Conferència “Resultats de les intervencions arqueològiques al camp de futbol de Cardona (Bages)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 22 de març de 2017, 19:00h

Conferenciant: Ainhoa Pancorbo
Moderador: Oriol Olesti

Entre els mesos de maig de 2015 i agost de 2016 s’han anat succeint una sèrie d’intervencions arqueològiques a la zona esportiva de Cardona arran de les obres de remodelació del camp de futbol. Aquests treballs han permès documentar estructures corresponents a dues fases ben diferenciades de les quals no es tenia cap constància en aquest indret: d’una banda, es va descobrir part d’un assentament romà republicà que caldrà posar en relació amb la proximitat de la vall salina i la seva explotació. De l’altra, s’ha excavat també part d’una necròpolis medieval pròxima a habitatges del mateix període, abandonats a finals del segle XVI.

Fig. 1. La vall salina des de la Torre de la Minyona. Fotografia: A. Pancorbo, any 2017

Fig. 2. La plana on es troba el jaciment vista des del turó de Sant Onofre. Fotografia: A. Pancorbo, any 2017.

Fig. 3. Vista aèria feta amb dron de l’assentament d’època romana republicana. Fotografia: D. Robles, 2016.

Fig. 4. El dipòsit fundacional localitzat en un dels àmbits en el moment de la seva troballa. Fotografia: A. Pancorbo, 2016.

Fig. 5. Vista general, des del nord, d’alguns del enterraments de la primera renglera identificada de la necròpolis alt-medieval. Fotografia: A. Pancorbo, 2015.

Fig. 6. Coberta de l’únic enterrament en caixa de lloses identificat a la necròpolis. Fotografia: A. Pancorbo, 2015.

Fig. 7. Enterrament en caixa de lloses identificat a la necròpolis. Fotografia: A. Pancorbo, 2015.

Fig. 8. Àmbit de llevant del primer dels habitatges medievals excavats. Fotografia: A. Pancorbo, 2016

Sessió de la Tribuna d’Arqueologia del 22 de març de 2017 “Resultats de les intervencions arqueològiques al camp de futbol de Cardona (Bages)”. Fotografia: Toni Caballé

Sessió de la Tribuna d’Arqueologia del 22 de març de 2017 “Resultats de les intervencions arqueològiques al camp de futbol de Cardona (Bages)”. Fotografia: Toni Caballé

Sessió de la Tribuna d’Arqueologia del 22 de març de 2017 “Resultats de les intervencions arqueològiques al camp de futbol de Cardona (Bages)”. Fotografia: Toni Caballé

Sessió de la Tribuna d’Arqueologia del 22 de març de 2017 “Resultats de les intervencions arqueològiques al camp de futbol de Cardona (Bages)”. Fotografia: Toni Caballé

Sessió de la Tribuna d’Arqueologia del 22 de març de 2017 “Resultats de les intervencions arqueològiques al camp de futbol de Cardona (Bages)”. Fotografia: Toni Caballé

Sessió de la Tribuna d’Arqueologia del 22 de març de 2017 “Resultats de les intervencions arqueològiques al camp de futbol de Cardona (Bages)”. Fotografia: Toni Caballé

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Ainhoa Pancorbo sobre alguns aspectes destacats de la seva xerrada.

• Què ha motivat la intervenció arqueològica al camp de futbol?

La intervenció arqueològica ve motivada per l’execució del projecte: “Remodelació del camp de futbol de Cardona com a camp de vida activa”, promogut per l’Ajuntament de Cardona, que consisteix en la construcció d’un nou camp de futbol de gespa artificial i de  l’edifici de vestidors associat. Per a la seva execució calia, entre altres treballs, rebaixar un metre de terres en la major part de la superfície del terreny de joc, per tal de col·locar la gespa artificial. En el decurs d’una visita d’obra es va poder localitzar en un tall resultant, part d’un individu disposat en connexió anatòmica i inhumat en fossa simple. És a partir d’aquell moment que es va encetar un seguit de campanyes d’intervenció arqueològica que es va prolongar fins al mes de setembre de 2016.

• Quines estructures s’han posat al descobert al Camp de futbol de Cardona

S’han trobat restes que corresponen bàsicament a tres horitzons cronològics ben definits. Les estructures més antigues documentades ens permeten recular fins al darrer quart del segle II aC, època en que s’estableix un assentament lligat molt probablement al control de l’explotació de la sal. Per sobre d’aquestes estructures i tallant un nivell d’època alt imperial s’ha excavat part d’una necròpolis que ha pogut ser datada, gràcies a les anàlisis de radiocarboni, de mitjan segle IX. Finalment, en un dels extrems del camp els treballs van deixar al descobert un seguit d’estructures que corresponen a sengles habitatges d’època baix-medieval que la documentació escrita ha permès identificar com a part del barri de Soldevila, abandonat com a conseqüència de les circumstàncies geopolítiques viscudes a la segona meitat del segle XIV.

• Se’n tenia coneixement?

Som a tocar de la vall Salina, considerada l’explotació de sal gemma més antiga d’Europa. Ja fa temps que la seva explotació és objecte d’investigació per part dels prehistoriadors, que han permès remuntar la seva explotació al neolític mitjà (4.500-3.500 aC). A nivell arqueològic però, els estudis mai no havien donat massa informació per als períodes posteriors, llevat del material recollit en superfície. En el cas concret del camp de futbol sabem, per fonts orals indirectes, que en el decurs d’unes obres d’ampliació  efectuades l’any 1935, s’havien trobat ossos humans. Tot i que d’aquella troballa no ens ha quedat cap constància escrita, va ser aquesta informació la que va motivar un seguiment de l’obra. Tot i això, no es tenia fins avui cap constància de la riquesa de la seqüència estratigràfica ni de l’existència de cap assentament romà en aquest indret.

• Quin interès té la descoberta d’aquestes restes?

Així com les fonts clàssiques ens permetien saber que la muntanya de sal era coneguda i el material trobat en superfície ens n’evidenciava la seva existència, fins a dia d’avui no s’havia localitzat cap assentament d’època romana en relació al nucli Antic de Cardona.  D’altra banda, les dades arqueològiques més reculades d’època medieval ens remetien al Nucli Antic i al castell i sempre a partir del segle XI, de manera que la necròpolis excavada constitueix també una novetat a l’hora de tenir en compte per a futurs estudis d’aquest període ja que fins a dia d’avui la documentació escrita era l’única informació de què disposàvem per als primers segles de l’època medieval. Pel que fa al barri de Soldevila, poder contrastar arqueològicament les dades aportades per les fonts escrites ha estat una ocasió única que ens permetrà conèixer molt millor aquest sector.

• I a partir d’ara?

Val a dir que aquests treballs donen sentit a l’aposta que d’ençà de l’any 2008 l’Ajuntament de Cardona va fer per l’arqueologia municipal urbana i també al treball en equip que s’ha vingut fent en els darrers anys, tant des de l’àrea d’urbanisme com des de l’Arxiu Històric de Cardona. Actualment, la nostra tasca és extreure el màxim d’informació possible dels treballs realitzats i conèixer millor les estructures exhumades, que en tots els horitzons cronològics depassen els límits de l’excavació. A partir d’ara cal posar en relleu el potencial i riquesa arqueològics del sector sud de la costa del castell i procurar per la corresponent protecció, a més de potenciar la continuïtat dels estudis en relació al jaciment.