25è aniversari de la inclusió de l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO

Avui, dia 5 de desembre, es compleixen 25 anys del reconeixement per part del Comitè del Patrimoni Mundial de la UNESCO de la rellevància i singularitat de l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (ARAMPI).

El 5 de desembre de 1998, en la XXII reunió del Comitè del Patrimoni Mundial de la UNESCO, celebrada a Kyoto (Japó), es va inscriure la candidatura de l’ARAMPI en la Llista del Patrimoni Mundial, assenyalant que “el corpus del període prehistòric de les pintures rupestres de l’arc mediterrani de l’est d’Espanya és el conjunt més gran de pintures rupestres de tota Europa i constitueix una imatge excepcional de la vida humana en un període de l’evolució cultural de la humanitat”.

La inclusió de l’ARAMPI en la Llista del Patrimoni Mundial va suposar una fita importantíssima i el reconeixement internacional de la seva rellevància i singularitat, que va posar en relleu el seu altíssim valor històric i cultural, i va impulsar i comprometre a les diferents administracions públiques del territori ARAMPI a assumir majors responsabilitats en la gestió, protecció i divulgació d’aquest patrimoni.

La inclusió a la llista del Patrimoni Mundial és una distinció que atorga la UNESCO a aquells béns que reuneixen unes característiques de valor universal excepcional (VUE), el que significa que aquells béns posseeixen “una importància cultural i/o natural tan extraordinària que transcendeix les fronteres nacionals i la protecció d’aquest patrimoni és de capital importància per al conjunt de la comunitat internacional”. 

A la candidatura es van incloure tots els jaciments amb art rupestre coneguts en aquell moment al llevant peninsular, el que va donar lloc a un extraordinari corpus conformat per 758 jaciments amb pintura, distribuïts entre sis comunitats autònomes: Comunitat Valenciana (301 conjunts), Aragó (163 conjunts), Castella-la Manxa (93 conjunts), Múrcia (72 conjunts), Andalusia (69 conjunts) i Catalunya (60 conjunts).

La major part dels conjunts de l’ARAMPI són mostres d’art llevantí, tot i que també es van incloure alguns conjunts d’art esquemàtic. Les escenes d’art llevantí es poden considerar les primeres escenes de caràcter narratiu de la prehistòria europea: aquestes escenes ens mostren la vida simbòlica i quotidiana d’aquestes poblacions, en elles les figures humanes (homes, dones i infants) adquireixen, per primera vegada en l’art prehistòric, un protagonisme fonamental i junt amb els animals formen composicions de temàtica molt variada (escenes socials, de fertilitat, de dansa, de cacera, de recol·lecció, de lluita, etc.).

Des de l’any 1998, s’han descobert 72 nous jaciments de pintura rupestre en el territori català, que junt amb la incorporació de 14 conjunts amb gravats rupestres, configuren un patrimoni únic i excepcional. Per preservar aquest patrimoni, des del Departament de Cultura es treballa en la seva documentació, investigació i conservació, i s’ha adequat per a la visita pública 25 d’aquests jaciments amb art rupestre, que es poden conèixer en visites guiades o en visites lliures seguint un itinerari senyalitzat amb panells informatius.

Cal destacar que la majoria dels conjunts de pintures identificats aquests darrers anys es troben a la comarca del Priorat, bàsicament a Capçanes i Cornudella de Montsant, 43 conjunts d’un total de 132 documentats a tot Catalunya. És a dir, a la comarca del Priorat s’hi localitza una tercera part de tota la pintura rupestre coneguda a Catalunya. Altres conjunts s’han localitzat a les Terres de l’Ebre, com el Cocó de la Gralla de Mas de Barberans, a la Catalunya Central, com les Brucardes de Sant Fruitós del Bages, i a les comarques de Girona, amb pintures esquemàtiques al Ripollès.

Per a més informació sobre l’art rupestre consulteu el web L’Art rupestre a Catalunya.

Pla de Gestió de l’Art Rupestre de Catalunya

Des del 1985, el Departament de Cultura ha impulsat diferents línies d’actuació per documentar, protegir, investigar, conservar i difondre el patrimoni rupestre català. Per tal de preservar la seva conservació, els darrers anys s’han fet 27 tancaments de protecció en jaciments amb pintures, a més de la seva adequació per la visita pública.

