Webinar sessió científica Workshop #TarracoPatrimoniMundial20Anys

El proper dimecres 25 de novembre a les 19 hores tindrà lloc el Webinar sessió científica Workshop #TarracoPatrimoniMundial20Anys. Protecció i Restauració del Patrimoni: com ha crescut la visibilització de Tàrraco, més excavacions, més espais que es poden visitar, monuments o noves zones que s’han obert al públic.

Aquest webinar, organitzat pel Museu d’Història de Tarragona, s’emmarca dins la programació especial Tàrraco al Món, 20 Anys de Patrimoni Mundial, que commemora els 20 anys de la inclusió del Conjunt Arqueològic de Tàrraco a la Llista de Patrimoni Mundial de la Unesco.

L’assistència al webinar és gratuïta, amb inscripció prèvia.

Intervenen:

Joan Menchón, cap tècnic de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Tarragona.

Maité Miró, cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya.

Mònica Borrell, directora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.

Jordi Tresserras, consultor d’UNESCO i director del LABPATC-Laboratori de Patrimoni i Turisme Cultural de la Universitat de Barcelona.

Josep Maria Palet, director de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

Joan-Vianney M. Arbeloa, president de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense.

Modera:

Cinta S. Bellmunt, periodista.

Per a més informació sobre aquest esdeveniment cliqueu aquí

Quinzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona

Ja teniu disponible la publicació digital de les Quinzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona.

Aquest volum, editat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Girona, recull els treballs que s’han efectuat en l’àmbit de l’arqueologia i la paleontologia en els darrers dos anys a les comarques de Girona.

Malgrat que la celebració de les Jornades ha estat suspesa amb motiu de la pandèmia de la Covid-19, s’ha pogut tirar endavant amb la publicació d’aquest volum.

Per descarregar-vos la publicació cliqueu aquí

Es declaren Espai de Protecció Arqueològica els jaciments arqueològics de Can Bonells (Santa Maria de Merlès) i l’Escorxador (Arbeca)

Ambdós jaciments han estat declarats Espai de Protecció Arqueològica, mitjançant resolució de la Consellera de Cultura, durant aquests mesos d’estiu en els que el Departament de Cultura ha continuat treballant malgrat la crisi provocada per la pandèmia de la COVID.

El jaciment de Can Bonells (Santa Maria de Merlès, Berguedà), declarat amb data 29 de juliol de 2020, es tracta d’un petit assentament rural d’època ibèrica. Es troba en una zona planera, al nord-oest d’un gran camp de conreu, molt proper a la riera de Merlès, amb una clara realitat d’explotació del territori i dels recursos. Perduren diversos espais (hàbitat, emmagatzematge i estabulació), llars de foc, un possible forn, quatre sitges i altres elements. L’assentament s’ha de dividir en dues fases cronològiques clares. Una primera fase, millor conservada, mostra un conjunt urbà complex, així com una cultura material rica, amb una cronologia dels segles V i IV aC (ibèric antic). La segona fase és de difícil adscripció cronològica, però per la presència d’alguns elements ceràmics i de la continuïtat de l’hàbitat, superant els límits antics, s’hauria de situar durant el segle III aC. (ibèric ple). Aquest conjunt és un excel·lent exemple del poblament rural dispers d’aquest període a l’interior de Catalunya.

El jaciment de l’Escorxador (Arbeca, Garrigues), declarat amb data 17 de setembre de 2020, es tracta d’una instal·lació d’explotació agropecuària romana, que podria ser tipus vil·la romana. Tindria els seus orígens en algun moment del segle I aC i assoliria un moment intens de vida entre els segles I-III dC. Aquest jaciment engloba part d’un camp i part d’una zona del nucli local d’Arbeca no urbanitzada. Les restes visibles conservades es localitzen a l’oest del camí de Tàrrega, a una cota lleugerament més elevada i seccionades per la seva construcció. Els materials en superfície apareixen a banda i banda del camí i, preferentment, en els camps de conreu situats al nord-est. Es tracta d’un conjunt format per diverses estructures entre les que s’observen una cantonada amb blocs escairats d’una possible conducció, un mur est/oest seccionat i un paviment d’opus signinum parcialment destruït.

