Publicació de la revista Tribuna d’Arqueologia 2016-2017

Primeres pàgines i sumari

Presentació del volum p. 7
Maria Teresa Miró i Alaix, Cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Dels neandertals a les primeres societats camperoles: un recorregut pel poblament prehistòric dels Aspres de la Noguera (Lleida)  p. 11
Rafael Mora, Jorge Martínez-Moreno,a Miquel Roy, Aníbal Nevado, Paloma González-Marcén, Xavier Roda, Susana Vega, Jezabel Pizarro i Alfonso Benito-Calvo

Estratègies de recol·lecció de plantes i paleoambients durant la Middle Stone Age a Pinnacle Point (costa sud de Sud-àfrica): les anàlisis de fitòlits p. 29
Irene Esteban, Rosa María Albert, Dan Cabanes i Curtis W. Marean

Resultats preliminars de les intervencions de prospecció i excavació arqueològica al fossat del Puig de Sant Andreu (Ullastret, Baix Empordà)  p. 52
Ferran Codina, Ekhine Garcia-Garcia, Gabriel de Prado i Roger Sala

El Centre d’Estudis Lacetans fa 20 anys. Una entitat dedicada a la recerca arqueològica a l’entorn del Solsonés  p. 63
Jordi Morer de Llorens, David Asensio Vilaró, Ramon Cardona Colell, Josep Pou Vallès, Francisco José Cantero Rodríguez, Laia Castillo Cerezuela, Cristina Garcia Dalmau, Rafel Jornet Niella, Borja Gil Limón, Jordi Herms Fiol, Marta Merino Pérez, Mireia Pinto Monte i Laro Sanchez Bonvehí

Assentaments rurals i espais agraris al Baix Ebre i la ciutat de Tortosa en època andalusina i després de la conquesta catalana (segles X-XIII)  p. 84
Helena Kirchner i Antoni Virgili

Les restes humanes gravetianes de Mollet III. Identificació i descoberta de les restes d’Homo sapiens més antigues de Catalunya  p. 103
Isaac Rufí, Neus Coromina, Joaquim Soler, Alba Solés i Bibiana Agustí

El poblat ibèric del Puig del Castell de Samalús (Cànoves i Samalús, Vallès Oriental). Balanç dels primers cinc anys de recerca (2011-2016)  p. 117
Marc Guàrdia i Llorens

El fortí romà de Monteró I i la militarització del paisatge durant el primer segle de presència romana al nord-est de la Citerior  p. 141
Jordi Principal, Pilar Camañes, Carles Padrós i Aïda Moreno

El sireni del Mas Vilageliu (Tona, comarca d’Osona)  p. 162
Jordi Balaguer i David M. Alba

Les intervencions arqueològiques realitzades al camp de futbol de Cardona (Bages): el jaciment del Campet de la Sal  p. 171
Ainhoa Pancorbo Picó, Albert Martín Menéndez i Andreu Galera Pedrosa

La primera explotació de coure a Catalunya. Dades arqueològiques i arqueomètriques de la Mina de la Turquesa (Cornudella de Montsant, Priorat)  p. 198
Ignacio Soriano, Selina Delgado-Raack, Núria Rafel, Mark A. Hunt Ortiz, Ignacio Montero, Aleu Andreazini i Sabaté, i Joan Carles Melgarejo i Draper

El poblat neolític de Ca l’Estrada-2 (Canovelles, Vallès Oriental)  p. 217
Jordi Roig, Joan M. Coll, Josep A. Molina i Rocío Gómez

La terrisseria ibérica de les Hortes de Cal Pons (Pontons, Alt Penedès). Un centre productor de ceràmica ibèrica. Segles IV-III aC  p. 240
Ramon Cardona i Colell, David Asensio Vilaró, Rafel Jornet i Niella, Jordi Herms i Fiol, Jordi Morer de Llorens i Josep Pou Vallès

Els refugis antiaeris de Barcelona. El Servei d’Arqueologia de Barcelona i la unitat de subsol de la policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra (PG-ME)  p. 273
Xavier Maese i Lluís Vivancos Solís

El projecte Capçanes, de la documentació a la recuperació de la lectura de l’art rupestre  p. 292
Josep Castells i Eudald Guillamet

L’Aubert: una explotació agropecuària de l’Alta Edat Mitjana a la Vall d’en Bas (segles VI-X)  p. 315
Christian Folch Iglesias, Jordi Gibert Rebull i Ramon Martí Castelló

Les intervencions arqueològiques d’urgència al territori de Catalunya durant el 2016  p. 334
Josep Manuel Espejo i Francesc X. Florensa

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017 “Les darreres intervencions arqueològiques d’urgència del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya (2016)”

Conferència “Les darreres intervencions arqueològiques d’urgència del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya (2016)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 21 de juny de 2017, 19:00h

Conferenciants: Nuria Armentano, José Manuel Espejo i Francesc Florensa
Moderadora: Maite Mascort

Aquesta ha estat la darrera conferència de la Tribuna d’Arqueologia de la temporada 2016-2017.

