II Simposi Internacional d’Arqueologia: “El Rec Comtal, l’aigua dibuixa la ciutat. Barcelona, segles I – XXI”, a El Born CCM

II Simposi Internacional d’Arqueologia: "El Rec Comtal, l'aigua dibuixa la ciutat. Barcelona, segles I - XXI"Els propers 15, 16 i 17 de març de 2018, El Born Centre de Cultura i Memòria organitzarà el II Simposi Internacional d’Arqueologia a El Born CCM, que se centrarà en l’estudi del Rec Comtal de Barcelona.

El Rec Comtal és una de les estructures hidràuliques més significatives de la ciutat de Barcelona. No es coneix amb exactitud el seu origen, si bé se sap que en la seva gènesi es troba l’aqüeducte romà del segle I, que va ser operatiu fins al segle XX.

El rec era un canal a cel obert que discorria creuant el pla de Barcelona al llarg de 13 km de recorregut, des de les fonts de Montcada fins al mar, i al seu pas es van anar creant diferents nuclis, que han conformat alguns barris de Barcelona; el Rec passa actualment per cinc districtes de la Ciutat. El Rec va evolucionar al llarg dels canvis polítics i socials que van marcar el nostre territori, des d’època altmedieval fins al segle XX, en què el Rec va desaparèixer com a estructura, però no com a espai de memòria.

El simpòsium abordarà diversos conceptes i activitats amb una visió transversal del Rec: la gestió de l’aigua, l’agricultura, l’economia, el treball, l’urbanisme, l’enginyeria, el lleure, el patrimoni, el coneixement, etc. Des d’aquesta perspectiva, l’Ajuntament de Barcelona treballa actualment en un projecte de recuperació i posada en valor del Rec, i al II Simposi Internacional d’Arqueologia “El Rec Comtal, l’aigua dibuixa la ciutat. Barcelona, segles I – XXI” es vol donar visibilitat a totes aquelles recerques que, des de diverses vessants, permetin entendre l’estructura del Rec Comtal com una empremta viva del passat en el present actual i, alhora, com a font per a diversos àmbits de coneixement.

| Per descarregar la primera circular cliqueu  aquí |

Inauguració l’exposició itinerant: “Descobrim. Patrimoni als museus i col·leccions de l’Alt Camp”.

El dia 15 de setembre a les 20,00 hores, s’inaugurarà  a Valls  l’exposició itinerant: “Descobrim. Patrimoni als museus i col·leccions de l’Alt Camp”.

Aquesta itinerància incorpora dues novetats: les peces originals dels museus de Valls estaran exposades juntament amb les fotografies de Carles Balsells, i es pot veure també la petita mostra titulada Servei de Taula que s’emmarca dins de l’ XI Memorial Francesc Cabré.  L’exposició estarà oberta a la visita des del 15 de setembre.

Lloc: Antiga Biblioteca Popular, C/ dels Caputxins, 35, de Valls

Anunci de licitació, direcció i execució d’intervencions arqueològiques i paleontològiques d’urgència a Catalunya 2018

foto intervenció d'urgència al gasoducte-Martorell-FigueresAmb data 9 d’agost de 2017 s’ha publicat al DOGC el procediment obert per a la licitació d’un contracte de serveis (exp. CU-2017-663) adreçat a la direcció i execució d’intervencions arqueològiques i paleontològiques d’urgència al territori de Catalunya.

 

 

Entitat adjudicadora
a) Organisme: Departament de Cultura.
b) Dependència que tramita l’expedient: Servei de Gestió Econòmica i Contractació.
c) Número d’expedient: CU-2017-663.

