Tribuna d’Arqueologia 2018-2019: “Pagesos i caçadors recol·lectors als inicis del neolític a la Mediterrània Oriental. Projectes Kharaysin (Jordània) i Nahal Efe (Israel)”

Conferència: “Pagesos i caçadors recol·lectors als inicis del neolític a la Mediterrània Oriental. Projectes Kharaysin (Jordània) i Nahal Efe (Israel)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 19 de juny de 2019, 19,00 hores

Conferenciants: Ferran Borrell i Juan José Ibáñez
Moderadora: Maria Saña

En aquesta conferència es presenten els resultats de les excavacions als jaciments neolítics de Kharaysin (Jordania) i Nahal Efe (Israel), ambdós projectes recentment endegats des del grup de recerca Arqueologia de les Dinàmiques Socials (ASD) de la Institució Milà i Fontanals (IMF-CSIC). Es tracta de dos jaciments d’una gran rellevància per a l’estudi del procés de neolitització a la Mediterrània Oriental i en un estat de conservació excepcional. El jaciment de Kharaysin, un gran poblat neolític amb una forquilla cronològica que avarca gairebé dos mil anys (10è-9è mil·lennis cal. BC), és un dels pocs de la regió on es pot estudiar in situ i amb detall l’aparició i evolució de les primeres comunitats pageses i ramaderes. Per altra banda, el projecte de Nahal Efe, ha posat al descobert un petit poblat de caçadors recol·lectors de mitjans del 9è mil·lenni cal. BC a la regió desèrtica del Neguev, evidenciant la continuïtat d’aquest sistema econòmic a les zones perifèriques (semidesèrtiques) en un moment de consolidació de l’agricultura per bona part del Llevant Mediterrani. Els resultats dels dos projectes permeten doncs contraposar dues realitats econòmiques i culturals ben diferents tot posant en evidència la variabilitat d’estratègies econòmiques vigents al llarg del període neolític a la Mediterrània Oriental.




A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la seva xerrada. 

  • El dos jaciments que ens presentareu, eren coneguts i/o havien estat excavats en anterioritat?

Tant el jaciment de Nahal Efe a Israel com el de Kharaysin a Jordania, eren coneguts abans que s’endeguessin els projectes de recerca que es troben actualment en curs, però no havien estat mai excavats. Apareixien sovint mencionats en la literatura acadèmica com a jaciments pertanyents al neolític preceràmic, però sense precisar més. En aquest sentit, els resultats que estem obtenint a ambdós jaciments són del tot novedosos i han despertat un gran interès en l’àmbit dels estudiosos del neolític a la Mediterrània Oriental.

  • En el petit resum inicial, deixeu entendre que Kharaysin i Nahal Efe presenten ocupacions contemporànies al voltant dels inicis del 9è mil·lenni cal. BC, durant el període neolític preceràmic B mig. Quines evidències hi ha de la interacció social i les relacions entre les comunitats agrícoles i les caçadores recol·lectores allà on eren veïnes?

Aquest és malauradament un aspecte força desconegut que, per altra banda, ens interessa molt desenvolupar. De manera general, sabem que hi ha una certa relació tal com indiquen la circulació de materials exògens (obsidiana de Turquia, turqueses i altres pedres verdes del nord d’Aràbia, petxines de la Mediterrània i Mar Roig) i, en segon lloc, la difusió d’algunes de les tecnologies més característiques d’aquest període, com és la talla laminar bidireccional, per tots els racons del Llevant, incloent les regions àrides on continua la cacera i recol·lecció. Però no passa el mateix amb altres tecnologies i coneixements tant vinculats al neolític com és el cas de l’arquitectura rectangular que, per exemple, trobem ben documentada en els nivells del preceràmic B de Kharaysin però que no es documenta a la regió del Neguev durant aquest mateix període. Apart d’això, dels grans trets, poc més en sabem. Una de les grans dificultats que afrontem és que la recerca a la Mediterrània Oriental durant aquest període, s’ha centrat en l’estudi de les comunitats pageses i per tant en el procés de neolitització, l’origen i difusió de l’agricultura i la ramaderia. L’estudi d’aquelles comunitats que varen continuar essent caçadores recol·lectores, principalment en regions àrides, ha rebut menys atenció i per tant les coneixem pitjor, cosa que dificulta identificar i establir aquesta interacció que de ben segur hi hauria entre aquests dos mons. En aquest sentit, el projecte de Nahal Efe, reprèn els estudis pioners d’Ofer Bar-Yosef als anys 70s a la regió del Neguev i Sinaí i té com objectiu principal conèixer bé aquestes comunitats caçadores-recol·lectores com a primer pas que ha de permetre en el futur conèixer en detall cóm es relacionaven amb les poblacions pageses veïnes.

