Anunci de licitació per a la contractació de treballs d’anàlisis antropològiques

Amb data 30 de juny de 2022 s’ha publicat a la plataforma electrònica de Contractació Pública de la Generalitat de Catalunya l’anunci de licitació del contracte de Treballs d’anàlisis antropològiques corresponents de les restes arqueològiques recuperades dels jaciments de Castell de la Bleda, Can Pa i Figues, Cementiri vell del Castell de Gelida, la Cantorella, Roques de Sant Formatge, Cases de la Catedral, Castell de Berga i Morulls de Gerb.

 

El contracte està dividit en vuit lots, un per jaciment, i els licitadors poden optar pel nombre de lots que desitgin, indicant l’ordre de prioritat. Els licitadors només seran adjudicataris d’un dels lots pels quals optin, tret que optin per un lot per al qual hagin estat l’únic licitador.

El termini per presentar oferta finalitza el 18 de juliol de 2022 a les 12:00 hores.

Vegeu l’anunci i les dades del contracte accedint a la plataforma electrònica de Contractació Pública.

Jornades Europees d’Arqueologia 2022

Els dies 17, 18 i 19 de juny de 2022 se celebraran les Jornades Europees d’Arqueologia (JEA), a través de diverses propostes d’activitats relacionades amb el món de l’arqueologia i destinades a tots els públics.

Com cada any des del 2010, el Ministeri de Cultura francès impulsa unes Jornades Nacionals d’Arqueologia, coordinades per l’INRAP (Institut Nacional d’Investigacions Arqueològiques Preventives). Aquestes jornades han anat més enllà de les fronteres franceses, sumant-se a la iniciativa països d’arreu d’Europa i convertint-se en les Jornades Europees d’Arqueologia (JEA).

Durant les jornades s’organitzaran tota una sèrie d’activitats per tal que les famílies, les escoles, els estudiants, els amants de la història i tots els interessats puguin descobrir el patrimoni arqueològic: visites a llocs no oberts al públic (excavacions, centres d’investigació, col·leccions arqueològiques, etc.), trobades amb professionals de l’arqueologia (arqueòlegs, investigadors, etc.) que presentaran el seu treball al públic, activitats lúdiques i pedagògiques (introducció a l’excavació, demostracions, tallers), etc.

Podeu consultar tota la programació de les jornades a la pàgina web journees-archeologie.fr

TANIT. Col·lecció Nacional d’Arqueologia

Aquest proper dilluns 13 de juny de 2022 tindrà lloc la presentació de TANIT. Col·lecció Nacional d’Arqueologia al Museu d’Arqueologia de Catalunya a Barcelona.

El Museu d’Arqueologia de Catalunya i l’Arqueoxarxa han liderat el projecte de conceptualització d’una base de dades adreçada a la difusió digital dels objectes més rellevants de les col·leccions arqueològiques catalanes: TANIT. Col·lecció Nacional d’Arqueologia. Un projecte per a compartir en línia el patrimoni arqueològic de Catalunya.

La base de dades inclou 752 objectes d’onze equipaments museístics i presenta 1.215 imatges i 104 models 3D dels 11 equipaments que integren l’Arqueoxarxa.

La presentació es farà a les 17:45 hores al Museu d’Arqueologia de Catalunya a Barcelona i cal confirmar l’assistència a macvisites.acdpc@gencat.cat o al telèfon 934232149.

Per a més informació consulteu la web del Museu d’Arqueologia de Catalunya

Publicada al DOGC la convocatòria per a la concessió de subvencions a municipis i comarques per a inversions en jaciments destinades a la visita pública per al període 2022-2023

Avui, dia 9 de juny de 2022, s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/1730/2022, de 30 de maig, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aprova la convocatòria, en l’àmbit del patrimoni cultural, per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, a municipis i comarques per a inversions en jaciments arqueològics i paleontològics destinades a la visita pública, per al període 2022-2023 (ref. BDNS 631174).

El període per presentar les sol·licituds és del 10 al 28 de juny del 2022. El dia 28 de juny es poden presentar sol·licituds fins a les 14 hores.

Descarregueu-vos la resolució de la convocatòria en pdf

Descarregueu-vos la resolució amb les bases específiques en pdf

Inauguració de l’ampliació del Centre d’Interpretació del Camp de les Lloses (Tona, Osona)

El proper dissabte 11 de juny, a les 18.30 hores, tindrà lloc la inauguració d’un nou equipament museístic al Camp de les Lloses, al c. Pau Casals, 2 de Tona.

