Cicle de conferències “Actualitat Arqueològica als diferents jaciments del municipi de Bellver de Cerdanya, Memorial Oriol Mercadal”

Cartell del cicle de conferències d'actualitat arqueològica als diferents jaciments del municipi de Bellver de Cerdanya, en memòria d'Oriol MercadalL’Ajuntament de Bellver de Cerdanya ha organitzat el cicle de conferències d’actualitat arqueològica als diferents jaciments del municipi de Bellver de Cerdanya, en homenatge a la memòria a l’arqueòleg Oriol Mercadal, que tindrà lloc durant el cap de setmana del 30 de març a l’1 d’abril.

Programa:

Divendres, 30 de març: “El dipòsit de bronzes de la Colomina de Bor”, a càrrec de Josep Gallart, arqueòleg dels Serveis Territorials de Cultura a Lleida – Servei d’Arqueologia i Paleontologia. 18,00 hores, al centre cívic Escoles (C/ Escoles, Bellver de Cerdanya).

Dissabte, 31 de març: “Reconstrucció de les ocupacions humanes a la Fou de Bor (Bellver de Cerdanya) a partir de l’estudi dels seus materials arqueològics”, a càrrec de Pablo Martínez, llicenciat en Història per la UB, especialitzat en Història Antiga, i membre del CIPAG i del SERP. 18,00 hores, al Tupí de la Cerdanya de Bor (Carretera de la Fou-bor, Bor).

Diumenge, 1 d’abril: “Noves troballes al Tossal de Baltarga”, a càrrec d’Oriol Olesti , professor titular d’Història Antiga de la UAB i Joan Oller, professor associat d’Història Antiga. 17,00 hores, al centre cívic Escoles (C/Escoles, Bellver de Cerdanya).

Per a més informació truqueu al telèfon 973 510 016

Xerrada dels Divendres… Història “Els sediments com a arxivadors del passat. Paleoambient i activitat humana a la cova de Can Sadurní”

Cartell de la sessió dels Divendres...Història del 2 de març de 2018: "Els sediments com a arxivadors del passat. Paleoambient i activitat humana a la cova de Can Sadurní"El proper divendres 2 de març de 2018  tindrà lloc la propera sessió del cicle  “Els divendres… Història” del present curs 2017-18, que organitza el Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia Garraf-Ordal, amb la xerrada: “Els sediments com a arxivadors del passat. Paleoambient i activitat humana a la cova de Can Sadurní”, que anirà a càrrec de Maria Mercè Bergadà (SERP, Universitat de Barcelona).

Els divendres… Història pretén apropar a estudiants, arqueòlegs, investigadors, historiadors, museus, centres d’estudis, entitats culturals, estudiosos i públic en general els problemes de la prehistòria i la història a l’entorn del massís de Garraf, aprofundint en temes concrets que aniran desgranant els investigadors que actualment estan treballant en els diferents projectes de recerca encetats al massís.
Aquest acte és obert a tothom.

Dia: 2 de març 2018
Hora: 19,30
Lloc: Petit Casal. Pg. del ‘Església, 1. Begues (Baix Llobregat)

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “Aportacions al coneixement de la prehistòria recent al tram inferior de la vall de l’Ebre (Móra la Nova, Benifallet, Aldover i Flix): dinàmica d’assentaments a l’aire lliure i en cova”

Conferència: “Aportacions al coneixement de la prehistòria recent al tram inferior de la vall de l’Ebre (Móra la Nova, Benifallet, Aldover i Flix): dinàmica d’assentaments a l’aire lliure i en cova”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 24 de gener de 2018, a les 19,00 hores.

