Primeres Jornades Jardins claustrals de Catalunya

Els dies 24 i 25 de novembre de 2022 se celebraran al Monestir de Pedralbes les primeres jornades sobre jardins claustrals a Catalunya, organitzades pel Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes en col·laboració amb la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Aquestes jornades tenen com a objectiu donar a conèixer i debatre diferents propostes d’intervenció i ús d’aquests espais i consensuar criteris d’actuació que contemplin el seu aspecte formal i artístic alhora que simbòlic, i el seu ús com a indret cultural, de gaudi i contemplatiu.

Les jornades són gratuïtes. L’aforament és limitat i cal inscripció prèvia.

Per a més informació i inscripcions cliqueu aquí

Podeu consultar el programa de les jornades en pdf

El Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic ja ha fet públics a través del programa Giravolt els models 3D de 8 conjunts d’art rupestre de Catalunya

En el marc de desenvolupament del Pla de Gestió de l’Art Rupestre a Catalunya, el Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura està portant a terme la tasca de documentació digital dels abrics amb art rupestre de Catalunya.

Aquest projecte inclou l’actualització i digitalització dels aixecaments topogràfics, fotogrametria i escaneig 3D en els abrics on sigui possible desenvolupar aquestes tasques. Allà on els tècnics no puguin treballar amb condicions de seguretat, el Servei comptarà amb la documentació a través d’un dron, amb l’objectiu de posar a disposició del públic (ja sigui investigador, com públic en general), tota la informació possible, però alhora també per acostar aquest rellevant patrimoni a persones amb mobilitat reduïda per tal que tothom pugui conèixer i gaudir del patrimoni cultural català.

Dins d’aquest projecte, fins al moment s’han fet públics a través del canal Sketchfab del programa Giravolt els models en 3D corresponents a 8 conjunts d’art rupestre de Catalunya: els conjunts amb pintures rupestres del Mas d’en Llort (Montblanc, Conca de Barberà), Mas d’en Ramon d’en Besso (Montblanc, Conca de Barberà), el Portell de les Lletres (Montblanc, Conca de Barberà), la Cova del Tabac (Camarasa, Noguera), la Roca dels Moros (Cogul, les Garrigues), el Cocó de la Gralla (Mas de Barberans, Montsià) i la Vall de la Coma (l’Albi, les Garrigues), i els gravats de la Cova de la Font Major (l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà).

Podeu accedir a la consulta d’aquests models 3D clicant aquí

El model 3D del Portell de les Lletres triat per Sketchfab com un dels millors

La setmana passada, la plataforma Sketchfab va incloure el model 3D corresponent a les pintures rupestres del Portell de les Lletres entre els 10 millors models de patrimoni cultural i història de la setmana.

L’equip de la Direcció General del Patrimoni Cultural i l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural ens hem alegrat per aquesta notícia i ens ha animat a continuar treballant en la documentació, protecció i difusió del patrimoni cultural català.

Podeu accedir al Top 10 de la setmana de Sketchfab clicant aquí

Setzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona

Ja teniu disponible la publicació digital de les Setzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona celebrades a Castelló d’Empúries els dies 14 i 15 d’octubre d’enguany.

Aquest volum, editat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Girona, recull els treballs que s’han efectuat en l’àmbit de l’arqueologia i la paleontologia en els darrers dos anys a les comarques de Girona, així com les actuacions i activitats fetes en diversos museus.

 

Per descarregar-vos la publicació cliqueu aquí

Servei de direcció i execució de les intervencions arqueològiques i paleontològiques d’urgència al territori de Catalunya durant l’any 2023

Amb data 11 d’octubre de 2022 s’ha publicat a la plataforma electrònica de Contractació Pública de la Generalitat de Catalunya el concurs per contractar el Servei de direcció i execució de les intervencions arqueològiques i paleontològiques d’urgència al territori de Catalunya durant l’any 2023.

 

El termini per presentar oferta finalitza el 2 de novembre de 2022 a les 12:00 hores.

Vegeu l’anunci accedint a la plataforma electrònica de Contractació Pública.

