Identifiquen restes neandertals a la Cova Simanya de fa més de 50.000 anys

Aquest matí s’han presentat al Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Barcelona, les restes neandertals procedents del jaciment de Cova Simanya (Sant Llorenç Savall, Barcelona) situat al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac. El conjunt està format per 54 restes neandertals corresponents, com a mínim, a 3 individus, fet que el converteix en el més important de Catalunya i un dels més rellevants de la península Ibèrica.

A l’acte hi han assistit representants del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; de la Diputació de Barcelona; el director del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), Jusèp Boya Busquet; de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) i de la Universitat de Barcelona i el Catedràtic de Prehistòria i director del Seminari d’Estudis i Investigacions Prehistòriques de la Universitat de Barcelona (SERP-UB), el Dr. Josep Maria Fullola, juntament amb els codirectors de l’excavació, el Dr. Juan Ignacio Morales, investigador de l’IPHES-CERCA i del SERP-UB, Artur Cebrià, del SERP-UB, ​​i el Dr. Antonio Rosas, investigador del Museu Nacional de Ciències Naturals – Consejo Superior de Investigaciones Científicas (MNCNM – CSIC).

L’estudi d’un conjunt de materials dipositats a les instal·lacions del Museu d’Arqueologia de Catalunya procedents d’unes intervencions als anys 1978-79, va alertar els investigadors de la presència de restes neandertals a la Cova Simanya. Aquest fet va incentivar als investigadors iniciar un projecte de recerca l’any 2020 amb els objectius principals d’estudiar-ne les restes fòssils humanes i el seu context arqueopaleontològic. Paral·lelament, els treballs d’excavació recents han permès reconstruir l’origen i la història de les restes neandertals, així com la recuperació de noves. Així mateix, les eines de pedra recuperades, els ossos d’animals processats pels neandertals i les fogueres documentades suggereixen que la Cova Simanya va ser un enclavament significatiu per a les poblacions del Paleolític mitjà.

Les restes corresponen a tres individus: un adult, probablement una dona, un juvenil d’uns 11 o 12 anys i un individu infantil d’uns 7-8 anys. “De tot el conjunt destaca especialment l’individu adult, del qual s’han identificat restes de tots dos braços, entre ells hi ha un húmer sencer i una mà pràcticament completa, i també dels peus, a més de diferents vèrtebres i costelles”, comenta el Dr. Antonio Rosas, director del Grupo de Paleoantropología del MNCN-CSIC. També s’han identificat fins a 10 peces dentals i un fragment de mandíbula. Dues d’aquestes dents pertanyen a l’individu juvenil i les vuit restants poden ser compatibles amb l’individu adult, tot i que “no es pot descartar la possibilitat que corresponguin a més individus”, afegeix.

La presentació pública de les restes neandertals ha coincidit amb la publicació de l’article científic “New assemblage of late Neanderthal remains from Cova Simanya (NE Iberia)” a la prestigiosa revista científica internacional Frontiers in Earth Science. L’article està encapçalat pel Dr. Morales i el Sr. Artur Cebrià i pel Dr. Rosas (MNCN-CSIC) i en el qual han participat també d’altres investigadors/es procedents de l’IPHES-CERCA, de la Universitat Rovira i Virgili, del SERP-UB, de la Universidad Autónoma de Madrid, de la Universidad de Santiago de Compostela, de la Universitat d’Alacant, de l’Institut de Biologia Evolutiva de la Universitat Pompeu Fabra – CSIC, de l’Institut Català de Paleontologia, de l’Institute for Advanced Study (MIAS), de la Universitá de Bolonia, del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i del Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid.

Suport institucional i finançament

Des d’un punt de vista institucional, aquests resultats són producte de les sinergies i treball coordinat entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a través del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic i del Museu d’Arqueologia de Catalunya, i la Diputació de Barcelona a través del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac.

La investigació arqueològica a la Cova Simanya s’emmarca en el projecte quadriennal ARQ001SOL-172-2022 “Transicions culturals durant el Plistocè i l’Holocè al litoral-prelitoral de Catalunya”, vinculat al Seminari d’Estudis i Investigacions Prehistòriques de la UB, i aprovat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; del projecte PID2021-122356NB-I00 del Museo Nacional de Ciencias Naturales – CSIC; i de la Fundación Palarq. També es compta amb el suport de dos projectes del SERP, el del ministeri PID2020-113960 i el corresponent al Grup de Recerca de Qualitat SGR-00337 de la Generalitat de Catalunya. Les excavacions compten amb el suport i el finançament del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac i de la Diputació de Barcelona, ​​els quals han protegit el jaciment i organitzat visites guiades.