Amb aquestes dues declaracions, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia ja suma 80 expedients de declaració d’EPA.  

Tribuna d’Arqueologia 2019-2020 en línia “Intervenció al lateral de la C-31 a Badalona. Noves evidències de l’extensió del límit nord de la ciutat de Baetulo”

Conferència: Intervenció al lateral de la C-31 a Badalona. Noves evidències de l’extensió del límit nord de la ciutat de Baetulo

Conferenciant: Iñaki Moreno (ATICS), arqueòleg
Moderadora: Clara Forn (Museu d’Arqueologia de Badalona)

Dimecres dia 8 de juliol de 2020, a les 6 de la tarda, en directe, a travès del canal de Youtube de Patrimonigencat. Aquesta és l’última de les conferències del cicle de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020 que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

Entre els mesos de setembre de 2016 i abril de 2017 es va dur a terme una intervenció arqueològica de gran envergadura vinculada a les obres de construcció del lateral nord de l’autopista C-31 al seu pas per Badalona, dins l’espai protegit BCIN ciutat romana de Baetulo. La intervenció suposà el descobriment de noves restes pertanyents a la trama urbana de la ciutat de Baetulo, fora del límit nord de l’actual planta de la ciutat romana, i que a la llum de les noves evidències caldrà revisar.

Les restes pertanyien, d’una banda, a una zona agrícola dedicada al conreu de vinya fora del límit est de la ciutat, on es documentaren més de 200 alvei ben disposats en diferents carrers. D’altra banda, ja dins dels límits del pomerium, s’exhumaren un edifici singular per la seva orientació, que difereix de l’ordenació de la ciutat, i tota una insula delimitada pel cardo maximus i per un cardo minor que feia de límit oest de la ciutat. Les estances documentades, que patiren diferents reformes entre el segle I a. de la n.e. i II d. de la n.e., pertanyen tant a espais de treball i transformació (magatzems i dos forns, possiblement, de pa), com d’habitatge i representació, alguns dels quals decorats amb diferents solucions sumptuàries: mosaics, opus signinum decorat i opus sectile.




A continuació, us oferim una petita entrevista amb Iñaki Moreno sobre els aspectes més destacats de la xerrada.

  • Què motivà la intervenció arqueològica i quins són els resultats principals?

La present intervenció arqueològica fou motivada per la construcció del lateral nord de l’autopista C-31 al seu pas per Badalona entre els carrers Alacant i de la Batllòria. L’obra fou promoguda per Infraestructures.cat i suposà la descoberta d’una important extensió de camps dedicada al conreu de la vinya en època romana i de part de dues insules, un tram de del cardo maximo, un cardo minor i un decumanus minor de la ciutat de Baetulo.

  • Quins són els elements més importants recuperats arran de de la intervenció?

A banda d’haver pogut determinar la morfologia de la trama urbana en aquest sector de la ciutat entre els segles I ane i II dne, s’han de posar en relleu una sèrie de paviments musius pertanyents a algunes de les estances documentades.

En aquest sentit destaquem el mosaic recuperat al sector oest de la insula oriental amb el motiu de la flor de la vida datable del canvi d’era i el mosaic de la casa central de la insula occidental amb el motiu dels peixos (molls) encarats, datat de mitjans del s.I dne. S’ha de destacar el fet que de l’excavació d’aquesta darrera habitació es recuperà una excepcional herma amb l’efígie de Bacus treballada sobre marbre giallo antico.

  • Què suposen aquestes noves descobertes per l’estudi de l’antiga Baetulo?

En primer lloc suposa un trencament amb  l’hipotètic límit nord de la ciutat romana que els primers estudis sobre la topografia de Baetulo havien proposat. Actualment tenim la certesa que la ciutat s’expandeix al nord de l’actual autopista C-31 en com a mínim, dues insules més.

En segon lloc, la morfologia de les noves insules difereix de les estudiades a la zona sud de la ciutat, fet que obliga a replantejar la topografia de Baetulo i plantejar noves hipòtesis.