Conferenciants: Roger Alcàntara, Ricard Arnaiz i Joaquim Sisa
Moderador: Josep Bosch

La conferència que es presenta té com a objectiu exposar els treballs d’excavació, d’estudi i d’anàlisis efectuats durant el període 2014-2017 en el marc del projecte “Interacció entre els ambients fluvials i les primeres societats agrícoles”. El tema central d’aquest projecte ha estat la recerca de les primeres societats agrícoles i ramaderes i la seva interacció amb les xarxes fluvials en una cronologia que s’emplaça entre el neolític i el bronze final. S’han realitzat intervencions arqueològiques a la Cova Xafarroques (Benifallet), a la Vall de Mantons (Aldover) i a Flix (Ribera d’Ebre). A banda de les pròpies excavacions i prospeccions, també s’han portat a terme estudis sobre materials arqueològics recuperats en excavacions antigues preventives com seria el cas del jaciment del Molló (Móra la Nova) o el mateix jaciment de les Coves de l’Aumediella (Benifallet). S’han inclòs també els materials procedents de col·leccions arqueològiques privades o dipositades en els museus que tenen materials lítics i ceràmics procedents de les àrees d’expectativa arqueològica ubicades en les terrasses fluvials entre Tortosa i Móra la Nova, concretament en el terme municipal d’Aldover (Baix Ebre). Aquests treballs documentals i d’excavació han suposat un avanç considerable en l’estudi de les primeres societats agrícoles en una zona que, fins ara, presentava buits significatius.



A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes destacats de la seva xerrada.

  • Per què considerem la zona del tram baix de l’Ebre com un entorn privilegiat per al desenvolupament de les primeres societats agrícoles?

L’aigua és, sense cap mena de dubte, un element essencial per al desenvolupament de la vida, tant humana, animal com vegetal. Així doncs, tota font d’aigua, per petita que sigui, representa un punt de concentració de vida i, per tant, de possible presència humana en les seves proximitats. El riu Ebre és, com bé tots sabem un dels rius més importants de tota la península on coneixem actualment tota una àmplia varietat de nínxols ecològics diversos que permeten el desenvolupament d’activitats de subsistència diversa, ara i en el passat. Des de l’actualitat fins època ibèrica es coneixen tot de jaciments que s’han assentat i desenvolupat al llarg de la riba de l’Ebre o en les seves proximitats. La Dertosa romana que ha perdurat i evolucionat fins a la Tortosa dels nostres dies, els jaciments ibèrics del Castellet de Banyoles, el Castellot de la Roca Roja, Aldovesta o Sebes, per citar-ne alguns, el Castell de Miravet, i un llarg etcètera de jaciments arqueològics de diferents èpoques que s’han documentat i excavat a les Terres de l’Ebre. Si retrocedim una mica més en el temps però, la quantitat de jaciments documentats a l’àrea d’influència del tram baix del riu Ebre disminueix visiblement i és un fet que es fa estrany donat el volum de jaciments documentats en èpoques més recents. Es coneixen arreu les pintures rupestres d’Ulldecona i es coneixen també jaciments com el Barranc d’en Fabra, Cova del Vidre o la Cova Cervereta. Però, tot i això, queden molts quilòmetres de riu aparentment despoblats.
Calia plantejar-se el perquè d’aquest buit, que augurava ser el producte de intermitència de la investigació en indrets allunyats del sud de Catalunya i la menor activitat constructiva que durant les passades dècades van suposar també el boom de les intervencions d’urgència i preventives especialment a ciutats de l’àrea metropolitana “extensa” de Barcelona i altres nuclis urbans importants.

  • Quins han estat els objectius assolits durant aquests anys de recerca?

Durant aquests anys de recerca hem pogut comprovar que, tal com preveiem, el buit de presència antròpica durant la prehistòria recent és principalment producte de la manca d’investigació i de recull de dades sobre el territori. De mica en mica, i a mesura que s’han anat desenvolupant les prospeccions programades i s’ha generat un contacte més estret amb la informació i documentació local més detallada, amb més de 20 punts d’expectativa potencials, verificant així una intensa activitat humana al territori durant aquest moment. Per tant, entenem que el projecte contribueix al coneixement de les estratègies d’assentament humà i de gestió dels recursos existents durant aquest període en aquest marc ecològic privilegiat. Metodològicament, s’ha treballat amb intervencions arqueològiques pròpiament dites però també amb l’estudi de materials dipositats ja en museus, fruit d’intervencions arqueològiques preventives, i col·leccions arqueològiques. Aquesta doble metodologia ha permès aprofundir el nostre coneixement sobre les activitats desenvolupades a les terrasses quaternàries properes al curs del riu i proposar àrees d’expectativa que caldrà validar en futurs treballs. Aquests estudis i treballs desenvolupats han permès inferir en la diversitat d’hàbitats en cova o a l’aire lliure, àrees d’explotació i captació al llarg del tram estudiat. Així mateix s’ha pogut avançar en l’aproximació a les produccions lítiques i ceràmiques o, fins i tot, els objectes d’ornament fabricats en malacofauna.

