Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2026 «Hàbitat, funcions domèstiques i usos funeraris a les Guixeres de Vilobí (Sant Martí Sarroca, Alt Penedès) durant el neolític antic»

Us presentem el vídeo de la cinquena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2026.

Hàbitat, funcions domèstiques i usos funeraris a les Guixeres de Vilobí (Sant Martí Sarroca, Alt Penedès) durant el neolític antic

Conferenciants: F. Xavier Oms (SERP. Universitat de Barcelona) i Josep Mestres (VINSEUM)

Moderador: Jordi Farré Huguet (VINSEUM)

Les Guixeres de Vilobí és un assentament a l’aire lliure d’uns 2500 m². Es va començar a excavar, amb metodologia moderna, el 1974, una tasca que es va allargar intermitentment fins al 1984. Des del 2015, el grup SERP de la Universitat de Barcelona ha reprès els treballs en aquest jaciment. Una de les principals característiques que presenta és que s’hi documenten, de manera superposada estratigràficament, nivells d’hàbitat del neolític antic cardial, el neolític antic epicardial, el neolític postcardial i, de manera molt més puntual, del neolític final-calcolític, en una potència que pot assolir els 120 cm en alguns trams del jaciment. Els nivells més ben conservats són aquells que pertanyen a les fases més antigues, però, en general, en tota la seqüència s’ha documentat la presència de nivells arqueològics, juntament amb nombroses estructures, com forats de pal, cubetes, estructures de combustió i possibles espais d’hàbitat. De la mateixa manera, també s’han registrat nombrosos espais on semblen reproduir-se activitats artesanals i domèstiques. Finalment, i d’una manera molt més puntual, també s’han documentat restes d’inhumacions, tant del neolític final-calcolític com del neolític postcardial i, durant la campanya del 2025, una fossa interessant amb una inhumació individual acompanyada d’un aixovar nombrós, pertanyent al neolític antic cardial.

El vídeo de la conferència ha quedat a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2026 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2026 en pdf

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2026 «Hàbitat, funcions domèstiques i usos funeraris a les Guixeres de Vilobí (Sant Martí Sarroca, Alt Penedès) durant el neolític antic»

Us recordem que el dimecres 20 de maig a les 18 hores tindrà lloc la cinquena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2026.

Hàbitat, funcions domèstiques i usos funeraris a les Guixeres de Vilobí (Sant Martí Sarroca, Alt Penedès) durant el neolític antic

Conferenciants: F. Xavier Oms (SERP. Universitat de Barcelona) i Josep Mestres (VINSEUM)

Moderador: Jordi Farré Huguet (VINSEUM)

Les Guixeres de Vilobí és un assentament a l’aire lliure d’uns 2500 m². Es va començar a excavar, amb metodologia moderna, el 1974, una tasca que es va allargar intermitentment fins al 1984. Des del 2015, el grup SERP de la Universitat de Barcelona ha reprès els treballs en aquest jaciment. Una de les principals característiques que presenta és que s’hi documenten, de manera superposada estratigràficament, nivells d’hàbitat del neolític antic cardial, el neolític antic epicardial, el neolític postcardial i, de manera molt més puntual, del neolític final-calcolític, en una potència que pot assolir els 120 cm en alguns trams del jaciment. Els nivells més ben conservats són aquells que pertanyen a les fases més antigues, però, en general, en tota la seqüència s’ha documentat la presència de nivells arqueològics, juntament amb nombroses estructures, com forats de pal, cubetes, estructures de combustió i possibles espais d’hàbitat. De la mateixa manera, també s’han registrat nombrosos espais on semblen reproduir-se activitats artesanals i domèstiques. Finalment, i d’una manera molt més puntual, també s’han documentat restes d’inhumacions, tant del neolític final-calcolític com del neolític postcardial i, durant la campanya del 2025, una fossa interessant amb una inhumació individual acompanyada d’un aixovar nombrós, pertanyent al neolític antic cardial.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimonigencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2026 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2026 en pdf

Crida de comunicacions per la Jornada «Pràctiques funeràries en cavitats al nord-est de la Península Ibèrica: Neolític antic al Bronze inicial (5.600-1.350 cal BC)

S’ha obert el termini per la presentació de comunicacions per la Jornada de debat i recerca «Pràctiques funeràries en cavitats al nord-est de la Península Ibèrica: Neolític antic al Bronze inicial (5.600-1.350 cal BC)». Aquesta jornada tindrà lloc el 6 de novembre de 2026 al Teatre de La Cellera de Ter.

