Declarat BCIN, en la categoria de Zona arqueològica, el conjunt arqueològic de la Cinglera del Capelló, a Capellades (Anoia)

El 28 de març de 2023, a proposta del Departament de Cultura, el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar declarar Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de Zona Arqueològica, el conjunt arqueològic de la Cinglera del Capelló, al terme municipal de Capellades, Anoia. Amb data 30 de març de 2023, l’Acord de Govern de la declaració ha estat publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

El conjunt arqueològic de la Cinglera del Capelló està format per un total de disset jaciments amb restes arqueològiques de diferents períodes des del Paleolític mitjà fins a l’edat del Bronze. Configuren aquest conjunt els jaciments arqueològics següents: Abric Romaní, Cova dels Degotalls, Cova de la Miranda, Cova d’en Sellarès, Estació Agut, Balma de la Costa de Cal Manel, Cova del Pau Antón, Balma dels Pinyons, Cova d’Antoni Zuleta, Cova de Lluís M. Vidal, Cova del Simeó, Cova de Cal Ferrer, Abric de la Consagració, Jaciment del camí del Pont del Bisbe – Costa de Cal Manel, Cova de Matías Pallarès, Cova del Parano i Cova d’en Jaume Forcada.

D’aquest grup destaca per sobre de tots l’Abric Romaní, descobert l’any 1909, i convertint-se en el jaciment més important de Neandertals de la Península Ibèrica (115.000 – 40.000 anys).

El procés d’investigació actual ha posat de manifest l’existència d’una seqüència estratigràfica de prop de 20 m de potència que és el resultat de diferents processos i ambients sedimentaris, però en la qual un factor estructural i jerarquitzant és definit per la construcció de formacions travertíniques producte de la deposició de carbonat càlcic contingut per l’aigua. Les datacions efectuades per mitjà del mètode de l’urani-tori situen aquest registre estratigràfic entre 115.000 i 40.000 anys abans del present. Dins aquesta seqüència fins al moment s’han constatat 27 nivells arqueològics, catorze dels quals han estat excavats al llarg de les diferents fases d’excavació. Aquests nivells d’ocupació antròpica cronoculturalment pertanyen al Paleolític mitjà –Homo neanderthalensis–, excepte el primer nivell que presenta un registre del paleolític superior–Homo sapiens–.

Els treballs de recerca que es porten a terme actualment han permès posar de manifest la complexitat dels comportaments culturals i econòmics dels grups neandertals que ocuparen aquesta balma: eren grups de caçadors recol·lectors que hi establien els seus campaments, a vegades com a ocupació de molt curta durada (bivacs i parades de cacera), d’altres com a campament base des del qual s’organitzarien les bandes d’explotació de l’entorn. Les restes faunístiques recuperades i que provenen de l’activitat cinegètica d’aquests grups permeten constatar una major presència dels herbívors sobre els carnívors. Les espècies més representades són el cavall i el cérvol, seguides dels grans bòvids, la cabra, el senglar i el rinoceront. Quant a les parts anatòmiques identificades, el seu estudi ha permès documentar diferents patrons d’aportació a l’hàbitat per a cadascuna d’aquestes espècies, així com diversos models d’esquarterament dels ossos per tal d’explotar al màxim el seu potencial alimentari.

L’excavació dels diversos nivells també ha permès copsar l’existència d’una important tecnologia del foc i el seu paper dins les estratègies ocupacionals. Així, en els diversos nivells excavats s’han identificat prop de dos-cents fogars de diferent estructura i funcionalitat, que s’integren dins d’uns patrons d’organització de l’espai desenvolupats per aquests grups neandertals. Les tasques domèstiques s’organitzaven al voltant d’aquestes llars de foc i s’han pogut  recuperar un important conjunt d’eines fetes i utilitzades per aquests grups: instruments de pedra elaborats amb sílex, quars i calcària, la seqüència d’elaboració o cadena operativa de producció dels quals ha pogut ser documentada, en alguns nivells, des de l’inici de l’explotació del nòdul fins a la configuració final dels estris. Altres nivells mostren, però, una clara fragmentació d’aquests processos operatius de producció, la qual cosa està estretament lligada al caràcter o estratègia ocupacional de la balma.

L’interès de la Cinglera es complementa per les excavacions dutes a terme en els altres jaciments d’aquest indret que permeten completar la seqüència de l’Abric Romaní, perllongant-la fins al 9.000 – 8.000 abans del present.