Objecte del contracte
a) Descripció de l’objecte: Direcció i execució d’intervencions arqueològiques i paleontològiques d’urgència durant el 2018
b) Lloc d’execució: Catalunya.
c) Termini d’execució: 12 mesos.

| Accediu al document en pdf |

Es declara Espai de Protecció Arqueològica (EPA) el jaciment paleontològic de Can Feu (Vallès Occidental)

El passat 12 de juliol, mitjançant resolució del Conseller de Cultura, ha estat declarat Espai de Protecció Arqueològica el jaciment paleontològic de Can Feu, als termes municipals de Sant Quirze del Vallès i Sabadell (Vallès Occidental). Aquest és el primer jaciment paleontològic declarat EPA, des de l’entrada en vigor de la Llei 9/1993 del patrimoni cultural català, figura legal que protegeix tant jaciments arqueològics com paleontològics.

L’any 1987, en el curs d’una intervenció arqueològica al jaciment romà de Can Feu, es van descobrir les restes fòssils d’un crani d’èquid Hipparion i un rinoceròtid Aceratherium incisivum. Atès el potencial paleontològic de la zona l’any 2001, i amb motiu de la construcció d’una nau industrial en el polígon de Can Feu, es va portar a terme un intervenció paleontològica i es van identificar fragments de mandíbules i restes de dentició aïllades, que pertanyien a un primat fòssil. En una posterior intervenció també es recuperaren més restes de mamífers fòssils: falanges de rinoceront i ossos post-cranials atribuïts posteriorment al mateix primat fòssil.

Els resultats de la intervenció van ser d’una gran rellevància, ja que es va recuperar un conjunt de fragments ossis d’un primat hominoide del gènere dryopitecus espècie Hispanopithecus laietanus, i la datació s’ha atribuït al vallesià (MN9, de 10 a 9,7 milions d’anys, miocè superior).

La unitat geològica està molt ben definida en la cartografia de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (NMcc), i la proposta de l’EPA es limita estrictament a aquesta unitat, doncs coincideix amb els punts on han anat apareixent les restes fòssils al llarg  dels últims anys.

La diversitat de fauna, pròpia del Miocè Superior, es troba molt ben representada en el jaciment de Can Feu, atès que s’han pogut identificar, fins al moment, tres espècies diferents que van conviure juntes: Hispanopithecus laietanus (simi), Hipparion (cavall), i Aceratherium incisivum (rinoceront).  El jaciment paleontològic de Can Feu és doncs una àrea on afloren espècies de mamífers que varen viure fa  10,0 i 9,7 milions d’anys.

Exposició: “Empúries, la gran empresa arqueològica de J. Puig i Cadafalch 1908 -1923”, al MAC-Empúries

Imatge de l'exposició: "“Empúries, la gran empresa arqueològica de J. Puig i Cadafalch 1908 -1923” El proper dijous 29 de juny a les 19,30 s’inaugurarà al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries l’exposició temporal: “Empúries, la gran empresa arqueològica de J. Puig i Cadafalch 1908 -1923” que romandrà oberta al públic del 30 de juny al 24 de setembre de 2017

L’exposició d’aquest estiu està dedicada a les excavacions d’Empúries, com a projecte arqueològic emblemàtic comandat per Josep Puig i Cadafalch, i s’emmarca en els actes de commemoració del 150 aniversari del seu naixement, que se celebra enguany.

Els visitans tindran l’oportunitat de veure algunes de les peces emblemàtiques d’Empúries, com el cap de la dama flàvia o el mosaic dels peixos, i també es podrà veure la gran maqueta de la neapolis, elaborada als anys 20, restaurada recentment amb motiu d’aquesta exposició.

Horari de l’exposició: De dilluns a diumenge de 10,00 a 20,00
Adreça: MAC –Empúries. C/ Puig i Cadafalch, l’Escala-
Contacte: 972 77 02 08 /  macmepuries.cultura@gencat.cat

| Descarregueu la invitació en pdf |
|Descarregueu el tríptic de l’exposició en pdf |

Exposició : “El fil de la Història. Centcelles, el nostre objectiu, un projecte educatiu per a compartir” al MNAT

Cartell de l’exposició : “El fil de la Història. Centcelles, el nostre objectiu, un projecte educatiu per a compartir”Aquesta tarda del dijous 22 de juny a les 19,30 hores s’inaugura al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (plaça del Rei, 5, de Tarragona), l’exposició : “El fil de la Història. Centcelles, el nostre objectiu, un projecte educatiu per a compartir”, que romandrà oberta al públic del 23 de juny al 7 de gener de 2018.

