Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2013-2014: “10 anys d’excavacions paleontològiques als jaciments de dinosaures de Coll de Nargó (Alt Urgell)” (en directe per internet)

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 16 d’abril de 2014, 19:00h

Conferenciants: Àngel Galobart i Josep Peralba
Moderador: Joan Escuer

El proper dimecres dia 16 d’abril de 2014, a partir de les 19:00h, a la sala d’actes del Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), està programada la xerrada: “10 anys d’excavacions paleontològiques als jaciments de dinosaures de Coll de Nargó (Alt Urgell)”, dintre del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2013-2014,  que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

Els jaciments amb ous de dinosaure a la Vall del Riu Sallent, al municipi de Coll de Nargó, són coneguts des de finals dels anys 70 gràcies a les activitats de recerca i recol·lecció que portaren a terme investigadors d’Universitats europees. Arran d’una d’aquestes actuacions, que va tenir lloc a finals dels anys 90, es pren consciència de la importància patrimonial i científica d’aquests jaciments. És llavors quan comencen un seguit de campanyes de prospecció i excavacions que, al cap de 10 anys del seu inici, ens configuren aquesta zona com el principal jaciment d’ous de dinosaures d’Europa i un dels més importants del món pel període Cretaci.

La conferència, a càrrec de Àngel Galobart i Josep Peralba, estarà moderada per Joan Escuer. La sessió s’emetrà en directe per vídeostreaming. Si voleu fer comentaris o preguntes pels ponents les podreu fer en els comentaris a aquest post o a Twitter amb el hashtag #tribuna2014.

Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.

–   Quina penseu que és la veritable importància dels jaciments paleontològics de Coll de Nargó?

Els jaciments paleontològics de Coll de Nargó formen part d’un conjunt de jaciments que es troben dispersos en les franges pre-pirinenques a banda i banda del Pirineu i que recullen les restes fòssils corresponents als darrers milions d’anys de vida dels dinosaures. Hem de recordar que fa 70 milions d’anys (la franja d’edats d’aquests jaciments es mou entre els 70 i els 60 milions d’anys) el Pirineu no existia, doncs tot just començaven a donar-se les condicions de xoc entre les plaques europea i ibèrica que permetrien la seva formació, i que els jaciments francesos, catalans i aragonesos formaven part d’una mateixa conca i es trobaven més pròxims entre si que a l’actualitat.

La veritable importància d’aquests jaciments es veure’ls com part d’un conjunt global que ens explica com era la fauna, la flora i les condicions climàtiques en els darrers cinc milions d’anys previs a l’extinció dels dinosaures.

–   Quines són les conclusions científiques que es desprenen dels estudis d’aquests jaciments i, més concretament, els de Coll de Nargó?

La formació del Pirineu ha tingut una gran influència en la distribució i conservació d’aquests jaciments, de forma que hi ha hagut una gran influència tectònica que fa que els afloraments amb fòssils estiguin molt “rebregats”, és a dir no trobem les grans extensions fossilíferes que es donen en llocs com Nordamèrica, Mongòlia, Xina o l’Argentina. Per contra, tenim molt ben estudiats els estrats sedimentaris que corresponen a la franja de 70 a 66 milions d’anys, i en bona part d’aquest estrats hi trobem ossos, petjades, ous de dinosaures i fòssils de plantes i invertebrats, de manera que podem seguir l’evolució de faunes i flores durant tot aquest període.

En concret, els jaciments de Coll de Nargó, són els més rics d’Europa en ous de dinosaure. Aquesta riquesa es refereix tant al quantitat com a la qualitat de les troballes que s’hi han fet. Per una banda podem trobar restes de dinosaures en tota la “columna estratigràfica”, és a dir en molts dels estrats que afloren a la vall del riu Sallent i que corresponen a aquests quasi quatre milions d’anys esmentats i, per l’altra s’hi han trobat les postes i nius d’ous de dinosaure més grans i completes d’Europa.

–   Aquesta importància científica i patrimonial es correspon amb la divulgació cap al públic general?

Malauradament, aquesta importància científica no s’ha sabut transmetre al públic, però els esforços que s’han fet i s’estan fent des de diferents administracions i institucions (Ajuntament de Coll de Nargó, Institut Català de Paleontologia o Departament de Cultura de la Generalitat) van en el sentit de coordinar un sistema de divulgació entre els diferents llocs de territori amb restes de dinosaures com son: Isona, Fumanya o Coll de Nargó.

L’any passat, per exemple, a Coll de Nargó es va inaugurar un nou edifici on es mostra la posta d’ous de dinosaure més gran d’Europa i on és previst desenvolupar una museografia dedicada a la reproducció dels grans sauròpodes. A més a més, s’ha habilitat un jaciment visitable, el Mirador del Cretaci, que es troba molt proper al lloc on s’ha fet les grans troballes i on es poden observar com es troben aquests ous al terreny.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s