Han estat publicades en format digital les actes de la Jornada d’Arqueologia: La “Cultura de Merlès” revisada. La transició entre els períodes del bronze final a la primera edat del ferro a la Catalunya Central i àrees veïnes.
La jornada, organitzada pels Serveis Territorials del Departament de Cultura a la Catalunya Central, amb la col·laboració del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i el grup de recerca SAPPO/GRAMPO de la UAB, es va celebrar l’any 2020 amb l’objectiu de ser una actualització del què des de la primera meitat del segle XX s’ha anomenat “cultura de Merlès”: un grup cultural definit per les seves produccions ceràmiques amb una distribució geogràfica específica i la no coincidència, en principi, amb el registre arqueològic de les grans àrees culturals contemporànies conegudes a Catalunya.
Els resultats d’aquella jornada científica es presenten ara en aquesta publicació, que podeu trobar en versió digital i gratuïta a la pàgina web del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.
El 28 de març de 2023, a proposta del Departament de Cultura, el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar declarar Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de Zona Arqueològica, el conjunt arqueològic de la Cinglera del Capelló, al terme municipal de Capellades, Anoia. Amb data 30 de març de 2023, l’Acord de Govern de la declaració ha estat publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
El conjunt arqueològic de la Cinglera del Capelló està format per un total de disset jaciments amb restes arqueològiques de diferents períodes des del Paleolític mitjà fins a l’edat del Bronze. Configuren aquest conjunt els jaciments arqueològics següents: Abric Romaní, Cova dels Degotalls, Cova de la Miranda, Cova d’en Sellarès, Estació Agut, Balma de la Costa de Cal Manel, Cova del Pau Antón, Balma dels Pinyons, Cova d’Antoni Zuleta, Cova de Lluís M. Vidal, Cova del Simeó, Cova de Cal Ferrer, Abric de la Consagració, Jaciment del camí del Pont del Bisbe – Costa de Cal Manel, Cova de Matías Pallarès, Cova del Parano i Cova d’en Jaume Forcada.
D’aquest grup destaca per sobre de tots l’Abric Romaní, descobert l’any 1909, i convertint-se en el jaciment més important de Neandertals de la Península Ibèrica (115.000 – 40.000 anys).
El procés d’investigació actual ha posat de manifest l’existència d’una seqüència estratigràfica de prop de 20 m de potència que és el resultat de diferents processos i ambients sedimentaris, però en la qual un factor estructural i jerarquitzant és definit per la construcció de formacions travertíniques producte de la deposició de carbonat càlcic contingut per l’aigua. Les datacions efectuades per mitjà del mètode de l’urani-tori situen aquest registre estratigràfic entre 115.000 i 40.000 anys abans del present. Dins aquesta seqüència fins al moment s’han constatat 27 nivells arqueològics, catorze dels quals han estat excavats al llarg de les diferents fases d’excavació. Aquests nivells d’ocupació antròpica cronoculturalment pertanyen al Paleolític mitjà –Homo neanderthalensis–, excepte el primer nivell que presenta un registre del paleolític superior–Homo sapiens–.
Els treballs de recerca que es porten a terme actualment han permès posar de manifest la complexitat dels comportaments culturals i econòmics dels grups neandertals que ocuparen aquesta balma: eren grups de caçadors recol·lectors que hi establien els seus campaments, a vegades com a ocupació de molt curta durada (bivacs i parades de cacera), d’altres com a campament base des del qual s’organitzarien les bandes d’explotació de l’entorn. Les restes faunístiques recuperades i que provenen de l’activitat cinegètica d’aquests grups permeten constatar una major presència dels herbívors sobre els carnívors. Les espècies més representades són el cavall i el cérvol, seguides dels grans bòvids, la cabra, el senglar i el rinoceront. Quant a les parts anatòmiques identificades, el seu estudi ha permès documentar diferents patrons d’aportació a l’hàbitat per a cadascuna d’aquestes espècies, així com diversos models d’esquarterament dels ossos per tal d’explotar al màxim el seu potencial alimentari.
L’excavació dels diversos nivells també ha permès copsar l’existència d’una important tecnologia del foc i el seu paper dins les estratègies ocupacionals. Així, en els diversos nivells excavats s’han identificat prop de dos-cents fogars de diferent estructura i funcionalitat, que s’integren dins d’uns patrons d’organització de l’espai desenvolupats per aquests grups neandertals. Les tasques domèstiques s’organitzaven al voltant d’aquestes llars de foc i s’han pogut recuperar un important conjunt d’eines fetes i utilitzades per aquests grups: instruments de pedra elaborats amb sílex, quars i calcària, la seqüència d’elaboració o cadena operativa de producció dels quals ha pogut ser documentada, en alguns nivells, des de l’inici de l’explotació del nòdul fins a la configuració final dels estris. Altres nivells mostren, però, una clara fragmentació d’aquests processos operatius de producció, la qual cosa està estretament lligada al caràcter o estratègia ocupacional de la balma.
L’interès de la Cinglera es complementa per les excavacions dutes a terme en els altres jaciments d’aquest indret que permeten completar la seqüència de l’Abric Romaní, perllongant-la fins al 9.000 – 8.000 abans del present.