  • Quines són les principals novetats i expectatives d’aquests resultats per la zona de l’Ebre?

Considerem que una de les principals novetats del projecte seria el d’evidenciar la riquesa i varietat del registre arqueològic pels jaciments coneguts o parcialment excavats. Aquests si bé es troben en procés d’estudi i documentació han permès validar, per extensió i estratigrafia, seqüències pràcticament ininterrompudes del antic avançat neolític al bronze ple. La clau de les tasques desenvolupades durant aquests anys recau ara en completar aquests estudis i en la verificació i delimitació de molts d’aquests nous punts d’expectativa i la seva incidència en l’etapa de formació i desenvolupament de les primeres societats agrícoles. Finalment, la recuperació del patrimoni arqueològic lligat a la prehistòria recent i a l’Ebre pretén contribuir també a dinamitzar socialment i culturalment la zona meridional de Catalunya, massa sovint oblidada. Sense oblidar que, passin els anys que passin, lo riu és vida.

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “Neandertals entre óssos i glaceres: darreres intervencions a la Cova de les Llenes i a la Cova dels Tritons (congost d’Erinyà, el Pallars Jussà)”

Conferència: “Neandertals entre óssos i glaceres: darreres intervencions a la Cova de les Llenes i a la Cova dels Tritons (congost d’Erinyà, el Pallars Jussà)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 29 de novembre de 2017, a les 19,oo hores.

Conferenciant: Jordi Rosell
Moderador: Josep Gallart

El proper dimecres dia 29 de novembre de 2017, a partir de les 19,00h, a la sala d’actes del Palau Marc, està programada la xerrada: “Neandertals entre óssos i glaceres: darreres intervencions a la Cova de les Llenes i a la Cova dels Tritons (congost d’Erinyà, el Pallars Jussà)“, dintre del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2017-2018, que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

Els treballs realitzats a començaments de la dècada dels anys cinquanta en diverses coves del congost d’Erinyà (el Pallars Jussà), efectuats pel professor Maluquer de Motes, citaven la presència de dipòsits estratigràfics d’edat plistocena amb presència de restes d’ós de les cavernes. L’any 2013 es va decidir endegar una sèrie d’intervencions que afectarien inicialment dues coves: la Cova de les Llenes (Conca de Dalt), explorada ja per Maluquer de Motes, i la Cova dels Tritons (Senterada), completament inèdita. Ambdues coves han proporcionat un conjunt important de restes faunístiques, així com dades significatives sobre la presència de grups humans durant el paleolític inferior i mitjà en aquestes contrades en forma d’indústria lítica. Ambdós jaciments, per tant, es constitueixen com a peces clau per entendre l’evolució del paisatge en aquesta zona prepirinenca, així com el comportament de les comunitats neandertals en ambients de mitjana i alta muntanya i les seves relacions amb altres entitats biològiques, sobretot els grans carnívors.

La conferència, a càrrec de Jordi Rosell, Maite Arilla i Ruth Blasco, estarà moderada per Josep Gallart. La sessió s’emetrà en directe per vídeostreaming. Si voleu fer comentaris o preguntes pels ponents les podeu fer en els comentaris a aquest post o a Twitter amb el hashtag #tribuna2017.

 


A continuació, us oferim una petita entrevista amb Jordi Rosell sobre alguns aspectes destacats de la propera conferència.

  • Quina és la importància de buscar poblament Neandertal a la zona del Prepirineu?

