Jornada de treball: Hàbitats a l’aire lliure al neolític antic i mitjà a Catalunya

El dia 25 de març de 2023 tindrà lloc a Canovelles una jornada de treball entorn les primeres evidències de poblats prehistòrics, organitzada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Canovelles, amb la col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona.

A partir de l’anàlisi de les troballes de Ca l’Estrada II (Canovelles, Vallès Oriental) es farà una aproximació a l’estat actual del que es coneix com a primers poblats del nord-est de la península Ibèrica.

L’estudi i la recerca arqueològica dels primers espais d’habitació estructurats, és a dir, dels primers pobles i vilatges, és imprescindible per conèixer les primeres societats que tenen per primera vegada l’agricultura i la ramaderia com a formes econòmiques. Fa més de 7500 anys l’agrupació de persones en comunitats més estables va permetre l’avanç en tècniques de construcció, la gestió de l’aigua, l’organització dels espais de vida i també dels espais funeraris. El coneixement d’aquests primers poblats és desigual per tot el territori català. Si bé les diverses obres i remocions de subsol – vinculades al creixement urbanístic i a la millora de les infraestructures-  ha fet que el Vallès sigui una zona preferent no només pel nombre de troballes sinó pel bon estat de conservació d’aquestes. En aquest sentit, a través de l’anàlisi de les troballes de Ca l’Estrada II (Canovelles, Vallès Oriental) es vol fer una aproximació a l’estat actual del que es coneix com a primers poblats. La posada en comú de noves troballes i la reflexió entorn els principals conjunts coneguts del nord-est de la península Ibèrica permetrà conèixer, una mica més, les diverses realitats, entorn els primers hàbitats a l’aire lliure amb estructures conservades.

Text de la notícia: Comissió Científica de la Jornada: Anna Bach Gómez (UAB), Gemma Hernández Herrero (SSTT Departament de Cultura a Barcelona) i Miquel Molist Montaña (UAB)

Troben restes humanes de fa 15.000 anys al jaciment del Molí del Salt (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà)

L’equip investigador de l’IPHES-CERCA ha posat al descobert una mandíbula humana pertanyent a un individu infantil de 4-5 anys al jaciment arqueològic del Molí del Salt (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà).

La troballa de restes humanes del paleolític superior a la península Ibèrica és un fet excepcional, i aquesta troballa es converteix en el fòssil humà més antic trobat fins ara al sud de Catalunya.

Ahir dijous 10 de novembre de 2022, la cap del Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Maria Teresa Miró i Alaix; la consellera de Cultura del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, Sílvia Iturria i March; l’alcalde de Vimbodí i Poblet, Joan Canela i Rios i el director de l’IPHES-CERCA, Robert Sala i Ramos van participar en la presentació de les restes humanes recuperades en el jaciment arqueològic del Molí del Salt juntament amb els directors de les excavacions, Manuel Vaquero, professor de la Universitat Rovira i Virgili i investigador de l’IPHES-CERCA i Susana Alonso, investigadora de l’IPHES-CERCA.

Una troballa excepcional

Els treballs duts a terme durant el mes de maig passat en el jaciment del Molí del Salt formaran part de la història de l’evolució humana i la Prehistòria catalana. L’excavació del nivell B2 ha sorprès als investigadors/es amb una troballa excepcional. Es tracta de les restes d’una mandíbula humana pertanyent a un individu infantil d’uns 4-5 anys d’edat amb una cronologia al voltant dels 15.000 anys abans del present.

Des de punt de vista taxonòmic, aquest individu correspon, com totes les poblacions fòssils del paleolític superior, a la nostra espècie, l’Homo sapiens. La mandíbula està pràcticament sencera, malgrat es va trobar trencada en dos fragments. Conserva una part de la dentició, concretament dos molars decidus a cada costat. Es va trobar associada espacialment a una estructura de pedres de planta semicircular que podria haver estat construïda pels humans. Tanmateix, la relació entre aquesta estructura i les restes humanes encara està per determinar i probablement per això caldrà esperar a la finalització dels treballs en aquest nivell. En cas que es confirmi aquesta relació, és probable que apareguin més restes humanes en properes campanyes.