Tots els jaciments d’art rupestre de Catalunya estan declarats Béns Culturals d’Interès Nacional, motiu pel qual el 2019 es va iniciar el projecte de delimitació dels Entorns de protecció de les pintures rupestres de Catalunya, que a hores d’ara ja disposa de 27 jaciments amb l’entorn aprovat pel Govern.

Per tal de complir les Directrius Pràctiques del Comitè del Patrimoni Mundial el Govern català treballa en l’elaboració conjunta, amb les altres comunitats autònomes, d’un Pla de Gestió per garantir la bona gestió d’aquesta complexa candidatura. A més, el Departament de Cultura està elaborant un Pla de Gestió de l’Art Rupestre a Catalunya per definir i planificar les actuacions que siguin necessàries. Aquest pla, que està en la fase final de redacció, esdevindrà l’eina de gestió integral i planificació que regirà sobre els béns inclosos en la Llista de Patrimoni Mundial a més dels descoberts amb posterioritat de la mateixa singularitat i rellevància.

Publicació de les Actes del Congrés internacional Datant l’Art Rupestre

El Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural ha publicat les Actes del Congrés: Datant l’Art Rupestre: l’Arc Mediterrani Peninsular entre l’absolut i el relatiu: Actes del Congrés internacional celebrat del 17 al 19 de juny de 2009 a Barcelona.

El Congrés internacional Datant l’Art Rupestre va tenir lloc a Barcelona el juny de 2009 amb l’objectiu d’exposar i debatre sobre els últims avenços relatius a datacions (plantejaments teòrics, mètodes, resultats, etc.).

Després de molts anys, finalment el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic ha pogut materialitzar la publicació d’aquell congrés, que va resultar ser un èxit de participació i resultats.

La publicació compila diferents ponències i comunicacions que es van presentar en el congrés i que mostren exemples concrets de datacions i explicacions generals sobre diversos mètodes que han de servir com a punt de partida en la continuació del treball en una part molt important del coneixement de l’art rupestre que encara no està del tot resolta.

Malgrat el retard en la publicació, esperem que aquesta aporti una contribució al debat i se segueixi treballant per trobar metodologies de datació de l’art rupestre.

Seguint les pautes de publicació del Departament de Cultura, aquesta publicació digital es troba allotjada en els dipòsits digitals del Departament: DRAC i CALAIX.

Enllaç a la publicació des de DRAC

Enllaç a la publicació des de CALAIX

Jornada de Portes Obertes. 25è aniversari de la inclusió de l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica a la Llista de Patrimoni Mundial de la Unesco

El diumenge 3 de desembre, diversos jaciments d’art rupestre de Catalunya faran una Jornada de Portes Obertes per celebrar el 25è aniversari del reconeixement per part de la Unesco del valor universal excepcional de l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica.

Aquest 2023 es compleixen 25 anys de la reunió del Comitè del Patrimoni Mundial que tingué lloc a Kioto del 30 de novembre al 5 de desembre de 1998, en la qual s’aprovà incloure l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica a la Llista de Patrimoni Mundial de la Unesco.

Aquesta inscripció afecta 758 jaciments arqueològics amb pintures rupestres de les sis comunitats autònomes que conformen l’arc mediterrani: Catalunya, Andalusia, Múrcia, Aragó, Castella-la Manxa i València. D’aquests 758 jaciments, 60 pertanyen a Catalunya, com per exemple els Abrics d’Ermites (Ulldecona), la Roca dels Moros (El Cogul) o la Cova dels Vilasos o dels Vilars (Os de Balaguer), entre d’altres.

Des d’aleshores, a Catalunya s’han descobert altres jaciments amb art rupestre, com per exemple els conjunts amb pintures rupestres de Capçanes, les pintures rupestres del Cocó de la Gralla (Mas de Barberans) o Les Brucardes (Sant Fruitós de Bages).

Per celebrar el 25è aniversari de la inscripció a la Llista de Patrimoni Mundial, alguns jaciments de Catalunya faran una Jornada de Portes Obertes el diumenge 3 de desembre. Consulteu-ne la llista completa en el programa de la Jornada de Portes Obertes.

Programa de la Jornada de Portes Obertes en pdf

Per a més informació sobre l’art rupestre consulteu el web L’Art Rupestre a Catalunya de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural.

