Mes: gener de 2013

Tribuna d’Arqueologia 2012-2013 “Aportacions clau de la cova del Parco (Alòs de Balaguer, Noguera) al magdalenià: vint-i-cinc anys de recerca arqueològica”

xarxes2 comentaris

Conferència “Aportacions clau de la cova del Parco (Alòs de Balaguer, Noguera) al magdalenià: vint-i-cinc anys de recerca arqueològica”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 9 de gener de 2013, 19:00h

Conferenciants:  Josep M. Fullola, Xavier Mangado, José M. Tejero, M. Àngels Petit
Moderador: Narcís Soler

L’estiu del 2012 s’ha fet la vint-i-cinquena campanya d’excavacions a la cova del Parco. La perspectiva d’un quart de segle de treballs i publicacions ens permet reconèixer una seqüència clau en el desenvolupament del paleolític i de l’epipaleolític a l’àrea pirinenca. Centrant-nos en les novetats dels darrers anys corresponents al magdalenià, els nombrosos estudis especialitzats fets des del SERP han permès una millor percepció històrica del jaciment i del seu entorn. L’excavació en extensió ha tret a la llum un registre excepcional a la península ibèrica. Tot plegat ens està servint per arribar a una reconstrucció cultural, socioeconòmica i paleoambiental dels grups humans de caçadors-recol·lectors que habitaren a la zona fa entre 15.000 i 11.500 anys.

| Galeria d’imatges |

| Vegeu la presentació en pdf |
_____________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes a destacar abans de la xerrada.

  • Què han representat per al vostre equip d’investigació aquests 25 anys de recerca arqueològica a la Cova del Parco?

Es tracta del projecte de més llarga durada i major envergadura del nostre equip, al que hi hem esmerçat molts esforços, tant pel que fa al treball de camp com al de laboratori i publicació i difusió de les recerques. A més, en 25 anys hem experimentat la transformació de la recerca en Paleolític superior a Catalunya, així com hem viscut de primera línia nombrosos canvis metodològics, tècnics i socials en la recerca arqueològica a casa nostra.

  • Quines aportacions clau destacaríeu pel que fa al magdalenià de la Cova del Parco?

Independentment de la llarga estratigrafia arqueològica del jaciment, que abasta des de l’edat del bronze fins al magdalenià, i en la que destaquen fases tan interessants com la del neolític, o la dels darrers caçadors-recol·lectors holocènics; la veritat és que l’estratigrafia magdaleniana de la cova del Parco representa una aportació clau, al mostrar-nos una seqüència d’ocupacions llarga i ben datada; alhora l’excavació en extensió del jaciment ens ha permès evidenciar un nombre d’estructures de combustió – que supera la quarantena- que permet aproximar-nos a l’estudi de l’articulació de l’espai i d’organització de les tasques. Pensem que el nombre i varietat d’estructures de la Cova del Parco no té parió a la resta de jaciments peninsulars d’aquesta mateixa cronologia.

D’altra banda, els estudis interdisciplinaris ens mostren la diversitat de tasques desenvolupades en el jaciment. La documentació dels processos de fabricació i refacció tant d’utillatge lític com ossi permeten valorar la natura d’unes ocupacions rellevants. Mereix també que destaquem els nombrosos objectes d’ornament recuperats, que ens serveixen per parlar del món simbòlic d’aquestes poblacions i en ocasions evoquen mobilitat i/o relacions més enllà dels territoris econòmics immediats.

  • Voleu afegir alguna cosa més sobre el projecte arqueològic que esteu duent a terme?

Volem remarcar que els 25 anys d’excavació a la Cova del Parco ens han permès establir lligams de cooperació i amistat amb les institucions i les poblacions de l’entorn més immediat al jaciment, tant a Alòs de Balaguer com a Artesa de Segre, duent a terme tasques de sensibilització i difusió de la importància que pot tenir per a la població de la Noguera el treball desenvolupat a la Cova del Parco. Volem cloure dient que aquesta recerca arqueològica ha donat lloc a un centenar de publicacions científiques i de difusió, essent el Parco un dels jaciments clau,de la Prehistòria antiga catalana sobre el qual esperem continuar treballant.