Les seqüències documentades als diferents jaciments permeten l’elaboració d’un model de l’evolució paleoambiental i cultural al Capelló per bona part del Plistocè superior i els inicis de l’Holocè, és a dir del 115.000 als 7.000 anys abans del present. Aquesta persistència de la presència humana s’ha d’entendre en el marc de les condicions d’habitabilitat que oferia el Capelló i de la seva posició estratègica com a via de comunicació natural. El Paleolític mitjà és el període per al qual les evidències han estat més ben documentades, tant pel gran nombre d’episodis d’ocupació que han estat constatats, com per les bones condicions de conservació del registre arqueològic que caracteritza l’Abric Romaní. Aquestes condicions fan possible accedir  a aspectes essencials del comportament dels neandertals, especialment aquells que es poden inferir a partir de les seves estratègies d’organització de l’espai.

El conjunt arqueològic destaca per la seva gran rellevància, puix que l’Abric Romaní és el jaciment arqueològic de cronologia paleolítica més important de Catalunya i de la Península Ibèrica, però també, l’Abric de la Consagració on s’han documentat les primeres ocupacions dels Homo sapiens de la Península.

L’Abric Romaní  també és excepcional atès que és el jaciment a escala mundial, on s’han identificat més fogars d’ocupacions de neandertals, provocant un canvi de paradigma d’aquesta espècie.

L’excel·lent estat de conservació de les restes arqueològiques és un element més d’excepcionalitat. A l’excepcionalitat i rellevància del jaciment, juntament amb el bon estat de conservació dels materials recuperats, i un referent en la recerca internacional, el seu valor patrimonial i la seva significació històrica se li ha de sumar el projecte de divulgació, gestionat per l’Ajuntament de Capellades, juntament amb l’equip d’investigadors de l’IPHES, que han fet a través del parc arqueològic, des del qual s’ha potenciat el coneixement i la difusió del jaciment.

Excepcional troballa d’un crani de Neandertal a l’Abric Romaní

El passat mes d’agost de 2022 va tenir lloc la presentació, per part de la consellera de Cultura, l’alcalde de Capellades, el director de l’IPHES-CERCA i els investigadors de l’IPHES-CERCA codirectors del projecte de recerca, de les restes parcials d’un crani de Neandertal de 60.000 anys d’antiguitat que es van recuperar durant l’excavació en el nivell Rb de l’Abric Romaní.

Després de més de 40 anys de recerca continuada en el jaciment de l’Abric Romaní per part de l’equip liderat per Eudald Carbonell, catedràtic de Prehistòria a la Universitat Rovira i Virgili i investigador de l’IPHES-CERCA, mai abans s’hi havien trobat restes humanes neandertals. Concretament, aquest fragment de crani conserva part dels ossos parietal, temporal i zigomàtic.

Les últimes intervencions als jaciments de la cinglera han estat emmarcades en el projecte quadriennal “Cinglera del Capelló” aprovat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La campanya d’excavacions ha estat finançada pel Departament de Cultura, l’Ajuntament de Capellades i l’esponsorització de l’empresa Romanyà-Valls.

Durant la presentació del crani de Neandertal, la consellera de Cultura va anunciar que des del Departament de Cultura s’estava treballant en la declaració de la Cinglera del Capelló i l’Abric Romaní com a Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Zona Arqueològica.

Descripció de la delimitació

La delimitació del BCIN – ZA de la Cinglera del Capelló s’ha projectat fent servir com a base la pròpia orografia del terreny. La cinglera es localitza en l’espai natural comprès entre del nucli urbà de població a l’oest i el riu Anoia a l’est. És un penya-segat travertínic allargat on es troben múltiples abrics i petites coves que van ser utilitzats durant diferents èpoques prehistòriques. Es protegeix una superfície total de 48.788 m2.

La delimitació del BCIN en la categoria de zona arqueològica, està justificada per raons de conservació i preservació del patrimoni històric. L’àrea objecte de protecció, respon a criteris científics i patrimonials. Així que compren tota la zona natural de la cinglera, és a dir, l’accident geogràfic, des de la seva cota més alta fins als peus d’aquesta. Per tant, el que es protegeix és aquest accident geogràfic on s’han anat identificant en les seves múltiples cavitats l’ocupació humana.

