Categoria: Tribuna 2013-2014

Tribuna d’Arqueologia 2013-2014

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Portada de la revista Tribuna d’Arqueologia 2013-2014| Vegeu publicació |

Aquí teniu disponible la versió digital del llibre de recull anual del cicle 2013-2014 de la Tribuna d’Arqueologia. En aquesta publicació trobareu els següents articles:

Primeres pàgines i sumari

Presentació del volum p. 7
Maria Teresa Miró i Alaix, Cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia

El quarter nord de la vila fortificada de baixmedieval Sabadell i el barri artesà d’època moderna del Raval. Intervencions 2011-2013 p.11
Jordi Roig i Joan M. Coll

La vil·la del Pla de l’Horta (Sarrià de Ter, Gironès)  p. 38
Lluís Palahí, Josep Maria Nolla i David Vivó

Darreres intervencions al jaciment ibèric de les Maleses: excavacions i procés de museïtzació p. 60
Mercedes Durán, Gemma Hidalgo i Daniel Moly

Cova de Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat). La transformació d’un jaciment. L’episodi sepulcral del neolític postcardial p. 81
Manuel Edo, Ferran Antolín, Pablo Martínez, Concepció Castellana, Remei Bardera, Maria Saña, Maria Mercè Bergadà, M. Jesús Barrio, Trini Castillo, Elicínia Fierro i Eva Fornell

Reinici dels treballs als jaciments del pleistocè inferior del complex d’Incarcal (Crespià, Pla de l’Estany): campanyes 2009-2013 p. 106
Joan Madurell-Malapeira i Bienvenido Martínez-Navarro

De Sikarra a Prats de Segarra: noves descobertes arqueològiques al Municipium Sigarrense (els Prats de Rei, Anoia) entre la primera edat del ferro i l’edat mitjana p. 115
Natàlia Salazar, Dídac Pàmies i Iñaki Moreno

El Puig de Sitges: de la primera edat del ferro a l’època romana p. 135
Joan Garcia Targa, Magí Miret i Pere Izquierdo 

El jaciment dels Estinclells (Verdú, Urgell), una fortalesa ilergeta del segle III aC. Nova recerca a partir del Camp d’Experimentació de la Protohistòria (CEP)  p. 152
David Asensio, Ramon Cardona, Jordi Morer, Josep Pou, Oriol Saula i Natàlia Alonso

Intervencions arqueològiques a la pedrera del Mèdol (Tarragona) p. 177
Anna Gutiérrez i Jordi López

Vuit anys de recerca al jaciment arqueològic de la Dou (Sant Esteve d’en Bas, Garrotxa) (2006-2013): del neolític antic al bronze final p. 196
J Gabriel Alcalde, Lídia Colominas, Vanessa Navarrete, Enriqueta Pons, Jordi Revelles, Rafel Rosillo, Roger Sala, Maria Saña, Carlos Tornero i Oriol Vila

Era arqueologia aplicada ena restauracion e consolidacion deth temple e es entorns de Santa Maria d’Arties (Naut Aran, Val d’Aran) p.210
Pèir Còts

Deu anys d’excavacions paleontològiques als jaciments de dinosaures de Coll de Nargó (Alt Urgell) p.236
Àngel Galobart i Josep Peralba

Santa Creu de Rodes. Un poble medieval a la serra de Verdera p. 248
Montserrat Mataró, Imma Ollich i Anna Maria Puig

Resultats preliminars de la nova intervenció arqueològica a la vil·la romana del Pont del Treball a Barcelona p. 271
Daniel Alcubierre, Jordi Ardiaca, Pere Lluís Artigues i Sílvia Llobet

Control i excavacions arqueològiques fetes durant l’obra del gasoducte Martorell-Figueres: tram sud Martorell-Hostalric p. 313
Francesc X. Florensa, Damià Griñó, Esther Medina i Jordi Ramos

El projecte de recerca arqueològica a Althiburos i els seus encontorns (El Kef, Tunísia) p.345
Joan Sanmartí, Nabil Kallala, Maria Carme Belarte, Joan Ramon, Bouthéina Maraoui-Telmini, Moncef Ben Moussa, Núria Tarradell, Zakia Bel Haj Nasr Loum, Víctor Revilla, Rafel Jornet, Jordi Campillo, David Montanero, Sarhane Chérif, Thaïs Fadrique, Daniel López, Marta Portillo, Sílvia Valenzuela, Francisco Cantero, Mounir Torchani, Moufida Jenène i Mondher Hatmi

Història de l’arqueologia catalana. Formació i estabilització (1907-1975) p. 365
Francisco Gracia

 

Tribuna d’arqueologia 2013-2014 “Història de l’Arqueologia catalana. Formació i estabilització (1907-1975)”

xarxesDeixa un comentari

Conferència “Història de l’Arqueologia catalana. Formació i estabilització (1907-1975)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 25 de juny de 2014, 19:00h

Conferenciant: Francisco Gracia
Moderador: Josep Manuel Rueda

Aquesta ha estat la darrera conferència de la Tribuna d’Arqueologia de la temporada 2013-2014.

El desenvolupament de l’arqueologia científica a Catalunya sorgeix arran de l’interès polític dels moviments nacionalistes catalans per definir un passat històric nacional. S’analitzen els corrents teòrics i organitzatius de les etapes de la Mancomunitat, la Dictadura de Primo de Rivera, la Segona República i la Guerra Civil, i el Franquisme.

| Galeria d’imatges |
__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Francisco Gracia sobre els aspectes més destacats de la seva conferència:

  • Quines són les característiques bàsiques del sorgiment de l’arqueologia científica a Catalunya?

