Noves incorporacions a les declaracions d’Espai de Protecció Arqueològic

El Servei d’Arqueologia i Paleontologia ha incorporat dues noves declaracions d’espai de protecció arqueològic els últims mesos de 2019. Es tracta dels jaciments del Serrat dels Moros de la Codina (Pinell de Solsonès, Solsonès), declarat per resolució de la Consellera de Cultura el 26 de novembre, i la vil·la romana de Sant Pelegrí  (Biosca, Segarra), declarat el dia 12 de desembre. Amb aquestes dues declaracions es tanca l’any 2019 amb un total de 9 EPA declarats.

El jaciment de Serrat dels Moros de la Codina és un excel·lent exemple de l’ocupació i reocupació dels espais en diversos moments històrics, especialment en època ibèrica, romana i medieval, vinculats al control de les vies de comunicació i, en extensió, del propi territori. Aquesta organització i control espacial, representa la consolidació de la iberització de la zona i de la primera implantació militar del període romà, així com l’assentament medieval del Castell de Miralles, que demostra la important ubicació estratègica d’aquest indret.

Pel que fa a la vil.la romana de Sant Pelegrí, els treballs arqueològics que es van realitzar durant les obres de construcció de la carretera, van permetre recuperar la pars rustica de la vil·la, però també restes de les termes de la propietat (pars urbana). La cronologia dels materials ha permès establir una ocupació des de l’època romana republicana fins al baix Imperi, així com un període tardà (segles II aC – VIII dC).

Aquests 9 expedients d’espai de protecció arqueològica declarats al llarg del 2019 se sumen al total 77 expedients repartits per tota Catalunya.

Declarat l’entorn de protecció d’abrics amb pintures rupestres a Tivissa (Ribera d’Ebre): les coves del Cingle, del Pi i del Ramat

El passat 19 de novembre el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar la delimitació de l’entorn de protecció dels abrics amb pintures rupestres anomenats Cova del Cingle, Cova del Pi i Cova del Ramat, al terme municipal de Tivissa (Ribera d’Ebre).

Amb aquest acord de delimitació, publicat al DOGC el dia 21 de novembre, es protegeix l’entorn ambiental pròxim a tres abrics amb pintures rupestres al municipi de Tivissa, declarats Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial per la UNESCO.

L’any 1998 per l’elaboració de l’expedient presentat a la UNESCO, només es va incloure la coordenada geogràfica de l’abric, protegint d’aquesta manera només les pintures. No obstant això, en els darrers anys s’han establert nous criteris que determinen que l’art rupestre és inseparable del seu entorn paisatgístic i que un abric amb pintures rupestres s’ha de protegir dins del paisatge natural en el qual s’integra. Per aquesta raó, el Comitè de Patrimoni Mundial va sol·licitar l’anomenat Inventari Retrospectiu, en el qual es demanava una ampliació de la documentació disponible, fent especial èmfasi en disposar d’una major precisió dels abrics i coves, així com l’establiment d’un entorn de protecció, que permetés una millor salvaguarda del bé i del seu entorn.

Des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia i dins del Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya, es va posar en marxa el projecte per delimitar els entorns de protecció dels jaciments amb art rupestre inclosos en la Llista de Patrimoni Mundial. Aquesta tasca implica una definició teòrica i metodològica dels criteris utilitzats per establir els entorns de protecció; un treball de camp per revisar i actualitzar les dades, i finalment, atorgar validesa legal a aquests entorns mitjançant la seva declaració.

La declaració de l’entorn de protecció dels abrics amb pintures rupestres anomenats Cova del Cingle, Cova del Pi i Cova del Ramat, és el primer dels 38 entorns que hi ha projectats per a la protecció de les pintures rupestres inscrites a la Llista de Patrimoni Mundial, que el Servei anirà tramitant a partir d’ara.

Per tant, l’entorn es presenta com el millor instrument per garantir la pervivència dels seus múltiples valors culturals en les millors condicions possibles, per tal d’evitar que l’alteració d’aquest entorn, entès com l’espai que dona suport ambiental al bé, pugui afectar els valors, la contemplació o l’estudi de les pintures. Per això, entre d’altres aspectes, cal que en aquest àmbit es vetlli per la visualització correcta del bé i per la integració harmònica de les possibles edificacions, instal·lacions o usos que s’hi puguin establir en el futur. Es pretén assolir l’equilibri entre la necessitat de crear aquesta àrea de protecció al voltant del bé que en garanteixi suficientment la preservació, i la voluntat de no afectar més espais dels estrictament necessaris. Es publiquen també, per primera vegada en un jaciment amb pintures rupestres, els criteris bàsics, que amb caràcter específic, han de regir les intervencions a la zona arqueològics declarada BCIN, destacant la prohibició d’algunes activitats que poden malmetre el bé, i per tant, la protecció total d’aquest excepcional patrimoni.

