Presentació de l’Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2015

Invitació a la presentació del nou Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2015 El dia 31 de maig a les 19,00 hores tindrà lloc la presentació del nou Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2015 a la sala d’actes de l’Arxiu Històric de la Ciutat, (carrer Santa Llúcia, 1, de Barcelona).

Aquesta és una publicació del Servei d’Arqueologia de Barcelona que documenta l’activitat arqueològica més recent duta a terme a la ciutat de Barcelona. En el transcurs de la presentació l’arqueòleg Mikel Soberón pronunciarà la conferència “Comptar vaixells per explicar el port medieval de Barcelona. El dret d’ancoratge a mitjan segle XV”.

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017: “Els refugis antiaeris de Barcelona. El Servei d’Arqueologia de Barcelona i la Unitat de Subsòl del Cos de Mossos d’Esquadra”

Conferència: “Els refugis antiaeris de Barcelona. El Servei d’Arqueologia de Barcelona i la Unitat de Subsòl del Cos de Mossos d’Esquadra”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 17 de maig de 2017, 19,00h

Conferenciants: Xavier Maese i Lluís Vivancos
Moderadora: Carme Miró

En l’àmbit de la col·laboració institucional, la Unitat de Subsòl del Cos de Mossos d’Esquadra coopera assíduament, des de la vessant de la seguretat, amb el Servei d’Arqueologia de Barcelona en la documentació i la catalogació dels refugis antiaeris de la Guerra Civil, que són un dels valors patrimonials més importants i desconeguts de la història recent de la ciutat.


A continuació, us oferim una entrevista amb Xavier Maese, que avança els punts més destacats de la propera xerrada.

  • Quina és la importància dels refugis antiaeris de la Guerra Civil a la ciutat de Barcelona?

En els darrers anys, a partir de les intervencions arqueològiques realitzades a la ciutat de Barcelona, s’ha vist incrementat el coneixement del patrimoni arqueològic en espais soterrats o confinats, sobretot gràcies a la documentació de refugis antiaeris de la Guerra Civil.

És responsabilitat de l’administració pública protegir tot el patrimoni arqueològic, i els refugis antiaeris de la guerra civil no són cap excepció, atès que formen part de la nostra història més recent, i encara es conserven intactes, en bona mesura, i ocults en el subsòl de la ciutat de Barcelona.

  • Quins són els riscos més habituals que es poden trobar quan s’accedeix a refugis antiaeris?

Quan parlem dels refugis de nova descoberta ho fem d’espais confinats. Segons la normativa de Prevenció de riscos laborals, es tracten d’un recintes o qualsevol espai amb obertures limitades d’entrada i sortida i ventilació natural desfavorable, on es poden acumular contaminants tòxics o inflamables i poden tenir una atmosfera deficient en oxigen, en definitiva no estan concebuts per a una ocupació continuada per part del treballador. Per tant i a excepció dels habilitats per ser visitats, aquets refugis porten implícit tot el risc inherent en un lloc d’aquestes característiques, on cal adoptar unes mínimes mesures de seguretat abans d’accedir-hi.

En el cas concret dels refugis de nova descoberta els riscos són bàsicament la manca d’oxigen (hipòxia) donat que portem molts anys tancats, tenen segellats els seu accessos i no disposen d’una correcte ventilació, el qual provoca que la ventilació natural no hagi estat possible durant molts anys. Per aquest motiu la intervenció de la unitat de Subsòl es de cabdal importància per garantir la seguretat de les persones que hi hauran d’accedir.

També hem de tenir en compte el perill d’esfondrament, relliscades, caigudes a diferents nivells i ferides per elements estructurals deteriorats.

  • Quins interessos patrimonials i de seguretat pública presenten els refugis antiaeris?

Arran de l’increment en les tasques de localització i documentació d’espais patrimonials confinats, des de l’any 2013 el Servei d’Arqueologia de Barcelona (ICUB) manté una estreta col·laboració amb la Unitat de Subsòl de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra.

Per part de la unitat de Subsòl de Mossos d’Esquadra, la motivació i l’interès per aquesta col·laboració es fonamenta en poder utilitzar-los com a espais formatius i també per la seva importància estratègica en determinats casos, ja que alguns d’ells estan relacionats amb edificis oficials i es troben a la zona d’influència de zones de seguretat, suposant un factor de risc elevat a causa de la relativa facilitat d’accés. En aquest sentit es important poder gaudir de la informació qualificada que l’ICUB ofereix, aportant la documentació històrica objecte de la seva recerca.