Jornades Europees de Patrimoni 2022. Patrimoni sostenible

Del 7 al 9 d’octubre de 2022 tindrà lloc una nova edició de les Jornades Europees de Patrimoni (JEP), una iniciativa del Consell d’Europa i la Comissió Europea que està considerada l’activitat participativa més important d’Europa en relació amb el patrimoni cultural.

Un any més, Catalunya celebra les Jornades Europees de Patrimoni (JEP), una iniciativa del Consell d’Europa i la Comissió Europea que se celebra ininterrompudament a Catalunya des del 1991.

Al llarg d’aquests anys, sota l’impuls de la Generalitat de Catalunya i amb la col·laboració de la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis, l’Institut Ramon Muntaner i l’Associació Capital de la Cultura Catalana, s’ha apropat la riquesa i la diversitat del patrimoni cultural a la ciutadania. Centenars de municipis, museus, monuments, associacions i entitats culturals d’arreu del territori, any rere any, han obert les portes de casa seva i han donat a conèixer el nostre passat i la nostra identitat cultural.

Les Jornades Europees de Patrimoni són un esdeveniment obert a tothom i una oportunitat per descobrir i conèixer la riquesa i l’atractiu del nostre patrimoni cultural amb l’objectiu principal d’estrènyer els vincles entre aquest i la societat.

JEP 2022. Patrimoni sostenible

Per aquest 2022, sota el lema “Patrimoni sostenible” proposat pel Consell d’Europa, les Jornades Europees de Patrimoni conviden a explorar i reflexionar al voltant de la sostenibilitat del nostre patrimoni. Una proposta que ens porta a reflexionar sobre la protecció del nostre patrimoni (material, immaterial i natural) i a explorar l’ús dels recursos en relació amb la seva preservació, en un context marcat pel canvi climàtic. Ens convida a explorar el paper del patrimoni cultural en un futur sostenible.

Amb aquest tema, l’edició d’enguany de les Jornades conviden a totes les institucions, entitats i associacions que participen en l’esdeveniment a proposar iniciatives que contemplin l’efecte ambiental de les seves activitats amb la finalitat de reduir o moderar el consum de recursos i la despesa energètica, de minimitzar l’impacte ambiental en la programació i gestió dels diferents projectes patrimonials.

Podeu consultar tota la informació de les Jornades clicant aquí

Consulteu l’Agenda de les JEP

Declarat l’entorn de protecció dels conjunts amb pintures rupestres de Mas d’en Llort, el Portell de les Lletres i Mas d’en Ramon d’en Bessó, al terme municipal de Montblanc (Conca de Barberà)

Amb data 27 de setembre de 2022 el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar la delimitació de l’entorn de protecció dels conjunts amb pintures rupestres anomenats Mas d’en Llort, el Portell de les Lletres i Mas d’en Ramon d’en Bessó, al terme municipal de Montblanc (Conca de Barberà). Aquest acord de delimitació, publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) el 29 de setembre de 2022, protegeix l’entorn ambiental proper a aquests abrics amb pintures rupestres, declarats Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial per la UNESCO.

L’entorn de protecció que engloba els conjunts amb pintures rupestres Mas d’en Llort, el Portell de les Lletres i Mas d’en Ramon d’en Bessó es localitza al terme municipal de Montblanc, a la comarca de la Conca de Barberà.

Els tres jaciments se situen al vessant esquerre del barranc del Llort, en un llarg tallat que forma, en alguns llocs, petites concavitats poc profundes, on es localitzen els conjunts pictòrics. A la part alta del barranc es localitza el conjunt de Mas d’en Ramon d’en Bessó i, uns 750 m aigües avall, passats uns 100 m del mas del Llort, es localitzen els conjunts de Mas d’en Llort i del Portell de les Lletres, situats a pocs metres de distància entre si.

El conjunt de Mas d’en Ramon d’en Bessó ocupa un sector de paret de 3,60 m, en els quals es troben representades 15 figures d’estil naturalista o llevantí. Cal destacar l’existència d’un bòvid de grans dimensions integrat en una escena de cacera. També cal assenyalar els petits elements cruciformes, que algun autor interpreta com a possibles aus o insectes, que configuren uns elements poc habituals en la temàtica de la pintura llevantina. L’orientació del fris amb pintures és cap al SE.

