A la campanya d’excavació de la URV i de l’IPHES-CERCA s’han trobat, a més, restes d’altres animals, presumiblement també sencers, com un cavall, un ur i un mínim de tres ossos.
Durant la campanya d’excavació que estan duent a terme investigadors de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i de l’IPHES-CERCA a la Cova de les Teixoneres, una part de la superfície excavada ha arribat als estrats inferiors, datats en 200.000 anys d’antiguitat, on s’ha recuperat una gran acumulació d’ossos pertanyents a animals de grans dimensions. En destaquen dos esquelets sencers de rinoceront pertanyents a l’espècie Stephanorhinus hemitoechus, o conegut col·loquialment com el rinoceront estepari. Tot i la seva antiguitat, els ossos presenten un extraordinari grau de conservació.
Encara no se sap com van arribar aquests animals a l’interior de la cova. Pel que s’ha vist durant l’excavació, hi ha alguns ossos en connexió anatòmica, el que significa que probablement els cossos van arribar molt abans de començar a descompondre’s. També s’han trobat algunes eines lítiques al seu voltant, així com ascles i el fragment d’una punta trencada fet en os, que representa un tipus d’eina sense precedents en aquest període.
Aquesta és la primera vegada que es troben restes de l’espècie Stephanorhinus hemitoechus a la Cova de les Teixoneres. Aquest animal comença a ser abundant als jaciments d’Europa fa 500.000 anys i va desaparèixer fa uns 200.000 anys, amb l’arribada dels freds intensos del Darrer Màxim Glacial.
Al fons de la cova, concretament als estrats superiors, l’equip també ha estat excavant les restes d’un fogar associat a restes d’animals menjats i algunes eines, datat en 40.000 anys. La cova presenta indicis de poblament neandertal fins als 36.000 anys d’antiguitat, que és el moment en què aquesta espècie humana desapareix.
Paral·lelament, el mateix equip ha estat excavant a la veïna Cova del Toll, coneguda per haver estat un lloc d’hivernació dels ossos de les cavernes, on també s’hi ha trobat indústria lítica.
Les excavacions a les Coves del Toll i de les Teixoneres es van iniciar el passat 22 de juny i finalitzaran el 22 de juliol. L’equip està format majoritàriament per membres de la URV i de l’IPHES-CERCA, però també hi participen investigadors de la UB, la UAB, la Universitat Complutense i la Universitat Autònoma de Madrid, l’Acadèmia Xinesa de Ciències de Pequín, el CONICET, la Universitat Nacional de la Patagonia SJB, IDEAus-CONICET d’Argentina i l’ICArEHB de Portugal.
Les investigacions a les Coves del Toll i de les Teixoneres estan finançades a través del projecte SCAVENGERS de la Unió Europea (Ref. ERC-2022-ADG 101097511), el projecte del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya titulat “Humans i Carnívors al Paleolític Mitjà: Cohabitació Real o Percepció Esbiaixada?” (Ref. ARQ001SOLC-258-2025) i el projecte del Ministerio de Ciencia e Innovación «Comportamiento y paleoecología neandertal en ecosistemas mediterráneos» (Ref. PID2022-138590NB-C41), i reben el suport logístic i econòmic per part de l’Ajuntament de Moià.
Podeu llegir tota la notícia al web de l’IPHES
Les Guixeres de Vilobí és un assentament a l’aire lliure d’uns 2500 m². Es va començar a excavar, amb metodologia moderna, el 1974, una tasca que es va allargar intermitentment fins al 1984. Des del 2015, el grup SERP de la Universitat de Barcelona ha reprès els treballs en aquest jaciment. Una de les principals característiques que presenta és que s’hi documenten, de manera superposada estratigràficament, nivells d’hàbitat del neolític antic cardial, el neolític antic epicardial, el neolític postcardial i, de manera molt més puntual, del neolític final-calcolític, en una potència que pot assolir els 120 cm en alguns trams del jaciment. Els nivells més ben conservats són aquells que pertanyen a les fases més antigues, però, en general, en tota la seqüència s’ha documentat la presència de nivells arqueològics, juntament amb nombroses estructures, com forats de pal, cubetes, estructures de combustió i possibles espais d’hàbitat. De la mateixa manera, també s’han registrat nombrosos espais on semblen reproduir-se activitats artesanals i domèstiques. Finalment, i d’una manera molt més puntual, també s’han documentat restes d’inhumacions, tant del neolític final-calcolític com del neolític postcardial i, durant la campanya del 2025, una fossa interessant amb una inhumació individual acompanyada d’un aixovar nombrós, pertanyent al neolític antic cardial.
