Tribuna d’Arqueologia 2018-2019: “Pagesos i caçadors recol·lectors als inicis del neolític a la Mediterrània Oriental. Projectes Kharaysin (Jordània) i Nahal Efe (Israel)”

Conferència: “Pagesos i caçadors recol·lectors als inicis del neolític a la Mediterrània Oriental. Projectes Kharaysin (Jordània) i Nahal Efe (Israel)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 19 de juny de 2019, 19,00 hores

Conferenciants: Ferran Borrell i Juan José Ibáñez
Moderadora: Maria Saña

En aquesta conferència es presenten els resultats de les excavacions als jaciments neolítics de Kharaysin (Jordania) i Nahal Efe (Israel), ambdós projectes recentment endegats des del grup de recerca Arqueologia de les Dinàmiques Socials (ASD) de la Institució Milà i Fontanals (IMF-CSIC). Es tracta de dos jaciments d’una gran rellevància per a l’estudi del procés de neolitització a la Mediterrània Oriental i en un estat de conservació excepcional. El jaciment de Kharaysin, un gran poblat neolític amb una forquilla cronològica que avarca gairebé dos mil anys (10è-9è mil·lennis cal. BC), és un dels pocs de la regió on es pot estudiar in situ i amb detall l’aparició i evolució de les primeres comunitats pageses i ramaderes. Per altra banda, el projecte de Nahal Efe, ha posat al descobert un petit poblat de caçadors recol·lectors de mitjans del 9è mil·lenni cal. BC a la regió desèrtica del Neguev, evidenciant la continuïtat d’aquest sistema econòmic a les zones perifèriques (semidesèrtiques) en un moment de consolidació de l’agricultura per bona part del Llevant Mediterrani. Els resultats dels dos projectes permeten doncs contraposar dues realitats econòmiques i culturals ben diferents tot posant en evidència la variabilitat d’estratègies econòmiques vigents al llarg del període neolític a la Mediterrània Oriental.




A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la seva xerrada. 

  • El dos jaciments que ens presentareu, eren coneguts i/o havien estat excavats en anterioritat?

Tant el jaciment de Nahal Efe a Israel com el de Kharaysin a Jordania, eren coneguts abans que s’endeguessin els projectes de recerca que es troben actualment en curs, però no havien estat mai excavats. Apareixien sovint mencionats en la literatura acadèmica com a jaciments pertanyents al neolític preceràmic, però sense precisar més. En aquest sentit, els resultats que estem obtenint a ambdós jaciments són del tot novedosos i han despertat un gran interès en l’àmbit dels estudiosos del neolític a la Mediterrània Oriental.

  • En el petit resum inicial, deixeu entendre que Kharaysin i Nahal Efe presenten ocupacions contemporànies al voltant dels inicis del 9è mil·lenni cal. BC, durant el període neolític preceràmic B mig. Quines evidències hi ha de la interacció social i les relacions entre les comunitats agrícoles i les caçadores recol·lectores allà on eren veïnes?

Aquest és malauradament un aspecte força desconegut que, per altra banda, ens interessa molt desenvolupar. De manera general, sabem que hi ha una certa relació tal com indiquen la circulació de materials exògens (obsidiana de Turquia, turqueses i altres pedres verdes del nord d’Aràbia, petxines de la Mediterrània i Mar Roig) i, en segon lloc, la difusió d’algunes de les tecnologies més característiques d’aquest període, com és la talla laminar bidireccional, per tots els racons del Llevant, incloent les regions àrides on continua la cacera i recol·lecció. Però no passa el mateix amb altres tecnologies i coneixements tant vinculats al neolític com és el cas de l’arquitectura rectangular que, per exemple, trobem ben documentada en els nivells del preceràmic B de Kharaysin però que no es documenta a la regió del Neguev durant aquest mateix període. Apart d’això, dels grans trets, poc més en sabem. Una de les grans dificultats que afrontem és que la recerca a la Mediterrània Oriental durant aquest període, s’ha centrat en l’estudi de les comunitats pageses i per tant en el procés de neolitització, l’origen i difusió de l’agricultura i la ramaderia. L’estudi d’aquelles comunitats que varen continuar essent caçadores recol·lectores, principalment en regions àrides, ha rebut menys atenció i per tant les coneixem pitjor, cosa que dificulta identificar i establir aquesta interacció que de ben segur hi hauria entre aquests dos mons. En aquest sentit, el projecte de Nahal Efe, reprèn els estudis pioners d’Ofer Bar-Yosef als anys 70s a la regió del Neguev i Sinaí i té com objectiu principal conèixer bé aquestes comunitats caçadores-recol·lectores com a primer pas que ha de permetre en el futur conèixer en detall cóm es relacionaven amb les poblacions pageses veïnes.

