Seminari “Measuring the extent of knowledge: computational approaches for tackling archaeological uncertainties”

Image (1) measuring.jpg for post 11837Demà dimecres 24 d’abril a les 17:00h tindrà lloc la propera sessió del cicle de seminaris 2012-2013 del departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona. El seminari serà impartit pel Dr. Enrico Crema (ERC EUROEVOL Research Associate – UCL Institute of Archaeology, University College of London) i porta el títol “Measuring the extent of knowledge: computational approaches for tackling archaeological uncertainties.”

La sessió s’insereix dins dels “Seminaris del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia”, programats durant aquest curs acadèmic 2012-2013 per fomentar el debat de manera participativa i obrir perspectives entre els diferents camps de recerca de les tres àrees que l’integren. Un cop al mes, el Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona, rep un investigador que compartirà la seva recerca amb els assistents.

Aquests seminaris estan oberts a tothom i són gratuïts, a més d’estar reconeguts com a activitats dins del doctorat de Societat i Cultura de la Facultat de Geografia i Història de la UB.

L’acte tindrà lloc al Seminari del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia (primer pis) – Facultat de Geografia i Història, C/ Montalegre 6-8, a Barcelona.

IX Magna Celebratio, Festival Romà a Badalona

Image (1) IX_Magna_Celebratio.jpg for post 11716Durant els propers dies 25 al 28 d’abril se celebrarà la novena edició del festival romà de Badalona: IX Magna Celebratio, que enguany compta amb un extens programa d’activitats i propostes de gran interès adreçades a tots tipus de públics i a tots els nivells: conferències, espectacles, visites comentades, jornades de cuina, recreacions històriques i una àmplia oferta de tallers.

La Magna Celebratio s’ha consolidat com un festival referent en món romà a Catalunya, i el més important que es realitza a la província de Barcelona. És per això que per segon any consecutiu es pot trobar també dins del festival una zona on els visitants tindran a l’abast la informació d’alguns dels jaciments i museus de temàtica romana més rellevants de Catalunya i també de la Península Ibèrica.

| Descarregueu-vos el programa en pdf |

Per a més informació, adreceu-vos al Museu de Badalona: tel. 933 841 750 / info@museudebadalona.cat / www.museudebadalona.cat /

Proposta d’activitats pel cap de setmana al Camp de les Lloses, Tona (Osona)

Image (1) tona-es-fira.jpg for post 11780Amb motiu de la celebració anual de “Tona es fira 2013”, el Jaciment i Centre d’Interpretació del Camp de les Lloses hi participa amb algunes propostes interessants per aquest proper diumenge 21 d’abril

–  De 10:30h  a 12:30h: Jornada de portes obertes al Parc Arqueològic del Camp de les Lloses.

–  De 11 a 12:30h: Visita guiada al Centre d’Interpretació i jaciment

–  A les 13:15h : Presentació a la fira del Projecte Cultura Activa. Tona 2013 “Vols venir a participar al taller d’arquitectura en terra que farem al Camp de les Lloses durant la primera quinzena de juliol?”

Conferència demà al Museu Darder de Banyoles: “Què sabem dels orígens humans a Girona? Domeny: el darrer descobriment de l’apassionant aventura sobre els orígens humans a la bioregió de Girona“

Image (1) domenys.jpg for post 11738Demà 19 d’abril a 2/4 de 8 el vespre al Museu Darder de Banyoles,está programada la conferència: “Què sabem dels orígens humans a Girona? Domeny: el darrer descobriment de l’apassionant aventura sobre els orígens humans a la bioregió de Girona”, a càrrec d’Albert Aulines, prehistoriador de l’Associació Arqueològica de Girona.

La conferència explicarà la intervenció feta l’any passat a Domeny -una enorme extensió de terreny situada a dos quilòmetres de la catedral de Girona-, quan es van localitzar en context estratigràfic centenars d’evidències del període neandertal i, possiblement també, del preneandertal (Homo Heidelbergensis). L’excel·lent estat de conservació d’aquest registre arqueològic suposa una novetat de primer ordre a nivell europeu a l’hora d’aproximar-se a les primeres fases del seu poblament.

Aquesta conferència forma part del I Cicle de Conferències d’Actualitat Arqueològica a les Comarques Gironines, que organitzen conjuntament els Museus de Banyoles, l’Ajuntament de Banyoles i el Consorci de l’Estany. El cicle està programat de l’abril al juny de 2013 al Museu Darder de Banyoles i inclou 11 conferències impartides per 15 professionals (prehistoriadors, arqueòlegs, historiadors i antropòlegs) que a diari posen al descobert les restes arqueològiques gironines, del paleolític a l’època moderna.

| Per a més informació, cliqueu aquí |

“Perseu, el Sant Jordi grec”, una activitat del MNAT

Image (1) Perseu.jpg for post 11488Amb ocasió de la Diada de Sant Jordi, el proper dimarts 23 d’abril de 2013, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona ens proposa una nova activitat que parteix del paral·lelisme entre la llegenda de Sant Jordi i el mite de Perseu i Andròmeda, representat en el conegut mosaic de la Medusa procedent de Tàrraco.