Visita de les restes al MAC i visites guiades a la Cova Simanya

Les restes que es presenten quedaran exposades al Museu d’Arqueologia de Catalunya durant un mes per tal de fer-les públiques a tota la ciutadania. Posteriorment tornaran a l’equip d’investigadors fins a la finalització de la recerca, moment en el quan tornaran al MAC.

Des del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac de la Diputació de Barcelona s’organitzen visites guiades a la Cova Simanya cada dissabte, festius i darrer diumenge de cada mes. Les visites estan destinades al públic en general i cal inscripció prèvia.

Els caps de setmana es fan visites guiades a la Cova Simanya. Podeu obtenir més informació de l’activitat i el procediment per a la inscripció en el següent enllaç.

Consulteu la nota de premsa amb tota la informació i el material gràfic disponible en pdf

Canibalisme entre els Neandertals de les Coves del Toll de Moià

Aquest matí s’ha fet pública la descoberta de restes humanes neandertals de més de 52.000 anys al jaciment de la Cova de les Teixoneres, en el terme municipal de Moià, a la comarca del Moianès.

Les restes, recuperades durant els treballs d’excavació arqueològica que duu a terme l’IPHES-CERCA, corresponen a dos fragments d’occipital (part posterior del crani) d’un individu neandertal juvenil. La troballa és extremadament singular ja que aquestes restes de crani corresponen al quart individu recuperat al jaciment des que el 2016 van aparèixer les primeres restes humanes.

A més, els estudis que es duen a terme han permès identificar marques de tall en la superfície d’alguns d’aquests ossos, fet que s’ha interpretat com el resultat d’activitats relacionades amb el canibalisme.

La presentació d’aquest matí ha anat a càrrec de la cap del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura, Maria Teresa Miró; l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras i el director de l’IPHES-CERCA, Robert Sala Ramos. També han participat a la presentació els codirectors del projecte de recerca Ruth Blasco, investigadora de l’IPHES-CERCA, Anna Rufà, investigadora de l’ICArEHB-Universidade do Algarve, Florent Rivals, investigador ICREA a l’IPHES-CERCA i Jordi Rosell, professor de la URV i investigador de l’IPHES-CERCA i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Les investigacions a les Coves del Toll i Teixoneres estan finançades a través del projecte del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya titulat “Competència, Co-Evolució i Comensalisme: l’Ús d’Ambients Càrstics per Humans i Carnívors durant el Paleolític Mitjà” (Ref. CLT009-22-00045) i pel projecte del Ministerio de Ciencia e Innovación “Comportamiento y paleoecología neandertal en ecosistemas mediterráneos” (Ref. PID2019-103987GB-C31) i reben el suport logístic i econòmic per part de l’ajuntament de Moià.

Canibalisme entre els neandertals de les Coves del Toll

Segons els estudis efectuats fins ara, totes aquestes restes tenen una cronologia lleugerament superior als 52.000 anys d’antiguitat i es trobaven disperses per una mateixa superfície a l’entrada de la cavitat i barrejades amb els ossos i les dents d’altres animals caçats per aquests humans. Tot i que al seu inici es feia difícil esbrinar les causes concretes de la seva presència a la cova, la descoberta de marques de tall a una clavícula indica que van ser processats per altres neandertals i molt possiblement menjats pels seus congèneres.

A més a més, les restes d’aquests humans estan molt fragmentades, probablement per poder accedir a la medul·la i altres nutrients continguts a l’interior dels seus ossos. Això fa que la majoria d’elles siguin molt difícils de reconèixer i distingir-les de les dels altres animals, sobretot en el cas de les restes corresponents a infants. Per tal de pal·liar aquest problema, l’equip està fent servir tècniques biomoleculars molt especialitzades per tal d’identificar-les i poder efectuar estudis d’ADN, tant mitocondrial com nuclear. S’espera que amb els resultats d’aquests estudis s’augmenti el nombre de restes humanes identificades.

Aquest no és el primer cas documentat de canibalisme entre els Neandertals, però sí que és el primer identificat a la Catalunya Sud. Tot i que l’antropofàgia no sembla haver estat un fenomen habitual entre aquests humans, a Europa hi ha alguns jaciments que suggereixen pràctiques semblants, la qual cosa fa pensar que, en un futur, sortiran altres casos similars.

Podeu consultar tota la informació a la Nota de premsa

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2023 “Culte i rituals durant la protohistòria a la Cova de la Font Major (l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà)”

Us presentem el vídeo de la sisena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023 que es va oferir ahir dimecres 17 de maig.