La jornada de debat té com a objectiu crear un espai de trobada i discussió interdisciplinària sobre les pràctiques funeràries en cavitats al nord-est de la Península Ibèrica, des del neolític antic fins al bronze inicial (5.600-1.350 cal BC). Aquestes manifestacions funeràries formen part del nucli inicial de la investigació arqueològica al nostre territori, amb excavacions desenvolupades des de començaments del segle XX en cavitats que sovint preservaven estratigrafies i contextos excepcionals, tot i les limitacions metodològiques pròpies de l’època.

Actualment, l’estudi d’aquests espais funeraris s’emmarca en una perspectiva plenament pluridisciplinària que integra arqueologia, antropologia física, bioarqueologia, paleogenètica, proteòmica, tafonomia, química analítica, datació radiocarbònica i altres especialitats. Aquest enfocament ha permès avenços significatius en la interpretació dels rituals, la gestió dels espais mortuoris i les pràctiques socials de les comunitats neolítiques.

La jornada vol promoure un debat obert entre investigadores i investigadors de totes aquestes disciplines, amb l’objectiu de compartir resultats, metodologies i línies de treball emergents.

Organitzen la jornada: Universitat Autònoma de Barcelona, CSIC-Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats, Ajuntament de la Cellera de Ter, Insitu Arqueologia i Antropologia S.L., Museu Etnològic del Montseny La Gabella, Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic, Universidad de La Laguna. Col·labora: Centre Parroquial La Cellera de Ter.

Les propostes de comunicacions es poden enviar fins al 4 de setembre de 2026.

Per a més informació consulteu la circular en pdf.

Declarat l’entorn de protecció del conjunt amb pintures rupestres del Roc del Rumbau (Peramola, Alt Urgell)

Amb data 16 de desembre de 2025 el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar la delimitació de l’entorn de protecció del conjunt amb pintures rupestres anomenat Roc del Rumbau (Peramola, Alt Urgell). Aquest acord de delimitació, publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya avui, 18 de desembre, protegeix l’entorn ambiental proper a aquest conjunt amb pintures rupestres, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i inscrit a la Llista de Patrimoni Mundial per la UNESCO.

El jaciment del Roc del Rumbau es localitza en una cinglera de conglomerat imponent, de més d’1,5 quilòmetres, anomenada Roc del Rumbau o Roc del Rombau (991 m), que domina visualment la vall del riu Segre i la seva plana agrícola, de manera que es converteix en un punt de referència de tota la zona. La cinglera presenta una paret vertical gran, amb orientació sud-est, amb una gran concavitat a la part inferior; és aquí on es localitzen les pintures rupestres.

Tot i que la cronologia no és precisa, els motius representats són característics de la pintura esquemàtica, que té el seu origen al neolític final i un període d’esplendor entre l’edat del bronze i l’edat del ferro.

El conjunt rupestre presenta una composició principal envoltada de diversos motius secundaris. Destaquen sis figures d’estil esquemàtic-abstracte, entre les quals sobresurt una figura central formada per cercles concatenats. Les representacions, executades amb traç simple, s’acompanyen de digitacions i d’altres restes pictòriques.

Justificació de l’entorn de protecció

L’any 1998 es va incloure l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (ARAMPI) com a bé integrant en la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO, “per ser el conjunt més gran de pintures rupestres de tota Europa i constituir una imatge excepcional de l’evolució cultural de la humanitat”. La declaració afecta 757 jaciments peninsulars, 60 dels quals es localitzen a Catalunya.

Es tracta d’un patrimoni cultural d’excepcional rellevància que permet conèixer l’expressió social, econòmica i religiosa de les poblacions prehistòriques del llevant peninsular. Les característiques d’aquestes manifestacions pictòriques les fan inseparables del suport on es troben i del seu entorn paisatgístic, amb el qual estableix importants relacions espacials i simbòliques.

Fruit d’aquesta nova concepció, resulta imprescindible la conservació d’aquestes manifestacions pictòriques dins l’entorn en el qual s’integren. Així, el Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO va sol·licitar als Estats membres l’anomenat Inventari Retrospectiu d’un seguit de béns inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial, entre els quals es trobava l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica. En la petició, el Comitè demanava, entre d’altres, una ampliació de la documentació disponible sobre aquests béns, concretament, l’establiment d’un entorn de protecció que permetés una millor protecció i salvaguarda del bé.