El desenvolupament de l’arqueologia científica a Catalunya s’ha de fixar l’any 1097 arran de la creació del Institut d’Estudis Catalans (IEC) i la decisió conjunta amb la Junta de Museus de Barcelona d’endegar la recerca arqueològica a Empúries. Aquesta decisió, però, no va ser fruit de raons científiques sinó polítiques. El desenvolupament de l’arqueologia europea al llarg del segle XIX es va lligar amb la necessitat de reconeixements dels estats-nació sorgits  desprès del període napoleònic com a fórmula per vertebrar uns elements identitaris bàsics per reclamar drets polítics. En el cas català, l’ús de l’arqueologia com a eina política el trobem, per exemple, en els escrits d’Enric Prat de la Riba –especialment en la seva obra La nacionalitat catalana (1905)- on es fan servir els conceptes del món ibèric i la colonització focea com a referents formatius de la cultura i la nació catalanes, superant el model clàssic que per la definició de Catalunya com a poble i estructura social emprava l’Edat Mitja des de la Renaixença. Aquesta vinculació amb el món clàssic havia de servir també per endarrerir la cronologia del concepte diferenciat de Catalunya, i possibilitar una diferenciació d’arrel amb el món castellà vinculat a les comunitats cèltiques. Aquest element identitari es mantindrà al llarg del primer quart del segle XX. Prat de la Riba i Puig i Cadafalch, des de la Diputació de Barcelona primer i la Mancomunitat després van saber dotar d’una estructura científica la recerca basada en raons polítiques.

  • Quins elements  estructurals poden definir-se respecte de l’organització de la recerca?

Si bé la recerca arqueològica va desenvolupar-se per raons polítiques superant l’estadi de l’associacionisme cultural i científic propi del segle XIX, la tasca dels estudiosos i afeccionats va ser ràpidament emmarcada en una organització de caire professional. La Secció Històrico-Arqueològica (SHA) de l’IEC creà l’any 1915 el Servei d’Investigacions Arqueològiques (SIA) -que es mantindrà amb diferents noms i models fins a la fi de la Guerra Civil-, un organisme que pot ser considerat com el més avançat en el seu moment a Espanya i que servirà de model, entre d’altres, per la creació posterior del Servei d’Investigacions Prehistòriques (SIP) de València i el Servicio de Arqueología Municipal de Madrid. L’elecció de Pere Bosch Gimpera com a director del SIA significà la introducció a Catalunya del model organitzatiu alemany amb una triple funció: recerca, protecció del patrimoni i difusió cultural. Aquest model –tot i els enfrontaments interns que caracteritzaran la relació entre els membres del SIA y la SHA-, es mantindrà fins a la Guerra Civil, donant lloc –en unió de la vessant docent de Bosch Gimpera a la Universitat de Barcelona- a la formació de l’anomenada Escola Arqueològica de Barcelona que caracteritzarà i dirigirà la recerca en grans àrees de l’estat gràcies als deixebles directes o indirectes de Bosch Gimpera de forma preeminent fins a finals de la dècada del 1950.

  • Com podem caracteritzar l’arqueologia catalana durant el període de la Segona República?

El període de la Segona República significà a Catalunya la represa de la recerca científica liderada per la SHA desprès de l’ensulsiada que significà la dictadura del general Primo de Ribera. Més enllà de les intervencions arqueològiques cal valorar especialment dos elements: la consolidació del projecte de difusió de la recerca arqueològica a través de la creació i organització del Museu d’Arqueologia de Catalunya, inaugurat el 3 de novembre del 1935 desprès d’un llarg procés de gestació iniciat quasi bé vint anys abans i que només trobà el desllorigador definitiu arran de l’entesa entre Bosch Gimpera i el conseller de Cultura de la Generalitat Ventura Gassol. El Servei d’Arqueologia es reformarà amb el suport de la Generalitat en una estructura moderna amb vertebració territorial, serveis centrals de tractament del material obtingut en les intervencions i programes de difusió cultural. Però en aquesta fase és essencial la tasca vinculada a la protecció i valoració del patrimoni arqueològic arran de la Llei del 1934 en aplicació de les competències conferides per l’Estatut del 1932, i el decret de 6 de juny del 1936 que la desenvolupava. Un procés que no es va poder finalitzar abans deguts a les conseqüències polítiques dels Fets d’Octubre del 1934 i les propostes regressives que pilotà Puig i Cadafalch al front de la SHA. La Guerra Civil marcarà la validesa de les lleis catalanes arran de la tasca de protecció que es va desenvolupar per salvaguardar el patrimoni artístic i arqueològic dels efectes de la revolució que seguí a la sublevació militar de juliol del 1936; del decurs de les operacions militars; de les confiscacions de bens a particulars i de la posterior recuperació –tot i que incomplerta- del patrimoni artístic català.

  • Quins son els trets distintius de l’arqueologia a Catalunya sota el franquisme?

