Categoria: Gestió del patrimoni

El Govern aprova la declaració del derelicte Illes Formigues II com a primer Bé Cultural d’Interès Nacional subaquàtic de Catalunya

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Avui, 30 de juliol de 2026, s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya l’Acord GOV/211/2026, de 28 de juliol, pel qual es declara Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Zona Arqueològica, el Derelicte Illes Formigues II, ubicat al mar, davant dels municipis de Palafrugell i Palamós (Baix Empordà).

Amb aquest acord, el jaciment es converteix en el primer Bé Cultural d’Interès Nacional subaquàtic de Catalunya i en un dels escassos exemples existents a l’Estat. Un reconeixement al seu valor patrimonial excepcional que n’enforteix la protecció jurídica.

Situat davant de Palafrugell i Palamós, és un dels derelictes romans més rellevants de la Mediterrània occidental per l’excepcional estat de conservació del vaixell i del seu carregament.

La declaració situa també Illes Formigues II com un cas singular en l’àmbit estatal. Tot i que a la resta de l’Estat hi ha altres jaciments arqueològics subaquàtics protegits amb la màxima figura patrimonial, aquests corresponen principalment a derelictes situats en badies o molt a prop de la línia de costa. En canvi, Illes Formigues II es localitza en mar obert, a 46 metres de profunditat, una circumstància poc habitual que el converteix en un dels pocs exemples amb aquesta protecció en aquestes condicions i en un referent per a la conservació del patrimoni arqueològic subaquàtic.

Es tracta d’un dels jaciments arqueològics subaquàtics romans més destacats de Catalunya, tant per l’excel·lent estat de conservació del carregament com per les restes estructurals de l’embarcació. Les excavacions arqueològiques desenvolupades des de l’any 2017 pels tècnics del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC-CASC) han permès documentar una part significativa del vaixell i recuperar materials d’un alt valor científic, que contribueixen a ampliar el coneixement sobre l’arquitectura naval i el comerç marítim en època romana.

El derelicte correspon a un vaixell mercant de finals del segle I aC que transportava un carregament d’àmfores amb conserves i salses de peix procedents de la província Bètica (l’actual Andalusia). A més del carregament, el jaciment conserva elements estructurals del buc excepcionalment preservats, una circumstància poc habitual al litoral català i de gran interès per a la recerca arqueològica.

Els estudis realitzats fins ara han aportat noves evidències sobre les tècniques constructives navals, l’organització del transport marítim i les rutes comercials entre la península Ibèrica i el sud de la Gàl·lia, i consoliden Illes Formigues II com un jaciment de referència per a l’estudi de la navegació i del comerç mediterrani en època romana.

  • Detall d’una immersió de filmació amb la càmera 360º. Fotografia: Arxiu MAC-CASC
  • Treballs de protecció del derelicte amb tubs de sorra reomplint l’espai entre quadernes. Fotografia: Arxiu MAC-CASC
  • Detall de l’excavació de les àmfores. Fotografia: Arxiu MAC-CASC
  • Detall de les marques localitzades al pallol. Fotografia: Arxiu MAC-CASC
  • Detall de les marques localitzades al pallol. Fotografia: Arxiu MAC-CASC
  • Preparació de les àmfores documentades i extretes de la bodega del vaixell per la seva extracció per conservació i estudi. Fotografia: Arxiu MAC-CASC
  • Ortofotografia de la zona excavada en la campanya de 2017. Fotografia: Arxiu MAC-CASC

Descripció de la delimitació

El perímetre de protecció del Bé Cultural d’Interès Nacional Derelicte Illes Formigues II inclou el nucli del jaciment definit mitjançant les intervencions arqueològiques – el vaixell, la seva càrrega i una àrea de dispersió al seu voltant – així com un marge perifèric de 25 metres per banda a partir del límit més extern de les restes visibles, habitual en delimitacions de jaciments subaquàtics per protegir possibles elements dispersos que encara no han estat detectats, ja sigui per les condicions de visibilitat, l’efecte de corrents marins o per processos de degradació postdeposicional així com els element i línies de fondeig necessàries per a les intervencions arqueològiques.