  • Quin és el fet més rellevant que destacaríeu dels dos jaciments que esteu excavant?

Del jaciment de Kharaysin, el més destacable és, en primer lloc, la llarga seqüència d’ocupació que, com hem dit en el resum inicial, cobreix el 10è-9è mil·lenni cal. BC, just els moments inicials de la domesticació de plantes i animals en el Llevant Sud, durant la transició neolític precerámic A al B. En segon lloc, destacaríem el descobriment dels sols enlluïts amb més antics del Pròxim Orient, en arquitectura circular a finals del preceràmic A, una tecnologia que, per contra, ha estat tradicionalment associada en aquesta regió a l’arquitectura rectangular i el període posterior, el preceràmic B. Finalment, destacaríem les dimensions del poblat durant el neolític preceràmic B, a mitjans del 9è mil·lenni, estimat en unes 25 hectàrees i amb una arquitectura rectangular complexa i amb construccions terrassades, fet que posa de relleu la rellevància d’aquest assentament i que sigui considerat el que a la regió es coneix com a ‘mega-site’ i amb una forta influència regional.

Respecte al jaciment de Nahal Efe, part dels resultats obtinguts fins ara difereixen significativament del model de poblament tradicionalment acceptat per la regió, en que es proposa l’ocupació del Neguev per part de petits grups de caçadors recol·lectors nòmades. En aquest sentit, les dimensions del jaciment, el creixent nombre d’unitats domèstiques, tres excavades i com a mínim una dotzena més identificades en superfície (potencialment contemporànies), i la gran inversió de treball en la construcció de les cabanes (murs de pedra de més d’un metre d’alçada amb sols enlluïts amb cal o enllosats!) ens porten a interpretar Nahal Efe com un poblat d’un grup de caçadors recol·lectors relativament gran i totalment o, en bona mesura, sedentaris. En la mateixa direcció apunten altres indicis com ara la presència d’un petit nombre de fulles de falç amb llustre de cereal o els útils de molta trobats a l’interior de les cabanes. En aquest sentit, les dades recuperades fins al moment semblen indicar que entre els dos conceptes que tots tenim al cap ben diferenciats quan parlem de pagesos i de caçadors-recol·lectors, hi hauria situacions intermèdies, trencant una mica amb aquest concepte dicotòmic de món dels caçadors i món dels pagesos.

Xerrada dels “Divendres… Història” i altres activitats del CIPAG pel proper cap de setmana

El proper divendres 7 de juny de 2019 tindrà lloc una nova sessió del cicle “Els divendres… Història” del present curs 2018-19, que organitza el Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia Garraf-Ordal, amb la xerrada “El Garraf-Ordal durant les edats dels metalls. Més de dos mil·lenis d’història”, que anirà a càrrec de la Doctora M. Àngels Petit. A més, el CIPAJ ha programat també pel dissabte 8 els Forums de l’Espluga, i pel diumenge 9 la Jornada de l’Associacionisme amb l’Itinerari del carst “El Ferret”, guiat gratuïtament per a celebrar aquesta jornada.

“Els divendres… Història” pretén apropar a estudiants, arqueòlegs, investigadors, historiadors, museus, centres d’estudis, entitats culturals, estudiosos i públic en general els problemes de la prehistòria i la història a l’entorn del massís de Garraf, aprofundint en temes concrets que aniran desgranant els investigadors que actualment estan treballant en els diferents projectes de recerca encetats al massís.

Els actes estan oberts a tothom

El Servei d’Arqueologia i Paleontologia ha incorporat una nova declaració d’Espai de Protecció Arqueològica a Pinòs, a la Catalunya Central

El passat 15 de maig la Consellera de Cultura va declarar Espai de Protecció Arqueològica-EPA el jaciment arqueològic de la galeria catalana de la Pera, al terme municipal de Pinós (Solsonès).