Les seqüències documentades als diferents jaciments permeten l’elaboració d’un model de l’evolució paleoambiental i cultural al Capelló per bona part del Plistocè superior i els inicis de l’Holocè, és a dir del 115.000 als 7.000 anys abans del present. Aquesta persistència de la presència humana s’ha d’entendre en el marc de les condicions d’habitabilitat que oferia el Capelló i de la seva posició estratègica com a via de comunicació natural. El Paleolític mitjà és el període per al qual les evidències han estat més ben documentades, tant pel gran nombre d’episodis d’ocupació que han estat constatats, com per les bones condicions de conservació del registre arqueològic que caracteritza l’Abric Romaní. Aquestes condicions fan possible accedir a aspectes essencials del comportament dels neandertals, especialment aquells que es poden inferir a partir de les seves estratègies d’organització de l’espai.
El conjunt arqueològic destaca per la seva gran rellevància, puix que l’Abric Romaní és el jaciment arqueològic de cronologia paleolítica més important de Catalunya i de la Península Ibèrica, però també, l’Abric de la Consagració on s’han documentat les primeres ocupacions dels Homo sapiens de la Península.
L’Abric Romaní també és excepcional atès que és el jaciment a escala mundial, on s’han identificat més fogars d’ocupacions de neandertals, provocant un canvi de paradigma d’aquesta espècie.
L’excel·lent estat de conservació de les restes arqueològiques és un element més d’excepcionalitat. A l’excepcionalitat i rellevància del jaciment, juntament amb el bon estat de conservació dels materials recuperats, i un referent en la recerca internacional, el seu valor patrimonial i la seva significació històrica se li ha de sumar el projecte de divulgació, gestionat per l’Ajuntament de Capellades, juntament amb l’equip d’investigadors de l’IPHES, que han fet a través del parc arqueològic, des del qual s’ha potenciat el coneixement i la difusió del jaciment.
Fotografia: Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic
Fotografia: Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic
Fotografia: Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic
Fotografia: Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic
Fotografia: Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic
Fotografia: Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic
Fotografia: Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic
Fotografia: Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic
Excepcional troballa d’un crani de Neandertal a l’Abric Romaní
El passat mes d’agost de 2022 va tenir lloc la presentació, per part de la consellera de Cultura, l’alcalde de Capellades, el director de l’IPHES-CERCA i els investigadors de l’IPHES-CERCA codirectors del projecte de recerca, de les restes parcials d’un crani de Neandertal de 60.000 anys d’antiguitat que es van recuperar durant l’excavació en el nivell Rb de l’Abric Romaní.
Després de més de 40 anys de recerca continuada en el jaciment de l’Abric Romaní per part de l’equip liderat per Eudald Carbonell, catedràtic de Prehistòria a la Universitat Rovira i Virgili i investigador de l’IPHES-CERCA, mai abans s’hi havien trobat restes humanes neandertals. Concretament, aquest fragment de crani conserva part dels ossos parietal, temporal i zigomàtic.
Les últimes intervencions als jaciments de la cinglera han estat emmarcades en el projecte quadriennal “Cinglera del Capelló” aprovat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La campanya d’excavacions ha estat finançada pel Departament de Cultura, l’Ajuntament de Capellades i l’esponsorització de l’empresa Romanyà-Valls.
Durant la presentació del crani de Neandertal, la consellera de Cultura va anunciar que des del Departament de Cultura s’estava treballant en la declaració de la Cinglera del Capelló i l’Abric Romaní com a Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Zona Arqueològica.
Descripció de la delimitació
La delimitació del BCIN – ZA de la Cinglera del Capelló s’ha projectat fent servir com a base la pròpia orografia del terreny. La cinglera es localitza en l’espai natural comprès entre del nucli urbà de població a l’oest i el riu Anoia a l’est. És un penya-segat travertínic allargat on es troben múltiples abrics i petites coves que van ser utilitzats durant diferents èpoques prehistòriques. Es protegeix una superfície total de 48.788 m2.
La delimitació del BCIN en la categoria de zona arqueològica, està justificada per raons de conservació i preservació del patrimoni històric. L’àrea objecte de protecció, respon a criteris científics i patrimonials. Així que compren tota la zona natural de la cinglera, és a dir, l’accident geogràfic, des de la seva cota més alta fins als peus d’aquesta. Per tant, el que es protegeix és aquest accident geogràfic on s’han anat identificant en les seves múltiples cavitats l’ocupació humana.
Amb aquesta declaració, el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura continua treballant en la protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic català.
Descarregueu l’Acord de Govern publicat al DOGC en pdf
El NEAN – Parc Prehistòric de Capellades, és un centre de divulgació del coneixement de la prehistòria del país, des d’on es gestionen les visites al jaciment de l’Abric Romaní.
Aquest matí s’ha presentat la descoberta d’uns nous gravats rupestres a la Cova de la Vila, al terme municipal de La Febró, comarca del Baix Camp.
El conjunt està format per més d’un centenar de gravats prehistòrics, del període calcolític-bronze, disposats en un panell de 8 metres de llarg que són excepcionals tant per la seva singularitat com per l’excel·lent estat de conservació en el que es troben.
Fotografia: Arnau Pascual (Departament de Cultura)Fotografia: Arnau Pascual (Departament de Cultura)
La troballa s’ha produït en una petita cova que ha estat trobada intacte fins a la data del descobriment i que la converteix una de les poques representacions d’art esquemàtic subterrani del nostre territori. Segons els experts, estaríem davant d’una composició relacionada amb la cosmovisió de les societats agricultores i ramaderes del territori.
La presentació ha anat a càrrec de la directora dels Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Cultura, Lurdes Malgrat, l’alcaldessa de la Febró, Lourdes Martorell i el director de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), Robert Sala Ramos. També han participat en la presentació els espeleòlegs responsables de la descoberta Julio Serrano, Montserrat Roca i Francesc Rubinat, així com els responsables del projecte de recerca Josep Vallverdú, Antonio Rodríguez-Hidalgo, Diego Lombao i Ramon Viñas de l’IPHES.
