Anunci de licitació per a la documentació de nous expedients de declaració d’Espai de Protecció Arqueològica (EPA)

Amb data 28 de juliol de 2021 s’ha publicat a la plataforma electrònica de Contractació Pública de la Generalitat de Catalunya l’anunci de licitació per a la contractació dels treballs d’elaboració de part de la documentació de nous expedients de declaració d’Espais de Protecció Arqueològica (EPA), corresponents a jaciments dels municipis de Badalona, Cubelles, Sidamon, la Cellera de Ter, Torregrossa i Ripollet.

La finalitat del contracte d’aquests treballs consisteix en l’elaboració de part dels documents tècnics necessaris per a la declaració d’EPA, entesa com a instrument de protecció i de coneixement dels jaciments arqueològics descrits en el quadre següent:

Tots els lots consisteixen en la declaració com Espais de Protecció Arqueològica. Per això, a més del complet estudi científic dels jaciments, cal la definició de la seva delimitació i anàlisi de la normativa urbanística vigent que facin compatible la seva conservació.

El termini de presentació d’ofertes finalitza el dia 20 de setembre de 2021 a les 12:00 hores.

Per a més informació accediu a la plataforma electrònica de Contractació Pública.

Declarat l’entorn de protecció del conjunt amb pintures rupestres Abric de les Llibreres, als termes municipals de Freginals i Godall (Montsià)

Amb data 20 de juliol de 2021 el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar la delimitació de l’entorn de protecció del conjunt amb pintures rupestres de l’Abric de les Llibreres, als termes municipals de Freginals i Godall, a la comarca del Montsià. Aquest acord de delimitació, publicat al DOGC avui 22 de juliol de 2021, protegeix l’entorn ambiental proper a aquest abric amb pintures rupestres, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i inscrit a la Llista de Patrimoni Mundial per la UNESCO.

El jaciment de l’Abric de les Llibreres i el seu entorn de protecció es localitza als termes municipals de Freginals i Godall, a la comarca de Montsià. El conjunt rupestre s’ubica en la base d’una cinglera del vessant NE de la Serra de Godall. Aquesta serra presenta una morfologia allargada en direcció NE-SW i configura, al costat de la Serra del Montsià i els Ports de Beseit, els relleus més meridionals de la geografia catalana. El vessant NW és de pendent suau, mentre que la cara SE és relativament escarpada i hi ha nombroses cavitats, entre les quals es troba l’Abric de les Llibreres.

L’abric mesura 5 m d’amplada a la boca, 2’50 m de fondària màxima i 1’50 m d’alçada. La cavitat presenta una orientació E-SE i el sòl no presenta cap tipus de sediments. L’abric mostra fenòmens de recobriment parietal –colades i concrecions calcàries- que afecten el grup de pintures, situat al centre de la paret interna.

El conjunt rupestre està format per 12 figures, que representen un grup d’animals –principalment caprins i cérvols- d’estil naturalista o llevantí. La majoria d’ells estan orientats a l’esquerra, excepte un possible cèrvid que s’orienta cap a la dreta.  Els tres animals més grans d’aquest fris semblen pertànyer a cèrvids, mentre que els de mida més petita semblen pertànyer a caprins. L’estat de conservació no és molt bo, doncs el pigment es mostra molt esvaït en la majoria de figures. Actualment, el conjunt està tancat.

Justificació de l’entorn de protecció

L’any 1998 es va incloure l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (ARAMPI) com a bé integrant en la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO, “per ser el conjunt més gran de pintures rupestres de tota Europa i constituir una imatge excepcional de l’evolució cultural de la humanitat”. La declaració afecta 757 jaciments peninsulars, 60 dels quals es localitzen a Catalunya.

Es tracta d’un patrimoni cultural d’excepcional rellevància que permet conèixer l’expressió social, econòmica i religiosa de les poblacions prehistòriques del llevant peninsular. Les característiques d’aquestes manifestacions pictòriques les fan inseparables del suport on es troben i del seu entorn paisatgístic, amb el qual estableix importants relacions espacials i simbòliques.

Fruit d’aquesta nova concepció, resulta imprescindible conservar aquestes manifestacions pictòriques dins l’entorn en el qual s’integren. Així, el Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO va sol·licitar als estats membres l’anomenat Inventari Retrospectiu d’un seguit de béns inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial, entre els quals hi ha l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica. En la petició, el Comitè demanava, entre d’altres, una ampliació de la documentació disponible sobre aquests béns, concretament, l’establiment d’un entorn de protecció que permetés una millor protecció i salvaguarda del bé.