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2023 “La intervenció arqueològica de Can Batlló-Magòria: Una mirada multidisciplinària a l’ocupació del pla de Barcelona, des de mitjans del IV-III mil·lenni a.n.e. fins a l’actualitat”

Us presentem el vídeo de la tretzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023 que es va oferir el dimecres 8 de novembre.

La intervenció arqueològica de Can Batlló-Magòria: Una mirada multidisciplinària a l’ocupació del pla de Barcelona, des de mitjans del IV-III mil·lenni a.n.e. fins a l’actualitat

Conferenciants: Vanesa Triay Olives (Àtics, SL) i Miguel Tarongi Chavarri (Univesitat de Lleida)

Moderadora: Laia Macià Plaza (Servei d’Arqueologia de Barcelona)

Els recents treballs arqueològics realitzats amb motiu de la urbanització del recinte fabril de can Batlló (Sants-Montjuïc, Barcelona), promoguda per l’Ajuntament, han permès documentar una dilatada ocupació d’aquest sector del pla de Barcelona. La presència d’un enterrament d’un context cronològic de mitjans del IV-III mil·lenni a.n.e evidencia una primera ocupació d’aquest territori que s’anirà densificant al llarg dels segles i que també, trobem reflectida en diversos indicis de l’època del bronze i del món ibèric. L’àrea intervinguda es troba a pocs metres de la vil·la romana de Nostra Senyora del Port i amb la present intervenció, s’han ampliat les dades sobre la seva extensió, fases d’ocupació i els usos del sòl. Les evidències d’època medieval i moderna, tot i ser més puntuals, consoliden un territori pròxim a Montjuïc amb camps de conreu que es veuran intensificats en època contemporània amb àmplies zones agrícoles i estructures de reg relacionades amb el canal de la Infanta. Els estudis bioarqueològics realitzats permeten estudiar l’ús dels recursos naturals, aprofundint en la història del paisatge vegetal barceloní i en aspectes quotidians.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2023 “La intervenció arqueològica de Can Batlló-Magòria: Una mirada multidisciplinària a l’ocupació del pla de Barcelona, des de mitjans del IV-III mil·lenni a.n.e. fins a l’actualitat”

Us recordem que aquest proper dimecres 8 de novembre a les 18 hores tindrà lloc al Museu d’Arqueologia de Catalunya la tretzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023.

La intervenció arqueològica de Can Batlló-Magòria: Una mirada multidisciplinària a l’ocupació del pla de Barcelona, des de mitjans del IV-III mil·lenni a.n.e. fins a l’actualitat

Conferenciants: Vanesa Triay Olives (Àtics, SL) i Miguel Tarongi Chavarri (Univesitat de Lleida)

Moderadora: Laia Macià Plaza (Servei d’Arqueologia de Barcelona)

Els recents treballs arqueològics realitzats amb motiu de la urbanització del recinte fabril de can Batlló (Sants-Montjuïc, Barcelona), promoguda per l’Ajuntament, han permès documentar una dilatada ocupació d’aquest sector del pla de Barcelona. La presència d’un enterrament d’un context cronològic de mitjans del IV-III mil·lenni a.n.e evidencia una primera ocupació d’aquest territori que s’anirà densificant al llarg dels segles i que també, trobem reflectida en diversos indicis de l’època del bronze i del món ibèric. L’àrea intervinguda es troba a pocs metres de la vil·la romana de Nostra Senyora del Port i amb la present intervenció, s’han ampliat les dades sobre la seva extensió, fases d’ocupació i els usos del sòl. Les evidències d’època medieval i moderna, tot i ser més puntuals, consoliden un territori pròxim a Montjuïc amb camps de conreu que es veuran intensificats en època contemporània amb àmplies zones agrícoles i estructures de reg relacionades amb el canal de la Infanta. Els estudis bioarqueològics realitzats permeten estudiar l’ús dels recursos naturals, aprofundint en la història del paisatge vegetal barceloní i en aspectes quotidians.

La conferència tindrà lloc a l’Auditori del Museu d’Arqueologia de Catalunya, Passeig de Santa Madrona, 39-41, Parc de Montjuïc de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de l’Auditori del Museu o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2023 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2023 en pdf

Congrés El Neolític Mitjà a Catalunya

El Museu de Solsona, l’Institut de Recerques envers la Cultura (IREC) de Cardona i el Grup de Prehistòria del Solsonès (GPS) organitzen un congrés sobre el neolític mitjà a Catalunya, que tindrà lloc els dies 12, 13 i 14 d’octubre de 2023.