El Servei d’Arqueologia de Barcelona (ICUB), sent responsable d’aquest important patrimoni arqueològic soterrat, supervisa les mesures preventives per minimitzar la desaparició d’aquest patrimoni històric de la nostra ciutat, i avançar en el seu coneixement, així com recuperar i habilitar aquests espais de memòria històrica i posar-los a l’abast de la societat.

Actualment s’està treballant en la redacció d’un conveni formal entre les dues institucions, que reculli el marc normatiu i les condicions d’aquesta col·laboració.

Jornades “Patrimònium 2017. Un Passeig per la Història”, a Ulldecona

Cartell de Patrimònium 2017. UlldeconaEl proper 19 de maig començarà a Ulldecona la segona edició de les Jornades “Patrimònium. Un Passeig per la Història. Projectes de difusió, innovació, conservació, investigació”, que s’estendrà en 3 blocs temporals diferenciats al llarg de 2017. De caire eminentment divulgatiu, estan adreçades tant al públic en general com al món científic i acadèmic.

Patrimònium 2017 és un cicle d’activitats orientades a donar difusió als diferents projectes que ara mateix s’estan duent a terme per a la posada en valor dels diferents actius patrimonials de la vila, englobats dintre del projecte a llarg termini: “Ulldecona, un Passeig per la Història”. La intenció és apropar a la societat civil el ric patrimoni de la vila i com, mitjançant la seva gestió, aquest es converteix en una eina de dinamització cultural, econòmica, científica i en motor de desenvolupament local.

| Descarregueu el tríptic amb el programa en pdf |

Finalització de les excavacions a la calçada lateral de C-31 a Badalona

L’empresa pública de la Generalitat de Catalunya, Infraestructures.cat, va redactar el projecte constructiu Calçada lateral a la C-31 sentit Barcelona pk 212+650 al 213+800. Fase 1 (trams 2 i 3). Tram Badalona per tal de descongestionar el trànsit que circula per l’interior del nucli urbà de Badalona. La traça prevista d’aquesta nova calçada transcorria per la zona nord de Badalona, travessant la part septentrional de l’àrea protegida com Bé Cultural d’Interès Nacional-Zona Arqueològica de la ciutat romana de Baetulo.

Les excavacions arqueològiques realitzades en aquesta àrea havien estat molt puntuals i reduïdes a petits sondejos que s’havien pogut efectuar aprofitant les rases i pous de fonamentació de dos edificis d’habitatges construïts a la pasada dècada dels anys 80. Si bé era probable que aquesta àrea es trobés encara dins la trama urbana de la ciutat romana, les restes detectades podien formar part de vil·les i àrees artesanals suburbanes, situades fora del recinte de la ciutat.

A fi de conèixer el grau d’afectació del patrimoni arqueològic i valorar si era viable l’execució del projecte de nova calçada, la Comisssió Territorial del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va dictaminar que s’havien de realitzar treballs arqueològics previs a l’inici de les obres. Infraestructures.cat va encomanar a l’empresa ÀTICS, SL la realització d’aquests treballs arqueològics, que van iniciar-se la darrera setmana del mes de setembre de 2016 sota la direcció d’Iñaki Moreno Expósito. A mitjan de desembre de 2016 van finalitzar els treballs de sondeig i delimitació de les zones amb restes amb mitjans mecànics i sota la supervisió de dos arqueòlegs. Fora de la zona declarada BCIN-ZA no es van localitzar restes arqueològiques, mentre que dins la zona protegida es van identificar quatre àrees amb presència de restes al subsòl.

Un cop valorades les característiques, extensió i fondària a la que es trobaven les restes i aprovat el corresponent pressupost, des del mes de gener fins a mitjan d’abril de 2017 un ampli equip de tècnics arqueòlegs i auxiliars de l’empresa ÀTICS ha dut a teme l’excavació exhaustiva de les restes existents. Els treballs s’han realitzat sota la supervisió de tècnics del Departament de Cultura de la Generalitat, Museu i Ajuntament de Badalona i Infraestructures.cat.

A la denominada Àrea 1, la situada més al nord-oest, es van excavar vuit sitges d’època romana i es van localitzar un centenar de rases de vinya d’època romana i moderna, de les quals se’n va excavar una mostra representativa. Entre l’Àrea 1 i 2 hi havia la continuació d’un carrer actual amb instal·lacions de serveis actius que no va poder ser excavat i per on podria passar el tram nord-oest de la muralla perimetral de la ciutat romana.Read More »

Presentació de la publicació: “Intervenir a la muralla romana de Barcelona. Una visió comparativa”

Portada del llibre: "Intervenir a la muralla romana de Barcelona"Avui dijous 20 d’abril a les 7 del vespre tindrà lloc al Museu d’Història de Barcelona la presentació de la publicació: “Intervenir a la muralla romana de Barcelona. Una visió comparativa”, a càrrec de l’arqueòleg, historiador i editor del llibre Eduard Riu. Aquest és el volum núm. 12 de la col·lecció Documents, que edita el MUHBA.