Amb aquesta declaració, el Govern reforça la protecció jurídica d’un dels testimonis més rellevants del patrimoni arqueològic subaquàtic de Catalunya i en garanteix la conservació, la recerca i la transmissió a les generacions futures.

Descarregueu-vos l’Acord de Govern publicat al DOGC en PDF

Aprovades les convocatòries de concessió de subvencions per a projectes i activitats culturals que es desenvolupin en el medi rural i per realitzar projectes artístics i culturals amb finalitat educativa que vinculin equipaments culturals amb centres educatius de Catalunya

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

S’han publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya dues resolucions relatives a la concessió de subvencions en l’àmbit de la cultura.

Resolució CLT/2308/2026, de 2 de juliol, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aprova la convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, per a projectes i activitats culturals que es desenvolupin en el medi rural per a l’any 2026 (ref. BDNS 917395).

El període per presentar les sol·licituds és del 10 al 28 de juliol de 2026. El dia 28 de juliol de 2026 es poden presentar sol·licituds fins a les 14:00:00 hores.

Descarregueu-vos la resolució de la convocatòria en pdf

Descarregueu-vos la resolució amb les bases específiques en pdf

Resolució CLT/2309/2026, de 2 de juliol, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aprova la convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, per realitzar projectes artístics i culturals amb finalitat educativa que vinculin equipaments culturals amb centres educatius de Catalunya per als anys 2026-2028 (ref. BDNS 917228).

El període per presentar les sol·licituds és del 10 al 28 de juliol de 2026. El dia 28 de juliol de 2026 es poden presentar sol·licituds fins a les 14:00:00 hores.

Descarregueu-vos la resolució de la convocatòria en pdf

Descarregueu-vos la resolució amb les bases específiques en pdf

Convocatòria per a la concessió de subvencions per a projectes quadriennals de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia per al període 2026-2029

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Amb data 22 de juny de 2026 s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/1943/2026, d’11 de juny, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració
de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aprova la convocatòria per a la concessió de
subvencions, en règim de concurrència no competitiva, per a projectes quadriennals de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia per al període 2026-2029 (ref. BDNS 912952).

El període per presentar les sol·licituds és del 22 de juny al 14 de juliol de 2026. El dia 14 de juliol de 2026 es poden presentar sol·licituds fins a les 14 hores.

Descarregueu-vos la resolució de la convocatòria en pdf

Descarregueu-vos les bases específiques en pdf

Incoada BCIN, en la categoria de Lloc Històric i Zona Arqueològica, la Cova Hospital de Santa Llúcia, a la Bisbal de Montsant (Priorat)

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Amb data 12 de juny de 2026 s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/1856/2026, de 4 de juny, per la qual s’incoa expedient de declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Lloc Històric i Zona Arqueològica, a favor de la Cova Hospital de Santa Llúcia, a la Bisbal de Montsant (Priorat), i de delimitació del seu entorn de protecció.

La Cova Hospital de Santa Llúcia és una gran balma d’uns 60 metres d’amplada, 17 metres de fondària, de secció semicircular, i una alçada màxima de 10 metres, que es localitza a un quilòmetre al nord-oest del poble de la Bisbal de Montsant, a la comarca del Priorat.

Destaca pel seu elevat valor històric i memorial, en haver acollit, durant la Guerra Civil espanyola, un hospital de campanya republicà vinculat al front de l’Ebre. Aquest espai, on actuaren tant personal mèdic com Brigadistes Internacionals, esdevé un testimoni excepcional de la rereguarda sanitària i de les xarxes de suport entre població civil i combatents. Malgrat les condicions precàries, s’hi aplicaren pràctiques mèdiques innovadores, com transfusions de sang directes i sistemes de triatge eficients, que reflecteixen l’organització i la capacitat de resposta en un context bèl·lic. Amb l’avenç de les tropes franquistes, les instal·lacions van ser desmantellades i l’indret quedà en l’oblit.