  • Quin és el fet més rellevant que destacaríeu dels dos jaciments que esteu excavant?

Del jaciment de Kharaysin, el més destacable és, en primer lloc, la llarga seqüència d’ocupació que, com hem dit en el resum inicial, cobreix el 10è-9è mil·lenni cal. BC, just els moments inicials de la domesticació de plantes i animals en el Llevant Sud, durant la transició neolític precerámic A al B. En segon lloc, destacaríem el descobriment dels sols enlluïts amb més antics del Pròxim Orient, en arquitectura circular a finals del preceràmic A, una tecnologia que, per contra, ha estat tradicionalment associada en aquesta regió a l’arquitectura rectangular i el període posterior, el preceràmic B. Finalment, destacaríem les dimensions del poblat durant el neolític preceràmic B, a mitjans del 9è mil·lenni, estimat en unes 25 hectàrees i amb una arquitectura rectangular complexa i amb construccions terrassades, fet que posa de relleu la rellevància d’aquest assentament i que sigui considerat el que a la regió es coneix com a ‘mega-site’ i amb una forta influència regional.

Respecte al jaciment de Nahal Efe, part dels resultats obtinguts fins ara difereixen significativament del model de poblament tradicionalment acceptat per la regió, en que es proposa l’ocupació del Neguev per part de petits grups de caçadors recol·lectors nòmades. En aquest sentit, les dimensions del jaciment, el creixent nombre d’unitats domèstiques, tres excavades i com a mínim una dotzena més identificades en superfície (potencialment contemporànies), i la gran inversió de treball en la construcció de les cabanes (murs de pedra de més d’un metre d’alçada amb sols enlluïts amb cal o enllosats!) ens porten a interpretar Nahal Efe com un poblat d’un grup de caçadors recol·lectors relativament gran i totalment o, en bona mesura, sedentaris. En la mateixa direcció apunten altres indicis com ara la presència d’un petit nombre de fulles de falç amb llustre de cereal o els útils de molta trobats a l’interior de les cabanes. En aquest sentit, les dades recuperades fins al moment semblen indicar que entre els dos conceptes que tots tenim al cap ben diferenciats quan parlem de pagesos i de caçadors-recol·lectors, hi hauria situacions intermèdies, trencant una mica amb aquest concepte dicotòmic de món dels caçadors i món dels pagesos.

Tribuna d’Arqueologia 2018-2019: “Les ocupacions prehistòriques del carrer Berenguer de Palou (La Sagrera, Barcelona) en el context de la prehistòria al Pla de Barcelona”

Conferència: Les ocupacions prehistòriques del carrer Berenguer de Palou (La Sagrera, Barcelona) en el context de la prehistòria al Pla de Barcelona
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 5 de juny de 2019, 19,00 hores

Conferenciants: Isabel Pereira, Anna Gómez Bach i Miquel Molist
Moderadora: Gemma Hernández

L’any 2018, s’ha localitzat un nou assentament prehistòric al barri de la Sagrera. Les restes corresponen  a estructures negatives, amb nivells de rebliment força intactes, amb una cronologia de neolític antic i l’edat del bronze, i posen de nou en relleu la intensitat de les ocupacions prehistòriques al Pla de Barcelona. Així, a les ja conegudes ocupacions del barri del Raval  s’hi afegeix ara aquesta zona, constituint els dos pols geogràfics preferencials per a l’establiment de les comunitats humanes més antigues al subsòl de Barcelona, conegudes fins al moment.



A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la seva propera xerrada.

  • La propera tribuna porta un títol molt precís “les ocupacions prehistòriques del carrer Berenguer de Palou (La Sagrera, Barcelona)”. ¿Quines aportacions fan que  una intervenció arqueològica concreta sigui tan significativa ?

La intervenció realitzada encara no fa un any en un solar dins del barri de la Sagrera és molt significativa per diversos motius. El primer és per la continuïtat de les actuacions preventives que estudien i descobreixen restes arqueològiques/històriques en el subsòl de Barcelona, en aquest cas amb una interessant col·laboració entre les administracions, l’empresa privada i la universitat. Però el segon és que aquesta intervenció ha posat en evidència les ocupacions prehistòriques, d’època neolítica, més antigues fins ara localitzades en el subsòl dels barris de La Sagrera i Sant Andreu.