Amb aquesta declaració, el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura continua treballant en la protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic català.

Descarregueu l’Acord de Govern publicat al DOGC en pdf

El NEAN – Parc Prehistòric de Capellades, és un centre de divulgació del coneixement de la prehistòria del país, des d’on es gestionen les visites al jaciment de l’Abric Romaní.

Publicada al DOGC la convocatòria per a la concessió de subvencions per a projectes que articulin els sectors professionals en l’àmbit del patrimoni cultural per a l’any 2023

Avui, dia 20 de març de 2023, s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/899/2023, de 6 de març, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aprova la convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, per a projectes que articulin els sectors professionals en l’àmbit del patrimoni cultural per a l’any 2023 (ref. BDNS 681493).

El període per presentar les sol·licituds és del 21 de març al 12 d’abril de 2023. El dia 12 d’abril es poden presentar sol·licituds fins a les 14 hores.

Descarregueu-vos la resolució de la convocatòria en pdf

Descarregueu-vos la resolució amb les bases específiques en pdf

III Simposi Diàlegs per l’Escala. Jornades: La protecció del patrimoni cultural i natural, eines de futur

Els propers dies 24 i 25 de març tindrà lloc a l’Escala el III Simposi Diàlegs per l’Escala, que porta per títol: La protecció del patrimoni cultural i natural, eines de futur.

El III Simposi Diàlegs per l’Escala es planteja per continuar en la línia de planificar el futur de l’Escala generant pensament a l’entorn d’un dels principals pilars de la cultura del poble.

Amb el títol La protecció del patrimoni cultural i natural, eines de futur, aquest simposi es planteja per debatre sobre un concepte tan transversal com és el patrimoni cultural i natural. L’Escala és un dels pobles amb més quantitat i diversitat d’elements patrimonials de Catalunya. La protecció i la difusió d’aquests elements es porta a terme des de diferents institucions, i també des de la societat civil. Aquest patrimoni normalment es classifica en tres branques principals: patrimoni cultural, patrimoni natural i patrimoni immaterial.

El coneixement i les pràctiques acumulats al llarg del temps s’han utilitzat per fer un ús sostenible dels recursos naturals i minimitzar els impactes sobre el canvi climàtic. Revisar el passat ha d’ajudar a projectar el futur.

Per assistir a les jornades cal fer inscripció gratuïta a museu@lescala.cat (places limitades).

Consulteu el programa de les jornades en pdf

Publicada al DOGC la convocatòria per a la concessió de subvencions a municipis i comarques per a inversions en la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic per a l’any 2023

Avui, dia 14 de febrer de 2023, s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/373/2023, de 6 de febrer, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aprova la convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència no competitiva, a municipis i a comarques per a inversions en la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic per a l’any 2023 (ref. BDNS 674768).

Poden ser beneficiaris d’aquestes subvencions els municipis de Catalunya de menys de 30.000 habitants segons les dades oficials del padró municipal en el moment de presentar la sol·licitud, i les comarques de Catalunya.

El període per presentar les sol·licituds és del 15 de febrer al 3 de març del 2023. El dia 3 de març es poden presentar sol·licituds fins a les 14 hores.

Descarregueu-vos la resolució de la convocatòria en pdf

Descarregueu-vos la resolució amb les bases específiques en pdf

Declarat l’entorn de protecció dels conjunts amb pintures rupestres anomenats Cova de l’Escoda, Cova del Racó d’en Perdigó, Balma d’en Roc i Cova d’en Carles, al terme municipal de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp)

Amb data 31 de gener de 2023 el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar la delimitació de l’entorn de protecció dels conjunts amb pintures rupestres anomenats Cova de l’Escoda, Cova del Racó d’en Perdigó, Balma d’en Roc i Cova d’en Carles, al terme municipal de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp). Aquest acord de delimitació, publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya avui, dia 2 de febrer de 2023, protegeix l’entorn ambiental proper a aquests abrics amb pintures rupestres, declarats Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial per la UNESCO.

Els jaciments de Cova de l’Escoda, Cova del Racó d’en Perdigó, Balma d’en Roc i Cova d’en Carles es localitzen al terme municipal de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, a la comarca del Baix Camp. Els quatre conjunts rupestres es localitzen al vessant dret del barranc de Vilaplana, a uns 3’8 km al SW del nucli de Vandellòs, en una zona muntanyosa i solcada de barrancs situada al vessant sud-est de la serra d’en Pentinat, entre la mola de Genessies i los Dedalts, dins de l’àrea natural protegida del PEIN de les Muntanyes de Tivissa – Vandellòs.