Per delimitar l’entorn de protecció s’ha fet un estudi individualitzat de la unitat fisiogràfica i del paisatge en el qual es localitza el conjunt rupestre. En el cas del jaciment de Roc del Rumbau, el model d’entorn es correspon amb el d’abrics situats en destacats geogràfics que es configuren com a punts de referència territorial amb una visibilitat molt extensa. L’entorn es compon com una zona de protecció de tota la meitat oriental del cingle, que inclou la gran paret vertical, al peu de la qual es troba la cavitat amb pintures.

Amb aquesta declaració d’entorn de protecció, el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural continua treballant per tal de donar compliment a la sol·licitud del Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO i en la protecció del patrimoni cultural català.

Descarregueu-vos l’Acord de Govern publicat al DOGC en pdf

Canovelles acull la presentació de la recent publicació de les Actes de la Jornada científica que va tenir lloc l’any 2023 «Hàbitat a l’aire lliure al neolític antic i mitjà a Catalunya: nous elements per a una síntesi»

  • Dissabte 29 de novembre de 2025
  • 10.30 h
  • Sala Polivalent de Can Palots (c. de Barcelona, 8-9), Canovelles

L’Ajuntament de Canovelles convida la ciutadania a participar en l’acte de presentació de les Actes de la Jornada Hàbitat a l’aire lliure al neolític antic i mitjà a Catalunya: nous elements per a una síntesi, que tindrà lloc el dissabte 29 de novembre a les 10.30 hores a la Sala Polivalent de Can Palots. L’acte comptarà amb la presència de l’alcalde, Emilio Cordero Soria, així com representants institucionals, investigadors i especialistes en arqueologia.

Les Actes, publicades pel Departament de Cultura, recullen els resultats de la jornada científica celebrada a Canovelles el 25 de març de 2023, centrada en l’estudi dels primers assentaments neolítics a l’aire lliure a Catalunya. La trobada va ser organitzada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Canovelles, amb la col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb l’objectiu d’analitzar l’estat actual del coneixement sobre els primers poblats de pagesos i posar en comú novetats, interpretacions i línies de recerca. Les Actes, editades a cura d’Anna Bach, Francesca Colomés, Gemma Hernández i Miquel Molist, recullen un total de 25 articles provinents de comunicacions, pòsters, debats i conclusions de la jornada, amb la participació de 85 investigadors i investigadores. Entre els temes destacats, s’hi inclouen noves dades obtingudes al jaciment de Ca l’Estrada II, un dels enclavaments clau per entendre la vida quotidiana de les comunitats neolítiques a la plana vallesana.

Per completar la jornada del dia 29 de novembre, després de la presentació del llibre, s’organitzarà una jornada de portes obertes al jaciment arqueològic de Ca l’Estrada II. Aquesta activitat permetrà al públic descobrir in situ les troballes arqueològiques i comprendre millor el context en què van viure els primers agricultors i ramaders de Catalunya fa més de 7.000 anys.

Organitzen: Ajuntament de Canovelles, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Serveis Territorials de Barcelona i Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Descarregueu-vos les Actes en format digital des del repositori del Departament de Cultura DRAC.

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2025 «La Cova de l’Home Mort de Soriguera: no només una cova sepulcral de l’edat del bronze»

Us presentem el vídeo de la conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025 que va tenir lloc ahir dimecres 12 de novembre.

La Cova de l’Home Mort de Soriguera: no només una cova sepulcral de l’edat del bronze

Conferenciants: Ermengol Gassiot Ballbè (Departament de Prehistòria UAB i Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya) i Xavier Sánchez Bonastre (Departament de Patrimoni Cultural d’Andorra i Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya)

Moderador: Òscar Augé Martínez (Serveis Territorials a Lleida i a l’Alt Pirineu i Aran-Departament de Cultura)

La Cova de l’Home Mort de Soriguera és una petita cavitat càrstica situada a la vall de Siarb, al Pallars Sobirà. L’any 2008 un grup de veïns i veïnes de la vall van informar de la seva existència a membres del Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya de la UAB i el CSIC. Després d’una primera inspecció es va constatar la presència de restes òssies humanes junt amb ceràmica feta a mà i material lític. Quasi deu anys més tard, una petita cala realitzada l’any 2017 va permetre documentar diversos estrats, entre ells un nivell amb restes antropològiques desarticulades i es va datar per AMS a mitjans del II mil·lenni cal ANE. A partir de l’any 2020, amb la implicació del Parc Natural de l’Alt Pirineu i en el marc de diversos projectes quadriennals de recerca en arqueologia finançats pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya s’han dut a terme diverses campanyes d’excavació. Si bé encara ens trobem en una fase inicial de l’estudi arqueològic de la cova, aquestes primeres actuacions mostren que la cavitat té una extensa seqüència d’ocupació amb materials de diferents períodes, tant d’època històrica com prehistòrica.