El Camp de les Lloses és un jaciment arqueològic situat a Tona, i obert al públic des de l’any 2006 juntament amb l’equipament museístic on s’exposen les dues col·leccions arqueològiques en dipòsit, la col·lecció d’arqueologia municipal i la col·lecció monogràfica del Camp de les Lloses.

El jaciment del Camp de les Lloses va ser declarat bé cultural d’interès nacional en la categoria de zona arqueològica amb data 27 de juny de 1995 (DOGC núm. 2077 de 19.7.1995).

Podríem afirmar que és un dels primers assentaments romans a Catalunya vinculat a la construcció de l’antiga via romana de Manius Sergius, coneguda a través d’alguns mil·liaris o fites que assenyalen les distàncies (el de la VII milla descobert al Vilar de Tona i el de la I milla a Santa Eulàlia de Riuprimer). L’arqueologia ens permet descobrir la vida quotidiana de la comunitat que hi va viure fa més de 2.100 anys caracteritzada per una cultura híbrida, del moment de transició del mon iber al romà. Això el singularitza i el fa atractiu per visitar-lo.

És un jaciment situat en un solar de 9.000 m2 en procés d’excavació i museïtzació. El jaciment i la col·lecció creixen a mesura que es van fent els treballs arqueològics. El volum, la importància històrica i la singularitat dels objectes que es van recuperant i l’interès en la seva exhibició i interpretació, així com la voluntat del projecte d’arqueologia social d’atenció a diversos públics, varen fer plantejar a l’Ajuntament de Tona la necessitat d’ampliar aquest espai amb la finalitat de poder atendre tots aquests interessos. El projecte d’ampliació va començar a finals del 2020 i aquest 2022 s’ha finalitzat la seva construcció, que culmina amb aquesta inauguració.

Per a més informació contacteu amb: 93 812 5234 / 615 872 245 / tona.campdeleslloses@tona.cat

 

 

Publicades al DOGC les bases específiques per a la concessió de subvencions a municipis i comarques per a inversions en jaciments destinades a la visita pública

Amb data 30 de maig de 2022 s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/1592/2022, de 24 de maig, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aproven les bases específiques que han de regir la concessió de subvencions a municipis i comarques per a inversions en jaciments arqueològics i paleontològics destinades a la visita pública.

L’objecte d’aquestes bases específiques és promoure la posada en valor del patrimoni arqueològic i paleontològic català, mitjançant subvencions per a un període biennal a municipis i comarques per a inversions destinades a millorar la visibilitat de jaciments arqueològics i paleontològics que ja estiguin oberts al públic i siguin visitables de manera regular.

Aquestes noves bases específiques incorporen canvis importants respecte a les publicades l’any passat mitjançant la Resolució CLT/1241/2021, de 22 d’abril (DOGC núm. 8399, de 30.4.2021) i que ara han quedat derogades.

Descarregueu-vos la Resolució CLT/1592/2022, de 24 de maig en pdf

Publicades al DOGC les bases específiques per a la concessió de subvencions a municipis i comarques per a inversions en jaciments destinades a la visita pública

Amb data 30 de maig de 2022 s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/1592/2022, de 24 de maig, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aproven les bases específiques que han de regir la concessió de subvencions a municipis i comarques per a inversions en jaciments arqueològics i paleontològics destinades a la visita pública.

L’objecte d’aquestes bases específiques és promoure la posada en valor del patrimoni arqueològic i paleontològic català, mitjançant subvencions per a un període biennal a municipis i comarques per a inversions destinades a millorar la visibilitat de jaciments arqueològics i paleontològics que ja estiguin oberts al públic i siguin visitables de manera regular.

Aquestes noves bases específiques incorporen canvis importants respecte a les publicades l’any passat mitjançant la Resolució CLT/1241/2021, de 22 d’abril (DOGC núm. 8399, de 30.4.2021) i que ara han quedat derogades.

Descarregueu-vos la Resolució CLT/1592/2022, de 24 de maig en pdf

Incoat BCIN, en la categoria de Zona arqueològica, el conjunt arqueològic de la Cinglera del Capelló, a Capellades (Anoia)

Amb data 16 de maig de 2022 s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) la Resolució CLT/1426/2022, de 10 de maig, per la qual s’incoa expedient de declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Zona arqueològica, a favor del conjunt arqueològic de la Cinglera del Capelló, a Capellades (Anoia), i s’obre un període d’informació pública.

