Des del novembre de 2010 s’està portat a terme una intervenció arqueològica a la zona central de la Cartoixa d’Escaladei. Aquests treballs estan vinculats a l’execució del projecte de restauració de la zona cenobítica de la cartoixa que porta a terme el Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb el Museu d’Història de Catalunya que és l’entitat que gestiona el monument. Els treballs previstos per aquest projecte han de concloure els primers mesos de l’any 2013. El conjunt del projecte està dirigit per un equip pluridisciplinar coordinat per l’arquitecte Carles Brull i del que formen part l’aparellador Joan Josep Piñol, la restauradora Llum Pocostales i l’arqueòleg Josep M. Vila.
Tot i que la intervenció arqueològica es va desenvolupar principalment entre novembre de 2010 i maig de 2011, s’ha portat a terme un seguiment del conjunt de les obres que ha permès anar integrant totes les dades arqueològiques que la restauració de paraments i altres actuacions de l’obra han posat a la llum.
L’actuació s’ha portat a terme en el nucli central de la Cartoixa, que es correspon amb els espais en els que els monjos, que normalment feien vida en soledat, desenvolupaven les seves activitats comunitàries. En termes generals la intervenció ha permès recuperar els paviments originals en la major part de les estances i posar al descobert alguns elements nous de la seva estructura. També s’han fet sondeigs en alguns punts que ens han permès obtenir dades sobre l’estructura de la cartoixa primitiva, d’època romànica, que va pràcticament desaparèixer amb les reformes posteriors.
Com a resultats més significatius podem citar, sens dubte, la recuperació d’una part important de les peces que composaven el porxo del claustre menor i de la font central del seu pati, que havien quedat colgats sota la runa. Els elements recuperats ens han permès analitzar l’estructura del claustre menor que abans de l’excavació ens era en bona part desconeguda. Això permetrà reconstruir aquest element clau del monument reproduint exactament la seva estructura i aprofitant en part peces originals.
Un altre punt on els resultats de la intervenció han estat especialment interessants ha estat l’església on si bé l’actuació programada era de reduïdes dimensions, ha permès detectar elements importants que expliquen la seva estructura. En primer lloc, l’excavació parcial dels seus enderrocs va permetre detectar l’existència d’un antic cimbori, del que no es tenia notícia ja que va ser un dels primers elements de l’edifici que es va ensorrar després de l’abandonament de la Cartoixa. També s’ha pogut detectar la utilització de dos grans arcs apuntats com elements de suport de la fonamentació de la façana meridional del temple. Aquesta solució constructiva, que correspon a començament del segle XIII, no té paral·lels coneguts.
En definitiva, el conjunt d’actuacions arqueològiques que s’han portat a terme a la cartoixa d’Escaladei aquests darrers anys han permès fer un salt qualitatiu en el nostre coneixement sobre l’estructura i evolució constructiva d’aquest monument de primer ordre dins del patrimoni cultural català.