Conferència “El mito de Atapuerca”, a càrrec d’Oliver Hochadel

15 gener 201318 octubre 2017 xarxesDeixa un comentari

El proper dijous 17 de gener tindrà lloc la conferència “El mito de Atapuerca”, a càrrec de Oliver Hochadel, a l’Institut d’Estudis Catalans (C/Carme 47, 08001 Barcelona), a les 19:00h. La xerrada s’inclou dintre del cicle “La vida social de pedres i ossos: noves visions en la història de l’Arqueologia, la Paleontologia i la Paleoantropologia”. El cicle està coordinat per Clara Florensa (CEHIC, UAB), Miquel Carandell (Universitat Autònoma de Barcelona – CEHIC) i Oliver Hochadel (Institució Milà i Fontanals). En col·laboració amb la Institució Milà i Fontanals.

D’uns anys ençà, Atapuerca ha passat de l’anonimat a la fama internacional. Les excavacions dutes a terme a la serra burgalesa han donat l’acumulació més nombrosa del món de fòssils d’homínids, i d’altres troballes significatives com l’”europeu” més antic, evidències del primer acte de canibalisme, o el primer regal fúnebre que es coneix. Els responsables científics del projecte han aixecat a l’entorn del jaciment una indústria de popularització del coneixent que inclou desenes de llibres de divulgació, documentals televisius, exposicions itinerants, un parc arqueològic, i el seu propi museu: el Museo de la Evolución Humana, a Burgos.

Olivier Hochadel és historiador de la ciència i científic titular de la Institució Milà i Fontanals del CSIC. S’interessa sobretot per la relació entre la ciència i els seus públics en contextos històrics diferents como ara l’electricitat al segle XVIII, o els parcs zoològicos al segle XIX. Más recentment concentra els seus estudis en la història de la paleoantropologia. En febrer sortirà publicat el seu llibre “El mito de Atapuerca” (Edicions UAB).

| Per a més informació sobre el cicle i properes sessions cliqueu aqui |

Curs d’Introducció a l’Egipte Tardà a la Societat Catalana d’Egiptologia

14 gener 201318 juliol 2016 xarxesDeixa un comentari

La Societat Catalana d’Egiptologia ha organitzat del 15 de gener al 19 de març el curs Introducció a l’Egipte Tardà.

Aquest curs, que constarà de 10 sessions, començarà demà dimats 15 de gener amb la conferència “Els Libis al tron d’Egipte”, a càrrec de la doctora Mercè Gaya Montserrat, membre de la Societat Catalana d’Egiptologia.

Les classes es faran a les 20:00 h a l’edifici de la Plaça Universitat, aula 107 de la Universitat de Barcelona.

| Per a més informació cliqueu aquí |

Cicle de Conferències del CaixaForum Barcelona: “Quan l’Edèn era una ciutat”

14 gener 2013 xarxesDeixa un comentari

El centre cultural CaixaForum Barcelona ofereix, cada dimarts entre el 15 de gener al 19 de febrer, a les 19.30 h, el cicle de conferències “Quan l’Edèn era una ciutat”, un recorregut per la cultura sumèria, destacant què va aportar i com va desenvolupar les seves troballes i intuïcions, i què n’ha quedat, d’aquest passat, en una zona actualment devastada per les guerres on l’abast de la destrucció de patrimoni cultural és incalculable .

El cicle està coordinat a càrrec de Pedro Azara (UPC-ETSAB), comissari de l’exposició “Abans del diluvi. Mesopotàmia 3500-2100 aC”. La participació a cada conferència té un cost de 4€ i cal tenir en compte que l’aforament és limitat.

El cicle està format per les següents conferències:

Dimarts 15 de gener: Viatge al passat: Sumer a l’Iraq actual, a càrrec de Pedro Azara (UPC-ETSAB), Marcel Borràs (UB) i Marc Marín (UPC-ETSAB).

Dimarts 22 de gener: La història polititzada: Enmerkar i la tradició èpica sumèria, a càrrec de Piotr Michalowski (professor de la Universitat de Michigan)

Dimarts 29 de gener: Mirant-nos al mirall: Gilgameix, a càrrec de Joaquín Sanmartín (UB-IPOA)

Dimarts 5 de febrer: La concepció de la mort i el més enllà a Sumer, a càrrec d’Adelina Millet (UB-IPOA)

Dimarts 12 de febrer: L’Iraq avui, a càrrec d’Ignacio Rupérez (exambaixador d’Espanya a l’Iraq)

Dimarts 19 de febrer: Més enllà dels humans i prop dels déus: l’autoretrat del rei Gudea de Lagaix, a càrrec de Claudia E. Suter (Universitat de Basilea)

Per a més informació cliqueu aquí.

Tornen els dilluns de la Societat Catalana d’Egiptologia

11 gener 2013 xarxesDeixa un comentari

La Societat Catalana d’Egiptologia ofereix, una vegada més, un nou cicle de conferències relacionades amb l’antic Egipte que tindran lloc els dilluns a la Seu de la institució, al carrer d’Aragó 305, entresol, de Barcelona.