Per a delimitar l’entorn de protecció del conjunt de l’Abric de les Llibreres, s’ha fet un estudi individualitzat de la unitat fisiogràfica i el paisatge en el qual es troba el conjunt rupestre. Així, s’han tingut en compte un seguit de criteris: la conca visual de l’abric amb pintures, l’entorn paisatgístic, la unitat geomorfològica i hidrogràfica, el context cultural, l’existència d’altres elements patrimonials culturals i naturals a la zona i els usos del sòl. Amb aquest últim criteri s’intenta que la delimitació d’un entorn de protecció no afecti les activitats productives desenvolupades dins d’aquest espai, sempre que no repercuteixin negativament en la conservació del bé, i així poder mantenir els trets distintius del paisatge i la implicació dels agents que viuen i treballen en aquest espai.

Per tant, l’entorn es presenta com el millor instrument per garantir la pervivència dels seus múltiples valors culturals en les millors condicions possibles, per tal d’evitar que l’alteració d’aquest entorn, entès com l’espai que dona suport ambiental al bé, pugui afectar els valors, la contemplació o l’estudi de les pintures. Per això, entre d’altres aspectes, cal que en aquest àmbit es vetlli per la visualització correcta del bé i per la integració harmònica de les possibles edificacions, instal·lacions o usos que s’hi puguin establir en el futur. Es pretén assolir l’equilibri entre la necessitat de crear aquesta àrea de protecció al voltant del bé que en garanteixi suficientment la preservació, i la voluntat de no afectar més espais dels estrictament necessaris.

El conjunt d’abric de les Llibreres s’inclou dins dels models d’abrics que estan situats en llocs de destacada importància visual, normalment abrics situats en altes parets rocoses o vessants obertes a àmplies valls, que presenten una gran conca visual. L’entorn delimitat es configura llavors com un entorn ampli, que abasta gran part del cingle o del vessant on es troba el conjunt. Situat a mitja alçària de la cinglera de Godall, es configura com un abric de referència territorial i obert a una àmplia vall. Des de l’abric s’observa en primer terme la serreta de les Cantarelles o Cantrelles –contrafort oriental de la serra de Godall-, la foia d’Ulldecona i el poble de Freginals, així com la serralada del Montsià al fons.

El polígon configura una àrea irregular  configurat per 24 vèrtexs. Aquest entorn, que inclou la zona delimitada com a BCIN-ZA, comprèn una àrea d’unes 13,39 ha aproximadament, que abasta el tram del vessant NE de la Serra de Godall des de la falda, on comencen els camps de cultiu, fins a la part alta del cingle, mentre que pels laterals, l’entorn es delimita pels canals situats a ambdós extrems. Queden inclosos tots els espais públics i privats dins del perímetre de l’entorn, així com el subsòl de la zona delimitada. L’entorn de protecció afecta els municipis de Freginals i Godall.

Amb aquesta declaració de l’entorn de protecció de l’Abric de les Llibreres, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia continua treballant per tal de donar compliment a la sol·licitud del Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO i en la protecció del patrimoni cultural català.

| Descarregueu l’Acord de Govern publicat al DOGC en pdf |

Jornades Europees d’Arqueologia 2021

Els dies 18, 19 i 20 de juny se celebraran les Jornades Europees d’Arqueologia (JEA), a través de diverses propostes d’activitats relacionades amb el món de l’arqueologia i destinades a tots els públics.

Com cada any des del 2010, el Ministeri de Cultura francès impulsa unes Jornades Nacionals d’Arqueologia, coordinades per l’INRAP (Institut Nacional d’Investigacions Arqueològiques Preventives). Aquestes jornades han anat més enllà de les fronteres franceses, sumant-se a la iniciativa països d’arreu d’Europa, i convertint-se en les Jornades Europees d’Arqueologia (JEA).

L’objectiu d’aquestes jornades és la promoció i visualització de tots aquells treballs relacionats amb l’arqueologia. Es vol fer arribar a un gran públic, tot el coneixement disponible d’aquesta disciplina, juntament amb el descobriment o redescobriment del patrimoni territorial i de la història. Participen jaciments arqueològics, museus, centres arxivístics, laboratoris, tots junts per aportar iniciatives originals i innovadores al servei de l’arqueologia.