  • Es tracta doncs de les ocupacions més antigues del barri de la Sagrera de Barcelona? Quin és el coneixement actual de la resta de la ciutat de Barcelona?

Si, els treballs presentats a la Tribuna posaran èmfasi a explicar els recents testimonis de les ocupacions humanes més antigues al barri de la Sagrera-Sant Andreu que l’excavació i estudi han permès situar al neolític antic de ceràmiques impreses, és a dir, a la meitat del VI mil·lenni cal BC. Aquest horitzó és conegut en el Pla de Barcelona gràcies als assentaments localitzats al barri del Raval, principalment a Caserna de Sant Pau.

Aquests resultats posen en relleu la gran novetat que representa la localització, excavació i estudi d’unes ocupacions contemporànies, ara a la zona propera al riu Besòs, que evidencia el paper d’aquest riu com a eix de circulació en la prehistòria recent.

Troballes que permeten definir i precisar l’existència de dos pols geogràfics de gran interès estratègic i logístic, que des de l’arribada dels primers agricultors, formen un espai d’hàbitat atractiu per les poblacions prehistòriques. Com és conegut, aquesta continuïtat d’ocupació, si bé amb intermitències, perdura fins l’edat del Bronze inicial.

  •   Quina aportació històrica fan aquests nous descobriments ?

Les troballes, conformades per un conjunt de 14 estructures negatives, i el seu context estan en relació amb l‘establiment dels primers pagesos al Pla de Barcelona. Aquest fet històric, objecte d’una recerca intensa, té una transcendència molt significativa per les transformacions humanes i  ecològiques de les comunitats del Mediterrani Occidental.

L’estudi del material arqueològic recuperat, tant d’origen biòtic com abiòtic posa de manifest l’adquisició i producció d’una novetat tecnològica com és la producció ceràmica però també el consum i tractament dels productes lítics locals, com és el cas del jaspi. Tot i l’absència conservada de restes faunístiques, l’existència de malacofauna marina també ens permet caracteritzar un espai d’ocupació i freqüentació situat en una zona ben poc coneguda.

El subsòl prehistòric de Barcelona, fins ara conegut a la zona del Raval, però ara també a l’àrea de Sant Andreu i la Sagrera, com exposarem, està proporcionant evidències materials d’aquestes poblacions que permeten estudiar aspectes com són les estratègies d’assentament, la procedència i, sobretot, una aproximació més solida als seus sistemes d’aprofitament i gestió dels recursos interacció amb el medi, etc. En fi enriquir les dades de la “Revolució Neolítica”  a la part central de la costa catalana en el context de tot l’espai del Nord-Est de la Península Ibèrica.

Tribuna d’Arqueologia 2018-2019: “Caminant entre feres: el Nen de Moià i els grans carnívors a les Coves del Toll (Toll i Teixoneres, Moià, Moianès)”

Conferència: “Caminant entre feres: el Nen de Moià i els grans carnívors a les Coves del Toll (Toll i Teixoneres, Moià, Moianès)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 9 de gener de 2019, 19,00 hores

Conferenciants: Jordi Rosell, Ruth  Blasco i Florent Rivals
Moderador: Ramon Ten

El complex càrstic de les Coves del Toll (Toll i Teixoneres) és, ara per ara, un dels millors indrets de Catalunya per entendre les relacions entre els grans carnívors i les darreres comunitats Neandertals. La troballa de restes humanes d’almenys tres individus d’aquesta espècie permet enfocar aquesta problemàtica des de noves perspectives.



A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes més destacats de la xerrada.

  • Per què les Coves del Toll?

Les Coves del Toll representen un dels enclavaments clàssics de Catalunya. Des del seu descobriment com a jaciments arqueològics a finals dels anys 40 del segle passat, solament s’hi havia intervingut de manera intermitent. No obstant això, els resultats publicats pels diferents investigadors que hi van treballar, demostraven una qualitat excel·lent del seu registre en tots els períodes prehistòrics. L’any 2003, nosaltres estàvem desenvolupant un projecte de recerca en el camp de l’Ecologia Evolutiva que intentava esbrinar la influència dels grans carnívors en l’evolució del comportament humà. Les coves del Toll, tant Toll com Teixoneres, oferien les condicions idònies per tirar endavant aquest projecte. A més a més, retornar a obrir aquests jaciments clàssics de l’Arqueologia catalana permetia tornar a connectar amb els investigadors dels anys 50 i 70 al nostre país i revalorar les seves idees i col·leccions.