Un campament de caçadors-recol·lectors

Les excavacions arqueològiques que es duen a terme al jaciment del Molí del Salt des de l’any 1999 han descobert una seqüència estratigràfica d’uns 2,5 metres de potència amb una important seqüència d’ocupacions humanes corresponents al mesolític i al paleolític superior, datades entre els 9.000 i els 15.000 anys abans del present. Tanmateix, la part principal de la seqüència és la compresa entre els 13.000 i els 15.000 anys abans del present, quan van tenir lloc les ocupacions del final del paleolític superior.

Des del punt de vista cultural, es tracta dels darrers moments del període que es coneix com magdalenià. Durant aquest temps, el jaciment va funcionar sobretot com a campament residencial de poblacions de caçadors-recol·lectors nòmades, que s’instal·laven de tant en tant en aquest indret.

Finançament

La primera campanya d’excavació al Molí del Salt es va realitzar l’any 1999 i els treballs de recerca han continuat ininterrompudament fins a la data, amb caràcter anual. Compten amb el finançament de la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal de la Conca de Barberà i l’Ajuntament de Vimbodí i Poblet, així com amb el suport logístic de l’Ajuntament de Vimbodí i Poblet.

Font: Comunicació IPHES

Per a més informació sobre la troballa consulteu la nota de premsa de l’IPHES

Exposició ‘Arqueologia a Montsant. De les darreres poblacions caçadores recol·lectores a l’inici de l’agricultura’

Del 22 d’octubre al 30 de desembre de 2022 es podrà visitar a la Seu del Parc Natural de Montsant, a la Morera de Montsant, l’exposició ‘Arqueologia a Montsant. De les darreres poblacions caçadores recol·lectores a l’inici de l’agricultura’, una mostra dels resultats d’anys de recerca prehistòrica realitzada al Parc Natural de Montsant.

La mostra és una iniciativa del Parc Natural amb el suport del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura i la col·laboració de la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, el Consell Superior d’Investigacions Científiques i el Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Recull tota la informació de la recerca prehistòrica realitzada dins i al voltant del Parc. S’estructura en 12 plafons explicatius i també s’hi poden veure una sèrie de vídeos sobre les tasques de camp i de laboratori realitzades en els jaciments de les Coves del Fem i de l’Hort de la Boquera. L’exposició es completa amb reproduccions de les troballes fetes durant les diverses intervencions arqueològiques.

Així mateix, també s’ha editat un opuscle informatiu amb il·lustracions que reconstrueixen la vida quotidiana durant la prehistòria a Montsant.

Per a més informació consulteu la web de Parcs Naturals de Catalunya

Podeu accedir a la Nota de Premsa

Podeu accedir al pdf de l’Opuscle informatiu

Noves restes de mamut i d’un tigre de dents de sabre d’1 milió d’anys al jaciment del Barranc de la Boella (la Canonja)

Entre el 5 i el 30 de setembre de 2022 s’ha dut a terme la 16a campanya d’excavació arqueològica consecutiva al jaciment del Barranc de la Boella (la Canonja, Tarragonès), sota la direcció dels investigadors/es de l’IPHES-CERCA Palmira Saladié i Josep Vallverdú. En aquest temps, aquest jaciment s’ha convertit en un referent internacional pel coneixement de les primeres poblacions humanes d’Europa. Els treballs d’enguany han permès ampliar i completar el conjunt d’eines lítiques procedents d’aquest indret, a més de recuperar abundants restes de fauna.

L’objectiu d’aquesta campanya era continuar amb els treballs d’excavació en extensió en els sectors de la Cala 1 i la Mina. Els treballs d’excavació a la Cala 1 han permès ampliar el registre lític amb abundants eines de pedra fetes principalment de sílex. És molt probable que aquestes eines de pedra estiguin relacionades amb els treballs d’escorxament d’un mamut, les restes del qual van començar a aparèixer durant campanyes d’excavació anteriors.