L’any passat, donada la situació d’alerta sanitària motivada per la COVID-19, les jornades es van haver de fer pràcticament en línia. Aquest any 2021, però, els museus i jaciments de Catalunya que hi participen celebraran les jornades recuperant la presencialitat.

Consulteu les activitats programades a Catalunya als enllaços:

Dia Internacional dels Museus 2021: “El futur dels museus: recuperar i reimaginar”

Del 15 al 18 de maig, els museus de Catalunya tornen a celebrar el Dia Internacional dels Museus (DIM) i la Nit dels Museus. En aquesta nova edició, que segueix el lema del Consell Internacional dels Museus (ICOM) “El futur dels museus: recuperar i reimaginar”, el DIM2021 convida als museus, als seus professionals i a les comunitats a crear, imaginar i compartir noves pràctiques de (co)creació de valor, nous models de negoci per a les institucions culturals i solucions innovadores per als reptes socials, econòmics i mediambientals del present.

El Dia Internacional dels Museus és el gran esdeveniment que l’ICOM organitza, des de 1977, cada 18 de maig. Es tracta d’una celebració molt especial per a la comunitat museística internacional en què els museus planifiquen esdeveniments i activitats creatives al voltant d’una temàtica específica per connectar amb els seus públics i remarcar la importància del rol dels museus com a institucions al servei de la societat i del seu desenvolupament.

Des del Departament de Cultura, amb la complicitat de la resta d’institucions públiques, s’ha proposat al conjunt de museus catalans sumar-se a la celebració del Dia Internacional dels Museus 2021, tot organitzant activitats i jornades de portes obertes entre el dissabte 15 i el dimarts 18 de maig. Després d’un any atípic per al sector cultural marcat per la pandèmia de la COVID-19, es recuperen les propostes presencials, amb totes les mesures sanitàries garantides i s’organitzen prop de 200 activitats arreu del territori.

Un any més, el Departament ha recollit en una única agenda en línia les prop de 200 propostes que els museus catalans han programat amb motiu del Dia i la Nit dels Museus. Totes les activitats es poden consultar a través d’un cercador que es troba al web del DIM2021.

Per a més informació consulteu la Nota de premsa.

Consulteu totes les activitats programades des del Web i Agenda del DIM2021.

Publicada al DOGC la convocatòria per a la concessió de subvencions a municipis i comarques per a inversions en jaciments destinades a la visita pública

Avui dia 10 de maig s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/1365/2021, de 30 d’abril, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aprova la convocatòria, en l’àmbit del patrimoni cultural, per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, a municipis i comarques per a inversions en jaciments arqueològics i paleontològics destinades a la visita pública, per al període 2021-2022 (ref. BDNS 561564).

Aquesta línia de subvencions està adreçada als municipis i les comarques per tal de poder millorar l’accessibilitat i la visita dels jaciments arqueològics i paleontològics que ja estan oberts a la visita pública de manera regular, per poder executar les actuacions d’adequació necessàries per proporcionar millors condicions en la presentació dels jaciments a la ciutadania.

El període per presentar les sol·licituds és de l’11 al 27 de maig del 2021.

Descarregueu-vos la Resolució CLT/1365/2021 en pdf.

Els gravats medievals del Solà del Saurí, a la Vall d’Àssua, al Pallars Sobirà, s’incorporen al registre de Béns Culturals d’Interès Nacional de Catalunya

Els gravats, que van ser descoberts l’any 2018 per un grup de veïnes i veïns de la vall, formen un conjunt excepcional i inèdit a la serralada pirinenca. Per encàrrec del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural, el Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya de la UAB-CSIC ha dut a terme dues campanyes de prospecció i documentació dels gravats. S’han documentat 372 roques amb petroglifs que contenen 3.940 gravats disposats al llarg de quatre quilòmetres del vessant del Solà de Saurí, entre 1.200 i 2.000 metres d’altitud. La majoria s’han datat entre els segles XIV i XV.

El Departament de Cultura, a través del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General de Patrimoni Cultural, acaba d’incorporar al registre de Béns Culturals d’Interès Nacional de Catalunya el conjunt de gravats del jaciment pirinenc del Solà del Saurí, a la Vall d’Àssua (Pallars Sobirà) per la seva rellevància i característiques, dotant-lo així de la màxima protecció que atorga la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català. D’acord a la llei, “les coves, els abrics i els indrets que contenen manifestacions d’art rupestre”, gaudeixen automàticament d’aquesta protecció per la seva fragilitat, vulnerabilitat i transcendència.