Durant el 2016 el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya ha fet un seguit d’intervencions d’urgència en tot el territori català, segons regula la Llei 9/93 del patrimoni cultural català. Entre les diverses intervencions, cal destacar l’excavació en el terme municipal de Lladurs (Solsonès) d’una cista megalítica intacta del neolític mitjà, situada a uns 1.100 m sobre el nivell del mar, amb una doble inhumació i l’aixovar corresponent. Dins el terme municipal de Bellver de Cerdanya (Cerdanya) s’ha documentat un amagatall amb peces de bronze intactes, datades entre finals de l’edat del bronze i inicis de l’edat del ferro.


A continuació us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes rellevants de la seva propera xerrada.

  • Les intervencions arqueològiques d’urgència de la Generalitat de Catalunya de 2016 han posat al descobert algun jaciment destacat?

D’entre totes les intervencions d’urgència cal destacar la realitzada a la cista dels Camps de la Bruna, al terme municipal de Lladurs (el Solsonès), on s’han conservat intactes tant les restes humanes com l’aixovar que les acompanyava.  Sobre les restes recuperades s’ha iniciat un seguit d’estudis complementaris, que hores d’ara encara estan en curs, on s’incorporen altres disciplines que ajudaran al coneixement d’aquest tipus d’enterraments datats en el neolític mitjà del Solsonès. La intenció d’aquesta intervenció a la Tribuna d’Arqueologia d’enguany, en part, serà la presentació dels resultats preliminars dels estudis que s’estan desenvolupant.

  • Quines altres intervencions heu efectuat durant el 2016?

S’han realitzat intervencions d’urgència allà on eren necessàries i dins el territori de Catalunya. L’Abric Casanovas a Aiguafreda (Vallès Oriental), el Dolmen de Can Reparat a Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà) i la Cova de les Ànimes a Matadepera (Vallès Occidental) han estat les intervencions més destacades dins del període prehistòric. Dins del període protohistòric cal esmentar les intervencions a Bellver de Cerdanya (la Cerdanya) i a Puig-reig (el Berguedà). Ja en època històrica i dins del període romà hem intervingut a la Bòbila d’en Font a la Garriga (Vallès Oriental) i a l’església de Sant Pere d’Orrit a Tremp (Pallars Jussà). Als municipis de Gironella (el Berguedà) i la Nou de Gaià (el Tarragonès) hem realitzat intervencions arqueològiques que es poden datar entre època baixmedieval i època moderna.

  • Quines altres disciplines s’incorporen en les diverses intervencions d’urgència?

Depenent de les característiques de cada troballa s’incorporen especialistes en diverses disciplines, que incorporen valor al treball realitzat, tant a camp com al laboratori. Hem excavat l’interior d’un sarcòfag localitzat originalment al jaciment dels Morulls de Gerb, a Òs de Balaguer, que estava dipositat al Museu de Balaguer on ha intervingut una antropòloga, tant a camp com en el posterior estudi de laboratori sobre les restes exhumades. Al jaciment de la Bòbila d’en Font de la Garriga hem emprat el georadar per a detectar els diversos àmbits que conformen la possible vil·la romana per, a posteriori, confirmar la situació d’aquests murs mitjançant sondejos arqueològics. Dins de les escales d’accés al cor de l’església de Sant Pere d’Orrit es localitzà un pedestal amb inscripció romana que ha estat extreta per un restaurador a fi i efecte de no malmetre ni la inscripció ni l’estructura de l’escala.

 

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017 “L’Aubert: una explotació agropecuària altmedieval a la Vall d’en Bas (segles VI-X)” (en directe per internet)

Conferència “L’Aubert: una explotació agropecuària altmedieval a la Vall d’en Bas (segles VI-X)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 7 de juny de 2017, 19,00h

Conferenciants: Cristian Folch, Jordi Gibert i Ramon Martí
Moderador: Josep Maria Nolla

El projecte de recerca desenvolupat durant els darrers onze anys (2006-2016) sobre el jaciment arqueològic de l’Aubert, prop dels Hostalets d’en Bas, ha permès l’excavació i l’estudi detallat de gairebé la totalitat d’aquest assentament, i ha aportat dades significatives pel que fa a la caracterització de les explotacions agropecuàries de l’alta edat mitjana a Catalunya. El jaciment presenta una llarga seqüència d’hàbitat, ben enquadrada cronològicament per diverses datacions absolutes, on es distingeixen tres grans fases d’ocupació situades entre els segles VI i X. Més enllà de l’estudi estricte del jaciment, la recerca ha servit també per interpretar i contextualitzar l’assentament, tant en el seu entorn territorial com en el marc de les transformacions profundes produïdes en l’àmbit rural durant els primers temps medievals.


A continuació us oferim una petita entrevista amb Cristian Folch sobre els aspectes rellevants de la seva  xerrada.

  • Com es localitza i en quin context s’ha dut a terme la recerca sobre el jaciment?