Les recerques arqueològiques i les restauracions al llarg dels anys han contribuït a configurar el paisatge actual de la muralla romana i comtal de Barcelona. En aquesta obra es mostren els resultats d’estudis històrics i arqueològics que situen les restes de la muralla en el conjunt històric i urbanístic de la ciutat. S’hi ressegueix la història de la restauració de la muralla de Barcelona, el moment actual de la recerca i es proposen les perspectives futures. Unes iniciatives que s’emmirallen en les actuacions i les recerques que s’han fet en altres muralles com les de Tarragona i Gijón, i cerquen inspiració en els casos paradigmàtics de les muralles de Carcassona i Roma.

Lloc: Sala de Martí l’Humà, MUHBA, Plaça del Rei, s/n, Barcelona

 

Excavacions a l’assentament de la primera edat del ferro de la Ferradura – els Castellets (Ulldecona, Montsià)

Entre els dies 27 de març i 9 d’abril de 2017 ha tingut lloc la novena campanya d’excavacions arqueològiques al jaciment de la Ferradura – els Castellets (Ulldecona, Montsià), la qual ha comptat amb la participació d’estudiants del grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Jaume I de Castelló, així com d’altres com la Universitat de Glasgow. L’actuació s’emmarca dins el projecte de recerca del GRAP (Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica) de la Universitat de Barcelona, “Primeres societats complexes a Catalunya: jaciments de Sant Jaume, Ferradura i Moleta del Remei”, sota la direcció arqueològica de Laia Font Valentín. El projecte té el suport de l’Ajuntament d’Ulldecona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

El GRAP ha continuat amb les tasques d’excavació dels àmbits A1, A3, A4, A6 i C2. A més, s’ha seguit treballant al voltant d’un dels objectius marcats des que es van endegar les investigacions l’any 2009, com és la identificació de tot el traçat del mur de tancament de l’assentament per tal de poder disposar, finalment, de la planta global i real de la Ferradura. De fet, la principal novetat al voltant d’aquesta nova campanya se centra en la tasca realitzada per posar al descobert bona part del mur de tancament de l’assentament, especialment en la seva part nord-oest. Un altre resultat important ha estat la possibilitat de confirmar que resta encara una part important de la seqüència estratigràfica original intacta, tant dins d’alguns dels àmbits que s’havien donat per exhaurits durant els treballs desenvolupats per J. Maluquer de Motes l’any 1972 (és, per exemple, el cas de l’àmbit 4, amb restes dels nivells inferiors), com en d’altres on, ni que sigui parcialment, ha estat possible fins i tot iniciar l’excavació de la seqüència ex novo (com en l’extrem oriental de l’àmbit 6). Tot plegat està proporcionant un seguit de materials, especialment ceràmics i d’altres elaborats amb terra crua.

Informació: Laia Font

Activitats a la Font de la Canya: “Vine a conèixer per setmana santa l’origen de la vinya i el vi al Penedès”

Cartell de les activitats al jaciment de la Font de la Canya per setmana Santa: “Vine a conèixer per setmana santa l'origen de la vinya i el vi al Penedès”El jaciment de la Font de la Canya obrirà les seves portes per setmana Santa durant els dies 14, 15 i 16 d’abril per donar a conèixer el patrimoni arqueològic i cultural del Penedès.

Les visites, que tenen una durada d’una hora i mitja aproximadament, seran guiades per l’equip d’arqueologia. Comencen a les 11,00h i a les 17,00h de divendres i dissabte, i el diumenge només a les 11,00h. No cal reserva prèvia.

Lloc: El punt de trobada és la rectoria de Sant Pere d’Avinyó, d’Avinyonet del Penedès.

Preus: La tarifa bàsica de visita comentada és de 7,50 € públic general i 5,50 € per a estudiants i pensionistes.