IV Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre

El 23 de novembre de 2019 se celebrarà a Tortosa la 4a edició de la Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre organitzat pel Serveis Territorials del Departament de Cultura a les Terres de l’Ebre i pel Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE), que enguany se centrarà en les intervencions a fortificacions fixes o permanents.

La dinàmica de la Guerra Civil va donar lloc, principalment, a fortificacions de campanya, amb caràcter més o menys efímer, que no sempre complien amb els preceptes dels manuals de fortificació del moment. Malgrat tot, les forces republicanes van impulsar la construcció de diverses línies de fortificacions permanents a diferents punts peninsulars fruit de diverses iniciatives.

A Catalunya, el Comitè Central de Milícies Antifeixistes i la Conselleria de Defensa van impulsar dues línies fortificades a les primeries de la guerra: la Línia del Cinca, al front aragonès, i la línia fortificada de la Defensa de Costes. Cap al final de la guerra, a més, l’Estat Major de l’Exèrcit Popular de la República va executar una altra xarxa fortificada, la denominada Línia L, esglaonada des del front de l’Ebre i el Segre fins al Pirineu.

En aquesta serralada, finalitzada la Guerra Civil, el franquisme va dur a terme la construcció d’una altra línia fortificada, la Línia P, per defensar la Península d’un suposat atac dels aliats en el marc de la Segona Guerra Mundial

Aquestes estructures han estat estudiades i excavades en els darrers anys, aportant nous coneixements sobre les tècniques constructives, l’aprofitament del terreny i l’adaptació de les forces enfrontades a les noves necessitats d’un conflicte armat modern.

Un anys més, doncs, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia dels Serveis Territorials del Departament de Cultura a les Terres de l’Ebre i el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) col·laboren per donar a conèixer al nostre territori les metodologies, experiències i lliçons obtingudes a partir de la intervencions en aquests espais patrimonials.

Aquesta jornada es celebrarà al Palau Oliver de Boteller, carrer de Jaume Ferran, 4, Tortosa, el dia 29 de novembre de 2019.

|Per descarregar el programa i altres informacions cliqueu aquí |

Conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020: “Entorns de protecció de les pintures rupestres de Catalunya: propostes de delimitació i tramitació legal ”

Conferència: Entorns de protecció de les pintures rupestres de Catalunya: propostes de delimitació i tramitació legal
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 23 d’octubre de 2019, 19,00 hores

Conferenciants: Tània Álvarez i Laura Fernández
Moderadora: Maite Miró

L’any 1998 la UNESCO va incloure en la Llista de Patrimoni Mundial l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (ARAMPI). La declaració afecta 757 jaciments peninsulars, 60 dels quals es localitzen a Catalunya. Els responsables de la gestió d’aquests béns inscrits a la llista han de complir amb un seguit d’obligacions per la conservació i protecció del bé. El darrer compliment va ser l’anomenat Inventari Retrospectiu, en el qual es demanava una ampliació de la documentació disponible sobre aquests béns, posant especial èmfasi en disposar d’una major precisió en la ubicació dels abrics i coves amb manifestacions rupestres, així com en l’establiment d’un entorn de protecció que permetés una millor protecció i salvaguarda del bé i del seu entorn. El Servei d’Arqueologia i Paleontologia ha posat en marxa un pla de delimitació dels entorns de protecció dels conjunts amb pintures rupestres inclosos a la Llista de Patrimoni Mundial. Aquest projecte comprèn una actualització de la georeferenciació i de la informació documental disponible sobre cada conjunt, així com una definició dels entorns d’aquests jaciments declarats béns culturals d’interès nacional, així com la corresponent tramitació legal d’acord amb la Llei de Patrimoni Cultural Català. En aquesta tribuna exposem els primers casos que s’han tramitat aquest 2019: Cova del Taller, Cabra Feixet i el conjunt de la Cova del Cingle, la Cova del Pi i la Cova del Ramat, localitzats a les Terres de l’Ebre.


A continuació, us oferim una petita entrevista amb les conferenciants sobre els aspectes més destacats de la seva xerrada.

  • Per què s’estan tramitant els entorns de protecció de les pintures rupestres?

