Inauguració de la primera exposició temporal de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont

Image (1) gairebé-humans.jpg for post 8190Com ja havíem avançat fa uns dies, el poper dijous 6 de setembre de 2012, a les 17:ooh i a la mateixa seu del museu, s’inaugura la primera exposició temporal del Museu de l’ICP. L’exposició que porta per títol «Gairebé Humans: Origen i evoució dels hominoïdeus» ha comptat amb el comissariat científic d’un dels experts en evolució humana d’aquest centre, David M. Alba, investigador Ramón y Cajal de l’ICP. Laura Celià, responsable del museu i de la col·lecció, n’ha coordinat els continguts i la producció. Aquesta exposició permetrà veure per primera vegada el conjunt d’hominoïdeus fòssils catalans.

La presentació de l’acte anirà a càrrec del director de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, Sr. Salvador Moyà, i comptarà amb la presència del Director General de Patrimoni Cultural, Sr. Joan Pluma, la vicerectora d’Investigació de la Universitat Autònoma de Barcelona, Sra. Pilar Dellunde, i el president del Consell Territorial de Sabadell d’Unnim Caixa, Sr. Salvador Soley.

| Descarregeu invitació |

Exposició “La conversió de sant Pau. Atribució i restauració” al Museu Nacional d’Art de Catalunya

Fins al 30 de setembre es pot visitar al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAT) l’exposició La conversió de sant Pau. Atribució i restauració.

Després d’un llarg procés d’investigació i restauració, els experts del museu han pogut identificar La conversió de sant Pau com una de les poques produccions que es conserven del pintor natural de Pastrana Juan Bautista Maíno, un dels introductors a Espanya de la cultura figurativa de Caravaggio i del cercle de pintors actius a Roma a principis del segle XVII.

Amb l’objectiu d’aportar llum sobre la nova atribució i explicar el profund i delicat procés de restauració al qual ha estat sotmesa, La conversió de sant Pau s’exposa en una sala pròpia, juntament amb una pintura preparatòria procedent d’una col·lecció particular, una radiografia que mostra el seu estat abans de la intervenció, així com també un vídeo que explica el procés de restauració de la tela.

El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) i el Museu de Guissona Eduard Camps, premiats amb els Premis Auriga

Image (1) la_revista_auriga_premiada_a_la_nit_de_les_revistes_portada_gran.jpg for post 8170

La XX edició dels Premis Auriga, concedits per la Revista Auriga, la única publicació en català  dedicada  a la divulgació de la tradició clàssica a Catalunya, ha guardonat, entre altres, al MNAT amb el Premi Musa d’exposicions temporals sobre el món antic i al Museu de Guissona Eduard Camps, amb el Premi Musa d’exposicions permanents sobre el món antic.

L’exposició PARADISUS. Jardins i plantes medicinals de Tàrraco a Orlénas, inaugurada al MNAT el 30 de maig de 2012, ha estat distingida amb el Premi Musa d’exposicions temporals, premi concedit ex aequo amb el Museu de Mataró per l’exposició Vil·la romana de Torre Llauder De res rústica Iluronensium. Cal destacar que el Museu de Guissona Eduard Camps ha estat guardonat amb el Premi Musa d’exposicions permanents sobre el món antic per la nova museïtzació de l’exposició permanent del Museu de Guissona i del Parc Arqueològic de la Ciutat Romana de Iesso, inaugurats el passat mes de setembre.

El lliurament de Premis Auriga tindrà lloc durant el proper curs acadèmic, en un acte que s’anunciarà oportunament.

IV Jornades del Patrimoni Històric a Flix (Ribera d’Ebre)

El proper dilluns 3 de setembre s’inauguren les IV Jornades del Patrimoni Històric i l’exposició “Per bruixa i metzinera” al Ca Don Ventura de Flix (Ribera d’Ebre). Les jornades, que finalitzen el 30 de setembre, estan organitzades per La Cana i el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE).

