Tribuna d’Arqueologia 2016-2017 “El poblat ibèric del Puig del Castell de Samalús (Cànoves i Samalús, Vallès Oriental). Balanç dels primers cinc anys de recerca (2011-2016)”

Conferència “El poblat ibèric del Puig del Castell de Samalús (Cànoves i Samalús, Vallès Oriental). Balanç dels primers cinc anys de recerca (2011-2016)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 8 de febrer de 2017, 19:00h

Conferenciant: Marc Guàrdia
Moderador: Joan Francès

El projecte de recerca al Puig del Castell de Samalús, engegat l’any 2011, ha permès treure a la llum un poblat ibèric gairebé inèdit. Tot i que només s’han dut a terme sis campanyes d’excavació arqueològica, que no arriben als cent cinquanta dies de feina de camp, les dades obtingudes ens permeten avançar en el coneixement de l’assentament. Les primeres campanyes han incidit en la documentació de la imponent fortificació, amb set torres defensives localitzades i un perímetre de muralla a l’entorn d’un quilòmetre, així com obtenir dades de l’abast cronològic de la seva ocupació. Malgrat que som a les beceroles de la recerca, la interpretació de dades de diferent índole ens permet proposar la identificació d’aquest assentament amb la ciutat ibèrica de Lauro.

| Descarregueu el fulletó de l’itinerari cap el jaciment poblat ibèric del Puig del Castell de Samalús clicant aquí|


A continuació, us oferim una petita entrevista amb Marc Guàrdia sobre els aspectes destacats de la seva conferència.

  • Quan es va descobrir el jaciment del Puig del Castell?

La primera menció de l’existència de les restes les devem a l’arqueòleg vallesà Josep Estrada, quan a mitjan dels anys 50 del segle passat ja esmenta la possibilitat de l’existència d’un gran assentament ibèric atès a la gran quantitat de pedres dalt del turó, sumat a la presència de material ceràmic ibèric dispers. Però més enllà d’aquest fet el coneixement del jaciment no havia crescut fins les nostres intervencions a partir de l’any 2011.

  • Quina és la característica principal del Puig del Castell?

De moment, i tot i que portem excavant relativament poc temps, ens trobem amb una superfície de 4 hectàrees, tancada per una imponent fortificació d’un quilòmetre de perímetre, de la que en coneixem aproximadament la meitat. Coneixem igualment algunes característiques defensives de l’assentament com la presència de set torres, a les que caldria sumar altres estructures relacionables amb la defensa dins el perímetre emmurallat. De moment s’han localitzat dos accessos principals, un dels quals l’hem pogut excavar. L’ocupació de l’assentament arrencaria a finals del segle V aC, i perduraria fins època republicana, en la que es torna a comprovar una important ocupació.

  • Quina es la principal línia de recerca que esteu duent a terme?

El fet de treballar en un jaciment inèdit i amb tant bones perspectives de conservació és que tenim l’oportunitat d’incidir en multitud de camps. Urbanisme, poliorcètica, incidència econòmica… De moment la principal línia de recerca és la correlació que proposem entre el jaciment del Puig del Castell i la ciutat de Lauro, que coneixíem indirectament per la seca de monedes. Tenim diversos indicis que apunten en aquesta direcció, des de la dispersió de monedes de la seca, l’etimologia, els tituli picti sobre àmfores de fabricació propera…

  • Es poden visitar les restes del jaciment?

Malgrat que només hem dut a terme 6 campanyes d’excavació estivals, l’estat de conservació ens permetia obrir el jaciment al públic. Amb relativament pocs recursos, s’ha pogut condicionar un camí d’accés que puja fins al turó, i s’ha adequat parcialment el jaciment, incloent-hi plafons interpretatius per comprendre les restes visibles. Des de l’Ajuntament de Cànoves i Samalús es tenia molt clar que calia donar a conèixer aquest singular recurs patrimonial, juntament amb el concurs del Parc Natural del Montseny. L’excepcionalitat de les restes ha permès integrar el Puig del Castell dins la Ruta dels Ibers, del Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017 “Les restes humanes gravetianes de Mollet III (Serinyà, Pla de l’Estany). Identificació i descoberta de les restes d’Homo sapiens més antigues de Catalunya”

Conferència “Les restes humanes gravetianes de Mollet III (Serinyà, Pla de l’Estany). Identificació i descoberta de les restes d’Homo sapiens més antigues de Catalunya”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 25 de gener de 2017, 19,00h

Conferenciants: Isaac Rufí, Alba Solés, Neus Coromina, Joaquim Soler i Bibiana Agustí
Moderador: Xavier Terradas

L’any 1972 Josep Maria Corominas va iniciar les excavacions a la cova Mollet III, i va posar al descobert diferents nivells arqueològics des del paleolític mitjà fins a l’edat del bronze. Durant les excavacions va recuperar un nombre apreciable d’ornaments marins i terrestres i, al sostre dels nivells paleolítics, un crani humà que la comunitat científica va ressituar als nivells holocens. Una datació recent per carboni 14 AMS directa al crani va confirmar que és la resta d’Homo sapiens més antiga de Catalunya, amb un resultat de 22.330 ± 90 BP. Aquesta dada va motivar un nou estudi d’aquesta resta i també del jaciment, on es van reprendre les excavacions l’any 2013. En les últimes tres campanyes s’han recuperat més objectes d’ornamentació personal i restes humanes paleolítiques que ens permeten endinsar-nos en les primeres pràctiques funeràries de la nostra espècie com mai abans no s’havia pogut fer a Catalunya.

 

 


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.

  • Com arrenquen les investigacions a la cova de Mollet III?