La seva ubicació en un entorn natural singular, actualment reconegut dins la xarxa d'»Espais de Memòria» pel Memorial Democràtic i el Parc Natural de la Serra de Montsant, reforça la necessitat de protegir la Cova Hospital de Santa Llúcia com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) en la categoria de Lloc Històric, tant per la seva significació històrica com pel seu valor testimonial, pedagògic i simbòlic.

La declaració inclou també la categoria de Zona Arqueològica, atenent la presència i la probable pervivència de restes arqueològiques vinculades al funcionament de l’hospital, incloent-hi infraestructures auxiliars, materials sanitaris, estructures provisionals i possibles restes humanes, la documentació i conservació de les quals resulten essencials per a la recerca històrica i científica.

Aquesta és la primera vegada que es proposa la declaració d’un espai directament relacionat amb la Guerra Civil com a Bé Cultural d’Interès Nacional a Catalunya, fet que reforça la necessitat d’una protecció integral, tant des del punt de vista memorial com des del punt de vista arqueològic i patrimonial. L’àmbit protegit comprèn tant la balma com els terrenys immediats amb incidència visual directa i valor contextual, i s’ha delimitat conforme a criteris topogràfics, paisatgístics i patrimonials.

Pel que fa a l’entorn de protecció, aquest respon a criteris de correcta visualització i integració del lloc a l’entorn natural en què s’emplaça i ve definit, principalment, per les finques adjacents i els terrenys més pròxims, els quals tenen una influència visual directa.

Amb aquesta incoació de BCIN s’aplica a la Cova Hospital de Santa Llúcia el règim jurídic de què gaudeixen els béns culturals d’interès nacional, que culminarà amb la futura publicació al DOGC de l’Acord de Govern de declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Lloc Històric i Zona Arqueològica.

Descarregueu la Resolució del DOGC en pdf

Incoada BCIN, en la categoria de Zona Arqueològica, la Vil·la romana de Cal·lípolis, a Vila-seca (Tarragonès)

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Amb data 16 de juny de 2026 s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/1909/2026, de 9 de juny, per la qual s’incoa expedient de declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Zona Arqueològica, a favor de la Vil·la romana de Cal·lípolis, a Vila-seca (Tarragonès), i s’obre un període d’informació pública.

Imatge aèria de la Vil·la romana de Cal·lípolis. Font: Autoritat Portuària de Tarragona

El jaciment arqueològic de Cal·lípolis, situat a la línia litoral del terme municipal de Vila-seca, es tracta d’una vil·la romana que assolí una extensió a l’entorn de 45.000 m² segons les delimitacions efectuades i que es trobaria comunicada amb la via Augusta a través d’un hipotètic ramal de connexió que encara no ha estat descobert. La recerca arqueològica ha identificat sis fases constructives que s’estenen des del segle I dC fins al segle VII dC. Tot i que les excavacions han detectat evidències ceràmiques i estructurals molt fragmentàries pertanyents al segle I dC, la traça i composició arquitectònica de la vil·la data de la segona meitat del segle II dC.

Els investigadors han identificat Cal·lípolis amb una vil·la marítima (villa maritima), és a dir, un assentament format per diversos recintes arquitectònics dissenyats i projectats per interactuar funcionalment i visual amb la mar. Les excavacions arqueològiques efectuades han permès documentar una explotació agrícola i residencial de grans dimensions, articulada en diverses àrees funcionals (residencial, productiva, de servei i funerària), pròpia dels fundus de l’ager Tarraconensis, i amb un potencial arqueològic encara molt elevat en sectors no intervinguts.