L’objectiu del congrés és orientar la recerca futura a partir dels continguts que es coneixen actualment. Fer una actualització del coneixement per saber quin és el punt de partida, posar sobre la taula tots els estudis i opcions que podrien ajudar a obtenir noves dades en tots els àmbits possibles i esperonar noves recerques i grups de treball.

El format proposat és el de la transferència d’informació a partir de l’estratègia de treball socialitzat basada en les tècniques expositiva i de demostració per tal de contribuir a la millora de la recerca del neolític mitjà a Catalunya.

La jornada de treball del dia 12 d’octubre es dividirà en quatre grans blocs: POBLAMENT, ECONOMIA, SOCIETAT SIMBOLISME i ALTRES REALITATS. Cadascun d’ells s’iniciarà amb una ponència que exposarà l’estat de la qüestió actual, basant-se en els darrers estudis, no en la informació més antiga. Després d’aquesta primera intervenció es donarà pas a la presentació de recerques concretes més recents. Aquestes es faran mitjançant pòsters i una breu explicació. Finalment, cada bloc es tancarà amb un debat que s’enregistrarà i que és d’on han de sortir propostes de futur.

El dia 13 d’octubre es durà a terme una sortida de camp a la Vall Salina de Cardona. Aquesta sortida és organitzada per l’IREC i pensada per a donar a conèixer l’explotació de la sal durant el neolític mitjà en aquest punt geogràfic mitjançant una jornada de treball. Trobareu tots els detalls en el programa.

Finalment, el dia 14 d’octubre hi haurà dues xerrades a càrrec de l’IREC i el GPS. Ambdues entitats donaran a conèixer el neolític mitjà a la nostra zona a partir dels estudis propis realitzats.

Per a més informació, consulta del programa i inscripcions consulteu la web del Museu de Solsona

Documenten a La Draga restes de cabanes de 7.300 anys d’antiguitat en un estat de conservació excepcional

Els treballs d’excavació arqueològica al jaciment neolític de La Draga (Banyoles, Pla de l’Estany) han permès documentar elements estructurals de construccions de fusta en molt bon estat de conservació. L’objectiu d’aquests treballs és completar el coneixement que, poc a poc, es va generant sobre les comunitats pageses que es van establir a l’Estany a inicis del neolític, ara fa uns 7.200 anys, el seu mode de vida i organització.

La campanya d’intervencions arqueològiques al jaciment de La Draga es va iniciar el passat 4 de setembre i finalitzarà demà 29 de setembre. El projecte es porta a terme en col·laboració entre la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC-IMF Barcelona), el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) i el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) i compta amb la participació activa de diversos membres de la Unitat d’Arqueobotànica de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA).

Els treballs s’han focalitzat a la zona més septentrional del jaciment, l’anomenat sector B, que té la particularitat de tenir unes millors condicions de conservació de la matèria orgànica. Fins ara, és en aquest sector on han aparegut les evidències arquitectòniques més clares de les cabanes de fusta dels antics pobladors de La Draga i on també han aparegut un major nombre d’eines i estris elaborats amb fusta i fibres vegetals.

Els codirectors del projecte de recerca Toni Palomo i Raquel Piqué (UAB) i Xavier Terradas (CSIC-IMF Barcelona) han explicat que “els treballs en el jaciment de La Draga han permès documentar elements estructurals de construccions de fusta en molt bon estat de conservació. Són principalment grans taulons de fusta de més de tres metres de llargada que ocupen pràcticament tota la superfície de la zona excavada. El procés d’excavació ens ha de permetre realitzar interpretacions molt precises sobre la forma d’aquestes cabanes, les tècniques constructives i el moment de la seva construcció, així com la seva relació amb zones excavades en campanyes anteriors”.

Paral·lelament la campanya ha desenvolupat dues accions de prospecció arqueològica i paleoecològica a la riba occidental de l’Estany, tant terrestre com subaquàtica. D’una banda, s’han fet sondejos a la riba occidental de l’Estany de Banyoles, dins el terme municipal de Porqueres. En aquest cas l’objectiu és obtenir noves dades de caràcter sedimentològic i paleoambiental que haurien de permetre a l’equip d’investigadors de La Draga reconstruir la dinàmica ambiental de l’Estany de Banyoles durant l’Holocè i constatar la possible presència d’altres ocupacions prehistòriques en aquest indret. Les prospeccions subaquàtiques, a la zona compresa entre la Punta Freixenet i Punta Cuaranya, han permès documentar àmplies extensions de sediment torbós amb molta presència de matèria orgànica conservada com, per exemple, restes de fusta. L’anàlisi dels mostrejos realitzats permet conèixer millor la dinàmica del poblament prehistòric i també històric de l’Estany.