Un conjunt de gravats singular i excepcional
El conjunt d’art rupestre de la Sala dels Gravats de la Cova de la Vila és un conjunt completament inèdit que, malgrat no haver-se iniciat la seva fase d’estudi, tot sembla indicar que figurarà entre les millors composicions d’art esquemàtic i abstracte subterrani postpaleolític de la conca mediterrània.
En una de les parets de la cova s’ha identificat un ampli conjunt de representacions esquemàtiques-abstractes, de disseny molt simple. El panell de gravats, d’uns 8 metres de longitud, està configurat a partir de cinc línies horitzontals, una a sobre de l’altra, i en cada una d’elles hi ha diferents figures gravades amb el seu propi significat i simbolisme.
Una de les singularitats d’aquest mural és que està fet exclusivament amb la tècnica del gravat, ja sigui mitjançant amb una eina de pedra i/o de fusta en el cas dels detalls, com directament amb els dits. Hi ha representades diferents figures quadrúpedes, ziga-zagues, traços lineals, angulosos i cercles entre d’altres. Hi destaquen una sèrie de zoomorfs (possiblement bòvids i èquids), esteliformes (sols i/o estrelles) i reticulats a més d’una composició que recorda a un ídol “oculat”. El conjunt és molt homogeni estilísticament i presenta escasses superposicions. La distribució dels diferents elements dins la composició: zoomorfs a la part baixa del panell, reticulats, sobretot a la part central i estel·liformes a la part superior i amb un oculat a la part alta del conjunt.
Des del punt de vista estilístic, el conjunt s’emmarca en l’art esquemàtic postpaleolític. Es tracta d’un art associat a comunitats pageses i ramaderes, malgrat que sol ser més comú en abrics a l’aire lliure. A Catalunya aquest tipus de conjunts, en cavitats subterrànies, són molt escassos, essent el cas de la Sala dels Gravats de la Cova de la Vila excepcional pel fet de trobar-se a l’interior d’una cova i amb context arqueològic possiblement associat.
Fotografia: Arnau Pascual (Departament de Cultura)Fotografia: Arnau Pascual (Departament de Cultura)Fotografia: Arnau Pascual (Departament de Cultura)Fotografia: Arnau Pascual (Departament de Cultura)
La protecció, clau per la seva conservació
L’estat de conservació dels gravats de la Cova de la Vila és excepcional alhora que molt delicat per la inestabilitat del suport en el qual es troben. Es tracta d’una superfície tova i humida i que, per tant, els canvis de condicions atmosfèriques a la sala podrien alterar la conservació del panell. Per tal de garantir aquestes condicions climàtiques, el Departament de Cultura, l’Ajuntament de la Febró i l’IPHES han treballat de forma conjunta per dur a terme el tancament tan exterior con interior de la cova, i garantir-me la seva conservació física. Alhora s’ha instal·lat un tancament a l’accés a la gatera, que dona pas directe a la sala dels gravats per garantir les mateixes condicions climàtiques que havia tingut fins al moment de la descoberta. Els membres de l’IPHES, secundats pel seu equip de restauració, han elaborat un protocol de control dels paràmetres ambientals mitjançant una sèrie de sondes, que s’incrementarà durant les properes campanyes d’excavació. El període de sequera en el qual ens trobem immersos, pot produir canvis importants en el mitjà subterrani que caldrà mesurar i controlar.
En el marc del Pla de Gestió de l’Art Rupestre de Catalunya, del Departament de Cultura, s’estan duent a terme les tasques per la seva protecció i documentació. El primer pas ha estat la protecció del jaciment com a Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Zona Arqueològica. En paral·lel, l’equip tècnic del Departament de Cultura ha estat treballant en la documentació digital mitjançant la fotogrametria i l’escaneig làser que permetran crear un model 3D de la cavitat. Una documentació que completa la ja realitzada de forma prèvia pel grup d’espeleòlegs descobridors dels gravats. Com es tracta d’un espai al qual no hi haurà un accés lliure, aquesta documentació servirà per difondre els gravats a la ciutadania, alhora que fer-los accessibles als especialistes i investigadors. El Departament de Cultura també ha encarregat la documentació exhaustiva dels gravats, segons el protocol establert al Pla de Gestió.
Des de l’any 2012 i en el marc dels Projectes quadriennals de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia del Departament de Cultura i amb el suport de l’Ajuntament de La Febró, un equip d’investigadors de l’IPHES duu a terme un projecte de recerca en aquest punt de les muntanyes de Prades: “Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona”.
L’IPHES ja estava explorant arqueològicament la zona, amb l’estudi d’una sèrie de reompliments inèdits. Gràcies al desenvolupament del projecte LEADER de l’Ajuntament de la Febró es van iniciar uns treballs d’excavació sistemàtica dins la cova que “permetran recuperar materials arqueològics corresponents a la cultura material de les societats del passat”. Un dels aspectes a destacar és el fet que la sala dels gravats conserva nivells estratigràfics, al contrari del que trobem habitualment, que podran ajudar a conèixer el context dels gravats.
Paral·lelament, mitjançant una ajuda de la Fundació Palarq aquest any s’està duent a terme el projecte Imatges digitals per luminescència UV-Vis i dates per radiocarbó de les manifestacions gràfiques prehistòriques de la Sala dels Gravats de la Cova de Vila (la Febró, Tarragona), el qual permetrà també acotar l’antiguitat del mural descobert.
Per a més informació consulteu tota la Nota de Premsa en pdf.
A continuació adjuntem el vídeo on s’explica el descobriment del conjunt de gravats.