La Cinglera del Capelló és un penya-segat travertínic on es troben múltiples abrics i petites coves que van ser utilitzats durant diferents èpoques prehistòriques per dues espècies humanes: Homo neandertalensis i Homo sapiens. La Cinglera es troba en el pas natural que connecta la Catalunya interior i la costa mediterrània, pas que va ser aprofitat per comunitats animals i humanes a la prehistòria.

La seqüència arqueològica de Capelló comprèn el paleolític mitjà, el paleolític superior, el mesolític, neolític i l’edat del bronze. La major part d’aquests jaciments contenen registres que es poden atribuir a la prehistòria recent (neolític-edat del bronze): Cova d’Antoni Zulueta, Cova dels Degotalls, Cova del Simeón, Cova de la Miranda, Cova d’en Vicenç Sellarès, Cova del Pàrano i Cova Maties Pallarès. Els horitzons arqueològics de l’Abric Agut són mesolítics. El paleolític superior final s’ha documentat a la Balma dels Pinyons i a la Balma de la Costa de Can Manel. El paleolític mitjà està representat principalment pels nivells de Romaní, a l’Abric de la Consagració i també podria estar present al fons de la Balma dels Pinyons.

Dels jaciments que trobem a la Cinglera del Capelló, el més conegut és l’Abric Romaní, un dels jaciments clàssics del paleolític de Catalunya, ja que fou el primer jaciment d’aquest període que es va conèixer en la regió i no pot faltar en cap de les revisions de la prehistòria de Catalunya i del nord-est de la península Ibèrica.

La quantitat de restes arqueològiques trobades a l’Abric Romaní, la bona preservació dels nivells i dels materials, l’excavació en superfície de 300 m2 i la singularitat dels elements conservats (indústria lítica, fauna junt amb restes vegetals o els seus negatius i una important col·lecció de fogars) explica aquest interès. És per aquest motiu que la història de les intervencions es remunta a principis de segle passat. Si bé durant el segle XX aquests treballs es veuen interromputs durant uns parèntesis de temps també amplis, a partir de l’any 1983 les intervencions han estat anuals i programades.

L’existència de jaciments prehistòrics a la Cinglera del Capelló és coneguda des de principis del segle XX quan l’empresari paperer i amant de les ciències naturals, natural del poble de Capellades, Amador Romaní i Guerra, va començar una sèrie de prospeccions a la zona.

A la Cinglera del Capelló s’hi han efectuat treballs intermitents des de fa més d’un segle. Els jaciments van cridar l’atenció d’alguns dels grans arqueòlegs del segle XX com Eduard Ripoll, Henry de Lumley o Leslie G. Freeman. A partir de l’any 1983 els treballs han estat ininterromputs i dirigits pel Dr. Eudald Carbonell. En aquest període s’han intervingut l’Abric Agut, la Balma dels Pinyons, la Balma de la Costa d’en Manel, l’Abric de la Consagració, i de forma regular l’Abric Romaní. Actualment hi ha un projecte de recerca liderat per l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i dirigit per la Dra. Palmira Saladié, la Dra. M. Gema Chacón i el Dr. Eudald Carbonell. L’equip d’investigació de l’IPHES als abrics de la Cinglera del Capelló està format per la Dra. Palmira Saladié, la Dra. M. Gema Chacón, el Dr. Josep Vallverdú, Raül Bartrolí i el Dr. Eudald Carbonell.

El Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura ha comptat amb la col·laboració de l’equip de recerca de l’IPHES per a la redacció de l’expedient de BCIN de la Cinglera del Capelló. Amb aquesta incoació de BCIN s’aplica a aquest conjunt arqueològic el règim jurídic de què gaudeixen els béns culturals d’interès nacional, que culminarà amb la futura publicació al DOGC de l’Acord de Govern de declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Zona arqueològica.

Descarregueu la resolució del DOGC en pdf

Exposició Arqueologia Viva i Cicle Diàlegs d’Arqueologia Viva

En el marc de la celebració de Tarraco Viva, el festival romà que s’està celebrant a la ciutat de Tarragona, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha organitzat l’exposició Arqueologia Viva, que tindrà lloc del 16 al 29 de maig de 2022 als Serveis Territorials del Departament de Cultura a Tarragona.

Arqueologia Viva també compta amb un cicle format per tres diàlegs que versen sobre els mateixos eixos. Aquests diàlegs tindran lloc també als Serveis Territorials els dies 18, 20 i 25 de maig, a les 19 hores.