Les primeres intervencions daten de 1972 i foren desenvolupades per Josep Maria Corominas, qui va posar al descobert l’interès del jaciment. L’any següent, mentre Corominas treballava a la veïna cova de l’Arbreda, l’equip de Ramon Salas, Anna Mir, Francesc Martí i Anna Fahr hi efectuaren una intervenció de poques setmanes que no va aportar gaire novetats. Després d’això no se n’efectuaren més excavacions fins l’any 2013 quan, arran de la confirmació pel radiocarboni que un crani descobert per Josep Maria Corominas era, efectivament, d’edat gravetiana, ens va semblar que calia excavar un testimoni que quedava de les intervencions anteriors per recuperar tota la informació que fos possible.

  • Quin interès té la descoberta d’aquestes noves restes humanes gravetianes a la cova de Mollet III?

Les restes humanes d’aquesta cronologia són molt escasses a la península Ibèrica i això ja les fa excepcionals. Tret de l’infant de Laghar Velho (Vall del Lapedo, Leiria, Portugal), un enterrament fantàsticament conservat, excavat i publicat, la resta de restes apareixen aïllades i es podrien comptar amb els dits d’una mà. Les de Mollet III, a més, apareixen en el context dels jaciments de Serinyà on darrerament estem reestudiant les troballes de Josep Maria Corominas a la veïna cova del Reclau Viver i estem identificant noves restes paleolítiques que fins ara havien passat per alt. Tot plegat ens fa ser optimistes en el sentit que podrem fer aportacions interessants pel que fa a les pràctiques funeràries, l’antropologia física, l’alimentació, la mobilitat i altres aspectes de les comunitats gravetianes del Mediterrani occidental.

  • A banda de la presència d’aquestes restes, què més poden aportar les actuals intervencions programades a Mollet III?

Bé, tal com és habitual a les coves de Serinyà, el jaciment conserva un bon tram de sediments postpaleolítics on apareixen nombroses restes humanes i altres evidències que de moment datem en el neolític final que, juntament amb el que està apareixent a l’Arbreda i el que proporcionaren les excavacions de la cova de Pau, de ben segur ens ajudaran a completar la imatge que tenim de les últimes fases de les ocupacions a les coves de Serinyà. Al mateix temps la cova de Mollet III conserva un potent tram del paleolític mitjà amb abundant indústria lítica i una fauna rica i variada a la qual estem esperant d’arribar amb delit!

  • Quins altres aspectes positius destacaríeu de la represa de les intervencions?

Sobretot el fet d’haver pogut incorporar Mollet III al recorregut que fan els visitants al Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà, cosa que aporta més contingut a l’equipament. És molt accessible i ràpidament permet fer-se una idea del que és una cova enfonsada en procés d’excavació d’una manera propera i tangible sense l’esforç d’imaginació que es demana quan es visita l’Arbreda.

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017 “Seixanta anys d’arqueologia i arquitectura romana en les empreses de Josep Puig i Cadafalch (1890-1950)”

Conferència “Seixanta anys d’arqueologia i arquitectura romana en les empreses de Josep Puig i Cadafalch (1890-1950)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 11 de gener de 2017, 19:00h

Conferenciant: Eduard Riu-Barrera
Moderador: Josep Guitart

Amb motiu de la commemoració el 2017 del cent cinquantè aniversari de la naixença de Puig i Cadafalch, aquesta conferència examina la significació dels estudis d’arqueologia i arquitectura romana dins la seva obra d’historiador de l’art i l’arquitectura. Aspectes poc considerats de la seva producció, que per reducció se circumscriu sovint a l’època romànica, en constitueixen de fet un pilar fonamental. Una trajectòria iniciada de ben jove amb l’estudi del sepulcre de Favara el 1888, continuada per la direcció de les excavacions d’Empúries d’ençà del 1908 i els estudis de monuments tarragonins, per culminar el 1934 amb la síntesi d’arquitectura romana a Catalunya i arribar a les darreres contribucions sobre les esglésies de Sant Pere de Terrassa el 1948, en una recerca encetada molt abans. Per Puig i Cadafalch, l’art i l’arquitectura romana provincial de les terres catalanes, més enllà del seu interès intrínsec, tenien un interès dins la seva vasta empresa d’estudi històric de l’arquitectura entre l’antiguitat i l’edat mitjana, per desentrellar-ne els mecanismes de creació, evolució i difusió.

 


A continuació, us oferim una petita entrevista amb Eduard Riu-Barrera sobre alguns aspectes destacats de la seva propera xerrada.

  • Per quin motiu l’any 2017 es dedica a commemorar la figura de J. Puig i Cadafalch?

L’any 2017 es commemoren, alhora, els cent cinquanta anys del seu naixement a Mataró i el centenari de l’arribada a la presidència de Catalunya des del govern de la Mancomunitat. Aquesta coincidència fa que el govern català, i especialment el Departament de Cultura, hagi cregut oportú rememorar i divulgar-ne la figura, de tanta transcendència en molts aspectes de la configuració de la Catalunya contemporània.

  • Com a comissari de l’any Puig i Cadafalch 2017 amb Mireia Freixa, quin caràcter es vol donar a la commemoració?

Cal dir, de bon principi, que la seva figura, rica i complexa, no és pas desconeguda. Ben al contrari, ha estat llargament tractada i debatuda. També és cert que ho ha estat, sovint, de forma parcial, centrada sobretot en aspectes com la creació arquitectònica dins del modernisme o l’estudi de l’art romànic. Justament l’objectiu central de la commemoració és superar aquesta segmentació i oferir al debat intel·lectual i a la ciutadania una perspectiva nova que atengui la seva personalitat global i, sobretot, aspectes menys considerats, com ara l’acció política i de govern. Pel que fa a la faceta cultural, mereixen una reconeixença especial les importants empreses que va capitanejar i, més concretament, les arqueològiques.