El divendres 17 de març de 2023, a les 19 hores, es presentarà la publicació “El Poblat Neolític de Ca l’Estrada-2 de Canovelles (Vallès Or.). Els primers pagesos i ramaders de fa 6500 anys al Vallès (4800-4450 aC)” una edició adreçada a tots els públics, de Jordi Roig Buxó, arqueòleg director de la intervenció arqueològica, editada per l’Ajuntament de Canovelles (Vallès Oriental).
La presentació es farà al Teatre Auditori de Can Palots, al carrer Barcelona, 8, de Canovelles i anirà a càrrec de l’Alcalde de l’Ajuntament de Canovelles, Sr. Emilio Cordero Soria, la Sra. Yolanda Sánchez Bueno, Regidora de Cultura de l’Ajuntament de Canovelles, la Subdirectora general del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat de Catalunya, Sra. Marina Miquel Vives, i del mateix autor.
El paratge arqueològic fou detectat l’any 2003 amb motiu de les obres de la Ronda Nord de Granollers-Tram 2, identificant-se per primer cop l’existència d’un jaciment en aquest indret. Entre 2003 i 2005, s’excavà una part del mateix, la que quedava afectada pel traçat de la Ronda, aproximadament uns 4.000 m2 de superfície, que es denominà Ca l’Estrada-1.
La intervenció va oferir restes d’època prehistòrica, datables entre el neolític antic i el bronze final-primera edat del ferro, així com d’època romana, l’antiguitat tardana i època medieval. Destaca la troballa d’una estàtua-menhir, datada entre el 3.300 i el 2.200 aC, dins el període del neolític final-calcolític de Catalunya. Una rèplica d’aquesta peça es troba exposada a l’equipament cultural de Can Palots, a Canovelles.
L’any 2014, vinculat al projecte de construcció de l’escola Els Quatre Vents en uns terrenys del mateix paratge, es van tornar a iniciar els treballs d’actuació arqueològica, en localitzar-se més restes. Aquests treballs, que es van allargar intermitentment fins el 2017, van permetre confirmar l’extensió del jaciment vers el sud i l’est dels terrenys i més enllà dels límits d’actuació.
L’assentament neolític de Ca l’Estrada-2
La intervenció arqueològica en extensió d’una superfície de 2.000 m2, entre els anys 2015 i 2017 en motiu del projecte de construcció de l’escola Els Quatre Vents, va permetre localitzar un extraordinari poblat del neolític antic evolucionat perfectament estructurat i organitzat de fa 6.500 anys.
El poblat està dividit en dues àrees separades per un curs d’aigua. L’àrea d’habitació està centrada per dues singulars cabanes circulars fetes amb solera de pedra, diversos forns domèstics i llars de foc adjacents, així com àmbits d’abocador i nivells d’ús associats amb material arqueològic. L’àrea de necròpolis, lleugerament desplaçada i separada per un paleocanal antropitzat, ha proporcionat, per ara, dos sepulcres individuals en fossa amb aixovar.
L’assentament fou segellat per rierades successives que el van preservar fins als nostres dies en un excel·lent estat de conservació, esdevenint un dels pocs i més complets assentaments de mitjan V mil·lenni aC que tenim a Catalunya amb una cronologia entre 4.800 i 4.450 aC.
En aquest llibre es presenten d’una forma divulgativa i gràfica, els resultats que s’han generat de la seva excavació, així com de les analítiques i estudis especialitzats fets sobre els materials arqueològics recuperats. El resultat és una obra de referència sobre els hàbitats a l’aire lliure al neolític antic a Catalunya.
Recordem també que:
Dissabte dia 25 de març tindrà lloc la Jornada d’Estudi d’Arqueologia Prehistòrica: Hàbitat a l’aire lliure al neolític antic i mitjà a Catalunya: nous elements per a una síntesi (Centre Cultural El Campanar, Canovelles).
Us presentem el vídeo de la primera conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023 que es va oferir ahir dimecres 1 de març.
La sessió va començar amb la presentació de la nova temporada de la Tribuna d’Arqueologia 2023 a càrrec de la directora general del Patrimoni Cultural, Sònia Hernández Almodóvar, i a continuació va tenir lloc la conferència sobre les primeres descobertes d’art rupestre esquemàtic a les comarques gironines.
Primeres descobertes d’art rupestre esquemàtic a les comarques gironines: abrics de la Mariana i Bellavista (Sales de Llierca, la Garrotxa)
Conferenciants: Albert Rubio i Mora (SERP-UB, IAUB) i Ramon Viñas Vallverdú (IPHES)
Moderadora: Maria Teresa Miró i Alaix (Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic)
L’estiu de 2021, el veí de Tortellà, Sr. Tomàs Agüero Cabo, va descobrir unes representacions d’art rupestre esquemàtic pintades a les balmes de la Mariana i Bellavista, a l’alta Garrotxa. Es tracta de les primeres troballes de pintures rupestres en abrics a l’aire lliure a la província de Girona. Aquests murals estan formats per tipologies de figures esquemàtiques desenvolupades a la península Ibèrica a partir del neolític i perduren fins a època protohistòrica. El repertori iconogràfic de la documentació que presentem està format, principalment, per figures antropomorfes, agrupacions de punts, digitacions, pectiformes, possibles ídols oculats i altres elements geomètrics que mostren analogies amb altres conjunts repartits en tot el territori peninsular. L’estat de conservació d’aquests murals està molt alterat per fenòmens bioquímics i antròpics. El suport de les pintures presenta potents recobriments de carbonat càlcic i formacions de colònies d’algues que l’han alterat notablement.