– Dilluns 14 de gener: Conferència Els déus estrangers al panteó egipci a càrrec de Núria Castellano.

– Dilluns 21 de gener: Conferència La visió d’Egipte a l’antiguitat clàssica a càrrec de Núria Castellano.

– Dilluns 28 de gener: Conferència El paper d’Isis a la medicina egípcia a càrrec d’Ona Gisbert.

| Per a més informació cliqueu aquí |

Activitats del MUHBA per al mes de gener

10 gener 201318 juliol 2016 xarxesDeixa un comentari

El Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) ha organitzat diverses activitats durant el mes de gener al voltant de l’arqueologia relacionades amb la ciutat romana de Barcino.

– El 12 de gener, d’11 a 13 h, està programada una lectura arqueològica i arquitectònica a càrrec de Francesc Caballé i Reinald González d’un tram de la muralla romana que desxifra la complexitat d’aquest element patrimonial fruit de la superposició d’estructures d’èpoques diferents. El preu de l’activitat és de 7,35 €.

– El 12 de gener, de 10 a 14h, es farà l’itinerari “Baetulo/Barcino”, que engloba visites comentades a ambdues ciutats d’època romana. La participació és de 8€ i l’activitat s’iniciarà al Museu de Badalona (Plaça Assemblea de Catalunya, 1). El preu de l’activitat és de 8,45 €.

– El 19 de gener, d’11a 13 h, es portarà a terme l’itinerari guiat “Dins i fora muralles: poder, higiene i comerç a Barcino”, visita que parteix del portal de mar de Barcino i recorre un tram de la muralla romana. El preu de l’activitatés de 7,35 €.

– El dia 19 de gener, de 10.15 a 13.15 h, s’ha organitzat una visita comentada a l’arxiu arqueològic i a les sales de reserva de la Zona Franca. Cal reserva prèvia. L’activitat es realitzarà en autocar. Per a més informació, cliqueu aquí.

A més de les activitats organitzades pel MUHBA, fins l’1 d’abril es pot visitar l’exposició “Laboratori MUHBA. Col·leccionem la ciutat”, situada al Conjunt Monumental de la Plaça del Rei (Barcelona).

Per conèixer altres activitats organitzades pel MUHBA, cliqueu aquí.

Lectura de la tesi doctoral “La figlina del Vila-sec. Un centre de producció ceràmica de l’Ager Tarraconensis”, de Josep Francesc Roig Pérez

09 gener 2013 xarxesDeixa un comentari

El proper divendres 11 de gener de 2013 a les 11.30 hores a la sala d’actes de l’ICAC (Plaça d’en Rovellat, s/n, Tarragona), el doctorand Josep Francesc Roig Pérez farà la defensa de la seva tesi doctoral “La figlina del Vila-sec (Alcover, Alt Camp). Un centre de producció ceràmica de l’Ager Tarraconensis” ,dirigida per Joaquín Ruiz de Arbulo (URV-ICAC).

El tribunal estarà format per Mercè Roca i Roumens (UB) presidenta, Ricardo Mar Medina (URV) secretari i Josep Maria Nolla Brufau (UdG), vocal.

Aquesta tesi té com a objectiu ampliar el coneixement dels centres de producció ceràmics de la zona de l’Ager Tarraconensis, una zona molt extensa geogràficament però poc excavada de forma extensiva. Aquest fet ha provocat que les interpretacions per tal d’entendre l’organització, la distribució, la lògica interna, la cronologia i la capacitat de producció d’una figlina concreta siguin molt limitades.

La intervenció arqueològica al jaciment del Vila-sec ha permès però identificar un centre de producció amb una superfície total d’uns 2.300 m² i tres fases cronològiques (entre l’època dels emperadors Tiberi-Claudi i la fi del segle II – inicis del segle III dC) amb un total de dotze forns de cocció (de diferents tipus), sis basses de decantació d’argila, una pastera, canalitzacions de tegulae i quatre àmbits destinats al tractament, modelatge i assecat de les peces ceràmiques. Aquesta tesi estudia aquest material ceràmicformat per: material constructiu (tegulae, imbrices i antefixes), pondera, ceràmica comuna (on destaquen: plats, cassoles, bols, ampolles, gerretes, morters, gibrells i tapadores), llànties, imitacions de copes de Terra Sigillata sud-gàl·lica, ceràmica de Parets Fines i d’altres formes de producció pròpia.

Es documenta el dinosaure més antic del planeta en un museu, amb 243 milions d’anys

09 gener 201318 juliol 2016 xarxesDeixa un comentari

Els fòssils han estat repartits en els museu de Ciutat del Cap i Londres, fins ara, que han passat a ser estudiats per un grup de paleontòlegs de la Universitat de Washington. Els fòssils pertanyen a dos exemplars idèntics documentats l’any 1930 en el que ara es coneix com Tanzània, però no havien estat estudiats en detall. L’anàlisi científic ha permès situar la vida d’aquest dinosaure en un període d’entre 10 o 15 milions abans que qualsevol altre fòssil trobat fins ara, el que el converteix en el dinosaure més antic a la Terra.