Va ser en el marc d’un projecte de prospeccions a l’entorn de l’antic paleollac de la Vall d’en Bas que un equip de la UAB i la UdG va detectar l’any 2005 la presència de materials en un prat proper al mas de l’Aubert, a Hostalets d’en Bas. Identificats aquests com a altmedievals, des de llavors ha estat el grup de recerca OCORDE el que ha dut a terme l’excavació arqueològica del jaciment, reconegut darrerament com a Campus d’Arqueologia de la UAB, en el marc dels seus successius projectes de recerca sobre l’Alta Edat Mitjana.

  • Quines són les característiques del jaciment excavat i quina importància se li pot atribuir?

Es tracta d’un assentament destinat a la producció agropecuària i a la residència del que podríem considerar un grup familiar, amb diverses fases esglaonades entre els segles V i X. Les estructures d’habitació són senzilles i s’hi identifiquen tant construccions amb sòcol de blocs i alçat de terra com alguns fons de cabana. S’hi troba, així mateix, una àrea d’emmagatzematge formada per diverses sitges. La seva importància s’explica pel forniment d’un bon conjunt de dades sobre una època encara deficitària en informacions i sobre un tipus de poblament que, malgrat constituir el marc vital de la gran majoria de la població del moment, requereix encara d’estudis aprofundits i de detall com el que aquí es presenta. Així, l’excavació s’ha acompanyat de l’execució d’analítiques diverses que han permès acotar cronològicament les diferents fases d’ocupació i a la vegada obtenir dades sobre diversos aspectes relatius a la producció i el consum.

  •  Quin és hores d’ara el futur del jaciment?

Avui el jaciment es troba pràcticament exhaurit a excepció d’una àrea reduïda i localitzada separadament del seu sector central, totalment excavat. A banda de la seva difusió general, a nivell local es vol integrar el coneixement generat en el discurs del nou Centre de Cultura i Natura de la Vall d’en Bas, mentre que, també en col·laboració amb l’ajuntament, es preveu un programa de recuperació i rehabilitació de les restes exhumades.

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017 “El projecte Capçanes, de la documentació a la recuperació de la lectura de l’art rupestre”

Conferència “El projecte Capçanes, de la documentació a la recuperació de la lectura de l’art rupestre”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 31 de maig de 2017, 19:00h

Conferenciants: Josep Castells i Eudald Guillamet
Moderador: Ramon Ten

Amb la descoberta de deu conjunts de pintures rupestres inèdits l’any 2007 i de nou conjunts més l’any 2014, Capçanes (Priorat) s’ha convertit en el municipi amb la concentració de pintures rupestres més nombrosa i espectacular de Catalunya. Conscient de la importància i transcendència d’aquest patrimoni, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia va iniciar el projecte Capçanes, que comporta el tractament integral de les pintures: documentació, protecció, conservació i difusió. De les diferents actuacions, destaca per la seva espectacularitat la recuperació de les pintures de la Vall II, conegudes popularment com La matança, gairebé invisibles fins al moment de la intervenció.


A continuació, us oferim una petita entrevista amb Josep Castells sobre alguns aspectes destacats de la propera conferència del dia 31.

  • Quina és la importància de la descoberta d’aquestes pintures rupestres?

La principal importància rau en la gran concentració de pintures rupestres en un espai territorial molt reduït, en les seves característiques tipològiques i estilístiques i en la seva connexió en altres territoris de l’Arc Mediterràni .

  • Afegeixen les pintures trobades a Capçanes alguna novetat respecte a la resta de pintures rupestres de l’art rupestre llevantí?

Algunes de les escenes documentades, especialment la del abric de la Vall I són úniques en tot el discurs pictòric de l’art rupestre llevantí.

  • Quines han estat  les actuacions del Departament de Cultura en la recuperació de les pintures?

En el marc del programa Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya  el Departament ha portat a terme la documentació exhaustiva de tos els conjunts identificats, ha realitzat un estudi complert dels fenòmens que afecten la seva conservació, ha realitzat una topografia de detall dels barrancs on es localitzen els abrics, s’ha redactat i executat tres projectes de tancaments de protecció, s’han senyalitzat amb plafons informatius els conjunts visitables i s’ha porta a terme múltiples campanyes de consolidació, conservació i recuperació del color i de la lectura dels conjunts documentats.

  • Quins són el projectes de futur respecte a les pintures de la Vall II?

Respecte a la potent intervenció de recuperació del color de les pintures del conjunt de la Vall II es farà un seguiment de l’actuació realitzada per tal de controlar l’estabilitat de les pintures. També es portarà a terme una nova documentació que incorporarà les noves figures descobertes durant l’actuació.

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017 “Els refugis antiaeris de Barcelona. El Servei d’Arqueologia de Barcelona i la Unitat de Subsòl del Cos de Mossos d’Esquadra”

Conferència “Els refugis antiaeris de Barcelona. El Servei d’Arqueologia de Barcelona i la Unitat de Subsòl del Cos de Mossos d’Esquadra”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 17 de maig de 2017, 19:00h

Conferenciants: Xavier Maese i Lluís Vivancos
Moderadora: Carme Miró

En l’àmbit de la col·laboració institucional, la Unitat de Subsòl del Cos de Mossos d’Esquadra coopera assíduament, des de la vessant de la seguretat, amb el Servei d’Arqueologia de Barcelona en la documentació i la catalogació dels refugis antiaeris de la Guerra Civil, que són un dels valors patrimonials més importants i desconeguts de la història recent de la ciutat.