Us recordem que aquest proper dimecres 1 de març a les 18 hores s’inaugurarà el nou cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023. La inauguració començarà amb la presentació de la nova temporada a càrrec de la directora general del Patrimoni Cultural, Sònia Hernández Almodóvar, i a continuació tindrà lloc la primera conferència programada.
Primeres descobertes d’art rupestre esquemàtic a les comarques gironines: abrics de la Mariana i Bellavista (Sales de Llierca, la Garrotxa)
Conferenciants: Albert Rubio i Mora (SERP-UB, IAUB) i Ramon Viñas Vallverdú (IPHES)
Moderadora: Maria Teresa Miró i Alaix (Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic)
L’estiu de 2021, el veí de Tortellà, Sr. Tomàs Agüero Cabo, va descobrir unes representacions d’art rupestre esquemàtic pintades a les balmes de la Mariana i Bellavista, a l’alta Garrotxa. Es tracta de les primeres troballes de pintures rupestres en abrics a l’aire lliure a la província de Girona. Aquests murals estan formats per tipologies de figures esquemàtiques desenvolupades a la península Ibèrica a partir del neolític i perduren fins a època protohistòrica. El repertori iconogràfic de la documentació que presentem està format, principalment, per figures antropomorfes, agrupacions de punts, digitacions, pectiformes, possibles ídols oculats i altres elements geomètrics que mostren analogies amb altres conjunts repartits en tot el territori peninsular. L’estat de conservació d’aquests murals està molt alterat per fenòmens bioquímics i antròpics. El suport de les pintures presenta potents recobriments de carbonat càlcic i formacions de colònies d’algues que l’han alterat notablement.
La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.
Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia.
El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2023 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.
Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2023 en pdf
El dissabte 25 de març de 2023 tindrà lloc a Canovelles una jornada d’estudi entorn les primeres evidències de poblats prehistòrics, organitzada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Canovelles, amb la col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona.
L’estudi i la recerca arqueològica dels primers espais d’habitació estructurats, és a dir, dels primers pobles i vilatges, és imprescindible per conèixer les primeres societats que tenen per primera vegada l’agricultura i la ramaderia com a formes econòmiques. Fa més de 7500 anys l’agrupació de persones en comunitats més estables va permetre l’avanç en tècniques de construcció, la gestió de l’aigua, l’organització dels espais de vida i també dels espais funeraris. El coneixement d’aquests primers poblats és desigual per tot el territori català. Si bé les diverses obres i remocions de subsol – vinculades al creixement urbanístic i a la millora de les infraestructures- ha fet que el Vallès sigui una zona preferent no només pel nombre de troballes sinó pel bon estat de conservació d’aquestes.
En aquest sentit, a través de l’anàlisi de les troballes de Ca l’Estrada-2 (Canovelles, Vallès Oriental) es vol fer una aproximació a l’estat actual del que es coneix com a primers poblats. La posada en comú de noves troballes i la reflexió entorn els principals conjunts coneguts del nord-est de la península Ibèrica permetrà conèixer, una mica més, les diverses realitats, entorn els primers hàbitats a l’aire lliure amb estructures conservades.
La Jornada tindrà lloc al Centre Cultural el Campanar, Carrer Sant Feliu, 4-6 de Canovelles. Durant tot el dia es podrà visitar l’espai expositiu de Ca l’Estrada-2 a l’Escola Quatre Vents.
Les inscripcions són gratuïtes i s’hauran d’efectuar abans del dia 22 de març mitjançant el següent Formulari d’inscripció
Podeu descarregar-vos el programa de la Jornada en pdf
Text de la notícia: Comissió Científica de la Jornada: Anna Bach Gómez (UAB), Gemma Hernández Herrero (SSTT Departament de Cultura a Barcelona) i Miquel Molist Montaña (UAB).
Aquest dimarts 14 de febrer, a les 19:30 hores, s’inaugura a la seu dels Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Cultura l’exposició Arqueologia a Montsant. De les darreres poblacions caçadores recol·lectores al l’inici de l’agricultura.
La mostra és una iniciativa del Parc Natural de la Serra de Montsant amb el suport del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura i la col·laboració de la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, el Consell Superior d’Investigacions Científiques i el Museu d’Arqueologia de Catalunya.
El paisatge que avui observem quan visitem el Parc Natural de Montsant és fruit de la interacció que des de la prehistòria ha existit entre els grups humans i els usos i aprofitaments que aquests han fet del medi natural que els envoltava. Des del neolític, aquesta modelació del paisatge es va accelerar i traduir en elements materials –com l’arquitectura de pedra seca- i en activitats concretes, algunes de les quals han perviscut al llarg del temps: l’agricultura, la ramaderia, la cacera… El desenvolupament d’aquestes activitats en un espai natural protegit contribueixen de manera clara a la conservació de la biodiversitat. La divulgació d’aquest patrimoni arqueològic ajuda a comprendre l’evolució d’aquest paisatge, així com la petjada humana que hi ha quedat registrada.
L’exposició s’estructura en 12 plafons en els quals s’explica el registre arqueològic de Montsant i el seu patrimoni, el passat i present de la investigació en l’estudi de la prehistòria i els resultats que s’han obtingut per a la reconstrucció d’aquesta fascinant etapa de la història humana. També hi ha dos murals de gran rigor històric que recreen escenes de vida quotidiana a dos dels jaciments més importants de Montsant: l’Hort de la Boquera (Margalef), pel que fa a les ocupacions paleolítiques, i les Coves del Fem (Ulldemolins), pel que fa a la vida durant el neolític.
