Piranesi i l’arqueologia

Gimbattista Piranesi. Vista del mausoleu de Cecilia Metella.
Gimbattista Piranesi. Vista del mausoleu de Cecilia Metella.

Pels qui encara no hàgiu tingut ocasió de visitar l’exposició “Las artes de Piranesi”, al centre cultural CaixaForum de Barcelona, encara sou a temps de fer-ho fins al dia 20 de gener. Dins d’aquesta exposició trobareu un interessant apartat dels gravats realitzats a partir de les restes arqueològiques que Piranesi va veure per primera vegada durant la seva visita a Roma el 1740, i que constitueixen un singular testimoni dels inicis de l’arqueologia quan ni tan sols existia com a disciplina científica.

Tot i que el gruix de l’exposició se centra en els treballs de l’artista venecià com a arquitecte, dissenyador i gravador de vedutes, objectes i d’imatges fantàstiques, destaquem aquí la seva tasca de cronista gràfic de les restes arqueològiques romanes: les Antichità romane. Malgrat Piranesi no es va dedicar a excavar jaciments directament, se’l pot considerar un dels pares de l’arqueologia.

En arribar a Roma, Piranesi queda tan fascinat per les ruïnes de l’antiguitat que es dedica a estudiar-les, a dibuixar-les i a escriure sobre elles. Tot aquest treball contribueix a valorar i fomentar l’interès pel passat i el converteix en un dels fundadors de l’arqueologia moderna. Aquest interès de Piranesi per l’antiguitat no s’estanca en el passat, ja que considera que aquests coneixements han d’ajudar a construir i transformar el present. En la seva obra Della Magnificenza ed Architettura de’Romani (1761), reivindica la supremacia i originalitat de l’arquitectura romana sobre la grega basant-se en tot tipus d’argumentacions tant arquitectòniques com arqueològiques.

| Vegeu el tríptic de l’exposició |

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.