Al llarg de tot el mes de setembre, Flix acull les IV Jornades del Patrimoni Històric que enguany ofereixen, de nou, diverses activitats relacionades amb el món de l’arqueologia.

–  Dilluns de setembre a les 20:00h. Inauguració de les Jornades i de l’Exposició “Per bruixa i metzinera” a càrrec de Pere Muñoz, professor d’Història.

–  Dissabte 8 de setembre a les 19:00h. Conferència sobre les llegendes i el paisatge de la zona a través dels llibres “Llegendes i territori d’Arnes” i “La metgessa de Barcelona”. La xerrada anirà a càrrec de David Martí, autor dels llibres.

–  Divendres 14 de setembre a les 19:00h. Conferència “L’evolució del carlisme a Flix des de la Primera Guerra Carlista a la Guerra Civil (1833-1936)” a  càrrec de Josep Sànchez Cervelló, Catedràtic d’Història Contemporània i degà de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili.

Llegeix més »

L’ICP inicia les excavacions paleontològiques d’un nou jaciment al Torrent de Vallparadís (Terrassa, Vallès Occidental)

Image (1) Hortes-dels-Frares.png for post 8152 L’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) va iniciar el dilluns 27 d’agost de 2012 tres setmanes de treballs paleontològics al Parc de Vallparadís (Terrassa, Vallès Occidental) en les excavacions d’un nou jaciment paleontològic que permetrà obtenir noves dades sobre com era Catalunya ara fa més d’un milió d’anys. El nou jaciment, anomenat ‘Hortes dels Frares’, és el tercer jaciment que s’excava al Torrent de Vallparadís, després de Cal Guardiola i Vallparadís Estació. En aquests darrers dos jaciments s’hi recuperaren més de 35.000 restes fòssils de grans vertebrats i més d’un miler de restes vegetals.

Vallparadís és una zona paleontològica d’un interès excepcional donat que presenta una de les seqüències més importants i més extenses cronològicament del Pleistocè inferior Europeu, moment en què els primers humans van arribar a la Península ibèrica. La seqüència d’aquesta zona inclou nivells d’edats compreses entre el Vil·lafranquià final (fa entre 1,4 i 1,2 milions d’anys) i el Galerià (fa menys de 600.000 anys), cobrint així un període de temps de gran rellevància en relació a la dispersió dels primers humans a Europa Occidental.

Els treballs de prospecció, que es van fer a principis de juny d’aquest any i que consistiren en sondejos geotècnics en profunditat, indicaven que les Hortes dels Frares es pot tractar d’un jaciment clau alhora d’entendre el paleoambient en el que van viure els primers humans. En aquest nou projecte la intenció és obtenir dades de la part més antiga del Torrent, de fa prop d’1,5 milions d’anys, i així conèixer com era el Vallès abans dels primers pics glacials forts del canvi climàtic que va patir Europa fa prop de 1,2 milions d’anys.

Intervenció arqueològica a l’antic convent de Sant Francesc (Montblanc, Conca de Barberà)

Image (1) convent-Montblanc.jpg for post 8149Durant els anys 2011 i 2012 l’Ajuntament de Montblanc ha portat a terme dos projectes paral·lels que han comportat l’estudi arqueològic de les restes de l’antic convent franciscà de la població. Per una banda s’està executat un projecte de construcció, sobre les restes de l’antic convent, d’un centre cultural que portarà el nom d’Anselm Turmeda. En paral·lel s’ha procedit a la urbanització de la plaça de Sant Francesc, situada a l’entorn dels antics edificis conventuals. El conjunt del projecte està dirigit per l’arqueòleg Josep M. Vila.

Les intervencions arqueològiques que han acompanyat aquests treballs han permès reunir dades noves sobre l’estructura i dimensions d’aquest convent medieval, fundat entorn al 1238, que va resultar molt malmès després de la Desamortització. Només l’antiga església gòtica, tot i que durant molts anys va funcionar com a fàbrica d’alcohols, havia conservat la seva estructura original.