Segons la disposició addicional primera de la Llei del patrimoni cultural català, totes les coves, els abrics i els indrets que contenen manifestacions d’art rupestre, es declaren bé cultural d’interès nacional (BCIN), la màxima categoria de protecció que atorga la Llei. La singularitat i excepcionalitat d’aquests jaciments també va motivar la inclusió de l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (ARAMPI) com a bé integrant en la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO l’any 1998. La declaració afecta a un elevat nombre d’indrets amb art rupestre repartits per sis comunitats autònomes del llevant peninsular, 60 dels quals es localitzen a Catalunya.

Ara bé, l’any 1998 per l’elaboració de l’expedient presentat a la UNESCO, només es va incloure la coordenada geogràfica de l’abric, protegint d’aquesta manera només les pintures. No obstant això, en els darrers anys s’han establert paulatinament nous criteris  que determinen que l’art rupestre és inseparable del seu entorn paisatgístic i que un abric amb pintures rupestres s’ha de protegir dins del paisatge natural en el qual s’integra. Per aquesta raó, el Comitè de Patrimoni Mundial va sol·licitar l’anomenat Inventari Retrospectiu, en el qual es demanava una ampliació de la documentació disponible, fent especial èmfasi en disposar d’un major precisió dels abrics i coves, així com l’establiment d’una entorn de protecció, que permetés una millor salvaguarda del bé i del seu entorn.

  • Què implica i com s’ha materialitzat aquest mandat?

Aquest mandat de la UNESCO va obligar a totes les administracions autonòmiques implicades en la gestió de l’ARAMPI a dissenyar nous programes de protecció i delimitació dels entorns d’aquests jaciments. En el cas de Catalunya, des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia i dins del projecte Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya, es va posar en marxar un projecte per delimitar els entorns de protecció dels jaciments amb art rupestre inclosos en la Llista de Patrimoni Mundial.  Aquesta tasca implica una definició teòrica i metodològica dels criteris utilitzats per establir els entorns de protecció; un treball de camp per revisar i actualitzar les dades, i finalment, atorgar validesa legal a aquests entorns mitjançant la seva declaració.

La legislació catalana de patrimoni cultural ja disposa d’aquesta eina legal. L’entorn de protecció es defineix com un espai,  sigui edificat o no, que dona suport ambiental al bé, el qual ha de garantir la  conservació dels valors del bé, així com la seva correcta contemplació i estudi. En aquest sentit, la recomanació de la UNESCO s’ha pogut convertir en una eina legal per a la millora de la gestió d’aquest patrimoni excepcional.

  • Quins criteris es tenen en compte per establir aquests entorns?

Cal tenir present que la majoria d’aquests jaciments es localitzen en zones muntanyoses i boscoses, per tant, el criteri paisatgístic i orogràfic és molt determinant. En aquest sentit, s’han tingut en compte la conca visual des del propi abric o cova, l’entorn orogràfic, les unitats hidrogràfiques, el context cultural -l’existència d’altres elements culturals a la zona-, i els usos del sòl. Amb tot això, s’intenta que la declaració d’un entorn de protecció mantingui els trets distintius d’un paisatge.

Cal assenyalar  que molts d’aquests paisatges ja estan protegits per la normativa urbanística i per la normativa ambiental. Concretament, els exemples que presentem de les Terres de l’Ebre estan dins d’espais declarats PEIN o Xarxa Natura 2000, i la protecció cultural s’afegeix  a les ja existents, regulant altres usos.

  • De quina manera es millora la gestió i protecció dels jaciments d’art rupestre?

El benefici directe sobre el patrimoni és una relació dels usos més restrictiva que la que ja disposen ara mateix aquests jaciments declarats BCIN, atès que no es protegeix únicament la cova o l’abric on es localitza la pintura,  sinó que podem regular l’espai immediat a aquest abric, i tenir la capacitat i competència de controlar les activitats o infraestructures que es puguin fer en aquests espais més amplis.

Tot i que aquest projecte de delimitació dels entorns comença pels que son patrimoni mundial, i concretament s’ha començat pels ubicats a les Terres de l’Ebre, s’ha de tenir present que actualment hi ha més de 130 abrics d’art rupestre, i que per tant, tindrà continuïtat i es farà extensible a tots els jaciments amb manifestacions d’art rupestre.

Centenari de les excavacions al teatre romà de Tarraco

Els propers dies 23 i 24 d’octubre a les 19,00 hores, amb motiu de la celebració del centenari de les excavacions al teatre romà de Tarragona, s’han organitzat dues jornades d’activitats a Tarragona.