Culte i rituals durant la protohistòria a la Cova de la Font Major (l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà)

Conferenciants: Ivan Cots Serret (GRESEPIA-URV), Jordi Diloli Fons (GRESEPIA-URV) i Samuel Sardà Seuma (GRESEPIA-URV)

Moderadora: Carme Belarte (ICREA-ICAC)

A l’interior de la Cova de la Font Major, a uns 300 metres de l’accés actual, s’hi localitza la Sala del Llac, un espai on el riu subterrani que transcorre per la cavitat es desvia per aflorar a l’exterior, on forma part de la capçalera del riu Francolí. En aquesta sala, l’any 1959 Salvador Vilaseca va detectar-hi restes d’ocupació humana, si bé les condicions d’inundabilitat no li van permetre anar més enllà en la seva recerca. Fou a mitjans dels anys seixanta del segle passat quan es va decidir efectuar-hi una intervenció arqueològica, en una zona que mantenia l’estratigrafia arqueològica parcialment intacta, localitzant-s’hi una disposició ordenada de diferents vasos ceràmics, alguns parcialment fragmentats, que el mateix Dr. Vilaseca va classificar com a pertanyents a un ampli període que abastaria des del bronze final fins a època iberoromana. L’any 2018 el Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA) de la Universitat Rovira i Virgili, va reprendre els treballs arqueològics a la Sala del Llac en el marc del projecte Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona (2018-2021), dirigit pel Dr. Josep Maria Vergés de l’IPHES, iniciant-se així una col·laboració que ha propiciat la realització de diverses campanyes d’intervenció arqueològica entre els mesos d’octubre de 2019 i el novembre de 2021. Aquestes excavacions han fet possible definir una seqüència estratigràfica completa de la Sala del Llac, determinant la seva successió ocupacional, que s’establiria entre finals del segle VIII a.n.e. i mitjans del segle V a.n.e. (primera fase) i entre mitjans del segle IV a.n.e. i inicis del segle II a.n.e. (segona fase). A més a més, l’anàlisi dels materials i la seva relació i disposició han permès apuntar una possible interpretació funcional de la Sala que la vincularia a la ritualitat cultual, mantenint-se així una sacralitat de l’espai ja iniciada durant el paleolític.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2023 “Culte i rituals durant la protohistòria a la Cova de la Font Major (l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà)”

Us recordem que aquest proper dimecres 17 de maig a les 18 hores tindrà lloc la sisena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023.

Culte i rituals durant la protohistòria a la Cova de la Font Major (l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà)

Conferenciants: Ivan Cots Serret (GRESEPIA-URV), Jordi Diloli Fons (GRESEPIA-URV) i Samuel Sardà Seuma (GRESEPIA-URV)

Moderadora: Carme Belarte (ICREA-ICAC)

A l’interior de la Cova de la Font Major, a uns 300 metres de l’accés actual, s’hi localitza la Sala del Llac, un espai on el riu subterrani que transcorre per la cavitat es desvia per aflorar a l’exterior, on forma part de la capçalera del riu Francolí. En aquesta sala, l’any 1959 Salvador Vilaseca va detectar-hi restes d’ocupació humana, si bé les condicions d’inundabilitat no li van permetre anar més enllà en la seva recerca. Fou a mitjans dels anys seixanta del segle passat quan es va decidir efectuar-hi una intervenció arqueològica, en una zona que mantenia l’estratigrafia arqueològica parcialment intacta, localitzant-s’hi una disposició ordenada de diferents vasos ceràmics, alguns parcialment fragmentats, que el mateix Dr. Vilaseca va classificar com a pertanyents a un ampli període que abastaria des del bronze final fins a època iberoromana. L’any 2018 el Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA) de la Universitat Rovira i Virgili, va reprendre els treballs arqueològics a la Sala del Llac en el marc del projecte Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona (2018-2021), dirigit pel Dr. Josep Maria Vergés de l’IPHES, iniciant-se així una col·laboració que ha propiciat la realització de diverses campanyes d’intervenció arqueològica entre els mesos d’octubre de 2019 i el novembre de 2021. Aquestes excavacions han fet possible definir una seqüència estratigràfica completa de la Sala del Llac, determinant la seva successió ocupacional, que s’establiria entre finals del segle VIII a.n.e. i mitjans del segle V a.n.e. (primera fase) i entre mitjans del segle IV a.n.e. i inicis del segle II a.n.e. (segona fase). A més a més, l’anàlisi dels materials i la seva relació i disposició han permès apuntar una possible interpretació funcional de la Sala que la vincularia a la ritualitat cultual, mantenint-se així una sacralitat de l’espai ja iniciada durant el paleolític.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2023 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2023 en pdf

Declarat BCIN, en la categoria de Zona arqueològica, el conjunt arqueològic de la Cinglera del Capelló, a Capellades (Anoia)

El 28 de març de 2023, a proposta del Departament de Cultura, el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar declarar Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de Zona Arqueològica, el conjunt arqueològic de la Cinglera del Capelló, al terme municipal de Capellades, Anoia. Amb data 30 de març de 2023, l’Acord de Govern de la declaració ha estat publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