La galeria catalana de la Pera integra un sepulcre que correspon tipològicament a “galeria catalana” o “falsa galeria coberta de petites dimensions”, amb una cronologia dins del període neolític-calcolític, és a dir, entre el neolític i l’edat del bronze (finals tercer mil·lenni i principis del segon abans de Crist).

El precedent més antic conegut de la galeria catalana de la Pera és fruit dels treballs de Mn. J. Serra i Vilaró entre els anys 1915-1925, en relació a les investigacions arqueològiques de la Catalunya Central.

A l’excavació duta a terme per J. Castany i Ll. Guerrero als anys 90 del segle XX (1983-84) es van recuperar les estructures i els materials de la galeria catalana de la Pera com també d’altres jaciments; a més, van seguir amb la proposta de Mn. J. Serra i Vilaró després d’anys sense cap tipus d’actuació; van ampliar el registre dels sepulcres megalítics i, per últim, van consolidar els jaciments per tal de protegir-los del pas dels anys.

El jaciment s’interpreta com un sepulcre. La cambra del mateix és rectangular (5 x 1,80 metres) i no presenta corredor. L’estructura identificada te un en bon estat de conservació gràcies a la restauració efectuada durant els anys 80.

Actualment el dolmen és visitable i compta amb un petit plafó explicatiu.

Notícia: Tània Álvarez

Tribuna d’Arqueologia 2018-2019: “Les ocupacions prehistòriques del carrer Berenguer de Palou (La Sagrera, Barcelona) en el context de la prehistòria al Pla de Barcelona”

Conferència: Les ocupacions prehistòriques del carrer Berenguer de Palou (La Sagrera, Barcelona) en el context de la prehistòria al Pla de Barcelona
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 5 de juny de 2019, 19,00 hores

Conferenciants: Isabel Pereira, Anna Gómez Bach i Miquel Molist
Moderadora: Gemma Hernández

L’any 2018, s’ha localitzat un nou assentament prehistòric al barri de la Sagrera. Les restes corresponen  a estructures negatives, amb nivells de rebliment força intactes, amb una cronologia de neolític antic i l’edat del bronze, i posen de nou en relleu la intensitat de les ocupacions prehistòriques al Pla de Barcelona. Així, a les ja conegudes ocupacions del barri del Raval  s’hi afegeix ara aquesta zona, constituint els dos pols geogràfics preferencials per a l’establiment de les comunitats humanes més antigues al subsòl de Barcelona, conegudes fins al moment.



A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la seva propera xerrada.

  • La propera tribuna porta un títol molt precís “les ocupacions prehistòriques del carrer Berenguer de Palou (La Sagrera, Barcelona)”. ¿Quines aportacions fan que  una intervenció arqueològica concreta sigui tan significativa ?

La intervenció realitzada encara no fa un any en un solar dins del barri de la Sagrera és molt significativa per diversos motius. El primer és per la continuïtat de les actuacions preventives que estudien i descobreixen restes arqueològiques/històriques en el subsòl de Barcelona, en aquest cas amb una interessant col·laboració entre les administracions, l’empresa privada i la universitat. Però el segon és que aquesta intervenció ha posat en evidència les ocupacions prehistòriques, d’època neolítica, més antigues fins ara localitzades en el subsòl dels barris de La Sagrera i Sant Andreu.

  • Es tracta doncs de les ocupacions més antigues del barri de la Sagrera de Barcelona? Quin és el coneixement actual de la resta de la ciutat de Barcelona?

Si, els treballs presentats a la Tribuna posaran èmfasi a explicar els recents testimonis de les ocupacions humanes més antigues al barri de la Sagrera-Sant Andreu que l’excavació i estudi han permès situar al neolític antic de ceràmiques impreses, és a dir, a la meitat del VI mil·lenni cal BC. Aquest horitzó és conegut en el Pla de Barcelona gràcies als assentaments localitzats al barri del Raval, principalment a Caserna de Sant Pau.

Aquests resultats posen en relleu la gran novetat que representa la localització, excavació i estudi d’unes ocupacions contemporànies, ara a la zona propera al riu Besòs, que evidencia el paper d’aquest riu com a eix de circulació en la prehistòria recent.