Article: Chronological and environmental context of the Middle Pleistocene human tooth from Mollet Cave (Serinyà, NE Iberian Peninsula)

xarxesDeixa un comentari

Image (1) Journal.jpg for post 9671Recentment s’ha publicat a la revista científica “Journal of Human Evolution” l’article Chronological and environmental context of the Middle Pleistocene human tooth from Mollet Cave (Serinyà, NE Iberian Peninsula) de Julià Maroto (Àrea de Prehistòria, Universitat de Girona), Ramon Julià (Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (CSIC) – Barcelona), Juan Manuel López-García (Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social, Universitat Rovira i Virgili) i Hugues-Alexandre Blain (Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social, Universitat Rovira i Virgili), on es presenten els darrers resultants sobre el jaciment de la Cova de Mollet (Serinyà, Pla de l’Estany), excavacions arqueològiques finançades pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La Cova de Mollet tés una petita cova situada a la localitat de Serinyà (Pla de l’Estany) que va començar a ser excavada l’any 1947 per Josep Maria Corominas. Va ser en l’estrat més antic on va aparèixer la molar d’un individu infantil considerada avui la mostra fòssil humana més antiga de Catalunya, amb una cronología de fa 215.000 anys.

Han estat les redatacions de dit estrat que han permès determinar la cronología absoluta així com descriure amb més exactitud el paleoambient de l’estrat, a partir de l’estudi de microvertebrats i macrovertebrats i estudis radiomètrics.

Vegeu l’article clicant aquí.

L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i Leica Geosystems realitzaran el model 3D de les basíliques de l’amfiteatre de Tarragona

xarxesDeixa un comentari

Image (1) leica.jpg for post 9753El passat 17 de desembre es van dur a termes els treballs d’escàner làser, que formen part d’un estudi més ampli de les basíliques de l’amfiteatre de Tarragona, on hi col·laboren l’ICAC el Museu Bíblic i l’Ajuntament de Tarragona amb l’objectiu de conèixer l’edifici al mil·límetre.

Aquest tipus de treballs permetran conèixer detalladament l’estructura de l’amfiteatre i  ajudaran als arqueòlegs a analitzar l’evolució de l’edifici al llarg del temps. Un cop obtinguts els resultats, el primer objectiu és presentar una exposició de l’amfiteatre per la Tarraco Viva del 2013 perquè la ciutadania conegui quins treballs s’han anat realitzant a l’edifici els darrers anys, així com una nova musealització del propi amfiteatres amb cartells nous que ajudin a explicar al visitant el funcionament de l’edifici.

S’inicia la primera fase d’estudi de les restes cranials humanes documentades al Puig de Sant Andreu (Ullastret, Baix Empordà)

xarxesDeixa un comentari

Image (1) cranis-ullastret.jpg for post 9770La primera fase d’estudi de les restes cranials humanes documentades a Ullastret està basada en la realització de diverses proves radiològiques, que es porten a terme per un equip de recerca multidisciplinar constituït recentment, format per antropòlegs, arqueòlegs, restauradors i especialistes d’altres àmbits de la investigació, que han establert un protocol d’actuació per abordar l’estudi integral d’aquestes restes cranials humanes gairebé senceres.

Un cop definit el protocol d’actuació s’ha iniciat la primera fase d’estudi, que consisteix en la realització de diverses proves radiològiques (Tomografia Axial Computeritzada i radiografies). Aquestes proves s’han pogut realitzar gràcies a la col·laboració de la unitat de diagnòstic per la imatge de l’Hospital de Palamós que, fora de l’horari d’atenció als pacients i sense alterar la dinàmica de funcionament de la unitat, ha cedit les seves instal·lacions i el personal tècnic necessari per poder realitzar-les.

Els resultats d’aquestes proves, en curs de processament, han de permetre obtenir, entre altres coses, imatges en 3D dels dos cranis més ben conservats que, sens dubte, seran fonamentals per aprofundir en l’estudi morfològic i anatòmic de les restes i seran especialment útils en el posterior procés de consolidació i restauració.