L’objectiu del nostre projecte de recerca és estudiar l’evolució del comportament Neandertal, i per això es necessari conèixer com els diferents grups eren capaços d’adaptar-se als llocs més extrems. El Pirineu i el Prepirineu presenten unes condicions climàtiques i orogràfiques difícils que sempre han posat a proba el desenvolupament de les comunitats humanes. Durant la Prehistòria més antiga, hi hauria llargs moments en que el poblament humà seria difícil, principalment per la rugositat climàtica. Per tant, aquesta àrea geogràfica estaria marcada, durant tot el període neandertal (300-40 ka), per una alternança entre llargs períodes d’abandonament seguits de fluxos i refluxos de població. Per nosaltres, és una zona ideal per entendre els límits de la vida Neandertal.

  • Quines són les principals novetats que aporten la Cova de les Llenes i la Cova dels Tritons a aquesta qüestió?

Un dels grans problemes que sempre hi ha hagut en aquesta àrea geogràfica és la conservació deficient que acostumen a presentar els conjunts arqueològics previs a l’Últim Màxim Glaciar, és a dir, tots aquells associats als Neandertals. Això és degut, entre altres causes, als efectes del gel i a uns rius molt actius. No obstant, ambdues coves presenten unes condicions molt especials que han preservat bona part del registre, com per exemple, les restes faunístiques i això dóna molt bones pistes per entendre les qüestions plantejades.

  • Com es desenvolupaven les comunitats neandertals en aquest indret?

Segons les dades que tenim fins al moment, les coves eren principalment aprofitades per grans carnívors: óssos de les cavernes en el cas de la Cova de les Llenes i grans felins en el cas de la Cova dels Tritons. Les visites de grups neandertals a ambdues coves semblen haver estat esporàdiques i de curta durada. No obstant, ja donen idea de quin era el paisatge dominant en cadascun dels períodes estudiats i quines relacions es podien establir entre els grups humans i les diferents entitats biològiques que habitaven la zona.

  • Quin penseu que hauria de ser el futur del projecte en el qual estan inserits aquests jaciments?

Ara mateix estem centrats en el Congost d’Erinyà que tants bons resultats ens està donant. Però la nostra idea és continuar prospectant la zona del Pallars Jussà per intentar desenvolupar un projecte d’abast regional que ens ajudi a entendre els moviments dels grups humans pel territori en els diferents períodes.

Inauguració de l’exposició “Montlleó: el Paleolític superior a la Cerdanya. Resultats de 20 anys de recerca arqueològica” al Museu Cerdà

Invitació de l’exposició: “Montlleó: el Paleolític superior a la Cerdanya. Resultats de 20 anys de recerca arqueològica”, al Museu Cerdà de PuigcerdàAquesta tarda a les 19,00 hores s’inaugurarà l’exposició “Montlleó: el Paleolític superior a la Cerdanya. Resultats de 20 anys de recerca arqueològica”, coorganitzada pel Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona juntament amb el Museu Cerdà.

L’acte d’inauguració tindrà lloc al Museu Cerdà (C/ Higini de Rivera, 4, Puigcerdà) i la mostra romandrà oberta del 8 de setembre al 30 d’octubre de 2017.

“Work in progress. Obert per excavació”. Visites obertes al públic a la Cova Gran de Santa Linya

“Work in progress. Obert per excavació”. Visites obertes al públic a la Cova Gran de Santa LinyaCom cada any, el Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria ha encetat la campanya d’excavacions al jaciment de la Cova Gran de Santa Linya (les Avellanes – Santa Linya, la Noguera). Enguany, aquests treballs es desenvolupen del 29 de juny al 29 de juliol. Durant aquest període el jaciment roman obert al públic cada dia de 16,00 a 18 hores.

Amb aquest plantejament dinàmic es posa a l’abast dels visitants no només el jaciment sinó també l’excavació i  compartir els avenços i interpretacions sobre la vida dels nostres ancestres. D’aquesta manera els visitants poden prendre contacte amb el treball diari dels investigadors i familiaritzar-se amb el procés de recerca arqueològica. Més enllà de la simple transmissió de coneixements, l’equip vol mostrar una ciència en construcció i alhora apropar-la a la societat perquè la conegui de primera mà.