A continuació, us oferim una entrevista amb Xavier Maese, que avança els punts més destacats de la propera xerrada.

  • Quina és la importància dels refugis antiaeris de la Guerra Civil a la ciutat de Barcelona?

En els darrers anys, a partir de les intervencions arqueològiques realitzades a la ciutat de Barcelona, s’ha vist incrementat el coneixement del patrimoni arqueològic en espais soterrats o confinats, sobretot gràcies a la documentació de refugis antiaeris de la Guerra Civil.

És responsabilitat de l’administració pública protegir tot el patrimoni arqueològic, i els refugis antiaeris de la guerra civil no són cap excepció, atès que formen part de la nostra història més recent, i encara es conserven intactes, en bona mesura, i ocults en el subsòl de la ciutat de Barcelona.

  • Quins són els riscos més habituals que es poden trobar quan s’accedeix a refugis antiaeris?

Quan parlem dels refugis de nova descoberta ho fem d’espais confinats. Segons la normativa de Prevenció de riscos laborals, es tracten d’un recintes o qualsevol espai amb obertures limitades d’entrada i sortida i ventilació natural desfavorable, on es poden acumular contaminants tòxics o inflamables i poden tenir una atmosfera deficient en oxigen, en definitiva no estan concebuts per a una ocupació continuada per part del treballador. Per tant i a excepció dels habilitats per ser visitats, aquests refugis porten implícit tot el risc inherent en un lloc d’aquestes característiques, on cal adoptar unes mínimes mesures de seguretat abans d’accedir-hi.

En el cas concret dels refugis de nova descoberta els riscos són bàsicament la manca d’oxigen (hipòxia) donat que portem molts anys tancats, tenen segellats els seu accessos i no disposen d’una correcte ventilació, el qual provoca que la ventilació natural no hagi estat possible durant molts anys. Per aquest motiu la intervenció de la unitat de Subsòl es de cabdal importància per garantir la seguretat de les persones que hi hauran d’accedir.

També hem de tenir en compte el perill d’esfondrament, relliscades, caigudes a diferents nivells i ferides per elements estructurals deteriorats.

  • Quins interessos patrimonials i de seguretat pública presenten els refugis antiaeris?

Arran de l’increment en les tasques de localització i documentació d’espais patrimonials confinats, des de l’any 2013 el Servei d’Arqueologia de Barcelona (ICUB) manté una estreta col·laboració amb la Unitat de Subsòl de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra.

Per part de la unitat de Subsòl de Mossos d’Esquadra, la motivació i l’interès per aquesta col·laboració es fonamenta en poder utilitzar-los com a espais formatius i també per la seva importància estratègica en determinats casos, ja que alguns d’ells estan relacionats amb edificis oficials i es troben a la zona d’influència de zones de seguretat, suposant un factor de risc elevat a causa de la relativa facilitat d’accés. En aquest sentit es important poder gaudir de la informació qualificada que l’ICUB ofereix, aportant la documentació històrica objecte de la seva recerca.

El Servei d’Arqueologia de Barcelona (ICUB), sent responsable d’aquest important patrimoni arqueològic soterrat, supervisa les mesures preventives per minimitzar la desaparició d’aquest patrimoni històric de la nostra ciutat, i avançar en el seu coneixement, així com recuperar i habilitar aquests espais de memòria històrica i posar-los a l’abast de la societat.

Actualment s’està treballant en la redacció d’un conveni formal entre les dues institucions, que reculli el marc normatiu i les condicions d’aquesta col·laboració.

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017 “La terrisseria ibèrica de les Hortes de Cal Pons – Corral Nou (Pontons, Alt Penedès)”

Conferència “La terrisseria ibèrica de les Hortes de Cal Pons – Corral Nou (Pontons, Alt Penedès)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 3 de maig de 2017, 19,00h

Conferenciants: Ramon Cardona, David Asensio, Rafel Jornet i Jordi Herms
Moderador: Joan Sanmartí

Des de l’any 2008 un equip d’arqueòlegs de la Universitat de Barcelona i el Centre d’Estudis Lacetans estudia aquesta terrisseria ibèrica, la més important coneguda fins al moment a Catalunya. Les prospeccions geofísiques, excavacions i activitats experimentals que s’hi han fet han permès documentar set forns de planta circular i la zona de taller on en els segles v-iv aC es van elaborar àmfores, peces de magatzem i de vaixella de ceràmica oxidada a torn, així com les tècniques de fabricació utilitzades.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


A continuació, us oferim una entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la seva xerrada.

  • Com es gesta aquest projecte i des de quan?