  • Quina fou la significació dins l’obra de J. Puig i Cadafalch dels estudis arqueològics?

Els seus estudis arqueològics s’han d’entendre dins de l’ambient artístic que, sota paràmetres historicistes, considerava essencial el coneixement de les produccions antigues per a renovar la creació contemporània. La història de l’arquitectura no era, com ara, una pràctica erudita sense plasmació plàstica, sinó un exercici en la formulació dels llenguatges del present. La seva recerca sobre l’art antic o medieval no va pretendre, com vol el tòpic indocumentat, recrear un art “nacional” del passat, sinó entendre els mecanismes de formació, evolució i determinació històrica de l’arquitectura occidental. I a partir d’això, positivament, crear una arquitectura moderna, pròpia del Noucents, en les formes expressives i en l’adaptació a les novetats constructives.

  • Mentre l’aportació de J. Puig i Cadafalch sobre l’art romànic és ben reconeguda, com cal valorar-ne la contribució en arqueologia romana?

Val a dir que la seva aportació sobre l’arquitectura romànica va tenir per objecte entendre la seva aparició cap al segle XI a l’Europa occidental i la seva incorporació a Catalunya. Justament per comprendre’n el procés formatiu va remuntar la recerca a la romanitat i, així, va desenvolupar una àmplia investigació sobre l’art romà als Països Catalans. Per avaluar-ne la importància només cal examinar el salt endavant que, respecte de la pobre arqueologia vuitcentista, va representar la síntesi que va dedicar-hi en el primer volum de l’Arquitectura romànica a Catalunya el 1909. Vint-i-cinc anys després, gràcies en bona part als seus treballs arqueològics a Empúries, Tarragona o Terrassa, va presentar-ne una ampliació i actualització en una monografia específicament dedicada a l’arquitectura romana el 1934, de molt llarga vigència i encara, en part, no superada per cap treball de síntesi equiparable.

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017 “Assentaments rurals al Baix Ebre i la ciutat de Tortosa en època andalusina i després de la conquesta catalana (s. X-XIII)”

Conferència “Assentaments rurals al Baix Ebre i la ciutat de Tortosa en època andalusina i després de la conquesta catalana (s. X-XIII)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 14 de desembre de 2016, 19:00h

Conferenciants: Helena Kirchner i Antoni Virgili
Moderador: Josep Maria Vila

La recerca s’ha fonamentat en l’anàlisi de la documentació escrita, tant la d’origen àrab, com la llatina generada per la conquesta cristiana del 1148, i la contrastació sobre l’espai mitjançant la prospecció i el treball de camp. El resultat ha donat informació rellevant sobre els assentaments, els espais agraris i la mateixa ciutat de Tortosa d’abans de la conquesta, i de les transformacions que els conqueridors van introduir en el paisatge rural i urbà.

La conferència, a càrrec de Helena Kirchner i Antoni Virgili, estarà moderada per Josep Maria Vila. La sessió s’emetrà en directe per vídeostreaming. Si voleu fer comentaris o preguntes pels ponents les podreu fer en els comentaris a aquest post o a Twitter amb el hashtag #tribuna2016


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes més rellevants de la propera xerrada.

  • Com va començar el projecte sobre els assentaments andalusins al Baix Ebre i la ciutat de Tortosa abans i després de la conquesta catalana?

Cap a mitjan dels anys 80 del segle passat, Antoni Virgili es va proposar estudiar la conquesta cristiana de Tortosa, sota la direcció del Dr. Miquel Barceló. Aleshores desconeixíem del tot les possibilitats de la recerca, però la potencialitat de la documentació va permetre la realització de la tesi. Paral·lelament, es van fer els primers assajos de recerca toponímica i arqueològica, que es van concretar en un treball de M. Barceló i H. Kirchner sobre els assentaments andalusins entre Xerta i Amposta, i un altre sobre els assentaments entorn de la Ràpita. Des d’aleshores, la recerca documental va tenir una certa continuïtat, però l’arqueològica, tot i plantejar-se, es va aturar i no s’ha reprès fins el 2010, en aconseguir-se la primera subvenció de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

  • Quins objectius es van plantejar?

En primer lloc, conèixer els assentaments andalusins y la seva distribució, la xarxa de camins que els connectava, els seus espais agraris i els seus vincles amb la ciutat de Tortosa, i tanmateix, saber com era la pròpia ciutat entre els segles X-XII. En segon lloc, estudiar el procés de colonització feudal i les transformacions i adaptacions que els conqueridors van introduir, tant a la ciutat com en els espais agraris. Més recentment s’ha incorporat la recerca de la pràctica ramadera com a tema d’estudi. La recerca, en el seu conjunt, es fonamenta en l’anàlisi integrat dels registres documental i arqueològic en tota la seva varietat contrastant les informacions dels textos, la toponímia, el treball de camp, la prospecció i l’arqueologia hidràulica. Aquest exercici permet saber quin paisatge van trobar els conqueridors, a mitjan segle XII, i com el van transformar a partir d’aleshores.

  • Com eren els espais de cultiu en època andalusina?