El conjunt de Mas d’en Llort es troba a un fris situat a l’interior d’un petit abric i està format per 10 figures, entre les quals s’inclouen figures humanes —un arquer— i animals d’estil naturalista o llevantí —caprins, una cérvola o cabra—, així com unes barres i una representació humana d’estil esquemàtic.

El conjunt del Portell de les Lletres està format per 18 figures d’estil esquemàtic-abstracte, com ara barres, semicercles i altres de morfologia indeterminada. Destaca la figura 3, un semicercle radiat que representa la imatge del logotip de l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (ARAMPI).

Justificació de l’entorn de protecció

L’any 1998 es va incloure l’art rupestre de l’arc mediterrani de la península Ibèrica (ARAMPI) com a bé integrant a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO “per ser el conjunt més gran de pintures rupestres de tot Europa i constituir una imatge excepcional de l’evolució cultural de la humanitat”. La declaració afecta 757 jaciments peninsulars, 60 dels quals es localitzen a Catalunya.

Es tracta d’un patrimoni cultural d’una rellevància excepcional que permet conèixer l’expressió social, econòmica i religiosa de les poblacions prehistòriques del llevant peninsular. Les característiques d’aquestes manifestacions pictòriques les fan inseparables del suport on són i del seu entorn paisatgístic, amb el qual estableixen relacions espacials i simbòliques importants.

Fruit d’aquesta nova concepció, és imprescindible conservar aquestes manifestacions pictòriques dins de l’entorn en el qual s’integren. Així, el Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO va sol·licitar als estats membres l’anomenat Inventari Retrospectiu d’un seguit de béns inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial, entre els quals hi ha l’art rupestre de l’arc mediterrani de la península Ibèrica. A la petició, entre altres coses, el Comitè demanava una ampliació de la documentació disponible sobre aquests béns, concretament, l’establiment d’un entorn de protecció que permetés protegir i salvaguardar millor el bé.

Per delimitar l’entorn de protecció dels conjunts, s’ha fet un estudi individualitzat de la unitat fisiogràfica i del paisatge en el qual es localitza el conjunt rupestre. Així, s’han tingut en compte un seguit de criteris: la conca visual de l’abric amb pintures, l’entorn paisatgístic, la unitat geomorfològica i hidrogràfica, el context cultural, l’existència d’altres elements patrimonials culturals i naturals a la zona i els usos del sòl. Amb aquest últim criteri s’intenta que la delimitació d’un entorn de protecció no afecti les activitats productives desenvolupades dins d’aquest espai, sempre que no repercuteixin negativament en la conservació del bé, per poder mantenir així els trets distintius del paisatge i la implicació dels agents que viuen i treballen en aquest espai.

Per tant, l’entorn es presenta com el millor instrument per garantir la pervivència dels seus múltiples valors culturals en les millors condicions possibles, per tal d’evitar que l’alteració d’aquest entorn, entès com l’espai que dona suport ambiental al bé, pugui afectar els valors, la contemplació o l’estudi de les pintures. Per això, entre altres aspectes, cal que en aquest àmbit es vetlli per la visualització correcta del bé i per la integració harmònica de les possibles edificacions, instal·lacions o usos que s’hi puguin establir en el futur. Es pretén assolir l’equilibri entre la necessitat de crear aquesta àrea de protecció al voltant del bé que en garanteixi suficientment la preservació i la voluntat de no afectar més espais dels que són estrictament necessaris.

En el cas dels conjunts amb pintures rupestres de Mas d’en Llort, El Portell de les Lletres i Mas d’en Ramon d’en Bessó, el model d’entorn es correspon amb abrics situats en barrancs petits o mitjans, que presenten una visibilitat limitada. Malgrat tot, cal assenyalar que la visibilitat des dels conjunts de Llort i Lletres és molt més àmplia, en incloure una part de la visual del barranc de la Vall. En aquests casos, l’entorn de protecció delimitat inclou els dos vessants del barranc, des de la capçalera fins a arribar a la vall principal.