Horaris: Diàriament de 16,00 a 18,00 hores.

| Per més informació  sobre el jaciment i com arribar cliqueu aquí |

“Neandertals a Garraf”, conferència de “Els divendres… Història”

Xerrada del divendres 7 de juliol del cicle: “Els divendres... Història” del present curs 2016-17: “Neandertals a Garraf”El col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia Garraf-Ordal organitza el proper divendres 7 de juliol la sessió del cicle: “Els divendres… Història” del present curs 2016-17 amb la xerrada: “Neandertals a Garraf”, a càrrec de Montserrat Sanz (GRQ. Grup de Recerques del Quaternari. Universidad Complutense de Madrid) i Joan Daura. (GRQ. Grup de Recerques del Quaternari. Universidade de Lisboa).

Divendres… Història pretén apropar a estudiants, arqueòlegs, investigadors, historiadors, museus, centres d’estudis, entitats culturals, estudiosos i públic en general els problemes de la prehistòria i la història a l’entorn del massís de Garraf, aprofundint en temes concrets que aniran desgranant els investigadors que actualment estan treballant en els diferents projectes de recerca encetats al massís.

Aquest acte és obert a tothom.

Dia: 7 de juliol de 2017
Hora: 19,30.
Lloc: Petit Casal. Pg. del ‘Església, 1, Begues

Conferència “El Museo y Parque Arqueológico Cueva Pintada (Gáldar, Gran Canaria) o la búsqueda del equilibrio entre investigación, conservación y difusión”, a l’IMF – CSIC

Conferència: “El Museo y Parque Arqueológico Cueva Pintada (Gáldar, Gran Canaria) o la búsqueda del equilibrio entre investigación, conservación y difusión”, a càrrec de Carmen-Gloria Rodríguez Santana, Directora-Conservadora de Cueva PintadaEl proper dilluns 12 de juny de 2017 a les 12,30 hores està programada, a la Institució Milà i Fontanals – CSIC, la conferència “El Museo y Parque Arqueológico Cueva Pintada (Gáldar, Gran Canaria) o la búsqueda del equilibrio entre investigación, conservación y difusión”, a càrrec de Carmen-Gloria Rodríguez Santana, Directora-Conservadora de Cueva Pintada, dintre dels seminaris del Grup d’investigació «Arqueologia de les dinàmiques socials» (CSIC-IMF).

El museu i parc arqueològic Cueva Pintada, gestionat pel Cabildo de Gran Canària, va ser inaugurat en 2006 i segueix sent, a dia d’avui, la intervenció patrimonial més rellevant de Cantaries. Des que va començar a gestar-se com a projecte, es va  assumir com a ineludible la creació d’un espai socialment rellevant en el qual la història prehispànica i colonial de Gran Canària fos transmesa, des del rigor, amb recursos expositius atractius i que animaran a la reflexió en torn al passat. També era inexcusable considerar la innovació como un eix vertebrador de les diferents línies d’actuació de l’equipament: la conservació, la investigació i la difusió (aquesta última entesa en les seves múltiples dimensions, des de l’educativa a la comunicativa). La conciliació de tots aquests interessos ha estat fàcil; tanmateix, en els darrers anys el delejat equilibri sembla estar ja a l’abast de la mà.

Lloc: Institució Milà i Fontanals – CSIC: C / Egipcíaques, 15, (Aula 2, 1r pis), Barcelona

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017 “El poblat neolític de Ca l’Estrada-2 (Canovelles, Vallès Oriental)”

Conferència “El poblat neolític de Ca l’Estrada-2 (Canovelles, Vallès Oriental)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 19 d’abril de 2017, 19:00h

Conferenciants: Jordi Roig, Joan M. Coll, Josep A. Molina, Rocío Gómez i Joana Melo
Moderador: Ramon Ten

La intervenció arqueològica en extensió d’una superfície de 2.000 m2 ha permès localitzar un extraordinari poblat del neolític antic evolucionat, perfectament estructurat i organitzat. L’assentament fou segellat per rierades successives que l’han preservat fins als nostres dies en un estat de conservació excel·lent, i ha esdevingut un dels pocs i més complets assentaments de mitjan V mil·lenni aC que tenim a Catalunya. L’àrea d’habitació està centrada per dues cabanes circulars singulars fetes amb solera de pedra, diversos forns domèstics i llars de foc adjacents, així com àmbits d’abocador i nivells d’ús associats amb material arqueològic. L’àrea de necròpolis, lleugerament desplaçada i separada per un paleocanal antropitzat, ha proporcionat, per ara, dos sepulcres individuals en fossa amb aixovar.


