Tribuna d’Arqueologia 2018-2019 “L’explotació prehistòrica del sílex a la Serra Llarga: les pedreres de Montvell (Castelló de Farfanya, la Noguera)”

Conferència: L’explotació prehistòrica del sílex a la Serra Llarga: les pedreres de Montvell (Castelló de Farfanya, la Noguera)
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 16 de gener de 2019, 19,00 hores

Conferenciant: Xavier Terradas
Moderadora: Núria Rafel

El proper dimecres dia 16 de gener de 2018, a partir de les 19,00h, a la sala d’actes del Palau Marc (Rambla de Santa Mònica, 8, Barcelona), està programada la xerrada “L’explotació prehistòrica del sílex a la Serra Llarga: les pedreres de Montvell (Castelló de Farfanya, la Noguera)”, dintre del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2018-2019,  que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

Les pedreres de Montvell constitueixen la primera evidència d’un context especialitzat en l’extracció de roques silícies documentat a la prehistòria de les comarques catalanes. Aquestes pedreres es focalitzaren vers l’explotació dels nòduls de sílex que contenen els estrats de calcària oligocena al sector occidental de la Fm Castelltallat, a la Serra Llarga. L’aflorament gairebé vertical d’aquests estrats facilità la seva accessibilitat, així com l’obertura i explotació de les pedreres. D’aquesta manera, els fronts d’extracció es disposen de manera esgraonada a les vessants dels turons de Montvell, havent-se dut a terme una explotació ordenada cronològicament i una gestió eficaç del runam i altres residus generats amb motiu de les tasques mineres prehistòriques. Diverses evidències permeten proposar que aquest context miner fou explotat en diferents moments del Neolític.


 


A continuació, us oferim una petita entrevista amb Xavier Terradas sobre els aspectes més rellevants, que seran desenvolupats al llarg de la conferència.

  • Probablement, molta gent no coneixerà les pedreres de Montvell…

Efectivament, es tracta d’un jaciment inèdit emplaçat als turons de Montvell, a Castelló de Farfanya (la Noguera). Va ser descobert l’any 2011 amb motiu de les prospeccions geoarqueològiques realitzades en el marc del projecte de la Litoteca de roques silícies de Catalunya (projecte LITOcat, liderat pel CSIC-IMF). La seva inclusió en un projecte quadriennal 2014-2017 de recerca arqueològica, dedicat específicament als contextos extractius de sílex a Catalunya, va motivar la realització d’intervencions arqueològiques els anys 2015, 2016 i 2017. S’hi ha documentat un conjunt de pedreres prehistòriques on, aprofitant la disposició vertical dels estrats calcaris de la Fm Castelltallat, s’extragueren nòduls de sílex que foren emprats per a la manufactura d’instrumental de pedra tallada en diversos moments de la prehistòria.

  • Una pedrera no sembla un jaciment arqueològic convencional. Quines especificitats presenta?

Per les tasques que s’hi desenvoluparen, les pedreres i els conjunts i tallers associats, esdevenen contextos arqueològics particulars. Es tracta d’indrets on es desenvoluparen tasques molt especialitzades que acaben generant un registre arqueològic particular. Normalment hi trobem estructures negatives generades per l’extracció de la matèria primera i de la roca encaixant, reomplertes per grans acumulacions de pedres i runam derivades dels treballs miners. Tot això comporta alteracions de la topografia original que solen ser detectades a partir de prospeccions sobre el terreny i mitjançant tècniques que emprin sensors remots. Les restes recuperades solen ser fragments de la matèria primera explotada i de l’instrumental miner emprat, sense que s’hi acostumin a recuperar altres testimonis vinculats a la subsistència com ara restes carpològiques, arqueozoològiques o de contenidors ceràmics. És per aquest motiu que esdevé difícil poder realitzar datacions absolutes sobre restes de matèria orgànica que permetin precisar la cronologia de les explotacions mineres.

  • Segons el vostre criteri, quin interès té excavar contextos com aquests?

L’excavació i estudi de contextos de producció vinculats a l’extracció i primera transformació de sílex ens permet disposar de dades per a reconstruir:

  • els criteris de selecció i rebuig de matèries primeres, tant des del punt de vista de les litologies buscades com de les morfologies seleccionades.
  • les fases inicials de la seqüència de producció de l’instrumental lític, en les quals els blocs de matèria primera són sotmesos a transformacions específiques per tal de convertir-los en morfologies aptes per a la producció de suports, facilitant-ne el seu transport i explotació diferida.
  • l’abast de la distribució dels productes tallats amb tipus concrets de sílex, fent un seguiment geogràfic i diacrònic de la distribució d’aquestes restes.

