Conferència “Metodologia de treball i resultats preliminars de la prospecció geofísica multisistema realitzada a l’Illa d’en Reixac (Ullastret, Baix Empordà)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 8 de maig de 2013, 19:00h

Conferenciants:  Ferran Codina, Ekhine Garcia, Aurora Martin, Gabriel de Prado, Roger Sala i Robert Tamba
Moderadora: Susanna Manzano

Entre els dies 21 i 25 de maig de 2012 es va celebrar a la seu d’Ullastret del Museu d’Arqueologia de Catalunya el 1st MAC International Workshop of Archaeological Geophysics, un taller eminentment pràctic orientat a la formació de geofísics i arqueòlegs en les principals tècniques de prospecció geofísica aplicables a l’arqueologia: georadar, prospecció magnètica, inducció electromagnètica i resistivitat elèctrica. El treball de camp associat a aquest workshop es va desenvolupar al poblat ibèric de l’Illa d’en Reixac (Ullastret) i va consistir en l’adquisició de dades en alta resolució amb sistemes de prospecció a gran escala. La interpretació dels resultats de l’aplicació d’aquestes tècniques han permès obtenir una visió general de la trama urbana i de la distribució arquitectònica del poblat, ampliant de manera notable el coneixement que teníem fins ara d’aquest important assentament iber.

| Galeria d’imatges |
_________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera conferència.

• En quin marc es van realitzar les prospeccions geofísiques multisistema que es presenten a la Tribuna d’Arqueologia?

La prospecció geofísica és una disciplina en constant evolució i perfeccionament que ha esdevingut una eina indispensable per a la recerca arqueològica. Des del Museu d’Arqueologia de Catalunya, en col·laboració amb l’empresa SOT Prospecció Arqueològica, es va creure convenient organitzar un curs de geofísica aplicada a l’arqueologia amb alguns dels millors especialistes en prospecció geofísica arqueològica a nivell mundial. El curs es va dividir en sessions teòriques, que s’impartiren a la seu d’Ullastret del Museu d’Arqueologia de Catalunya, i en un taller pràctic realitzat al poblat ibèric de l’Illa d’en Reixac (Ullastret).

• Quins sistemes de prospecció geofísica es van  aplicar a l’Illa d’en Reixac?

L’objectiu inicial del taller pràctic era el de prospectar una mateixa superfície amb les diferents tècniques aplicables a l’arqueologia. És per això que es va demanar la col·laboració de vàries empreses que varen aportar equips d’última generació. Es va marcar una àrea mínima de prospecció de 5.000 m² on es va realitzar prospecció magnètica, inducció electromagnètica, resistivitat elèctrica i georadar. Cada equip, però, va intentar assolir una superfície major de prospecció. Els condicionants climàtics, geològics i tècnics varen fer que els resultats de cada tècnica fossin diferents en quant a superfície assolida i en la quantitat i qualitat de les dades obtingudes. Això va permetre a l’alumnat comprendre la complementarietat de les diverses eines geofísiques i assimilar millor els aspectes teòrics tractats.

• Que han aportat aquestes prospeccions al coneixement de l’Illa d’en Reixac?

Fins ara els diferents treballs d’excavació arqueològica havien permès conèixer una superfície aproximada de 3.500 m²^­, amb una cronologia d’ocupació que va des de la primera edat del ferro fins a inicis del segle II aC. La complementarietat dels diferents sistemes geofísics aplicats a l’Illa d’en Reixac permeten tenir una visió global del jaciment amb una extensió total de 4,5 ha. Els aspectes més rellevants són l’urbanisme, l’arquitectura i la delimitació de l’espai d’hàbitat. Tot i així, el treball en curs que s’està desenvolupant entre arqueòlegs i geofísics permetrà tenir una interpretació més precisa sobre la funcionalitat de les estructures que s’han pogut documentar. També és destacable com aquestes prospeccions ajuden a completar els estudis geològics que recentment s’havien dut a terme en el territori immediat dels jaciments del Puig de Sant Andreu i l’Illa d’en Reixac. Finalment, aquests coneixements seran una eina indispensable per optimitzar i planificar de manera més eficient la recerca arqueològica en el futur.