Tribuna d’Arqueologia 2016-2017 “La terrisseria ibèrica de les Hortes de Cal Pons – Corral Nou (Pontons, Alt Penedès)”

Conferència “La terrisseria ibèrica de les Hortes de Cal Pons – Corral Nou (Pontons, Alt Penedès)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 3 de maig de 2017, 19,00h

Conferenciants: Ramon Cardona, David Asensio, Rafel Jornet i Jordi Herms
Moderador: Joan Sanmartí

Des de l’any 2008 un equip d’arqueòlegs de la Universitat de Barcelona i el Centre d’Estudis Lacetans estudia aquesta terrisseria ibèrica, la més important coneguda fins al moment a Catalunya. Les prospeccions geofísiques, excavacions i activitats experimentals que s’hi han fet han permès documentar set forns de planta circular i la zona de taller on en els segles v-iv aC es van elaborar àmfores, peces de magatzem i de vaixella de ceràmica oxidada a torn, així com les tècniques de fabricació utilitzades.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


A continuació, us oferim una entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la seva xerrada.

  • Com es gesta aquest projecte i des de quan?

El coneixement i troballa del jaciment es deu a Pere Giró i Romeu, anys ‘30 s. XX. No es realitza cap més fins a l’any 1991. J. Mestres realitzà unes prospeccions i localitzà més materials arran de l’obertura d’una rasa d’un dipòsit d’aigua. Se cita el jaciment en l’inventari del Patrimoni Arqueològic de l’Alt Penedès que es duu a terme al llarg dels anys 1989 i 1991 a càrrec d’Artur Cebrià, Genís Ribé i Maria Rosa Senabre. L’any 1995 es realitza una intervenció d’urgència que permet fer una primera valoració seriosa del jaciment sense a penes excavar-lo. Els arqueòlegs són Rosa M. Senabre, Jordi Nadal i Anna Vargas. La recerca queda ininterrompuda després de la intervenció de 1995 fins que la Secció d’Arqueologia del Centre d’Estudis Lacetans, a instàncies de Magí Miret Mestres, arqueòleg  territorial de la zona, es posa en contacte el 2005 amb Mª Rosa Senabre, conservadora del Museu de Vilafranca, qui es compromet a passar-nos informació sobre el jaciment. No es té cap més resposta del Museu fins que Jordi Farré, arqueòleg-conservador de VINSEUM, es posa en contacte amb el Centre d’Estudis Lacetans i comunica el desgraciat accident i la malaurada pèrdua de l’anterior conservadora. Es reprèn el contacte amb el Museu i amb l’antic equip d’excavació, Jordi Nadal i Anna Vargas, que no posen inconvenients a que el Centre d’Estudis Lacetans assumeixi la recerca d’aquest jaciment per tal de poder investigar amb un jaciment de primera mà la producció de la ceràmica ibèrica. S’han realitzat fins al moment les intervencions següents: bianual 2008-2009, bianual 2010-2011, bianual 2012-2013, quadriennal 2014-2017. El jaciment s’inclou en un projecte més global de la Universitat de Barcelona “El canvi sociocultural a la Cessetània oriental (Penedès i Garraf) durant la Protohistòria i l’època romano republicana: una perspectiva històrica i evolutiva”

  • Quines estructures s’han pogut recuperar del complex terrisser?

De totes les estructures que formen part d’un complex terrisser, les més aparatoses i que es conserven millor, degut a l’acció continuada del foc, són precisament els forns on es duien a terme les coccions ceràmiques. Això ha permès identificar-ne set fins al moment. Però també hi havia altres espais en aquests complexos que són més difícils d’identificar, com els obradors, assecadors i magatzems. Ara estem centrats en la troballa d’aquests espais i per això estem estenent l’excavació. De moment es pot avançar la localització de diferents sistemes de basses de decantació, l’aparició de zones d’extracció d’argila i l’excavació en curs d’uns edificis que s’interpreten com a magatzems i zona de treball del complex terrisser.

  • Quina era la producció d’aquest centre?