La major part dels assentaments es distribuïen al llarg de les dues ribes fluvials i estaven connectats a través d’unes vies principals, de nord a sud, paral·leles al riu, des de les quals partien ramals cap a les zones interiors, ja cap als Ports en el costat dret, ja cap a Cardó a l’esquerra. Els nuclis de poblament estaven situats sobre esperons en cotes superiors a les corbes que assenyalen el risc d’inundabilitat de l’Ebre. Els espais de conreu eren a tocar d’aquests nuclis, habitualment, a banda i banda dels camins, i no formaven unitats contínues, sinó petits parcel·laris en forma de ventall, per regla general, a la desembocadura dels barrancs en les cotes lleugerament elevades dels paquets de sediment. Els espais agraris més directament relacionats amb la ciutat eren l’horta de Pimpí, al nord, i un sector just al sud, conegut com les Arenes, on hi existia una xarxa de canals de drenatge, i era emprada com a zona de pastures i de conreu del cereal. La documentació més antiga i els estudis carpològics han mostrat els conreus preferents, almenys en el moment de la conquesta: vinya destinada a raïm com a fruita, oliveres, cereals i arbres fruiters, entre els que hi destaquen les figueres. A la zona septentrional (Benifallet, Xerta, Tivenys, etc.) destaca per l’elevat percentatge d’esments d’horts, majoritàriament regats mitjançant sínies, ja que el riu no va ser captat per al regadiu, en l’època que abasta el nostre estudi.

  • Quines van ser les principals transformacions que es van produir a partir de la conquesta?

Els conqueridors van modificar l’espai urbà i el rural, adaptant-los a les seves necessitats. A la ciutat, es van canviar els usos dels espais de culte, i se’n van crear de nous, la drassana fou el primer call jueu, etc.; alguns ravals de l’antiga ciutat andalusina van ser abandonats, mentre se’n creaven de nous, com el de l’Alfàndec, més proper a la riba fluvial. Quant a l’espai rural, es va produir un canvi en l’orientació dels conreus i les collites, d’acord als interessos dels conqueridors en la captura de renda. Així, es van potenciar la sembra de cereals i l’extensió de la vinya. Les infraestructures hidràuliques es van encaminar preferentment a la molineria, de manera que es van construir llargues canalitzacions per abastar d’aigua els molins, situats sobretot a la riba dreta aprofitant l’abundant aigua dels Ports, a Palomera (actual barri de Jesús), i Xerta. Tanmateix, es van impulsar tasques de colonització de zones fins aleshores incultes o utilitzades per aprofitar altres recursos, com la pastura o la recol·lecció, com ara algunes àrees properes al curs de l’aigua (sovint designades amb el nom d’algezires en els documents (illes), i també en algunes zones de prat, ja en els sectors més meridionals i fins la línia de costa.

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017 “Vint anys del Centre d’Estudis Lacetans. Una entitat dedicada a la recerca arqueològica a l’entorn del Solsonès”

Conferència “Vint anys del Centre d’Estudis Lacetans. Una entitat dedicada a la recerca arqueològica a l’entorn del Solsonès”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 30 de novembre de 2016, 19,00h

Conferenciants: Ramon Cardona, Jordi Morer i Laro Sánchez
Moderador: Toni Caballé

 

Al setembre de 1996 neix el Centre d’Estudis Lacetans (CEL), una iniciativa d’afeccionats, professionals i amants de la cultura amb una ferma voluntat d’estudi i difusió del patrimoni cultural. Des d’un primer moment es creà la Secció d’Arqueologia i s’iniciaren treballs en l’àmbit del patrimoni arqueològic de la comarca del Solsonès. Durant aquests vint anys s’han portat a terme actuacions arqueològiques en diversos jaciments localitzats no solament als límits del Solsonès, sinó també en altres comarques com el Berguedà, l’Urgell, la Segarra i l’Alt Penedès. Concretament, aquesta conferència se centrarà en l’exposició dels resultats de la recerca sobre el poblament ibèric en el territori dels Lacetans, atès el propòsit inicial de la secció d’arqueologia de continuar i completar els treballs endegats fa més de vuitanta anys per un dels pioners de l’arqueologia catalana, mossèn Joan Serra i Vilaró.

 


A continuació, us oferim una entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes més rellevants de la xerrada.

  • Per què es constitueix el Centre d’Estudis Lacetans?

El CEL es funda a finals del 1995 com una associació científica i cultural sense finalitat de lucre dins l’àmbit territorial del Solsonès seguint l’exemple d’altres institucions semblants a les comarques veïnes, com el Centre d’Estudis del Bages o l’Àmbit de Recerques del Berguedà. Es pretén fer recerca i divulgació del patrimoni cultural i natural del Solsonès, col·laborar amb altres entitats comarcals i d’àmbit català, peninsular i europeu. Un altre objectiu clar és la protecció del patrimoni històric,cultural i natural, divulgant el seu coneixement i valor, i impulsant la seva restauració o conservació. El Centre d’Estudis Lacetans va fixar de seguida la seva seu social a una sala del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (MDCS), cedida per acord de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i del MDCS. El CEL compta amb diverses seccions. La d’arqueologia és la primera que es funda.

  • Com ha funcionat la Secció d’arqueologia del CEL?

En aquests vint anys la secció d’arqueologia ha acumulat una nombrosa activitat arqueològica no només al Solsonès, sinó a altres indrets de Catalunya. Entre 1996 s’inicia el projecte principal que es duu a terme a la comarca del Solsonès i que encara segueix actiu avui dia titulat “Estratègies d’ocupació del territori i la seva evolució a la Comarca del Solsonès durant la Protohistòria i l’antiguitat” que inclou el jaciment del Camp dels Moros, amb el qual el CEL inicia la seva activitat arqueològica entre 1996 i 2006. En el mateix projecte entre 1998 i 2007 s’excava el graner fortificat ibèric de Sant Esteve d’Olius. Actualment estan en fase d’estudi des de l’any 2007 el poblat ibèric del Castellvell (Olius) i des del 2010, el jaciment ibèric de Sant Miquel de Sorba (Montmajor). Tots dos jaciments va ser excavats als anys ’20 del segle XX per Mn. Joan Serra i Vilaró.