El coneixement i troballa del jaciment es deu a Pere Giró i Romeu, anys ‘30 s. XX. No es realitza cap més fins a l’any 1991. J. Mestres realitzà unes prospeccions i localitzà més materials arran de l’obertura d’una rasa d’un dipòsit d’aigua. Se cita el jaciment en l’inventari del Patrimoni Arqueològic de l’Alt Penedès que es duu a terme al llarg dels anys 1989 i 1991 a càrrec d’Artur Cebrià, Genís Ribé i Maria Rosa Senabre. L’any 1995 es realitza una intervenció d’urgència que permet fer una primera valoració seriosa del jaciment sense a penes excavar-lo. Els arqueòlegs són Rosa M. Senabre, Jordi Nadal i Anna Vargas. La recerca queda ininterrompuda després de la intervenció de 1995 fins que la Secció d’Arqueologia del Centre d’Estudis Lacetans, a instàncies de Magí Miret Mestres, arqueòleg  territorial de la zona, es posa en contacte el 2005 amb Mª Rosa Senabre, conservadora del Museu de Vilafranca, qui es compromet a passar-nos informació sobre el jaciment. No es té cap més resposta del Museu fins que Jordi Farré, arqueòleg-conservador de VINSEUM, es posa en contacte amb el Centre d’Estudis Lacetans i comunica el desgraciat accident i la malaurada pèrdua de l’anterior conservadora. Es reprèn el contacte amb el Museu i amb l’antic equip d’excavació, Jordi Nadal i Anna Vargas, que no posen inconvenients a que el Centre d’Estudis Lacetans assumeixi la recerca d’aquest jaciment per tal de poder investigar amb un jaciment de primera mà la producció de la ceràmica ibèrica. S’han realitzat fins al moment les intervencions següents: bianual 2008-2009, bianual 2010-2011, bianual 2012-2013, quadriennal 2014-2017. El jaciment s’inclou en un projecte més global de la Universitat de Barcelona “El canvi sociocultural a la Cessetània oriental (Penedès i Garraf) durant la Protohistòria i l’època romano republicana: una perspectiva històrica i evolutiva”Llegeix més »

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017 “El poblat neolític de Ca l’Estrada-2 (Canovelles, Vallès Oriental)”

Conferència “El poblat neolític de Ca l’Estrada-2 (Canovelles, Vallès Oriental)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 19 d’abril de 2017, 19:00h

Conferenciants: Jordi Roig, Joan M. Coll, Josep A. Molina, Rocío Gómez i Joana Melo
Moderador: Ramon Ten

La intervenció arqueològica en extensió d’una superfície de 2.000 m2 ha permès localitzar un extraordinari poblat del neolític antic evolucionat, perfectament estructurat i organitzat. L’assentament fou segellat per rierades successives que l’han preservat fins als nostres dies en un estat de conservació excel·lent, i ha esdevingut un dels pocs i més complets assentaments de mitjan V mil·lenni aC que tenim a Catalunya. L’àrea d’habitació està centrada per dues cabanes circulars singulars fetes amb solera de pedra, diversos forns domèstics i llars de foc adjacents, així com àmbits d’abocador i nivells d’ús associats amb material arqueològic. L’àrea de necròpolis, lleugerament desplaçada i separada per un paleocanal antropitzat, ha proporcionat, per ara, dos sepulcres individuals en fossa amb aixovar.


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la seva propera xerrada.

  • La intervenció arqueològica preventiva feta entre 2015 i 2016 a l’àmbit del jaciment de Ca l’Estrada-2 i dins el solar a on s’hi ha de construir una escola, ha deixat al descobert una nova joia arqueològica a Canovelles. Concretament què s’ha descobert?

Hem localitzat un assentament neolític tipus poblat a l’aire lliure excepcional i en un excel·lent estat de conservació. Concretament, hem pogut excavar i documentar dues cabanes de planta circular força intactes, construïdes en solera de pedra i úniques a tota Catalunya i de les poques que hi ha a Espanya i Europa. S’ha pogut veure, també, que el poblat tenia ja una estructuració i organització molt ben planificada, amb espais diferenciats per als vius i per als morts. En un costat tenim l’àrea d’habitació amb les dues cabanes i diversos fogars i forns adjacents amb graella de còdols de pedra i troncs carbonitzats. També s’ha descobert part de l’àrea funerària, en la qual s’han excavat dos enterraments individuals en fossa de persones adultes. Un d’ells disposava d’aixovar funerari consistent en un vas ceràmic i una cabreta depositada als peus de l’individu.

  • En quin context històric se situen les troballes dins la prehistòria catalana?

L’assentament prehistòric de Canovelles s’emmarca en el període conegut com a Neolític Antic Evolucionat, dins el V mil·lenni aC. El conjunt de datacions radicarbòniques que hem realitzat dels enterraments i sobre carbons de les cabanes i els forns, ens permeten datar el conjunt del poblat neolític en un moment força precís i acotat, que ara com ara, podem fixar entre els anys 4.800 i 4.400 aC. Estem doncs davant d’una troballa arqueològica que ens permetrà aprofundir en el coneixement i l’articulació de les societats prehistòriques del nord-est peninsular, i una descoberta que aporta dades inèdites i nova informació sobre l’organització i el funcionament dels assentaments i les comunitats neolítiques a Catalunya.