En el cas de la Mina, s’han recuperat abundants eines de pedra, d’entre les quals destaca un “pic” fet d’esquist. És la primera vegada que es documenta aquest tipus d’eina en el jaciment, i permetrà a l’equip investigador conèixer en profunditat de la diversitat tecnològica d’aquest grup d’hominins de prop d’1 milió d’anys. També en el sector de la Mina són molt abundants les restes faunístiques de les quals se’n destaca la seva diversitat. Aquesta diversitat s’ha vist ampliada enguany amb la recuperació d’una mandíbula d’un tigre de dents de sabre. La presència d’aquest tipus d’animals en aquest entorn ara fa 1 milió d’anys, contribueix a obrir noves perspectives de recerca per part dels investigadors responsables del projecte, ja que permetrà establir quina relació de competència tenien aquests homínids amb aquests grans carnívors. També s’han extret noves restes de mamut, concretament ossos llargs.

Els treballs d’excavació han comptat amb la participació d’unes 50 persones, de les quals 20 són investigadors/es de l’IPHES-CERCA. A més, d’estudiants de grau i de màster de diferents universitats catalanes i espanyoles i investigadors/es del Museu de Ciències Naturals de Madrid i del Museu d’Història Natural de París.

La intervenció en el jaciment del Barranc de la Boella s’emmarca en el projecte quadriennal “Evolució del paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona” aprovat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que alhora ha finançat la campanya juntament amb l’Ajuntament de la Canonja.

Font: Comunicació IPHES

Per a més informació consulteu la Nota de premsa de l’IPHES

Es presenten els resultats de l’estudi de la plaqueta amb gravats del paleolític superior trobada a la Cova Gran de Santa Linya

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, juntament amb l’equip responsable de la troballa arqueològica del Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Universitat Autònoma de Barcelona (CEPArq-UAB),  han presentat al Museu de Lleida els resultats de l’estudi d’una plaqueta amb gravats de fa 14.000 anys, de final del paleolític superior, trobada a la Cova Gran de Santa Linya (Les Avellanes i Santa Linya, la Noguera).

L’equip del Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic ha identificat la representació d’una seqüència de moviment d’un animal i la que podria ser la primera representació del paisatge que envolta la Cova Gran.

L’escanejat 3D de la plaqueta, realitzat pel Departament de Cultura, ha ajudat als investigadors a desxifrar el significat dels gravats. Aquestes investigacions formen part del Pla de Recerca de l’arqueologia i la paleontologia catalanes, dins el quadriennal 2018-2021, aprovat pel Govern de Catalunya.

La Cova Gran és una cavitat de grans dimensions oberta en una barra calcària al peu d’un espadat. Mesura uns 90 m de llargada, 50 m d’amplada i 25 m d’alçada màxima, i cobreix una superfície en planta de 3.200 m2.

Després de la seva descoberta, les investigacions es van iniciar l’any 2003 i continuen encara. Aquests treballs han permès documentar una àmplia seqüència estratigràfica que abasta des del paleolític mitjà fins a l’edat del bronze, que es manifesta amb registres diferenciats segons els sectors. És justament la presència d’una seqüència cronocultural contínua, corroborada per una trentena de datacions radiocarbòniques, la que ens permet conèixer més a fons els processos d’adaptació de l’Homo neandertalensis i l’Homo sapiens en aquestes contrades.

La Cova Gran va ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Zona Arqueològica, mitjançant Acord de Govern de 30 de juliol de 2013.

Quant a la plaqueta amb gravats que ahir es va presentar al Museu de Lleida, la seva descoberta s’ha fet en el mateix sector de l’excavació on es va trobar l’esquelet parcial de l’Homo sapiens Linya, la dona de la Noguera, però en un nivell d’ocupació que es va produir uns segles abans.