Tribuna d’Arqueologia 2019-2020 en línia “Intervencions arqueològiques al Raval de Montblanc”

Conferència: Intervencions arqueològiques al Raval de Montblanc

Conferenciant: Josep Maria Vila i Carabasa, arqueòleg, director de les excavacions 
Moderadora: Imma Teixell, arqueòloga territorial

El dimecres dia 1 de juliol de 2020, a les 6 de la tarda, en directe, a travès del canal de Youtube de Patrimonigencat la xerrada “Intervencions arqueològiques al Raval de Montblanc”, dintre del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020,  que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

En els darrers anys, l’Ajuntament de Montblanc, amb l’objectiu de revitalitzar el sector nord del casc antic, està portant a terme una sèrie d’obres de millora en aquesta zona, coneguda com el Raval. Algunes d’aquestes intervencions han portat aparellada una recerca arqueològica que és la que presentem en aquesta Tribuna. Es coneix com a Raval el petit nucli de poblament sorgit fora del nucli emmurallat de Montblanc i a banda i banda del camí ral que porta a la població, en el tram comprès entre el pont medieval que creua el riu Francolí i la muralla. En aquest tram del camí se situa l’hospital de Santa Magdalena. Aquest sector, proper al riu, i travessat per diverses sèquies, va ser històricament un espai de caràcter industrial, amb presència de molins i adoberies. Les intervencions dutes a terme aquests anys han permès estudiar un dels elements monumentals més importants d’aquesta zona: el pont vell, així com l’evolució de la trama urbana del seu entorn més immediat, avui desapareguda. En el mateix context s’han pogut documentar també les restes d’una de les antigues adoberies, així com un molí hidràulic d’oli amb dues premses de lliura, d’origen medieval i en ús fins al darrer terç del segle XIX.



A continuació, us oferim una petita entrevista amb el conferenciant sobre els aspectes més destacats de la seva xerrada.

  • Què és el Raval de Montblanc?

Es correspon amb el barri que es troba fora del recinte murat de Montblanc a la banda nord i que es va formar a tocar de l’antic camí ral de Lleida a Tarragona, a banda i banda del pont medieval d’entrada a la població. En aquest espai se situa també l’antic hospital de Santa Magdalena, actual seu de l’Arxiu Històric Comarcal de la Conca de Barberà.

  • Per quin motiu s’ha intervingut en aquesta zona

Les intervencions que presentem s’han fet sobretot a iniciativa de l’Ajuntament de Montblanc que des de fa uns anys està portant a terme diverses actuacions destinades a potenciar aquest sector de la població, que tradicionalment havia quedat al marge de les actuacions de rehabilitació del nucli de Montblanc, molt enfocades en la restauració de la muralla. Dins d’aquesta estratègia municipal té un paper clau la recuperació d’elements patrimonials com ara el Pont Vell i el seu entorn fluvial o bé l’antic molí dels Capellans. Per altra banda, una actuació privada de rehabilitació d’un edifici de la zona ha permès recuperar també traces d’una antiga adoberia.

  •  Quins són els elements més significatius de les intervencions arqueològiques que es presenten

A banda de l’estudi arquitectònic del Pont Vell i de l’anàlisi de la seva evolució constructiva ha estat especialment interessant l’estudi de la trama urbana històrica del seu entorn, fins al moment completament desconeguda i que segurament té el seu origen a l’Edat  Mitjana. Per altra banda la recuperació de les restes de l’antic molí dels Capellans, amb la documentació de dues premses de biga, i la identificació de part d’una adoberia han permès posar en valor un patrimoni de tipus industrial de Montblanc fins ara poc estudiat arqueològicament.

  • Quina rellevància tenen els resultats de les intervencions?

Les excavacions arqueològiques en l’entorn dels dos costats del pont han permès documentar la trama urbana original d’aquest sector desapareguda com a conseqüència d’alguna de les avingudes històriques del riu Francolí, que van acabar per determinar l’estructura actual de la zona del Raval. Pel que fa a als dos elements de caràcter industrial (molí d’oli i adoberia), a banda del seu interès intrínsec com a elements patrimonials, també posen en valor l’aprofitament de les canalitzacions de reg que es construeixen a les ribes del riu Francolí ja des d’un període molt reculat i que determinen el caràcter eminentment industrial de la zona del Raval.

