Conferència “El projecte Capçanes, de la documentació a la recuperació de la lectura de l’art rupestre”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 31 de maig de 2017, 19:00h
Conferenciants: Josep Castells i Eudald Guillamet
Moderador: Ramon Ten
Amb la descoberta de deu conjunts de pintures rupestres inèdits l’any 2007 i de nou conjunts més l’any 2014, Capçanes (Priorat) s’ha convertit en el municipi amb la concentració de pintures rupestres més nombrosa i espectacular de Catalunya. Conscient de la importància i transcendència d’aquest patrimoni, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia va iniciar el projecte Capçanes, que comporta el tractament integral de les pintures: documentació, protecció, conservació i difusió. De les diferents actuacions, destaca per la seva espectacularitat la recuperació de les pintures de la Vall II, conegudes popularment com La matança, gairebé invisibles fins al moment de la intervenció.
A continuació, us oferim una petita entrevista amb Josep Castells sobre alguns aspectes destacats de la propera conferència del dia 31.
- Quina és la importància de la descoberta d’aquestes pintures rupestres?
La principal importància rau en la gran concentració de pintures rupestres en un espai territorial molt reduït, en les seves característiques tipològiques i estilístiques i en la seva connexió en altres territoris de l’Arc Mediterràni .
- Afegeixen les pintures trobades a Capçanes alguna novetat respecte a la resta de pintures rupestres de l’art rupestre llevantí?
Algunes de les escenes documentades, especialment la del abric de la Vall I són úniques en tot el discurs pictòric de l’art rupestre llevantí.
- Quines han estat les actuacions del Departament de Cultura en la recuperació de les pintures?
En el marc del programa Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya el Departament ha portat a terme la documentació exhaustiva de tos els conjunts identificats, ha realitzat un estudi complert dels fenòmens que afecten la seva conservació, ha realitzat una topografia de detall dels barrancs on es localitzen els abrics, s’ha redactat i executat tres projectes de tancaments de protecció, s’han senyalitzat amb plafons informatius els conjunts visitables i s’ha porta a terme múltiples campanyes de consolidació, conservació i recuperació del color i de la lectura dels conjunts documentats.
- Quins són el projectes de futur respecte a les pintures de la Vall II?
Respecte a la potent intervenció de recuperació del color de les pintures del conjunt de la Vall II es farà un seguiment de l’actuació realitzada per tal de controlar l’estabilitat de les pintures. També es portarà a terme una nova documentació que incorporarà les noves figures descobertes durant l’actuació.
Com a president del Centre d’Estudis Falsetans Museu-Arxiu de Falset i Comarca m’agradria saber quina relació pot tenir aquestes pintures i els animals gravats amb la cérvola de la plaqueta trobada a l’abric de Sant Gregori de Falset.
El tema important és que per primera vegada tenim identificats uns gravats rupestres de tipus “finiprims” en bens inmobles i associats amb pintures rupestres en els mateixos jaciments. Evidentment la cronologia de les pintures és una mica posterior a la dels gravats, però probablement no molt més. Tipològica i estilísticament la cérvola i altres gravats de Sant Gregori són molt similars, per tant, estariem en un marc cronològic semblant, per no dir el mateix