El polígon configura una àrea irregular de 100 vèrtexs, que abasta l’entorn orogràfic i visual dels tres abrics. Aquest entorn, que inclou les zones delimitades com a BCIN, comprèn una àrea d’unes 65 ha aproximadament, que abasta bona part del barranc del Mas d’en Llort, des del seu naixement, a la confluència dels barrancs de la Font Jordana i la Font d’en Garró, fins passats uns 200 m dels conjunts rupestres de Mas d’en Llort i El Portell de les Lletres, al tram final del barranc. Així mateix, s’inclouen ambdós vessants del barranc. En el vessant esquerre del barranc, on se situen els abrics amb pintures, l’entorn arriba fins a la carena; i en el vessant dret, l’entorn arriba fins a la línia que marca la cota 925, en la part alta i central del barranc, i en la línia que marca la cota 875, en el tram final del barranc. En queden inclosos tots els espais públics i privats dins del perímetre de l’entorn, així com el subsol de la zona delimitada

Amb aquesta declaració de l’entorn de protecció dels conjunts amb pintures rupestres de Mas d’en Llort, el Portell de les Lletres i Mas d’en Ramon d’en Bessó, el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic inicia les declaracions dels entorns de protecció dels conjunts de pintures rupestres Patrimoni Mundial de les comarques de Tarragona. D’aquesta manera dona compliment a la sol·licitud del Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO i continua treballant en la protecció del patrimoni cultural català.

| Descarregueu l’Acord de Govern publicat al DOGC en pdf|

Declarats BCIN el conjunt arqueològic de Boades i la Torre del Breny, al terme municipal de Castellgalí (Bages)

El 27 de setembre de 2022, a proposta del Departament de Cultura, el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar declarar Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de Zona Arqueològica, el conjunt arqueològic de Boades, i en la categoria de Monument Històric i Zona Arqueològica, i de delimitació del seu entorn de protecció, la Torre del Breny, al terme municipal de Castellgalí (Bages). Amb data 29 de setembre de 2022, l’Acord de Govern de la declaració ha estat publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Torre del Breny. Font: SAP

El conjunt arqueològic de Boades i el mausoleu de la Torre del Breny es troben en el terme municipal de Castellgalí (Bages), a la riba esquerra del riu Llobregat.

El conjunt arqueològic està format per tres àrees, de sud a nord: el mausoleu de la Torre del Breny (protegit com a monument històric), que és l’element arquitectònic visible més destacat del conjunt; els jaciments de la zona de Boades que hi estan clarament relacionats —la vil·la romana, el sepulcre en cel·la i l’exedra—, i les sitges i els forns romans de Cal Roc.

El conjunt de la vil·la i el sepulcre de la Torre del Breny es situen cronològicament a l’entorn dels segles II-III dC; en el cas de la vil·la segurament se n’hauria d’allargar l’ús fins al segle IV dC. A l’àrea de Boades, en
trobar-se en un punt estratègic i en un encreuament de camins antics, en relació amb els rius Cardener i
Llobregat, les evidències d’hàbitat es remunten com a mínim fins als segles VI-V aC, amb restes d’època
ibèrica poc conegudes. Les sitges de Cal Roc se situen en els segles II-I aC.

El monument de la Torre del Breny és una construcció de caràcter sepulcral d’època romana que conserva
únicament el basament de 10 × 10,5 metres i prop de 3 metres d’altura, sobre el qual hi havia la cel·la
rematada per un ample fris ornamental, a partir d’elements vegetals i garlandes. A la part superior del fris hi havia la cornisa, on es recolzaven els vessants de la coberta. L’altura d’aquest segon cos del monument i la de la coberta devia ser d’uns 13 metres i, per tant, el monument funerari faria aproximadament 16 metres. A l’exterior i a la part superior, el monument conserva un conjunt de motllures i dentells força deteriorats. A l’interior hi ha dues cambres rectangulars cobertes per dues voltes de canó. La importància del monument, tot i estar parcialment destruït, no és simplement pel mateix sepulcre, sinó per la seva ubicació estratègica, en un punt elevat, a prop de l’aiguabarreig dels rius Llobregat i Cardener, probablement com a element central d’una possible necròpolis vinculada a una via i a una vil·la.