El conjunt arqueològic de la Cinglera del Capelló està format per un total de disset jaciments amb restes arqueològiques de diferents períodes des del Paleolític mitjà fins a l’edat del Bronze. Configuren aquest conjunt els jaciments arqueològics següents: Abric Romaní, Cova dels Degotalls, Cova de la Miranda, Cova d’en Sellarès, Estació Agut, Balma de la Costa de Cal Manel, Cova del Pau Antón, Balma dels Pinyons, Cova d’Antoni Zuleta, Cova de Lluís M. Vidal, Cova del Simeó, Cova de Cal Ferrer, Abric de la Consagració, Jaciment del camí del Pont del Bisbe – Costa de Cal Manel, Cova de Matías Pallarès, Cova del Parano i Cova d’en Jaume Forcada.

D’aquest grup destaca per sobre de tots l’Abric Romaní, descobert l’any 1909, i convertint-se en el jaciment més important de Neandertals de la Península Ibèrica (115.000 – 40.000 anys).

El procés d’investigació actual ha posat de manifest l’existència d’una seqüència estratigràfica de prop de 20 m de potència que és el resultat de diferents processos i ambients sedimentaris, però en la qual un factor estructural i jerarquitzant és definit per la construcció de formacions travertíniques producte de la deposició de carbonat càlcic contingut per l’aigua. Les datacions efectuades per mitjà del mètode de l’urani-tori situen aquest registre estratigràfic entre 115.000 i 40.000 anys abans del present. Dins aquesta seqüència fins al moment s’han constatat 27 nivells arqueològics, catorze dels quals han estat excavats al llarg de les diferents fases d’excavació. Aquests nivells d’ocupació antròpica cronoculturalment pertanyen al Paleolític mitjà –Homo neanderthalensis–, excepte el primer nivell que presenta un registre del paleolític superior–Homo sapiens–.

Els treballs de recerca que es porten a terme actualment han permès posar de manifest la complexitat dels comportaments culturals i econòmics dels grups neandertals que ocuparen aquesta balma: eren grups de caçadors recol·lectors que hi establien els seus campaments, a vegades com a ocupació de molt curta durada (bivacs i parades de cacera), d’altres com a campament base des del qual s’organitzarien les bandes d’explotació de l’entorn. Les restes faunístiques recuperades i que provenen de l’activitat cinegètica d’aquests grups permeten constatar una major presència dels herbívors sobre els carnívors. Les espècies més representades són el cavall i el cérvol, seguides dels grans bòvids, la cabra, el senglar i el rinoceront. Quant a les parts anatòmiques identificades, el seu estudi ha permès documentar diferents patrons d’aportació a l’hàbitat per a cadascuna d’aquestes espècies, així com diversos models d’esquarterament dels ossos per tal d’explotar al màxim el seu potencial alimentari.

L’excavació dels diversos nivells també ha permès copsar l’existència d’una important tecnologia del foc i el seu paper dins les estratègies ocupacionals. Així, en els diversos nivells excavats s’han identificat prop de dos-cents fogars de diferent estructura i funcionalitat, que s’integren dins d’uns patrons d’organització de l’espai desenvolupats per aquests grups neandertals. Les tasques domèstiques s’organitzaven al voltant d’aquestes llars de foc i s’han pogut  recuperar un important conjunt d’eines fetes i utilitzades per aquests grups: instruments de pedra elaborats amb sílex, quars i calcària, la seqüència d’elaboració o cadena operativa de producció dels quals ha pogut ser documentada, en alguns nivells, des de l’inici de l’explotació del nòdul fins a la configuració final dels estris. Altres nivells mostren, però, una clara fragmentació d’aquests processos operatius de producció, la qual cosa està estretament lligada al caràcter o estratègia ocupacional de la balma.

L’interès de la Cinglera es complementa per les excavacions dutes a terme en els altres jaciments d’aquest indret que permeten completar la seqüència de l’Abric Romaní, perllongant-la fins al 9.000 – 8.000 abans del present.

Les seqüències documentades als diferents jaciments permeten l’elaboració d’un model de l’evolució paleoambiental i cultural al Capelló per bona part del Plistocè superior i els inicis de l’Holocè, és a dir del 115.000 als 7.000 anys abans del present. Aquesta persistència de la presència humana s’ha d’entendre en el marc de les condicions d’habitabilitat que oferia el Capelló i de la seva posició estratègica com a via de comunicació natural. El Paleolític mitjà és el període per al qual les evidències han estat més ben documentades, tant pel gran nombre d’episodis d’ocupació que han estat constatats, com per les bones condicions de conservació del registre arqueològic que caracteritza l’Abric Romaní. Aquestes condicions fan possible accedir  a aspectes essencials del comportament dels neandertals, especialment aquells que es poden inferir a partir de les seves estratègies d’organització de l’espai.