Tot plegat ens hauria d’ajudar a valorar el grau de desenvolupament tecnològic implicat en les activitats extractives per a l’obtenció de matèries primeres. Es tracta d’un camp d’estudi inèdit a casa nostra, amb grans possibilitats de desenvolupament i que pot contribuir decisivament a un millor coneixement de les pràctiques econòmiques de les societats prehistòriques i de la seva complementarietat en el marc de les activitats de subsistència.

  • Quines perspectives de futur teniu amb aquest jaciment?

Les perspectives de futur són molt prometedores. Ens ha estat concedit un nou projecte quadriennal de recerca pel període 2018-2021, aquest cop centrat en les activitats extractives del sílex a la Serra Llarga. Això permetrà continuar excavant les pedreres prehistòriques de Montvell, precisar-ne la seva cronologia i delimitar l’abast de la seva explotació. Al mateix temps, és previst realitzar noves prospeccions que podrien contribuir a trobar contextos similars i es farà una revisió d’aquells jaciments arqueològics on es puguin trobar evidències de l’explotació d’aquest recurs mineral. Tot això permetrà precisar l’abast de la distribució de productes tallats amb aquest sílex arreu i establir-ne la seva dinàmica des d’una perspectiva diacrònica, podent disposar d’una valoració objectiva de la importància d’aquest recurs mineral al llarg de la prehistòria a les comarques catalanes.

Seminari “Sound, space and meaning: empirical evidence for sound production in the rock art of prehistoric Africa”, a la UB

pòster del “Sound, space and meaning: empirical evidence for sound production in the rock art of prehistoric Africa"El proper dimarts 15 de gener de 2019 a les 14,00h, el Dr. Tilmon Lenssen-Erz, de l’Arxiu Africa d’Arqueologia de Colonia/ lnstitut  de  Pre i  Protohistoria, Universitat de Colonia, oferirà seminari “Sound, space and meaning: empirical evidence for sound production in the rock art of prehistoric Africa”, que tindrà lloc al Seminari de Prehistoria i Arqueologia de la facultat de Geografia i Historia de la Universitat de Barcelona (c/ Montalegre 6), en el marc de les activitats del projecte de la ERC ARTSOUNDSCAPES “El so dels llocs especials: explorant el sagrat en els paisatges sonors de l’art rupestre”, finançat per l’European Research Council (Consell Europeu de Recerca).

No hi ha gairebé cap paisatge a nivell mundial que hagi sofert canvis tan petits des de la prehistòria com la muntanya Dâureb / Brandberg a Namíbia. Aquí, el canvi antropogènic més notable, encara avui, és l’omnipresent art rupestre: aproximadament 50.000 representacions en uns 1.000 llocs, en una àrea circular de 25 km de diàmetre. Aquesta tradició artística dels caçadors-recol·lectors, que va florir entre fa 4.000 i 2.000 anys, se centra en els humans que apareixen representats en moltes variades activitats. Una petita part d’aquestes representacions proporciona proves clares de producció sonora o, més concretament, de l’arc musical. Aquestes representacions no formen un corpus d’art homogeni, sinó que més aviat codifiquen diferents modes i contextos de produir so. Així, es poden plantejar diferents configuracions socials en les que l’art i el so –presumiblement junts– han tingut un paper destacat.

Una altra línia d’evidència de producció sonora prehistòrica es pot trobar a la falda del Dâureb / Brandberg, on en una vall particular no només s’hi van realitzar pintures i gravats –en part sobre la mateixa superfície de la roca– sinó que també s’hi poden identificar litòfons entremesclats que poden ser ambiguament identificats per marques en aquells llocs on es pot produir el so més clar.

El Dâureb / Brandberg i el seu corpus d’art són particularment atractius per a la investigació degut a la densitat extraordinària de jaciments i al fet que tot s’ha publicat íntegrament, tant imprès com digitalment.

Conferència “Le fonctionnement de l’espace domestique néolithique L’exemple du Rubané en Europe nord-occidentale”, al CSIC-IMF

Cartell de la conferencia “Le fonctionnement de l’espace domestique néolithique L’exemple du Rubané en Europe nord-occidentale” a càrrec de la Dra. Caroline HamonDemà dimarts 11 de desembre de 2018 a les 12,00 hores tindrà lloc, a la Institució Milà i Fontanals – CSIC,  la conferencia “Le fonctionnement de l’espace domestique néolithique. L’exemple du Rubané en Europe nord-occidentale” a càrrec de la Dra. Caroline Hamon (CNRS, Paris), organitzada pel grup de recerca “Arqueologia de les dinàmiques socials”.