La intervenció ha permès estudiar en el seu conjunt l’estructura antiga del monestir. S’ha pogut determinar, en aquest sentit, que en origen el convent de Sant Francesc de Montblanc tenia unes dimensions molt superiors a les que es coneixien en el moment d’iniciar-se la intervenció. Així s’han localitzat nous edificis conventuals tant al sud com a l’oest del perímetre que fins al moment es coneixia. Les troballes permeten visualitzar una estructura força extensa, tal com acostuma ser l’arquitectura dels monestirs franciscans. Queda clar també, a partir de les dades disponibles, que a finals del segle XVI el convent va patir una reforma molt important que va comportar la reducció del perímetre edificat i la transformació de la resta en zona d’horts. És aquest recinte el que ha arribat a nosaltres.

Tot i que les dependències interiors del convent van resultar molt afectades per la seva utilització moderna com a magatzems de la fàbrica d’alcohols instal·lada a l’església, la intervenció arqueològica ha permès identificar i estudiar en la seva totalitat el conjunt de dependències, una part de les quals ja havien estat localitzades en una intervenció anterior de 1999. Amb l’excavació actual s’han pogut interpretar millor alguns espais i documentar-ne de nou altres, com ara l’antic celler del convent i una capella, dedicada primer a la Immaculada Concepció i posteriorment a Sant Macià i que estava situada en l’indret on en època medieval hi havia el refetor.

Paral·lelament, s’han recuperat un bon nombre d’elements escultòrics i arquitectònics vinculats amb l’antic convent que han de permetre reconstruir part de les galeries del claustre de Sant Francesc amb peces originals.

En definitiva, la intervenció a l’antic convent de Sant Francesc ha capgirat en bona part la idea que es tenia amb anterioritat sobre les dimensions i característiques d’aquest monument emblemàtic, almenys pel que fa a la seva església, de la vila medieval de Montblanc.

La intervenció arqueològica a la zona cenobítica de la Cartoixa d’Escaladei (La Morera de Montsant, Priorat)

Image (1) Claustre-Menor-Escaladei1.jpg for post 8139Des del novembre de 2010 s’està portat a terme una intervenció arqueològica a la zona central de la Cartoixa d’Escaladei. Aquests treballs estan vinculats a l’execució del projecte de restauració de la zona cenobítica de la cartoixa que porta a terme el Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb el Museu d’Història de Catalunya que és l’entitat que gestiona el monument. Els treballs previstos per aquest projecte han de concloure els primers mesos de l’any 2013. El conjunt del projecte està dirigit per un equip pluridisciplinar coordinat per l’arquitecte Carles Brull i del que formen part l’aparellador Joan Josep Piñol, la restauradora Llum Pocostales i l’arqueòleg Josep M. Vila.

Tot i que la intervenció arqueològica es va desenvolupar principalment entre novembre de 2010 i maig de 2011, s’ha portat a terme un seguiment del conjunt de les obres que ha permès anar integrant totes les dades arqueològiques que la restauració de paraments i altres actuacions de l’obra han posat a la llum.

L’actuació s’ha portat a terme en el nucli central de la Cartoixa, que es correspon amb els espais en els que els monjos, que normalment feien vida en soledat, desenvolupaven les seves activitats comunitàries. En termes generals la intervenció ha permès recuperar els paviments originals en la major part de les estances i posar al descobert alguns elements nous de la seva estructura. També s’han fet sondeigs en alguns punts que ens han permès obtenir dades sobre l’estructura de la cartoixa primitiva, d’època romànica, que va pràcticament desaparèixer amb les reformes posteriors.

Com a resultats més significatius podem citar, sens dubte, la recuperació d’una part important de les peces que composaven el porxo del claustre menor i de la font central del seu pati, que havien quedat colgats sota la runa. Els elements recuperats ens han permès analitzar l’estructura del claustre menor que abans de l’excavació ens era en bona part desconeguda. Això permetrà reconstruir aquest element clau del monument reproduint exactament la seva estructura i aprofitant en part peces originals.