“Perseu, el Sant Jordi grec” parteix del paral·lelisme entre la llegenda de Sant Jordi i el mite de Perseu i Andròmeda, representat en el conegut mosaic de la Medusa procedent de Tàrraco que ens permet conèixer alguns dels protagonistes de la mitologia clàssica.

L’activitat, adreçada a tots els públics, és d’una hora de durada aproximadament, i consta d’una introducció sobre l’escriptura romana (en la qual es podrà fer pràctiques d’escriptura en tauletes encerades); l’explicació de la història de Perseu i Andròmeda davant del mateix mosaic de la Medusa i l’elaboració d’una rosa, a partir de la imatge representada en la iconografia de la Primavera al mosaic de la cúpula de la Vil·la de Centcelles.

L’activitat te un preu de 2 € per persona i cal fer reserva prèvia als telèfons: 977 25 15 15 – 977 23 62 09 i a mnat@gencat.cat

Programa definitiu de les JIA 2013 (VI Jornades de Joves en Investigació Arqueològica)


Image (1) JIA-20131.jpg for post 8419
Com ja us havíem anunciat anteriorment, del 7 a l’11 de maig se celebrarà la propera trobada de Joves en Investigació Arqueològica (JIA 2013), que tindrà lloc a Barcelona. En aquesta sisena edició, sota el títol: “Cambio en situaciones de crisis. Experiencias pasadas y nuevas perspectivas desde la arqueología”, l’eix temàtic central girarà entorn a la crisi, les ensenyances i les noves perspectives que de l’experiència arqueològica se’n poden derivar.

AINUBHA (Associació d’Investigadors/es UB en Història i Arqueologia), com a organitzador, pretén seguir amb la filosofia de les anteriors Jornades, propiciant un espai de trobada, debat i de posada al dia entre els joves investigadors que es dediquen a l’arqueologia i que encara no han llegit la seva Tesi Doctoral no estiguin en possessió del títol de doctor/a.

| Descarregueu el programa definitiu aquí | | Per a més informació cliqueu aquí |

Xerrada-taula rodona: “La bioarqueologia a Catalunya. Situació actual”

Image (1) seminari-bioarqueologia.jpg for post 11587El proper dijous 18 d’abril a les 18:00h, tindrà lloc la xerrada-taula rodona: “La bioarqueologia a Catalunya. Situació actual”, dintre del cicle de seminaris que organitza el Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona. La xerrada anirà a càrrec dels membres de l’Associació Catalana de Bioarqueologia (ACBA): Maria Bennàsar, Isabel Cáceres, Carme Cubero, Lluís Garcia i Julià Maroto, i estarà moderada per Marta Portillo.

Lloc: Seminari del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia –Facultat de Geografia i Història, Planta1.C/ Montalegre 6-8. Barcelona.

L’entrada és lliure i gratuïta, però les places estan limitades a la capacitat del Seminari

| Per a més informació cliqueu aquí |

Publicat recentment l’article “Conservatism and adaptability during squirrel radiation: what is mandible shape telling us?” dels paleontòlegs Isaac Casanovas i Jan van Dam, a la revista PLOS ONE

Image (1) mandubula_esquirol.jpg for post 11599Els investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), Isaac Casanovas i Jan van Dam han publicat fa uns dies a la revista PLOS ONE un article on reconstrueixen la dieta dels primers esquirols a partir de la integració de dades provinents de la forma de la mandíbula d’espècies actuals i extintes i de l’estudi de la seva història evolutiva.

El treball ha permès deduir que els esquirols que van viure fa 36 milions d’anys s’alimentaven de nous i de llavors i que la majoria d’espècies actuals han canviat poc respecte els seus ancestres. L’estudi confirma que la forma de la mandíbula pot ser utilitzada per inferir de forma fiable el tipus d’alimentació en aquest grup i explica perquè en algunes zones del món algunes espècies han mantingut la dieta dels seus ancestres mentre que en d’altres s’han especialitzat en aliments molt específics.

| Per a més informació cliqueu en aquest enllaç |

| Accediu a l’article aquí |

Propera celebració del XVIII Congreso Internacional de Arqueología Clásica “Centro y periferia en el mundo clásico”

Properament, del 13 al 17 de maig, se celebrarà a Mérida el XVIII Congreso Internacional de Arqueología Clásica, que en aquesta ocasión se centrarà en la temàtica de: “Centro y periferia en el mundo clásico / Centre and periphery in the ancient world”. Aquesta vegada, l’organizació del congrés s’ha dut a terme des del Museo Nacional de Arte Romano, la Consejería de Educación y Cultura del Gobierno de Extremadura i l’Institut Català d’Arqueologia Clàsica.