La campanya d’excavacions arqueològiques s’emmarca en un projecte quadriennal de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia pel període 2022-2025, aprovat per la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i coordinat des del Museu Arqueològic de Banyoles. Les excavacions de La Draga i les activitats de recerca realitzades estan finançades pel Museu Arqueològic de Banyoles, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el CSIC, la UAB i el MAC, a més del Ministerio de Ciencia e Innovación.

Per a més informació podeu consultar tota la nota de premsa de l’IPHES en pdf

Congrés El Neolític Mitjà a Catalunya. Inscripció per a la presentació de pòsters

El Museu de Solsona, l’Institut de Recerques envers la Cultura (IREC) de Cardona i el Grup de Prehistòria del Solsonès (GPS) organitzen un congrés sobre el neolític mitjà a Catalunya, que tindrà lloc els dies 12, 13 i 14 d’octubre de 2023.

L’objectiu del congrés és orientar la recerca futura a partir dels continguts que es coneixen actualment. Fer una actualització del coneixement per saber quin és el punt de partida, posar sobre la taula tots els estudis i opcions que podrien ajudar a obtenir noves dades en tots els àmbits possibles i esperonar noves recerques i grups de treball.

La jornada de treball es dividirà en quatre grans blocs: POBLAMENT, ECONOMIA, SOCIETAT SIMBOLISME i ALTRES REALITATS. Cadascun d’ells s’iniciarà amb una ponència que exposarà l’estat de la qüestió actual, basant-se en els darrers estudis, no en la informació més antiga. Després d’aquesta primera intervenció es donarà pas a la presentació de recerques concretes més recents. Aquestes es faran mitjançant pòsters i una breu explicació. Finalment, cada bloc es tancarà amb un debat que s’enregistrarà i que és d’on han de sortir propostes de futur. Durant el congrés es duran a terme, també, diverses activitats de caràcter més lúdic i de difusió en general, com són dues xerrades o una visita guiada.

Des de l’organització del congrés es convida a totes aquelles persones i grups de recerca que estiguin interessats a participar en el congrés, a presentar el resultat de les seves investigacions més recents mitjançant pòsters. Aquesta és una fórmula que permet incloure el màxim d’estudis possible i afavoreix el procés d’intercanvi d’informació entre els participants. Es tractaria de documents on constin: títol, autor(s), centre d’investigació, introducció, hipòtesis, objectiu, metodologia, resultats i conclusions.

El termini d’inscripció de pòsters és el 15 de setembre.

Per a més informació i inscripcions consulteu la web del Museu de Solsona

Publicades les actes de la Jornada d’Arqueologia: La “Cultura de Merlès” revisada

Han estat publicades en format digital les actes de la Jornada d’Arqueologia: La “Cultura de Merlès” revisada. La transició entre els períodes del bronze final a la primera edat del ferro a la Catalunya Central i àrees veïnes.

La jornada, organitzada pels Serveis Territorials del Departament de Cultura a la Catalunya Central, amb la col·laboració del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i el grup de recerca SAPPO/GRAMPO de la UAB, es va celebrar l’any 2020 amb l’objectiu de ser una actualització del què des de la primera meitat del segle XX s’ha anomenat “cultura de Merlès”: un grup cultural definit per les seves produccions ceràmiques amb una distribució geogràfica específica i la no coincidència, en principi, amb el registre arqueològic de les grans àrees culturals contemporànies conegudes a Catalunya.

Els resultats d’aquella jornada científica es presenten ara en aquesta publicació, que podeu trobar en versió digital i gratuïta a la pàgina web del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.

