1r Simposi TIR-FOR «De l’estudi del territori a la cartografia digital», Call on abstracts

El proper mes d’octubre se celebrarà a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) el primer Simposi TIR-FOR «De l’estudi del territori a la cartografia digital», un espai per reflexionar i debatre sobre la interacció entre la recerca sobre poblament, territori i topografia arqueològica i la cartografia digital, organitzat conjuntament per l’Institut d’Estudis Catalans, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, la Societat Catalana d’Estudis Històrics i la Unió Acadèmica Internacional (UAI).

El simposi, adreçat a tots els investigadors interessats en aquesta temàtica, s’organitza en tres sessions temàtiques al voltant d’una ponència, seguides de les comunicacions associades a la temàtica i d’un torn de discussió final. També està prevista la presentació de pòsters i els espais de debat corresponents.

Les tres sessions temàtiques i les seves ponències inaugurals seran: «Present i futur del projecte internacional TIR-FOR», a càrrec de l’equip català de la TIR-FOR (IEC i Institut Català d’Arqueologia Clàssica, ICAC); «Mapes digitals del món romà i aplicacions especialitzades», a càrrec de Johan Åhlfeldt (Universitat de Göteborg), i «Els estudis de paisatge, poblament i topografia arqueològica i la cartografia digital», a càrrec d’Héctor Orengo i Josep M. Palet (Grup d’Investigació d’Arqueologia del Paisatge, GIAP, de l’ICAC).

El termini de presentació de les comunicacions i els pòsters és el proper 30 d’abril, a la pàgina d’inscripcions.

| Més informació en PDF |

  • Data: 26 i 27 d’octubre de 2020
  • Lloc: Sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans, (C/ del Carme, 47. Barcelona)

Nou tràmit electrònic per sol·licitar permisos d’intervencions arqueològiques o paleontològiques, preventives i de recerca

Des del passat 21 de febrer (d’acord amb l’Ordre PDA/20/2019, de 14 de febrer), els tràmits de sol·licitud d’autorització d’intervenció arqueològica o paleontològica preventiva, o d’autorització d’intervenció arqueològica o paleontològica de recerca s’hauran de realitzar a través dels portals Tràmits gencat i EACAT.

A partir d’ara, seguint les instruccions de la posada en funcionament de la tramitació electrònica, les persones jurídiques han de cursar obligatòriament les esmentades sol·licituds exclusivament per via electrònica.

En el cas de les entitats públiques (Ajuntaments, altres ens locals, Universitats, altres Departaments de la Generalitat, i administració pública en general) s’haurà d’accedir a través d’EACAT.

Les persones jurídiques del sector privat (per exemple, les empreses) hauran de fer-ho a través del portal Tràmits gencat.

Respecte a les persones físiques també han de presentar les seves sol·licituds a través del portal Tràmits gencat. No obstant això, les persones físiques que encara no disposin de mitjans electrònics podran continuar presentant les sol·licituds d’autoritzacions d’intervenció arqueològica o paleontològica en paper, a les oficines de registre.

Enllaços:

  • Portal Tràmits gencat: sol·licitud d’autorització d’intervenció arqueològica o paleontològica preventiva.
  • Portal Tràmits gencat: sol·licitud d’autorització d’intervenció arqueològica o paleontològica de recerca.

Per accedir via EACAT cal anar a: Tràmits/catàleg de tràmits i des d’aquí anar al catàleg de Cultura.

Presentació de la publicació de les Actes del I Simposi d’Arqueologia Laietana

El proper 19 de març a les 19,00h, tindrà lloc a la seu del Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme, Can Palauet (C d’en Palau, 32, Mataró), l’acte de presentació de la revista Laietània 20, que conté les actes del I Simposi d’Arqueologia Laietana, celebrat el passat 2018 a la cella vinària de Teià.

El 1r Simpòsium d’Arqueologia Laietana tenia com a objectiu posar en comú l’estat de la recerca arqueològica referent a la prehistòria i l’antiguitat a les comarques del Maresme i Vallès Oriental. En la ponència, realitzada pels arqueòlegs territorials del Servei d’Arqueologia i Paleontologia Gemma Hernández i Joaquim Folch, es fa un balanç general de la recerca i gestió arqueològiques, dins de l’esmentat àmbit esmentat, des de l’any 2000. Les comunicacions aporten les novetats més singulars tan en recerca arqueològica, gestió i difusió pel que fa al patrimoni prehistòric, protohistòric i antic.

