Conferència “El poble medieval abandonat de Santa Creu de Rodes (El Port de la Selva, Alt Empordà). Campanyes 2006-2013”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 18 de juny de 2014, 19:00h
Conferenciants: Montserrat Mataró, Imma Ollich i Anna Maria Puig
Moderador: Xavier Llovera
D’ençà el 2006 que es venen realitzant campanyes programades d’excavació arqueològica al poble medieval abandonat de Santa Creu, crescut a l’entorn de l’església de Santa Helena, i situat molt a prop del monestir de Sant Pere de Rodes i del castell de Sant Salvador, al cim de la muntanya de Verdera. Presentem aquí els resultats de la recerca efectuada fins el dia d’avui, que han permès localitzar una part del poble, que evidencia una planificació urbana clara entre les dues torres-portal, i una tipologia d’habitatge format per grans cases de pedra. La seva excavació proporciona un material molt abundant, datat entre els segles XII i XV, sobretot ceràmica i metalls, corresponents a l’última fase del poble. L’excavació continuada i la recerca documental paral·lela, permetrà conèixer un dels grans nuclis d’hàbitat medievals catalans, en relació directa amb el monestir i les rutes de pelegrinatge i comerç amb Europa.
| Galeria d’imatges |
_______________________________________________________________________________________________
A continuació, us oferim una petita entrevista amb les conferenciants sobre els aspectes més destacats de la seva propera conferència
- Què és i on es troba Santa Creu de Rodes?
Santa Creu de Rodes és un poble medieval abandonat situat al Cap de Creus, al terme municipal del Port de la Selva. Les seves ruïnes es troben al capdamunt de la Serra de Rodes a 540m d’alçada, davant del mar, completament cobertes de vegetació. La seva situació propera al conegudíssim monestir de Sant Pere de Rodes ha fet que aquest important poblat quedés en un segon pla fins fa pocs anys, ja que les excavacions sistemàtiques programades anuals no van començar fins el 2006. Anteriorment, només l’església de Santa Helena, entorn de la qual s’aglutina el poble, havia estat objecte d’intervenció arqueològica i de restauració. Les excavacions actuals, dutes a terme per un equip coordinat i dirigit des de la Universitat de Barcelona, en conveni amb el Museu d’Història de Catalunya , i amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament del Port de la Selva, han permès determinar una sèrie de fases, des d’una necròpolis inicial de tombes antropomorfes excavades a la roca (ss. IX-X), les primeres etapes de construcció del poble a partir dels segles XI-XII, l’etapa d’expansió i creixement posterior, fins arribar al seu abandonament al segle XV.
- Quin interès històric té l’excavació d’aquest assentament?
La relació del poble de Santa Creu de Rodes amb el monestir de Sant Pere és òbvia, donada la seva proximitat. De fet, la muntanya de Verdera presenta un conjunt monumental únic a Catalunya, amb tres nuclis arqueològics relacionats entre ells i que es corresponen amb els tres ordres en què s’organitzava la típica societat feudal: el monestir (oratores), el castell (bellatores) i el poble (laboratores). L’excavació de les restes arqueològiques del poble té un interès molt gran, ja que ens aporta dades sobre el seu orígen i evolució, la seva planificació urbanística i creixement, la possible fortificació, el sistema de construcció de les cases i els materials emprats, la distribució dels espais. A més, la quantitat i qualitat dels materials recuperats fins ara (ceràmica, metalls, monedes, lític) i l’estudi corresponent dels sediments amb restes antracològiques, carpològiques, i d’altres, són un bon indicador del sistema de vida, de l’economia, de la dieta alimentària i de la vida quotidiana de la gent que hi habitaven.
- Què pot aportar l’excavació d’aquest poblat a l’arqueologia medieval?
L’excavació sistemàtica de pobles medievals abandonats és encara una assignatura pendent al nostre país, amb alguna excepció com ara el poble medieval de l’Esquerda, a Osona i els Altimiris al Pallars Jussà. Això contrasta amb el coneixement que tenim de tipologia de pobles i sistemes de construcció, manera de vida, dels pobles medievals a la resta d’Europa, on els pobles abandonats (els “villages désertés” a França, els “medieval deserted villages” a Anglaterra) s’han excavat i estudiat des de fa temps. Plantejar-nos les raons de la vida i la mort d’un poble, les causes (geològiques, econòmiques, socials) i el procés del seu abandonament, és un tema important al qual moltes vegades només es pot respondre des de l’arqueologia. En el cas de Santa Creu de Rodes, el volum de dades que està aportant la seva excavació permetrà un bon coneixement del funcionament d’un poble empordanès a l’Edat Mitjana, amb una economia totalment lligada a la del monestir proper.
- El jaciment es troba en una àrea important des del punt de vista turístic. Quins són els plans de restauració i difusió del jaciment?
Un dels objectius que ens vam plantejar des del primer moment en planificar l’excavació va ser, precisament, la possible integració de les restes en un itinerari turístic paral·lel a les excavacions en curs. Cal no oblidar que ens trobem en una àrea molt visitada per l’anomenat turisme cultural, atret per la fama de Sant Pere de Rodes. Com hem dit, la muntanya de Verdera presenta un potencial important , amb els tres nuclis esmentats abans, de cara a la difusió cultural i turística a diferents nivells. Per això, l’equip d’excavacions treballa d’acord amb el Museu d’Història de Catalunya (actual Agència Catalana de Patrimoni Cultural), en la restauració immediata de les parts excavades, permetent així la seva conservació i la seva visita i difusió per al gran públic així com pel visitant més especialitzat.