Els processos de depuració del personal universitari i dels museus a Catalunya no van suposar gran canvis en les plantilles vinculades a la recerca i la docència en prehistòria i arqueologia més enllà de la decisiva de la marxa de Bosch Gimpera a l’exili. Malgrat això, el canvi més radical va ser el condicionament de la recerca sota paràmetres polítics que limitaren la tasca dels investigadors. La figura de Martín Almagro Basch es clau en aquest període, doncs concentrà en pocs mesos tots els recursos que eren a les mans d’en Bosch abans de la guerra: Universitat, Museu,  i direcció del Servei d’Investigacions Arqueològiques vinculat ara a la Diputació de Barcelona. Almagro desenvolupà un model de recerca basat en el monumentalisme de les intervencions a Empúries centralitzant en aquest jaciment tots els esforços fins convertir-lo en un paradigma de la recerca amb l’ajut dels poder polítics i del personal de l’exèrcit. Això donà com a conseqüència una reducció de les intervencions en altres camps, tot i que un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial serví per obrir la recerca arqueològica a Catalunya als investigadors italians, francesos i britànics que participaran en els Cursos Internacionals d’Arqueologia d’Empúries, i facilitaran la sortida a l’estranger dels arqueòlegs vinculats al Museu de Barcelona, mitjançant els vincles amb institucions con ara el Institut d’Estudis Ligurs de Bordighera; el Musée de l’Homme de París i més endavant la Fundació W.L.Bryant, entre d’altres.  El franquisme va ser, també l’època de la Comissaria General d’Excavacions Arqueològiques (CGEA) dirigida per Julio Martínez Santa Olalla, que mantindrà un sistema de control de la recerca territorial basat en les comissaries provincials, insulars i locals, que al llarg de la dècada de 1940 i fins a la transformació de la CGEA en el Servei Nacional d’Excavacions Arqueològiques (SNEA) l’any 1956 serví per diferenciar dos grans blocs en el camp de la recerca: la universitària o professional i la controlada per Martínez  Santa Olalla encomanada bàsicament als estudiosos locals.

Tribuna d’Arqueologia 2013-2014 “El poble medieval abandonat de Santa Creu de Rodes (El Port de la Selva, Alt Empordà). Campanyes 2006-2013”

xarxesDeixa un comentari

Conferència “El poble medieval abandonat de Santa Creu de Rodes (El Port de la Selva, Alt Empordà). Campanyes 2006-2013”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 18 de juny de 2014, 19:00h

Conferenciants: Montserrat Mataró, Imma Ollich i Anna Maria Puig
Moderador: Xavier Llovera

D’ençà el 2006 que es venen realitzant campanyes programades d’excavació arqueològica al poble medieval abandonat de Santa Creu, crescut a l’entorn de l’església de Santa Helena, i situat molt a prop del monestir de Sant Pere de Rodes i del castell de Sant Salvador, al cim de la muntanya de Verdera. Presentem aquí els resultats de la recerca efectuada fins el dia d’avui, que han permès localitzar una part del poble, que evidencia una planificació urbana clara entre les dues torres-portal, i una tipologia d’habitatge format per grans cases de pedra. La seva excavació proporciona un material molt abundant, datat entre els segles XII i XV, sobretot ceràmica i metalls, corresponents a l’última fase del poble. L’excavació continuada i la recerca documental paral·lela, permetrà conèixer un dels grans nuclis d’hàbitat medievals catalans, en relació directa amb el monestir i les rutes de pelegrinatge i comerç amb Europa.

| Galeria d’imatges |
_______________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb les conferenciants sobre els aspectes més destacats de la seva propera conferència

  • Què és i on es troba Santa Creu de Rodes?

Santa Creu de Rodes és un poble medieval abandonat situat al Cap de Creus, al terme municipal del Port de la Selva. Les seves ruïnes es troben al capdamunt de la Serra de Rodes a 540m d’alçada, davant del mar, completament cobertes de vegetació. La seva situació propera al conegudíssim monestir de Sant Pere de Rodes ha fet que aquest important poblat quedés en un segon pla fins fa pocs anys, ja que les excavacions sistemàtiques programades anuals no van començar fins el 2006. Anteriorment, només l’església de Santa Helena, entorn de la qual s’aglutina el poble, havia estat objecte d’intervenció arqueològica i de restauració. Les excavacions actuals, dutes a terme per un equip coordinat i dirigit des de la Universitat de Barcelona, en conveni amb el Museu d’Història de Catalunya , i amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de  l’Ajuntament del Port de la Selva, han permès determinar una sèrie de fases, des d’una necròpolis inicial de tombes antropomorfes excavades a la roca (ss. IX-X), les primeres etapes de construcció del poble a partir dels segles XI-XII, l’etapa d’expansió i creixement posterior, fins arribar al seu abandonament al segle XV.

  • Quin interès històric té l’excavació d’aquest assentament?

La relació del poble de Santa Creu de Rodes amb el monestir de Sant Pere és òbvia, donada la seva proximitat. De fet, la muntanya de Verdera presenta un conjunt monumental únic a Catalunya, amb tres nuclis arqueològics relacionats entre ells i que es corresponen amb els tres ordres en què s’organitzava la típica societat feudal: el monestir (oratores), el castell (bellatores) i el poble (laboratores). L’excavació de les restes arqueològiques del poble té un interès molt gran, ja que ens aporta dades sobre el seu orígen i evolució, la seva planificació urbanística i creixement, la possible fortificació, el sistema de construcció de les cases i els materials emprats, la distribució dels espais. A més, la quantitat i qualitat dels materials recuperats fins ara (ceràmica, metalls, monedes, lític) i l’estudi corresponent dels sediments amb restes antracològiques, carpològiques,  i d’altres, són un bon indicador del sistema de vida, de l’economia, de la dieta alimentària i de la vida quotidiana de la gent que hi habitaven.