Troballes que permeten definir i precisar l’existència de dos pols geogràfics de gran interès estratègic i logístic, que des de l’arribada dels primers agricultors, formen un espai d’hàbitat atractiu per les poblacions prehistòriques. Com és conegut, aquesta continuïtat d’ocupació, si bé amb intermitències, perdura fins l’edat del Bronze inicial.

  •   Quina aportació històrica fan aquests nous descobriments ?

Les troballes, conformades per un conjunt de 14 estructures negatives, i el seu context estan en relació amb l‘establiment dels primers pagesos al Pla de Barcelona. Aquest fet històric, objecte d’una recerca intensa, té una transcendència molt significativa per les transformacions humanes i  ecològiques de les comunitats del Mediterrani Occidental.

L’estudi del material arqueològic recuperat, tant d’origen biòtic com abiòtic posa de manifest l’adquisició i producció d’una novetat tecnològica com és la producció ceràmica però també el consum i tractament dels productes lítics locals, com és el cas del jaspi. Tot i l’absència conservada de restes faunístiques, l’existència de malacofauna marina també ens permet caracteritzar un espai d’ocupació i freqüentació situat en una zona ben poc coneguda.

El subsòl prehistòric de Barcelona, fins ara conegut a la zona del Raval, però ara també a l’àrea de Sant Andreu i la Sagrera, com exposarem, està proporcionant evidències materials d’aquestes poblacions que permeten estudiar aspectes com són les estratègies d’assentament, la procedència i, sobretot, una aproximació més solida als seus sistemes d’aprofitament i gestió dels recursos interacció amb el medi, etc. En fi enriquir les dades de la “Revolució Neolítica”  a la part central de la costa catalana en el context de tot l’espai del Nord-Est de la Península Ibèrica.

IV Seminari interdisciplinari d’epigrafia i arqueometria “Arqueologia de trinxera”, a l’ICAC

Demà divendres, 31 de maig, se celebrarà a la sala d’actes de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (Tarragona), el IV Seminari interdisciplinari d’epigrafia i arqueometria, i comptarà, entre altres prestigiosos professionals, amb Núria Rafel, Ignacio Montero, Marta Campo. En aquest seminari participen també Maite Miró, cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia, les companyes arqueòlogues dels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona Maria Adserias i Imma Teixell, i Josep Gallart, arqueòleg dels ST LLeida. En aquesta edició, el seminari retrà homenatge a Rosa M. Mercado, que havia estat becària recentment als ST de Lleida i Tarragona i ens va deixar l’estiu de l’any passat per causa d’un accident de cotxe.

L’acte, obert a tots els públics començarà, a les 09:20 h, amb la benvinguda i presentació del Seminari, a càrrec de Josep Maria Palet, director e. f. de l’ICAC, Diana Gorostidi (URV-ICAC), Anna Gutiérrez (ICAC) i Carme Belarte (ICAC).

| Per a més informació cliqueu aquí |
| Programa |

El Servei d’Arqueologia i Paleontologia incorpora tres noves declaracions d’EPA, repartides pels Serveis Territorials de Lleida, Catalunya Central i Terres de l’Ebre

Els jaciments que han estat declarats Espai de Protecció Arqueològica recentment són: la vil·la romana del Vilet, al terme municipal de Sant Martí de Riucorb (Urgell), la galeria catalana de Collet de Su, a Pinós (Solsonès), i el del Coll del Moro del Xollat, a Gandesa (Terra Alta).

El passat 20 de març la Consellera de Cultura va declarar Espai de Protecció Arqueològica el jaciment arqueològic de la vil·la romana del Vilet (Riucorb, Urgell). La vil·la romana es va descobrir de forma casual l’any 1876, però fins l’any 1912 no es dur a terme una intervenció arqueològica de salvament, atès que havien quedat al descobert uns mosaics. El jaciment del Vilet és una de les típiques explotacions agropecuàries tardo-romanes (s. III – IV dC), la majoria d’elles descobertes a principi de segle, que varen patir intervencions més aviat de salvament que no pas de documentació d’estructures, i que en gran part es desconeix l’extensió i entitat, atès que no han estat objecte de cap intervenció arqueològica sistemàtica.

