Tribuna d’Arqueologia 2018-2019: “Les ocupacions prehistòriques del carrer Berenguer de Palou (La Sagrera, Barcelona) en el context de la prehistòria al Pla de Barcelona”

Conferència: Les ocupacions prehistòriques del carrer Berenguer de Palou (La Sagrera, Barcelona) en el context de la prehistòria al Pla de Barcelona
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 5 de juny de 2019, 19,00 hores

Conferenciants: Isabel Pereira, Anna Gómez Bach i Miquel Molist
Moderadora: Gemma Hernández

L’any 2018, s’ha localitzat un nou assentament prehistòric al barri de la Sagrera. Les restes corresponen  a estructures negatives, amb nivells de rebliment força intactes, amb una cronologia de neolític antic i l’edat del bronze, i posen de nou en relleu la intensitat de les ocupacions prehistòriques al Pla de Barcelona. Així, a les ja conegudes ocupacions del barri del Raval  s’hi afegeix ara aquesta zona, constituint els dos pols geogràfics preferencials per a l’establiment de les comunitats humanes més antigues al subsòl de Barcelona, conegudes fins al moment.



A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la seva propera xerrada.

  • La propera tribuna porta un títol molt precís “les ocupacions prehistòriques del carrer Berenguer de Palou (La Sagrera, Barcelona)”. ¿Quines aportacions fan que  una intervenció arqueològica concreta sigui tan significativa ?

La intervenció realitzada encara no fa un any en un solar dins del barri de la Sagrera és molt significativa per diversos motius. El primer és per la continuïtat de les actuacions preventives que estudien i descobreixen restes arqueològiques/històriques en el subsòl de Barcelona, en aquest cas amb una interessant col·laboració entre les administracions, l’empresa privada i la universitat. Però el segon és que aquesta intervenció ha posat en evidència les ocupacions prehistòriques, d’època neolítica, més antigues fins ara localitzades en el subsòl dels barris de La Sagrera i Sant Andreu.

  • Es tracta doncs de les ocupacions més antigues del barri de la Sagrera de Barcelona? Quin és el coneixement actual de la resta de la ciutat de Barcelona?

Si, els treballs presentats a la Tribuna posaran èmfasi a explicar els recents testimonis de les ocupacions humanes més antigues al barri de la Sagrera-Sant Andreu que l’excavació i estudi han permès situar al neolític antic de ceràmiques impreses, és a dir, a la meitat del VI mil·lenni cal BC. Aquest horitzó és conegut en el Pla de Barcelona gràcies als assentaments localitzats al barri del Raval, principalment a Caserna de Sant Pau.

Aquests resultats posen en relleu la gran novetat que representa la localització, excavació i estudi d’unes ocupacions contemporànies, ara a la zona propera al riu Besòs, que evidencia el paper d’aquest riu com a eix de circulació en la prehistòria recent.

Troballes que permeten definir i precisar l’existència de dos pols geogràfics de gran interès estratègic i logístic, que des de l’arribada dels primers agricultors, formen un espai d’hàbitat atractiu per les poblacions prehistòriques. Com és conegut, aquesta continuïtat d’ocupació, si bé amb intermitències, perdura fins l’edat del Bronze inicial.

  •   Quina aportació històrica fan aquests nous descobriments ?

Les troballes, conformades per un conjunt de 14 estructures negatives, i el seu context estan en relació amb l‘establiment dels primers pagesos al Pla de Barcelona. Aquest fet històric, objecte d’una recerca intensa, té una transcendència molt significativa per les transformacions humanes i  ecològiques de les comunitats del Mediterrani Occidental.

L’estudi del material arqueològic recuperat, tant d’origen biòtic com abiòtic posa de manifest l’adquisició i producció d’una novetat tecnològica com és la producció ceràmica però també el consum i tractament dels productes lítics locals, com és el cas del jaspi. Tot i l’absència conservada de restes faunístiques, l’existència de malacofauna marina també ens permet caracteritzar un espai d’ocupació i freqüentació situat en una zona ben poc coneguda.

El subsòl prehistòric de Barcelona, fins ara conegut a la zona del Raval, però ara també a l’àrea de Sant Andreu i la Sagrera, com exposarem, està proporcionant evidències materials d’aquestes poblacions que permeten estudiar aspectes com són les estratègies d’assentament, la procedència i, sobretot, una aproximació més solida als seus sistemes d’aprofitament i gestió dels recursos interacció amb el medi, etc. En fi enriquir les dades de la “Revolució Neolítica”  a la part central de la costa catalana en el context de tot l’espai del Nord-Est de la Península Ibèrica.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s