  • Quines són les principals novetats a les Coves del Toll i de les Teixoneres durant aquests darrers anys?

Durant els quinze anys que portem treballant en aquestes coves hem avançat un munt. S’ha confirmat la Cova del Toll com un indret d’hibernació habitual pels óssos de les cavernes, que per cert, és ara per ara, la col·lecció més gran d’aquests animals a l’Europa mediterrània. Els objectius en aquesta cova, ara mateix, passen per obtenir més dades sobre el comportament d’aquest animal tan icònic de la Prehistòria, entendre les dinàmiques ecològiques establertes entre els diferents carnívors en aquest tipus de jaciments i, sobretot, avaluar les possibilitats dels grups humans del Paleolític mig respecte a la cacera regular d’aquests animals. Respecte a la Cova de les Teixoneres, estem veient un canvi important en els patrons d’ocupació. Si bé els nivells estratigràfics superiors mostraven comunitats humanes que utilitzaven la cova com a refugi durant els seus desplaçaments pel territori, els nivells mitjos (unitat estratigràfica IIIb) semblen correspondre a ocupacions d’una major estabilitat, pròpia de grups amb una gran estabilitat territorial. Les troballes més importants, però, són quatre dents humanes de fa 52.000 anys corresponents a dos infants de menys de 7 anys d’edat i 1 adult, les quals, després de les primeres anàlisis, han estat classificades com a Neandertals.

  • Com es desenvolupaven les comunitats neandertals en aquest indret?

Segons les dades que tenim fins al moment, les coves eren principalment aprofitades per grans carnívors, sobretot óssos de les cavernes i hienes, però també hi ha indicis de lleons, llops i altres carnívors menors. Per tant, les coves enregistren principalment activitats dels óssos durant l’hivern i dels altres carnívors en els seus respectius períodes de cria. Aquesta dinàmica natural, però, sembla que es trencava de manera sobtada amb l’arribada de grups de neandertals. Els contactes amb els carnívors, però, era mínima, la qual cosa fa pensar que els animals intentaven evitar qualsevol tipus de confrontació. La unitat IIIb, però, mostra una dinàmica molt més antròpica. En aquest cas els grups humans semblen focalitzar-se en la cacera. Hi ha una col·lecció de puntes mosterianes important i una diversitat d’animals caçats molt gran. Les ocupacions són més llargues en aquesta unitat estratigràfica.

  • Quin penseu que hauria de ser el futur del projecte en el qual estan inserits aquests jaciments?

Ara mateix hem endegat quatre línies diferents per tal de recopilar dades. La primera és de tipus paleoecològic i la seva finalitat és dibuixar el paisatge de l’entorn de les coves. La segona es basa en l’estudi del comportament humà a través de l’estudi de les restes deixades pels grups humans a les coves. La tercera és l’estudi de les restes humanes, tant des del punt de vista paleoantropológic com paleogenòmic. La quarta es basa en l’evolució del comportament dels carnívors, que també ha anat canviant amb el temps. Al final, les dades de totes les línies es posaran en comú per tal de poder efectuar models explicatius sobre els diferents fenòmens observats a les coves, tant pel que fa al desenvolupament del comportament humà, com la influència dels canvis climàtics en l’evolució dels ecosistemes circumdants. La nostra intenció és que tota aquesta informació pugui ser transmesa als visitants de les coves (o a les persones interessades). Un dels millors projectes que hi ha ara per acomplir aquesta fita s’està desenvolupant a través del Museu de de les Coves del Toll de Moià. Des d’aquí us animem a que les visiteu.

Se suspèn la propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia “Caminant entre feres: el Nen de Moià i els grans carnívors a les Coves del Toll (Toll i Teixoneres, Moià, Moianès)”

Comunicació important: us notifiquem que la xerrada que havíem programat pel proper dimecres 12 de desembre “Caminant entre feres: el Nen de Moià i els grans carnívors a les Coves del Toll (Toll i Teixoneres, Moià, Moianès)”, dins del cicle de la Tribuna d’Arqueologia 2018-2019, ha estat posposada al 9 de gener de 2019, amb motiu de la vaga dels treballadors del sector públic convocada pel mateix dia. Us emplacem per aquesta nova data!