Les actes es publiquen en el núm. 20 de la revista Laietània, que ha estat editada per l’Ajuntament de Mataró-Centre de Patrimoni Arqueològic i Natural, juntament amb el Consorci de Promoció Turística – Costa del Maresme.

| Descarregueu la invitació en pdf |

Acord de delimitació de l’entorn de protecció de l’abric amb pintures rupestres Cabra Feixet

El passat 18 de febrer el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar la delimitació de l’entorn de protecció de l’abric amb pintures rupestres anomenat Cabra Feixet, als termes municipals del Perelló i Tortosa (Baix Ebre).

Amb aquest acord de delimitació, publicat al DOGC el dia 20 de febrer, es protegeix l’entorn ambiental pròxim a l’abric amb pintures rupestres al municipi del Perelló, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i inscrit a la Llista de Patrimoni Mundial per la UNESCO.

L’any 1998,  per l’elaboració de l’expedient presentat a la UNESCO, es va incloure la coordenada geogràfica de l’abric, que d’aquesta manera protegia només les pintures. No obstant això, en els darrers anys s’hi han establert nous criteris que determinen que l’art rupestre és inseparable del seu entorn paisatgístic i, per tant, un abric amb pintures rupestres s’ha de protegir dins del paisatge natural en el qual s’integra. Per aquesta raó, el Comitè de Patrimoni Mundial va sol·licitar l’anomenat Inventari Retrospectiu, en el qual es demanava una ampliació de la documentació disponible, fent especial èmfasi en disposar d’una informació mes precisa dels abrics i coves, així com l’establiment d’una entorn de protecció, que permetés una millor salvaguarda del bé i del seu entorn.

Des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia i dins del Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya, es va posar en marxa el projecte per delimitar els entorns de protecció dels jaciments amb art rupestre inclosos en la Llista de Patrimoni Mundial. Aquesta tasca implica una definició teòrica i metodològica dels criteris utilitzats per establir els entorns de protecció; un treball de camp per revisar i actualitzar les dades i, finalment, atorgar validesa legal a aquests entorns mitjançant la seva declaració.

Per tant, l’entorn es presenta com el millor instrument per garantir la pervivència dels seus múltiples valors culturals en les millors condicions possibles, per tal d’evitar que l’alteració d’aquest entorn, entès com l’espai que dona suport ambiental al bé, pugui afectar els valors, la contemplació o l’estudi de les pintures. Per això, entre d’altres aspectes, cal que en aquest àmbit es vetlli per la visualització correcta del bé i per la integració harmònica de les possibles edificacions, instal·lacions o usos que s’hi puguin establir en el futur. Es pretén assolir l’equilibri entre la necessitat de crear aquesta àrea de protecció al voltant del bé que en garanteixi suficientment la preservació, i la voluntat de no afectar més espais dels estrictament necessaris.

Es publiquen també, els criteris bàsics, que amb caràcter específic, han de regir les intervencions a la zona arqueològics declarada BCIN, destacant la prohibició d’algunes activitats que poden malmetre el bé, i per tant, la protecció total d’aquest excepcional patrimoni.

Les pintures d’aquest abric pertanyen a l’estil naturalista o llevantí. Hi destaquen les figures de cèrvids i caprins, així com la figura d’un gran arquer que sembla que té relació amb els animals que apareixen al seu costat. Es va identificar també una figura humana d’estil semiesquemàtic.

Aquest any, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia preveu dur a terme les declaracions d’entorns de protecció de les Terres de l’Ebre, el que suposarà la protecció de l’entorn ambiental de 18 conjunts d’art rupestre dels 60 totals inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial.

| Consulteu el ACORD GOV/25/2020 |

Notícia: Tània Álvarez

Actes de les IV Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central

Ja podeu descarregar les recentment publicades Actes de les IV Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central, que es van celebrar els dies el 14 i 15 d’octubre de 2016 al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.

En aquestes actes es recullen en diferents apartats les  Ponència i Comunicacions del Monogràfic (10) dedicat a la recerca arqueològica portada a terme durant els darrers anys  al Solsonès i el seu entorn i que abasten des de a prehistòria fins a l’edat medieval-moderna i   les Comunicacions (31) de les intervencions arqueològiques més rellevants, de les 140 portades a terme durant el període 2014-2015 a les comarques de la Catalunya Central de l’Anoia, el Bages, el Berguedà, el Moianès, Osona i el Solsonès.