El conjunt arqueològic destaca per la seva gran rellevància, puix que l’Abric Romaní és el jaciment arqueològic de cronologia paleolítica més important de Catalunya i de la Península Ibèrica, però també, l’Abric de la Consagració on s’han documentat les primeres ocupacions dels Homo sapiens de la Península.

L’Abric Romaní  també és excepcional atès que és el jaciment a escala mundial, on s’han identificat més fogars d’ocupacions de neandertals, provocant un canvi de paradigma d’aquesta espècie.

L’excel·lent estat de conservació de les restes arqueològiques és un element més d’excepcionalitat. A l’excepcionalitat i rellevància del jaciment, juntament amb el bon estat de conservació dels materials recuperats, i un referent en la recerca internacional, el seu valor patrimonial i la seva significació històrica se li ha de sumar el projecte de divulgació, gestionat per l’Ajuntament de Capellades, juntament amb l’equip d’investigadors de l’IPHES, que han fet a través del parc arqueològic, des del qual s’ha potenciat el coneixement i la difusió del jaciment.

Excepcional troballa d’un crani de Neandertal a l’Abric Romaní

El passat mes d’agost de 2022 va tenir lloc la presentació, per part de la consellera de Cultura, l’alcalde de Capellades, el director de l’IPHES-CERCA i els investigadors de l’IPHES-CERCA codirectors del projecte de recerca, de les restes parcials d’un crani de Neandertal de 60.000 anys d’antiguitat que es van recuperar durant l’excavació en el nivell Rb de l’Abric Romaní.

Després de més de 40 anys de recerca continuada en el jaciment de l’Abric Romaní per part de l’equip liderat per Eudald Carbonell, catedràtic de Prehistòria a la Universitat Rovira i Virgili i investigador de l’IPHES-CERCA, mai abans s’hi havien trobat restes humanes neandertals. Concretament, aquest fragment de crani conserva part dels ossos parietal, temporal i zigomàtic.

Les últimes intervencions als jaciments de la cinglera han estat emmarcades en el projecte quadriennal “Cinglera del Capelló” aprovat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La campanya d’excavacions ha estat finançada pel Departament de Cultura, l’Ajuntament de Capellades i l’esponsorització de l’empresa Romanyà-Valls.

Durant la presentació del crani de Neandertal, la consellera de Cultura va anunciar que des del Departament de Cultura s’estava treballant en la declaració de la Cinglera del Capelló i l’Abric Romaní com a Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Zona Arqueològica.

Descripció de la delimitació

La delimitació del BCIN – ZA de la Cinglera del Capelló s’ha projectat fent servir com a base la pròpia orografia del terreny. La cinglera es localitza en l’espai natural comprès entre del nucli urbà de població a l’oest i el riu Anoia a l’est. És un penya-segat travertínic allargat on es troben múltiples abrics i petites coves que van ser utilitzats durant diferents èpoques prehistòriques. Es protegeix una superfície total de 48.788 m2.

La delimitació del BCIN en la categoria de zona arqueològica, està justificada per raons de conservació i preservació del patrimoni històric. L’àrea objecte de protecció, respon a criteris científics i patrimonials. Així que compren tota la zona natural de la cinglera, és a dir, l’accident geogràfic, des de la seva cota més alta fins als peus d’aquesta. Per tant, el que es protegeix és aquest accident geogràfic on s’han anat identificant en les seves múltiples cavitats l’ocupació humana.

Amb aquesta declaració, el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura continua treballant en la protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic català.

Descarregueu l’Acord de Govern publicat al DOGC en pdf

El NEAN – Parc Prehistòric de Capellades, és un centre de divulgació del coneixement de la prehistòria del país, des d’on es gestionen les visites al jaciment de l’Abric Romaní.

Presentació de la publicació: El Poblat Neolític de Ca l’Estrada-2 de Canovelles. Els primers pagesos i ramaders de fa 6500 anys al Vallès (4800-4450 aC)

El divendres 17 de març de 2023, a les 19 hores, es presentarà la publicació “El Poblat Neolític de Ca l’Estrada-2 de Canovelles (Vallès Or.). Els primers pagesos i ramaders de fa 6500 anys al Vallès (4800-4450 aC)” una edició adreçada a tots els públics, de Jordi Roig Buxó, arqueòleg director de la intervenció arqueològica, editada per l’Ajuntament de Canovelles (Vallès Oriental).