Ajornada la sessió del 12/12

Presentació dels treballs de restauració i adequació per a la visita del conjunt de pintures rupestres de la Cova del Tabac (Camarasa, la Noguera)

El dissabte passat, 10 de novembre, la Direcció General del Patrimoni Cultural i l’Ajuntament de Camarasa van presentar conjuntament al Casal Cultural de Camarasa les obres de restauració de les pintures rupestres -incloses a la llista de Patrimoni Mundial per l’UNESCO des del 1998-, i d’adequació de l’espai per a la visita, a la Cova del Tabac.

Les recents actuacions dutes a terme a la Cova del Tabac han consistit en la neteja dels grafits i de les pintades realitzades a la cova, la rehabilitació de les pintures rupestres, una documentació topogràfica 3D de tota la cova, la realització d’una campanya d’intervenció arqueològica d’excavació a la primera sala i, finalment, l’estudi del carst.

Aquestes intervencions inclouen també el tancament de la Cova del Tabac per tal de regular-ne l’accés, protegir les pintures de nous actes vandàlics i garantir el valor patrimonial de la cova, i la instal·lació de dos panells informatius situats respectivament a la cova i a l’inici del camí que porta al pantà. Amb aquestes actuacions, les pintures ja es poden visitar a través de visites concertades, que gestiona l’Espai Orígens.

| Per a més informació, llegiu la nota de premsa de la presentació |

Es declara BCIN el poblat neolític de la Draga de Banyoles en la categoria de Zona Arqueològica

Avui, 2 d’agost de 2018, ha sortit publicada al DOCG la declaració del poblat neolític de la Draga (Banyoles, Pla de l’Estany), com a Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Zona Arqueològica.

El Poblat Neolític de la Draga (Banyoles, Pla de l’Estany) és un jaciment arqueològic que correspon a un assentament d’una de les primeres comunitats camperoles del nord-est de la península Ibèrica. Es tracta d’un assentament del neolític antic cardial (segona meitat del VI mil·lenni) i està localitzat a la vora oriental de l’Estany de Banyoles. La durada del poblament va ser d’uns 400 anys i, malgrat les causes de l’abandonament del poblat no són del tot clares, és molt possible que fos provocat per l’esgotament dels recursos de la zona.

El jaciment ocupa uns 10.000 m² amb una front de 100 m arran de l’estany i una amplada d’uns 80 m en direcció est. Una part del jaciment, l’antiga platja neolítica, està actualment sota les aigües del llac, mentre que les altres zones excavades es troben en terra ferma.

El jaciment de la Draga és excepcional per diversos motius. En primer lloc, per la seva antiguitat, que el situa entre els més antics del nord-est Peninsular. En segon lloc, pel fet de tractar-se d’un assentament a l’aire lliure amb una certa continuïtat de l’ocupació i estratigrafia conservada. I per últim, i potser el més remarcable, per les seves condicions excel·lents de conservació. Una part dels estrats arqueològics es troben coberts pel nivell freàtic fet que ha propiciat unes condicions especials anaeròbiques que han afavorit la conservació de la matèria orgànica. Aquesta circumstància fa de la Draga un jaciment únic tant a la península Ibèrica, ja que es tracta de l’únic d’aquestes característiques conegut actualment, com a l’Europa Mediterrània, on es coneixen pocs assentaments de les característiques de la Draga.

| Accediu al document DOGC núm. 7352, de 19.4.2017 |

Cicle de conferències “Actualitat Arqueològica als diferents jaciments del municipi de Bellver de Cerdanya, Memorial Oriol Mercadal”

Cartell del cicle de conferències d'actualitat arqueològica als diferents jaciments del municipi de Bellver de Cerdanya, en memòria d'Oriol MercadalL’Ajuntament de Bellver de Cerdanya ha organitzat el cicle de conferències d’actualitat arqueològica als diferents jaciments del municipi de Bellver de Cerdanya, en homenatge a la memòria a l’arqueòleg Oriol Mercadal, que tindrà lloc durant el cap de setmana del 30 de març a l’1 d’abril.

Programa:

Divendres, 30 de març: “El dipòsit de bronzes de la Colomina de Bor”, a càrrec de Josep Gallart, arqueòleg dels Serveis Territorials de Cultura a Lleida – Servei d’Arqueologia i Paleontologia. 18,00 hores, al centre cívic Escoles (C/ Escoles, Bellver de Cerdanya).

