Presentació del llibre: “Espoli: del museu al jutjat. Les infraccions penals contra el patrimoni historicoartístic a Catalunya (1983-2015)”

Portada del llibre: "Espoli: del museu al jutjat Les infraccions penals contra el patrimoni historicoartístic a Catalunya (1983-2015)"Demà divendres, 24 de febrer de 2017 a les 20,30 hores tindrà lloc a la Biblioteca Comtat de Cerdanya (C/ Claustre, 12), de Puigcerdà (Cerdanya) la presentació del llibre de Jordi Campillo i Susana Romero: “Espoli: del museu al jutjat. Les infraccions penals contra el patrimoni historicoartístic a Catalunya (1983-2015)”, publicat per Rafael Dalmau, Editor.

Jordi Campillo i Susana Romero aborden el tema de l’espoli des de diversos punts de vista. Han fet un recull exhaustiu de les notícies aparegudes a la premsa durant les últimes dècades, analitzen les lleis penals sobre el patrimoni històric, artístic i arqueològic, i exposen les dificultats a l’hora de quantificar els actes delictius comesos contra el patrimoni.

Entre els casos analitzats pels autors, figuren els de la Fundació Miró, el del Tresor de la Catedral de Tarragona, el del Beat de Liébana de la Seu d’Urgell, el de l’Arqueta de Banyoles, el del Museu Diocesà de Solsona, el del Museu d’Arqueologia de Catalunya, etc. Entre els responsables, hi trobem des d’un personatge tan famós com Erik el Belga, fins a treballadors de les institucions afectades, així com d’altres dels quals encara no s’ha pogut resoldre l’autoria.

Jordi Campillo és doctor en Història Antiga i Arqueologia per la Universitat de Barcelona. Ha dirigit diverses excavacions arqueològiques i ha participat en  les expedicions catalanes a Oxirrinc (Minia, Egipte) i Althiburos (Tunísia). Susana Romero és fiscal en actiu. L’any  2008 va crear i va assumir la coordinació de la Fiscalia de Patrimoni Històric de Barcelona, càrrec que va ocupar fins al 2009.

A l’acte intervindran Jordi Campillo, arqueòleg i coautor del llibre; Joaquim M. Puigvert, professor d’història a la Universitat de Girona, i Rafael Català i Dalmau, historiador i editor.

| Descarregueu la invitació en pdf |

Declarat bé cultural d’interès nacional el jaciment ibèric de Ca n’Oliver (Cerdanyola del Vallès)

Ahir es va aprovar per Acord de Govern la declaració de bé cultural d’interès nacional-BCIN, en la categoria de zona arqueològica, el jaciment ibèric de Ca n’Oliver (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental).

El poblat ibèric de Ca n’Oliver, situat al turó de Ca n’Oliver, dins del Parc Natural de Collserola, és un enclavament rellevant de l’antic territori de la Laietània i del món ibèric català. La cronologia d’aquest assentament (s. VI a I aC) abasta la gènesi de l’època ibèrica (s. VI aC) i tota la pervivència fins a la seva extinció dins del procés de la romanització (s. I aC). Un darrer assentament d’època alt-medieval (s. VIII-XI dC) tanca l’ocupació d’aquest turó en el passat.

L’estratègica ubicació geogràfica del poblat, en un nus de comunicacions, domina un territori fèrtil de gran potencialitat agrícola i ramadera. A més, està dotat d’estructures defensives complexes: un mur de tanca, torres i fossats articulats, dues portes amb poternes laterals i, en un cas, protegida per un avant-mur, la qual cosa  fa pensar que va constituir un nucli vertebrador d’un ampli territori i centre de captació i redistribució de la producció.

Al poblat de Ca n’Oliver s’ha documentat per primera vegada el ritual d‘inhumacions infantils i els testimonis d’escultures ibèriques zoomorfes més septentrionals, aquestes possiblement procedents d’algun monument funerari. La troballa d’aquests elements planteja la presència d’elits socials i la possibilitat que es tracti d’un assentament aristocràtic. Els fragments escultòrics i una estela gravada apunten a l’existència d’una necròpolis en algun indret proper que encara no s’ha localitzat.