  • En quin estat de conservació s’ha localitzat el jaciment prehistòric?

L’assentament neolític està pràcticament intacte, amb una conservació extraordinària, a on hem pogut documentar fins i tot, els paviments i nivells de circulació tant de les pròpies cabanes com de tot l’espai adjacent del poblat. Destaquen els àmbits d’abocador i les abocades de deixalles domèstiques generades pels seus pobladors, amb una presència abundant de restes ceràmiques i faunístiques que ens proporcionen informació de primer ordre sobre el mode de vida. Aquest bon estat de conservació de l’assentament és degut al ràpid cobriment que va tenir, quedant totalment segellat per les rierades successives d’una riera pròxima, que van tapar les restes del poblat neolític amb quasi els dos metres de terres i sorres aportades. Tenim molt pocs jaciments d’aquest període tan ben conservats i segellats en un moment tan precís. Es tracta, d’un assentament prehistòric de primer ordre, destacant, sobretot, les dues cabanes circulars amb paviment de solera de pedres, que a hores d’ara, constitueixen un dels pocs exemples ‘d’arquitectura’ domèstica i de construcció d’unitats d’habitació neolítiques que tenim a Catalunya.

 

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017 “La primera explotació de coure a Catalunya. Dades arqueològiques i arqueomètriques de la Mina de la Turquesa o del Mas de les Moreres (Cornudella de Montsant, Priorat)”

Conferència “La primera explotació de coure a Catalunya. Dades arqueològiques i arqueomètriques de la Mina de la Turquesa o del Mas de les Moreres (Cornudella de Montsant, Priorat)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 5 d’abril de 2017, 19,00h

Conferenciants: Ignacio Soriano i Selina Delgado-Raack
Moderadora: Araceli Martín

La Mina de la Turquesa o del Mas de les Moreres es va descobrir l’any 2011 durant una prospecció geominera. El jaciment va ser excavat en tres campanyes successives (2012, 2013 i 2015) i l’any 2015, a més, va ser adequat perquè es pogués visitar. En total s’han recuperat més d’un centenar d’eines lítiques de miner (pics i percussors) i s’ha documentat un pou miner vertical i restes d’entre un i dos més. Paral·lelament s’han analitzat mostres minerals del jaciment mitjançant tècniques arqueomètriques (isòtops de plom, fluorescència de raigs X, difracció de raigs X) i els resultats s’han posat en relació amb anàlisis similars fetes en altres elements metal·lúrgics de la zona (objectes de metall, restes de fosa, vasos de reducció). El conjunt de dades disponibles permet afirmar l’explotació de la mina entre el calcolític i el bronze antic-mitjà, de manera que és en l’actualitat l’única mina prehistòrica metàl·lica excavada a Catalunya. Aquest jaciment s’emmarca en un projecte de recerca en actiu des de l’any 2003 centrat en l’estudi de la mineria i la metal·lúrgia al Priorat durant la prehistòria i la protohistòria.


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la seva propera xerrada.

  • Quina importància té aquest jaciment?

La importància se situa en què actualment es tracta de l’única mina metàl·lica prehistòrica excavada a Catalunya. Es tenien dades d’alguna altra explotació, com és el cas de la propera Solana del Bepo (Ulldemolins), però només estava documentada en prospecció. Així mateix teníem evidències indirectes de l’existència d’altres mines a través de la troballa aïllada de pics i masses de miner arreu del territori, tot i que la identificació d’estructures mineres se’ns resistia. La troballa de la Mina de la Turquesa ha permès, així, donar un pas de gegant en el coneixement sobre la mineria i la metal·lúrgia prehistòriques, obrint tot un ventall de possibilitats d’estudi.

  • Quines característiques té l’excavació d’una mina metàl·lica que la distingeixen d’altres jaciments arqueològics?

De forma comuna, les mines metàl·liques han estat explotades en moments històrics successius donat que el metall sempre ha estat un bé preuat. Això significa que les explotacions posteriors solen destruir les evidències més antigues, com rases, pous, galeries, etc. Aquesta situació és especialment greu quan hi ha hagut una explotació industrial que, literalment, esborra qualsevol traça de mineria antiga. Una qüestió relacionada amb l’anterior és la quasi total absència de materials in situ. L’estratigrafia normalment es troba molt alterada. Finalment els materials arqueològics que es documenten són pocs diagnòstics. Les eines lítiques són diacrònicament força similars, les ceràmiques sovint escasses i el material orgànic per realitzar datacions absolutes tampoc abunda. En síntesis podem dir que l’excavació d’aquest tipus de jaciments és enormement ingrata.

  • En què consisteix l’estudi arqueomètric que heu realitzat al jaciment?