El conjunt rupestre de la Cova de l’Escoda es localitza en un petit cingle encarat al S-SE del marge dret del barranc de Vilaplana, uns 350 m aigües amunt de l’encreuament d’aquest barranc amb el barranc dels Taixos. Es tracta d’una cova perfectament visible des de diferents punts del barranc. Presenta unes dimensions d’uns 12 m de longitud per uns 3 m de profunditat en alguns punts i una altura que oscil·la entre 4 i 5 m aproximadament. El terra està molt inclinat i no presenta cap tipus de sediment. Les figures pintades es localitzen en una petita cavitat situada a l’extrem dret de la balma. El conjunt conserva 4 figures que s’inclouen dins els estils naturalista i esquemàtic. Es tracta de les restes d’un petit quadrúpede en molt mal estat de conservació, una possible representació humana amb braços en forma de nansa, una altra representació humana que podria portar un arc, tot i que resulta difícil confirmar-ho, i la figura més destacada del panell, que correspon a una cérvola d’estil naturalista amb el cap petit i les orelles grans i apuntades.

El conjunt de la Cova del Racó d’en Perdigó es localitza en el marge dret del barranc de Vilaplana, uns 350 m cinglera amunt de la Cova de l’Escoda, en una raconada anomenada Racó d’en Perdigó. La cova on es troben les pintures forma una doble concavitat, orientada a l’est. Les seves dimensions són 9 m de llargada, 3 m d’alçada i uns 2 m de fondària. Les pintures es troben a la part mitgera que separa les dues concavitats i a la dreta de la cavitat. En total, s’han identificat 7 figures d’estil naturalista-estilitzat, entre ells 4 figures d’arquers i restes de pigment de morfologia indeterminada.

El conjunt de la Balma d’en Roc es localitza en una cavitat situada uns 5-6 m per sobre del conjunt de la Cova del Racó d’en Perdigó. La balma de les pintures presenta unes dimensions de 12 m de llargada, entre 2,5 i 3 m de profunditat i uns 6 m d’alçada. Es conserva una única figura pintada que es localitza a la dreta de la cavitat, en una petita concavitat que queda protegida de les colades d’aigua, corresponent al cap d’un possible caprí orientat cap a l’esquerra d’estil naturalista o llevantí. Presenta el musell apuntat, dues banyes i dues orelles. Les banyes –una d’elles incompleta- es mostren arquejades cap endarrere, i darrere seu hi ha les dues orelletes ben definides. El musell sembla incomplet.

El conjunt de la Cova d’en Carles es situa en una balma de dimensions reduïdes, situada en un tram vertical de la paret, uns 200 m aigües avall de l’encreuament del barranc de Vilaplana amb el barranc dels Taixos, i uns 340 m al SW del conjunt de la Cova de l’Escoda. Aquest conjunt no ha estat objecte d’una documentació exhaustiva i, per tant, no es coneix el nombre i la tipologia exacta de les figures. S’ha pogut comprovar que tota la cavitat presenta nombroses restes de pigment, tant naturalistes com esquemàtiques.

Justificació de l’entorn de protecció

L’any 1998 es va incloure l’art rupestre de l’arc mediterrani de la península Ibèrica (ARAMPI) com a bé integrant a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO “per ser el conjunt més gran de pintures rupestres de tot Europa i constituir una imatge excepcional de l’evolució cultural de la humanitat”. La declaració afecta 757 jaciments peninsulars, 60 dels quals es localitzen a Catalunya.

Es tracta d’un patrimoni cultural d’una rellevància excepcional que permet conèixer l’expressió social, econòmica i religiosa de les poblacions prehistòriques del llevant peninsular. Les característiques d’aquestes manifestacions pictòriques les fan inseparables del suport on són i del seu entorn paisatgístic, amb el qual estableixen relacions espacials i simbòliques importants.