L’exposició i els diàlegs són d’accés lliure i gratuït, amb aforament limitat.

Exposició Arqueologia Viva

Arqueologia Viva es tracta d’una exposició de petit format que mostra el paper fonamental que té l’arqueologia gràcies a la qual es pot ampliar el coneixement del passat i posar-lo a disposició de la societat. Amb la seva dedicació, els arqueòlegs treuen a la llum aspectes de la vida i les obres dels nostres avantpassats que ens permeten entendre millor qui som i d’on venim.

Aquesta exposició descobreix la nostra gran riquesa arqueològica: des dels principals jaciments, les institucions que hi treballen, les col·leccions…, fins a arribar als espectaculars models digitals en 3D.

El Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, amb les seves diferents seus i jaciments, així com el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural, presenten en aquesta exposició quines són les seves funcions principals, quines línies d’actuació segueixen i quins són els seus reptes de futur.

Cicle Diàlegs d’Arqueologia Viva

Dimecres 18 de maig. Reptes dels museus d’arqueologia. El MNAT, avui.

Hi participen: Diana Gorostidi (URV-ICAC), Ester Ramón (conservadora del MNAT), Pere Rovira (restaurador del CRBMC), Mònica Borrell (directora del MNAT).

Divendres 20 de maig. El dia a dia d’un arqueòleg

Hi participen: Daria Calpena (arqueòloga del Servei d’Arqueologia i Paleontologia), Maribel Fuertes (arqueòloga dels Serveis Territorials del Departament de Cultura a Girona), David Asensio (professor de la Universitat de Barcelona), Joan Francès (Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver).

Dimecres 25 de maig. NAUFRAGIS. Història submergida.

Hi participen: Rut Geli (responsable del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya), Cati Aguer (especialista en restauració i conservació de patrimoni subaquàtic), Jusèp Boya (director del MAC), Carles Cols (periodista).

Per a més informació consulteu la Nota de premsa del Departament de Cultura i el web de patrimoni.gencat.cat

També podeu trobar aquestes activitats dins la programació de Tarraco Viva

Dia Internacional dels Museus 2022: El poder dels museus

El proper 18 de maig, com cada any, els museus de Catalunya tornen a celebrar el Dia Internacional dels Museus (DIM), tot organitzant activitats i jornades de portes obertes entre el 14 i el 22 de maig. El dissabte 14 de maig se celebrarà la Nit dels Museus.

El Dia Internacional dels Museus és el gran esdeveniment que el Consell Internacional dels Museus (ICOM) organitza, des de 1977, cada 18 de maig. Es tracta d’una celebració molt especial per a la comunitat museística internacional en què els museus planifiquen esdeveniments i activitats creatives al voltant d’una temàtica específica per connectar amb els seus públics i remarcar la importància del rol dels museus com a institucions al servei de la societat i del seu desenvolupament.

En aquesta nova edició, l’ICOM proposa celebrar el Dia Internacional dels Museus sota el lema El poder dels museus. I és que els museus tenen el poder de transformar el món que els envolta, de provocar canvis positius en les seves comunitats. Ho fan a través de tres eixos: la sostenibilitat, la innovació en la digitalització i l’accessibilitat i la construcció de comunitat a través de l’educació.

Més enllà de les activitats que s’organitzin de forma individual o col·lectiva, des de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura es vol tornar a donar un suport especial a la celebració del DIM 2022, proposant la realització d’unes activitats conjuntes, la utilització d’una imatge comuna, com també donant difusió a les activitats i les iniciatives que es duguin a terme, en coordinació i amb la col·laboració de l’ICOM i de totes les administracions amb responsabilitats patrimonials: les diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, i l’ICUB. I amb el treball de suport de les xarxes de museus: Xarxa de Museus d’Art de Catalunya, Xarxa de Museus d’Arqueologia i Jaciments de Catalunya, Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya, Xarxa de Museus d’Història i Monuments de Catalunya, Xarxa de Museus de Ciències Naturals de Catalunya, Sistema Territorial del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona, Xarxa territorial de Museus de les comarques de Girona, Xarxa territorial de Museus de les comarques de Tarragona i les Terres de l’Ebre i Xarxa territorial de Museus de les Terres de Lleida i Aran.

El Dia Internacional dels Museus és un moment clau per mostrar tota la feina que es fa des dels museus i que el lema de l’ICOM d’enguany recull perfectament.

Per a més informació consulteu el web de Museus