El vídeo de la conferència ha quedat a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2025 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en aquest blog.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2025 en pdf

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2025 «La Cova de l’Home Mort de Soriguera: no només una cova sepulcral de l’edat del bronze». Dimecres 12 de novembre a les 18 hores

Us recordem que aquest dimecres 12 de novembre a les 18 hores tindrà lloc la dotzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025.

La Cova de l’Home Mort de Soriguera: no només una cova sepulcral de l’edat del bronze

Conferenciants: Ermengol Gassiot Ballbè (Departament de Prehistòria UAB i Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya) i Xavier Sánchez Bonastre (Departament de Patrimoni Cultural d’Andorra i Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya)

Moderador: Òscar Augé Martínez (Serveis Territorials a Lleida i a l’Alt Pirineu i Aran-Departament de Cultura)

La Cova de l’Home Mort de Soriguera és una petita cavitat càrstica situada a la vall de Siarb, al Pallars Sobirà. L’any 2008 un grup de veïns i veïnes de la vall van informar de la seva existència a membres del Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya de la UAB i el CSIC. Després d’una primera inspecció es va constatar la presència de restes òssies humanes junt amb ceràmica feta a mà i material lític. Quasi deu anys més tard, una petita cala realitzada l’any 2017 va permetre documentar diversos estrats, entre ells un nivell amb restes antropològiques desarticulades i es va datar per AMS a mitjans del II mil·lenni cal ANE. A partir de l’any 2020, amb la implicació del Parc Natural de l’Alt Pirineu i en el marc de diversos projectes quadriennals de recerca en arqueologia finançats pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya s’han dut a terme diverses campanyes d’excavació. Si bé encara ens trobem en una fase inicial de l’estudi arqueològic de la cova, aquestes primeres actuacions mostren que la cavitat té una extensa seqüència d’ocupació amb materials de diferents períodes, tant d’època històrica com prehistòrica.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimonigencat.

Després de la conferència, els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2025 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2025 en pdf

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2025 «El jaciment funerari de la Cova del Pasteral (Cellera de Ter)»

Us presentem el vídeo de la conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025 que va tenir lloc ahir dimecres 15 d’octubre.

El jaciment funerari de la Cova del Pasteral (Cellera de Ter)

Conferenciants: Bibiana Agustí (INSITU, Arqueologia i Antropologia, SL) i Àngel Bosch (investigador independent)

Moderadora: Anna Bach Gómez (UAB)

La Cova del Pasteral fa referència a un conjunt de cavitats naturals formades en un aflorament de roca calcària al vessant nord-est de la muntanya de Canet o Puig de Gria (el Pasteral, la Cellera de Ter). La cova havia estat desconeguda fins als anys vint del segle passat, quan una pedrera d’extracció de marbre va obrir una petita galeria que permetia accedir a l’interior i a on es van trobar restes de diferents enterraments de cronologia prehistòrica i elements d’acompanyament associats. Abans de la represa dels treballs l’any 2020, tan sols s’havia realitzat una intervenció arqueològica programada l’any 1935 i diversos estudis de les col·leccions recuperades duts a terme als anys vuitanta pel Dr. Àngel Bosch, el Dr. Campillo i la Dra. Vives. Els treballs arqueològics es reprenen amb l’impuls de l’Ajuntament de la Cellera de Ter i per part d’un equip format per membres de la UAB, CSIC-IMF i Insitu-S.C.P., en el marc d’un projecte orientat a la posada en valor de l’indret. Les diferents campanyes han pogut documentar principalment dues fases d’ús funerari i que abasten una forquilla cronològica d’uns 2.000 anys. La primera fase durant el neolític antic epicardial (5.025-4.843 cal BC) i una darrera fase al neolític final-calcolític precampaniforme (3.334-3.024 cal BC). Finalment algunes escasses restes materials permeten evidenciar que existeix un moment d’ús del neolític mig inicial tipus Montboló.

