Conferència “Les Barraques de la Mar a la Barcelona d’època moderna”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 17 d’abril de 2013, 19:00h
Conferenciant: Mikel Soberon
Moderador: Josep Pujades
Durant els treballs fets al solar del carrer del Doctor Aiguader, es van localitzar 25 estructures que s’han identificat com la base de les barraques de mar que ocupaven aquest espai als segles XVI i XVII. Les barraques de mar apareixen documentades des d’època medieval, tot i que en un altre sector. Les barraques documentades corresponen a 3 fases: finals segle XVI/inicis segle XVII; inicis del segle XVII i mitjans segle XVII. Totes presenten una base de pedra o fusta i, possiblement, la resta d’estructura estava construïda amb materials peribles. A la banda de mar d’aquests edificis es documenten restes d’activitats de construcció naval, fonamentalment forats de pal i restes de foc. Destaca la gran quantitat de material moble exhumat: material ceràmic del segle XVII, diverses monedes, algunes de Lluís XIV de França, comte de Barcelona entre 1643-1652, ploms de les xarxes dels pescadors, hams, pipes, fitxes de joc i restes malacològiques i d’ictiofauna.
| Galeria d’imatges |
______________________________________________________________________________________________________
A continuació, us oferim una petita entrevista amb Mikel Soberon sobre alguns aspectes destacats de la conferència que ens oferirà properament.
- Què són les Barraques de Mar i en quin context es troben?
Les Barraques de Mar es corresponen amb un seguit d’edificis de diversa tipologia i funció, que se situaven a la platja de Barcelona entre el Portal de Mar i la sortida del Rec Comtal vers el mar, que en el parcel·lari actual correspondria a l’espai entre Pla de Palau i l’estació de França aproximadament. D’aquesta manera trobaríem les barraques del vi, les barraques de l’oli a finals de l’època moderna i especialment les barraques de pescadors que són les que hem pogut documentar arqueològicament en aquesta intervenció. En total hem localitzat 25 d’aquestes edificacions repartides en tres fases diferenciades que amb una certa seguretat es poden datar entre finals de segle XVI i mitjans del XVII, a més d’una zona relacionada amb el treball dels pescadors plena de forats de pal, llars, abocaments de deixalles, …. També hem pogut documentar un edifici possiblement destruït en algun dels setges de finals del XVII i inicis del XVIII, un camí d’entrada a la ciutat i una derivació provisional del Rec comtal.
- Quina importància tenen i que aporten al coneixement de la Barcelona d’època moderna?
En primer lloc, ofereixen la possibilitat d’anar omplint els buits d’informació que tenim en aquesta zona que, lluny d’ésser una àrea estable, és un indret d’una gran vitalitat econòmica i social que es tradueix en un seguit d’actuacions de gran abast, des de la construcció del port fins les primeres fortificacions modernes. Cal tenir en compte que a la Barcelona preindustrial la porta principal i l’entrada preferent és la del mar, per tant és lògic que aquesta zona sigui objecte d’una atenció especial per part dels diferents poders. En un altre sentit, les barraques de pescadors estan vinculades a les classes més baixes de les quals la informació documental en parla molt menys i normalment des d’un punt de vista aliè a elles mateixes. El gran avantatge d’aquesta intervenció és que permet no només conjugar les fonts arqueològiques i documentals, sinó en certa mesura fer-les entrar en conflicte.
- Quines dades teniu que vinculin aquestes barraques amb els pescadors?
Doncs bàsicament la gran quantitat de restes materials associades a la pesca com són els ploms i agulles de xarxa i els hams que han aparegut en un gran nombre, sense obviar la ingent quantitat d’ictiofauna recollida i de la qual esperem poder tenir un estudi acurat.
Bona tarda, no es sent gens be per internet, i se us escolta a vosaltres parlar, he pensat que potser teniu alguna cosa mal connectada i no ho sabeu.
Perdoneu. Gràcies
Sembla una conferència molt interessant, llàstima que per sobre del conferenciant se senten tots els comentaris de la gent que controla el so i la imatge… Espero que es pugui solucionar aquest petit contratemps…
Si, ho lamentem molt. Ha estat degut a un problema tècnic (algú ha desconfigurat la sortida de so de l’ordinador a travès del qual es fa l’streaming) que no hem pogut solventar al llarg de la sessió. Esperem que al vídeo que penjarem properament de la conferencia es podrà sentir bé.
Suposo que ja n’esteu al corrent, però és interessant que al “Dietari del Antich Consell Barceloní” (vol.8 de l’edició de 1899), s’esmenta que la vigília de Sant Pere de l’any 1606 es van cremar tres barraques a la platja. Em pregunto si deuria ser un foc fortuït o si l’accident podia tenir relació amb les fogueres de Sant Pere que més modernament feien els pescadors a les platges, normalment cremant barques velles.
Doncs sempre sembla que ho has mirat tot i sempre queden coses per mirar. Revisaré aquesta cita en la documentació original a veure si es pot treure alguna cosa més. Als registre documental i arqueològic no hi ha indicis d’incendis i als documents no fan esments d’aquestes pràctiques. En tot cas, si prens com a model les barraques que nosatres hem exhumat, cremar una devia èsser realment arriscat donada la proximitat entre elles. Amb les dades que tinc apostaria més aviat per un foc fortuït.
Gràcies Mikel per la teva resposta. El Dietari (és a l’Ardiaca) no afegeix més informació. L’entrada completa diu:
“Dimecres XXVIII Juny 1606 – Dit die vigilia de sanct Pere en la nit se posa foch al campanar de las camapanas de la seu per ocasio dels fochs y musica ques solen fer cascun any aquesta nit en los campanars de la seu y cremas una scala de fusta y un postis y fou gran merce de Deu com lo foch nos prengues ab las truias de las campanas, y si be asso fou entre la una y dos de la nit empero acudi gran gent y axis remedia. Tambes cremaren a mar tres barracas de pescadors.”
Jo treballo sobre patrimoni intangible dels pescadors i he tocat de passada el tema de les fogueres. Per això vaig anar a parar a aquesta font. Properament ho treuré publicat en un article, si t’interessa t’ho puc enviar. Et deixo el meu correu: eliseuc@icrpc.cat