El jaciment ibèric de Ca n’Oliver és un espai patrimonial de primera magnitud per a la recerca, amb indiscutibles valors arqueològics, històrics, arquitectònics i culturals que il·lustren abastament aquest enclavament ibèric i faciliten la comprensió del conjunt del món ibèric en el context històric del Mediterrani occidental. Mostra l’origen i l’evolució de l‘urbanisme en el marc de la Laietània. En el museu s’exposen més de 500 objectes trobats a les excavacions arqueològiques, i al poblat es poden veure més de 7.000 m2 de restes recuperades així com tres habitatges reconstruïts. La qualitat, significació i diacronia de les dades permeten entendre el curs de la vida quotidiana i cultual del poblat i tenir una visió força completa de la societat i dels esdeveniments viscuts al llarg de la seva ocupació.

| Per accedir a la declaració ciqueu aquí |

Presentació al conseller de Cultura de la museïtzació i la restauració de les pintures rupestres de Capçanes

Escena de la Vall II, coneguda com “La matança”, del conjunt de pintures rupestres de Capçanes
Escena de la Vall II, coneguda com “la Matança”, del conjunt de pintures rupestres de Capçanes. Fotografia: Josep Castells

Divendres passat, 17 de febrer, el Conseller de Cultura Santi Vila va visitar, acompanyat dels responsables de la DG d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni i del Servei d’Arqueologia i Paleontologia, el municipi de Capçanes (Priorat) per conèixer el projecte de recuperació i documentació del conjunt de pintures rupestres de Capçanes.

Les intervencions a aquest singular conjunt, amb la concentració de pintures rupestres més gran de Catalunya, han estat promogudes pel Departament de Cultura amb la col·laboració de l’Ajuntament de Capçanes, i s’han realitzat en els darrers mesos, amb l’objectiu protegir, conservar i difondre els 9 conjunts de pintures rupestres, que es coneixen des de l’any 2007. El projecte ha permès recuperar la lectura de les figures i documentar-ne de noves.

Entre les actuacions destaca la recuperació, l’any 2016, del toro de Parellada III, la figura animal més gran documentada a Catalunya, que mesura més de 50 cm, i de l’escena de la Vall II, coneguda com “La matança”. Els treballs realitzats han permès recuperar la lectura de les figures que anteriorment no s’apreciaven bé, la documentació de 6 nous arquers, i una nova explicació de l’escena pintada. També s’ha recuperat i consolidat un gran cérvol i una figura humana de l’Abric de la Vall I.

Us recordem que dintre del cicle de la Tribuna d’enguany hem programat, pel 31 de maig, la xerrada: “El projecte Capçanes, de la documentació a la recuperació de la lectura de l’art rupestre”, on Josep Castells, responsable del projecte i Eudald Guillamet, restaurador de les pintures, explicaran tots els detalls d’aquesta intervenció.

| Per a més informació cliqueu aquí |

Actes de les I Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre

Portada de la publicació de les actes de les I Jornades d’arqueologia de les Terres de l’EbreEl Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha editat en dos volums les Actes de les I Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre, celebrades en maig de 2016, on s’exposaven els resultats de les intervencions arqueològiques dels darrers anys a les Terres de l’Ebre.

Els volums recullen les 81 comunicacions que els investigadors van exposar al llarg del 6 i 7 de maig de 2016 al Palau Oliver de Boteller de Tortosa, seu dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre. També s’inclouen sota l’epígraf de Resums 78 fitxes d’altres intervencions que, per la seva naturalesa, no es van presentar com a comunicacions, però que contenen treballs de gran rellevància, com intervencions de control i seguiment arqueològic en obra pública i privada, on també destaquen les intervencions realitzades sobre el patrimoni de la Guerra Civil.

Les I Jornades d’arqueologia de les Terres de l’Ebre són una iniciativa dels Serveis Territorials del Departament de  Cultura a les Terres de l’Ebre i del Servei d’Arqueologia i Paleontologia que han comptat amb el suport científic i d’organització del  Museu de les Terres de l’Ebre i la Universitat Rovira i Virgili, així com la col·laboració de la Diputació de Tarragona i l’Institut de Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre, del Departament de Territori i Sostenibilitat.

