Conferència “La primera explotació de coure a Catalunya. Dades arqueològiques i arqueomètriques de la Mina de la Turquesa o del Mas de les Moreres (Cornudella de Montsant, Priorat)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 5 d’abril de 2017, 19,00h
Conferenciants: Ignacio Soriano i Selina Delgado-Raack
Moderadora: Araceli Martín
La Mina de la Turquesa o del Mas de les Moreres es va descobrir l’any 2011 durant una prospecció geominera. El jaciment va ser excavat en tres campanyes successives (2012, 2013 i 2015) i l’any 2015, a més, va ser adequat perquè es pogués visitar. En total s’han recuperat més d’un centenar d’eines lítiques de miner (pics i percussors) i s’ha documentat un pou miner vertical i restes d’entre un i dos més. Paral·lelament s’han analitzat mostres minerals del jaciment mitjançant tècniques arqueomètriques (isòtops de plom, fluorescència de raigs X, difracció de raigs X) i els resultats s’han posat en relació amb anàlisis similars fetes en altres elements metal·lúrgics de la zona (objectes de metall, restes de fosa, vasos de reducció). El conjunt de dades disponibles permet afirmar l’explotació de la mina entre el calcolític i el bronze antic-mitjà, de manera que és en l’actualitat l’única mina prehistòrica metàl·lica excavada a Catalunya. Aquest jaciment s’emmarca en un projecte de recerca en actiu des de l’any 2003 centrat en l’estudi de la mineria i la metal·lúrgia al Priorat durant la prehistòria i la protohistòria.
A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la seva propera xerrada.
- Quina importància té aquest jaciment?
La importància se situa en què actualment es tracta de l’única mina metàl·lica prehistòrica excavada a Catalunya. Es tenien dades d’alguna altra explotació, com és el cas de la propera Solana del Bepo (Ulldemolins), però només estava documentada en prospecció. Així mateix teníem evidències indirectes de l’existència d’altres mines a través de la troballa aïllada de pics i masses de miner arreu del territori, tot i que la identificació d’estructures mineres se’ns resistia. La troballa de la Mina de la Turquesa ha permès, així, donar un pas de gegant en el coneixement sobre la mineria i la metal·lúrgia prehistòriques, obrint tot un ventall de possibilitats d’estudi.
- Quines característiques té l’excavació d’una mina metàl·lica que la distingeixen d’altres jaciments arqueològics?
De forma comuna, les mines metàl·liques han estat explotades en moments històrics successius donat que el metall sempre ha estat un bé preuat. Això significa que les explotacions posteriors solen destruir les evidències més antigues, com rases, pous, galeries, etc. Aquesta situació és especialment greu quan hi ha hagut una explotació industrial que, literalment, esborra qualsevol traça de mineria antiga. Una qüestió relacionada amb l’anterior és la quasi total absència de materials in situ. L’estratigrafia normalment es troba molt alterada. Finalment els materials arqueològics que es documenten són pocs diagnòstics. Les eines lítiques són diacrònicament força similars, les ceràmiques sovint escasses i el material orgànic per realitzar datacions absolutes tampoc abunda. En síntesis podem dir que l’excavació d’aquest tipus de jaciments és enormement ingrata.
- En què consisteix l’estudi arqueomètric que heu realitzat al jaciment?
El que hem tractat de fer és suplir l’escassetat de dades que aporten el tipus de jaciment i els materials recuperats mitjançant l’aplicació de diverses tècniques d’anàlisis. Aquestes tècniques aporten dades sobre les característiques del procés extractiu, els coneixements tècnics existents vinculats amb la metal·lúrgia o l’origen del metall emprat. Paral·lelament les mateixes tècniques les hem emprat en altres elements vinculats amb la metal·lúrgia procedents de jaciments de la zona (objectes de metall, restes de fosa, vasos de reducció, mineral de coure). És precisament el creuament dels dos conjunts de dades allò que ens ha permès obtenir conclusions més rellevants.
- El jaciment és actualment visitable?
Sí, la mina va ser adequada per la seva conservació i visita al desembre del 2015, gracies a un acord establert entre la propietat, l’ajuntament de Cornudella del Montsant i el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya. Actualment el jaciment es troba encerclat amb una tanca metàl·lica i presenta un rètol identificatiu. El camí que porta a la finca és obert i d’accés lliure.