La cultura rubanée es caracteritza per la seva longevitat (5500-5000 aC) i l’expansió geogràfica dels seus primers fronts de colonització (d’Ucraïna a l’Atlàntic). En absència de sòls preservats, es caracteritza per una aparent reproductibilitat de l’arquitectura de les seves llars configurades en tres parts i una preconcepció de l’organització dels seus hàbitats.

L’anàlisi espacial detallada de les restes arqueològiques recuperades a les fosses associades a aquests hàbitats proporciona una millor comprensió del seu funcionament com a espai domèstic. A partir d’una aproximació multidisciplinària, els aspectes demogràfics, les restes bioarqueològiques, les tradicions tècniques i les activitats practicades dins les cases i entre diferents estructures d’hàbitat, permeten proposar un model de funcionament socioeconòmic amb una alta resolució cronològica i espacial pels poblats Rubanés a l’Europa nord-occidental.

Lloc: Institució Milà i Fontanals – CSIC (Aula 2, 1er pis) c/ Egipcíaques, 15. Barcelona

Xerrada “Gegants immortals: Esteles-menhirs prehistòriques, quan, com i perquè”, a la Casa Gran del Miracle (Riner)

Imatge del targetó de la xerrada adreçada al públic en “Gegants Immortals: esteles-menhirs prehistòriques, quan, com i perquè”El proper diumenge dia 25 de novembre a les 10,30 hores, a la sala de l’Espai Barroc de la Casa Gran del Miracle (Riner, Solsonès), tindrà lloc una xerrada adreçada al públic en general, amb el títol “Gegants immortals: Esteles-menhirs prehistòriques, quan, com i perquè” organitzada pel Museu de Solsona.

A la xerrada intervindran els arqueòlegs: Araceli Martín, que explicarà el context del fenomen megalític dins el neolític mitjà-final a la zona de la Catalunya Central; Joan Lopez i Andreu Moya que aprofundiran en la tipologia d’aquests monuments megalítics (què són, com són, quina podria ser la seva funció, paral·lels, etc; i finalment, Pablo Martínez, que farà una visita guiada a la sala on es troben dipositades les sis esteles-menhir traslladades recentment, tot explicant el projecte de salvaguarda que s’està portant a terme actualment.

| Descarregueu-ne el targetó en pdf |

Trasllat de sis esteles-menhirs procedents de diferents indrets del Solsonès per a la seva restauració i estudi

En els darrers dies s’ha dut a terme el trasllat sis esteles-menhirs situades en diferents punts del Solsonès per ser restaurades i estudiades dins del dins projecte “Gegants Immortals”, que forma part d’una campanya de salvaguarda d’aquest patrimoni arqueològic pionera a tot Catalunya.

Les esteles-menhirs, procedents de la Costa dels Garrics del Caballol (Pinell), de la necròpolis del Solà (Riner), la Pedrafita de Su (Riner), de Través o Font de Plata (Solsona), de Gangolells (Riner) i el Roc de la Mare de Déu (Riner), han estat dipositats en un espai especialment condicionat al Santuari del Miracle (Riner, el Solsonès) on properament seran restaurats i estudiats. El trasllat ha estat efectuat per una empresa especialitzada que ha creat un suport per cadascun dels elements totalment adaptat i pensat per a la seva màxima protecció.

Ara fa uns 5.000 anys, en l’època en què s’erigiren els grans monuments megalítics, moltes comunitats d’arreu d’Europa adoptaren el gran format per representar en pedra els éssers humans. Catalunya es troba plenament integrada dins el fenomen de l’estatuària antropomorfa europea del neolític final-calcolític i podem afirmar que no es tracta d’una simple extensió d’un fenomen escultòric veí sinó d’expressions pròpies arrelades en tradicions autòctones. Les esteles-menhirs que formen part del projecte Gegants Immortals, pertanyen a aquest grup d’estatuària autòctona i, de fet, constitueixen una de les majors concentracions d’aquest tipus d’art a Catalunya. Un dels reptes és aprofundir en la caracterització d’aquests elements de pedra com a manifestació de les comunitats humanes existents a casa nostra a la prehistòria.

Les sis esteles-menhirs es trobaven situades a la intempèrie, cosa que n’ha provocat el deteriorant al llarg del temps, i la pèrdua de la valuosa informació que tenien impresa en forma de gravats i decoracions a les seves superfícies. Aquest fet ha estat determinant en la decisió del seu trasllat per salvaguardar-les i protegir-les.