  • Què pot aportar l’excavació d’aquest poblat a  l’arqueologia medieval?

L’excavació sistemàtica de pobles medievals abandonats és encara una assignatura pendent al nostre país, amb alguna excepció com ara el poble medieval de l’Esquerda, a Osona i els Altimiris al Pallars Jussà. Això contrasta amb el coneixement que tenim de tipologia de pobles i sistemes de construcció, manera de vida, dels pobles medievals a la resta d’Europa, on els pobles abandonats (els “villages désertés” a França, els “medieval deserted villages” a Anglaterra) s’han excavat i estudiat des de fa temps.  Plantejar-nos les raons de la vida i la mort d’un poble, les causes (geològiques, econòmiques, socials) i el procés del seu abandonament, és un tema important al qual moltes vegades només  es pot respondre des de l’arqueologia. En el cas de Santa Creu de Rodes, el volum de dades que està aportant la seva excavació permetrà un bon coneixement del funcionament d’un poble empordanès a l’Edat Mitjana, amb una economia totalment lligada a la del monestir proper.

  • El jaciment es troba en una àrea important des del punt de vista turístic. Quins són els plans de restauració i difusió del jaciment?

Un dels objectius que ens vam plantejar des del primer moment en planificar l’excavació va ser, precisament, la possible integració de les restes en un itinerari turístic paral·lel  a les excavacions en curs. Cal no oblidar que ens trobem en una àrea molt visitada per l’anomenat turisme cultural, atret per la fama de Sant Pere de Rodes. Com hem dit, la muntanya de Verdera presenta un potencial important , amb els tres nuclis esmentats abans, de cara a la difusió cultural i turística a diferents nivells. Per això, l’equip d’excavacions treballa d’acord amb el Museu d’Història de Catalunya (actual Agència Catalana de Patrimoni Cultural), en la restauració immediata de les parts excavades, permetent així la seva conservació i la seva visita i difusió per al gran públic així com pel visitant més especialitzat.

Tribuna d’Arqueologia 2013-2014 “Control i excavacions arqueològiques realitzades durant l’obra del gasoducte Martorell-Figueres: tram sud Martorell-Hostalric”

xarxesDeixa un comentari

Conferència “Control i excavacions arqueològiques realitzades durant l’obra del gasoducte Martorell-Figueres: tram sud Martorell-Hostalric”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 4 de juny de 2014, 19:00h

Conferenciants: Francesc X. Florensa, Damià Griñó, Esther Medina, Roser Pou i Jordi Ramos.
Moderadora: Gemma Hernández

El control arqueològic sobre els moviments de terres produïts per l’obra del Gasoducte Martorell-Figueres, en el seu tram sud de Martorell a Hostalric, ha pogut documentar un seguit de jaciments inèdits, com ara Vinya de la Salut (Viladecavalls), amb diverses estructures agrícoles datades en l’època tardoimperial; Camps de Ca n’Arnella (Terrassa), amb part d’una necròpolis del neolític mitjà, i els Camps de Can Viure (Les Franqueses del Vallès) on s’ha excavat part d’una necròpolis de l’antiguitat tardana. A més, l’obra afectava una part del conegut jaciment de Camps de Can Colomer (Terrassa), on s’han localitzat sitges amb una cronologia des d’època ibèrica fins l’antiguitat tardana.

| Galeria d’imatges |
__________________________________________________________________________________________________

A continuació us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns punts destacats de la seva propera intervenció.

  • Quin és l’abast territorial del control arqueològic del Gasoducte Martorell-Figueres?

El control arqueològic del Gasoducte Martorell-Figueres només es va fer sobre el tram Sud: de Martorell a Hostalric. El tram nord encara no s’ha executat. Aquest control parteix d’un estudi d’impacte ambiental que condicionava tota l’obra a fer un seguit d’intervencions. En aquest cas un control arqueològic de tots els moviments de terres. A part d’una sèrie de sondejos previs al control, atès que ja es coneixien diverses zones d’expectativa arqueològica, recollides dins les diferents cartes arqueològiques de les comarques -Baix Llobregat, Vallès Occidental, Vallès Oriental i La Selva- que travessava el projecte. En total l’obra del gasoducte afectava 22 municipis.

  • Quants jaciments arqueològics heu excavat?

Els més destacats han estat els jaciments de la Vinya de la Salut a Viladecavalls; Camps de Can Colomer i Camps de Ca n’Arnella a Terrassa, i Camps de Can Viure a Les Franqueses del Vallès. A part d’aquests es van realitzar intervencions arqueològiques, de diferent caire, sobre la Sèquia Monnar de Sabadell i la documentació de mines d’aigües en diversos municipis. També es feu una intervenció paleontològica de recuperació de restes a la zona de la Vinya de Salut.

  • Quines han estat les troballes més destacades durant les excavacions?