Més informació a:  arqueovitis@gmail.com / Tel. 608. 86.69.79

Conferència: “La necròpolis de la plaça de la Pietat, Vic (ss VII-XI). Revisió dels treballs i estudi arqueològic i antropològic”, al Camp de les Lloses

Cartell de la conferència: “la necròpolis de la plaça de la Pietat, Vic (ssVII-XI). Revisió dels treballs i estudi arqueològic i antropològic”Demà dissabte 25 de març de 2017 a les 19,30 hores tindrà lloc al Centre d’Interpretació del Camp de les Lloses la conferència: “La necròpolis de la plaça de la Pietat, Vic (ss VII-XI). Revisió dels treballs i estudi arqueològic i antropològic”, a càrrec d’Ot Ordeig.

Aquesta serà la primera sessió del cicle de conferències: “A l’entorn de l’arqueologia” que anualment organitza el Camp de les Lloses.

Lloc: Carrer Pau Casals, 2, Tona (Osona)

El mapa d’intervencions arqueològiques a Catalunya

Mapa d'intervencions arqueològiques a CatalunyaDes de divendres passat es pot consultar per internet el mapa d’intervencions arqueològiques a Catalunya, un projecte impulsat des dels Serveis Territorials del Departament de Cultura a Barcelona. Es tracta d’una eina que permet visualitzar les intervencions arqueològiques i paleontològiques sobre el territori, i que esdevé de gran utilitat, no només per al col·lectiu d’arqueòlegs, sinó també per a l’administració local, planificadors del territori, promotors i públic en general.

Inicialment el projecte està concebut per abastar tot Catalunya i s’anirà elaborant de manera progressiva. En aquesta primera fase hi ha incorporades les intervencions arqueològiques dels anys 2014 i 2015 dutes a terme a les comarques de la demarcació de Barcelona: Alt Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental.

La informació s’estructura en base a una fitxa que discrimina si és una intervenció arqueològica o paleontològica i proporciona la informació bàsica de la intervenció: nom del jaciment o de la intervenció o, municipi i comarca, director de la intervenció i empresa, tipologia, descripció i cronologia del jaciment, coordenades UTM projectades i fotografia.

El mapa d’intervencions arqueològiques a Catalunya ha estat possible també gràcies a Instamaps, una eina creada per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya per a la difusió i l’accessibilitat de la geoinformació.

| Accediu al mapa d’intervencions arqueològiques a Catalunya clicant aquí |

Presentació del llibre: “Espoli: del museu al jutjat. Les infraccions penals contra el patrimoni historicoartístic a Catalunya (1983-2015)”

Portada del llibre: "Espoli: del museu al jutjat Les infraccions penals contra el patrimoni historicoartístic a Catalunya (1983-2015)"Demà divendres, 24 de febrer de 2017 a les 20,30 hores tindrà lloc a la Biblioteca Comtat de Cerdanya (C/ Claustre, 12), de Puigcerdà (Cerdanya) la presentació del llibre de Jordi Campillo i Susana Romero: “Espoli: del museu al jutjat. Les infraccions penals contra el patrimoni historicoartístic a Catalunya (1983-2015)”, publicat per Rafael Dalmau, Editor.

Jordi Campillo i Susana Romero aborden el tema de l’espoli des de diversos punts de vista. Han fet un recull exhaustiu de les notícies aparegudes a la premsa durant les últimes dècades, analitzen les lleis penals sobre el patrimoni històric, artístic i arqueològic, i exposen les dificultats a l’hora de quantificar els actes delictius comesos contra el patrimoni.

Entre els casos analitzats pels autors, figuren els de la Fundació Miró, el del Tresor de la Catedral de Tarragona, el del Beat de Liébana de la Seu d’Urgell, el de l’Arqueta de Banyoles, el del Museu Diocesà de Solsona, el del Museu d’Arqueologia de Catalunya, etc. Entre els responsables, hi trobem des d’un personatge tan famós com Erik el Belga, fins a treballadors de les institucions afectades, així com d’altres dels quals encara no s’ha pogut resoldre l’autoria.

Jordi Campillo és doctor en Història Antiga i Arqueologia per la Universitat de Barcelona. Ha dirigit diverses excavacions arqueològiques i ha participat en  les expedicions catalanes a Oxirrinc (Minia, Egipte) i Althiburos (Tunísia). Susana Romero és fiscal en actiu. L’any  2008 va crear i va assumir la coordinació de la Fiscalia de Patrimoni Històric de Barcelona, càrrec que va ocupar fins al 2009.

A l’acte intervindran Jordi Campillo, arqueòleg i coautor del llibre; Joaquim M. Puigvert, professor d’història a la Universitat de Girona, i Rafael Català i Dalmau, historiador i editor.

| Descarregueu la invitació en pdf |