Aquesta vil·la romana constitueix un dels conjunts arqueològics rurals més rellevants del Camp de Tarragona per a l’estudi del poblament rural en època romana. El seu interès patrimonial rau, en primer lloc, en la llarga trajectòria històrica i la seva continuïtat d’ocupació, que permet observar l’evolució d’un establiment rural tant des del punt de vista arquitectònic com funcional. Cal·lípolis destaca també pel seu marcat caràcter monumental, amb una estructura arquitectònica que segueix el model de vil·la marítima aristocràtica. L’organització del nucli residencial en tres ales, l’existència d’un hortus central amb pòrtic, la presència d’una ambulatio paral·lela al mar i la riquesa decorativa de les termes –amb el conegut Mosaic dels Peixos, que presenta en el seu espai central un total de quaranta-set representacions de fauna marina mediterrània–, són testimonis de l’alt estatus dels seus propietaris i de la seva voluntat d’ostentació, oci i representació social. La seva construcció en el segle II dC es situa en un dels moments àlgids de la dominació romana a Catalunya.

Amb aquesta incoació de BCIN s’aplica a aquest jaciment arqueològic el règim jurídic de què gaudeixen els béns culturals d’interès nacional, que culminarà amb la futura publicació al DOGC de l’Acord de Govern de declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Zona Arqueològica.

Descarregueu la Resolució del DOGC en pdf

Aprovades les bases específiques que han de regir la concessió de subvencions per a projectes quadriennals de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

S’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/1816/2026, de 4 de juny, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aproven les bases específiques que han de regir la concessió de subvencions per a projectes quadriennals de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia.

Objecte:

L’objecte d’aquestes bases específiques és donar suport als projectes quadriennals de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia per a la defensa i la conservació del patrimoni arqueològic i paleontològic català que requereixin fer a Catalunya intervencions arqueològiques, paleontològiques o dels dos tipus.

Aquests projectes han d’haver estat seleccionats en el marc d’una convocatòria del Departament de Cultura que tingui per objecte aprovar projectes quadriennals de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia.

Els projectes han de fer-se per un període quadriennal entre l’1 de gener de l’any de concessió i el 31 de desembre de l’última anualitat.

Descarregueu-vos la resolució amb les bases específiques en pdf

Jornades Europees d’Arqueologia 2026

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

El pròxim cap de setmana del 12, 13 i 14 de juny se celebren les Jornades Europees d’Arqueologia (JEA) 2026, una iniciativa coordinada a escala europea que se celebra cada any amb l’objectiu d’apropar l’arqueologia a la ciutadania.

Els dies 12, 13 i 14 de juny, i com cada any des del 2010, el Ministeri de Cultura francès impulsa unes Jornades Nacionals d’Arqueologia, coordinades per l’Institut Nacional d’Investigacions Arqueològiques Preventives (Inrap). Aquestes jornades han anat més enllà de les fronteres franceses, sumant-se a la iniciativa països d’arreu d’Europa i convertint-se en les Jornades Europees d’Arqueologia (JEA).

Amb la realització d’aquestes jornades s’anima als responsables d’excavacions, organismes de recerca, universitats, museus i jaciments arqueològics, laboratoris, associacions, centres d’arxius i entitats territorials a organitzar activitats innovadores, originals i interactives per al públic en general.

Els principals objectius de les jornades són: Conscienciar els ciutadans europeus sobre la riquesa i la diversitat culturals d’Europa; Augmentar la visibilitat de l’arqueologia a diferents públics i mitjans de comunicació; Conscienciar el públic en general i els mitjans de comunicació sobre la necessitat de protegir el patrimoni arqueològic; Atreure nous públics que no estan acostumats a visitar jaciments arqueològics; Posar en valor davant del públic tota la cadena operativa de l’arqueologia, de l’excavació al museu; Afavorir l’intercanvi de coneixements entre els professionals de l’arqueologia i els ciutadans europeus.

Podeu consultar tota la programació de les jornades a cadascun dels països participants des de la pàgina web journees-archeologie.eu

Publicada la convocatòria per a la concessió de subvencions a municipis i a comarques per a inversions en la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic per a l’any 2026

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Amb data 8 de juny de 2026 s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/1772/2026, de 29 de maig, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aprova la convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència no competitiva, a municipis i a comarques per a inversions en la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic per a l’any 2026 (ref. BDNS 909841).