En el jaciment de la Vinya de Salut es van detectar un seguit de sitges i retalls corresponents a l’antiguitat tardana. Entre les restes documentades cal destacar part d’una joguina que representa el cap d’un gladiador, un “secutor” i un plat sencer fet amb aram. En el conegut jaciment de Camps de Can Colomer s’han documentat tot un seguit de sitges, tombes, un lacus i un forn. La cronologia d’aquestes restes es correspon bàsicament a l’antiguitat tardana. Cal afegir la localització d’una sitja ibèrica que constata cronològicament l’establiment en aquest indret, ja que s’han documentat restes des d’època neolítica fins època alt medieval. Del jaciment de Camps de Ca n’Arnella només es tenien referències de troballes aïllades, però amb questa intervenció és el primer cop que es constata que hi ha un jaciment amb estructures funeràries neolítiques i algunes sitges que podrien tenir una cronologia molt més moderna, en aquest cas corresponents a l’antiguitat tardana. A la necròpolis localitzada als Camps de Can Viure, datada en l’antiguitat tardana, ha documentat 21 tombes amb una sèrie d’inhumacions molt interessants. Cal destacar entre elles l’enterrament múltiple de la UF8 i l’enterrament, UF19 d’un infant d’uns 10 anys amb un “clavi caligarii” al seu costat.

Tribuna d’Arqueologia 2013-2014 “Resultats preliminars de la nova intervenció arqueològica a la vil·la romana del Pont del Treball a Barcelona”

xarxesDeixa un comentari

Conferència “Resultats preliminars de la nova intervenció arqueològica a la vil·la romana del Pont del Treball a Barcelona”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 21 de maig de 2014, 19:00h

Conferenciants: Daniel Alcubierre, Jordi Ardiaca, Pere Lluís Artigues i Sílvia Llobet
Moderadora: Carme Miró

La segona fase d’intervenció arqueològica a l’àrea de la futura estació de la Sagrera, que es du a terme des del març de 2012, ha permès localitzar i excavar noves estructures corresponents a la vil·la romana del Pont del Treball, excavada ja parcialment l’any 2011. S’ha treballat en una superfície de 9.000 m2, que cal afegir als  1.150 m2 ja excavats a la primera fase, on s’han localitzat estructures corresponents a les parts rústica, fructuària i urbana de la vil·la. El conjunt d’habitacions i espais de la zona domèstica és la prolongació directa dels àmbits ja coneguts, mentre que a la part productiva, de la qual no es tenien dades fins al moment, cal destacar un gran edifici destinat a la producció de vi, on hi van funcionar coetàniament fins a sis grans premses.

| Galeria d’imatges |
____________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.

  • Quin és el context de la intervenció actual, respecte a la campanya que es va presentar a l’anterior Tribuna d’Arqueologia?

Els treballs que s’estan duent a terme en aquests moments és van iniciar a mitjans 2012. L’àrea intervinguda es situa directament a l’oest i al sud de la zona  on es va treballar l’any 2011. Així doncs s’ha pogut reprendre l’excavació des dels mateixos límits on es va aturar la intervenció anterior. Entre les actuacions de 2011 i l’actual s’ha excavat una superfície total aproximada de 9000 metres quadrats. Tot i l’abast d’aquesta extensió, la vil·la no és encara totalment delimitada.

  • Quines noves informacions ha aportat la intervenció que s’està efectuant en aquests moments respecte al que ja sabíem de la vil·la del Pont del Treball?

Durant la campanya de 2011 totes les estructures que es van documentar corresponien a edificacions de la pars urbana de la vil·la. La present campanya ha permès ampliar el que coneixíem d’aquesta pars urbana, descobrint-se entre d’altres elements un nou conjunt d’habitacions i un gran pati porticat. A més, s’ha pogut definir de manera més precisa l’evolució de tot el conjunt, entre finals del segle I aC i el segle V. A banda de la pars urbana, s’ha localitzat un importantíssim centre de producció vitivinícola associat a la vil·la, que sens dubte pot aportar dades molt interessants sobre l’explotació del territori de l’ager de Barcino.

  • Podeu fer una breu explicació del conjunt de la zona de producció vitivinícola que s’ha localitzat a la intervenció?

Tot i que algunes de les estructures localitzades apunten a que podria hi haver una producció vitivinícola anterior a l’establiment de la vil·la pròpiament dita, els orígens del gran establiment productor s’han de situar en l’últim terç del segle I aC. D’aquest primer edifici s’ha localitzat la zona de premsat, que comptaria amb dues premses, així com un lacus o dipòsit annex. Des d’aquest, una canalització apunta cap a la zona on es situaria la cella vinaria, si bé aquesta quedaria fora dels límits de la intervenció. Aquest edifici s’amplia a mitjans segle I dC, bastint-se un nou torcularia de grans dimensions, en el que s’ha localitzat un total de sis premses.

  • Quines noves dades s’han obtingut pel que respecta a la pars urbana de la vil·la?

La present intervenció ha permès completar notablement la visó del conjunt domèstic que teníem al final de la campanya anterior, tant pel que respecta a l’extensió de la vil·la com a la seva evolució. S’ha pogut confirmar com ja des dels seus orígens la pars urbana presenta característiques corresponents a un establiment benestant, com un gran pati porticat. Els processos de transformació que es donen a la vila acabaran configurant dues zones ben diferenciades, corresponents als àmbits privats i als espais de caràcter representatiu.

