Finalitzats els treballs de conservació-restauració de restes arqueològiques al jaciment vitivinícola romà de Veral de Vallmora-Parc Arqueològic Cella Vinaria (Teià, Maresme)

Image (1) Cella_Vinaria-2012.jpg for post 8122El passat mes de juliol de 2012 es varen dur a terme els primers treballs de consolidació de les estructures arqueològiques del jaciment vitivinícola romà de Veral de Vallmora,  una vegada sol·lucionats els problemes infraestructurals de recollida, conducció i evacuació d’aigües pluvials que patia aquest jaciment des de la inauguració del Parc Arqueològic Cella Vinaria, el juny de 2009. Es tracta d’un equipament turístic-cultural que entre els seus serveis inclou: la visita d’un Centre d’Acollida Turística-CAT amb un àrea expositiva i un audiovisual sobre la Romanització a Catalunya, la visita del celler romà museïtzat amb la reproducció “in situ” de les dues premses romanes de vi mes grans de Catalunya i, a més a més de la visita d’una Vinya Romana Experimental.

El jaciment arqueològic de Veral de Vallmora està situat al terme municipal de Teià (Maresme), a la confluència d’aquest amb els termes d’Alella i El Masnou, dalt d’un petit turó a 93 metres d’alçada sobre el nivell del mar, molt pròxim a un àrea de descans de l’autopista C-32 (Palafolls-Barcelona). Fou descobert per l’estudiós local del Masnou Lluís Galera l’any 1966. Posteriorment fou excavat els anys 1999, 2003 i 2005.

Es trobava localitzat a l’antiga Regio Laeetana, nom amb el qual es designava al poble iber que habitava aquest territori. Situat estratègicament entre els antics municipia romans d’Iluro (Mataró) al nord i de Baetulo (Badalona) al sud, dels que equidista uns 10 km i a uns 20 km de la colònia romana de Barcino (Barcelona), correspon a un gran centre de producció vitivinícola romà amb una àmplia cronologia que ocupa, amb més o menys intensitat, gairebé 500 anys de producció ininterrompuda de vi, entre els segles I aC i V dC.

El conjunt es defineix per tot un seguit d’àmbits, estructures productives i de magatzematge que de forma escalonada s’adapten a la topografia terrassada del terreny amb un gran espai central d’emmagatzematge a cel obert amb grans gerres de fermentació, dolia defossa, entorn del qual s’estructuren les diferents dependències. L’àrea que presenta un millor estat de conservació és l’ala nord situada a les terrasses superiors. S’han localitzat un total de tres sales de premsat o torcularia, que presenten dues premses de biga cadascuna, donant un total de sis premses documentades, tot i que el funcionament efectiu d’aquestes sembla reduir-se a la coexistència de dos àmbits de premsat i, per tant, de quatre premses amb els seus corresponents dipòsits: laci, documentant-se en tot el jaciment un total de 8 estructures d’aquest tipus (cinc dipòsits i tres àmbits). També tenim diverses àrees de magatzematge o cellae vinariae, algunes amb clares evidències de tenir coberta i altres que amb prou feines conserven retallades en el terreny les empremtes alineades dels fons de dolia defossa, a més d’altres dependències annexes de treball i habitació de la mà d’obra.

A nivell cronològic es distingeixen en tot el jaciment set fases d’ocupació i tres grans moments constructius, encara que també es detecten múltiples reformes al llarg del temps, amb una forquilla temporal molt àmplia que abasta des del segle I aC, fins a inicis del segle V dC, moment en què s’abandona definitivament la factoria vitivinícola pròpiament dita. Té un funcionament ple des de la primera meitat segle I dC fins a finals del III dC.

Una particularitat que caracteritza aquest jaciment és que coneixem el nom del responsable de la producció i del propietari del predi a finals del s. I dC i inicis del s. II dC. Aquesta dada s’ha pogut obtenir a partir de la localització durant les excavacions de l’any 2004 d’un segell de plom amb inscripció (signaculum) que probablement servís per marcar les etiquetes dels envasos (pitacia) indicant el tipus i la procedència del vi. Gràcies a aquesta inscripció: EPICTETUSLP CLEMENTIS, sabem que el dominus del predi era Lucius Pedanius Clemens i el colonus responsable de la producció era, l’aleshores esclau, Epictetus. A aquest darrer el trobem alguns anys més tard, ja com a llibert, exercint de sevir augustal, un càrrec públic municipal, a la colònia de Barcino (Barcelona), segons es desprèn d’una inscripció, dedicada per la seva esposa Acilia Arethusa, esculpida en un pedestal trobat a prop del forum d’aquesta ciutat romana. Sembla ser que aquesta branca de la gens Pedania de Barcino produïa vi en gran quantitat a Vallmora.

Els treballs de conservació-restauració abans esmentats, han estat finançats pel Departament de Cultura, Direcció General del Patrimoni Cultural amb pressupost procedent del Programa de Consolidació de Jaciments Arqueològics i Paleontològics del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s