L’informe va sortir publicat a la revista Time on s’explica que el lloc on van ser trobats els fòssils suggereix que els dinosaures van emergir al sud del gran supercontinent Pangea. El Nyasasaurus parringtoni era un vertebrat de fins a 60 quilos que tenia aproximadament metre i mig de llarg. La informació que revelen els fòssils ajuda a donar per acabat un debat de 150 anys sobre quan van aparèixer els dinosaures a la Terra.

Els dos exemplars no estaven catalogats com a dinosaures fins després de l’estudi exhaustiu recentment realitzat. Els científics van trobar una fibra característica dels dinosaures a l’húmer del Nyasasaurus parringtoni, fet que va situar les restes fòssils com a les restes de dinosaure més antigues que existeixen.

Els científics ara tenen la certesa que els dinosaures rondaven la Terra fa aproximadament 243 milions d’anys en el Triàsic Mitjà. En aquest moment, la vida a la Terra s’estava recuperant de l’extinció ocorreguda durant el període Permià o la Gran Mort, quan es van extingir la majoria de les espècies al planeta. La troballa refuta la teoria que els dinosaures van aparèixer en el Triàsic Tardà i que a partir de llavors es van escampar de manera accelerada.

L’Encantat de Begues, seleccionat per National Geographic com un dels 12 grans descobriments de l’any

08 gener 201324 octubre 2016 xarxes1 comentari

La prestigiosa revista National Geographic ha seleccionat l’Encantat de Begues com un dels 12 grans descobriments de l’any, juntament amb troballes com el Temple Major de Ciutat de Mèxic, el lloc exacte on Juli Cèsar va ser apunyalat o el Temple del Sol Nocturn a Zotz, Guatemala.

L’Encantat de Begues va ser descobert l’estiu passat durant la campanya d’excavacions a la Cova de Sant Sadurní, a Begues (Barcelona). Té 6.500 anys d’antiguitat i s’ha convertit en l’estatueta prehistòrica de ceràmica més antiga de la Península Ibèrica. La figura, elaborada a principis del Neolític mig, mesura vuit centímetres d’alçada, i conserva el tronc, el coll i un dels braços, fet que ha permès apuntar que es tractés d’una representació masculina.

| Per a més informació, cliqueu aquí |

Piranesi i l’arqueologia

07 gener 201318 juliol 2016 xarxesDeixa un comentari

Gimbattista Piranesi. Vista del mausoleu de Cecilia Metella.

Pels qui encara no hàgiu tingut ocasió de visitar l’exposició “Las artes de Piranesi”, al centre cultural CaixaForum de Barcelona, encara sou a temps de fer-ho fins al dia 20 de gener. Dins d’aquesta exposició trobareu un interessant apartat dels gravats realitzats a partir de les restes arqueològiques que Piranesi va veure per primera vegada durant la seva visita a Roma el 1740, i que constitueixen un singular testimoni dels inicis de l’arqueologia quan ni tan sols existia com a disciplina científica.

Tot i que el gruix de l’exposició se centra en els treballs de l’artista venecià com a arquitecte, dissenyador i gravador de vedutes, objectes i d’imatges fantàstiques, destaquem aquí la seva tasca de cronista gràfic de les restes arqueològiques romanes: les Antichità romane. Malgrat Piranesi no es va dedicar a excavar jaciments directament, se’l pot considerar un dels pares de l’arqueologia.

En arribar a Roma, Piranesi queda tan fascinat per les ruïnes de l’antiguitat que es dedica a estudiar-les, a dibuixar-les i a escriure sobre elles. Tot aquest treball contribueix a valorar i fomentar l’interès pel passat i el converteix en un dels fundadors de l’arqueologia moderna. Aquest interès de Piranesi per l’antiguitat no s’estanca en el passat, ja que considera que aquests coneixements han d’ajudar a construir i transformar el present. En la seva obra Della Magnificenza ed Architettura de’Romani (1761), reivindica la supremacia i originalitat de l’arquitectura romana sobre la grega basant-se en tot tipus d’argumentacions tant arquitectòniques com arqueològiques.

| Vegeu el tríptic de l’exposició |

Presentació del llibre “Epigrafia funerària d’estrangers a Atenes (segles VI-IV aC)”

07 gener 201318 juliol 2016 xarxesDeixa un comentari

El proper dimecres 09 de gener a les 12:00 h tindrà lloc la presentació del llibre “Epigrafia funerària d’estrangers a Atenes (segles VI-IV aC)”d’Anna Ginestí Rosell a la Sala d’Actes “Frederic Udina” de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

La presentació del llibre anirà a càrrec de Carlos Varias, professor titular de Filologia Grega de la UAB.

“Epigrafia funerària d’estrangers a Atenes (segles VI-IV aC)”, el volum número 19 de la col·lecció Documenta, analitza minuciosament 519 epitafis funeraris que deixaren els estrangers que varen viure a Atenes des d’època tardo-arcaica fins al final de l’època clàssica i que ens parlen del grau d’integració d’aquestes persones a la polis.

| Descarregueu invitació |