El motiu de les Jornades naix de la necessitat d’una recapitulació del fruit de les intervencions arqueològiques preventives, d’urgència i dels projectes de recerca que s’hi han dut a terme al llarg dels darrers deu anys, atès que des de 1999 no s’havia fet cap trobada semblant a les Terres de l’Ebre i era oportú organitzar un espai de treball i divulgació de la tasca que realitzen els investigadors i professionals de l’Arqueologia, les institucions i entitats de les Terres de l’Ebre en l’àmbit del patrimoni cultural.

| Podeu consultar i descarregar la publicació en pdf clicant aquí |

Presentació: “Working with buried remains at Ullastret (Catalonia): proceedings of the 1st MAC International Workshop of Archaeological Geophysics”. Monografies d’Ullastret , 3, al MAC-Barcelona

Portada Monografies. 3 UllastretPels qui no vàreu poder assistir a la presentació d’aquesta publicació a Empúries, el proper dijous 2 de febrer a les 19,00 hores es presenta, al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona, el número 3 de les monografies d’Ullastret, compilació dels resultats de les prospeccions geofísiques realitzades l’any 2012 a l’Illa d’en Reixac en el marc d’un workshop internacional.

L’acte anirà a càrrec de Josep Manuel Rueda, director del Museu d’Arqueologia de Catalunya, i de Roger Sala, director i gerent de l’empresa SOT Prospecció arqueològica. Després de la presentació d’aquesta monografia, l’arqueòleg Roger Sala impartirà la conferència “Les aportacions de la prospecció geofísica en l’arqueologia catalana: El cas de l’Illa d’en Reixac”.

Lloc: MAC Barcelona, Passeig de Santa Madrona, Parc de Montjuïc, Barcelona
| Per a més informació cliqueu aquí |

Pàgina web de la celebració de l’Any Puig i Cadafalch

Celebració del 150è aniversari de naixement de Josep Puig i Cadafalch

El Departament de Cultura ha posat en marxa recentment una pàgina web a travès de la qual se centralitzen tots els esdeveniments, informacions i activitats que enguany se celebraran a l’entorn del 150è aniversari de naixement de Josep Puig i Cadafalch i del centenari com a president de la Mancomunitat de Catalunya. La commemoració de l’Any Puig i Cadafalch ha sorgit per una iniciativa promoguda pel Departament de Cultura i compta amb la col·laboració de les diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, i els ajuntaments de Barcelona, Mataró i Montblanc.

Els comissaris d’aquesta commemoració són Mireia Freixa, catedràtica del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona, i Eduard Riu-Barrera, arqueòleg i historiador del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya.

Puig i Cadafalch és una de les figures destacades de Catalunya com a arquitecte, urbanista, restaurador, historiador de l’art de projecció internacional, a més de polític durant el període 1917-1922 com a president de la Mancomunitat.

El seu llegat abasta, des de les nombroses edificacions a Barcelona i el Maresme, restauracions com la de la Seu d’Ègara, el conjunt monumental de les esglèsies de Terrassa, o l’impuls a les excavacions arqueològiques d’Empúries, fins als estudis de prestigi internacional en història de l’art i les classes a Barcelona, París i Harvard, entre d’altres.

Amb la primera xerrada de 2017, realitzada el passat 11 de gener “Seixanta anys d’arqueologia i arquitectura romana en les empreses de Josep Puig i Cadafalch (1890-1950)”, a càrrec d’Eduard Riu-Barrera, la Tribuna d’Arqueologia s’ha volgut sumar als actes d’aquesta celebració.

Accediu a la pàgina web clicant a aquest enllaç

Presentació del número 3 de les monografies d’Ullastret al MAC-Ullastret

Portada Monografies. 3 UllastretEl proper diumenge dia 22 de gener a les 12,00 hores tindrà lloc al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Ullastret la presentació del número 3 de les monografies d’Ullastret, que compila els resultats de les prospeccions geofísiques realitzades l’any 2012 a l’Illa d’en Reixac, en el marc d’un workshop internacional.

L’acte anirà a càrrec de Josep Manuel Rueda, director del Museu d’Arqueologia de Catalunya, i de Roger Sala, director i gerent de l’empresa SOT Prospecció arqueològica. Prèviament a l’acte de presentació de la monografia, a les 10,30 h, l’arqueòleg Ferran Codina  oferirà una visita guiada al jaciment de l’Illa d’en Reixac.

| Per a més informació cliqueu aquí |

Conferència: “El patrimoni perdut… El Corral del Castell, un jaciment ibèric oblidat. Estudi dels materials i conclusions prèvies”

Fragment d’una gerra de doble vora, decorada amb el cap d’un llop, procedent del jaciment del Corral del Castell (Cunit), un exemplar únic al nostre país.
Fragment d’una gerra de doble vora, decorada amb el cap d’un llop, procedent del jaciment del Corral del Castell (Cunit), un exemplar únic al nostre país.

