Tribuna d’Arqueologia 2013-2014: “Vuit anys de recerca al jaciment arqueològic de la Dou (Sant Esteve d’en Bas, la Garrotxa): del neolític antic al bronze final”

Conferència: “Vuit anys de recerca al jaciment arqueològic de la Dou (Sant Esteve d’en Bas, la Garrotxa): del neolític antic al bronze final”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 19 de març de 2014, 19:00h

Conferenciants: Gabriel Alcalde, Lidia Colominas, Enriqueta Pons, Roger Sala, Maria Saña i Carlos Tornero Moderador: Josep Tarrús

L’any 2006 s’inicià el projecte de recerca programada al jaciment de la Dou (Sant Esteve d’en Bas, la Garrotxa). Els treballs efectuats fins el moment han permès documentar la presencia en aquest indret d’un poblat a l’aire lliure corresponent al neolític antic, d’extensió considerable. De manera complementària a l’excavació en extensió, l’any 2009 s’inicià la prospecció geofísica de tota l’àrea. Un dels resultats més significatius ha estat la localització d’una macroestructura construïda (fossat) del bronze final, única documentada actualment d’aquestes característiques pel nord-est peninsular. Es presentaran durant aquesta Tribuna els principals resultats obtinguts i se’n discutiran les implicacions pel que fa a l’estudi de les societats prehistòriques a Catalunya.

Galeria d’imatges | __________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una entrevista amb els directors de les excavacions sobre alguns aspectes destacats de la conferència que ens oferiran el proper dimecres.

  • Què aporta el jaciment de la Dou a la investigació sobre les primeres societats neolítiques a Catalunya?

L’estudi de les primeres societats neolítiques a Catalunya constitueix una problemàtica històrica que ha anat guanyant pes darrerament entre els diferents grups i projectes de recerca. En aquest cas, l’estudi del jaciment de la Dou ha aportat i continua aportant informació rellevant sobre les societats del VIIè mil·lenni cal BP.

El neolític no resulta únicament una etapa caracteritzada per les innovacions i/o els canvis tecnoeconòmics, sinó que constitueix un procés de canvi social en el qual es generalitza una nova estructura organitzativa. Degut que aquest canvi no succeeix de manera sincrònica a escala geogràfica ni homogènia a nivell cronològic, la investigació sistemàtica de jaciments arqueològics representatius d’aquest tipus d’estructura social i econòmica permet incidir en els ritmes de canvi i transformació que caracteritzen la història d’aquestes societats.

Des de la intervenció d’urgència realitzada l’any 2005, els treballs arqueològics de camp s’han vinculat a projectes de recerca programada, permetent un estudi arqueològic sistemàtic del jaciment de la Dou. Hi han participat activament investigadors i estudiants vinculats a la UAB i la UdG, majoritàriament, però també d’altres universitats de l’estat espanyol, contribuint d’aquesta manera a l’obtenció de noves dades i a la generació de coneixement sobre les primeres societats agrícoles i ramaderes del nord-est peninsular.

  • Quines implicacions te la descoberta al jaciment de la Dou d’un fossat del Bronze final?

Les excavacions realitzades entre el 2010 i el 2013 han permès documentar una estructura negativa de grans proporcions, identificada com un fossat del període del bronze final (finals del II mil·lenni AC). Malgrat haver trobat paral·lels d’estructures similars al sud de França, el fossat de La Dou representa una troballa excepcional a Catalunya. Al seu interior s’han recuperat restes de fusta carbonitzada i de materials de construcció que podrien haver format part d’una palissada. D’altra banda, entre els materials recuperats destaquen recipients ceràmics tradicionals i forans i artefactes metal·lúrgics, ornaments de lignit, també de procedència forana i transpirinenca, i en perfecte estat de conservació.

La troballa d’un possible fossat, de 5m d’amplada i uns 1,80m d’alçada, que limitaria un espai ocupat per una població, assenyala un model de recinte tancat en zona planera, que expressa el resultat d’una organització social del territori. L’aglomeració de persones i famílies per conviure en societat és un fenomen que te les seves arrels en el neolític, i a tota Europa occidental, moment en què les poblacions tenen una obsessió per fixar els seus vilatges primer i protegir-los més tard en recintes tancats –fossat-palissada-muralla de terra-, o altre tipus de recinte en pedra segons el substrat; quan les aglomeracions arriben a protegir-se amb recintes manifesten una forma d’organització social del territori pensada en termes d’eficàcia agro-pastoral, potencial econòmic i organització social.