L’exposició vol reflexionar sobre el valor de la Història, sobre la formació del coneixement històric, sobre l’ús del patrimoni i sobre l’educació, des de la participació i la complicitat dels públics.

Ciceró deia de la història que és “mestra de la vida”. Per poder navegar en el complex món actual, tothom necessita d’informació històrica que li permeti conèixer els antecedents del present, per poder decidir amb major coneixement i racionalitat.

El projecte “Centcelles, el nostre objectiu” –iniciat el curs 2012-2013, impulsat i coordinat pel MNAT en col·laboració amb l’Ajuntament de Constantí, el patrocini de Repsol i la participació de tots els centres educatius de Constantí (Escola Centcelles, Escola Mossèn Ramon Bergadà, Institut Constantí i Col·legi Turó), ha fonamentat el seu ideari en la voluntat de fer comprensible i participatiu el coneixement històric, derivat en aquest cas, del treball realitzat a partir del conjunt monumental de Centcelles. Enguany, que el projecte ha arribat a la seva cinquena edició, l’exposició “El fil de la història” es proposa un doble objectiu: compartir els treballs realitzats durant aquest curs, desenvolupats en el format d’una exposició i recollir tots els treballs sobre Centcelles, que s’han realitzat al llarg d’aquestes cinc edicions.

| Descarregueu la invitació en pdf |

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017: “Les darreres intervencions arqueològiques d’urgència del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya (2016)”

Conferència: “Les darreres intervencions arqueològiques d’urgència del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya (2016)
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 21 de juny de 2017, 19,00h

Conferenciants: Nuria Armentano, José Manuel Espejo i Francesc Florensa
Moderadora: Maite Mascort

Durant el 2016 el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya ha fet un seguit d’intervencions d’urgència en tot el territori català, segons regula la Llei 9/93 del patrimoni cultural català. Entre les diverses intervencions, cal destacar l’excavació en el terme municipal de Lladurs (Solsonès) d’una cista megalítica intacta del neolític mitjà, situada a uns 1.100 m sobre el nivell del mar, amb una doble inhumació i l’aixovar corresponent. Dins el terme municipal de Bellver de Cerdanya (Cerdanya) s’ha documentat un amagatall amb peces de bronze intactes, datades entre finals de l’edat del bronze i inicis de l’edat del ferro.


A continuació us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes rellevants de la seva propera xerrada.

  • Les intervencions arqueològiques d’urgència de la Generalitat de Catalunya de 2016 han posat al descobert algun jaciment destacat?

D’entre totes les intervencions d’urgència cal destacar la realitzada a la cista dels Camps de la Bruna, al terme municipal de Lladurs (el Solsonès), on s’han conservat intactes tant les restes humanes com l’aixovar que les acompanyava.  Sobre les restes recuperades s’ha iniciat un seguit d’estudis complementaris, que hores d’ara encara estan en curs, on s’incorporen altres disciplines que ajudaran al coneixement d’aquest tipus d’enterraments datats en el neolític mitjà del Solsonès. La intenció d’aquesta intervenció a la Tribuna d’Arqueologia d’enguany, en part, serà la presentació dels resultats preliminars dels estudis que s’estan desenvolupant.

  • Quines altres intervencions heu efectuat durant el 2016?