El 26 de març es va declarar EPA la galeria catalana de Collet de Su, a Pinós (Solsonès). El jaciment integra un sepulcre corresponent tipològicament a “galeria catalana” o “falsa galeria coberta de petites dimensions”, amb una cronologia, a partir de la cultura material que fa pensar que va des del calcolític fins el neolític mitjà i final,  amb una possible continuïtat de l’ús del sepulcre fins l’edat del bronze tardà, per altres restes localitzades. S’intervé a la galeria catalana del Collet de Su l’any 1915, de la mà de P. Bosch Gimpera i el mateix Mn. J. Serra i Vilaró, qui proporcionà dades suficients per continuar la investigació l’any 1986 per J. Castany i Ll. Guerrero. Finalment, es va realitzar una segona actuació de restauració per I. Guitart el mateix any 1986.

L’últim EPA declarat, el 9 d’abril, és el jaciment arqueològic Coll del Moro del Xollat, a Gandesa (Terra Alta), que integra un tossal amb una primera fase durant el bronze final i un segon moment durant el primer ferro, sense sobrepassar el segle V aC. La segona fase es relaciona amb la formació de la cultura ibèrica en el territori de l’actual Catalunya.

Amb aquestes darreres declaracions, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia ja suma 72 expedients de declaració d’EPA.

Notícia: Tània Álvarez

Seminari Internacional “Contextualitzant la ceràmica impresa: horitzons culturals a la Península Ibérica”, al MUHBA

Seminari Internacional “Contextualitzant la ceràmica impresa: horitzons culturals a la Península Ibérica”Els propers dies 29 i 30 de març de 2019 se celebrarà sala Martí l’Humà del Museu d’Història de Barcelona-MUBHA, (plaça del Rei, s/n) el Seminari Internacional “Contextualitzant la ceràmica impresa: horitzons culturals a la Península Ibérica”, organitzat pel Servei d’Arqueologia de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de València.

L’objectiu d’aquest seminari és crear un fòrum de debat al voltant dels contextos amb materials ceràmics impresos del neolític antic de la península Ibèrica. Troballes recents ens fan intuir un possible horitzó cronocultural previ al tradicional neolític antic cardial.

* Les comunicacions seran en italià, francès, portuguès i castellà.
* Entrada gratuïta, però cal inscripció prèvia.

| Descarregueu el fulletó informatiu en pdf |

La consellera de Cultura declara Espai de Protecció Arqueològica el jaciment arqueològic del Tossal de Solibernat, a la comarca del Segrià

El passat 14 de gener la consellera de Cultura va declarar Espai de Protecció Arqueològica-EPA el jaciment arqueològic del Tossal de Solibernat al terme municipal de Torres de Segre (Segrià). El jaciment inclou els vestigis relacionats amb el tossal que engloba dos jaciments superposats.

La primera fase respon a un assentament del Bronze final amb una superposició de fins a nou subfases ràpides d’un assentament o poblat, amb una cronologia centrada entre el 1150/1100 i el 1000 aC. Aquesta ocupació s’estendria per les vessants i el cim del tossal a partir de cabanes de planta circular en un primer moment i quadrangular en les ultimes subfases. La cultura material recuperada respon essencialment a ceràmica a mà de formes carenades, per a diversos usos.

El segon moment, centrat només en el cim (500 m2), resulta un reducte fortificat d’època islàmica, amb una pervivència curta, de no més de 25 anys, que fineix amb la conquesta de Medina Larida (Lleida) per part dels cristians el 1149. Es tractaria segurament d’un petit reducte amb funcions de control militar, que consisteix en dues torres de planta rectangular, muralla i un edifici amb pati central. Els materials ceràmics trobats són olles, gerres, gerretes, ataifors, tapadores i llànties, mentre que els metàl·lics han resultat ser un conjunt de panòplia militar, que permet fer-se una idea del tipus d’armament ofensiu i defensiu dels soldats destacats a l’enclavament.

La singularitat d’aquest jaciment rau en què es tracta d’un excel·lent exemple de control del territori en les dues fases, especialment el reducte andalusí, en un moment de pressió dels comtats catalans sobre la Marca Superior andalusina. Aquesta organització i control del territori a l’entorn de Medina Larida (Lleida), representa un extraordinari exemple hàbitat civil i militar andalusina del segle XII, en relació a la frontera.