  • Pel que fa a l’evolució sobre l’estratègia d’ocupació en el territori del Solsonès durant la Protohistòria, quines serien les primeres ocupacions?

Castellvell evidencia l’aparició del primer urbanisme en aquesta zona. Es tracta d’un urbanisme força senzill: poblats ovalats delimitats per un mur de tanca amb estructura de carrers i arquitectura de plantes rectilínies i amb materials duradors. A la lacetània de l’ibèric antic, hi evidenciem diversos nuclis de poblament concentrat de dimensions modestes: Castellvell 8000m²; Cogulló 6000m² o Enseresa 2000m². Poblament que versemblantment controlaria uns territoris limitats o més reduïts, denotant-ne una estructuració del territori de caire heteràrquic, a diferència de la zona costanera, on evidenciem una jerarquització d’assentaments i unes capitalitats més pronunciades, com ara la zona Cossetana, Indiqueta o Laietana

Tot plegat, a aquesta zona de la Catalunya interior, i segons el patrons d’assentament, sembla derivar-se un elevat nivell de fragmentació política, en contraposició als patrons d’assentaments de la costa.

  • Quina seria la seva evolució vers el moment de l’ibèric ple?

Pel que fa al moment de l’ibèric ple III, hem excavat com a paradigma el jaciment de Sant Esteve d’Olius, en el qual varem desenvolupar 10 campanyes d’excavació arqueològica. Es tracta d’un camp de sitges que funciona en tot el decurs del segle III aC. L’interpretem, segons la tipologia d’assentaments ibèrics proposada per l’equip de Joan Sanmartí, com un nucli d’activitat econòmica especialitzada. Es tracta d’un tipus d’assentaments caracteritzats pel fet que en ells predominen les evidencies relacionades amb una activitat econòmica especialitzada, mentre que les evidències d’hàbitat presenten un pes específic menor. En el cas de sant Esteve l’activitat econòmica especialitzada seria magatzematge i gestió d’excedents cerealístics (principalment ordi vestit i blat nu, segons les restes carpològiques), destinats a la activitat comercial.

Es tracta d’un tipus d’assentament que es dóna principalment a la zona costanera (Indiquetes, Laietans i cossetans), mentre que a la Catalunya interior són més aviat excepcionals (Sant Esteve i Sorba). Per a aquest moment cronològic de l’ibèric ple al Solsonès, es proposa una explicació a aquest fenomen, que es basa en considerar la integració de les comunitats ibèriques lacetanes de l’interior en l’estructura econòmica pròpia de les zones costaneres.

  • Com es presenta la fase de l’ibèric final o fase romano-republicana al Solsonès?

Aquesta fase la coneixem a partir de les excavacions dutes a terme als jaciments del Castellvell (Olius) i de Sant Miquel de Sorba (Montmajor). Podem dir que en aquesta part de la Catalunya Central amb l’arribada de contingents itàlics després de la fi de la Segona Guerra Púnica i les campanyes posteriors de pacificació de Cató el territori presenta una sèrie de característiques que cal tenir en compte i que defineixen l’inici de la romanització d’aquesta part de la Catalunya Central. Així doncs s’ha documentat un canvi respecte la fase anterior pel que fa a l’ocupació d’aquests dos jaciments. Per una banda a Sant Miquel de Sorba es construeix una nova cisterna de planta rectangular i bastida amb carreuons, que anul·la l’anterior. Tal vegada la seva funció pot estar lligada a l’aprovisionament de contingents militars. També s’amplia l’ocupació del turó vers la vessant sud, on es construeix una nova muralla, més potent respecte la fase anterior, flanquejada per un bastió. Per altra banda s’han documentat estructures complexes al Castellvell que remeten a paral·lels d’altres jaciments fundats ex novo per contingents itàlics. Tant al Castellvell com a Sant Miquel de Sorba s’ha documentat un camp de sitges, fet que ens permet dir que s’està acumulant excedent agrícola, és a dir, les noves elits itàliques o locals fidels a roma estant acumulant excedent agrícola com en la fase ibèrica, per tant controlen el sistema socioeconòmic indígena. Amb tot, ens permet plantejar que es tracta de dos jaciments vinculats a la implantació romana d’aquesta part de la Catalunya Central entre el segle II i I aC.

  • Podríeu destacar la principal activitat arqueològica fora del Solsonès?

L’any 2002 s’inicia un projecte de recerca a la comarca de l’Urgell en col·laboració amb el Museu Comarcal de l’Urgell. Aquest projecte inclou un poblat ibèric a Verdú, els Estinclells, excavat entre els anys 2002-2015, i una vil·la romana, en el mateix complex dels Estinclells de Verdú en procés d’excavació. Gràcies a l’activitat del CEL en aquest jaciment, la propietat ha pogut passar a mans municipals i just enguany els Estinclells han entrat a formar part de la Ruta dels Ibers del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Igualment el CEL ha creat en un camp annex al jaciment ibèric dels Estinclells un camp d’experimentació de la protohistòria anomenat CEP, amb diverses línies d’investigació experimental sobre arquitectura, artesania ceràmica i agricultura en època protohistòrica. La recerca agrícola es fa en col·laboració amb la Universitat de Lleida, amb un equip d’investigadors dirigit per la professora Natàlia Alonso i que ha fet possible destinar durant el 2011 i 2012 un Recercaixa al jaciment dels Estinclells i a les instal·lacions del CEP. La recerca a l’Urgell inclou des de l’any 2010 un altre poblat ibèric, en aquest cas, de grans dimensions, a la Pleta/Castellsalvà (Belianes). Un altre dels projectes del CEL, el més recent, es desenvolupa a l’Alt Penedès amb col·laboració amb la Universitat de Barcelona. El CEL participa en l’excavació des del 2008 dels jaciment de les Hortes de Cal Pons/Corral Nou  (Pontons), consistent en una terrisseria ibèrica dels segles V-IV aC i des del 2011 en el jaciment de les Valls del Foix/els Casalots (Torrelles de Foix), també un jaciment terrisser d’època ibèrica. El proper mes de maig de 2017 es presentarà a la Tribuna d’Arqueologia per primer cop la terrisseria d’Hortes de Cal Pons.