La primera, que tindrà lloc al Serveis Territorials de Cultura, serà la presentació de la publicació facsímil del diari de Francesc Carbó “Troballes arqueològiques al teatre romà de Tarragona”, editat amb la col·laboració de la Biblioteca de Catalunya i l’IEC. En el marc d’aquesta presentació, està programada també la conferència “Algo más que espectáculos. Sobre la forma y la función del teatro en la Ciudad romana”, a càrrec de la Dra. Oliva Rodríguez.

L’activitat prevista pel dijous 24, a la sala polivalent del Tinglado 4 (seu temporal del Museu Nacional Arqueològic de Catalunya) és la xerrada “Un teatro en el barrio portuario de Tarraco”, impartida per Jacinto Sánchez, director de les darrers intervencions arqueològiques al teatre, que presentarà les novetats de les intervencions al teatre.

| Descarregueu la invitació clicant aquí |

13a Trobada de les Egipcíaques “Torres i castells, s. VI-XIV: més enllà de les pedres”

Els dies 10 i 11 d’octubre de 2019 tindrà lloc a la residència d’investigadors, (c/ Hospital, 64, de Barcelona) la 13a Trobada de les Egipcíaques que, en aquesta edició, se centrarà en la temàtica de “Torres i castells, s. VI-XIV: més enllà de les pedres”.

Bona part dels castells, torres, fars… d’aquesta època van ser construïts com elements defensius segons la situació política i econòmica del moment fins que, sigui pels canvis territorials, sigui per l’arribada de l’artilleria, bona part d’ells van perdre el seu ús original per esdevenir magatzem agrícola, corral o font d’abastiment de pedra per a les construccions del voltant. Actualment, gran part d’aquests edificis són runes de difícil reutilització. El coneixement de l’origen de la seva construcció i evolució han estat sovint bandejats per l’interès en altres monuments de major rellevància i actualment la seva conservació, restauració i posada en valor són un repte que no té una solució única, però que no podem defugir com societat.

El seminari és obert a totes les persones interessades en el tema però l’aforament és reduït, per tant, cal confirmació d’assistència prèvia a info@egipciaques.info

El Servei d’Arqueologia i Paleontologia ha incorporat una nova declaració d’espai de protecció arqueològica al Servei Territorial de la Catalunya Central

El passat 29 de juliol la Consellera de Cultura va declarar Espai de Protecció Arqueològica el conjunt arqueològic  del Castellvell al terme municipal d’Olius (Solsonès).  

El jaciment arqueològic del poblat ibèric de Castellvell va ser excavat per primer cop l’any 1918 per Mn. J. Serra Vilaró. En els treballs es van identificar materials ceràmics d’època preibèrica i ibèrica i altres evidències, com elements metàl·lics, establint fins a tres fases, d’època antiga, per l’assentament. Des del 2007 es reactiven les feines de recerca al jaciment, de la mà del Centre d’Estudis Lacetans. En el transcurs d’aquests treballs s’han redefinit espais i cronologies, tot identificant fases estructurals medievals, fins ara no interpretades.

A la zona declarada Espai de Protecció Arqueològica en l’àrea de Castellvell, s’inclouen els vestigis descoberts relacionats amb el jaciment iberoromà, medieval i modern, però també l’entorn susceptible de contenir evidències arqueològiques que es troben encara en el subsòl. Principalment, es tracta de restes d’edificacions complexes (els espais d’hàbitat, el mur de tancament i de dues torres de vigilància) des d’època preibèrica i fins a època moderna, així com d’una cisterna amb dues fases clares i un camp de sitges de cronologia diversa. Les excavacions realitzades entre el 2007-2013 van posar al descobert les estructures excavades antigament i d’altres de noves. Entre aquestes evidències, cal destacar el mur de tanca perimetral que ressegueix el límit nord del turó, al qual s’hi adossa una bateria d’habitatges, construccions que s’han d’assignar a època protohistòrica, a partir del segle VI aC.

Així doncs, s’han delimitat sis fases ben diferenciades. Les fases de la I a III son del període protohistòric, de la primera edat del ferro, vers el s. VII aC, i fins a l’ibèric ple, durant el segle III aC. La fase IV s’ha de relacionar amb un canvi significatiu d’ús, amb la primera presència de romans en el territori, entre els segles II i I aC. La fase V es vincula a una important habitat medieval, segurament vinculat al castell, amb la presència d’una torre circular a l’extrem est del camp. A aquesta fase se li atribueix una cronologia de segles XI i XII. Per últim, la fase VI es centre, amb les dades disponibles, en la torre rectangular ubicada a l’extrem oest del camp. Per les seves característiques i la cultura material localitzada, se li ha donat una cronologia moderna, tot i que es considera encara provisional.Read More »

IV Jornada de Patrimoni Cultural “Noves narratives per al patrimoni cultural: del 3D a les experiències immersives”.