Aquests plafons s’acompanyen de reproduccions i rèpliques fidedignes del material més destacat recuperat durant aquests anys d’intervenció arqueològica, així com de vídeos explicatius sobre les tasques de camp i de laboratori en els jaciments de les Coves del Fem i de l’Hort de la Boquera.
També s’ha editat un opuscle informatiu amb il·lustracions que reconstrueixen la vida quotidiana durant la prehistòria a Montsant.
L’exposició es podrà visitar fins el dia 6 d’abril i posteriorment continuarà la itinerància a Barcelona, Margalef, Ulldemolins, Reus i a altres municipis del Priorat i comarques veïnes.
Podeu consultar la nota de premsa del Departament de Cultura en pdf
Amb data 31 de gener de 2023 el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar la delimitació de l’entorn de protecció dels conjunts amb pintures rupestres anomenats Cova de l’Escoda, Cova del Racó d’en Perdigó, Balma d’en Roc i Cova d’en Carles, al terme municipal de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp). Aquest acord de delimitació, publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya avui, dia 2 de febrer de 2023, protegeix l’entorn ambiental proper a aquests abrics amb pintures rupestres, declarats Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial per la UNESCO.
Vista general de la cinglera on es localitzen la Cova de l’Escoda i els conjunts de la Cova del Racó d’en Perdigó i Balma d’en Roc. Fotografia: Josep Castells Camp
Els jaciments de Cova de l’Escoda, Cova del Racó d’en Perdigó, Balma d’en Roc i Cova d’en Carles es localitzen al terme municipal de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, a la comarca del Baix Camp. Els quatre conjunts rupestres es localitzen al vessant dret del barranc de Vilaplana, a uns 3’8 km al SW del nucli de Vandellòs, en una zona muntanyosa i solcada de barrancs situada al vessant sud-est de la serra d’en Pentinat, entre la mola de Genessies i los Dedalts, dins de l’àrea natural protegida del PEIN de les Muntanyes de Tivissa – Vandellòs.
El conjunt rupestre de la Cova de l’Escoda es localitza en un petit cingle encarat al S-SE del marge dret del barranc de Vilaplana, uns 350 m aigües amunt de l’encreuament d’aquest barranc amb el barranc dels Taixos. Es tracta d’una cova perfectament visible des de diferents punts del barranc. Presenta unes dimensions d’uns 12 m de longitud per uns 3 m de profunditat en alguns punts i una altura que oscil·la entre 4 i 5 m aproximadament. El terra està molt inclinat i no presenta cap tipus de sediment. Les figures pintades es localitzen en una petita cavitat situada a l’extrem dret de la balma. El conjunt conserva 4 figures que s’inclouen dins els estils naturalista i esquemàtic. Es tracta de les restes d’un petit quadrúpede en molt mal estat de conservació, una possible representació humana amb braços en forma de nansa, una altra representació humana que podria portar un arc, tot i que resulta difícil confirmar-ho, i la figura més destacada del panell, que correspon a una cérvola d’estil naturalista amb el cap petit i les orelles grans i apuntades.
Vista de la Cova de l’Escoda. Fotografia: Josep Castells CampFigures de la Cova de l’Escoda. Fotografia: Josep Castells CampCérvola de la Cova de l’Escoda. Fotografia: Josep Castells Camp
El conjunt de la Cova del Racó d’en Perdigó es localitza en el marge dret del barranc de Vilaplana, uns 350 m cinglera amunt de la Cova de l’Escoda, en una raconada anomenada Racó d’en Perdigó. La cova on es troben les pintures forma una doble concavitat, orientada a l’est. Les seves dimensions són 9 m de llargada, 3 m d’alçada i uns 2 m de fondària. Les pintures es troben a la part mitgera que separa les dues concavitats i a la dreta de la cavitat. En total, s’han identificat 7 figures d’estil naturalista-estilitzat, entre ells 4 figures d’arquers i restes de pigment de morfologia indeterminada.
Figures 1 i 2 de la Cova del Racó d’en Perdigó. Fotografia: Josep Castells CampFigura 3 de la Cova del Racó d’en Perdigó. Fotografia: Josep Castells CampFigures 4 i 5 de la Cova del Racó d’en Perdigó. Fotografia: Josep Castells Camp
El conjunt de la Balma d’en Roc es localitza en una cavitat situada uns 5-6 m per sobre del conjunt de la Cova del Racó d’en Perdigó. La balma de les pintures presenta unes dimensions de 12 m de llargada, entre 2,5 i 3 m de profunditat i uns 6 m d’alçada. Es conserva una única figura pintada que es localitza a la dreta de la cavitat, en una petita concavitat que queda protegida de les colades d’aigua, corresponent al cap d’un possible caprí orientat cap a l’esquerra d’estil naturalista o llevantí. Presenta el musell apuntat, dues banyes i dues orelles. Les banyes –una d’elles incompleta- es mostren arquejades cap endarrere, i darrere seu hi ha les dues orelletes ben definides. El musell sembla incomplet.
Vista general de la Balma d’en Roc. Fotografia: Josep Castells CampFigura de caprí de la Balma d’en Roc. Fotografia: Josep Castells Camp
El conjunt de la Cova d’en Carles es situa en una balma de dimensions reduïdes, situada en un tram vertical de la paret, uns 200 m aigües avall de l’encreuament del barranc de Vilaplana amb el barranc dels Taixos, i uns 340 m al SW del conjunt de la Cova de l’Escoda. Aquest conjunt no ha estat objecte d’una documentació exhaustiva i, per tant, no es coneix el nombre i la tipologia exacta de les figures. S’ha pogut comprovar que tota la cavitat presenta nombroses restes de pigment, tant naturalistes com esquemàtiques.