La presentació es farà al Teatre Auditori de Can Palots, al carrer Barcelona, 8, de Canovelles i anirà a càrrec de l’Alcalde de l’Ajuntament de Canovelles, Sr. Emilio Cordero Soria, la Sra. Yolanda Sánchez Bueno, Regidora de Cultura de l’Ajuntament de Canovelles, la Subdirectora general del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat de Catalunya, Sra. Marina Miquel Vives,  i del mateix autor.

El paratge arqueològic fou detectat l’any 2003 amb motiu de les obres de la Ronda Nord de Granollers-Tram 2, identificant-se per primer cop l’existència d’un jaciment en aquest indret. Entre 2003 i 2005, s’excavà una part del mateix, la que quedava afectada pel traçat de la Ronda, aproximadament uns 4.000 m2 de superfície, que es denominà Ca l’Estrada-1.

La intervenció va oferir restes d’època prehistòrica, datables entre el neolític antic i el bronze final-primera edat del ferro, així com d’època romana, l’antiguitat tardana i època medieval. Destaca la troballa d’una estàtua-menhir, datada entre el 3.300 i el 2.200 aC, dins el període del neolític final-calcolític de Catalunya. Una rèplica d’aquesta peça es troba exposada a l’equipament cultural de Can Palots, a Canovelles.

L’any 2014, vinculat al projecte de construcció de l’escola Els Quatre Vents en uns terrenys del mateix paratge, es van tornar a iniciar els treballs d’actuació arqueològica, en localitzar-se més restes. Aquests treballs, que es van allargar intermitentment fins el 2017, van permetre confirmar l’extensió del jaciment vers el sud i l’est dels terrenys i més enllà dels límits d’actuació.

L’assentament neolític de Ca l’Estrada-2

La intervenció arqueològica en extensió d’una superfície de 2.000 m2, entre els anys 2015 i 2017 en motiu del projecte de construcció de l’escola Els Quatre Vents, va permetre localitzar un extraordinari poblat del neolític antic evolucionat perfectament estructurat i organitzat de fa 6.500 anys.

El poblat està dividit en dues àrees separades per un curs d’aigua. L’àrea d’habitació està centrada per dues singulars cabanes circulars fetes amb solera de pedra, diversos forns domèstics i llars de foc adjacents, així com àmbits d’abocador i nivells d’ús associats amb material arqueològic. L’àrea de necròpolis, lleugerament desplaçada i separada per un paleocanal antropitzat, ha proporcionat, per ara, dos sepulcres individuals en fossa amb aixovar.

L’assentament fou segellat per rierades successives que el van preservar fins als nostres dies en un excel·lent estat de conservació, esdevenint un dels pocs i més complets assentaments de mitjan V mil·lenni aC que tenim a Catalunya amb una cronologia entre 4.800 i 4.450 aC.

En aquest llibre es presenten d’una forma divulgativa i gràfica, els resultats que s’han generat de la seva excavació, així com de les analítiques i estudis especialitzats fets sobre els materials arqueològics recuperats. El resultat és una obra de referència sobre els hàbitats a l’aire lliure al neolític antic a Catalunya.

Recordem també que:

Dissabte dia 25 de març tindrà lloc la Jornada d’Estudi d’Arqueologia Prehistòrica: Hàbitat a l’aire lliure al neolític antic i mitjà a Catalunya: nous elements per a una síntesi (Centre Cultural El Campanar, Canovelles).

Inscripció obligatòria i gratuïta. Data límit 22 de març: Formulari d’inscripció

 

Notícia: Serveis Territorials del Departament de Cultura a Barcelona.

Oberta la inscripció a la Jornada d’Estudi d’Arqueologia Prehistòrica: Hàbitat a l’aire lliure al neolític antic i mitjà a Catalunya: nous elements per a una síntesi

El dissabte 25 de març de 2023 tindrà lloc a Canovelles una jornada d’estudi entorn les primeres evidències de poblats prehistòrics, organitzada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Canovelles, amb la col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona.

L’estudi i la recerca arqueològica dels primers espais d’habitació estructurats, és a dir, dels primers pobles i vilatges, és imprescindible per conèixer les primeres societats que tenen per primera vegada l’agricultura i la ramaderia com a formes econòmiques. Fa més de 7500 anys l’agrupació de persones en comunitats més estables va permetre l’avanç en tècniques de construcció, la gestió de l’aigua, l’organització dels espais de vida i també dels espais funeraris. El coneixement d’aquests primers poblats és desigual per tot el territori català. Si bé les diverses obres i remocions de subsol – vinculades al creixement urbanístic i a la millora de les infraestructures-  ha fet que el Vallès sigui una zona preferent no només pel nombre de troballes sinó pel bon estat de conservació d’aquestes.