S’han realitzat intervencions d’urgència allà on eren necessàries i dins el territori de Catalunya. L’Abric Casanovas a Aiguafreda (Vallès Oriental), el Dolmen de Can Reparat a Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà) i la Cova de les Ànimes a Matadepera (Vallès Occidental) han estat les intervencions més destacades dins del període prehistòric. Dins del període protohistòric cal esmentar les intervencions a Bellver de Cerdanya (la Cerdanya) i a Puig-reig (el Berguedà). Ja en època històrica i dins del període romà hem intervingut a la Bòbila d’en Font a la Garriga (Vallès Oriental) i a l’església de Sant Pere d’Orrit a Tremp (Pallars Jussà). Als municipis de Gironella (el Berguedà) i la Nou de Gaià (el Tarragonès) hem realitzat intervencions arqueològiques que es poden datar entre època baixmedieval i època moderna.

  • Quines altres disciplines s’incorporen en les diverses intervencions d’urgència?

Depenent de les característiques de cada troballa s’incorporen especialistes en diverses disciplines, que incorporen valor al treball realitzat, tant a camp com al laboratori. Hem excavat l’interior d’un sarcòfag localitzat originalment al jaciment dels Morulls de Gerb, a Òs de Balaguer, que estava dipositat al Museu de Balaguer on ha intervingut una antropòloga, tant a camp com en el posterior estudi de laboratori sobre les restes exhumades. Al jaciment de la Bòbila d’en Font de la Garriga hem emprat el georadar per a detectar els diversos àmbits que conformen la possible vil·la romana per, a posteriori, confirmar la situació d’aquests murs mitjançant sondejos arqueològics. Dins de les escales d’accés al cor de l’església de Sant Pere d’Orrit es localitzà un pedestal amb inscripció romana que ha estat extreta per un restaurador a fi i efecte de no malmetre ni la inscripció ni l’estructura de l’escala.

 

Workshop: “Mechatronics, robotics, materials and signal processing. Mechatronics meets Heritage Conservation Science”, a Vic


mechatronicsEl dia 27 de juny de 2017, dimarts, se celebrarà un workshop internacional sobre mecatrònica aplicada a la conservació: “Mechatronics, robotics, materials and signal processing. Mechatronics meets Heritage Conservation Science”, en el qual, entre altres temes, es parlarà de sistemes amb tecnologia sostenible aplicades a la conservació del patrimoni. El Museu Arqueològic de l’Esquerda hi col·labora com a Museu pilot en aquest projecte liderat per la Universitat de Vic.

Al llarg del workshop hi haurà les següents intervencions:

Lloc: El workshop tindrà lloc a l’Aula Segimon Serrallonga – Masia Torre dels Frares, (c/ Perot Rocaguinarda, 17, Vic)

Resultats de les excavacions arqueològiques a la necròpolis de Vilanera (l’Escala)

Els excel·lents resultats de la intervenció arqueològica duta a terme al jaciment de Vilanera (l’Escala, Alt Empordà), han posat al descobert l’existència d’una complexa estructura funerària del neolític mig (al voltant del 4500 aC,), de diverses tombes de cremació del bronze final, i també de la primera edat del ferro. Aquestes cronologies han permès determinar els inicis del poblament del territori.

Les excavacions finalitzades recentment al sector 3 de Vilanera (l’Escala), estableixen l’origen d’aquesta necròpolis en el neolític mig, sobre el 4.500 aC. La represa dels treballs arqueològics, iniciats la tardor del 2016 per part del Departament de Cultura i l’Ajuntament de l’Escala, ha permès excavar en profunditat el gran túmul que es va localitzar en intervencions precedents, i continuar les tasques d’excavació i delimitació de la necròpolis de cremació.

Els resultats de l’excavació han estat excepcionals. A la necròpolis de cremació s’han pogut excavar diverses estructures funeràries que pertanyen a la necròpolis de la primera edat del Ferro, excavades en el subsòl, on s’han trobat una urna que conté les restes humanes cremades i uns vasos situats al voltant. Igualment s’ha trobat una estructura funerària que es podria situar cronològicament al bronze final, on s’ha aparegut una petita urna ceràmica encastada en una diaclasa del subsòl.

