Finalitzats els treballs de consolidació de restes arqueològiques al jaciment Barranc de Gàfols (Ginestar, Ribera d’Ebre)

Image (1) Gafols.jpg for post 8299

La intervenció d’adequació i consolidació del jaciment Barranc de Gàfols (Ginestar, Ribera d’Ebre) s’ha planificat i desenvolupat en quatre fases successives durant els mesos de juliol i agost de 2012 sota la direcció arqueològica de Josep Maria Pérez Suñé (Rams Domenech SC Arqueologia i turisme) i Jose Miguel Gallego (Artifex – Conservació i recreació del patrimoni arqueològic). Aquests treballs de consolidació i restauració estan inclosos dins del Programa de Consolidació de Jaciments Arqueològics i Paleontològics, desenvolupat pel Departament de Cultura, Direcció General del Patrimoni Cultural, amb pressupost del Servei d’Arqueologia i Paleontologia  de la Generalitat de Catalunya.

Els agents climàtics i la abundant proliferació de la vegetació local, havien donat com a resultat unes estructures en greu perill de desaparèixer definitivament. El seu precari estat de conservació requeria una intervenció urgent per evitar més pèrdues en els murs. El jaciment protohistòric de Barranc de Gàfols ocupa una àrea d’uns 600 m2 sobre una terrassa situada al costat mateix del torrent homònim, al terme municipal de Ginestar  a la comarca de la Ribera d’Ebre. Durant les successives campanyes d’excavació arqueològica, els investigadors varen diferenciar dos períodes d’ocupació, corresponent la majoria de les estructures arquitectòniques conservades al període més recent (datat dins del segon quart del segle VI aC); en total, un conjunt de tretze cases, o recintes de planta rectangular (bastides amb murs de toves rectangulars col·locades verticalment sobre sòcols o basaments fets amb cairons de pedra calcària i còdols lligats amb argamassa de fang), organitzades a l’entorn de tres carrers de traçat rectilini, d’una amplada lleugerament superior a 1 metre, aproximadament paral·lels i perpendicular entre ells, que defineixen al menys quatre agrupacions o blocs constructius diferents, separats per almenys tres carrers de traçat rectilini. El conjunt és completat pels recintes XIX i XVIII, i per una cisterna o bassa.

Al llarg de dita intervenció, s’ha prioritzat la consolidació de la part més representativa de les estructures muràries del jaciment, concretament tots els murs del bloc constructiu A, a més dels murs més orientals: l’anomenat recinte XII del bloc constructiu B, i els murs dels recintes 1, 2 i 4 del període més antic. Dissortadament, la resta de murs conservats s’han deixat per intervenir en properes campanyes, per tant queda pendent de completar el procés de consolidació.

L’excavació del jaciment de Barranc de Gàfols es va emprendre dins del marc del projecte de recerca titulat «Projecte de recerca arqueològica sobre les estratègies d’ocupació del territori i la seva evolució a les comarques del curs inferior de l’Ebre durant la protohistòria i l’antiguitat», dirigit per Joan Sanmartí, i del projecte PB86-078, que va permetre desenvolupar un treball de prospecció intensiva a les comarques del Baix Ebre i de la Ribera d’Ebre, que, entre molts altres, va permetre descobrir el jaciment de Barranc de Gàfols. L’excavació es va iniciar el 1990 i es perllongà fins el 1998, sota la direcció de D. Asensio, M.C. Belarte, M.T. Mascort, J. Noguera, J. Sanmartí i J.Santacana.

Galeria d’imatges

Realitzats els treballs de consolidació de restes arqueològiques al jaciment dels Altimiris (Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)

Foto: Sílvia Marin Ortega
Foto: Sílvia Marin Ortega

Durant el mes d’agost de 2012 s’ha portat a terme la campanya de consolidació i restauració de restes arqueològiques així com un projecte enfocat a l’ampliació de la zona excavada en el sector sud de l’exterior de l’església per tal de comprovar la continuïtat de les estructures localitzades anteriorment al jaciment dels Altimiris (Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà). El conjunt del projecte està dirigit i coordinat pels arqueòlegs Marta Sancho i Planas i Walter Alegría Tejedor, del Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàcia de la Universitat de Barcelona i la restauradora Silvia Marín Ortega. Aquests treballs de consolidació i restauració estan inclosos dins del Programa de Consolidació de Jaciments Arqueològics i Paleontològics, desenvolupat pel Departament de Cultura, Direcció General del Patrimoni Cultural, amb pressupost del Servei d’Arqueologia i Paleontologia  de la Generalitat de Catalunya.