En aquest sentit, a través de l’anàlisi de les troballes de Ca l’Estrada-2 (Canovelles, Vallès Oriental) es vol fer una aproximació a l’estat actual del que es coneix com a primers poblats. La posada en comú de noves troballes i la reflexió entorn els principals conjunts coneguts del nord-est de la península Ibèrica permetrà conèixer, una mica més, les diverses realitats, entorn els primers hàbitats a l’aire lliure amb estructures conservades.

La Jornada tindrà lloc al Centre Cultural el Campanar, Carrer Sant Feliu, 4-6 de Canovelles. Durant tot el dia es podrà visitar l’espai expositiu de Ca l’Estrada-2 a l’Escola Quatre Vents.

Les inscripcions són gratuïtes i s’hauran d’efectuar abans del dia 22 de març mitjançant el següent Formulari d’inscripció

Podeu descarregar-vos el programa de la Jornada en pdf

Text de la notícia: Comissió Científica de la Jornada: Anna Bach Gómez (UAB), Gemma Hernández Herrero (SSTT Departament de Cultura a Barcelona) i Miquel Molist Montaña (UAB).

Els Serveis Territorials de Cultura inauguren una mostra sobre les darreres poblacions caçadores recol·lectores i els inicis de l’agricultura a Montsant

Aquest dimarts 14 de febrer, a les 19:30 hores, s’inaugura a la seu dels Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Cultura l’exposició Arqueologia a Montsant. De les darreres poblacions caçadores recol·lectores al l’inici de l’agricultura.

La mostra és una iniciativa del Parc Natural de la Serra de Montsant amb el suport del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura i la col·laboració de la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, el Consell Superior d’Investigacions Científiques i el Museu d’Arqueologia de Catalunya.

El paisatge que avui observem quan visitem el Parc Natural de Montsant és fruit de la interacció que des de la prehistòria ha existit entre els grups humans i els usos i aprofitaments que aquests han fet del medi natural que els envoltava. Des del neolític, aquesta modelació del paisatge es va accelerar i traduir en elements materials –com l’arquitectura de pedra seca- i en activitats concretes, algunes de les quals han perviscut al llarg del temps: l’agricultura, la ramaderia, la cacera… El desenvolupament d’aquestes activitats en un espai natural protegit contribueixen de manera clara a la conservació de la biodiversitat. La divulgació d’aquest patrimoni arqueològic ajuda a comprendre l’evolució d’aquest paisatge, així com la petjada humana que hi ha quedat registrada.

L’exposició s’estructura en 12 plafons en els quals s’explica el registre arqueològic de Montsant i el seu patrimoni, el passat i present de la investigació en l’estudi de la prehistòria i els resultats que s’han obtingut per a la reconstrucció d’aquesta  fascinant etapa de la història humana. També hi ha dos murals de gran rigor històric que recreen escenes de vida quotidiana a dos dels jaciments més importants de Montsant: l’Hort de la Boquera (Margalef), pel que fa a les ocupacions paleolítiques, i les Coves del Fem (Ulldemolins), pel que fa a la vida durant el neolític. 

Aquests plafons s’acompanyen de reproduccions i rèpliques fidedignes del material més destacat recuperat durant aquests anys d’intervenció  arqueològica, així com de vídeos explicatius sobre les tasques de camp i de laboratori en els jaciments de les Coves del Fem i de l’Hort de la Boquera.

També s’ha editat un opuscle informatiu amb il·lustracions que reconstrueixen la vida quotidiana durant la prehistòria a Montsant.

L’exposició es podrà visitar fins el dia 6 d’abril i posteriorment continuarà la itinerància a Barcelona,  Margalef, Ulldemolins, Reus i a altres municipis del Priorat i comarques veïnes.

Podeu consultar la nota de premsa del Departament de Cultura en pdf

Les poblacions neolítiques que van arribar a la península per mar i vivien a prop seu a penes consumien peix

Domingo Carlos Salazar, investigador CIDEGENT de la Universitat de València (UV), ha liderat un estudi que data l’ocupació del jaciment neolític de Cova Bonica, situat a prop de la costa i del Delta del riu Llobregat. Els resultats, publicats a la revista Frontiers, constaten l’important pes d’una economia agrícola-ramadera ara fa 7.400 anys, amb una alimentació basada en espècies domesticades de cereals i animals, i sense presència de peix. En el treball també participen la Universitat de Barcelona i la University College Dublin.

“És sorprenent que, tot i que el jaciment està situat bastant a prop de la línia de costa, no hi ha cap evidència isotòpica del consum de recursos procedents del mar”, assenyala l’arqueòleg biomolecular Domingo C. Salazar, integrant del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la UV.

Així ho ha revelat un estudi dut a terme mitjançant isòtops estables del carboni i nitrogen, un tipus de senyal que queda reflectit en els ossos i les dents d’animals i humans, i que serveix per reconstruir la dieta. A més, aquesta és la primera vegada que en la península Ibèrica es fa un estudi d’aquestes característiques, en què s’ha combinat aquesta tècnica d’anàlisi juntament amb l’estudi de microrestes alimentàries atrapades en el càlcul (tosca) de les dents en poblacions del neolític antic.