La plaqueta té unes dimensions d’11 centímetres de llarg per 8 d’ample sobre un suport de roca margo-calcària, i conté gravats, per tots dos costats, que constitueixen el primer registre arqueològic d’aquestes característiques identificat en un jaciment del Prepirineu català. Els gravats reprodueixen figures amb un alt contingut simbòlic per als primers pobladors del nord-est peninsular. Per tal de poder estudiar amb detall aquests gravats s’han fet diferents anàlisis tècnics, entre els quals un escanejat 3D d’alta precisió, per fotogrametria, realitzat amb la col·laboració del programa Giravolt del Departament de Cultura. L’escanejat, juntament amb altres tècniques visuals, han servit per desentranyar el desenvolupament, direcció i gruix dels solcs, i així poder afirmar què representaven.

El model 3D corresponent a la plaqueta amb gravats de la Cova Gran s’ha fet públic a través del programa Giravolt.

Podeu accedir al model 3D de la plaqueta clicant damunt la imatge.

Per a més informació podeu consultar la Nota de premsa del Departament de Cultura.

Publicat el número 1 del col·leccionable il·lustrat “Historias de Atapuerca” que ajudarà a difondre els jaciments d’aquesta localitat de la província de Burgos

El nou número recentment publicat del col·leccionable Historias de Atapuerca, ATA-01, està dedicat a explicar una de les qüestions claus per entendre el gran complex arqueològic de la Sierra de Atapuerca (Burgos) com, per exemple, com es van formar bona part dels jaciments arqueopaleontològics que allí es troben.

Utilitzant recursos didàctics, com fotografies i il·lustracions, el lector podrà conèixer com es forma un carst i el seu reompliment de sediments posterior, per tal d’entendre com s’identifiquen els diferents nivells arqueopaleontològics situats a l’interior de les coves.

En aquest col·lacionable, patrocinat pel Ministeri de Ciència i Innovació i editat per la professora Marina Mosquera de la URV-IPHES i Miquel Guardiola de l’IPHES-CERCA, hi col·laboren tots els membres de l’Equipo de Investigació de Atapuerca (EIA) en l’IPHES-CERCA.

És un col·leccionable amb diversos episodis, en el qual s’exposen temes suficientment investigats per oferir al públic juvenil i adult una versió divulgativa de com va ser la vida dels humans i animals en jaciments la Sierra de Atapuerca des de fa 1,4 milions d’anys fins als 4.000 anys. A més, en cada un dels números es presenta una secció anomenada “L@s investigador@s de hoy” en el qual es fa una presentació dels membres de l’Equipo de Investigació de Atapuerca (EIA), gràcies als quals avui sabem tantes coses sobre l’evolució humana. En aquest número, aquesta secció anirà dedicada a l’arqueobotànica.

Cada número es pot descarregar gratuïtament a la pàgina web www.evoluciona.org/historias-de-atapuerca.  També s’han imprès exemplars en alta qualitat per ser difosos en els centres d’ensenyament, en els centres vinculats al “Sistema Atapuerca, Cultura de la Evolución (SACE)”, i en altres institucions interessades.

Font: Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA)

Per a més informació consulteu la Nota de premsa de l’IPHES-CERCA

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “La producció de sal a l’edat del bronze. El jaciment de Pla de la Guineu (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)”

Us presentem el vídeo de la vuitena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir ahir dimecres 1 de juny.

La producció de sal a l’edat del bronze. El jaciment de Pla de la Guineu (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)