Tribuna d’Arqueologia 2013-2014 “La missió Arqueològica Catalana a Althiburos (el Kef, Tunísia)”

xarxesDeixa un comentari

Conferència “La missió Arqueològica Catalana a Althiburos (el Kef, Tunísia)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 14 de maig de 2014, 19:00h

Conferenciants: Maria Carme Belarte, Joan Sanmartí i Joan Ramon-Torres
Moderador: Josep Maria Gurt

El projecte iniciat l’any 2006 a la ciutat númido-romana d’Althiburos (governorat del Kef, Tunísia) i el seu entorn ha permès excavar per primera vegada de manera sistemàtica els nivells preromans d’una ciutat del Magrib oriental i ha mostrat una continuïtat d’ocupació fluida durant tot el primer mil·lenni aC., així com un important desenvolupament de les estructures urbanes des del segle VI aC, inclosa una important muralla, l’única documentada a la zona fins al moment. Els treballs de prospecció han permès documentar també les restes de diferents assentaments urbans preromans, i d’una gran necròpolis megalítica del primer mil·lenni aC, que és la primera estudiada sistemàticament en aquesta zona.

| Galeria d’imatges |
_________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la seva propera conferència.

  • En què consisteix la missió arqueològica catalana a Althiburos?

És un projecte de recerca sobre la societat númida, en el marc del qual es desenvolupen, des de 2006, treballs d’excavació i prospecció a la ciutat númido-romana d’Althiburos (situada al nord-oest de Tunísia, dins la província del Kef) i al seu territori. És el fruit d’una col·laboració internacional, on participen investigadors catalans i tunisians. Les institucions participants són l’Institut Nacional de Patrimoni de Tunísia, la Universitat de Barcelona i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

  • Quins han estat els principals resultats de la recerca sobre la ciutat?

A Althiburos hem pogut documentar una seqüència d’ocupació des del s. X-IX aC fins al s. XII dC. Fins al moment, és la ciutat númida excavada amb uns orígens més antics i de més llarga durada. Les dades sobre l’arquitectura i urbanisme són fragmentàries, ja que l’excavació es realitza en forma de sondejos, però des de les fases més antigues es documenten murs de pedra, amb alçats de tova almenys des del s. VIII aC, i al s. IV aC es construeix una potent muralla. Pel que fa a l’economia, les dades arqueobiològiques confirmen la producció agrícola basada en el cultiu de cereals i lleguminoses combinat amb la cerealicultura des del s. VIII aC, i una activitat ramadera basada en el bou, l’ovella, la cabra i el porc; també des d’aquest moment es documenta la metal·lúrgia del ferro així com els intercanvis comercials amb el món cartaginès.

  • I, en relació al territori, quina seria la principal aportació del projecte?

Les prospeccions que hem realitzat han permès conèixer sobretot el món funerari, ja que hem documentat una enorme necròpolis de la qual fins ara hem registrat uns 800 monuments. Si bé l’existència de monuments funeraris en el territori era coneguda, no existia un treball de documentació sistemàtica d’aquests ni tampoc se’n coneixien les característiques o la datació, ja que no se n’havia excavat cap amb anterioritat. En el marc del nostre projecte s’han excavat tres monuments funeraris, i un quart està en curs d’estudi. Fins al moment, els resultats permeten confirmar que eren construccions d’època protohistòrica, però també que en ocasions la seva utilització perdura (o bé són reutilitzats) sota l’imperi romà i fins i tot en època tardoantiga.

Canvis en la programació de les properes conferencies de la Tribuna d’Arqueologia 2013-2014

xarxesDeixa un comentari

Per necessitats específiques dels nostres conferenciants hem hagut d’introduir certs canvis al programa de la Tribuna d’Arqueologia 2013-2014, que afecten a les següents conferències:

Se suspèn la conferència programada per al proper dia 7 de maig: “El poble medieval abandonat de Santa Creu de Rodes (El Port de la Selva, Alt Empordà). Campanyes 2006-2013”, a càrrec de Montserrat Mataró, Imma Ollich i Anna Maria Puig. Aquesta conferència es farà el 18 de juny.

La propera sessió de la Tribuna serà el dia 14 de maig amb la conferència “La missió Arqueològica Catalana a Althiburos (el Kef, Tunísia)”, a càrrec de Maria Carme Belarte, Joan Sanmartí i Joan Ramon-Torres.

El calendari de les properes conferències queda de la següent manera:

– 14 de maig: “La missió Arqueològica Catalana a Althiburos (el Kef, Tunísia)”, a càrrec de Maria Carme Belarte, Joan Sanmartí i Joan Ramon-Torres.

– 21 de maig: “Resultats preliminars de la nova intervenció arqueològica a la vil·la romana del Pont del Treball a Barcelona”, a càrrec de Daniel Alcubierre, Jordi Ardiaca, Pere Lluís Artigues i Sílvia Llobet

– 4 de juny: “Control i excavacions arqueològiques realitzades durant l’obra del gasoducte Martorell-Figueres: tram Sud Martorell-Hostalric (Atics, S.L.)” , a càrrec de Francesc X. Florensa, Damià Griñó, Esther Medina, Roser Pou i Jordi Ramos.

– 18 de juny: “El poble medieval abandonat de Santa Creu de Rodes (El Port de la Selva, Alt Empordà). Campanyes 2006-2013” , a càrrec de Montserrat Mataró, Imma Ollich i Anna Maria Puig

– 25 de juny: “Història de l’Arqueologia catalana. Formació i estabilització (1907-1975)”, a càrrec de Francisco Gracia

Preneu bona nota d’aquests canvis, si us plau!