El període per presentar les sol·licituds és del 9 de juny al 30 de juny del 2026. El dia 30 de juny del 2026 es poden presentar sol·licituds fins a les 14:00:00 hores.

Descarregueu-vos la resolució de la convocatòria en pdf

Descarregueu-vos la resolució amb les bases específiques en pdf

Cultura presenta el nou Pla de l’Arqueologia i la Paleontologia de Catalunya 2030

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

El document, aprovat pel Govern, és fruit d’un procés participatiu sense precedents que ha mobilitzat prop de 500 professionals del sector.

Amb l’aprovació d’aquesta eina, Catalunya es dota d’una estratègia nacional per garantir que el seu llegat mil·lenari sigui accessible, inclusiu i un referent de projecció internacional.

Ahir es va presentar a Barcelona el Pla de l’Arqueologia i la Paleontologia de Catalunya 2030 (PAPCAT 2030), un instrument estratègic i transversal dissenyat per donar resposta als reptes estructurals, tecnològics i socials dels pròxims anys.

La consellera de Cultura, Sònia Hernández, acompanyada del director general del Patrimoni Cultural, Joaquim Borràs, va presentar el pla davant dels professionals de l’arqueologia i la paleontologia, que van assistir a l’acte al Palau de Pedralbes. A l’acte, també van intervenir la subdirectora general del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, Marina Miquel, la professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, Anna Bach i el president de l’Associació d’Arqueòlegs de Catalunya, Isidre Pastor.

El Pla, aprovat pel Govern de la Generalitat, s’ha elaborat amb una clara voluntat de diàleg i consens. Durant la presentació, la consellera va destacar que el PAPCAT 2030 vol convertir aquest patrimoni en un motor cultural, social i econòmic, reforçant el compromís institucional amb la protecció i conservació d’aquest llegat.

L’elaboració del PAPCAT 2030 s’ha realitzat mitjançant un ampli procés participatiu iniciat l’any 2024. En total, gairebé 500 professionals d’arreu del territori han contribuït a definir les bases del Pla a través de vuit taules sectorials, sis taules territorials i una auditoria exhaustiva del pla anterior (PIACAT 2009).

El desplegament del Pla s’estructura en cinc objectius estratègics i 68 mesures i està previst que disposi d’un pressupost específic fins al 2030 que permeti implementar el total d’aquestes mesures previstes.

Amb l’aprovació d’aquesta eina, Catalunya es dota d’una estratègia nacional per garantir que el seu llegat mil·lenari sigui accessible, inclusiu i un referent de projecció internacional.

Consulteu la nota de premsa del Govern

Descarregueu-vos la publicació del PAPCAT 2030

Aprovades les convocatòries de concessió de subvencions per a projectes que articulin els sectors professionals en l’àmbit del patrimoni cultural i per a la conservació-restauració de béns mobles i dels elements arqueològics i artístics integrats en el patrimoni immoble

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

S’han publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya dues resolucions relatives a la concessió de subvencions en l’àmbit del patrimoni cultural.

Resolució CLT/1478/2026, de 8 de maig, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aprova la convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, per a projectes que articulin els sectors professionals en l’àmbit del patrimoni cultural per a l’any 2026 (ref. BDNS 904700).

El període per presentar les sol·licituds és del 19 de maig al 3 de juny de 2026. El dia 3 de juny de 2026 es poden presentar sol·licituds fins a les 14:00:00 hores.

Descarregueu-vos la resolució de la convocatòria en pdf

Resolució CLT/1479/2026, de 8 de maig, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aprova la convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, per a la conservació-restauració de béns mobles i dels elements arqueològics i artístics integrats en el patrimoni immoble per al període 2026-2027 (ref. BDNS904781).

El període per presentar les sol·licituds és del 19 de maig al 3 de juny de 2026. El dia 3 de juny de 2026 es poden presentar sol·licituds fins a les 14:00:00 hores.

Descarregueu-vos la resolució de la convocatòria en pdf