Fruit d’aquesta nova concepció, és imprescindible conservar aquestes manifestacions pictòriques dins de l’entorn en el qual s’integren. Així, el Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO va sol·licitar als estats membres l’anomenat Inventari Retrospectiu d’un seguit de béns inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial, entre els quals hi ha l’art rupestre de l’arc mediterrani de la península Ibèrica. A la petició, entre altres coses, el Comitè demanava una ampliació de la documentació disponible sobre aquests béns, concretament, l’establiment d’un entorn de protecció que permetés protegir i salvaguardar millor el bé.

Per delimitar l’entorn de protecció dels conjunts, s’ha fet un estudi individualitzat de la unitat fisiogràfica i del paisatge en el qual es localitza el conjunt rupestre. Així, s’han tingut en compte un seguit de criteris: la conca visual de l’abric amb pintures, l’entorn paisatgístic, la unitat geomorfològica i hidrogràfica, el context cultural, l’existència d’altres elements patrimonials culturals i naturals a la zona i els usos del sòl. Amb aquest últim criteri s’intenta que la delimitació d’un entorn de protecció no afecti les activitats productives desenvolupades dins d’aquest espai, sempre que no repercuteixin negativament en la conservació del bé, per poder mantenir així els trets distintius del paisatge i la implicació dels agents que viuen i treballen en aquest espai.

Per tant, l’entorn es presenta com el millor instrument per garantir la pervivència dels seus múltiples valors culturals en les millors condicions possibles, per tal d’evitar que l’alteració d’aquest entorn, entès com l’espai que dona suport ambiental al bé, pugui afectar els valors, la contemplació o l’estudi de les pintures. Per això, entre altres aspectes, cal que en aquest àmbit es vetlli per la visualització correcta del bé i per la integració harmònica de les possibles edificacions, instal·lacions o usos que s’hi puguin establir en el futur. Es pretén assolir l’equilibri entre la necessitat de crear aquesta àrea de protecció al voltant del bé que en garanteixi suficientment la preservació i la voluntat de no afectar més espais dels que són estrictament necessaris.

L’entorn de protecció compartit entre els conjunts rupestres de la Cova de l’Escoda, la Cova del Racó d’en Perdigó, la Balma d’en Roc i la Cova d’en Carles s’inclou dins el model d’entorn corresponent als abrics situats en barrancs de mida mitjana i gran, amb una visibilitat mitjana. L’entorn de protecció inclou el vessant del barranc on es localitzen les pintures, fins a arribar al torrent del fons del barranc, que es configura com a límit de l’entorn. Una part de la conca visual de l’abric queda dins de l’entorn.  

Per a la delimitació de l’entorn de protecció s’ha establert un polígon irregular configurat per 56 vèrtexs. Aquest entorn, que inclou les zones delimitades com a BCIN, comprèn una àrea d’unes 20,39 ha aproximadament, que inclou el vessant dret del barranc de Vilaplana, des de la raconada anomenada el Racó d’en Perdigó –on es localitzen els conjunts de la Cova d’en Racó d’en Perdigó i la Balma d’en Roc-, el tram on conflueixen els barrancs de Vilaplana i d’en Perdigó –on es localitza la Cova de l’Escoda-, i seguint el torrent de Vilaplana aigües avall fins a arribar a la zona dels Taixos, on es localitza el conjunt rupestre de la Cova d’en Carles. Queden inclosos tots els espais públics i privats dins del perímetre de l’entorn, així com el subsòl de la zona delimitada.

Amb aquesta declaració de l’entorn de protecció dels conjunts amb pintures rupestres de la Cova de l’Escoda, Cova del Racó d’en Perdigó, Balma d’en Roc i Cova d’en Carles, el Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic continua treballant per donar compliment a la sol·licitud del Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO i en la protecció del patrimoni cultural català.

Descarregueu l’Acord de Govern publicat al DOGC en pdf

Declarada BCIN, en la categoria de Zona Arqueològica, la vil·la romana de Can Ring, a Besalú (Garrotxa)

El 6 de desembre de 2022, a proposta del Departament de Cultura, el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar declarar Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de Zona Arqueològica, la vil·la romana de Can Ring, a Besalú (Garrotxa). Amb data 9 de desembre de 2022, l’Acord de Govern de la declaració va ser publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

La vil·la romana de Can Ring o de Saturió (Besalú, la Garrotxa) és un jaciment arqueològic que correspon a un establiment rural d’època romana datat entre els segles I aC i els segles IV-V dC.