Un altre punt on els resultats de la intervenció han estat especialment interessants ha estat l’església on si bé l’actuació programada era de reduïdes dimensions,  ha permès detectar elements importants que expliquen la seva estructura. En primer lloc, l’excavació parcial dels seus enderrocs va permetre detectar l’existència d’un antic cimbori, del que no es tenia notícia ja que va ser un dels primers elements de l’edifici que es va ensorrar després de l’abandonament de la Cartoixa. També s’ha pogut detectar la utilització de dos grans arcs apuntats com elements de suport de la fonamentació de la façana meridional del temple. Aquesta solució constructiva, que correspon a començament del segle XIII, no té paral·lels coneguts.

En definitiva, el conjunt d’actuacions arqueològiques que s’han portat a terme a la cartoixa d’Escaladei aquests darrers anys han permès fer un salt qualitatiu en el nostre coneixement sobre l’estructura i evolució constructiva d’aquest monument de primer ordre dins del patrimoni cultural català.

Visites nocturnes guiades a Guissona

Image (1) Visites-Guiades-Nocturnes-antiga.jpg for post 8134

El proper dijous dia 30 d’agost, Guissona ens ofereix la darrera sessió de les Visites nocturnes guiades que han tingut lloc a la vila durant tot el mes d’agost i que han permès descobrir el patrimoni guissonenc.

Aquest dijous coneixerem el passat romà de Guissona a través del Parc Arqueològic de l’antiga ciutat romana de Iesso. “Visita l’origen de la nostra vila” és el fil conductor de la visita que ens endinsarà als inicis de la vila de Guissona, una ciutat romana fundada el 100 aC. Al final de la visita, la companyia Magatzems Cortina ens transportarà a la vida quotidiana d’època romana amb l’obra “Converses de meuques”.

La vista s’inicia a les 22:00h  al Parc Arqueològic de Guissona (Carrer del Tint, s/n) i té un preu de 5€. L’aforament és limitat. Per a més informació i reserves us podeu adreçar a la Casa de la Vila o a l’Oficina de Turisme de Guissona.

Intervenció arqueològica a l’antic monestir de Santa Maria de Vallsanta (Guimerà)

Inhumació corresponent a una de les antigues abadesses de Vallsanta situada a la Sala Capitular del monestir. Fotografia: Josep M. Vila
Inhumació corresponent a una de les antigues abadesses de Vallsanta situada a la Sala Capitular del monestir. Fotografia: Josep M. Vila

Durant el mes d’agost de 2012 s’està portant a terme una nova campanya d’excavacions arqueològiques a l’antic monestir cistercenc femení de Santa Maria de Vallsanta, a Guimerà, promoguda i finançada pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya.

La campanya de 2012, continuació dels treballs iniciats el 2011, se centra en la finalització dels treballs d’excavació i estudi de les diferents tombes localitzades a l’interior del monestir. Fonamentalment s’intervindrà a la zona de la Sala Capitular del monestir on es troben enterrades algunes de les abadesses i priores que van governar la comunitat de Vallsanta a l’Edat Mitjana.

L’interès d’aquesta actuació rau en la possibilitat de fer una excavació sistemàtica, acompanyada d’un estudi antropològic complet, de les restes dels membres més nobles de la comunitat i obtenir dades sobre els rituals funeraris que els acompanyen. En aquest sentit ja ha resultat significatiu el fet que en algunes de les tombes, tot i estar individualitzades amb una làpida amb signes heràldics associables a una sola persona, s’hagin localitzat diversos enterraments successius. Cal pensar, per tant, en una reutilització de les tombes, malgrat que es desconeix si per a membres d’una mateixa família. Aquest fet no seria estrany, ja que es té notícia de la presència de monges que pertanyien al mateix llinatge en la comunitat, algunes de les quals fins i tot van conviure en el temps.

D’altra banda, els estudis antropològics permetran establir tant l’edat dels difunts com possibles patologies que haguessin pogut patir en vida, a més d’intentar determinar si algunes de les tombes on no apareixen símbols religiosos atribuïbles a membres de la comunitat poden correspondre a personatges foranis, potser fins i tot homes, ja que hi ha constància documental de persones que demanaven ser enterrades a Vallsanta.