Així mateix, hi dos apartats més dedicats, per un cantó, als  Resums (85), ordenats per comarques i municipis, de les intervencions amb resultats poc significatius o negatius, amb el convenciment que aquestes dades són també imprescindibles per una correcta gestió del patrimoni arqueològic, tant des d’un punt de vista de la seva preservació, com del seu estudi i coneixement; i , per l’altre, als Pòsters dels resultats d’altres treballs o estudis arqueològics de la Catalunya Central, fets recentment o en curs, més enllà del que seria el treball de camp subjecte a una autorització arqueològica (anàlisi materials, treballs pluridisciplinaris, estudis de territori, recerca vinculada a tesis o treballs de màster, etc.).

Les actes s’han editat tant en format digital, a càrrec del Departament de Cultura, com en paper, pel Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Com en anteriors edicions, la publicació es pot descarregar des de CALAIX, el repositori d’arxius i publicacions del Departament de Cultura.

Per descarregar les actes cliqueu aquí

Presentació dels gravats rupestres trobats a la cova de la Font Major (l’Espluga de Francolí)

El passat divendres 7 de febrer es van presentar als mitjans els darrers descobriments que s’han produït a la cova de la Font Major, a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà): més d’un centenar de gravats amb representacions d’art rupestre parietal figuratiu i abstracte, que daten d’uns 15.000 anys d’antiguitat i constitueixen el primer santuari paleolític català.

La presentació va estar a càrrec de la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga; l’alcalde de l’Espluga de Francolí, Josep M. Vidal; de Robert Sala, director de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), i de Josep Maria Vergès, director del projecte de recerca sobre la Cova de la Font Major i autor de la troballa.

Aquesta excepcional troballa, localitzada per l’investigador de l’IPHES Josep Maria Vergès en el marc d’una campanya d’excavació arqueològica el 30 d’octubre del 2019, marca una fita en la història de l’arqueologia catalana ja que tots els conjunts d’art rupestre catalans d’aquestes característiques coneguts fins a la data són d’època post paleolítica, uns milers d’anys més recents.

El conjunt d’art rupestre descobert a les parets de la cova de la Font Major, es compon de més d’un centenar de motius, entre símbols abstractes (signes) i representacions d’animals, principalment cérvoles, cavalls i bous, tots ells realitzats mitjançant la tècnica del gravat.

Arran de la descoberta, un equip format per tècnics especialitzats del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i investigadors de l’IPHES, amb el suport de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, han estat els encarregats de  documentar aquest santuari mitjançant tecnologia 3D. Aquests treballs permetran realitzar un acurat estudi científic amb les tècniques d’anàlisi més avançades, i també donarà abundant material per crear un nou discurs museogràfic entorn d’aquesta troballa.

La dèbil consistència del suport d’aquests gravats, realitzats sobre una capa de llims arenosos bastant tous (inclosa dins dels conglomerats en els quals es va formar la cavitat), fa que siguin molt vulnerables i es podrien arribar a malmetre o fins i tot esborrar amb el mínim contacte, per això és important remarcar que la tècnica 3D, que es duu a terme sense contacte directe amb les parets, és aspecte crucial de cara a la conservació.

Els treballs arqueològics i de recerca a la cova de la Font Major estan inclosos dins del projecte quadriennal en matèria d’arqueologia del Departament de Cultura “Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona”, dirigit per l’IPHES.


Més informació: http://www.covesdelespluga.info

Declaració d’EPA del conjunt arqueològic del Tossal de la Pleta (Belianes, Urgell)

El passat 17 de gener la Consellera de Cultura va declarar Espai de Protecció Arqueològica, el primer de 2020, el conjunt arqueològic del Tossal de la Pleta, al terme municipal de Belianes (Urgell).

El jaciment arqueològic del Tossal de la Pleta va ser descrit per primera vegada l’any 1889 per Pleyan de Porta. Posteriorment, durant el segle XX, primer de la mà de Ramon Boleda i després per altres autors se citen les restes arqueològiques en diversos articles i llibres. No va ser fins l’any 1993 quan la Universitat de Lleida inicia un projecte de recerca del jaciment dels Vilars (Arbeca, Garrigues). A conseqüència d’aquest estudi, a partir d’una prospecció per conèixer el territori més immediat, s’identifica la Pleta (Belianes) que, a diferència dels altres registres, presenta una ocupació continuada des de l’edat del ferro fins a època romana.