El trasllat ha estat només la primera fase del projecte que continuarà amb la restauració dels elements (neteja de les seves superfícies, consolidació de parts trencades o esquerdades, reconstitució de parts desaparegudes, …) i el seu estudi (fotografia dibuix, reconstrucció virtual de gravats, etc). Una vegada acabat el procés pròpiament de protecció caldrà valorar la possibilitat de retornar-les al seu lloc d’origen. Ja siguin les peces originals, còpies o altre tipus de reconstruccions, totes elles retornaran al lloc d’on han estat extretes per tal de continuar per restituir el patrimoni al territorial.

El projecte Gegants Immortals està coordinat pel Museu de Solsona, patrocinat pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Lleida, i gestionat pel Consell Comarcal del Solsonès. Compta també amb la col·laboració dels ajuntaments de Riner, Pinell i Solsona i dels propietaris dels terrenys on es trobaven ubicades les esteles-menhirs. És un projecte pioner a Catalunya que permet visualitzar el museu al territori amb la col·laboració de diverses institucions i privats.

Notícia: Museu Diocesà i Comarcal de Solsona 

Tribuna d’Arqueologia 2018-2019: “La necròpolis de Vilanera. Del neolític mig al Ferro I”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 7 de novembre de 2018, 19,00 hores

Conferenciant: Dolors Codina
Moderador: Miquel Molist

Les excavacions al jaciment arqueològic de Vilanera varen ser represes l’any 2016, una vegada que aquest turó, situat a l’oest del terme municipal de l’Escala, així com l’àrea adjacent, varen ser declarats com a Espai de Protecció Arqueològica per part del Departament de Cultura de la Generalitat. Els treballs d’excavació s’han centrat a l’anomenat sector 3, en el límit sud del turó i han estat impulsades des del Departament de Cultura -en el marc de les convocatòries anuals de subvencions a municipis per a inversions en la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic-, conjuntament amb l’Ajuntament de l’Escala.

La primera campanya va centrar els seus esforços sobretot en l’excavació del gran túmul que protegia diverses inhumacions i una estructura megalítica central, que es va poder adscriure a un primer període d’ús funerari d’aquesta zona durant el Neolític mig. Els treballs portats a terme durant el passat mes de setembre han prioritzat, en canvi, l’objectiu de continuar la excavació de la important necròpolis de cremació que, segles més tard, durant el Bronze Final i els inicis de l’edat del Ferro, es va estendre als peus del turó i que ja havia estat posada en evidència arran de les anteriors intervencions arqueològiques realitzades els anys 1999 i 2000.

Els resultats de les noves excavacions efectuades enguany han estat també molt rellevants. S’han documentat un total de disset estructures funeràries, tres de les quals es poden atribuir al Bronze final, caracteritzades per contenir únicament una urna ceràmica amb les restes de la cremació, encastada en una diaclasa del subsòl. Les catorze estructures restants pertanyen cronològicament a la primera edat del Ferro, ja en el segle VII aC, i consisteixen en fosses excavades en el subsòl on havia estat dipositada l’urna que conté les restes humanes cremades, juntament amb un nombre variable d’altres peces ceràmiques, situades a tot vol, que l’acompanyaven.

Es confirma, doncs,  que estem davant d’un espai amb una llarga tradició funerària, que començaria la seva ocupació durant el Neolític, pels voltants del 4500 aC, i que va ser reutilitzat, després d’un llarg període d’abandonament, des dels inicis del primer mil·lenni aC i fins a poc temps abans de l’establiment colonial grec d’Empòrion en el segle VI aC.

Els treballs d’excavació s’han portat a terme per part d’un equip d’arqueòlegs de l’empresa BAULA Recerca Arqueològica SL dirigit per Dolors Codina, amb la participació de Francesca Pullia, Gerard Prados, Maribel Fuertes i Rosa M. Amigo, i ha pogut comptar amb l’ajut d’una trentena d’estudiants provinents de diverses universitats peninsulars i italianes, juntament amb la col·laboració del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries.

 

Taula rodona de l’Adreuc “Morts néolithiques”

Imatges de restes òssies neolítiquesEl dia 8 de novembre de 2018 se celebrarà a Carcassonne, (França), la taula rodona de l’Adreuc “Morts néolithiques”.

En els darrers anys, el coneixements de les poblacions neolítiques ha conegut importants avenços degut, especialment, als mètodes d’anàlisis bioquímiques cada cop més habituals. Les dades relatives a la mobilitat dels grups humans, a les seves característiques biològiques, i al seu parentiu, han enriquit les dades arqueològiques, que són cada cop més nombroses i més estudiades. La quantitat de restes òssies analitzades des d’un enfocament antropobiològic, paleogenètic o d’isòtops, és actualment prou significatiu per avalar les innovadores hipòtesis sobre els establiments, els moviments, les pràctiques funeràries i l’organització de les primeres societats d’agricultors d’Europa.