Dissabte, 31 de març: “Reconstrucció de les ocupacions humanes a la Fou de Bor (Bellver de Cerdanya) a partir de l’estudi dels seus materials arqueològics”, a càrrec de Pablo Martínez, llicenciat en Història per la UB, especialitzat en Història Antiga, i membre del CIPAG i del SERP. 18,00 hores, al Tupí de la Cerdanya de Bor (Carretera de la Fou-bor, Bor).

Diumenge, 1 d’abril: “Noves troballes al Tossal de Baltarga”, a càrrec d’Oriol Olesti , professor titular d’Història Antiga de la UAB i Joan Oller, professor associat d’Història Antiga. 17,00 hores, al centre cívic Escoles (C/Escoles, Bellver de Cerdanya).

Per a més informació truqueu al telèfon 973 510 016

Xerrada dels Divendres… Història “Els sediments com a arxivadors del passat. Paleoambient i activitat humana a la cova de Can Sadurní”

Cartell de la sessió dels Divendres...Història del 2 de març de 2018: "Els sediments com a arxivadors del passat. Paleoambient i activitat humana a la cova de Can Sadurní"El proper divendres 2 de març de 2018  tindrà lloc la propera sessió del cicle  “Els divendres… Història” del present curs 2017-18, que organitza el Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia Garraf-Ordal, amb la xerrada: “Els sediments com a arxivadors del passat. Paleoambient i activitat humana a la cova de Can Sadurní”, que anirà a càrrec de Maria Mercè Bergadà (SERP, Universitat de Barcelona).

Els divendres… Història pretén apropar a estudiants, arqueòlegs, investigadors, historiadors, museus, centres d’estudis, entitats culturals, estudiosos i públic en general els problemes de la prehistòria i la història a l’entorn del massís de Garraf, aprofundint en temes concrets que aniran desgranant els investigadors que actualment estan treballant en els diferents projectes de recerca encetats al massís.
Aquest acte és obert a tothom.

Dia: 2 de març 2018
Hora: 19,30
Lloc: Petit Casal. Pg. del ‘Església, 1. Begues (Baix Llobregat)

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “Aportacions al coneixement de la prehistòria recent al tram inferior de la vall de l’Ebre (Móra la Nova, Benifallet, Aldover i Flix): dinàmica d’assentaments a l’aire lliure i en cova”

Conferència: “Aportacions al coneixement de la prehistòria recent al tram inferior de la vall de l’Ebre (Móra la Nova, Benifallet, Aldover i Flix): dinàmica d’assentaments a l’aire lliure i en cova”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 24 de gener de 2018, a les 19,00 hores.

Conferenciants: Roger Alcàntara, Ricard Arnaiz i Joaquim Sisa
Moderador: Josep Bosch

La conferència que es presenta té com a objectiu exposar els treballs d’excavació, d’estudi i d’anàlisis efectuats durant el període 2014-2017 en el marc del projecte “Interacció entre els ambients fluvials i les primeres societats agrícoles”. El tema central d’aquest projecte ha estat la recerca de les primeres societats agrícoles i ramaderes i la seva interacció amb les xarxes fluvials en una cronologia que s’emplaça entre el neolític i el bronze final. S’han realitzat intervencions arqueològiques a la Cova Xafarroques (Benifallet), a la Vall de Mantons (Aldover) i a Flix (Ribera d’Ebre). A banda de les pròpies excavacions i prospeccions, també s’han portat a terme estudis sobre materials arqueològics recuperats en excavacions antigues preventives com seria el cas del jaciment del Molló (Móra la Nova) o el mateix jaciment de les Coves de l’Aumediella (Benifallet). S’han inclòs també els materials procedents de col·leccions arqueològiques privades o dipositades en els museus que tenen materials lítics i ceràmics procedents de les àrees d’expectativa arqueològica ubicades en les terrasses fluvials entre Tortosa i Móra la Nova, concretament en el terme municipal d’Aldover (Baix Ebre). Aquests treballs documentals i d’excavació han suposat un avanç considerable en l’estudi de les primeres societats agrícoles en una zona que, fins ara, presentava buits significatius.



A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes destacats de la seva xerrada.

  • Per què considerem la zona del tram baix de l’Ebre com un entorn privilegiat per al desenvolupament de les primeres societats agrícoles?

