Presentació de les actes: “Les necròpolis d’incineració entre l’Ebre i el Tiber (s. IX-VI aC)” al MAC Barcelona

El proper dia 25 de gener a les 7 de la tarda al Museu d’Arqueologia de Catalunya a Barcelona (Passeig de Santa Madrona, 39. Parc de Montjuïc) tindrà lloc la presentació de la publicació “Les necròpolis d’incineració entre l’Ebre i el Tiber (s. IX-VI aC): Metodologia, pràctiques funeràries i societat”.

L’exemplar conté les actes de la taula rodona Les necròpolis d’incineració entre l’Ebre i el Tíber (segles IX-VI aC): Metodologia, pràctiques funeràries i societat, que es va celebrar al Museu d’arqueologia de Catalunya a Barcelona durant els dies 21 i 22 de novembre  de 2008, i que va originar els 36 articles recopilats ara en aquesta nova publicació, que s’edita dintre de la  col·lecció de les monografies del MAC a Barcelona amb el número 14.

A l’acte de presentació de la publicació assistiran Xavier Llovera, director del Museu d’Arqueologia de Catalunya, junt amb els organitzadors de la taula Rodona i directors científics de la publicació: M. Carme Rovira Hortalà (MAC),  F. Javier López Cachero (UB – SERP) i Florent Mazière (INRAP).

| Per a més informació, cliqueu aqui |

| Descarregueu la invitació en pdf |

Tribuna d’Arqueologia 2012-2013 “El jaciment tardorepublicà de Puig Ciutat (Oristà, Osona), nous mètodes aplicats a l’arqueologia de recerca”

Conferència “El jaciment tardorepublicà de Puig Ciutat (Oristà, Osona), nous mètodes aplicats a l’arqueologia de recerca”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 23 de gener de 2012, 19:00h

Conferenciants:  Carles Padrós, Àngels Pujol i Roger Sala
Moderador: Francesc Xavier Hernàndez

El jaciment de Puig Ciutat (Oristà, Osona) es coneix d’antic. Les prospeccions geofísiques realitzades l’any 2005 van identificar una complexa trama urbana. En 2010 es va iniciar un projecte arqueològic-geofísic interdisciplinari per estudiar el jaciment i el seu entorn. Els treballs realitzats des d’aquell moment han identificat alguns elements del seu urbanisme, així com la presència d’una muralla en el seu extrem est. La troballa d’àmplies superfícies cremades, una quantitat significativa d’armament i altres indicis, apunten que l’assentament hauria patit un final violent. El material ceràmic, d’adscripció romana, permet aproximar una cronologia compresa entre el 80 i el 35/25 aC. Aquesta cronologia emmarca el jaciment en el període d’enfrontaments entre romans del segle I aC.

Galeria d’imatges |
__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre aspectes interessants de la xerrada del proper dimecres.

  • Què destacaríeu d’un projecte com el de Puig Ciutat?

Primer de tot, és important realçar que el projecte en que s’emmarquen les excavacions dutes a terme a Puig Ciutat es va començar a gestar l’any 2009 i que la primera campanya es va desenvolupar la primavera-estiu de l’any següent. Així doncs es tracta d’un projecte jove, com també ho és el seu equip: dos dels directors tenim menys de 30 anys i bona part dels participants a les excavacions són estudiants de grau o màster.

Per altra banda, des del principi s’ha treballat amb el territori, amb el suport de l’Ajuntament d’Oristà, el Consorci del Lluçanès i el Consell Comarcal d’Osona, a més de la Direcció General de Patrimoni. Hem de recordar la bona acollida que va tenir el nostre projecte des del començament, i la bona disposició de totes les institucions a les que s’ha demanat suport. Des dels moments inicials es va pretendre crear un projecte interdisciplinari, apostant fort per les noves tecnologies, especialment amb els treballs de geofísica i l’ús de sistemes GIS com a base d’anàlisi territorial i contextualització de les dades acumulades. També s’ha volgut implicar, en diversos camps, partners estatals i internacionals.

  • Quin paper juguen les noves tecnologies en el vostre projecte?

Com hem indicat anteriorment, des del principi preteníem estructurar un grup interdisciplinari, començant per les prospeccions geofísiques prèvies a la intervenció arqueològica, feina desenvolupada per part de l’equip de Puig Ciutat que formen l’empresa SOT. Puig Ciutat s’ha convertit en un camp de proves on s’apliquen nous aparells i tècniques en cada nova campanya. Això, juntament amb la participació d’investigadors d’altres universitats, ens ha permès conèixer força bé el subsòl d’un jaciment de més de 5 hectàrees. També, entre altres coses, s’estan desenvolupant diverses aplicacions GIS que ens serviran per poder entendre millor l’assentament de Puig Ciutat en el seu entorn, així com cada estança respecte les altres, realitzant anàlisis tant a nivell macro com micro.

  • Quines són les perspectives de futur?