 

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017 “Resultats preliminars de les intervencions de prospecció geofísica i excavació arqueològica al fossat del Puig de Sant Andreu (Ullastret, Baix Empordà)”

Conferència “Resultats preliminars de les intervencions de prospecció geofísica i excavació arqueològica al fossat del Puig  de Sant Andreu (Ullastret, Baix Empordà)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 23 de novembre de 2016, 19:00h

Conferenciants: Ferran Codina, Ekhine Garcia-Garcia, Gabriel de Prado i Roger Sala
Moderador: Josep Manuel Rueda

En el marc del projecte de restauració i posada en valor del conjunt defensiu de la ciutat ibèrica d’Ullastret, coordinat per la Subdirecció General de Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, aquests darrers anys s’han fet diverses intervencions arqueològiques amb la voluntat de conèixer més extensament el monumental fossat descobert al vessant occidental del Puig de Sant Andreu l’any 2012. Aquestes actuacions, basades en prospeccions geofísiques i en l’obertura de diversos sondejos de grans dimensions, han permès definir amb una certa precisió el traçat i la morfologia d’aquesta estructura defensiva.

 

La conferència, a càrrec de Ferran Codina, Ekhine Garcia-Garcia, Gabriel de Prado i Roger Sala , estarà moderada per Josep Manuel Rueda. La sessió s’emetrà en directe per vídeostreaming. Si voleu fer comentaris o preguntes pels ponents les podreu fer en els comentaris a aquest post o a Twitter amb el hashtag #tribuna2016


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.

  • Quin va ser el plantejament de la participació de SOT Prospecció Arqueològica al projecte de recerca entorn el sistema defensiu d’Ullastret?

En aquest cas, la idea va partir de l’equip del MAC-Ullastret que es plantejava com obtenir més informació entorn el gran fossat descrit en la primera excavació realitzada el 2013. En concret, es va partir de dues preguntes arqueològiques bàsiques: El sistema descrit en la primera excavació es podia extrapolar a tot el perímetre oest del Puig de Sant Andreu? i Es podia aproximar el traçat d’aquest fossat?

A partir d’aquests interrogants i de les dades aportades per la primera excavació, es va fer evident que calia dissenyar una metodologia adaptada a les preguntes, sobretot per les característiques de l’estructura a descriure: un fossat de grans dimensions, però a una profunditat considerable i en un context de relleu irregular.

En primer terme es va optar per la realització de tomografies elèctriques transversals per generar seccions de resistivitat en 4 punts. Aquest mètode permet un abast en profunditat suficient per descriure seccions del terreny, però ofereix poc detall en la descripció de la geometria dels objectes. Un segon mètode que semblava indicat per la descripció del traçat és la prospecció magnètica. Malauradament, la presència de tanques metàl·liques a bona part del perímetre oest i el relleu abrupte només van permetre l’aplicació d’aquest mètode als extrems nord i sud del clos.

  • A partir dels sondejos realitzats, s’ha pogut establir la cronologia de la construcció i de la posterior amortització del fossat?

Ara per ara, malgrat alguns indicis aportats en aquesta darrera campanya d’excavacions, la data de construcció no es pot precisar però s’ha de vincular o bé amb el primer recinte emmurallat aixecat a finals del segle VI aC, pel que fa al tram entre l’angle sud-oest i la porta 4, o bé a la reforma i ampliació de la fortificació al voltant del 400 aC. En qualsevol cas, el tram entre la porta 4 i la torre situada a l’extrem nord de la zona coneguda com a Istme ha de correspondre necessàriament a aquesta segona datació, per tant, és possible que el fossat també s’hagi excavat en diferents períodes.

Pel que fa a l’amortització, els primers nivells que cobreixen el fossat corresponen al moment d’abandonament massiu de la ciutat, que es data de finals del segle III o inicis del segle II aC. No obstant, els estrats immediatament superiors han aportat, en tots els sondejos realitzats, materials d’època tardoromana que semblen indicar una actuació de rebliment intencionada del que quedava visible d’aquesta estructura.

  • Quins aspectes destacaríeu dels resultats de les prospeccions i de les posteriors excavacions?

Els resultats de les tomografies i de les prospeccions magnètiques són extremadament interessants però, alhora, molt complexos.

Les seccions de tomografia elèctrica van revelar una estratigrafia amb canvis de propietats notables, que calia interpretar d’acord amb els precedents aportats pels treballs previs realitzats per l’equip del MAC-Ullastret. Es van generar esquemes d’interpretació que van interpretar correctament una part de la estratigrafia, però que van subestimar altres aspectes com la profunditat total del fossat.