La producció d’aquests forns era mixta, composta per àmfores, tenalles, olles i gerres  de diferents tipus i també vaixella de taula. D’entre els nombrosos materials recuperats d’aquest jaciment s’individualitza  tot un conjunt de peces ceràmiques, modelades a mà o fetes a torn, relacionades amb la col·locació i subjecció dels atuells a coure dins el forn. És un conjunt d’objectes de formes repetitives, però prou heterogeni com per poder fer-ne una classificació i tipologia. Són materials que ens alguns jaciments han passat molts vegades desapercebuts i dels quals se n’han fet curioses interpretacions.

  • Quina és la importància de trobar un centre productor d’època ibèrica?

La ceràmica a torn ibèrica ocupa un percentatge molt alt de les troballes que es realitzen en les excavacions dels assentaments ibèrics. Malgrat això, coneixem poc dels centres productors d’aquests objectes. Per això és important la troballa d’un assentament com Hortes de cal Pons, ja que ens està aportant respostes a algunes de les qüestions que ens plantegem quan estudiem la ceràmica ibèrica. Per exemple, l’alta qualitat de les àmfores i la dificultat tècnica del seu modelatge, cosa que s’explica amb la presència de centres productors “industrials” on es concentrarien especialistes que durien a terme aquestes tasques. El mateix passa amb la qualitat de les peces finalitzades, la qual cosa implica un domini enorme del procés de cocció.

  • Quina és la importància dels estudis arqueomètrics?

Les evidències arqueològiques que determinen la troballa d’un centre productor de ceràmica no són sempre clares i contundents. De vegades, l’aparició de ceràmiques deformades o defectuoses s’associen a restes de testars. Així mateix, determinats elements de fang circulars o en forma de prismes també es relacionen amb separadors utilitzats en la carga de la càmara de cocció dels forns. Menys habitual és poder contar amb estructures de forns ceràmics, com en el cas d’Hortes de Cal Pons, que són un testimoni inqüestionable de que en aquest indret es desenvolupava una intensa activitat intensa de terrisseria durant els segles IV-III a. C.

L’estudi arqueomètric dels materials ceràmics d’un centre productor ens permet caracteritzar un grup de referència del tot necessari per a identificar la distribució dels productes d’aquest taller entre els centres receptors. Així mateix, l’estudi arqueomètric ens apropa a les tècniques utilitzades en el procés de fabricació de la ceràmica; com ara les temperatures de cocció, l’existència o no d’un procés estandaritzat de la producció o els tipus de matèries primes utilitzades i la seva manipulació, per exemple.

En el cas concret d’Hortes de Cal Pons s’ha realitzat una caracterització química per fluorescència de raigs X per a poder tenir el grup de referència químic que ens haurà de permetre identificar la dispersió d’aquesta producció en d’altres jaciments. Així mateix, s’ha realitzat l’estudi mineralògic de les peces per difracció de raigs X que, un cop finalitzat , ens permetrà establir la temperatura de cocció equivalent de les peces cuites als forns dels establiments terrissaires del Foix.

  • Quins altres elements aporta la prospecció i estudi de la zona?

La presència a la zona d’altres complexos que podrien ser semblants a l’excavat fins ara ens indica, per una banda, que es tracta d’una zona que reuneix les condicions naturals per dur a terme aquest tipus d’instal·lacions: presència de bones argiles, aigua abundant i boscos. Per altra banda, ens ajuda a demostrar la complexitat d’una societat que esmerçava una part important dels seus recursos en la fabricació d’uns objectes, les àmfores, que havien de servir per envasar uns productes excedentaris per a la seva posterior comercialització. La prospecció i coneixement de la zona ens ha permet actuar a poca distància en un altre jaciment terrisser, Valls del Foix/ Els Casalots (Torrelles de Foix) almenys amb dos forns, un tester i altres estructures per determinar. Una darrera prospecció geomagnètica realitzada per l’empresa SOT Prospecció Arqueològica ens ha confirmat la presència de més forns ceràmics al jaciment de la Font dels Igols (La Llacuna). Tots aquests jaciments es localitzen en un radi de pocs més de cinc quilòmetres, fet que fa plantejar interessants hipòtesis sobre l’organització de la producció ceràmica ibèrica entre els segles IV i III aC.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s