El vídeo de la conferència ha quedat a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2025 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en aquest blog.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2025 en pdf

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2025 «El jaciment funerari de la Cova del Pasteral (Cellera de Ter)». Dimecres 15 d’octubre a les 18 hores

Us recordem que demà dimecres 15 d’octubre a les 18 hores tindrà lloc la desena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025.

El jaciment funerari de la Cova del Pasteral (Cellera de Ter)

Conferenciants: Bibiana Agustí (INSITU, Arqueologia i Antropologia, SL) i Àngel Bosch (investigador independent)

Moderadora: Anna Bach Gómez (UAB)

La Cova del Pasteral fa referència a un conjunt de cavitats naturals formades en un aflorament de roca calcària al vessant nord-est de la muntanya de Canet o Puig de Gria (el Pasteral, la Cellera de Ter). La cova havia estat desconeguda fins als anys vint del segle passat, quan una pedrera d’extracció de marbre va obrir una petita galeria que permetia accedir a l’interior i a on es van trobar restes de diferents enterraments de cronologia prehistòrica i elements d’acompanyament associats. Abans de la represa dels treballs l’any 2020, tan sols s’havia realitzat una intervenció arqueològica programada l’any 1935 i diversos estudis de les col·leccions recuperades duts a terme als anys vuitanta pel Dr. Àngel Bosch, el Dr. Campillo i la Dra. Vives. Els treballs arqueològics es reprenen amb l’impuls de l’Ajuntament de la Cellera de Ter i per part d’un equip format per membres de la UAB, CSIC-IMF i Insitu-S.C.P., en el marc d’un projecte orientat a la posada en valor de l’indret. Les diferents campanyes han pogut documentar principalment dues fases d’ús funerari i que abasten una forquilla cronològica d’uns 2.000 anys. La primera fase durant el neolític antic epicardial (5.025-4.843 cal BC) i una darrera fase al neolític final-calcolític precampaniforme (3.334-3.024 cal BC). Finalment algunes escasses restes materials permeten evidenciar que existeix un moment d’ús del neolític mig inicial tipus Montboló.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimonigencat.

Després de la conferència, els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2025 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2025 en pdf

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2025 «El projecte de la Bòfia de la Valldan (Odèn) en el marc de les ocupacions neolítiques en cova de la Catalunya central (Solsonès, Berguedà i Osona)»

Us presentem el vídeo de la novena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025 que va tenir lloc ahir dimecres 1 d’octubre.

El projecte de la Bòfia de la Valldan (Odèn) en el marc de les ocupacions neolítiques en cova de la Catalunya central (Solsonès, Berguedà i Osona)

Conferenciants: Adrià Breu (UAB) i Marta Codina (Grup de Prehistòria del Solsonès GPS)

Moderador: Josep Ramon Gallart Fernández (arqueòleg)

Les cavitats càrstiques conegudes com la Bòfia de la Valldan, situades a la carena meridional de l’anticlinal d’Oliana, a Odèn, Solsonès, componen un jaciment singular tant per la seva situació, la seva història recent, però sobretot per les troballes que se li atribueixen. Si bé aquestes coves van ser objecte d’un fort procés d’espoli i modificació entre els anys 1965 i 1980, les visites de recerca que s’hi van practicar als anys noranta van permetre que ara s’hi desenvolupin les primeres excavacions científiques. En el marc del projecte quadriennal “Poblament i explotació salina a l’Alta Ribera Salada (el Solsonès) durant la prehistòria recent”, s’han pogut recuperar noves dades per avançar en l’estudi de les activitats que s’hi van realitzar durant el neolític antic, així com completar el coneixement de la diacronia de les seves ocupacions. Marcada per la presència de diversos braçalets de marbre i ceràmica cardial, la col·lecció que se li atribueix, avui dipositada al Museu de Solsona Diocesà i Comarcal, posa en relleu la importància de la Bòfia de la Valldan per a l’estudi de la implantació de les primeres societats agrícoles i ramaderes a la Catalunya central. La presentació de l’estat actual de la cavitat i l’estratigrafia que s’hi conserva es complementarà amb l’exposició dels resultats dels últims anàlisis i estudis arqueozoològics per a jaciments neolítics tant del Solsonès com d’Osona, fent menció a les novetats dels últims estudis a Tavertet. Aquests resultats es posaran en el context del coneixement actual del neolític antic a la Catalunya central, aproximant-nos al paper que hauria pogut jugar la Bòfia en el territori.

El vídeo de la conferència ha quedat a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2025 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en aquest blog.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2025 en pdf