Galeria d’imatges

Dita intervenció de consolidació i restauració arqueològica ha estat propiciada per l’avançat estat de degradació que patien les restes, i que a més, s’accentuava any rere any tant per l’efecte del creixement vegetatiu, com per les dures condicions ambientals a les que està sotmès el jaciment, sobretot durant els mesos d’hivern. Cal dir que qualsevol jaciment, després d’haver estat segles sota terra, pateix una accelerada degradació deguda al canvi ambiental i erosiu al que s’exposa de sobte un cop s’excava. Així doncs, era molt important consolidar les estructures a mesura que s’anaven excavant, i calia aconseguir d’aquest mode una adequada actuació de salvaguarda que permetés mantenir el jaciment en unes bones condicions de conservació per tal d’assegurar la seva perdurabilitat futura i que el seu valor didàctic i la seva informació històrica, arribi als visitants i investigadors, durant el màxim temps possible.

En aquest context, es van iniciar les obres de restauració i consolidació. Primerament, calia desbrossar tota la zona d’actuació, fent especial èmfasi en l’eliminació de soques, arrels i plantes superiors, de dins les estructures. Les soques i arrels irrompien directament els murs i calia eliminar-les per a poder construir posteriorment. Tot seguit, procedir a desmuntar les zones més degradades (enderroc dels murs) per al seu sanejament i posterior reconstrucció amb pedra del mateix jaciment (anastilosi) i morter de calç. El desmuntatge ha estat una tasca àrdua i que ha ocupat la major part del temps en aquesta primera fase de consolidació, degut a que calia desmuntar la part enderrocada dels murs fins arribar a una base ferma i estable on començar a construir. Finalment, s’ha iniciat la reconstrucció del mur sud, ja que era el més malmès de tots i per tant urgia la seva consolidació, alhora que s’han consolidat químicament i estructural els revestiments originals conservats a l’àbsis i al mur sud.

Llegeix més »

Presentació del llibre “Els Ibers del Vallès Oriental”, de Maria Isabel Panosa, publicat per l’Abadia de Montserrat

Image (1) llibre-Isabel-Panosa.jpg for post 8278El Centre d’Estudis de Granollers, l’Associació Cultural de Granollers i l’Ajuntament de Granollers organitza per al proper dijous 20 de setembre, a les 19:00h, a la Llibreria La Gralla (Granollers) la presentació del llibre que porta per títol “Els Ibers del Vallès Oriental”, de M. Isabel Panosa, doctora en Història, publicat per l’Abadia de Montserrat.

M. Isabel Panosa ha estat guanyadora de la Borsa d’Estudi XIV Memorial Joan Camps i és especialista en epigrafia ibèrica. En el seu llibre, “Els ibers del Vallès Oriental”, exposa un estat actualitzat de la iberització d’aquestes terres vallesanes. Ofereix una panoràmica general pel que fa especialment als llocs d’hàbitat, les activitats econòmiques, els documents escrits, la cultura material i les vies de comunicació. Analitza l’evolució i les transformacions del sistema d’implantació i assentament dels seus pobladors en el territori des del bronze final fins a August amb relació al seu rerefons històric. També aborda la qüestió de Lauro sobre la base dels testimonis arqueològics, filològics, numismàtics i topogràfics disponibles. D’altra banda, posa novament sobre la taula la problemàtica de Semproniana. Per últim, inclou un catàleg de tots els jaciments arqueològics d’aquesta època localitzats a la comarca, que aporten llum al seu coneixement i conviden els nous investigadors i investigadores a aprofundir-hi per tal de donar resposta a les qüestions encara obertes.

Descarregueu invitació aquí.

Seminari UB – Ad’AC sobre arqueologia i inserció laboral

Image (1) arqueologia.jpg for post 8282El proper dimecres 19 de setembre de 2012, la UB, amb la col·laboració de l’Associació d’Arqueòlegs de Catalunya (Ad’AC), durà a terme el seminari: «El perfil professional dels arqueòlegs i la seva inserció laboral», impartit per Isidre Pastor, membre de l’Associació d’Arqueòlegs de Catalunya.