Publicades al DOGC dues resolucions de subvencions a l’activitat arqueològica i paleontològica

El dia 22 de juny es van publicar al DOGC dues resolucions relatives a subvencions relacionades amb l’activitat arqueològica i paleontològica per a l’any 2020. Són, d’una banda, les destinades a les intervencions arqueològiques i paleontològiques preventives, i de l’altra les adreçades a municipis i comarques per a inversions en la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic.

  • RESOLUCIÓ CLT/1406/2020, de 10 de juny, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural, pel qual s’aprova la convocatòria en l’àmbit del patrimoni cultural, per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència no competitiva, a municipis i comarques per a inversions en la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic per a l’any 2020 (ref. BDNS 510600).

  • RESOLUCIÓ CLT/1408/2020, de 10 de juny, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aprova la convocatòria en l’àmbit del patrimoni cultural per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, per a intervencions arqueològiques i paleontològiques preventives per a l’any 2020 (ref. BDNS 511022). Pel que fa a aquesta modalitat, les intervencions subvencionables són les autoritzades, amb posterioritat al 6 de maig de 2019 i fetes fins el 31 de desembre de 2019.

 El període per presentar les sol·licituds és del 23 de juny al 9 de juliol del 2020

Jornades Europees de Arqueologia

Els dies 19, 20 i 21 de juny de 2020 se celebraran les Jornades Europees de Arqueologia, a través de múltiples propostes d’activitats en línia i presencials, destinades a tots els públics, relacionades amb el món de l’arqueologia.

Les Jornades Europees de Arqueologia (EAD), una iniciativa del Ministeri de Cultura francès que, des de 2010 en va encomanar a l’Inrap (Institut Nacional d’Investigacions Arqueològiques Preventives) la coordinació i promoció.

Aquestes jornades que des de fa més de deu anys mobilitzaven tota la comunitat arqueològica a França, es van estendre l’any passat a altres 17 països europeus per primera vegada. Durant aquests dies, tots els protagonistes de l’arqueologia se associen per fer partícip al públic més ampli possible del coneixement en els diferents àmbits de la disciplina de l’arqueologia.

En 2020, les Jornades Nacionals de Arqueologia, han esdevingut en les Jornades Europees d’Arqueologia (JEA). Tenen l’objectiu de promoure i donar a conèixer els diferents vessants de la disciplina arqueològia, per compartir amb tots els públics el seu coneixement. A la celebració participaran conjuntament jaciments arqueològics, museus, centres d’interpretació, arxius, laboratoris, etc, per aportar les seves iniciatives per la difusió de l’arqueologia en totes les seves vessants.

Degut a la situació provocada per la pandèmia de COVID-19, enguany les jornades no es poden celebrar en la seva forma tradicional. Per aquest motiu aquesta nova edició de les Jornades Europees de Arqueologia, s’ha plantejat especialment en format digital amb la operació #Archeorama.  Reconstitucions en 3D, reportatges, visites virtuals o esdeveniments, totes les activitats digitals s’ofereixen al gran públic per descobrir i gaudir de l’arqueologia. També s’han programat activitats presencials en museus i jaciments arqueològics, si les circumstàncies ho permeten.

Consulteu les activitats programades a Catalunya als enllaços:

Publicació de les bases per a la concessió de les subvencions per compensar les pèrdues per anul·lació d’espectacles i activitats culturals durant l’estat d’alarma per la COVID-19

El passat 13 de maig van sortir publicades al DOGC les bases específiques que han de regir la concessió de les subvencions per compensar les pèrdues per anul·lació d’espectacles i activitats culturals durant el període d’estat d’alarma amb motiu de la COVID-19.

Pel que fa a l’àmbit de l’arqueologia i la paleontología, poden optar a aquestes subvencions les persones físiques empresàries o societats civils i mercantils que realitzen activitats culturals remunerades i compleixen algun dels requisits següents:

  • Que havien estat contractades per museus inscrits en el Registre de museus de Catalunya, equipaments patrimonials, arxius i biblioteques per realitzar serveis educatius, guiatges, tallers, lectures, treballs de digitalització, consultories, treballs de gestió documental i arxivística i restauració de documents o altres activitats pròpies d’aquests equipaments culturals.
  • Que havien estat contractades per entitats públiques o privades per realitzar treballs d’intervenció arqueològica o paleontològica.
  • Que havien estat contractades o tenien el compromís signat dels propietaris de béns mobles o d’elements arqueològics i artístics integrats en el patrimoni immoble de titularitat pública o privada per dur a terme la seva restauració.