Tribuna d’Arqueologia 2013-2014 “10 anys d’excavacions paleontològiques als jaciments de dinosaures de Coll de Nargó (Alt Urgell)” (en directe per internet)

xarxesDeixa un comentari

Conferència “10 anys d’excavacions paleontològiques als jaciments de dinosaures de Coll de Nargó (Alt Urgell)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 16 d’abril de 2014, 19:00h

Conferenciants: Àngel Galobart i Josep Peralba
Moderador: Joan Escuer

Els jaciments amb ous de dinosaure a la Vall del Riu Sallent, al municipi de Coll de Nargó, són coneguts des de finals dels anys 70 gràcies a les activitats de recerca i recol·lecció que portaren a terme investigadors d’Universitats europees. Arran d’una d’aquestes actuacions, que va tenir lloc a finals dels anys 90, es pren consciència de la importància patrimonial i científica d’aquests jaciments. És llavors quan comencen un seguit de campanyes de prospecció i excavacions que, al cap de 10 anys del seu inici, ens configuren aquesta zona com el principal jaciment d’ous de dinosaures d’Europa i un dels més importants del món pel període Cretaci.

| Galeria d’imatges |
__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la xerrada.

  • Quina penseu que és la veritable importància dels jaciments paleontològics de Coll de Nargó?

Els jaciments paleontològics de Coll de Nargó formen part d’un conjunt de jaciments que es troben dispersos en les franges pre-pirinenques a banda i banda del Pirineu i que recullen les restes fòssils corresponents als darrers milions d’anys de vida dels dinosaures. Hem de recordar que fa 70 milions d’anys (la franja d’edats d’aquests jaciments es mou entre els 70 i els 60 milions d’anys) el Pirineu no existia, doncs tot just començaven a donar-se les condicions de xoc entre les plaques europea i ibèrica que permetrien la seva formació, i que els jaciments francesos, catalans i aragonesos formaven part d’una mateixa conca i es trobaven més pròxims entre si que a l’actualitat.

La veritable importància d’aquests jaciments es veure’ls com part d’un conjunt global que ens explica com era la fauna, la flora i les condicions climàtiques en els darrers cinc milions d’anys previs a l’extinció dels dinosaures.

  • Quines són les conclusions científiques que es desprenen dels estudis d’aquests jaciments i, més concretament, els de Coll de Nargó?

La formació del Pirineu ha tingut una gran influència en la distribució i conservació d’aquests jaciments, de forma que hi ha hagut una gran influència tectònica que fa que els afloraments amb fòssils estiguin molt “rebregats”, és a dir no trobem les grans extensions fossilíferes que es donen en llocs com Nordamèrica, Mongòlia, Xina o l’Argentina. Per contra, tenim molt ben estudiats els estrats sedimentaris que corresponen a la franja de 70 a 66 milions d’anys, i en bona part d’aquest estrats hi trobem ossos, petjades, ous de dinosaures i fòssils de plantes i invertebrats, de manera que podem seguir l’evolució de faunes i flores durant tot aquest període.

En concret, els jaciments de Coll de Nargó, són els més rics d’Europa en ous de dinosaure. Aquesta riquesa es refereix tant al quantitat com a la qualitat de les troballes que s’hi han fet. Per una banda podem trobar restes de dinosaures en tota la “columna estratigràfica”, és a dir en molts dels estrats que afloren a la vall del riu Sallent i que corresponen a aquests quasi quatre milions d’anys esmentats i, per l’altra s’hi han trobat les postes i nius d’ous de dinosaure més grans i completes d’Europa.

  • Aquesta importància científica i patrimonial es correspon amb la divulgació cap al públic general?

Malauradament, aquesta importància científica no s’ha sabut transmetre al públic, però els esforços que s’han fet i s’estan fent des de diferents administracions i institucions (Ajuntament de Coll de Nargó, Institut Català de Paleontologia o Departament de Cultura de la Generalitat) van en el sentit de coordinar un sistema de divulgació entre els diferents llocs de territori amb restes de dinosaures com son: Isona, Fumanya o Coll de Nargó.

L’any passat, per exemple, a Coll de Nargó es va inaugurar un nou edifici on es mostra la posta d’ous de dinosaure més gran d’Europa i on és previst desenvolupar una museografia dedicada a la reproducció dels grans sauròpodes. A més a més, s’ha habilitat un jaciment visitable, el Mirador del Cretaci, que es troba molt proper al lloc on s’ha fet les grans troballes i on es poden observar com es troben aquests ous al terreny.

Tribuna d’Arqueologia 2013-2014 “L’arqueologia aplicada a la restauració i consolidació del temple i els entorns de Santa Maria d’Arties (Naut Aran, Val d’Aran)”

xarxesDeixa un comentari

Conferència “L’arqueologia aplicada a la restauració i consolidació del temple i els entorns de Santa Maria d’Arties (Naut Aran, Val d’Aran)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 2 d’abril de 2014, 19:00h

Conferenciant: Pèir Còts
Moderador: Josep Maria Vila

Els resultats de les excavacions van donar tota la seqüència estratigràfica de l’indret a través del temps, i es va poder veure com al segle X ja hi havia una necròpolis sota la qual s’havien construït les primeres estructures castrals de la zona. Posteriorment s’hi construí la primera església preromànica, que sembla que devia quedar englobada en aquelles primitives traces de fortificació que malauradament no s’han pogut datar amb precisió, més enllà de situar-les en l’etapa altmedieval. A més, ja en l’últim quart del segle XII es construí l’actual temple romànic, també envoltat per una estructura castral que aprofitava parts del primer castell, que quedava inclòs en el seu interior, del qual abans de l’actuació encara se’n veien diversos vestigis, com la torre situada davant de la porta nord de l’església i diversos trams de muralles.

| Galeria d’imatges |
_______________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Pèir Còts sobre alguns aspectes destacats de la seva conferència:

  • Quin siguec eth motieu tà catar en Santa Maria?