El seminari es farà a la Facultat de Geografia i Història de la UB, Planta 1 (C/ Montalegre 6-8, Barcelona). L’entrada és lliure i no cal inscripció.

En moments de crisi i preocupació, és més important que mai saber com vendre’s, com treure profit dels nostres coneixements i títols. L’Isidre Pastor donarà, a través d’aquest seminari, unes quantes indicacions interessants.

Descarregueu cartell aquí.

Proposta d’Activitat en Família: Torres a la vista!

Image (1) Torres-a-la-vista.jpg for post 8271Maresme Turisme proposa, per al mes de setembre, un seguit d’activitats lúdiques a poder gaudir en família durant  els caps de setmana. La primera d’elles, sota el títol: Torres a la vista!, es realitzarà el diumenge 16 de setembre de 2012 i està organitzada pel Museu de la Pagesia de Santa Susanna.

L’activitat consta d’un itinerari cultural guiat que s’iniciarà a les 11h del matí i tindrà com a inici i fi del recorregut l’Oficina de Turisme de Santa Susanna (Avinguda del Mar). Per a assistir-hi cal inscripció prèvia i el preu per a l’assistència és de 3€.

L’itinerari se centrarà en la costa catalana dels segles XV i XVIII, quan va patir nombrosos atacs pirates. Per vigilar el mar i avisar de l’arribada d’aquests perills, la gent de Santa Susanna construí grans torres i fortificà els seus masos per poder protegir als seus habitants. D’aquestes torres, Santa Susanna encara en conserva algunes i es podran observar en dita activitat.

Presentació de Tesis Doctorals del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP-UB)

Image (1) SERP.jpg for post 8267El SERP és un grup de recerca en el camp de la Prehistòria vinculat a la càtedra de Prehistòria del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia fundat l’any 1986 i d’aleshores ençà centra el seu treball en la reconstrucció paleoambiental i l’estudi de l’evolució cultural dins la Prehistòria partint de la premissa de la interdisciplinarietat.

Per aquest mes de setembre, els investigadors del SERP han presentat dues noves tesis doctorals:

– Andrés Currás va defensar públicament la seva Tesis Doctoral el dijous 6 de setembre, a la Sala Gran de la Facultat de Geografia i Història de la UB. La tesis, titulada Estudio sobre la evolución de los paisajes mediterráneos continentales en Lleida y Guadalajara durante los últimos 3000 años a partir de la secuencia polínica de Ivars, Somolinos y Cañamares, ha estat dirigida pel membre del SERP Santiago Riera i serà avaluada pels Drs. Josep M. Fullola, Yannick Miras (CNRS) i Natàlia Alonso (UdL).

– Llorenç Picornell defensarà públicament la seva tesis doctoral, titulada Paisaje vegetal y comunidades prehistóricas y protohistóricas en Mallorca y Menorca (Illes Balears): una aproximación desde la antracología, el proper dijous 13 de setembre a partir de les 11h a la Sala Gran de la Facultat de Geografia i Història. La tesis ha estat dirigida pel Director del SERP Josep M. Fullola i Ethel Allué (URV) i serà avaluada pels Drs. Stéphanie Thiebault (CNRS), Manuel Calvo (UIB) i Santiago Riera (UB).

II Premi de Prehistòria i Arqueologia de la Península Ibérica «Louis Siret» 2012

Image (1) Louis-Siret.jpg for post 8231El Instituto de Estudios Almerienses de la Diputación Provincial de Almería amb la col·laboració del Gabinete de Antigüedades de la Real Academia de la Historia, ha convocat la segona edició del Premio de Prehistoria y Arqueología de la Península Ibérica «Louis Siret» 2012.

Aquest premi vol mantenir viu el record de l’arqueòleg d’origen belga que va dedicar la seva vida a l’estudi i explotació de Sierra Almagrera. Cal recordar també que va ser qui va descobrir Los Millares i el Argar. El premi “Louis Siret”, a més de commemorar la figura de l’arqueòleg, pretèn donar suport a la investigació en el camp de la prehistòria.

Els objectius principals del premi són:
– La promoció provincial, ja que la seva difusió farà que estudiants, professors i investigadors de tota la península pensin en Almeria com a territori de referència en la prehistòria i l’arqueologia espanyola.
– Promoure i incentivar la reflexió i investigació així com augmentar l’estudi del Patrimoni Prehistòric i Arqueològic existent.
– Redundar en el prestigi de l’IEA i en la memòria de Louis Siret.