El que passa al sud de França i a Catalunya, especialment a la part costanera, és que aquest fenomen s’interromp a l’edat del bronze, època incerta i desconeguda per nosaltres (vegeu les nombroses coves amb manifestacions humanes), per tornar a reprendre-ho a les darreries del bronze Final. Si bé, fins ara no enteníem aquest hiatus cronològic, una troballa d’aquestes característiques, única i excepcional, farà que a partir d’ara fem una mirada nova per saber-ne les causes, i és que en el bronze final el procés de fixació de les poblacions i la seva protecció pren força aquí i a tota l’Europa Occidental.

  • Quines estratègies de gestió dels recursos van seguir les societats del neolític antic i del bronze final del jaciment de la Dou?

Les comunitats neolítiques del jaciment de la Dou basaven la seva subsistència en l’agricultura i la ramaderia. Pel que fa a l’agricultura els principals cultius haurien estat l’ordi nu i el blat nu. En aquest moment del neolític antic, ja s’hauria portat a terme una ramaderia sistematitzada amb la presència de les quatre espècies domèstiques principals (ovella, cabra, bou i porc). Altres aprofitaments dels recursos ben documentats fan referència a l’explotació dels boscos per a l’obtenció de combustible. En aquest punt, s’haurien explotat les formacions boscoses caducifòlies predominants en aquest moment de l’Holocè mig: la roureda amb sotabosc de boix i avellaners a les zones més humides. A més, el pi roig hauria estat present a les muntanyes i també hauria estat explotat, encara que en menor mesura.

En el període del bronze final, les restes de fauna amortitzades a l’estructura del fossat ens permeten caracteritzar una ramaderia consolidada i la presència de cacera, representada pel porc senglar i el cérvol.  Pel que fa a l’agricultura, es documenta una major diversitat de cultius i, especialment, la presència de mills, així com granes d’espelta bessona, ordi vestit i llentia. Pel que fa a l’explotació del bosc per a l’obtenció de material de construcció en fusta, les restes carbonitzades documentades al fossat ens permeten apuntar a la utilització del roure, el boix i l’avellaner, fet que ens parla de la resiliència dels boscos caducifolis humits característics en aquesta regió del nord-est peninsular durant la primera meitat de l’Holocè.

En el context en què ens trobem, en la zona volcànica de la Garrotxa, resulta de vital importància avaluar com les dinàmiques naturals han influït en l’assentament de les primeres societats agrícola-ramaderes i com han afectat també a la formació dels jaciments arqueològics de la Vall d’en Bas.

Arribats a aquest punt, de cara al futur, sorgeix la necessitat d’aprofundir en la recerca paleoecològica per tal d’analitzar les dinàmiques d’ocupació i gestió del territori durant la prehistòria recent, així com tractar d’esbrinar què va succeir a la Vall d’en Bas en el lapse temporal existent entre les dues fases d’ocupació registrades al jaciment de la Dou. A més, resultarà important analitzar quin va ser l’impacte de les primeres societats agrícola-ramaderes de la Vall d’en Bas sobre el medi, així com l’impacte de les importants construccions portades a terme per part de la societat del Bronze Final.

  • Quina ha estat l’aportació de l’ús de la geofísica arqueològica al projecte?

En primer terme es va plantejar com un mètode per delimitar l’extensió del jaciment neolític. Donat que la prospecció magnètica és útil per a la detecció d’estructures de combustió, la prospecció de 2010 es va contemplar com una exploració prèvia per descriure una possible dispersió d’estructures relacionades amb la combustió en una extensió de prop de 1 ha. Els primers resultats van posar de manifest l’existència d’altres possibles estructures arqueològiques, sobretot la presència d’un conjunt d’anomalies magnètiques que es van interpretar com a restes d’un fossat. Les excavacions dutes a terme des de llavors han permès identificar i estudiar aquest fossat. En una intervenció posterior es va realitzar una prospecció amb georadar en extensió sobre el mateix fossat per obtenir-ne dades complementàries. En resum, els diferents mètodes de prospecció geofísica s’han incorporat al projecte de la Dou com una manera efectiva d’explorar el jaciment amb una òptica més amplia.

  • Quines són les perspectives de futur del projecte de recerca en què s’emmarquen les excavacions al jaciment de la Dou?

El projecte de recerca futur preveu la continuació de les intervencions arqueològiques tant a la part neolítica com del bronze final del jaciment de la Dou, reforçant els àmbits analítics desenvolupats fins el moment en les seves vessant geoarqueològica i paleoecològica. Es posarà un èmfasis especial també en donar a conèixer al conjunt de la societat el jaciments i resultats derivats de la recerca, com un exemple representatiu de dos moments de gran transcendència històrica.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s