Descarregueu la RESOLUCIÓ CLT/1028/2020, de 13 de maig, completa en PDF

Dia Internacional dels Museus: 16, 17 I 18 de maig. “Museus per la igualtat: diversitat i inclusió”

Els dies 16, 17 I 18 de maig se celebrarà, com cada any, el Dia Internacional dels Museus. En aquesta edició sota el lema “Museus per la igualtat: diversitat i inclusió”, el DIM 2020 vol esdevenir un punt de trobada per celebrar les diferents perspectives que conformen les comunitats dels museus, emfasitzant les eines que permetin identificar i superar els prejudicis, no només en els objectes que exposen, sinó també en la narrativa de les seves col·leccions.

Des de 1977, cada 18 de maig l’ICOM impulsa el Dia Internacional dels Museus (DIM), una celebració molt especial per a la comunitat museística internacional en què els museus planifiquen esdeveniments i activitats creatives al voltant d’una temática específica per conectar amb els seus públics i remarcar la importància del rol dels museus com a institucions al servei de la societat i del seu desenvolupament.

Enguany, degut a la pandèmia del COVID-19 i la situació de confinament en què ens trobem immersos, el format d’aquesta edició s’ha adaptat i orientat cap a les activitats  digitals, per promoure els valors del DIM i, al mateix temps, garantir la seguretat dels públics i del personal.

Com cada any, Catalunya se suma a aquesta jornada apropant els museus als seus habitants. Des de la Generalitat de Catalunya hem volgut donar un suport excepcional a la celebració del DIM 2020, impulsant la realització d’iniciatives digitals conjuntes per part dels museus catalans, en coordinació i amb la col·laboració d’ICOM Espanya i de la resta de les administracions titulars amb responsabilitat en la gestió de museus, per donar visibilitat a les institucions museístiques i tot l’esforç que estan realitzant durant aquest temps de confinament per mantenir el contacte amb la ciutadania.

Les portes dels museus resten tancades, però DIM Digital 2020 ofereix un gran nombre d’alternatives online perquè tots els públics puguin continuar gaudint des de casa del patrimoni museístic de Catalunya a través d’internet.

Accediu a la página de Patrimonigencat per trobar l’oferta d’activitats del DIM2020 a Catalunya

El MAC a casa: les propostes en línia del Museu d’Arqueologia de Catalunya pel mes de maig

En aquest període de confinament, Museu d’Arqueologia de Catalunya, que resta amb les seves portes tancades,  ofereix un seguit de propostes per seguir des de casa durant el mes de maig.

ARQUEODEBATS a l’Instagram live. ”El sorprenent origen de l’art a la prehistòria”

Tots els dijous de maig de 2020 a les 19 h, a través del canal Instagram del Museu d’Arqueologia de Catalunya, els especialistes en art primer, museologia i desenvolupament patrimonial al territori, compartiran en directe el seu coneixement sobre quatre de les temàtiques fonamentals que es tracten especialment a l’exposició Art Primer. Artistes de la prehistòria.

MUSEU ENDINS

Cada dilluns, a través de les xarxes socials, els conservadors del MAC estan descobrint històries i diferents aspectes del museu i les seves col·leccions, a @macarqueologia

MAC en línia

La pàgina web del Museu d’Arqueologia de Catalunya seguirà nodrint de nous continguts el bloc MAC en línia, i la seva activitat en xarxes socials proposa diàriament novetats, activitats i propostes per mantenir el contacte amb els seus seguidors a través del hashtag #MuseusaCasa i #LaCulturaaCasa.

Dia Internacional dels Museus 2020

El Dia Internacional dels Museus 2020 que enguany se centrarà en la temàtica ¨Museus per la igualtat, diversitat i inclusió”, que se celebrarà el proper 18 de maig, mantindrà la seva celebració en l’àmbit digital a #QuedatACasa

Altres propostes en línia del MAC que també  us poden interessar