Respecte al túmul, aquesta troballa és rellevant, tant a nivell cronològic com a nivell estructural. Les seves singulars característiques juntament amb les troballes recuperades, entre les quals una peça de ceràmica tipus Montboló, permeten situar la seva construcció dins del neolític mig. Aquesta atribució cronològica representa una important novetat que permet ampliar considerablement la utilització del sector de Vilanera com a espai funerari i que aporta un testimoni arqueològic d’excepcional interès per reconstruir els primers estadis del poblament d’aquest territori.

Pel que fa a l’arquitectura, estem davant d’una estructura complexa formada per un anell de pedres superior que envolta un segon túmul inferior, també format amb pedres. Per sota d’ambdós nivells ha aparegut una estructura megalítica amb una gran llosa de coberta. A l’espai excavat del túmul han aparegut 4 inhumacions primàries, totes elles en posició fetal i cobertes amb pedres.

L’any 2016 el Departament de Cultura de la Generalitat va declarar el turó de Vilanera i l’àrea adjacent Espai de Protecció Arqueològica, atesa la importància de les restes arqueològiques conegudes en aquesta zona, situada dins del terme municipal de l’Escala. Els treballs arqueològics han comptat amb l’assistència dels arqueòlegs del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries i la col·laboració de Xavier Farré, propietari actual dels terrenys, i s’han portat a terme per part d’un equip d’arqueòlegs de l’empresa Baula dirigit per Dolors Codina i amb la participació de Maribel Fuertes, Francesca Pullia, Gerard Prados i Rosa M. Amigo, amb la col·laboració també d’estudiants d’arqueologia procedents de diverses universitats.

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017: “El projecte Capçanes, de la documentació a la recuperació de la lectura de l’art rupestre”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 31 de maig de 2017, 19,00h

Conferenciants: Josep Castells i Eudald Guillamet
Moderador: Ramon Ten

Amb la descoberta de deu conjunts de pintures rupestres inèdits l’any 2007 i de nou conjunts més l’any 2014, Capçanes (Priorat) s’ha convertit en el municipi amb la concentració de pintures rupestres més nombrosa i espectacular de Catalunya. Conscient de la importància i transcendència d’aquest patrimoni, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia va iniciar el projecte Capçanes, que comporta el tractament integral de les pintures: documentació, protecció, conservació i difusió. De les diferents actuacions, destaca per la seva espectacularitat la recuperació de les pintures de la Vall II, conegudes popularment com La matança, gairebé invisibles fins al moment de la intervenció.


A continuació, us oferim una petita entrevista amb Josep Castells sobre alguns aspectes destacats de la propera conferència del dia 31.

  • Quina és la importància de la descoberta d’aquestes pintures rupestres?

La principal importància rau en la gran concentració de pintures rupestres en un espai territorial molt reduït, en les seves característiques tipològiques i estilístiques i en la seva connexió en altres territoris de l’Arc Mediterràni .

  • Afegeixen les pintures trobades a Capçanes alguna novetat respecte a la resta de pintures rupestres de l’art rupestre llevantí?

Algunes de les escenes documentades, especialment la del abric de la Vall I són úniques en tot el discurs pictòric de l’art rupestre llevantí.

  • Quines han estat  les actuacions del Departament de Cultura en la recuperació de les pintures?

En el marc del programa Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya  el Departament ha portat a terme la documentació exhaustiva de tos els conjunts identificats, ha realitzat un estudi complert dels fenòmens que afecten la seva conservació, ha realitzat una topografia de detall dels barrancs on es localitzen els abrics, s’ha redactat i executat tres projectes de tancaments de protecció, s’han senyalitzat amb plafons informatius els conjunts visitables i s’ha porta a terme múltiples campanyes de consolidació, conservació i recuperació del color i de la lectura dels conjunts documentats.

  • Quins són el projectes de futur respecte a les pintures de la Vall II?

Respecte a la potent intervenció de recuperació del color de les pintures del conjunt de la Vall II es farà un seguiment de l’actuació realitzada per tal de controlar l’estabilitat de les pintures. També es portarà a terme una nova documentació que incorporarà les noves figures descobertes durant l’actuació.