El que hem tractat de fer és suplir l’escassetat de dades que aporten el tipus de jaciment i els materials recuperats mitjançant l’aplicació de diverses tècniques d’anàlisis. Aquestes tècniques aporten dades sobre les característiques del procés extractiu, els coneixements tècnics existents vinculats amb la metal·lúrgia o l’origen del metall emprat. Paral·lelament les mateixes tècniques les hem emprat en altres elements vinculats amb la metal·lúrgia procedents de jaciments de la zona (objectes de metall, restes de fosa, vasos de reducció, mineral de coure). És precisament el creuament dels dos conjunts de dades allò que ens ha permès obtenir conclusions més rellevants.

  • El jaciment és actualment visitable?

Sí, la mina va ser adequada per la seva conservació i visita al desembre del 2015, gracies a un acord establert entre la propietat, l’ajuntament de Cornudella del Montsant i el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya. Actualment el jaciment es troba encerclat amb una tanca metàl·lica i presenta un rètol identificatiu. El camí que porta a la finca és obert i d’accés lliure.

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017 “Resultats de les intervencions arqueològiques al camp de futbol de Cardona (Bages)”

Conferència “Resultats de les intervencions arqueològiques al camp de futbol de Cardona (Bages)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 22 de març de 2017, 19:00h

Conferenciant: Ainhoa Pancorbo
Moderador: Oriol Olesti

Entre els mesos de maig de 2015 i agost de 2016 s’han anat succeint una sèrie d’intervencions arqueològiques a la zona esportiva de Cardona arran de les obres de remodelació del camp de futbol. Aquests treballs han permès documentar estructures corresponents a dues fases ben diferenciades de les quals no es tenia cap constància en aquest indret: d’una banda, es va descobrir part d’un assentament romà republicà que caldrà posar en relació amb la proximitat de la vall salina i la seva explotació. De l’altra, s’ha excavat també part d’una necròpolis medieval pròxima a habitatges del mateix període, abandonats a finals del segle XVI.


A continuació, us oferim una petita entrevista amb Ainhoa Pancorbo sobre alguns aspectes destacats de la seva xerrada.

  • Què ha motivat la intervenció arqueològica al camp de futbol?

La intervenció arqueològica ve motivada per l’execució del projecte: “Remodelació del camp de futbol de Cardona com a camp de vida activa”, promogut per l’Ajuntament de Cardona, que consisteix en la construcció d’un nou camp de futbol de gespa artificial i de  l’edifici de vestidors associat. Per a la seva execució calia, entre altres treballs, rebaixar un metre de terres en la major part de la superfície del terreny de joc, per tal de col·locar la gespa artificial. En el decurs d’una visita d’obra es va poder localitzar en un tall resultant, part d’un individu disposat en connexió anatòmica i inhumat en fossa simple. És a partir d’aquell moment que es va encetar un seguit de campanyes d’intervenció arqueològica que es va prolongar fins al mes de setembre de 2016.

  • Quines estructures s’han posat al descobert al Camp de futbol de Cardona

S’han trobat restes que corresponen bàsicament a tres horitzons cronològics ben definits. Les estructures més antigues documentades ens permeten recular fins al darrer quart del segle II aC, època en que s’estableix un assentament lligat molt probablement al control de l’explotació de la sal. Per sobre d’aquestes estructures i tallant un nivell d’època alt imperial s’ha excavat part d’una necròpolis que ha pogut ser datada, gràcies a les anàlisis de radiocarboni, de mitjan segle IX. Finalment, en un dels extrems del camp els treballs van deixar al descobert un seguit d’estructures que corresponen a sengles habitatges d’època baix-medieval que la documentació escrita ha permès identificar com a part del barri de Soldevila, abandonat com a conseqüència de les circumstàncies geopolítiques viscudes a la segona meitat del segle XIV.

  • Se’n tenia coneixement?

Som a tocar de la vall Salina, considerada l’explotació de sal gemma més antiga d’Europa. Ja fa temps que la seva explotació és objecte d’investigació per part dels prehistoriadors, que han permès remuntar la seva explotació al neolític mitjà (4.500-3.500 aC). A nivell arqueològic però, els estudis mai no havien donat massa informació per als períodes posteriors, llevat del material recollit en superfície. En el cas concret del camp de futbol sabem, per fonts orals indirectes, que en el decurs d’unes obres d’ampliació  efectuades l’any 1935, s’havien trobat ossos humans. Tot i que d’aquella troballa no ens ha quedat cap constància escrita, va ser aquesta informació la que va motivar un seguiment de l’obra. Tot i això, no es tenia fins avui cap constància de la riquesa de la seqüència estratigràfica ni de l’existència de cap assentament romà en aquest indret.

  • Quin interès té la descoberta d’aquestes restes?

Així com les fonts clàssiques ens permetien saber que la muntanya de sal era coneguda i el material trobat en superfície ens n’evidenciava la seva existència, fins a dia d’avui no s’havia localitzat cap assentament d’època romana en relació al nucli Antic de Cardona.  D’altra banda, les dades arqueològiques més reculades d’època medieval ens remetien al Nucli Antic i al castell i sempre a partir del segle XI, de manera que la necròpolis excavada constitueix també una novetat a l’hora de tenir en compte per a futurs estudis d’aquest període ja que fins a dia d’avui la documentació escrita era l’única informació de què disposàvem per als primers segles de l’època medieval. Pel que fa al barri de Soldevila, poder contrastar arqueològicament les dades aportades per les fonts escrites ha estat una ocasió única que ens permetrà conèixer molt millor aquest sector.