El 2013 tindrà lloc la quarta campanya arqueològica a Puig Ciutat, les tres anteriors ens han servit per conèixer l’extensió de l’assentament, la seva cronologia, i especialment l’última fase tardorepublicana, emmarcada entre les Guerres Sertorianes i la Guerra Civil entre Pompeu i Cèsar, i hem començat a conèixer la seva cultura material. Per tant, esperem que aquest any i els successius, serveixin per conèixer millor la cultura material, especialment l’armament, el seu sistema defensiu i l’entorn immediat i així, en definitiva, conèixer millor el final bèl·lic d’un assentament de grans dimensions en un indret interior de Catalunya.

Presentació del Projecte Cens del patrimoni industrial existent a Ciutat Vella

El proper 24 de gener a les 19:00 h a la Sala Martí l’Humà (Plaça del Rei, Barcelona) tindrà lloc la presentació del Projecte Cens del patrimoni industrial existent a Ciutat Vella.

El Projecte Cens del patrimoni industrial existent a Ciutat Vella s’insereix dins del programa del Centre de Recerca i Debat del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona i la presentació anirà a carrer de Mercè Tatjer, Francesc Caballé i Jaume Artigues. Es recomana reserva prèvia.

| Per a més informació i reserves, cliqueu aquí |

El Museu Egipci-Fundació Arqueològica Clos presenta un Cicle de conferències vinculades a l’exposició “Tutankhamon. Història d’un descobriment”

Image (1) 1130599695_0.jpg for post 10004El Museu Egipci-Fundació Arqueològica Clos presenta, fins el 31 de maig, un cicle de conferències vinculades a l’exposició Tutankhamon. Història d’un descobriment.

El Cicle s’inicia el 24 de gener amb la conferència Maleïda maledicció! a càrrec de Jordi Clos i Marta Villanueva.

| Per a més informació cliqueu aquí|

Noves descobertes arqueològiques a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor de Barcelona

Piscina Baptismal del s. VI. Fotografia: Irene Gibrat - Servei d'Arqueologia
Piscina Baptismal del s. VI. Fotografia: Irene Gibrat – Servei d’Arqueologia

La intervenció arqueològica duta a terme al subsòl de l’església al llarg dels mesos d’octubre a desembre de 2012 ha donat uns resultats excepcionals que revelen el passat d’aquesta basílica, i també la importància de la Barchinona visigoda. La intervenció s’emmarca dins del Pla Barcino per la recuperació i posada en valor de la Barcelona romana, fruit d’un conveni de col·laboració entre l’Institut de Cultura de Barcelona i la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor, i forma part d’un projecte de recerca arqueològica més ampli per l’estudi de la Barcelona cristiana i visigoda, dirigit per Julia Beltrán de Heredia.

La Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor, una de les més antigues de Barcelona, està situada dins l’antic recinte emmurallat de Barcino, en la part central de la ciutat, en un indret que ha estat ocupat ininterrompudament des de l’època fundacional de la ciutat. Encara que l’actual temple d’estil gòtic es va aixecar a mitjan segle XIV, té uns precedents anteriors que han començat a aflorar en les intervencions que s’hi han dut a terme recentment.

La descoberta d’estructures de significativa importància a la nau de l’actual església de Sant Just i Pastor arran d’una intervenció arqueològica de l’any 2011, va donar les primeres dades arqueològiques que permetien situar l’antiguitat de l’església al segle VI. Posteriorment, la intervenció arqueològica de l’any 2012, centrada a l’actual sagristia de l’església gòtica, ha posat al descobert part d’una piscina baptismal, possiblement de planta de creu, un element de gran interès pel seu simbolisme.

La presència d’una piscina baptismal es vincula a la presència d’un bisbe , ja que a l’antiguitat tardana la pràctica del sagrament del baptisme estava reservada exclusivament als bisbes. D’altra banda, se sap que el grup episcopal de la ciutat es localitza sota la actual catedral, i també que en època visigòtica havia hagut una dualitat de culte (culte arrià i culte catòlic), per tant, ens trobem davant l’evidència de la coexistència de dos nuclis episcopals diferenciats en què la Basílica de Just i Pastor hauria estat la catedral catòlica de Barcelona Aquesta troballa reforça la hipòtesi llargament sostinguda que Sant Just i Pastor havia estat catedral, i la resitua al lloc que li pertoca històricament, desenterrant de l’oblit la rellevància històrica del temple.

| Decarregueu aquí la nota de premsa |

Jornada de Portes Obertes a la Vil·la romana de Centcelles

Image (1) centcelles-exterior.jpg for post 9997Amb motiu de la celebració de les festes de Sant Sebastià (patró de Constantí) el proper diumenge 20 de gener, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona organitza unes Jordanes de Portes Obertes a la Vil·la romana de Centcelles (Afores, s/n, 43120 Constantí), que es podrà visitar de manera gratuïta de 10:00 a 14:00 h.

Durant la visita es projectarà l’audiovisual “Descobrir Centcelles”, una proposta d’apropament al monument que vol facilitar el coneixement d’aquest important conjunt, que està declarat  Patrimoni Mundial.

| Per a més informació podeu trucar a 977 25 15 15 / 077 52 33 74 |

 

Publicació del número 63 de la Revista Auriga

Ja ha sortit la publicació del número 63 de la Revista Auriga, que adjuntem en aquest post, corresponent a les actes del VIII Fòrum Auriga que va tenir lloc el passat mes de novembre a Tarragona.