La prospecció magnètica, sobretot en l’àrea explorada al nord-oest del Puig de Sant Andreu, van aportar una primera aproximació al traçat del fossat en aquesta àrea, però amb alguns aspectes tècnics inesperats, que posteriorment l’excavació va resoldre. Per una banda, el traçat del possible fossat detectat era clar, però la feblesa dels valors magnètics enregistrats resultava sorprenent. Degut a la massa de terres implicada en l’amortització del fossat s’esperava una resposta potent i clara. Gràcies a la posterior excavació en aquest sector, es va comprovar que els rebliments i el fossat mateix es trobaven a una profunditat considerable, fet que provocava aquests valors febles que referíem més amunt.

Una qüestió a destacar de l’excavació és que en tots els sondejos realitzats aquest 2016 es poden veure clarament les diferents marques i traces realitzades pels picapedrers durant els treballs d’extracció de la pedra. L’estudi detallat d’aquests elements permetrà conèixer amb més detall les tècniques de treball emprades en aquesta època. Tanmateix, un dels elements més sorprenents de la intervenció ha estat el de documentar un forn metal·lúrgic, així com diverses estructures associades, a l’interior del fossat i amb una cronologia del període ibèric final, fet que denota la pèrdua de la funcionalitat defensiva del mateix.

En resum, a nivell metodològic, creiem que el plantejament científic de la intervenció va proporcionar una estratègia de prospecció prou ajustada als objectius, però destaquem també la possibilitat de reinterpretar les dades obtingudes a partir de la nova informació aportada per les excavacions realitzades aquest 2016.

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017 “Estratègies de recol·lecció de plantes, dieta i ús del foc durant l’edat de pedra mitjana a Pinnacle Point (costa sud de Sud-àfrica): les anàlisis de fitòlits”

Conferència ” Estratègia de recol·lecció de plantes, dieta i ús del foc durant l’edat de pedra mitjana a Pinnacle Point (costa sud de Sud-Àfrica): les anàlisis de fitòlits”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 16 de novembre de 2016, 19:00h

Conferenciants: Irene Esteban i Rosa M. Albert
Moderador: Lluís Garcia Petit

Sud-àfrica constitueix un lloc de gran interès per a l’estudi dels orígens dels primers humans moderns per la presència de nombroses coves amb restes arqueològiques on s’observen les evidències més antigues d’un comportament humà modern, que daten aproximadament d’uns 200.000 anys, durant l’anomenada edat de pedra mitjana africana. La costa sud de Sud-àfrica es localitza dins la regió florística de Greater Cape, que conté la flora extratropical de major diversitat en termes de riquesa i endemisme on trobem una gran varietat de recursos vegetals accessibles per a aquests primers humans. Així, a través de l’estudi de fitòlits (microrestes minerals d’origen vegetal), aquesta investigació pretén detectar diferents patrons i estratègies d’explotació de recursos vegetals, per part d’aquestes poblacions d’humans moderns, així com la seva relació amb els canvis climàtics i ambientals esdevinguts al llarg del pleistocè mitjà i superior a la costa sud de Sud-àfrica i que de ben segur van influir en el desenvolupament d’aquestes activitats.

 

 


A continuació, us oferim una petita entrevista amb les conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la xerrada del proper dimecres.

  • Què son els fitólits i per a serveixen en arqueologia?

Els fitólits son micro-restes minerals d’origen vegetal que reprodueixen l’estructura cel·lular de les plantes, per la qual cosa les diferències morfològiques dels fitòlits son emprades per distingir plantes i parts de plantes. Es per això que s’integren dins la paleobotànica com una eina eficaç per a la reconstrucció històrica del paisatge, així com en el camp de l’arqueologia. En arqueologia, constitueixen una eina fonamental per a l’estudi de l’explotació dels recursos vegetals per poblacions del passat. En contextos de caçadors-recol·lectors algun dels àmbits d’estudi més importants són l’estudi de l’ús del foc i la dieta, així com la identificació de sòls d’ocupació (bedding), entre d’altres.

  • Per què Sudàfrica i Pinnacle Point?

El conjunt arqueològic de Pinnacle Point (PP) es localitza a la costa sud de Sud-Àfrica i presenta una llarga ocupació humana que abasta des de el pleistocè mitjà a la cova de PP13B (~170.000BP) i que acaba en període holocè al complex PP Shell Midden Complex (~9.000BP). Per altra banda, PP (PP13B) preserva les evidències més antigues de comportament humà modern com és l’explotació de recursos marins així com el treball de l’ocre fa uns 170.000BP.

La importància de PP rau, a més al ubicar-se dins de la Greater Cape Floristic Region (GCFR), regió fito-geogràfica que presenta una gran diversitat de tipus de vegetació amb unes característiques biòtiques distintes que hauria proporcionat una gran varietat de recursos animals i vegetals, amb gran quantitat de plantes comestibles (p. ex., geòfits). Hom pensa que els geòfits –òrgans comestibles subterranis– devien haver estat una part important de la dieta per aquestes poblacions, com ha estat fins ara (per a poblacions Khoi-San). Per últim, PP presenta un ecosistema marí molt ric que els antics caçadors-recol·lectors que habitaren la zona coneixien i explotaven.

  • Quins són els resultats més importants de la vostra recerca?

El nostre estudi ha ajudat a entendre quin va ser el combustible utilitzat per fer foc, el mode d’ocupació de PP i els canvis en les estratègies d’explotació dels recursos vegetals dutes a terme pels primers humans moderns que habitaren la costa del sud de Sud-àfrica durant 120,000 anys.

De gran importància és el fet que aquest estudi documenta la primera evidència de la recollida i introducció intencionada de plantes de la família Restionaceae a PP5-6 pels primers humans moderns que habitaren la costa sud de Sud-àfrica durant l’Edat de pedra mitjana. L’evidència de fitòlits en els dipòsits arqueològics de PP5-6 va mostrar que els canvis en l’explotació de plantes s’associa amb canvis en la intensitat de l’ocupació humana del lloc, així com amb canvis observats en la cultura material.