El termini per presentar els projectes acabarà el 31 de març de 2013.

Exposició I+D – Ibers+Desenvolupament, a Cerdanyola del Vallès

Image (1) CARTEL-A3_azul.jpg for post 8227L’exposició I+D – Ibers + Desenvolupament, produïda conjuntament per la Xarxa de Museus Locals, el Museu i Poblat ibèric de Ca n’Oliver, el Museu Torre Balldovina i els ajuntaments de Cerdanyola del Vallès i de Santa Coloma de Gramenet vol donar a conèixer les innovacions que ens van arribar amb el món Iber i que encara perduren, d’una manera o altra, en la nostra vida quotidiana.

La mostra proposa un viatge en el temps, a travès del recorregut pels àmbits temàtics més singulars de la cultura ibèrica, que estableixi un pont entre el passat i el present, traient a la llum un conjunt d’objectes domèstics i funcionals que tenen el valor d’apropar el públic al món de la creació, de l’enginy i del desenvolupament. L’exposició descobreix com moltes coses i maneres que fer actuals tenen el seu origen en l’època ibèrica, i que el que som ara és, en bona part, resultat d’aquesta herència

L’acte d’inauguració de l’exposició tindrà lloc el proper dijous 13 de setembre, a les 19h, al Museu Poblat Ibèric de Ca n’Oliver, c/ València, 19, Cerdanyola del Vallès.

Descarregueu invitació clicant aquí.

IV Seminari de Tecnologia Prehistòrica 2012: «La agricultura prehistórica: Metodología de investigación»

Del 6 al 9 de novembre de 2012 se celebrarà a Barcelona el IV Seminari de Tecnologia Prehistòrica 2012 sota el títol «La agricultura prehistórica: Metodología de investigación». El seminari està organitzat per la Institució Milà i Fontanals (CSIC) i aborda qüestions relacionades amb la tecnologia, la societat i les dinàmiques de canvi en la Prehistòria des d’una perspectiva teòrico-pràctica.

Les sessions, que tindran lloc a la seu de la Institució Milà i Fontanals-CSIC a Barcelona, les impartiran professors elegits adhoc d’entre els principals investigadors especialitzats en la metodologia d’investigació sobre la tecnologia i les tècniques agrícoles prehistòriques.

Per assistir-hi cal realitzar una pre-inscripció i enviar el Currículum Vitae abans del dia 1 d’octubre a l’adreça electrònica tecnologiaprehistorica@imf.csic.es . El preu de la és de 120€ i l’aforament màxim és de 25 alumnes.

Es reprenen les excavacions al poblat de Santa Creu de Rodes (El Port de la Selva, Alt Empordà)

Fotografia: Montse Mataró
Fotografia: Montse Mataró

Continuant amb la dinàmica dels últims anys, del 10 al 30 de setembre es reprenen les excavacions al poblat medieval abandonat de Santa Creu de Rodes, sota la direcció de Montserrat Mataró, Imma Ollich i Anna Maria Puig. Enguany la intervenció se centrarà a la zona adjacent a la porta nord amb l’objectiu d’entendre la seva estructura i funcionament i poder comprovar l’existència d’un possible recinte emmurallat al poblat.

| Galeria d’imatges |

El jaciment de Santa Creu de Rodes (segles IX-XVIII) és objecte de recerca arqueològica des de l’any 2006. Des de llavors s’hi ha realitzat diverses campanyes d’excavació anuals entre els anys 2006 i 2011, que han comptat amb el suport del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, el Museu d’Història de Catalunya, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament del Port de la Selva. El poblat de Santa Creu de Rodes és un jaciment medieval en bona part per excavar. Juntament amb el monestir de Sant Pere de Rodes i el castell de Sant Salvador, completa la trilogia de monuments que ocupen la muntanya de Verdera, sobre el Port de la Selva.

Les intervencions realitzades entre els anys  2006, 2007, 2008 i 2009 formen part de la línia de recerca “Hàbitat fortificat i altres formes d’assentament a la Catalunya medieval«, del Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la Universitat de Barcelona i es van centrar, sobretot, en l’excavació del Sector 4, un edifici de dimensions considerables que se situa a tocar de la porta sud del poblat de Santa Creu i que forma part, juntament amb altres sectors, dels habitatges que conformen la façana principal del poblat enfront de l’església.

Llegeix més »