Vista de la cinglera on es localitza la Cova d’en Carles. Fotografia: Josep Castells CampRestes de pigment de la Cova d’en Carles. Fotografia: Josep Castells Camp
Justificació de l’entorn de protecció
L’any 1998 es va incloure l’art rupestre de l’arc mediterrani de la península Ibèrica (ARAMPI) com a bé integrant a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO “per ser el conjunt més gran de pintures rupestres de tot Europa i constituir una imatge excepcional de l’evolució cultural de la humanitat”. La declaració afecta 757 jaciments peninsulars, 60 dels quals es localitzen a Catalunya.
Es tracta d’un patrimoni cultural d’una rellevància excepcional que permet conèixer l’expressió social, econòmica i religiosa de les poblacions prehistòriques del llevant peninsular. Les característiques d’aquestes manifestacions pictòriques les fan inseparables del suport on són i del seu entorn paisatgístic, amb el qual estableixen relacions espacials i simbòliques importants.
Fruit d’aquesta nova concepció, és imprescindible conservar aquestes manifestacions pictòriques dins de l’entorn en el qual s’integren. Així, el Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO va sol·licitar als estats membres l’anomenat Inventari Retrospectiu d’un seguit de béns inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial, entre els quals hi ha l’art rupestre de l’arc mediterrani de la península Ibèrica. A la petició, entre altres coses, el Comitè demanava una ampliació de la documentació disponible sobre aquests béns, concretament, l’establiment d’un entorn de protecció que permetés protegir i salvaguardar millor el bé.
Per delimitar l’entorn de protecció dels conjunts, s’ha fet un estudi individualitzat de la unitat fisiogràfica i del paisatge en el qual es localitza el conjunt rupestre. Així, s’han tingut en compte un seguit de criteris: la conca visual de l’abric amb pintures, l’entorn paisatgístic, la unitat geomorfològica i hidrogràfica, el context cultural, l’existència d’altres elements patrimonials culturals i naturals a la zona i els usos del sòl. Amb aquest últim criteri s’intenta que la delimitació d’un entorn de protecció no afecti les activitats productives desenvolupades dins d’aquest espai, sempre que no repercuteixin negativament en la conservació del bé, per poder mantenir així els trets distintius del paisatge i la implicació dels agents que viuen i treballen en aquest espai.
Per tant, l’entorn es presenta com el millor instrument per garantir la pervivència dels seus múltiples valors culturals en les millors condicions possibles, per tal d’evitar que l’alteració d’aquest entorn, entès com l’espai que dona suport ambiental al bé, pugui afectar els valors, la contemplació o l’estudi de les pintures. Per això, entre altres aspectes, cal que en aquest àmbit es vetlli per la visualització correcta del bé i per la integració harmònica de les possibles edificacions, instal·lacions o usos que s’hi puguin establir en el futur. Es pretén assolir l’equilibri entre la necessitat de crear aquesta àrea de protecció al voltant del bé que en garanteixi suficientment la preservació i la voluntat de no afectar més espais dels que són estrictament necessaris.
L’entorn de protecció compartit entre els conjunts rupestres de la Cova de l’Escoda, la Cova del Racó d’en Perdigó, la Balma d’en Roc i la Cova d’en Carles s’inclou dins el model d’entorn corresponent als abrics situats en barrancs de mida mitjana i gran, amb una visibilitat mitjana. L’entorn de protecció inclou el vessant del barranc on es localitzen les pintures, fins a arribar al torrent del fons del barranc, que es configura com a límit de l’entorn. Una part de la conca visual de l’abric queda dins de l’entorn.
Per a la delimitació de l’entorn de protecció s’ha establert un polígon irregular configurat per 56 vèrtexs. Aquest entorn, que inclou les zones delimitades com a BCIN, comprèn una àrea d’unes 20,39 ha aproximadament, que inclou el vessant dret del barranc de Vilaplana, des de la raconada anomenada el Racó d’en Perdigó –on es localitzen els conjunts de la Cova d’en Racó d’en Perdigó i la Balma d’en Roc-, el tram on conflueixen els barrancs de Vilaplana i d’en Perdigó –on es localitza la Cova de l’Escoda-, i seguint el torrent de Vilaplana aigües avall fins a arribar a la zona dels Taixos, on es localitza el conjunt rupestre de la Cova d’en Carles. Queden inclosos tots els espais públics i privats dins del perímetre de l’entorn, així com el subsòl de la zona delimitada.
Amb aquesta declaració de l’entorn de protecció dels conjunts amb pintures rupestres de la Cova de l’Escoda, Cova del Racó d’en Perdigó, Balma d’en Roc i Cova d’en Carles, el Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic continua treballant per donar compliment a la sol·licitud del Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO i en la protecció del patrimoni cultural català.
Descarregueu l’Acord de Govern publicat al DOGC en pdf
Domingo Carlos Salazar, investigador CIDEGENT de la Universitat de València (UV), ha liderat un estudi que data l’ocupació del jaciment neolític de Cova Bonica, situat a prop de la costa i del Delta del riu Llobregat. Els resultats, publicats a la revista Frontiers, constaten l’important pes d’una economia agrícola-ramadera ara fa 7.400 anys, amb una alimentació basada en espècies domesticades de cereals i animals, i sense presència de peix. En el treball també participen la Universitat de Barcelona i la University College Dublin.