El proper 30 d’octubre de 2019 se celebrarà a l’auditori de La Pedrera (Pg. de Gràcia, 92, Barcelona) la IV Jornada de Patrimoni Cultural, que en aquesta edició girarà a l’entorn de l’eix temàtic “Noves narratives per al patrimoni cultural: del 3D a les experiències immersives”.

En aquesta jornada es presentaran algunes de les experiències internacionals més interessants en aquest àmbit i es donaran a conèixer altres projectes capdavanters que són menys coneguts.

Realitat virtual, mappings, videojocs, escape rooms… En els darrers anys les noves narratives immersives han arribat a múltiples sectors, i com no pot ser d’altra manera, també al patrimoni cultural. Això ha obert noves possibilitats, a més dels aspectes tecnològics, i un ampli ventall de formes de comunicar l’art, la història i la ciència.

Dins de l’àmbit del patrimoni cultural cal destacar el paper fonamental que ha tingut la creació de continguts 3D. La producció de models tridimensionals d’edificis i jaciments, i objectes de museu és avui dia molt més fàcil i assequible, i es fa servir tant per a la documentació o la conservació com per a activitats educatives i la divulgació al públic, la qual cosa ha obert la porta a la creació de noves narratives.

| Per a mes informacions cliqueu aquí |

Activada la tramitació electrònica de les sol·licituds de declaració de Béns Culturals d’Interès Nacional (Béns Immobles) i d’Espais de Protecció Arqueològica al portal de Tràmits del Departament de Cultura

El passat mes de juny s’ha activat al portal de Tràmits de la web del Departament de Cultura la tramitació electrònica de les sol·licituds de declaració de Béns Culturals d’Interès Nacional (Béns Immobles) i d’Espais de Protecció Arqueològica.

Aquesta nova tramitació electrònica permet a totes aquelles persones físiques i jurídiques que vulguin sol·licitar el tràmit de declaracions de BCIN Immoble i EPA, poder-ho fer de manera fàcil i ràpida; tan sols cal seleccionar el tràmit corresponent al portal, llegir la informació necessària, començar el procés i seguir les indicacions:

  1. Descarregar el formulari de sol·licitud
  2. Emplenar, validar i desar
  3. Enviar a tramitar i rebre acusament de rebuda

Pel que fa a les administracions públiques catalanes, aquestes ja fa temps que ho poden tramitar des de la plataforma EACAT.

Enllaç al portal de Tràmits del Departament de Cultura: https://cultura.gencat.cat/ca/tramits/

Per a més informació sobre protecció legal del patrimoni arqueològic i paleontològic, podeu consultar l’apartat corresponent de la pàgina web d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura: https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgpc/temes/patrimoni_arqueologic/Proteccio-Legal/

Anunci d’informació pública de l’expedient de BCIN ciutat romana d’Aeso

Vista de la torre i de la muralla. Fotografia: Servei d’Arqueologia i Paleontologia

El divendres 21 de juny es va publicar al DOGC l’Anunci d’informació pública sobre l’expedient de declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Zona Arqueològica, a favor de la ciutat romana d’Aeso, a Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà).

L’expedient es va incoar el 16 d’octubre de 2018. Durant el mes de maig es va fer el preceptiu tràmit d’audiència als interessats (propietaris dels terrenys afectats), atès que ja es disposava dels informes favorables  del Consell Assessor del Patrimoni Cultural de Catalunya i de l’Institut d’Estudis Catalans, tal i com estableix la Llei del Patrimoni Cultural Català.

L’expedient de declaració complet estarà un mes a exposició pública (tant a Lleida, com a Barcelona) perquè qui ho consideri oportú el pugui consultar a:

  • SSTT de Lleida ( Rambla Aragó, 8, 25002 Lleida)
  • DG de Patrimoni Cultural (Palau Moja, C/ Portaferrissa, 1, 08002 Barcelona)

També podeu consultar l’Anunci publicat al DOGC a l’apartat de Protecció Legal de la pàgina web d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura, clicant aquí 

Notícia: Tània Álvarez