Notícia: Tània Álvarez

Tribuna d’Arqueologia 2018-2019 “L’explotació prehistòrica del sílex a la Serra Llarga: les pedreres de Montvell (Castelló de Farfanya, la Noguera)”

Conferència: L’explotació prehistòrica del sílex a la Serra Llarga: les pedreres de Montvell (Castelló de Farfanya, la Noguera)
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 16 de gener de 2019, 19,00 hores

Conferenciant: Xavier Terradas
Moderadora: Núria Rafel

El proper dimecres dia 16 de gener de 2018, a partir de les 19,00h, a la sala d’actes del Palau Marc (Rambla de Santa Mònica, 8, Barcelona), està programada la xerrada “L’explotació prehistòrica del sílex a la Serra Llarga: les pedreres de Montvell (Castelló de Farfanya, la Noguera)”, dintre del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2018-2019,  que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

Les pedreres de Montvell constitueixen la primera evidència d’un context especialitzat en l’extracció de roques silícies documentat a la prehistòria de les comarques catalanes. Aquestes pedreres es focalitzaren vers l’explotació dels nòduls de sílex que contenen els estrats de calcària oligocena al sector occidental de la Fm Castelltallat, a la Serra Llarga. L’aflorament gairebé vertical d’aquests estrats facilità la seva accessibilitat, així com l’obertura i explotació de les pedreres. D’aquesta manera, els fronts d’extracció es disposen de manera esgraonada a les vessants dels turons de Montvell, havent-se dut a terme una explotació ordenada cronològicament i una gestió eficaç del runam i altres residus generats amb motiu de les tasques mineres prehistòriques. Diverses evidències permeten proposar que aquest context miner fou explotat en diferents moments del Neolític.


 


A continuació, us oferim una petita entrevista amb Xavier Terradas sobre els aspectes més rellevants, que seran desenvolupats al llarg de la conferència.

  • Probablement, molta gent no coneixerà les pedreres de Montvell…

Efectivament, es tracta d’un jaciment inèdit emplaçat als turons de Montvell, a Castelló de Farfanya (la Noguera). Va ser descobert l’any 2011 amb motiu de les prospeccions geoarqueològiques realitzades en el marc del projecte de la Litoteca de roques silícies de Catalunya (projecte LITOcat, liderat pel CSIC-IMF). La seva inclusió en un projecte quadriennal 2014-2017 de recerca arqueològica, dedicat específicament als contextos extractius de sílex a Catalunya, va motivar la realització d’intervencions arqueològiques els anys 2015, 2016 i 2017. S’hi ha documentat un conjunt de pedreres prehistòriques on, aprofitant la disposició vertical dels estrats calcaris de la Fm Castelltallat, s’extragueren nòduls de sílex que foren emprats per a la manufactura d’instrumental de pedra tallada en diversos moments de la prehistòria.

  • Una pedrera no sembla un jaciment arqueològic convencional. Quines especificitats presenta?

Per les tasques que s’hi desenvoluparen, les pedreres i els conjunts i tallers associats, esdevenen contextos arqueològics particulars. Es tracta d’indrets on es desenvoluparen tasques molt especialitzades que acaben generant un registre arqueològic particular. Normalment hi trobem estructures negatives generades per l’extracció de la matèria primera i de la roca encaixant, reomplertes per grans acumulacions de pedres i runam derivades dels treballs miners. Tot això comporta alteracions de la topografia original que solen ser detectades a partir de prospeccions sobre el terreny i mitjançant tècniques que emprin sensors remots. Les restes recuperades solen ser fragments de la matèria primera explotada i de l’instrumental miner emprat, sense que s’hi acostumin a recuperar altres testimonis vinculats a la subsistència com ara restes carpològiques, arqueozoològiques o de contenidors ceràmics. És per aquest motiu que esdevé difícil poder realitzar datacions absolutes sobre restes de matèria orgànica que permetin precisar la cronologia de les explotacions mineres.

  • Segons el vostre criteri, quin interès té excavar contextos com aquests?