Es localitza al nord-oest del terme municipal de Besalú (Garrotxa), en un camp elevat ubicat a pocs metres de la urbanització coneguda també com Can Ring. Limita pel sud amb el carrer de Barcelona, per l’est amb l’antic camí de Palera, mentre que pel nord i l’oest afronta amb altres camps de cultiu. El jaciment ocupava una extensió aproximada d’entre 5.000 m² a 6.000 m², dels quals a l’actualitat se n’han excavat uns 2.200 m². Totes les restes conegudes fins a l’actualitat s’emplacen en una mateixa parcel·la.

Arquitectònicament ens trobem davant d’una vil·la regular i constructivament ben planificada, adaptada al constant desnivell del terreny vers el sud. Encara que les transformacions i reformes realitzades al llarg de la seva història comportaren modificacions importants en l’ús i la funció dels espais, sabem que inicialment la pars urbana de la vil·la es conformà a l’entorn d’un pati situat a la part nord. Aquesta àrea oberta quedava perfectament definida per un seguit d’edificacions situades a la part nord, a l’oest i sud, quedant més lliure la banda est, on es trobava una de les portes d’entrada a aquest conjunt residencial.

Més al sud, i ben separada de l’àrea residencial, hom hi localitza la pars fructuaria del complex, destinada a l’obtenció de vi amb finalitats excedentàries. La viticultura, tanmateix, devia combinar-se amb altres activitats agropecuàries –horticultura, silvicultura, ramaderia, conreu de cereals, etc., de menor impacte econòmic però imprescindibles per garantir l’autarquia de l’establiment.

No obstant aquestes consideracions generals, els treballs arqueològics han constatat també que aquesta zona de treball fou parcialment ocupada posteriorment per algunes construccions, entre les que en destaca un conjunt termal, associades a l’habitatge residencial.

Pel que fa al món rural d’època romana, Can Ring es pot considerar un jaciment excepcional per diversos motius. En primer lloc per la seva extraordinària ocupació, que abasta una seqüència continuada de més de 500 anys d’història, a través dels quals és possible estudiar i comprendre l’evolució del territori d’ençà els inicis de la dominació romana fins a la fi del període baiximperial i la transició a l’antiguitat tardana.

En segon lloc, les particulars característiques de la situació del jaciment: es tracta de la vil·la romana emplaçada més a l’oest de l’actual territori gironí, així mateix l’estratigrafia del jaciment és molt rellevant, atès que presenta uns nivells fundacionals d’època romana republicana o les singulars troballes materials que han aportat les excavacions arqueològiques que l’han convertit en un cas singular i excepcional per poder conèixer amb tot detall molts aspectes de la vida rural a l’època romana. Aquesta circumstància, així com també el bon estat de conservació de les restes de les edificacions permeten entendre la seva organització general, determinar la funcionalitat i reconstruir les característiques dels àmbits i espais que el conformaven.

Els treballs arqueològics han fet possible recuperar una important col·lecció de peces i objectes, majoritàriament de ceràmica però també altres de metall i pedra, dipositats i alguns exposats a l’Espai Besalú i a través dels quals és possible aprofundir en el coneixement de les condicions de vida dels antics habitants d’aquesta vil·la romana. Finalment, la recuperació patrimonial del jaciment i la seva gestió divulgadora a través del Centre d’Interpretació Espai Besalú el converteixen en element fonamental en la transmissió del coneixement assolit a partir de la recerca científica per conèixer aquest període de la nostra història.

Descripció de la delimitació de BCIN

La línia de definició del perímetre de l’àrea de protecció s’ha traçat tenint en compte criteris científics i tipològics de les vil·les.

D’acord amb les dades arqueològiques, històriques i geofísiques, el cos constructiu de la vil·la se situa a la zona centre-oest d’un camp situat al nord-oest del terme municipal de Besalú, a pocs metres de la urbanització coneguda també com a Can Ring. Aquest tipus d’assentaments es caracteritza per l’existència d’altres instal·lacions menors al seu voltant (forns, abocadors, corrals, retalls diversos…) que són d’elevat interès científic i indispensables per poder comprendre el jaciment en la seva globalitat. Algunes d’aquestes estructures ja han estat identificades en prospeccions magnètiques, tot i que encara no han estat excavades.

Per tant, des del punt de vista arqueològic, el jaciment està força delimitat i queda englobat en la mateixa parcel·la cadastral. És per aquests motius que es proposa protegir íntegrament el perímetre de la parcel·la 17 del polígon 1 de Besalú, amb una superfície de 18.044 m2.