  • I a partir d’ara?

Val a dir que aquests treballs donen sentit a l’aposta que d’ençà de l’any 2008 l’Ajuntament de Cardona va fer per l’arqueologia municipal urbana i també al treball en equip que s’ha vingut fent en els darrers anys, tant des de l’àrea d’urbanisme com des de l’Arxiu Històric de Cardona. Actualment, la nostra tasca és extreure el màxim d’informació possible dels treballs realitzats i conèixer millor les estructures exhumades, que en tots els horitzons cronològics depassen els límits de l’excavació. A partir d’ara cal posar en relleu el potencial i riquesa arqueològics del sector sud de la costa del castell i procurar per la corresponent protecció, a més de potenciar la continuïtat dels estudis en relació al jaciment.

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017 “Prototherium ausetanum, un nou sireni de l’eocè a Catalunya”

Conferència Prototherium ausetanum, un nou sireni de l’eocè a Catalunya”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 8 de març de 2017, 19,00h

Conferenciant: Jordi Balaguer
Moderador: Albert Vidal

Aquesta xerrada substitueix la programada inicialment: “Vint anys de recerca paleontològica al Torrent de Vallparadís (Terrassa, Vallès Occidental): resultats i perspectives de futur”, a càrrec de Joan Madurell, que ha quedat ajornada per a la propera temporada.

La conferència tracta sobre les restes d’aquest sireni, Prototherium ausetanum, (un petit ordre actual que inclou els únics mamífers marins herbívors)  que van ser localitzades per un aficionat i recuperades al Mas Vilageliu de Tona (Osona) en el decurs d’una intervenció d’urgència duta a terme l’any 2008 pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia. Les restes es van portar inicialment al Centre de Restauració de Bens Mobles de la Generalitat on es va practicar una preparació parcial. Posteriorment es van traslladar a l’ICP on es va concloure la preparació i se’n va realitzar l’estudi de restes cranials. el procés ha conclòs amb una publicació científica on es descriu una nova espècie de sireni del Bartonià de la comarca d’Osona i que aporta informació al debat sobre les relacions de parentesc entre els sirenis eocènics a la regió del Tethys.


A continuació, us oferim una petita entrevista amb Jordi Balaguer sobre els aspectes destacatsde la seva conferència.

  • En què van consistir exactament les troballes?

La troballa, realitzada a Tona per un aficionat al senderisme, consistia en fragments ossis indeterminats i el que semblava ser una dent, que van quedar in situ a la roca. Després de la valoració preliminar per part dels tècnics del Serveis Territorials de Cultura i la posterior excavació es van extreure un total de 45 peces, entre elles un crani força complet, tot i que lleugerament deformat, i algunes vèrtebres i costelles. La seva antiguitat estaria en uns 38-40 milions d’anys

  • I el resultat final de la investigació?

Després de força feina de consulta bibliogràfica i de comparació amb el material fòssil de sirenis existent a Catalunya, la investigació va concloure amb la descripció d’una espècie nova de sireni, Prototherium ausetanum, emparentat amb altres sirenis europeus del mateix període però prou diferent per a considerar-lo una espècie desconeguda fins ara. La investigació també va servir per a actualitzar el coneixement d’altres restes de sireni trobades a Catalunya, tant de la Plana de Vic com de la zona de Montserrat.

  • No és sorprenent haver trobat restes fòssils de mamífers marins en un lloc tan interior com la Plana de Vic?

Que en determinats períodes geològics la Plana de Vic havia sigut un mar, ja se sabia. El coneixement sobre la geologia de l’Eocè mitjà i superior de la Plana de Vic és molt ampli i ve de molt lluny, hi ha molts estudis al respecte i s’han fet reconstruccions força acurades de com devia ser el paisatge. Un mar allargassat i força profund que connectava cap a l’actual Empordà i, cap a l’oest, s’estenia resseguint el pre-Pirineu i Pirineu fins a connectar amb l’actual Golf de Biscaia. Un paisatge tropical amb esculls de corall i mangles, on els sirenis eren habituals com mostren les restes trobades a Catalunya, l’Aragó i Navarra.

  • I a partir d’ara?

Descriure una espècie nova sempre permet avançar una mica més en el coneixement de determinat grup fòssil, però alhora s’obren noves qüestions. Amb aquesta troballa s’ha fet palès que hi ha un embolic considerable per entendre les relacions de parentesc entre els sirenis coneguts de l’Eocè a ambdues ribes al nord i sud de la Mediterrània. No està previst seguir excavant el jaciment però qualsevol nova troballa que es faci a Catalunya podria ajudar a aclarir aquestes qüestions, mirant de relacionar-les amb el nou sireni descobert.