L’aigua és, sense cap mena de dubte, un element essencial per al desenvolupament de la vida, tant humana, animal com vegetal. Així doncs, tota font d’aigua, per petita que sigui, representa un punt de concentració de vida i, per tant, de possible presència humana en les seves proximitats. El riu Ebre és, com bé tots sabem un dels rius més importants de tota la península on coneixem actualment tota una àmplia varietat de nínxols ecològics diversos que permeten el desenvolupament d’activitats de subsistència diversa, ara i en el passat. Des de l’actualitat fins època ibèrica es coneixen tot de jaciments que s’han assentat i desenvolupat al llarg de la riba de l’Ebre o en les seves proximitats. La Dertosa romana que ha perdurat i evolucionat fins a la Tortosa dels nostres dies, els jaciments ibèrics del Castellet de Banyoles, el Castellot de la Roca Roja, Aldovesta o Sebes, per citar-ne alguns, el Castell de Miravet, i un llarg etcètera de jaciments arqueològics de diferents èpoques que s’han documentat i excavat a les Terres de l’Ebre. Si retrocedim una mica més en el temps però, la quantitat de jaciments documentats a l’àrea d’influència del tram baix del riu Ebre disminueix visiblement i és un fet que es fa estrany donat el volum de jaciments documentats en èpoques més recents. Es coneixen arreu les pintures rupestres d’Ulldecona i es coneixen també jaciments com el Barranc d’en Fabra, Cova del Vidre o la Cova Cervereta. Però, tot i això, queden molts quilòmetres de riu aparentment despoblats.
Calia plantejar-se el perquè d’aquest buit, que augurava ser el producte de intermitència de la investigació en indrets allunyats del sud de Catalunya i la menor activitat constructiva que durant les passades dècades van suposar també el boom de les intervencions d’urgència i preventives especialment a ciutats de l’àrea metropolitana “extensa” de Barcelona i altres nuclis urbans importants.

  • Quins han estat els objectius assolits durant aquests anys de recerca?

Durant aquests anys de recerca hem pogut comprovar que, tal com preveiem, el buit de presència antròpica durant la prehistòria recent és principalment producte de la manca d’investigació i de recull de dades sobre el territori. De mica en mica, i a mesura que s’han anat desenvolupant les prospeccions programades i s’ha generat un contacte més estret amb la informació i documentació local més detallada, amb més de 20 punts d’expectativa potencials, verificant així una intensa activitat humana al territori durant aquest moment. Per tant, entenem que el projecte contribueix al coneixement de les estratègies d’assentament humà i de gestió dels recursos existents durant aquest període en aquest marc ecològic privilegiat. Metodològicament, s’ha treballat amb intervencions arqueològiques pròpiament dites però també amb l’estudi de materials dipositats ja en museus, fruit d’intervencions arqueològiques preventives, i col·leccions arqueològiques. Aquesta doble metodologia ha permès aprofundir el nostre coneixement sobre les activitats desenvolupades a les terrasses quaternàries properes al curs del riu i proposar àrees d’expectativa que caldrà validar en futurs treballs. Aquests estudis i treballs desenvolupats han permès inferir en la diversitat d’hàbitats en cova o a l’aire lliure, àrees d’explotació i captació al llarg del tram estudiat. Així mateix s’ha pogut avançar en l’aproximació a les produccions lítiques i ceràmiques o, fins i tot, els objectes d’ornament fabricats en malacofauna.

  • Quines són les principals novetats i expectatives d’aquests resultats per la zona de l’Ebre?

Considerem que una de les principals novetats del projecte seria el d’evidenciar la riquesa i varietat del registre arqueològic pels jaciments coneguts o parcialment excavats. Aquests si bé es troben en procés d’estudi i documentació han permès validar, per extensió i estratigrafia, seqüències pràcticament ininterrompudes del antic avançat neolític al bronze ple. La clau de les tasques desenvolupades durant aquests anys recau ara en completar aquests estudis i en la verificació i delimitació de molts d’aquests nous punts d’expectativa i la seva incidència en l’etapa de formació i desenvolupament de les primeres societats agrícoles. Finalment, la recuperació del patrimoni arqueològic lligat a la prehistòria recent i a l’Ebre pretén contribuir també a dinamitzar socialment i culturalment la zona meridional de Catalunya, massa sovint oblidada. Sense oblidar que, passin els anys que passin, lo riu és vida.

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “Neandertals entre óssos i glaceres: darreres intervencions a la Cova de les Llenes i a la Cova dels Tritons (congost d’Erinyà, el Pallars Jussà)”

Conferència: “Neandertals entre óssos i glaceres: darreres intervencions a la Cova de les Llenes i a la Cova dels Tritons (congost d’Erinyà, el Pallars Jussà)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 29 de novembre de 2017, a les 19,oo hores.