Amb aquesta declaració de BCIN, el Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura continua treballant en la protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic català.

Descarregueu l’Acord de Govern publicat al DOGC en pdf

Primeres Jornades Jardins claustrals de Catalunya

Els dies 24 i 25 de novembre de 2022 se celebraran al Monestir de Pedralbes les primeres jornades sobre jardins claustrals a Catalunya, organitzades pel Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes en col·laboració amb la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Aquestes jornades tenen com a objectiu donar a conèixer i debatre diferents propostes d’intervenció i ús d’aquests espais i consensuar criteris d’actuació que contemplin el seu aspecte formal i artístic alhora que simbòlic, i el seu ús com a indret cultural, de gaudi i contemplatiu.

Les jornades són gratuïtes. L’aforament és limitat i cal inscripció prèvia.

Per a més informació i inscripcions cliqueu aquí

Podeu consultar el programa de les jornades en pdf

El Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic ja ha fet públics a través del programa Giravolt els models 3D de 8 conjunts d’art rupestre de Catalunya

En el marc de desenvolupament del Pla de Gestió de l’Art Rupestre a Catalunya, el Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura està portant a terme la tasca de documentació digital dels abrics amb art rupestre de Catalunya.

Aquest projecte inclou l’actualització i digitalització dels aixecaments topogràfics, fotogrametria i escaneig 3D en els abrics on sigui possible desenvolupar aquestes tasques. Allà on els tècnics no puguin treballar amb condicions de seguretat, el Servei comptarà amb la documentació a través d’un dron, amb l’objectiu de posar a disposició del públic (ja sigui investigador, com públic en general), tota la informació possible, però alhora també per acostar aquest rellevant patrimoni a persones amb mobilitat reduïda per tal que tothom pugui conèixer i gaudir del patrimoni cultural català.

Dins d’aquest projecte, fins al moment s’han fet públics a través del canal Sketchfab del programa Giravolt els models en 3D corresponents a 8 conjunts d’art rupestre de Catalunya: els conjunts amb pintures rupestres del Mas d’en Llort (Montblanc, Conca de Barberà), Mas d’en Ramon d’en Besso (Montblanc, Conca de Barberà), el Portell de les Lletres (Montblanc, Conca de Barberà), la Cova del Tabac (Camarasa, Noguera), la Roca dels Moros (Cogul, les Garrigues), el Cocó de la Gralla (Mas de Barberans, Montsià) i la Vall de la Coma (l’Albi, les Garrigues), i els gravats de la Cova de la Font Major (l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà).

Podeu accedir a la consulta d’aquests models 3D clicant aquí

El model 3D del Portell de les Lletres triat per Sketchfab com un dels millors

La setmana passada, la plataforma Sketchfab va incloure el model 3D corresponent a les pintures rupestres del Portell de les Lletres entre els 10 millors models de patrimoni cultural i història de la setmana.

L’equip de la Direcció General del Patrimoni Cultural i l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural ens hem alegrat per aquesta notícia i ens ha animat a continuar treballant en la documentació, protecció i difusió del patrimoni cultural català.

Podeu accedir al Top 10 de la setmana de Sketchfab clicant aquí

Setzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona

Ja teniu disponible la publicació digital de les Setzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona celebrades a Castelló d’Empúries els dies 14 i 15 d’octubre d’enguany.

Aquest volum, editat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Girona, recull els treballs que s’han efectuat en l’àmbit de l’arqueologia i la paleontologia en els darrers dos anys a les comarques de Girona, així com les actuacions i activitats fetes en diversos museus.

 

Per descarregar-vos la publicació cliqueu aquí

Servei de direcció i execució de les intervencions arqueològiques i paleontològiques d’urgència al territori de Catalunya durant l’any 2023

Amb data 11 d’octubre de 2022 s’ha publicat a la plataforma electrònica de Contractació Pública de la Generalitat de Catalunya el concurs per contractar el Servei de direcció i execució de les intervencions arqueològiques i paleontològiques d’urgència al territori de Catalunya durant l’any 2023.

 

El termini per presentar oferta finalitza el 2 de novembre de 2022 a les 12:00 hores.

Vegeu l’anunci accedint a la plataforma electrònica de Contractació Pública.