Accediu a la publicació digital clicant aquí

Declarat BCIN, en la categoria de Zona arqueològica, el conjunt arqueològic de la Cinglera del Capelló, a Capellades (Anoia)

El 28 de març de 2023, a proposta del Departament de Cultura, el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar declarar Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de Zona Arqueològica, el conjunt arqueològic de la Cinglera del Capelló, al terme municipal de Capellades, Anoia. Amb data 30 de març de 2023, l’Acord de Govern de la declaració ha estat publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

El conjunt arqueològic de la Cinglera del Capelló està format per un total de disset jaciments amb restes arqueològiques de diferents períodes des del Paleolític mitjà fins a l’edat del Bronze. Configuren aquest conjunt els jaciments arqueològics següents: Abric Romaní, Cova dels Degotalls, Cova de la Miranda, Cova d’en Sellarès, Estació Agut, Balma de la Costa de Cal Manel, Cova del Pau Antón, Balma dels Pinyons, Cova d’Antoni Zuleta, Cova de Lluís M. Vidal, Cova del Simeó, Cova de Cal Ferrer, Abric de la Consagració, Jaciment del camí del Pont del Bisbe – Costa de Cal Manel, Cova de Matías Pallarès, Cova del Parano i Cova d’en Jaume Forcada.

D’aquest grup destaca per sobre de tots l’Abric Romaní, descobert l’any 1909, i convertint-se en el jaciment més important de Neandertals de la Península Ibèrica (115.000 – 40.000 anys).

El procés d’investigació actual ha posat de manifest l’existència d’una seqüència estratigràfica de prop de 20 m de potència que és el resultat de diferents processos i ambients sedimentaris, però en la qual un factor estructural i jerarquitzant és definit per la construcció de formacions travertíniques producte de la deposició de carbonat càlcic contingut per l’aigua. Les datacions efectuades per mitjà del mètode de l’urani-tori situen aquest registre estratigràfic entre 115.000 i 40.000 anys abans del present. Dins aquesta seqüència fins al moment s’han constatat 27 nivells arqueològics, catorze dels quals han estat excavats al llarg de les diferents fases d’excavació. Aquests nivells d’ocupació antròpica cronoculturalment pertanyen al Paleolític mitjà –Homo neanderthalensis–, excepte el primer nivell que presenta un registre del paleolític superior–Homo sapiens–.

Els treballs de recerca que es porten a terme actualment han permès posar de manifest la complexitat dels comportaments culturals i econòmics dels grups neandertals que ocuparen aquesta balma: eren grups de caçadors recol·lectors que hi establien els seus campaments, a vegades com a ocupació de molt curta durada (bivacs i parades de cacera), d’altres com a campament base des del qual s’organitzarien les bandes d’explotació de l’entorn. Les restes faunístiques recuperades i que provenen de l’activitat cinegètica d’aquests grups permeten constatar una major presència dels herbívors sobre els carnívors. Les espècies més representades són el cavall i el cérvol, seguides dels grans bòvids, la cabra, el senglar i el rinoceront. Quant a les parts anatòmiques identificades, el seu estudi ha permès documentar diferents patrons d’aportació a l’hàbitat per a cadascuna d’aquestes espècies, així com diversos models d’esquarterament dels ossos per tal d’explotar al màxim el seu potencial alimentari.

L’excavació dels diversos nivells també ha permès copsar l’existència d’una important tecnologia del foc i el seu paper dins les estratègies ocupacionals. Així, en els diversos nivells excavats s’han identificat prop de dos-cents fogars de diferent estructura i funcionalitat, que s’integren dins d’uns patrons d’organització de l’espai desenvolupats per aquests grups neandertals. Les tasques domèstiques s’organitzaven al voltant d’aquestes llars de foc i s’han pogut  recuperar un important conjunt d’eines fetes i utilitzades per aquests grups: instruments de pedra elaborats amb sílex, quars i calcària, la seqüència d’elaboració o cadena operativa de producció dels quals ha pogut ser documentada, en alguns nivells, des de l’inici de l’explotació del nòdul fins a la configuració final dels estris. Altres nivells mostren, però, una clara fragmentació d’aquests processos operatius de producció, la qual cosa està estretament lligada al caràcter o estratègia ocupacional de la balma.

L’interès de la Cinglera es complementa per les excavacions dutes a terme en els altres jaciments d’aquest indret que permeten completar la seqüència de l’Abric Romaní, perllongant-la fins al 9.000 – 8.000 abans del present.

