Durant el mes d’agost de 2012 s’està portant a terme una nova campanya d’excavacions arqueològiques a l’antic monestir cistercenc femení de Santa Maria de Vallsanta, a Guimerà, promoguda i finançada pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya.
La campanya de 2012, continuació dels treballs iniciats el 2011, se centra en la finalització dels treballs d’excavació i estudi de les diferents tombes localitzades a l’interior del monestir. Fonamentalment s’intervindrà a la zona de la Sala Capitular del monestir on es troben enterrades algunes de les abadesses i priores que van governar la comunitat de Vallsanta a l’Edat Mitjana.
L’interès d’aquesta actuació rau en la possibilitat de fer una excavació sistemàtica, acompanyada d’un estudi antropològic complet, de les restes dels membres més nobles de la comunitat i obtenir dades sobre els rituals funeraris que els acompanyen. En aquest sentit ja ha resultat significatiu el fet que en algunes de les tombes, tot i estar individualitzades amb una làpida amb signes heràldics associables a una sola persona, s’hagin localitzat diversos enterraments successius. Cal pensar, per tant, en una reutilització de les tombes, malgrat que es desconeix si per a membres d’una mateixa família. Aquest fet no seria estrany, ja que es té notícia de la presència de monges que pertanyien al mateix llinatge en la comunitat, algunes de les quals fins i tot van conviure en el temps.
D’altra banda, els estudis antropològics permetran establir tant l’edat dels difunts com possibles patologies que haguessin pogut patir en vida, a més d’intentar determinar si algunes de les tombes on no apareixen símbols religiosos atribuïbles a membres de la comunitat poden correspondre a personatges foranis, potser fins i tot homes, ja que hi ha constància documental de persones que demanaven ser enterrades a Vallsanta.
Finalment, l’actuació de 2012 es completarà amb l’excavació parcial d’un dels espais més emblemàtics de l’antic monestir: la sala rectangular perpendicular a l’església que presenta una sèrie d’arcs de diafragma que indiquen que es tractava d’un gran espai que abastava bona part de l’ala oriental del monestir. Aquest espai en la seva darrera fase de funcionament va ser utilitzat com a celler, tot i que molt probablement amb anterioritat havia tingut un ús diferent, potser de refetor o dormitori comunitari. Caldrà esperar al final dels treballs per aclarir les incògnites que amaga el Monestir de Santa Maria de Vallsanta.