Paral·lelament, la Direcció General del Patrimoni Cultural portarà a terme la tramitació d’un entorn de protecció, per tal de protegir també l’entorn natural que envolta aquesta zona arqueològica, i garantir la correcta contemplació d’aquests, així com evitar la instal·lació de possibles infraestructures que alterin l’espai.

La presentació pública dels resultats de la recerca feta pel Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya de la UAB-CSIC es va fer el passat 21 d’abril en el marc del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021, amb el títol “Paisatges de conflicte i poder. Gravats medievals de Solà de Saurí (Pallars Sobirà)”. El vídeo de la conferència es pot recuperar en aquest mateix blog i en el canal de Youtube de patrimoni.gencat.

Per a més informació consulteu la Nota de premsa.

Publicades al DOGC les bases específiques per a la concessió de subvencions a municipis i comarques per a inversions en jaciments destinades a la visita pública

Avui dia 30 d’abril s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/1241/2021, de 22 d’abril, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aproven les bases específiques que han de regir la concessió de subvencions a municipis i comarques per a inversions en jaciments arqueològics i paleontològics destinades a la visita pública.

Aquesta línia de subvencions està adreçada als municipis i les comarques per tal de poder millorar l’accessibilitat i la visita dels jaciments arqueològics i paleontològics que ja estan oberts a la visita pública de manera regular, per poder executar les actuacions d’adequació necessàries per proporcionar millors condicions en la presentació dels jaciments a la ciutadania.

Descarregueu-vos la Resolució CLT/1241/2021 en pdf.

Declarat l’entorn de protecció del conjunt amb pintures rupestres Abrics d’Ermites I-IX, Esquarterades I i Esquarterades II, als termes municipals d’Ulldecona i Godall

Amb data 30 de març de 2021 el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar la delimitació de l’entorn de protecció del conjunt amb pintures rupestres Abrics d’Ermites I-IX, Esquarterades I i Esquarterades II, als termes municipals d’Ulldecona i Godall, a la comarca del Montsià. Aquest acord de delimitació, publicat al DOGC el dia 1 d’abril de 2021, protegeix l’entorn ambiental proper a aquests abrics amb pintures rupestres, declarats Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial per la UNESCO.

El conjunt d’abrics d’Ermites i Esquarterades es localitzen al vessant SE de la Serra de Godall, per on passa el termenal entre Ulldecona i Godall, situada al nord del nucli d’Ulldecona, a la comarca del Montsià. Aquesta Serra presenta una morfologia allargada en direcció NE-SW, i configura un dels relleus més meridionals de la geografia catalana. El vessant NW és de pendent suau, mentre que la cara SE és relativament escarpada amb nombroses cavitats, entre les quals es localitzen els abrics amb pintures. Concretament, els abrics amb pintures es localitzen a ambdós costats de l’ermita de la Verge de la Pietat, al llarg d’una visible cinglera que s’estén a mitjana alçada del vessant. Els jaciments es troben situats dins l’àrea natural protegida del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) i Xarxa Natura 2000 Serra de Godall.

Al SW de l’ermita es localitzen els 10 conjunts dels Abrics d’Ermites (I, II, IIIa, IIIb, IV o Cova Fosca, V i V exterior, VI, VII, VIII i IX). La majoria d’aquests abrics no són accessibles directament des del peu de la cinglera, i es situen a una alçada de 4-5 m del terra. Al NE de l’ermita, una mica més allunyats i situats a peu de cingle, trobem els altres 2 conjunts; l’Abric d’Esquarterades I i l’Abric d’Esquarterades II.

Dels 12 abrics que formen part d’aquest entorn compartit, l’abric més destacable és l’Abric I d’Ermites. Les pintures d’aquest abric constitueixen el conjunt més notable i espectacular tant des del punt de vista del nombre de figures i de la diversitat formal com del seu estat de conservació. El conjunt presenta un total de 170 figures d’estil naturalista amb certa tendència semi-esquemàtica, que formen el conjunt més important numèricament de Catalunya. El tema principal del fris és una gran escena de cacera situada a la part dreta de la balma, centrada en un grup de cérvols i alguns caprins, realitzats en diferents moments, com així ho corroboren els diferents estils i superposicions. Es tracta d’una autèntica representació en clau narrativa; els animals són representats de manera dinàmica corrent cap a l’esquerra, envoltats d’arquers amb grans arcs que disparen fletxes –es comptabilitzen 44 arquers a tot el fris-.