Les seqüències documentades als diferents jaciments permeten l’elaboració d’un model de l’evolució paleoambiental i cultural al Capelló per bona part del Plistocè superior i els inicis de l’Holocè, és a dir del 115.000 als 7.000 anys abans del present. Aquesta persistència de la presència humana s’ha d’entendre en el marc de les condicions d’habitabilitat que oferia el Capelló i de la seva posició estratègica com a via de comunicació natural. El Paleolític mitjà és el període per al qual les evidències han estat més ben documentades, tant pel gran nombre d’episodis d’ocupació que han estat constatats, com per les bones condicions de conservació del registre arqueològic que caracteritza l’Abric Romaní. Aquestes condicions fan possible accedir  a aspectes essencials del comportament dels neandertals, especialment aquells que es poden inferir a partir de les seves estratègies d’organització de l’espai.

El conjunt arqueològic destaca per la seva gran rellevància, puix que l’Abric Romaní és el jaciment arqueològic de cronologia paleolítica més important de Catalunya i de la Península Ibèrica, però també, l’Abric de la Consagració on s’han documentat les primeres ocupacions dels Homo sapiens de la Península.

L’Abric Romaní  també és excepcional atès que és el jaciment a escala mundial, on s’han identificat més fogars d’ocupacions de neandertals, provocant un canvi de paradigma d’aquesta espècie.

L’excel·lent estat de conservació de les restes arqueològiques és un element més d’excepcionalitat. A l’excepcionalitat i rellevància del jaciment, juntament amb el bon estat de conservació dels materials recuperats, i un referent en la recerca internacional, el seu valor patrimonial i la seva significació històrica se li ha de sumar el projecte de divulgació, gestionat per l’Ajuntament de Capellades, juntament amb l’equip d’investigadors de l’IPHES, que han fet a través del parc arqueològic, des del qual s’ha potenciat el coneixement i la difusió del jaciment.

Excepcional troballa d’un crani de Neandertal a l’Abric Romaní

El passat mes d’agost de 2022 va tenir lloc la presentació, per part de la consellera de Cultura, l’alcalde de Capellades, el director de l’IPHES-CERCA i els investigadors de l’IPHES-CERCA codirectors del projecte de recerca, de les restes parcials d’un crani de Neandertal de 60.000 anys d’antiguitat que es van recuperar durant l’excavació en el nivell Rb de l’Abric Romaní.

Després de més de 40 anys de recerca continuada en el jaciment de l’Abric Romaní per part de l’equip liderat per Eudald Carbonell, catedràtic de Prehistòria a la Universitat Rovira i Virgili i investigador de l’IPHES-CERCA, mai abans s’hi havien trobat restes humanes neandertals. Concretament, aquest fragment de crani conserva part dels ossos parietal, temporal i zigomàtic.

Les últimes intervencions als jaciments de la cinglera han estat emmarcades en el projecte quadriennal “Cinglera del Capelló” aprovat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La campanya d’excavacions ha estat finançada pel Departament de Cultura, l’Ajuntament de Capellades i l’esponsorització de l’empresa Romanyà-Valls.

Durant la presentació del crani de Neandertal, la consellera de Cultura va anunciar que des del Departament de Cultura s’estava treballant en la declaració de la Cinglera del Capelló i l’Abric Romaní com a Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Zona Arqueològica.

Descripció de la delimitació

La delimitació del BCIN – ZA de la Cinglera del Capelló s’ha projectat fent servir com a base la pròpia orografia del terreny. La cinglera es localitza en l’espai natural comprès entre del nucli urbà de població a l’oest i el riu Anoia a l’est. És un penya-segat travertínic allargat on es troben múltiples abrics i petites coves que van ser utilitzats durant diferents èpoques prehistòriques. Es protegeix una superfície total de 48.788 m2.

La delimitació del BCIN en la categoria de zona arqueològica, està justificada per raons de conservació i preservació del patrimoni històric. L’àrea objecte de protecció, respon a criteris científics i patrimonials. Així que compren tota la zona natural de la cinglera, és a dir, l’accident geogràfic, des de la seva cota més alta fins als peus d’aquesta. Per tant, el que es protegeix és aquest accident geogràfic on s’han anat identificant en les seves múltiples cavitats l’ocupació humana.

Amb aquesta declaració, el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura continua treballant en la protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic català.

Descarregueu l’Acord de Govern publicat al DOGC en pdf

El NEAN – Parc Prehistòric de Capellades, és un centre de divulgació del coneixement de la prehistòria del país, des d’on es gestionen les visites al jaciment de l’Abric Romaní.