Conferenciant: Marc Piera Teixidó

Moderador: Josep Gallart i Fernàndez

Es presenten els resultats de la recerca del jaciment del Pla de la Guineu (Baix Pallars, Pallars Sobirà). Es tracta d’un jaciment descobert l’any 2011 en el marc d’un seguiment arqueològic d’un eix viari i que, a partir de l’any 2014, ha estat objecte d’un estudi interdisciplinari per part de l’equip del SAPPO-GRAMPO de la UAB. Aquest estudi va posar l’èmfasi en el coneixement de l’obtenció de la sal en època prehistòrica, mitjançant l’estudi integral de totes les restes arqueològiques documentades i amb analítiques SEM de recipients ceràmics. Es tracta d’un conjunt d’estructures excavades al subsol amb petites estructures de combustió associades que presenta un rebliment molt específic format per argila negrosa amb abundants carbons, cendres, restes d’argila cuita i una alta concentració de fragments ceràmics; i que es vinculen a l’obtenció de sal a partir de l’ebullició d’aigua salada dins de recipients ceràmics. És un tipus de jaciment singular dins l’àmbit català, però ben documentat en l’àmbit europeu i peninsular, usualment ubicats a l’entorn d’una font d’aigua salada o a la vora del mar. Actualment, l’equip del SAPPO-GRAMPO continua la recerca en la producció i l’ús de la sal en altres indrets de Catalunya, amb una nova línia de recerca a l’entorn de la Ribera Salada d’Odèn al Solsonès.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2022 “La producció de sal a l’edat del bronze. El jaciment de Pla de la Guineu (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)”

Us recordem que aquest proper dimecres 1 de juny a les 18 hores tindrà lloc la vuitena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.

La producció de sal a l’edat del bronze. El jaciment de Pla de la Guineu (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)

Conferenciant: Marc Piera Teixidó

Moderador: Josep Gallart i Fernàndez

Es presenten els resultats de la recerca del jaciment del Pla de la Guineu (Baix Pallars, Pallars Sobirà). Es tracta d’un jaciment descobert l’any 2011 en el marc d’un seguiment arqueològic d’un eix viari i que, a partir de l’any 2014, ha estat objecte d’un estudi interdisciplinari per part de l’equip del SAPPO-GRAMPO de la UAB. Aquest estudi va posar l’èmfasi en el coneixement de l’obtenció de la sal en època prehistòrica, mitjançant l’estudi integral de totes les restes arqueològiques documentades i amb analítiques SEM de recipients ceràmics. Es tracta d’un conjunt d’estructures excavades al subsol amb petites estructures de combustió associades que presenta un rebliment molt específic format per argila negrosa amb abundants carbons, cendres, restes d’argila cuita i una alta concentració de fragments ceràmics; i que es vinculen a l’obtenció de sal a partir de l’ebullició d’aigua salada dins de recipients ceràmics. És un tipus de jaciment singular dins l’àmbit català, però ben documentat en l’àmbit europeu i peninsular, usualment ubicats a l’entorn d’una font d’aigua salada o a la vora del mar. Actualment, l’equip del SAPPO-GRAMPO continua la recerca en la producció i l’ús de la sal en altres indrets de Catalunya, amb una nova línia de recerca a l’entorn de la Ribera Salada d’Odèn al Solsonès.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2022 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2022 en pdf

Incoat BCIN, en la categoria de Zona arqueològica, el conjunt arqueològic de la Cinglera del Capelló, a Capellades (Anoia)

Amb data 16 de maig de 2022 s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) la Resolució CLT/1426/2022, de 10 de maig, per la qual s’incoa expedient de declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Zona arqueològica, a favor del conjunt arqueològic de la Cinglera del Capelló, a Capellades (Anoia), i s’obre un període d’informació pública.

La Cinglera del Capelló és un penya-segat travertínic on es troben múltiples abrics i petites coves que van ser utilitzats durant diferents èpoques prehistòriques per dues espècies humanes: Homo neandertalensis i Homo sapiens. La Cinglera es troba en el pas natural que connecta la Catalunya interior i la costa mediterrània, pas que va ser aprofitat per comunitats animals i humanes a la prehistòria.

La seqüència arqueològica de Capelló comprèn el paleolític mitjà, el paleolític superior, el mesolític, neolític i l’edat del bronze. La major part d’aquests jaciments contenen registres que es poden atribuir a la prehistòria recent (neolític-edat del bronze): Cova d’Antoni Zulueta, Cova dels Degotalls, Cova del Simeón, Cova de la Miranda, Cova d’en Vicenç Sellarès, Cova del Pàrano i Cova Maties Pallarès. Els horitzons arqueològics de l’Abric Agut són mesolítics. El paleolític superior final s’ha documentat a la Balma dels Pinyons i a la Balma de la Costa de Can Manel. El paleolític mitjà està representat principalment pels nivells de Romaní, a l’Abric de la Consagració i també podria estar present al fons de la Balma dels Pinyons.