Era actuacion arqueologica ena glèisa de Santa Maria siguec motivada ena sua prumèra fasa coma ua ajuda ara ora de recuperar era traça e era fundamentacion dera absis romanica que se pretenie restaurar.

  • Quini an estat es resultats?

Era suspresa siguec grana quan apart d’aguestes entressenhes se recupereren era fundamentacion dera antica glèisa pre-romanica, es estructures der antic castèth plaçat ena zòna e a mès a mès ua necropòlis prévia a totes aguestes etapes. Açò propiciec ua segona fasa en interior der edifici qu’acabec de proporcionar era confirmacion des entressenhes desnishades en exterior deth temple. Dauant d’aguesti resultats, se continuec damb un seguiment arqueològic ara ora de desmuntar es elements deth sègle XVIII que desvirtuauen era entèsta dera glèisa e atau poder recuperar components originaus der edifici (pèires picades, lumedans, cornises, arcs,… ) e a mès a mès hèr un trabalh d’arqueologia en auçat tà estudiar es diferentes fases e èster capaçi de restaurar era edificacion damb es sues dimensions adequades, tant de corbatura ena base com a nivèu volumétric e de nautades.

Ena tresaua fasa se trebalhec ena façana nòrd deth temple pr’amor de recuperar era traça des muralhes medievaus deth vielh castèth e restaurar-les, tornant a dar as entorns dera glèisa un aspecte digne e ath madeish temps didàctic.

Tribuna d’Arqueologia 2013-2014 “Vuit anys de recerca al jaciment arqueològic de la Dou (Sant Esteve d’en Bas, la Garrotxa): del neolític antic al bronze final”

xarxesDeixa un comentari

Conferència “Vuit anys de recerca al jaciment arqueològic de la Dou (Sant Esteve d’en Bas, la Garrotxa): del neolític antic al bronze final”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 19 de març de 2014, 19:00h

Conferenciants: Gabriel Alcalde, Lidia Colominas, Enriqueta Pons, Roger Sala, Maria Saña i Carlos Tornero Moderador: Josep Tarrús

L’any 2006 s’inicià el projecte de recerca programada al jaciment de la Dou (Sant Esteve d’en Bas, la Garrotxa). Els treballs efectuats fins el moment han permès documentar la presencia en aquest indret d’un poblat a l’aire lliure corresponent al neolític antic, d’extensió considerable. De manera complementària a l’excavació en extensió, l’any 2009 s’inicià la prospecció geofísica de tota l’àrea. Un dels resultats més significatius ha estat la localització d’una macroestructura construïda (fossat) del bronze final, única documentada actualment d’aquestes característiques pel nord-est peninsular. Es presentaran durant aquesta Tribuna els principals resultats obtinguts i se’n discutiran les implicacions pel que fa a l’estudi de les societats prehistòriques a Catalunya.

| Galeria d’imatges | __________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una entrevista amb els directors de les excavacions sobre alguns aspectes destacats de la conferència que ens oferiran el proper dimecres.

  • Què aporta el jaciment de la Dou a la investigació sobre les primeres societats neolítiques a Catalunya?

L’estudi de les primeres societats neolítiques a Catalunya constitueix una problemàtica històrica que ha anat guanyant pes darrerament entre els diferents grups i projectes de recerca. En aquest cas, l’estudi del jaciment de la Dou ha aportat i continua aportant informació rellevant sobre les societats del VIIè mil·lenni cal BP.

El neolític no resulta únicament una etapa caracteritzada per les innovacions i/o els canvis tecnoeconòmics, sinó que constitueix un procés de canvi social en el qual es generalitza una nova estructura organitzativa. Degut que aquest canvi no succeeix de manera sincrònica a escala geogràfica ni homogènia a nivell cronològic, la investigació sistemàtica de jaciments arqueològics representatius d’aquest tipus d’estructura social i econòmica permet incidir en els ritmes de canvi i transformació que caracteritzen la història d’aquestes societats.

Des de la intervenció d’urgència realitzada l’any 2005, els treballs arqueològics de camp s’han vinculat a projectes de recerca programada, permetent un estudi arqueològic sistemàtic del jaciment de la Dou. Hi han participat activament investigadors i estudiants vinculats a la UAB i la UdG, majoritàriament, però també d’altres universitats de l’estat espanyol, contribuint d’aquesta manera a l’obtenció de noves dades i a la generació de coneixement sobre les primeres societats agrícoles i ramaderes del nord-est peninsular.

  • Quines implicacions te la descoberta al jaciment de la Dou d’un fossat del Bronze final?

Les excavacions realitzades entre el 2010 i el 2013 han permès documentar una estructura negativa de grans proporcions, identificada com un fossat del període del bronze final (finals del II mil·lenni AC). Malgrat haver trobat paral·lels d’estructures similars al sud de França, el fossat de La Dou representa una troballa excepcional a Catalunya. Al seu interior s’han recuperat restes de fusta carbonitzada i de materials de construcció que podrien haver format part d’una palissada. D’altra banda, entre els materials recuperats destaquen recipients ceràmics tradicionals i forans i artefactes metal·lúrgics, ornaments de lignit, també de procedència forana i transpirinenca, i en perfecte estat de conservació.

Llegeix més »