra. Palmira Saladié, la Dra. M. Gema Chacón, el Dr. Josep Vallverdú, Raül Bartrolí i el Dr. Eudald Carbonell.

El Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura ha comptat amb la col·laboració de l’equip de recerca de l’IPHES per a la redacció de l’expedient de BCIN de la Cinglera del Capelló. Amb aquesta incoació de BCIN s’aplica a aquest conjunt arqueològic el règim jurídic de què gaudeixen els béns culturals d’interès nacional, que culminarà amb la futura publicació al DOGC de l’Acord de Govern de declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Zona arqueològica.

Descarregueu la resolució del DOGC en pdf