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la seva propera xerrada.

  • La intervenció arqueològica preventiva feta entre 2015 i 2016 a l’àmbit del jaciment de Ca l’Estrada-2 i dins el solar a on s’hi ha de construir una escola, ha deixat al descobert una nova joia arqueològica a Canovelles. Concretament què s’ha descobert?

Hem localitzat un assentament neolític tipus poblat a l’aire lliure excepcional i en un excel·lent estat de conservació. Concretament, hem pogut excavar i documentar dues cabanes de planta circular força intactes, construïdes en solera de pedra i úniques a tota Catalunya i de les poques que hi ha a Espanya i Europa. S’ha pogut veure, també, que el poblat tenia ja una estructuració i organització molt ben planificada, amb espais diferenciats per als vius i per als morts. En un costat tenim l’àrea d’habitació amb les dues cabanes i diversos fogars i forns adjacents amb graella de còdols de pedra i troncs carbonitzats. També s’ha descobert part de l’àrea funerària, en la qual s’han excavat dos enterraments individuals en fossa de persones adultes. Un d’ells disposava d’aixovar funerari consistent en un vas ceràmic i una cabreta depositada als peus de l’individu.

  • En quin context històric se situen les troballes dins la prehistòria catalana?

L’assentament prehistòric de Canovelles s’emmarca en el període conegut com a Neolític Antic Evolucionat, dins el V mil·lenni aC. El conjunt de datacions radicarbòniques que hem realitzat dels enterraments i sobre carbons de les cabanes i els forns, ens permeten datar el conjunt del poblat neolític en un moment força precís i acotat, que ara com ara, podem fixar entre els anys 4.800 i 4.400 aC. Estem doncs davant d’una troballa arqueològica que ens permetrà aprofundir en el coneixement i l’articulació de les societats prehistòriques del nord-est peninsular, i una descoberta que aporta dades inèdites i nova informació sobre l’organització i el funcionament dels assentaments i les comunitats neolítiques a Catalunya.

  • En quin estat de conservació s’ha localitzat el jaciment prehistòric?

L’assentament neolític està pràcticament intacte, amb una conservació extraordinària, a on hem pogut documentar fins i tot, els paviments i nivells de circulació tant de les pròpies cabanes com de tot l’espai adjacent del poblat. Destaquen els àmbits d’abocador i les abocades de deixalles domèstiques generades pels seus pobladors, amb una presència abundant de restes ceràmiques i faunístiques que ens proporcionen informació de primer ordre sobre el mode de vida. Aquest bon estat de conservació de l’assentament és degut al ràpid cobriment que va tenir, quedant totalment segellat per les rierades successives d’una riera pròxima, que van tapar les restes del poblat neolític amb quasi els dos metres de terres i sorres aportades. Tenim molt pocs jaciments d’aquest període tan ben conservats i segellats en un moment tan precís. Es tracta, d’un assentament prehistòric de primer ordre, destacant, sobretot, les dues cabanes circulars amb paviment de solera de pedres, que a hores d’ara, constitueixen un dels pocs exemples ‘d’arquitectura’ domèstica i de construcció d’unitats d’habitació neolítiques que tenim a Catalunya.