Del conjunt d’Ermites també destaca l’Abric d’Ermites IV o Cova Fosca. Presenta un total de 47 figures conservades, agrupades en dos panells, situats cadascun en un extrem de la boca de la cavitat; la zona sud o paret esquerra, amb 14 figures conservades, i la zona nord o paret dreta, amb 33 figures conservades. Les figures d’aquest abric s’inclouen dins l’estil esquemàtic-abstracte, a diferència de la resta d’abrics d’Ermites, que s’inclouen dins l’estil naturalista llevantí. Així, trobem un primer grup de figures realitzat amb la tècnica de la digitació, de difícil interpretació, tot i que la majoria de figures del panell representen animals d’estil esquemàtic.

Justificació de l’entorn de protecció

L’any 1998 es va incloure l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (ARAMPI) com a bé integrant en la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO, “per ser el conjunt més gran de pintures rupestres de tota Europa i constituir una imatge excepcional de l’evolució cultural de la humanitat”. La declaració afecta 757 jaciments peninsulars, 60 dels quals es localitzen a Catalunya.

Es tracta d’un patrimoni cultural d’excepcional rellevància que permet conèixer l’expressió social, econòmica i religiosa de les poblacions prehistòriques del llevant peninsular. Les característiques d’aquestes manifestacions pictòriques les fan inseparables del suport on es troben i del seu entorn paisatgístic, amb el qual estableix importants relacions espacials i simbòliques.

Fruit d’aquesta nova concepció, resulta imprescindible conservar aquestes manifestacions pictòriques dins l’entorn en el qual s’integren. Així, el Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO va sol·licitar als estats membres l’anomenat Inventari Retrospectiu d’un seguit de béns inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial, entre els quals hi ha l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica. En la petició, el Comitè demanava, entre d’altres, una ampliació de la documentació disponible sobre aquests béns, concretament, l’establiment d’un entorn de protecció que permetés una millor protecció i salvaguarda del bé.

Per a delimitar l’entorn de protecció del conjunt d’abrics d’Ermites i d’Esquarterades, s’ha fet un estudi individualitzat de la unitat fisiogràfica i el paisatge en el qual es troba el conjunt rupestre. Així, s’han tingut en compte un seguit de criteris: la conca visual de l’abric amb pintures, l’entorn paisatgístic, la unitat geomorfològica i hidrogràfica, el context cultural, l’existència d’altres elements patrimonials culturals i naturals a la zona i els usos del sòl. Amb aquest últim criteri s’intenta que la delimitació d’un entorn de protecció no afecti les activitats productives desenvolupades dins d’aquest espai, sempre que no repercuteixin negativament en la conservació del bé, i així poder mantenir els trets distintius del paisatge i la implicació dels agents que viuen i treballen en aquest espai.

Per tant, l’entorn es presenta com el millor instrument per garantir la pervivència dels seus múltiples valors culturals en les millors condicions possibles, per tal d’evitar que l’alteració d’aquest entorn, entès com l’espai que dona suport ambiental al bé, pugui afectar els valors, la contemplació o l’estudi de les pintures. Per això, entre d’altres aspectes, cal que en aquest àmbit es vetlli per la visualització correcta del bé i per la integració harmònica de les possibles edificacions, instal·lacions o usos que s’hi puguin establir en el futur. Es pretén assolir l’equilibri entre la necessitat de crear aquesta àrea de protecció al voltant del bé que en garanteixi suficientment la preservació, i la voluntat de no afectar més espais dels estrictament necessaris.

El conjunt d’abrics d’Ermites i d’Esquarterades s’inclouen dins dels models d’abrics que se situen en llocs que es configuren com a punts de referència territorial, amb una visibilitat molt gran.

Com s’ha indicat, es localitzen al llarg d’una visible cinglera que s’estén a mitjana alçada del vessant de llevant de la Serra de Godall, i que s’obre a la gran vall o foia d’Ulldecona. Aquesta vall es configura com una gran depressió longitudinal d’orientació NE-SW, que s’escola entre la Serra de Godall a l’oest i la Serra de Montsià a l’est, i que ha esdevingut al llarg de la història una via de pas o corredor natural de gran importància. L’entorn de protecció delimitat inclou bona part del vessant de la Serra de Godall, en el seu tram més costerut, des de la carena situada a la seva part alta fins a la cota on s’inicia la depressió o vall d’Ulldecona.

