El jaciment d’Ermedàs es troba situat al municipi de Cornellà de Terri (Pla de l’Estany), al centre de la vall mitjana i baixa del riu Terri, un espai natural que oferia, ja en època antiga, unes condicions favorables pel desenvolupament de l’activitat terrissera.
L’excavació arqueològica del jaciment està inclosa dins del Projecte de Recerca “La dinàmica de poblament d’època romana a la comarca del Pla de l’Estany, informat favorablement per la Comissió de Recerca de Catalunya. El jaciment es va descobrir l’any 1979 mitjançant una prospecció electromagnètica duta a terme per una missió conjunta de recerca catalano-britànica, tot i que no va ser fins el 1982 que es van realitzar les primeres intervencions arqueològiques. A partir de la dècada dels noranta es van anar duent a terme excavacions sistemàtiques, tot descobrint l’entramat del jaciment fins a contextualitzar-lo com el gran complex terrisser d’època romana que podem gaudir a dia d’avui.
Una bòbila és una instal·lació industrial d’època romana on s’hi produïen objectes i atuells de ceràmica. A Ermedàs s’hi van localitzar totes les estructures corresponents a una instal·lació d’aquest tipus amb tota una sèrie de forns, cal destacar els tres forns centrals, així com les dependències i instal·lacions circumdants on s’hi produïa tot tipus d’objectes de terrissa: materials de construcció (teules: tegulae i imbrices, maons cuits: lateres, dovelles per fer arcuacions, canalitzacions, etc.), recipients per a magatzematge i expedició (dolia, amphorae), ceràmica de cuina (olles, cassoles, tapadores, morters, etc.), ceràmica comuna (plats, gots, gerres, ampolles, etc.), ceràmica fina, ceràmica d’imitació, ceràmica feta amb motllo, etc. També s’hi feien objectes destinats a d’altres usos (peces de teler, llànties, antefixes, etc.).
Tota aquesta gamma de productes produïts a escala industrial estaven destinats al mercat proper, especialment a les vil·les agrícoles dels voltants que explotaven el territori i als centres urbans de la zona. L’activitat de la bòbila d’Ermedàs se situa entre la segona meitat del segle I dC i durant tot el segle II dC. Aquest centre terrisser permet entendre millor el propi complex industrial, les produccions ceràmiques d’època romana i la dinàmica de poblament antiga a la comarca del Pla de l’Estany, enfocat en el moment de la romanització i el seu impacte immediat.
La distribució de l’estructura interna de la bòbila es va fer seguint una modulació de l’espai, pel que fa a les seves dimensions, de 10 peus romans (uns 3 metres lineals). Els espais centrals, formats per un pati i la zona de forns, es troben delimitats en els costats nord i oest per dues llargues naus cobertes a doble vessant, que mesuren 9m d’amplada (30 peus romans), sustentades en la part central per una filada de basaments circulars. La separació entre els basaments és regular i correspon a la mesura de 10 peus (3 m). Aquestes naus amb cobertes a doble vessant, s’adossen per la banda interior a unes altres naus porticades, molt més estretes, cobertes a un sol vessant, de només un mòdul d’amplada (10 peus) les quals es presenten obertes cap al pati. A l’extrem oriental de la nau porticada s’adossa una petita cuina quadrada d’un mòdul (10 peus) de costat. El tram nord, format per aquestes dues naus, mesura 100 peus de llargada (30 m) i el tram oest és quelcom mes curt, 70 peus de llargada. De forma semblant, l’amplada nord-sud, fa 100 peus, incloent-hi la nau, als quals hauríem d’afegir dos mòduls més de 10 peus corresponents al corredor que el separava d’un altre cos, ara per ara només excavat parcialment.
Actualment s’està realitzant la campanya d’excavació d’enguany i posteriorment es duran a terme treballs de consolidació de les estructures arqueològiques. Aquests darrers estan inclosos dins del Programa de Consolidació de Jaciments Arqueològics i Paleontològics, desenvolupat pel Departament de Cultura, Direcció General del Patrimoni Cultural i finançat amb pressupost del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya.