El nostre estudi també ha mostrat que, en termes de paleoclima i paleoambient, la zona de PP estava dominada per un mosaic d’hàbitats entre els quals destaquen la vegetació fynbos, la vegetació thicket (vegetació densa d’arbres i matolls) i de cert tipus de vegetació amb un alt contingut d’herba com podria haver estat la vegetació grassy fynbos o renosterveld.

  • Quines són les perspectives de futur?

Per tal de comparar els nostres resultats a altres regions sudafricanes, la feina futura ha d’incloure l’estudi d’altres jaciments arqueològics de la costa sud de Sud-Àfrica. Així com expandir els nostres estudis a altres tres regions geo-climàtiques sud-africanes (western Cape, eastern Cape i les zones de l’interior de southern Cape), on el registre arqueològic també mostra evidències d’un comportament humà modern en la cultural material durant el pleistocè mitjà i superior.

La feina duta a terme en plantes i sòls moderns ha estat el primer intent per entendre la producció de fitòlits en plantes eudicotiledònies (arbres i matolls) i de geòfits del GCFR. Malgrat els positius resultats del nostre treball, som conscients de la necessitat d’expandir la nostra col·lecció de referència de plantes i sòls per tal de millorar la identificació de les estratègies d’explotació del recursos vegetals per part de societats de caçador-recol·lectors del passat i per reconstruir vegetació i el clima del passat en la costa del sud de Sud-àfrica.

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017 “El poblament prehistòric als Aspres de Noguera: perspectives de futur després de quinze anys de treballs arqueològics al Prepirineu de Lleida”

Conferència “El poblament prehistòric als Aspres de Noguera: perspectives de futur després de quinze anys de treballs arqueològics al Prepirineu de Lleida”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 2 de novembre de 2016, 19:00h

Conferenciants: Jorge Martínez, Miquel Roy i Rafael Mora
Moderadora: Carme Alòs

Les serres del Prepirineu de la Noguera estan fortament vinculades a l’avançament de l’arqueologia prehistòrica a la península Ibèrica. De forma continuada des de l’any 2001, el CEPAP-UAB ha desenvolupat un programa d’investigació arqueològica que es concreta en l’excavació de diversos jaciments d’aquesta regió amb una diversitat de cronologies que van des del paleolític mitjà fins a la prehistòria recent. En paral·lel, s’ha impulsat un programa de prospeccions arqueològiques enfocat a detectar nous jaciments i analitzar la disponibilitat de recursos lítics essencials per a les societats que han habitat aquesta regió al llarg dels últims 50.000 anys. En aquesta presentació proposem una revisió dels elements més rellevants identificats després d’aquests 15 anys de treballs continuats en relació amb el poblament d’aquesta regió del Prepirineu català.

 


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes més destacats de la propera xerrada:

  • Quins elements defineixen el vostre projecte de recerca?

D’ençà que varem començar el nostre projecte l’any 2001, varem veure la necessitat de combinar dues línies d’actuació en aquesta zona. Per un cantó, investigar l’important patrimoni arqueològic referit a les primeres fases del poblament humà en el Prepirineu Oriental, el qual  pensàvem devia existir als Aspres de la Noguera. Alhora érem conscients que la nostra recerca hauria igualment de tenir un impacte social de difusió de la recerca. En aquest sentit, pensem que els  dos objectius que varem dissenyar s’estan complint.

  • Quines aportacions arqueològiques són les més rellevants ?

Pensem que el projecte científicament està consolidat. Els jaciments com la Roca dels Bous i la Cova Gran de Santa Linya estan plenament integrats dins de les actuals discussions científiques a escala internacional sobre aspectes tan variats com la desaparició dels neandertals, l’aparició dels humans moderns o l’origen del pastoralisme en la vessant sud dels Pirineus. Per altra banda, nous jaciments, com el Forat de la Conqueta, que nodreixen aquest projecte hauran de ser valoritzats perquè aporten reflexions sobre els rituals funeraris a la prehistòria recent.

  • Quines perspectives de futur té el vostre projecte?

Actualment, la situació econòmica condiciona la recerca en tots els àmbits. A part d’aquest imponderable pensem que hem de reflexionar sobre el nostre paper com agents involucrats en la transmissió de coneixements i valors a la societat, en què destaca el respecte al patrimoni cultural, com una entitat material que conforma un bé comú de la societat. En aquest sentit, apostem per les accions de socialització dirigida a crear espais en els quals poder desenvolupar línies de transferència de coneixement adreçades  a tots els públics.

La nova temporada del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2016-2017

portada-tribuna-2016-17Us presentem el programa de la Tribuna d’Arqueologia 2016-2017, que començarà el proper dia 2 de novembre, amb 18 conferències programades fins al pròxim mes de juny. Com sempre, les sessions es faran a la sala d’actes del Palau Marc, els dimecres a les 19,00h. Com venim fent els darrers anys, les conferències s’emetran en streaming i estaran disponibles en vídeo a partir de l’endemà de cada xerrada en aquesta web.

En aquesta primera sessió de la temporada, el director general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni presentarà el nou cicle de la Tribuna d’Arqueologia. Tot seguit començarà la primera de les conferències d’aquesta temporada: “El poblament prehistòric als Aspres de Noguera: perspectives de futur després de quinze anys de treballs arqueològics al Prepirineu de Lleida”, a càrrec de Jorge Martínez, Miquel Roy i Rafael Mora, i moderada per Carme Alòs.

| Descarregueu el programa en PDF |