El dissabte 21 de gener, amb ocasió de la diada de Sant Sebastià al municipi de Cunit, a les 18,00 hores, al saló de Plens de l’Ajuntament, els arqueòlegs Dani López i Alba Castellano impartiran la conferència: “El patrimoni perdut… El Corral del Castell, un jaciment ibèric oblidat. Estudi dels materials i conclusions prèvies”. Un cop finalitzada la xerrada tindrà lloc la presentació de la publicació: “Història Gràfica de Cunit”, obra de Roger Benito Julià, editada per la Regidoria de Patrimoni de l’Ajuntament de Cunit.

La conferencia se centra en el jaciment del Corral del Castell (Cunit, Baix Penedès), un assentament ibèric del segle IV aC descobert l’estiu de 1982 i arrasat dos anys després per la construcció de dos passos elevats sobre el ffcc. En aquell moment es va recollir una part del material i també es va poder localitzar un camp de sitges i recuperar una gran quantitat de restes ceràmiques que van permetre de poder reconstruir diverses peces: tres àmfores, una gerra, un vaset i un ungüentari.

34 anys després, des de fa uns mesos, un equip d’arqueòlegs de les Universitats de Barcelona i Lleida està netejant, classificant, siglant i estudiant tots els fragments ceràmics més significatius. Això permetrà estudiar, per la seva morfologia, l’origen de moltes de les peces i, probablement, contingut d’aquests recipients.

En aquesta xerrada s’explicaran els primers resultats de les investigacions dutes a terme, i exposaran les conclusions prèvies que es poden extreure, fins al dia d’avui, del seu treball.

| Per a més informació descarregueu el fulletó de la conferència en pdf |

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017: “Seixanta anys d’arqueologia i arquitectura romana en les empreses de Josep Puig i Cadafalch (1890-1950)”

 “Seixanta anys d’arqueologia i arquitectura romana en les empreses de Josep Puig i Cadafalch (1890-1950)”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 11 de gener de 2017, 19,00h

Conferenciant: Eduard Riu-Barrera
Moderador: Josep Guitart

Amb motiu de la commemoració el 2017 del cent cinquantè aniversari de la naixença de Puig i Cadafalch, aquesta conferència examina la significació dels estudis d’arqueologia i arquitectura romana dins la seva obra d’historiador de l’art i l’arquitectura. Aspectes poc considerats de la seva producció, que per reducció se circumscriu sovint a l’època romànica, en constitueixen de fet un pilar fonamental. Una trajectòria iniciada de ben jove amb l’estudi del sepulcre de Favara el 1888, continuada per la direcció de les excavacions d’Empúries d’ençà del 1908 i els estudis de monuments tarragonins, per culminar el 1934 amb la síntesi d’arquitectura romana a Catalunya i arribar a les darreres contribucions sobre les esglésies de Sant Pere de Terrassa el 1948, en una recerca encetada molt abans. Per Puig i Cadafalch, l’art i l’arquitectura romana provincial de les terres catalanes, més enllà del seu interès intrínsec, tenien un interès dins la seva vasta empresa d’estudi històric de l’arquitectura entre l’antiguitat i l’edat mitjana, per desentrellar-ne els mecanismes de creació, evolució i difusió.

 


A continuació, us oferim una petita entrevista amb Eduard Riu-Barrera sobre alguns aspectes destacats de la seva propera xerrada.

  • Per quin motiu l’any 2017 es dedica a commemorar la figura de J. Puig i Cadafalch?

L’any 2017 es commemoren, alhora, els cent cinquanta anys del seu naixement a Mataró i el centenari de l’arribada a la presidència de Catalunya des del govern de la Mancomunitat. Aquesta coincidència fa que el govern català, i especialment el Departament de Cultura, hagi cregut oportú rememorar i divulgar-ne la figura, de tanta transcendència en molts aspectes de la configuració de la Catalunya contemporània.

  • Com a comissari de l’any Puig i Cadafalch 2017 amb Mireia Freixa, quin caràcter es vol donar a la commemoració?