Aquí podreu també descarregar-vos la butlleta de subscripció a la revista Auriga, per si és del vostre interès, on hi ha també inclosa la matrícula del Fòrum Auriga anual que enguany se celebrarà els dies 10 i 11 de novembre.

| Descarregueu revista Auriga, número aquí |                                          | Descarregueu subscripció aquí |

Cursos al Centre Cívic Casa Elizalde de Barcelona

Image (1) casa_elizalde_musica_83373.jpg for post 10027Durant els pròxims mesos, al Centre Cívic Casa Elizalde de Barcelona s’han programat diversos cursos relacionats amb l’arqueologia i la història.

– Els dilluns del 21 de gener a l’11 de març de 17 a 18:30 h: Arqueologia de Catalunya: un ric llegat patrimonial, a càrrec de Victòria Medina.

– Els dilluns del 21 de gener a l’11 de març de 18:30 a 20:00 h: Arqueologia de la Ruta de la Seda, a càrrec de Victòria Medina.

– Els dilluns del 21 de gener al 18 de març de 20:00 h a 21:30 h: Pèrsia, terra dels Reis de Reis, a càrrec de Felip Masó.

– Els dimarts del 22 de gener al 19 de març, de 17 a 18:30 h: Egipte: de l’Imperi Mitjà a l’Imperi Nou, a càrrec de Núria Castellano i Eva Poblador.

| Per a més informació i inscripcions us podeu adreçar a Casa Elizalde (Carrer València, 302, Barcelona), telèfon 934 880 50 o a l’adreça electrònica casaelizalde@casaelizalde.com |

Visita guiada gratuïta a l’exposició “Abans del diluvi. Mesopotàmia 3500-2100 aC”


Image (1) abansdeldiluvi.jpg for post 9380La Societat Catalana d’Arqueologia organitza una visita guiada gratuïta per a tots els socis i sòcies el dissabte 19 de gener a les 11:00 h a l’exposició Abans del Diluvi. Mesopotàmia 3500-2100 aC al centre cultural CaixaForum de Barcelona.

Les places són limitades i cal realitzar inscripció prèvia a la Secretaria de la Societat Catalana d’Arqueologia, enviant un correu electrònic o trucant per telèfon al 93 467 30 04.

Descobert al Marroc un nou dinosaure predador gegant, anomenat Sauroniops pachytholus

Fotografia: os de Sauroniops amb la seva posició en el crani i comparació de la mida del crani de Sauroniops amb la del crani humà. Andrea Cau
Fotografia: os de Sauroniops amb la seva posició en el crani i comparació de la mida del crani de Sauroniops amb la del crani humà. Andrea Cau

Des de l’Institut Català de Paleontologia – Miquel Crusafont ens fan arribar un estudi publicat en línia l’octubre de 2012 a la revista Cretaceous Research pels paleontòlegs Andrea Cau (‘G. Capellini’ Museum , Bolonya), Fabio M. Dalla Vecchia (Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont) i Matteo Fabbri (Universitat de Florència), sobre el descobriment d’un nou fòssil de dinnosaure gegant predador, anomenat Sauroniops pachytholus, que va viure fa uns 95 milions d’anys al sud del Marroc. Tot i que alguns mitjans internacionals ja ho van anunciar a principis de novembre, l’article no s’ha pogut consultar en la seva totalitat fins ara.

Sauroniops va ser un membre de la família Carcharodontosauridae, un grup de dinosaures bípedes, gegants i carnívors que van viure durant el període Cretàcic a Euràsia, Àfrica i les Amèriques. La descripció d’aquesta nova espècie de dinosaure es basa en un sol, però peculiar, os gran del sostre del crani (l’os frontal) d’aproximadament 20 cm de llarg, que mostra que el dinosaure es va caracteritzar per una prominència en forma de cúpula per sobre dels seus ulls. Per això, els investigadors li van posar nom recordant a Sauron, el personatge de ficció del Senyor del Anells (JRR Tolkien) que té l’aspecte d’un ull gran, i ops, del grec “ull”.

Així doncs, Sauroniops va viure en l’ambient tropical deltaic que s’estenia al llarg del nord d’Àfrica fa uns 95 milions d’anys, juntament amb altres dinosaures gegants també predadors com Carcharodontosaurus i Spinosaurus, així com amb grans cocodrils i peixos d’aletes lobulades gegants. La mida de l’os del crani de Sauroniops suggereix que aquest rèptil tindria entre 10 i 12 metres de longitud.

La funció que podrien tenir uns ossos tan gruixuts al crani i la prominència en forma de cúpula sobre l’ull d’aquest dinosaure no està clara. És possible que els mascles d’aquesta espècie s’enfrontessin amb cops de cap durant l’època reproductiva, com ho fan els bòvids moderns que tenen un crani amb un gruix equivalent.

Per a més informació, cliqueu aquí.

Trobareu l’article clicant aquí.