Dels jaciments que trobem a la Cinglera del Capelló, el més conegut és l’Abric Romaní, un dels jaciments clàssics del paleolític de Catalunya, ja que fou el primer jaciment d’aquest període que es va conèixer en la regió i no pot faltar en cap de les revisions de la prehistòria de Catalunya i del nord-est de la península Ibèrica.

La quantitat de restes arqueològiques trobades a l’Abric Romaní, la bona preservació dels nivells i dels materials, l’excavació en superfície de 300 m2 i la singularitat dels elements conservats (indústria lítica, fauna junt amb restes vegetals o els seus negatius i una important col·lecció de fogars) explica aquest interès. És per aquest motiu que la història de les intervencions es remunta a principis de segle passat. Si bé durant el segle XX aquests treballs es veuen interromputs durant uns parèntesis de temps també amplis, a partir de l’any 1983 les intervencions han estat anuals i programades.

L’existència de jaciments prehistòrics a la Cinglera del Capelló és coneguda des de principis del segle XX quan l’empresari paperer i amant de les ciències naturals, natural del poble de Capellades, Amador Romaní i Guerra, va començar una sèrie de prospeccions a la zona.

A la Cinglera del Capelló s’hi han efectuat treballs intermitents des de fa més d’un segle. Els jaciments van cridar l’atenció d’alguns dels grans arqueòlegs del segle XX com Eduard Ripoll, Henry de Lumley o Leslie G. Freeman. A partir de l’any 1983 els treballs han estat ininterromputs i dirigits pel Dr. Eudald Carbonell. En aquest període s’han intervingut l’Abric Agut, la Balma dels Pinyons, la Balma de la Costa d’en Manel, l’Abric de la Consagració, i de forma regular l’Abric Romaní. Actualment hi ha un projecte de recerca liderat per l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i dirigit per la Dra. Palmira Saladié, la Dra. M. Gema Chacón i el Dr. Eudald Carbonell. L’equip d’investigació de l’IPHES als abrics de la Cinglera del Capelló està format per la Dra. Palmira Saladié, la Dra. M. Gema Chacón, el Dr. Josep Vallverdú, Raül Bartrolí i el Dr. Eudald Carbonell.

El Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura ha comptat amb la col·laboració de l’equip de recerca de l’IPHES per a la redacció de l’expedient de BCIN de la Cinglera del Capelló. Amb aquesta incoació de BCIN s’aplica a aquest conjunt arqueològic el règim jurídic de què gaudeixen els béns culturals d’interès nacional, que culminarà amb la futura publicació al DOGC de l’Acord de Govern de declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Zona arqueològica.

Descarregueu la resolució del DOGC en pdf

Els Neandertals que van viure fa 50.000 anys a la Cova del Gegant s’adaptaven perfectament als diferents tipus d’habitats

Un nou treball sobre el jaciment de la Cova del Gegant revela l’alta mobilitat a la costa central catalana dels grups de neandertals i una gran capacitat per adaptar-se a diferents situacions.

Els grups humans neandertals tenien unes pautes de comportament altament variables que els permetia adaptar-se davant de qualsevol nova situació i davant qualsevol tipus d’habitat. Aquesta és la principal conclusió del nou treball sobre la Cova del Gegant de Sitges, el jaciment amb mes restes humanes neandertals de Catalunya i un lloc clau sobre la recerca d’aquests grups humans que van viure fa més de 50.000 anys a la costa central catalana. L’estudi encapçalat per Joan Daura i Montserrat Sanz, ha estat publicat a la revista Quaternary i suggereix que la presència dels neandertals es va realitzar en forma de visites puntuals de grups humans amb una alta mobilitat al territori.