L’excavació i estudi de contextos de producció vinculats a l’extracció i primera transformació de sílex ens permet disposar de dades per a reconstruir:

  • els criteris de selecció i rebuig de matèries primeres, tant des del punt de vista de les litologies buscades com de les morfologies seleccionades.
  • les fases inicials de la seqüència de producció de l’instrumental lític, en les quals els blocs de matèria primera són sotmesos a transformacions específiques per tal de convertir-los en morfologies aptes per a la producció de suports, facilitant-ne el seu transport i explotació diferida.
  • l’abast de la distribució dels productes tallats amb tipus concrets de sílex, fent un seguiment geogràfic i diacrònic de la distribució d’aquestes restes.

Tot plegat ens hauria d’ajudar a valorar el grau de desenvolupament tecnològic implicat en les activitats extractives per a l’obtenció de matèries primeres. Es tracta d’un camp d’estudi inèdit a casa nostra, amb grans possibilitats de desenvolupament i que pot contribuir decisivament a un millor coneixement de les pràctiques econòmiques de les societats prehistòriques i de la seva complementarietat en el marc de les activitats de subsistència.

  • Quines perspectives de futur teniu amb aquest jaciment?

Les perspectives de futur són molt prometedores. Ens ha estat concedit un nou projecte quadriennal de recerca pel període 2018-2021, aquest cop centrat en les activitats extractives del sílex a la Serra Llarga. Això permetrà continuar excavant les pedreres prehistòriques de Montvell, precisar-ne la seva cronologia i delimitar l’abast de la seva explotació. Al mateix temps, és previst realitzar noves prospeccions que podrien contribuir a trobar contextos similars i es farà una revisió d’aquells jaciments arqueològics on es puguin trobar evidències de l’explotació d’aquest recurs mineral. Tot això permetrà precisar l’abast de la distribució de productes tallats amb aquest sílex arreu i establir-ne la seva dinàmica des d’una perspectiva diacrònica, podent disposar d’una valoració objectiva de la importància d’aquest recurs mineral al llarg de la prehistòria a les comarques catalanes.

Seminari “Sound, space and meaning: empirical evidence for sound production in the rock art of prehistoric Africa”, a la UB

pòster del “Sound, space and meaning: empirical evidence for sound production in the rock art of prehistoric Africa"El proper dimarts 15 de gener de 2019 a les 14,00h, el Dr. Tilmon Lenssen-Erz, de l’Arxiu Africa d’Arqueologia de Colonia/ lnstitut  de  Pre i  Protohistoria, Universitat de Colonia, oferirà seminari “Sound, space and meaning: empirical evidence for sound production in the rock art of prehistoric Africa”, que tindrà lloc al Seminari de Prehistoria i Arqueologia de la facultat de Geografia i Historia de la Universitat de Barcelona (c/ Montalegre 6), en el marc de les activitats del projecte de la ERC ARTSOUNDSCAPES “El so dels llocs especials: explorant el sagrat en els paisatges sonors de l’art rupestre”, finançat per l’European Research Council (Consell Europeu de Recerca).

No hi ha gairebé cap paisatge a nivell mundial que hagi sofert canvis tan petits des de la prehistòria com la muntanya Dâureb / Brandberg a Namíbia. Aquí, el canvi antropogènic més notable, encara avui, és l’omnipresent art rupestre: aproximadament 50.000 representacions en uns 1.000 llocs, en una àrea circular de 25 km de diàmetre. Aquesta tradició artística dels caçadors-recol·lectors, que va florir entre fa 4.000 i 2.000 anys, se centra en els humans que apareixen representats en moltes variades activitats. Una petita part d’aquestes representacions proporciona proves clares de producció sonora o, més concretament, de l’arc musical. Aquestes representacions no formen un corpus d’art homogeni, sinó que més aviat codifiquen diferents modes i contextos de produir so. Així, es poden plantejar diferents configuracions socials en les que l’art i el so –presumiblement junts– han tingut un paper destacat.

Una altra línia d’evidència de producció sonora prehistòrica es pot trobar a la falda del Dâureb / Brandberg, on en una vall particular no només s’hi van realitzar pintures i gravats –en part sobre la mateixa superfície de la roca– sinó que també s’hi poden identificar litòfons entremesclats que poden ser ambiguament identificats per marques en aquells llocs on es pot produir el so més clar.

El Dâureb / Brandberg i el seu corpus d’art són particularment atractius per a la investigació degut a la densitat extraordinària de jaciments i al fet que tot s’ha publicat íntegrament, tant imprès com digitalment.