En aquesta nova edició, a proposta de l’Asociación Internacional de Arqueología Clásica (AIAC), s’ha triat el Museo Nacional de Arte Romano de Mérida com a seu d’aquesta propera trobada internacional que, des de la dècada dels 50 del segle XX, se celebra de forma periòdica cada cinc anys en diferents països, per part d’institucions de reconegut prestigi en el camp de l’arqueologia clàsica. En l’any 1993 la XIVa edició del congrés es va celebrar a Tarragona, amb l’àmbit temàtic de “La ciutat en el món romà”. Com en aquella ocasió, aquesta edició comptarà també amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat.

Els congressos organitzats per l’AIAC s’han convertit en un excel·lent vehicle de projecció científica i divulgativa entre la comunitat internacional, amb la presència de destacats especialistes, professionals i estudiants d’arreu, i en els quals es defineixen nous punts de debat científic y es realitzen contactes entre profesionalees a nivell internacional.

A més de les sessions científiques, el congrés es complementarà amb diverses activitats com la visita al jaciment d’Augusta Emerita i al Museo Nacional de Arte Romano, i les excursions programades pels dies posteriors al congrés, previstes a diferents jaciments i altres indrets d’interès arqueològic i rellevància en el procés de romanització peninsular propers a Mérida.

| Per a més informació cliqueu aquí |

Tribuna d’Arqueologia 2012-2013 “Les Barraques de la Mar a la Barcelona d’època moderna”

Conferència “Les Barraques de la Mar a la Barcelona d’època moderna”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 17 d’abril de 2013, 19:00h

Conferenciant:  Mikel Soberon
Moderador: Josep Pujades

Durant els treballs fets al solar del carrer del Doctor Aiguader, es van localitzar 25 estructures que s’han identificat com la base de les barraques de mar que ocupaven aquest espai als segles XVI i XVII. Les barraques de mar apareixen documentades des d’època medieval, tot i que en un altre sector. Les barraques documentades corresponen a 3 fases: finals segle XVI/inicis segle XVII; inicis del segle XVII i mitjans segle XVII. Totes presenten una base de pedra o fusta i, possiblement, la resta d’estructura estava construïda amb materials peribles. A la banda de mar d’aquests edificis es documenten restes d’activitats de construcció naval, fonamentalment forats de pal i restes de foc. Destaca la gran quantitat de material moble exhumat: material ceràmic del segle XVII, diverses monedes, algunes de Lluís XIV de França, comte de Barcelona entre 1643-1652, ploms de les xarxes dels pescadors, hams, pipes, fitxes de joc i restes malacològiques i d’ictiofauna.

| Galeria d’imatges |
______________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Mikel Soberon sobre alguns aspectes destacats de la conferència que ens oferirà properament.

  • Què són les Barraques de Mar i en quin context es troben?

Les Barraques de Mar es corresponen amb un seguit d’edificis de diversa tipologia i funció, que se situaven a la platja de Barcelona entre el Portal de Mar i la sortida del Rec Comtal vers el mar, que en el parcel·lari actual correspondria a l’espai entre Pla de Palau i l’estació de França aproximadament. D’aquesta manera trobaríem les barraques del vi, les barraques de l’oli a finals de l’època moderna i especialment les barraques de pescadors que són les que hem pogut documentar arqueològicament en aquesta intervenció. En total hem localitzat 25 d’aquestes edificacions repartides en tres fases diferenciades que amb una certa seguretat es poden datar entre finals de segle XVI i mitjans del XVII, a més d’una zona relacionada amb el treball dels pescadors plena de forats de pal, llars, abocaments de deixalles, …. També hem pogut documentar un edifici possiblement destruït en algun dels setges de finals del XVII i inicis del XVIII, un camí d’entrada a la ciutat i una derivació provisional del Rec comtal.

  • Quina importància tenen i que aporten al coneixement de la Barcelona d’època moderna?

En primer lloc, ofereixen la possibilitat d’anar omplint els buits d’informació que tenim en aquesta zona que, lluny d’ésser una àrea estable, és un indret d’una gran vitalitat econòmica i social que es tradueix en un seguit d’actuacions de gran abast, des de la construcció del port fins les primeres fortificacions modernes. Cal tenir en compte que a la Barcelona preindustrial la porta principal i l’entrada preferent és la del mar, per tant és lògic que aquesta zona sigui objecte d’una atenció especial per part dels diferents poders. En un altre sentit, les barraques de pescadors estan vinculades a les classes més baixes de les quals la informació documental en parla molt menys i normalment des d’un punt de vista aliè a elles mateixes.  El gran avantatge d’aquesta intervenció és que permet no només conjugar les fonts arqueològiques i documentals, sinó en certa mesura fer-les entrar en conflicte.

  • Quines dades teniu que vinculin aquestes barraques amb els pescadors?

Doncs bàsicament la gran quantitat de restes materials associades a la pesca com són els ploms i agulles de xarxa i els hams que han aparegut en un gran nombre, sense obviar la ingent quantitat d’ictiofauna recollida i de la qual esperem poder tenir un estudi acurat.