L’estudi se centra en Cova Bonica de Vallirana (comarca del Baix Llobregat, Barcelona), un dels pocs jaciments amb restes humanes d’aquest moment i que permet conèixer com eren, com vivien i què menjaven aquestes primeres poblacions que van portar per primera vegada a la península Ibèrica una economia basada en l’agricultura i la ramaderia. El jaciment, excavat per Montserrat Sanz i Joan Daura, que també han participat en l’estudi, es troba proper a la costa i al Delta del Llobregat, que en aquell moment estaria més llunyà al mar que actualment i a més ha proporcionat restes arqueològiques sobre la mobilitat dels grups humans del neolític cap a la costa i cap a la ciutat actual de Barcelona.

Entre les restes humanes no hi ha senyal de consum de recursos marins, cosa que indica que aquestes primeres poblacions que van arribar a la península per via marítima, ho van fer amb una economia cerealística i ramadera. “És possible que aquestes poblacions arribessin ja amb el seu pack neolític i no necessitessin introduir-hi nous elements alimentaris, o que, per motius desconeguts (potser per creences o normes establertes) consideressin els recursos marins com a element alimentari tabú”, explica l’investigador valencià.

Per contra, si bé sí que hi ha evidència del consum de cereals com el blat en els càlculs dentals, la seva evidència és menor del que s’esperava. “Les restes arqueobotàniques són més escasses que en altres jaciments neolítics clau del sud-est d’Europa dels quals sí que hi ha més dades, tot i això, seguim pensant que devien tenir una economia comuna basada en cereals”, diu l’investigador Robert C. Power, de l’University College Dublin.

“Cova Bonica és un arxiu arqueològic on es conserven restes arqueològiques dels últims 7.400 anys i mitjançant el present estudi s’evidencia un dels canvis econòmics i culturals més importants de la història de la humanitat, el pas de l’economia caçadora-recol·lectora a l’economia productora de base agrícola i ramadera”, diuen els arqueòlegs Montserrat Sanz i Joan Daura, del Grup de Recerca del Quaternari de la Universitat de Barcelona.

Les excavacions arqueològiques en el jaciment de Cova Bonica són finançades pel Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat de Catalunya mitjançant els projectes quadriennals de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia i per l’Ajuntament de Vallirana.

Article: Salazar-García D.C., Power R.C., Daura J. and Sanz M. (2022), Diet at the onset of the Neolithic in northeastern Iberia: An isotope–plant microremain combined study from Cova Bonica (Vallirana, Catalonia). Front. Earth Sci. 10:957344. doi: 10.3389/feart.2022.957344.

Jornada de treball: Hàbitats a l’aire lliure al neolític antic i mitjà a Catalunya

El dia 25 de març de 2023 tindrà lloc a Canovelles una jornada de treball entorn les primeres evidències de poblats prehistòrics, organitzada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Canovelles, amb la col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona.

A partir de l’anàlisi de les troballes de Ca l’Estrada II (Canovelles, Vallès Oriental) es farà una aproximació a l’estat actual del que es coneix com a primers poblats del nord-est de la península Ibèrica.

L’estudi i la recerca arqueològica dels primers espais d’habitació estructurats, és a dir, dels primers pobles i vilatges, és imprescindible per conèixer les primeres societats que tenen per primera vegada l’agricultura i la ramaderia com a formes econòmiques. Fa més de 7500 anys l’agrupació de persones en comunitats més estables va permetre l’avanç en tècniques de construcció, la gestió de l’aigua, l’organització dels espais de vida i també dels espais funeraris. El coneixement d’aquests primers poblats és desigual per tot el territori català. Si bé les diverses obres i remocions de subsol – vinculades al creixement urbanístic i a la millora de les infraestructures-  ha fet que el Vallès sigui una zona preferent no només pel nombre de troballes sinó pel bon estat de conservació d’aquestes. En aquest sentit, a través de l’anàlisi de les troballes de Ca l’Estrada II (Canovelles, Vallès Oriental) es vol fer una aproximació a l’estat actual del que es coneix com a primers poblats. La posada en comú de noves troballes i la reflexió entorn els principals conjunts coneguts del nord-est de la península Ibèrica permetrà conèixer, una mica més, les diverses realitats, entorn els primers hàbitats a l’aire lliure amb estructures conservades.

Text de la notícia: Comissió Científica de la Jornada: Anna Bach Gómez (UAB), Gemma Hernández Herrero (SSTT Departament de Cultura a Barcelona) i Miquel Molist Montaña (UAB)