La investigació s’ha centrat en estudiar les restes procedents de la Galeria Lateral 1, la més propera al mar, d’on procedeixen restes de fauna, indústria lítica i restes humanes neandertals, i ha posat en evidència la varietat d’ecosistemes davant de la cova, dominats per espècies adaptades a espais oberts i de bosc que van afavorir les visites repetides dels neandertals. Els arqueòlegs Montserrat Sanz i Joan Daura suggereixen que la galeria va ser utilitzada per carnívors com les hienes i també els neandertals que segurament varen utilitzar l’espai com a refugi esporàdic. Les restes lítiques trobades assenyalen que els neandertals, grups caçadors-recol·lectors de tipus nòmada, transportaven amb ells eines lítiques força ergonòmiques i polivalents que abandonarien quan ja no eren útils.

L’estudi de la cova del Gegant, situada a Sitges (Garraf), conjuntament amb altres jaciments de la zona, com la cova del Rinoceront (Castelldefels) o la cova del coll Verdaguer (Cervelló) reforcen la idea d’una gran variabilitat en les pautes de mobilitat i explotació dels recursos per part d’aquestes poblacions.

La Cova del Gegant, el jaciment amb més restes neandertals de Catalunya

La Cova del Gegant de Sitges és el jaciment on més restes de neandertals s’han trobat fins al moment a Catalunya. En aquest espai s’hi han documentat fins ara cinc restes de quatre individus diferents. Les primeres i més antigues són les que procedeixen precisament de la Galeria Lateral 1 que ara ha estat objecte d’estudi. Mossèn Santiago Casanova va trobar l’any 1953 una de les restes més importants: una mandíbula humana d’un individu d’uns 15 anys d’edat, però fins l’any 2005, aquesta peça no es va estudiar. Des del moment que aquesta troballa va veure la llum, el jaciment de la Cova del Gegant ha estat objecte d’excavacions arqueològiques ininterrompudes per part de Joan Daura i Montserrat Sanz del Grup de Recerca del Quaternari (SERP) de la Universitat de Barcelona, fet que ha permès situar-lo en un dels llocs més importants per al coneixement de la prehistòria.

L’arqueòleg Joan Daura assegura que “fins ara coneixem molt bé les restes humanes de la cova del Gegant a partir de l’estudi de la mandíbula el 2005 i de les altres restes al 2015. Al 2021 vam poder establir amb molta precisió la cronologia del jaciment, en teníem nocions però no tanta precisió. Ara amb aquest treball 2022 hem avançat en el coneixement de les pautes de mobilitat dels grups neandertals i l’ús que en feien de la cova del Gegant”. En aquesta mateixa línia, l’arqueòloga Montserrat Sanz afegeix que “ara sabem que eren grups, segurament petits que es movien molt per tota aquesta zona de la costa central catalana, entre Barcelona i Tarragona, i que quan es movien transportaven algunes peces lítiques molt ergonòmiques que les abandonaven segurament en l’estat final de la seva vida útil. Sembla que aquesta mobilitat es va succeir durant un període de temps llarg i que segurament va ser repetida, va succeir diverses vegades, segurament alguna de les quals va coincidir amb la mort d’algun dels individus que es va dipositar a la cova”.

La Cova del Gegant va funcionar com un lloc de pas a través del corredor mediterrani que va emergir quan el nivell del mar va descendir. Els neandertals varen habitar la cova entre els 95.000 i 50.000 anys. El treball ha reforçat la idea que davant de la cavitat hi havia una plana amb un bosc mediterrani obert davant. 

Els treballs a la Cova del Gegant, que ara es publiquen, tenen lloc en el marc d’un projecte de recerca quadriennal aprovat i finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i han participat també investigadors de l’IPHES (M. Vaquero, J.M. López-García i H. A. Blain) i de l’ICP (A. Sánchez Marco).

Referència de l’article: https://www.mdpi.com/2571-550X/5/1/12

Daura J, Sanz M, Vaquero M, López-García JM, Blain H-A, Sánchez Marco A. Neanderthal Fossils, Mobile Toolkit and a Hyena Den: The Archaeological Assemblage of Lateral Gallery 1 in Cova Del Gegant (NE Iberian Peninsula). Quaternary. 2022; 5(1):12.

Text notícia: Ajuntament de Sitges