Treballs al jaciment de Cova Bonica, a Vallirana. Fotografia: J. Daura i M. SanzTreballs al jaciment de Cova Bonica, a Vallirana. Fotografia: J. Daura i M. Sanz
“És sorprenent que, tot i que el jaciment està situat bastant a prop de la línia de costa, no hi ha cap evidència isotòpica del consum de recursos procedents del mar”, assenyala l’arqueòleg biomolecular Domingo C. Salazar, integrant del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la UV.
Així ho ha revelat un estudi dut a terme mitjançant isòtops estables del carboni i nitrogen, un tipus de senyal que queda reflectit en els ossos i les dents d’animals i humans, i que serveix per reconstruir la dieta. A més, aquesta és la primera vegada que en la península Ibèrica es fa un estudi d’aquestes característiques, en què s’ha combinat aquesta tècnica d’anàlisi juntament amb l’estudi de microrestes alimentàries atrapades en el càlcul (tosca) de les dents en poblacions del neolític antic.
L’estudi se centra en Cova Bonica de Vallirana (comarca del Baix Llobregat, Barcelona), un dels pocs jaciments amb restes humanes d’aquest moment i que permet conèixer com eren, com vivien i què menjaven aquestes primeres poblacions que van portar per primera vegada a la península Ibèrica una economia basada en l’agricultura i la ramaderia. El jaciment, excavat per Montserrat Sanz i Joan Daura, que també han participat en l’estudi, es troba proper a la costa i al Delta del Llobregat, que en aquell moment estaria més llunyà al mar que actualment i a més ha proporcionat restes arqueològiques sobre la mobilitat dels grups humans del neolític cap a la costa i cap a la ciutat actual de Barcelona.
Entre les restes humanes no hi ha senyal de consum de recursos marins, cosa que indica que aquestes primeres poblacions que van arribar a la península per via marítima, ho van fer amb una economia cerealística i ramadera. “És possible que aquestes poblacions arribessin ja amb el seu pack neolític i no necessitessin introduir-hi nous elements alimentaris, o que, per motius desconeguts (potser per creences o normes establertes) consideressin els recursos marins com a element alimentari tabú”, explica l’investigador valencià.
Per contra, si bé sí que hi ha evidència del consum de cereals com el blat en els càlculs dentals, la seva evidència és menor del que s’esperava. “Les restes arqueobotàniques són més escasses que en altres jaciments neolítics clau del sud-est d’Europa dels quals sí que hi ha més dades, tot i això, seguim pensant que devien tenir una economia comuna basada en cereals”, diu l’investigador Robert C. Power, de l’University College Dublin.
“Cova Bonica és un arxiu arqueològic on es conserven restes arqueològiques dels últims 7.400 anys i mitjançant el present estudi s’evidencia un dels canvis econòmics i culturals més importants de la història de la humanitat, el pas de l’economia caçadora-recol·lectora a l’economia productora de base agrícola i ramadera”, diuen els arqueòlegs Montserrat Sanz i Joan Daura, del Grup de Recerca del Quaternari de la Universitat de Barcelona.
Les excavacions arqueològiques en el jaciment de Cova Bonica són finançades pel Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat de Catalunya mitjançant els projectes quadriennals de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia i per l’Ajuntament de Vallirana.
Article: Salazar-García D.C., Power R.C., Daura J. and Sanz M. (2022), Diet at the onset of the Neolithic in northeastern Iberia: An isotope–plant microremain combined study from Cova Bonica (Vallirana, Catalonia). Front. Earth Sci. 10:957344. doi: 10.3389/feart.2022.957344.
La jornada, organitzada pels Serveis Territorials del Departament de Cultura a la Catalunya Central, amb la col·laboració del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i el grup de recerca SAPPO/GRAMPO de la UAB, es va celebrar l’any 2020 amb l’objectiu de ser una actualització del què des de la primera meitat del segle XX s’ha anomenat “cultura de Merlès”: un grup cultural definit per les seves produccions ceràmiques amb una distribució geogràfica específica i la no coincidència, en principi, amb el registre arqueològic de les grans àrees culturals contemporànies conegudes a Catalunya.
El paratge arqueològic fou detectat l’any 2003 amb motiu de les obres de la Ronda Nord de Granollers-Tram 2, identificant-se per primer cop l’existència d’un jaciment en aquest indret. Entre 2003 i 2005, s’excavà una part del mateix, la que quedava afectada pel traçat de la Ronda, aproximadament uns 4.000 m2 de superfície, que es denominà Ca l’Estrada-1.
L’estiu de 2021, el veí de Tortellà, Sr. Tomàs Agüero Cabo, va descobrir unes representacions d’art rupestre esquemàtic pintades a les balmes de la Mariana i Bellavista, a l’alta Garrotxa. Es tracta de les primeres troballes de pintures rupestres en abrics a l’aire lliure a la província de Girona. Aquests murals estan formats per tipologies de figures esquemàtiques desenvolupades a la península Ibèrica a partir del neolític i perduren fins a època protohistòrica. El repertori iconogràfic de la documentació que presentem està format, principalment, per figures antropomorfes, agrupacions de punts, digitacions, pectiformes, possibles ídols oculats i altres elements geomètrics que mostren analogies amb altres conjunts repartits en tot el territori peninsular. L’estat de conservació d’aquests murals està molt alterat per fenòmens bioquímics i antròpics. El suport de les pintures presenta potents recobriments de carbonat càlcic i formacions de colònies d’algues que l’han alterat notablement.
La mostra és una iniciativa del Parc Natural de la Serra de Montsant amb el suport del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura i la col·laboració de la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, el Consell Superior d’Investigacions Científiques i el Museu d’Arqueologia de Catalunya.