 

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017 “La primera explotació de coure a Catalunya. Dades arqueològiques i arqueomètriques de la Mina de la Turquesa o del Mas de les Moreres (Cornudella de Montsant, Priorat)”

Conferència “La primera explotació de coure a Catalunya. Dades arqueològiques i arqueomètriques de la Mina de la Turquesa o del Mas de les Moreres (Cornudella de Montsant, Priorat)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 5 d’abril de 2017, 19,00h

Conferenciants: Ignacio Soriano i Selina Delgado-Raack
Moderadora: Araceli Martín

La Mina de la Turquesa o del Mas de les Moreres es va descobrir l’any 2011 durant una prospecció geominera. El jaciment va ser excavat en tres campanyes successives (2012, 2013 i 2015) i l’any 2015, a més, va ser adequat perquè es pogués visitar. En total s’han recuperat més d’un centenar d’eines lítiques de miner (pics i percussors) i s’ha documentat un pou miner vertical i restes d’entre un i dos més. Paral·lelament s’han analitzat mostres minerals del jaciment mitjançant tècniques arqueomètriques (isòtops de plom, fluorescència de raigs X, difracció de raigs X) i els resultats s’han posat en relació amb anàlisis similars fetes en altres elements metal·lúrgics de la zona (objectes de metall, restes de fosa, vasos de reducció). El conjunt de dades disponibles permet afirmar l’explotació de la mina entre el calcolític i el bronze antic-mitjà, de manera que és en l’actualitat l’única mina prehistòrica metàl·lica excavada a Catalunya. Aquest jaciment s’emmarca en un projecte de recerca en actiu des de l’any 2003 centrat en l’estudi de la mineria i la metal·lúrgia al Priorat durant la prehistòria i la protohistòria.


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la seva propera xerrada.

  • Quina importància té aquest jaciment?

La importància se situa en què actualment es tracta de l’única mina metàl·lica prehistòrica excavada a Catalunya. Es tenien dades d’alguna altra explotació, com és el cas de la propera Solana del Bepo (Ulldemolins), però només estava documentada en prospecció. Així mateix teníem evidències indirectes de l’existència d’altres mines a través de la troballa aïllada de pics i masses de miner arreu del territori, tot i que la identificació d’estructures mineres se’ns resistia. La troballa de la Mina de la Turquesa ha permès, així, donar un pas de gegant en el coneixement sobre la mineria i la metal·lúrgia prehistòriques, obrint tot un ventall de possibilitats d’estudi.

  • Quines característiques té l’excavació d’una mina metàl·lica que la distingeixen d’altres jaciments arqueològics?

De forma comuna, les mines metàl·liques han estat explotades en moments històrics successius donat que el metall sempre ha estat un bé preuat. Això significa que les explotacions posteriors solen destruir les evidències més antigues, com rases, pous, galeries, etc. Aquesta situació és especialment greu quan hi ha hagut una explotació industrial que, literalment, esborra qualsevol traça de mineria antiga. Una qüestió relacionada amb l’anterior és la quasi total absència de materials in situ. L’estratigrafia normalment es troba molt alterada. Finalment els materials arqueològics que es documenten són pocs diagnòstics. Les eines lítiques són diacrònicament força similars, les ceràmiques sovint escasses i el material orgànic per realitzar datacions absolutes tampoc abunda. En síntesis podem dir que l’excavació d’aquest tipus de jaciments és enormement ingrata.

  • En què consisteix l’estudi arqueomètric que heu realitzat al jaciment?

El que hem tractat de fer és suplir l’escassetat de dades que aporten el tipus de jaciment i els materials recuperats mitjançant l’aplicació de diverses tècniques d’anàlisis. Aquestes tècniques aporten dades sobre les característiques del procés extractiu, els coneixements tècnics existents vinculats amb la metal·lúrgia o l’origen del metall emprat. Paral·lelament les mateixes tècniques les hem emprat en altres elements vinculats amb la metal·lúrgia procedents de jaciments de la zona (objectes de metall, restes de fosa, vasos de reducció, mineral de coure). És precisament el creuament dels dos conjunts de dades allò que ens ha permès obtenir conclusions més rellevants.

  • El jaciment és actualment visitable?

Sí, la mina va ser adequada per la seva conservació i visita al desembre del 2015, gracies a un acord establert entre la propietat, l’ajuntament de Cornudella del Montsant i el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya. Actualment el jaciment es troba encerclat amb una tanca metàl·lica i presenta un rètol identificatiu. El camí que porta a la finca és obert i d’accés lliure.