Conferència “L’arqueologia aplicada a la restauració i consolidació del temple i els entorns de Santa Maria d’Arties (Naut Aran, Val d’Aran)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 2 d’abril de 2014, 19:00h
Conferenciant: Pèir Còts
Moderador: Josep Maria Vila
Els resultats de les excavacions van donar tota la seqüència estratigràfica de l’indret a través del temps, i es va poder veure com al segle X ja hi havia una necròpolis sota la qual s’havien construït les primeres estructures castrals de la zona. Posteriorment s’hi construí la primera església preromànica, que sembla que devia quedar englobada en aquelles primitives traces de fortificació que malauradament no s’han pogut datar amb precisió, més enllà de situar-les en l’etapa altmedieval. A més, ja en l’últim quart del segle XII es construí l’actual temple romànic, també envoltat per una estructura castral que aprofitava parts del primer castell, que quedava inclòs en el seu interior, del qual abans de l’actuació encara se’n veien diversos vestigis, com la torre situada davant de la porta nord de l’església i diversos trams de muralles.
| Galeria d’imatges |
_______________________________________________________________________________________________
A continuació, us oferim una petita entrevista amb Pèir Còts sobre alguns aspectes destacats de la seva conferència:
- Quin siguec eth motieu tà catar en Santa Maria?
Era actuacion arqueologica ena glèisa de Santa Maria siguec motivada ena sua prumèra fasa coma ua ajuda ara ora de recuperar era traça e era fundamentacion dera absis romanica que se pretenie restaurar.
- Quini an estat es resultats?
Era suspresa siguec grana quan apart d’aguestes entressenhes se recupereren era fundamentacion dera antica glèisa pre-romanica, es estructures der antic castèth plaçat ena zòna e a mès a mès ua necropòlis prévia a totes aguestes etapes. Açò propiciec ua segona fasa en interior der edifici qu’acabec de proporcionar era confirmacion des entressenhes desnishades en exterior deth temple. Dauant d’aguesti resultats, se continuec damb un seguiment arqueològic ara ora de desmuntar es elements deth sègle XVIII que desvirtuauen era entèsta dera glèisa e atau poder recuperar components originaus der edifici (pèires picades, lumedans, cornises, arcs,… ) e a mès a mès hèr un trabalh d’arqueologia en auçat tà estudiar es diferentes fases e èster capaçi de restaurar era edificacion damb es sues dimensions adequades, tant de corbatura ena base com a nivèu volumétric e de nautades.
Ena tresaua fasa se trebalhec ena façana nòrd deth temple pr’amor de recuperar era traça des muralhes medievaus deth vielh castèth e restaurar-les, tornant a dar as entorns dera glèisa un aspecte digne e ath madeish temps didàctic.