El polígon configura una àrea irregular configurat per 102 vèrtexs, que presenta una morfologia rectangular inclinada en direcció NE-SW. Aquest entorn, que inclou les tres zones delimitades com a BCIN-ZA dels abrics rupestres, comprèn una àrea d’unes 72,42 ha aproximadament, que abasta el tram del vessant SE de la Serra de Godall on es situa la cinglera amb els dotze abrics rupestres, així com l’ermita de la Verge de la Pietat, la Cova de Santa Magdalena i el camí ramader classificat del Cordel del Ligallo Real. L’entorn de protecció afecta els municipis d’Ulldecona i Godall.

Amb aquesta declaració de l’entorn de protecció dels Abrics d’Ermites I-IX, Esquarterades I i Esquarterades II, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia continua treballant per tal de donar compliment a la sol·licitud del Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO i en la protecció del patrimoni cultural català.

| Descarregueu l’Acord de Govern publicat al DOGC en pdf |

Publicada al DOGC la resolució per a la concessió de subvencions a municipis i comarques per a inversions en la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic per a l’any 2021

Amb data 7 d’abril de 2021 s’ha publicat al DOGC la Resolució CLT/913/2021, de 26 de març, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural, pel qual s’aprova la convocatòria en l’àmbit del patrimoni cultural, per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència no competitiva, a municipis i comarques per a inversions en la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic per a l’any 2021 (ref. BDNS 555505).

Les subvencions que preveu aquesta convocatòria es regeixen per:

a) Les bases generals que consten a l’annex de l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la
Iniciativa Cultural de 24 de novembre de 2020, publicat mitjançant la Resolució CLT/3216/2020, de 8 de
desembre (DOGC núm. 8292, d’11.12.2020). Aquestes bases han estat modificades per l’acord del Consell
d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural adoptat en la sessió de 28 de gener de 2021
(Resolució CLT/198/2021, de 29 de gener; DOGC núm. 8334, de 5.2.2021);
b) L’apartat 3 de l’annex de l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural de
29 de març de 2019, pel qual s’aproven les bases específiques que han de regir la concessió de subvencions en l’àmbit del patrimoni cultural, publicat mitjançant la Resolució CLT/845/2019, de 4 d’abril (DOGC núm. 7850, de 9.4.2019), modificat per l’Acord de 28 d’abril de 2020 del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural, publicat mitjançant la Resolució CLT/956/2020, de 6 de maig, (DOGC núm. 8130, de 11.5.2020).
c) La normativa general de subvencions.

El període per presentar les sol·licituds és del 8 al 26 d’abril de 2021.

Descarregueu-vos la Resolució CLT/913/2021 en pdf.

Per a més informació podeu consultar l’apartat Tràmits, ajuts i subvencions de la pàgina web Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Publicades al DOGC dues resolucions de subvencions en l’àmbit del patrimoni cultural per al 2021: intervencions arqueològiques i paleontològiques preventives i conservació-restauració de béns mobles i elements arqueològics i artístics

Amb data 11 de març de 2021 s’han publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya dues resolucions relatives a la concessió de subvencions en l’àmbit del patrimoni cultural per a l’any 2021. Són, d’una banda, la convocatòria per a les intervencions arqueològiques i paleontològiques preventives, i de l’altra la convocatòria per a la conservació-restauració de béns mobles i dels elements arqueològics i artístics integrats en el patrimoni immoble.

  • RESOLUCIÓ CLT/636/2021, de 2 de març, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural, pel qual s’aprova la convocatòria en l’àmbit del patrimoni cultural per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, per a intervencions arqueològiques i paleontològiques preventives per a l’any 2021 (ref. BDNS 551897).
  • RESOLUCIÓ CLT/635/2021, de 2 de març, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural, pel qual s’aprova la convocatòria en l’àmbit del patrimoni cultural, per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, per a la conservació-restauració de béns mobles i dels elements arqueològics i artístics integrats en el patrimoni immoble per a l’any 2021 (ref. BDNS 551895).

 El període per presentar les sol·licituds és del 12 de març al 7 d’abril del 2021