Les comunicacions propostes en aquesta taula rodona exposaran com aquests nous mètodes obren perspectives de recerca inèdites en els  diferents contextos i escales.

| Descarregueu el programa amb la butlleta d’inscripció en PDF |

III Congrés de Protohistòria a la comarca del Montsià

Cartell del 3r Congrés de Protohistòria a la comarca del MontsiàEls dies 26 i 27 d’octubre de 2018 se celebrarà a Amposta, al Museu de les Terres de l’Ebre, el III Congrés de l’Institut d’Estudis Comarcals del Montsià, en aquesta edició sota l’eix temàtic de “la Protohistòria a la comarca del Montsià”.

El congrés, que organitza l’Institut d’Estudis Comarcals del Montsià, obre una finestra a la protohistòria, presentant els estudis més recents d’aquest període. A més de donar a conèixer el patrimoni arqueològic de la comarca, enguany vol també retre homenatge a la figura del Dr. Estévez Gálvez i tota la feina duta a terme amb el seu equip aficionats a l’arqueologia, dintre del Grup de Recerques Arqueològiques d’Amposta.

| Descarregueu el programa amb la butlleta d’inscripció en PDF |

Es declara BCIN el poblat neolític de la Draga de Banyoles en la categoria de Zona Arqueològica

Avui, 2 d’agost de 2018, ha sortit publicada al DOCG la declaració del poblat neolític de la Draga (Banyoles, Pla de l’Estany), com a Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Zona Arqueològica.

El Poblat Neolític de la Draga (Banyoles, Pla de l’Estany) és un jaciment arqueològic que correspon a un assentament d’una de les primeres comunitats camperoles del nord-est de la península Ibèrica. Es tracta d’un assentament del neolític antic cardial (segona meitat del VI mil·lenni) i està localitzat a la vora oriental de l’Estany de Banyoles. La durada del poblament va ser d’uns 400 anys i, malgrat les causes de l’abandonament del poblat no són del tot clares, és molt possible que fos provocat per l’esgotament dels recursos de la zona.

El jaciment ocupa uns 10.000 m² amb una front de 100 m arran de l’estany i una amplada d’uns 80 m en direcció est. Una part del jaciment, l’antiga platja neolítica, està actualment sota les aigües del llac, mentre que les altres zones excavades es troben en terra ferma.

El jaciment de la Draga és excepcional per diversos motius. En primer lloc, per la seva antiguitat, que el situa entre els més antics del nord-est Peninsular. En segon lloc, pel fet de tractar-se d’un assentament a l’aire lliure amb una certa continuïtat de l’ocupació i estratigrafia conservada. I per últim, i potser el més remarcable, per les seves condicions excel·lents de conservació. Una part dels estrats arqueològics es troben coberts pel nivell freàtic fet que ha propiciat unes condicions especials anaeròbiques que han afavorit la conservació de la matèria orgànica. Aquesta circumstància fa de la Draga un jaciment únic tant a la península Ibèrica, ja que es tracta de l’únic d’aquestes característiques conegut actualment, com a l’Europa Mediterrània, on es coneixen pocs assentaments de les característiques de la Draga.

| Accediu al document DOGC núm. 7352, de 19.4.2017 |

Xerrada dels Divendres… Història “A la recerca de la pedra verda. Miners al Baix Llobregat”

Cartell de la xerrada A la recerca de la pedra verda. Miners al Baix Llobregat", a càrrec de Pepa Villalba (CIPAG)El proper divendres 3 d’agost de 2018  tindrà lloc la vuitena sessió del cicle  “Els divendres… Història” del present curs 2017-18, que organitza el Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia Garraf-Ordal, amb la xerrada: “A la recerca de la pedra verda. Miners al Baix Llobregat”, que anirà a càrrec de l’arqueòloga Pepa Villalba (CIPAG).

“Els divendres… Història” pretén apropar a estudiants, arqueòlegs, investigadors, historiadors, museus, centres d’estudis, entitats culturals, estudiosos i públic en general els problemes de la prehistòria i la història a l’entorn del massís de Garraf, aprofundint en temes concrets que aniran desgranant els investigadors que actualment estan treballant en els diferents projectes de recerca encetats al massís.

Aquest acte és obert a tothom.

Dia: 3 d’agost de 2018
Hora: 19,30
Lloc: Petit Casal. Pg. de l’Església, 1. Begues