Finalment, l’actuació de 2012 es completarà amb l’excavació parcial d’un dels espais més emblemàtics de l’antic monestir: la sala rectangular perpendicular a l’església que presenta una sèrie d’arcs de diafragma que indiquen que es tractava d’un gran espai que abastava bona part de l’ala oriental del monestir. Aquest espai en la seva darrera fase de funcionament va ser utilitzat com a celler, tot i que molt probablement amb anterioritat havia tingut un ús diferent, potser de refetor o dormitori comunitari. Caldrà esperar al final dels treballs per aclarir les incògnites que amaga el Monestir de Santa Maria de Vallsanta.

Finalitzats els treballs de conservació-restauració de restes arqueològiques al jaciment vitivinícola romà de Veral de Vallmora-Parc Arqueològic Cella Vinaria (Teià, Maresme)

Image (1) Cella_Vinaria-2012.jpg for post 8122El passat mes de juliol de 2012 es varen dur a terme els primers treballs de consolidació de les estructures arqueològiques del jaciment vitivinícola romà de Veral de Vallmora,  una vegada sol·lucionats els problemes infraestructurals de recollida, conducció i evacuació d’aigües pluvials que patia aquest jaciment des de la inauguració del Parc Arqueològic Cella Vinaria, el juny de 2009. Es tracta d’un equipament turístic-cultural que entre els seus serveis inclou: la visita d’un Centre d’Acollida Turística-CAT amb un àrea expositiva i un audiovisual sobre la Romanització a Catalunya, la visita del celler romà museïtzat amb la reproducció “in situ” de les dues premses romanes de vi mes grans de Catalunya i, a més a més de la visita d’una Vinya Romana Experimental.

El jaciment arqueològic de Veral de Vallmora està situat al terme municipal de Teià (Maresme), a la confluència d’aquest amb els termes d’Alella i El Masnou, dalt d’un petit turó a 93 metres d’alçada sobre el nivell del mar, molt pròxim a un àrea de descans de l’autopista C-32 (Palafolls-Barcelona). Fou descobert per l’estudiós local del Masnou Lluís Galera l’any 1966. Posteriorment fou excavat els anys 1999, 2003 i 2005.

Es trobava localitzat a l’antiga Regio Laeetana, nom amb el qual es designava al poble iber que habitava aquest territori. Situat estratègicament entre els antics municipia romans d’Iluro (Mataró) al nord i de Baetulo (Badalona) al sud, dels que equidista uns 10 km i a uns 20 km de la colònia romana de Barcino (Barcelona), correspon a un gran centre de producció vitivinícola romà amb una àmplia cronologia que ocupa, amb més o menys intensitat, gairebé 500 anys de producció ininterrompuda de vi, entre els segles I aC i V dC.

El conjunt es defineix per tot un seguit d’àmbits, estructures productives i de magatzematge que de forma escalonada s’adapten a la topografia terrassada del terreny amb un gran espai central d’emmagatzematge a cel obert amb grans gerres de fermentació, dolia defossa, entorn del qual s’estructuren les diferents dependències. L’àrea que presenta un millor estat de conservació és l’ala nord situada a les terrasses superiors. S’han localitzat un total de tres sales de premsat o torcularia, que presenten dues premses de biga cadascuna, donant un total de sis premses documentades, tot i que el funcionament efectiu d’aquestes sembla reduir-se a la coexistència de dos àmbits de premsat i, per tant, de quatre premses amb els seus corresponents dipòsits: laci, documentant-se en tot el jaciment un total de 8 estructures d’aquest tipus (cinc dipòsits i tres àmbits). També tenim diverses àrees de magatzematge o cellae vinariae, algunes amb clares evidències de tenir coberta i altres que amb prou feines conserven retallades en el terreny les empremtes alineades dels fons de dolia defossa, a més d’altres dependències annexes de treball i habitació de la mà d’obra.

Llegeix més »