En el lloc de Boades se sap que hi havia una vil·la romana de gran importància, establerta a finals del segle I aC sobre terrenys ocupats per una explotació ibèrica (s. VI-I aC). La part noble de la vil·la era on actualment hi ha el nucli de masies, i només se’n coneix l’exedra. L’estudi dels materials de les campanyes dels anys 30 del segle XX, així com la tasca final de les campanyes de 1984 i 1986, mostren una cronologia àmplia, amb una etapa romanorepublicana i un moment de gran esplendor durant l’Alt Imperi. El nucli va decaure al llarg del segle III dC i va tornar a revifar en època baiximperial, a partir de finals del segle III o inicis del segle IV dC. La vil·la va ser abandonada, segurament, amb el final del domini romà. Sembla que, com a mínim, a partir del segle XIV el lloc va ser ocupat de nou.

El sepulcre en cel·la de Boades es troba a uns 150 metres al sud-oest de la vil·la. El monument funerari consta d’una petita cel·la de planta rectangular amb unes mides de 5,1 × 5,9 metres. L’interior de la cel·la fa 3,9 × 3,6 metres i està cobert per una volta de mig punt i una teulada a doble vessant. L’altura del monument és de 3 metres a l’arrencada de la coberta i de gairebé 5 metres en el punt més alt de la teulada. El sepulcre no presenta pòdium, però sí un sòcol de poca altura construït amb grans carreus i embellit amb una motllura a la part superior. Pel que fa a la seva cronologia, tot i que la construcció es data dels segles II i III dC, els materials que s’hi van trobar en els treballs dels anys 30 del segle XX resulten poc significatius. Ara bé, altres investigadors consideren que les evidències actuals no són suficients per determinar-ne una forquilla cronològica sòlida. El sepulcre de cel·la, de gran importància per si mateix, es troba ubicat al peu d’una via o camí paral·lel al riu Llobregat, lloc habitual on se situen els monuments funeraris en època romana. Ara bé, la seva proximitat a la vil·la de Boades i al sepulcre turriforme del Breny suposa l’existència d’un conjunt patrimonial molt destacat que permet apreciar el funcionament d’una explotació agrícola romana en totes les seves facetes.

L’exedra és una construcció de forma semicircular o absidal. L’edificació presenta una finestra de dimensions considerables, coronada amb un arc de mig punt fet amb teules o maons de terra cuita. La majoria de vil·les d’una certa entitat presenten cambres d’aquestes característiques, amb un marcat tarannà senyorial, utilitzades com a sales de conversa (exedra), de recepció (oecus) o de menjador (triclini), sempre relacionades amb espais importants de la vil·la. Aquest element arquitectònic és l’evidència més clara de la importància de la vil·la romana de Boades, almenys de la seva última fase (segles III-IV dC). Es tracta d’un espai destacat dins la pars urbana de les vil·les i el fet que encara se’n conservi dempeus una part la fa única i un cas excepcional, com a mínim en el context català, fins al punt de considerar-la de vegades una construcció de cronologia posterior.

Les sitges ibèriques de Boades o de Cal Roc van ser localitzades en un camp de conreu de cereals pròxim als forns romans de Boades, a l’oest de Cal Roc. Es va poder recuperar un conjunt ceràmic dels segles II i I aC, aproximadament, que pertanyia probablement a la neteja d’un abocador domèstic. La seva presència fa pensar en un establiment previ a la fundació de la vil·la, ja fos per a l’explotació dels recursos de l’entorn, ja fos per al control d’un lloc estratègic com és l’àrea de Boades, un nus o cruïlla de camins. Les sitges són una gran font d’informació que permet entendre la fase prèvia a la construcció de la vil·la.

Els forns romans de Boades es troben al nord del nucli de la vil·la romana i són de ceràmica per a produccions comunes. El primer forn és una estructura circular, d’un diàmetre d’1,68 metres, fet amb maó i argamassa i una boca o praefurnium amb un arc de mig punt realitzat amb teules. Com que va ser destruïda la graella i l’element que la sostenia, no és possible saber si era del model amb pilastra central o d’arcs. El segon forn és de planta gairebé quadrada, de 6 × 5,75 metres, amb 18 pilastres, de teules de terra cuita, que sostenien 6 parells d’arcs, desapareguts però apreciables, que suportaven l’engraellat superior. No s’ha localitzat l’escombrera ni es coneix l’extensió de la zona de producció dels forns. Com en el cas de les sitges, la presència d’una zona artesanal, com són els forns, és de gran importància per a conèixer diversos moments i zones de l’explotació dels recursos per part d’ibers i romans.