Cal dir, de bon principi, que la seva figura, rica i complexa, no és pas desconeguda. Ben al contrari, ha estat llargament tractada i debatuda. També és cert que ho ha estat, sovint, de forma parcial, centrada sobretot en aspectes com la creació arquitectònica dins del modernisme o l’estudi de l’art romànic. Justament l’objectiu central de la commemoració és superar aquesta segmentació i oferir al debat intel·lectual i a la ciutadania una perspectiva nova que atengui la seva personalitat global i, sobretot, aspectes menys considerats, com ara l’acció política i de govern. Pel que fa a la faceta cultural, mereixen una reconeixença especial les importants empreses que va capitanejar i, més concretament, les arqueològiques.

  • Quina fou la significació dins l’obra de J. Puig i Cadafalch dels estudis arqueològics?

Els seus estudis arqueològics s’han d’entendre dins de l’ambient artístic que, sota paràmetres historicistes, considerava essencial el coneixement de les produccions antigues per a renovar la creació contemporània. La història de l’arquitectura no era, com ara, una pràctica erudita sense plasmació plàstica, sinó un exercici en la formulació dels llenguatges del present. La seva recerca sobre l’art antic o medieval no va pretendre, com vol el tòpic indocumentat, recrear un art “nacional” del passat, sinó entendre els mecanismes de formació, evolució i determinació històrica de l’arquitectura occidental. I a partir d’això, positivament, crear una arquitectura moderna, pròpia del Noucents, en les formes expressives i en l’adaptació a les novetats constructives.

  • Mentre l’aportació de J. Puig i Cadafalch sobre l’art romànic és ben reconeguda, com cal valorar-ne la contribució en arqueologia romana?

Val a dir que la seva aportació sobre l’arquitectura romànica va tenir per objecte entendre la seva aparició cap al segle XI a l’Europa occidental i la seva incorporació a Catalunya. Justament per comprendre’n el procés formatiu va remuntar la recerca a la romanitat i, així, va desenvolupar una àmplia investigació sobre l’art romà als Països Catalans. Per avaluar-ne la importància només cal examinar el salt endavant que, respecte de la pobre arqueologia vuitcentista, va representar la síntesi que va dedicar-hi en el primer volum de l’Arquitectura romànica a Catalunya el 1909. Vint-i-cinc anys després, gràcies en bona part als seus treballs arqueològics a Empúries, Tarragona o Terrassa, va presentar-ne una ampliació i actualització en una monografia específicament dedicada a l’arquitectura romana el 1934, de molt llarga vigència i encara, en part, no superada per cap treball de síntesi equiparable.

Acte del dipòsit definitiu de la Icnita de Puigventós, d’Olesa de Montserrat

Hiporelleu de l'emprempta del peu de rèptil trobat a Puigventòs
Hiporelleu de l’emprempta del peu de rèptil trobat a Puigventòs. Fotografia: Albert Vidal

El proper dimarts dia 13 de desembre a les 12,30 hores tindrà lloc l’acte de cessió en dipòsit definitiu de la resta paleontològica Icnita de Puigventós (Olesa de Montserrat, Baix Llobregat) a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, que se celebrarà a les dependències de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, al Palau Moja (C/ Portaferrissa, 1-3, de Barcelona).

Es tracta d’una resta fòssil de preservació excepcional, consisteix en una peça de roca de 16 x 10 cm que conté el motllo d’una icnita o petjada de peu de la icnoespècie Isochirotherium, corresponent a rèptils antecessors dels dinosaures i cocodrílids que conserva impressions de les urpes i de la pell. L’edat és Anisià superior – Ladinià inferior, Triàsic mitjà fàcies Muschelkalk mitjà, 241 a 239 milions d’anys.

La troballa va ser feta per la sra. Belen Muñoz el dia 7 d’abril de 2016 en el curs d’una activitat de muntanya. Va ser comunicada al Sr. Joan Soler, a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i a l’Ajuntament a on es va lliurar en primer lloc, i finalment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia (SAP) del Departament de Cultura, que rebé la icnita en un acte a l’Ajuntament el proppassat 22 d’abril.

Aquesta troballa ha tingut un ampli ressò mediàtic: TV3, La Vanguardia, El Periódico, Ara, Diari de Girona, National Geographic i Sàpiens entre d’altres.