A partir de l’any 2010 i fins a l’actualitat, l’equip dirigit per Ramon Cardona Colell, Jordi Pou Vallès, entre d’altres, ha realitzat diverses campanyes d’excavacions arqueològiques al jaciment del Tossal de la Pleta, dins del projecte “Economia i evolució del poblament ibèric a les valls dels rius Corb, Ondara i Sió: Excavació del poblat ibèric del Tossal de la Pleta, Belianes, Urgell”.

Així les evidències recuperades en les excavacions dels anys 2010 a 2018 ens mostren una part de l’urbanisme del poblat, amb diversos barris articulats a partir de carrers, així com la presència d’una gran cisterna en la zona central. En el transcurs dels treballs s’ha pogut identificar la superposició de fases gràcies a la cultura material i a les evidències estructurals. De la darrera fase en destaca el barri nord de la zona central, de clara tradició romana o itàlica. Amb relació a les darreres campanyes d’excavació s’ha localitzat un nou barri a l’extrem est del tossal que resta encara en estudi.

Un cop analitzades les restes constructives i materials, es va establir una cronologia que queda emmarcada entre els segles V aC i entorn del segle I aC, amb una fase de substrat precedent (s. VII aC). Així la Pleta presenta un poblament intens durant tota l’època ibèrica i fins a un moment avançat d’implantació romà-republicà.

Tot i els treballs arqueològics desenvolupats en el jaciment, ha estat excavat parcialment ja que les restes són molt extenses. Amb les dades disponibles l’assentament s’interpreta com un oppida o poblat d’època ibèrica, de primer ordre en l’àrea ilergeta, amb una fase de finals d’època romanorepublicana i possiblement com un castellum de control d’aquesta àrea.

Congrés sobre la tàpia a les Terres de Lleida 2020

Els dies 26 i 27 de març de 2020 se celebrarà, a Mollerussa (Pla d’Urgell) i el seu entorn, el Congrés sobre la tàpia a les Terres de Lleida, que se centrarà en la valoració i reconeixement de la tècnica constructiva de la tàpia, les seves construccions i el patrimoni que les envolta.

L’arquitectura tradicional, com qualsevol producció de caràcter popular, és un patrimoni que forma part de la identitat de les comunitats, i les construccions amb terra en són un clar exemple. Amb aquest material senzill i assequible s’han aixecat habitatges i tota mena d’infraestructures que han permès el desenvolupament col·lectiu de comunitats de tot arreu. Més concretament, a les comarques de Lleida, són freqüents les construccions de tàpia, tanmateix, aquest sistema constructiu tradicional és força desconegut, no només pels seus habitants, sinó també per bona part dels professionals de la construcció.

Actualment, les construccions de tàpia i les seves tècniques han esdevingut un símbol d’identitat de la contrada i també una oportunitat per al futur, tant pel seu valor patrimonial com per la seva sostenibilitat, paradigma sobre el qual se sustenta el futur del planeta. Des de l’organització del congrés s’ha volgut crear el marc perquè els treballs sobre aquesta matèria, els ja fets i els que es faran més endavant, trobin un escenari on puguin ser exposats i posats en valor.

Aquest congrés neix amb la voluntat de fer aflorar tot el coneixement existent sobre la tàpia a les terres de Lleida, d’establir l’estat de la qüestió, d’elaborar propostes que perfilin el camí a seguir amb el tractament d’aquest patrimoni i, en definitiva, de reivindicar les construccions de tàpia des de totes les seves vessants: arquitectònica, social, cultural, econòmica i mediambiental.

| Per a més informació, cliqueu aquí |

Noves incorporacions a les declaracions d’Espai de Protecció Arqueològic

El Servei d’Arqueologia i Paleontologia ha incorporat dues noves declaracions d’espai de protecció arqueològic els últims mesos de 2019. Es tracta dels jaciments del Serrat dels Moros de la Codina (Pinell de Solsonès, Solsonès), declarat per resolució de la Consellera de Cultura el 26 de novembre, i la vil·la romana de Sant Pelegrí  (Biosca, Segarra), declarat el dia 12 de desembre. Amb aquestes dues declaracions es tanca l’any 2019 amb un total de 9 EPA declarats.