Amb aquesta declaració, el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic continua treballant en la protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic català.

Descarregueu l’Acord de Govern publicat al DOGC en pdf

V Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre

El dissabte 8 d’octubre de 2022 se celebrarà a Tortosa la V Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre, organitzada pel Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) i el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre.

Després d’una llarga pausa motivada per la pandèmia, aquesta jornada està pensada per reprendre totes les intervencions dutes a terme des de l’any 2019, especialment aquelles realitzades en l’àmbit de les Terres de l’Ebre, però també amb la participació d’altres treballs de recerca que s’han fet fora del nostre territori.

Són temes d’aquesta jornada: els treballs d’exhumació de fosses de soldats als espais de la batalla de l’Ebre, l’inventari de recerca de fortificacions defensives, la prospecció i recerca en territori ebrenc vinculada a treballs arqueològics preventius motivats per infraestructures com els parcs eòlics de la Terra Alta, així com els treballs de millora d’espais de la batalla de l’Ebre malmesos pels temporals de llevant. També s’hi inclouen, amb un punt de curiositat, aquelles petjades que varen deixar els soldats participants a la Batalla de l’Ebre mitjançant la inscripció de grafits en moltes parets i murs de les nostres comarques.

La protecció d’aquest ric patrimoni i la complexitat de gestionar-ne el manteniment és clau a l’hora de garantir-ne la conservació. Aquesta problemàtica ha animat als organitzadors a incloure en la jornada d’enguany un espai de diàleg entre els especialistes i el públic assistent per debatre el tractament, la conservació i la protecció dels espais històrics de la Guerra Civil, tant des d’una visió general, que englobaria la península, com particular, ajustada al nostre territori.

Aquesta jornada es celebrarà al Palau Oliver de Boteller, carrer de Jaume Ferran, 4 de Tortosa, el dissabte 8 d’octubre de 2022.

La jornada és gratuïta prèvia inscripció obligatòria abans del 5 d’octubre.

Per descarregar el programa, més informació i inscripcions cliqueu aquí.

Publicada al DOGC la convocatòria per a la concessió de subvencions per a projectes quadriennals de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia per al període 2022-2025

Amb data 7 de setembre de 2022 s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/2646/2022, d’1 de setembre, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aprova la convocatòria en l’àmbit del patrimoni cultural per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència no competitiva, per a projectes quadriennals de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia per al període 2022-2025 (ref. BDNS 646759).

El període per presentar les sol·licituds és del 8 al 27 de setembre del 2022. El dia 27 de setembre es poden presentar sol·licituds fins a les 14 hores.

Descarregueu la resolució de la convocatòria en PDF

Anunci de licitació per a la documentació arqueològica de nous abrics amb manifestacions d’art rupestre, localitzats als termes municipals de Sales de Llierca i la Febró

Amb data 23 de juliol de 2022 s’ha publicat a la plataforma electrònica de Contractació Pública de la Generalitat de Catalunya l’anunci de licitació per a la contractació dels treballs de documentació arqueològica de nous abrics amb manifestacions d’art rupestre, localitzats als termes municipals de Sales de Llierca i la Febró.

 

La finalitat del contracte d’aquests treballs consisteix en la documentació arqueològica dels següents abrics amb manifestacions d’art rupestre:

  • Lot 1. Balma de Bellavista (Sales de Llierca, Garrotxa)
  • Lot 2. Balma Mariana (Sales de Llierca, Garrotxa)
  • Lot 3. Cova d’en Peixet (La Febró, Baix Camp)

Els tres lots consisteixen en anàlisis directes sobre art rupestre, per tant, es tracta d’intervencions arqueològiques de documentació gràfica i tal com estableix el Decret 78/2002
s’estableixen els requisits per a la direcció d’una intervenció arqueològica. Així mateix, com que
es tracta de jaciments amb manifestacions d’art rupestre, també s’haurà de portar a terme la
documentació recollida en el Protocol II de documentació de conjunts rupestres de Catalunya
del Pla de Gestió de l’Art Rupestre de Catalunya.

El termini de presentació d’ofertes finalitza el dia 13 de setembre de 2022 a les 12:00 hores.

Per a més informació accediu a la plataforma electrònica de Contractació Pública