Conferenciant: Jordi Rosell
Moderador: Josep Gallart

El proper dimecres dia 29 de novembre de 2017, a partir de les 19,00h, a la sala d’actes del Palau Marc, està programada la xerrada: “Neandertals entre óssos i glaceres: darreres intervencions a la Cova de les Llenes i a la Cova dels Tritons (congost d’Erinyà, el Pallars Jussà)“, dintre del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2017-2018, que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

Els treballs realitzats a començaments de la dècada dels anys cinquanta en diverses coves del congost d’Erinyà (el Pallars Jussà), efectuats pel professor Maluquer de Motes, citaven la presència de dipòsits estratigràfics d’edat plistocena amb presència de restes d’ós de les cavernes. L’any 2013 es va decidir endegar una sèrie d’intervencions que afectarien inicialment dues coves: la Cova de les Llenes (Conca de Dalt), explorada ja per Maluquer de Motes, i la Cova dels Tritons (Senterada), completament inèdita. Ambdues coves han proporcionat un conjunt important de restes faunístiques, així com dades significatives sobre la presència de grups humans durant el paleolític inferior i mitjà en aquestes contrades en forma d’indústria lítica. Ambdós jaciments, per tant, es constitueixen com a peces clau per entendre l’evolució del paisatge en aquesta zona prepirinenca, així com el comportament de les comunitats neandertals en ambients de mitjana i alta muntanya i les seves relacions amb altres entitats biològiques, sobretot els grans carnívors.

La conferència, a càrrec de Jordi Rosell, Maite Arilla i Ruth Blasco, estarà moderada per Josep Gallart. La sessió s’emetrà en directe per vídeostreaming. Si voleu fer comentaris o preguntes pels ponents les podeu fer en els comentaris a aquest post o a Twitter amb el hashtag #tribuna2017.

 


A continuació, us oferim una petita entrevista amb Jordi Rosell sobre alguns aspectes destacats de la propera conferència.

  • Quina és la importància de buscar poblament Neandertal a la zona del Prepirineu?

L’objectiu del nostre projecte de recerca és estudiar l’evolució del comportament Neandertal, i per això es necessari conèixer com els diferents grups eren capaços d’adaptar-se als llocs més extrems. El Pirineu i el Prepirineu presenten unes condicions climàtiques i orogràfiques difícils que sempre han posat a proba el desenvolupament de les comunitats humanes. Durant la Prehistòria més antiga, hi hauria llargs moments en que el poblament humà seria difícil, principalment per la rugositat climàtica. Per tant, aquesta àrea geogràfica estaria marcada, durant tot el període neandertal (300-40 ka), per una alternança entre llargs períodes d’abandonament seguits de fluxos i refluxos de població. Per nosaltres, és una zona ideal per entendre els límits de la vida Neandertal.

  • Quines són les principals novetats que aporten la Cova de les Llenes i la Cova dels Tritons a aquesta qüestió?

Un dels grans problemes que sempre hi ha hagut en aquesta àrea geogràfica és la conservació deficient que acostumen a presentar els conjunts arqueològics previs a l’Últim Màxim Glaciar, és a dir, tots aquells associats als Neandertals. Això és degut, entre altres causes, als efectes del gel i a uns rius molt actius. No obstant, ambdues coves presenten unes condicions molt especials que han preservat bona part del registre, com per exemple, les restes faunístiques i això dóna molt bones pistes per entendre les qüestions plantejades.

  • Com es desenvolupaven les comunitats neandertals en aquest indret?

Segons les dades que tenim fins al moment, les coves eren principalment aprofitades per grans carnívors: óssos de les cavernes en el cas de la Cova de les Llenes i grans felins en el cas de la Cova dels Tritons. Les visites de grups neandertals a ambdues coves semblen haver estat esporàdiques i de curta durada. No obstant, ja donen idea de quin era el paisatge dominant en cadascun dels períodes estudiats i quines relacions es podien establir entre els grups humans i les diferents entitats biològiques que habitaven la zona.

  • Quin penseu que hauria de ser el futur del projecte en el qual estan inserits aquests jaciments?

Ara mateix estem centrats en el Congost d’Erinyà que tants bons resultats ens està donant. Però la nostra idea és continuar prospectant la zona del Pallars Jussà per intentar desenvolupar un projecte d’abast regional que ens ajudi a entendre els moviments dels grups humans pel territori en els diferents períodes.