El jaciment de Serrat dels Moros de la Codina és un excel·lent exemple de l’ocupació i reocupació dels espais en diversos moments històrics, especialment en època ibèrica, romana i medieval, vinculats al control de les vies de comunicació i, en extensió, del propi territori. Aquesta organització i control espacial, representa la consolidació de la iberització de la zona i de la primera implantació militar del període romà, així com l’assentament medieval del Castell de Miralles, que demostra la important ubicació estratègica d’aquest indret.

Pel que fa a la vil.la romana de Sant Pelegrí, els treballs arqueològics que es van realitzar durant les obres de construcció de la carretera, van permetre recuperar la pars rustica de la vil·la, però també restes de les termes de la propietat (pars urbana). La cronologia dels materials ha permès establir una ocupació des de l’època romana republicana fins al baix Imperi, així com un període tardà (segles II aC – VIII dC).

Aquests 9 expedients d’espai de protecció arqueològica declarats al llarg del 2019 se sumen al total 77 expedients repartits per tota Catalunya.

Declarat l’entorn de protecció d’abrics amb pintures rupestres a Tivissa (Ribera d’Ebre): les coves del Cingle, del Pi i del Ramat

El passat 19 de novembre el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar la delimitació de l’entorn de protecció dels abrics amb pintures rupestres anomenats Cova del Cingle, Cova del Pi i Cova del Ramat, al terme municipal de Tivissa (Ribera d’Ebre).

Amb aquest acord de delimitació, publicat al DOGC el dia 21 de novembre, es protegeix l’entorn ambiental pròxim a tres abrics amb pintures rupestres al municipi de Tivissa, declarats Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial per la UNESCO.

L’any 1998 per l’elaboració de l’expedient presentat a la UNESCO, només es va incloure la coordenada geogràfica de l’abric, protegint d’aquesta manera només les pintures. No obstant això, en els darrers anys s’han establert nous criteris que determinen que l’art rupestre és inseparable del seu entorn paisatgístic i que un abric amb pintures rupestres s’ha de protegir dins del paisatge natural en el qual s’integra. Per aquesta raó, el Comitè de Patrimoni Mundial va sol·licitar l’anomenat Inventari Retrospectiu, en el qual es demanava una ampliació de la documentació disponible, fent especial èmfasi en disposar d’una major precisió dels abrics i coves, així com l’establiment d’un entorn de protecció, que permetés una millor salvaguarda del bé i del seu entorn.

Des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia i dins del Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya, es va posar en marxa el projecte per delimitar els entorns de protecció dels jaciments amb art rupestre inclosos en la Llista de Patrimoni Mundial. Aquesta tasca implica una definició teòrica i metodològica dels criteris utilitzats per establir els entorns de protecció; un treball de camp per revisar i actualitzar les dades, i finalment, atorgar validesa legal a aquests entorns mitjançant la seva declaració.

La declaració de l’entorn de protecció dels abrics amb pintures rupestres anomenats Cova del Cingle, Cova del Pi i Cova del Ramat, és el primer dels 38 entorns que hi ha projectats per a la protecció de les pintures rupestres inscrites a la Llista de Patrimoni Mundial, que el Servei anirà tramitant a partir d’ara.

Per tant, l’entorn es presenta com el millor instrument per garantir la pervivència dels seus múltiples valors culturals en les millors condicions possibles, per tal d’evitar que l’alteració d’aquest entorn, entès com l’espai que dona suport ambiental al bé, pugui afectar els valors, la contemplació o l’estudi de les pintures. Per això, entre d’altres aspectes, cal que en aquest àmbit es vetlli per la visualització correcta del bé i per la integració harmònica de les possibles edificacions, instal·lacions o usos que s’hi puguin establir en el futur. Es pretén assolir l’equilibri entre la necessitat de crear aquesta àrea de protecció al voltant del bé que en garanteixi suficientment la preservació, i la voluntat de no afectar més espais dels estrictament necessaris. Es publiquen també, per primera vegada en un jaciment amb pintures rupestres, els criteris bàsics, que amb caràcter específic, han de regir les intervencions a la zona arqueològics declarada BCIN, destacant la prohibició d’algunes activitats que poden malmetre el bé, i per tant, la protecció total d’aquest excepcional patrimoni.