Conferència online: La cervesa neolítica de la cova de Can Sadurní i el seu paper en la implementació de l’agricultura

IPAT Serveis Culturals, entitat gestora de Seró Espai Transmissor, ha publicat recentment el vídeo de la col·laboració del CIPAG (Col·lectiu per la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia del Garraf-Ordal) amb SERÓ Espai Transmissor, de la conferència en línia “La cervesa neolítica de la cova de Can Sadurní i el seu paper en la implementació de l’agricultura”, prevista inicialment pel passat 14 de març, i que va ser suspesa, com la resta d’activitats culturals a causa del COVID-19.

Aquesta conferència virtual sobre l’origen de la cervesa, la seva difusió al món i el seu paper en la gestació de la revolució neolítica, va ser  impartida per Manel Edo i Pablo Martínez. A la xerrada s’explica també com es va crear la Cervesa Encantada, la cervesa neolítica de Begues, amb motiu de la recreació d’una nova cervesa a terres de Ponent.

Podeu visualitzar la conferència a Youtube,a través de l’enllaç https://youtu.be/jOZq9ELZZqw

Tribuna d’Arqueologia 2019-2020 en línia: “Les ocupacions prehistòriques a l’àrea de Tavertet. Recerca entre la vall de Sau i els altiplans del Cabrerès del Neolític a la Primera Edat del Ferro”

Després d’un parèntesi forçós degut al confinament, hem reprès les seves sessions de la Tribuna d’Arqueologia en format online. Ara, amb l’ajuda del CTTI i del canal de Youtube de Patrimonigencat, us oferim les conferències de la Tribuna en directe, des de casa dels conferenciants.

Conferència: Les ocupacions prehistòriques a l’àrea de Tavertet. Recerca entre la vall de Sau i els altiplans del Cabrerès del Neolític a la Primera Edat del Ferro

Conferenciants: Anna Gómez-Bach, Ramon Álvarez, Anna M. Rauret i Miquel Molist (Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona, Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona).
Moderador: Walter Cruells

El dimecres 27 de maig de 2020, a les 6 de la tarda vàrem emetre, en directe a travès del canal de Youtube de Patrimonigencat, la xerrada: “Les ocupacions prehistòriques a l’àrea de Tavertet. Recerca entre la vall de Sau i els altiplans del Cabrerès del Neolític a la Primera Edat del Ferro”, dintre del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020 del Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

La represa de la recerca arqueològica d’època prehistòrica a l’àrea del Cabreres i Vall de Sau, i més concretament a Tavertet (Osona), ha aportat informació inèdita de les dinàmiques d’ocupació de la vall mitjana del riu Ter. En aquest sentit, l’establiment d’una seqüència de Neolític Antic i Mitjà a la Cova de les Pixarelles es considera molt novedós tant per la cronologia com per l’entitat de les restes. Així mateix, la revisió de l’àrea dolmènica i les noves intervencions a la Pineda de la Serra i al Dolmen de Sant Corneli posen de manifest tant la complexitat d’aquesta tipologia d’estructura funerària com el control territorial de les principals àrees. D’altra banda, l’assentament a l’aire lliure del Pla del Castell ha permès recuperar una estratigrafia que, fins al moment s’inicia del bronze mitjà i final i que eclosiona i es converteix en un poblat fortificat en el món ibèric ple. Si bé el poblat presenta nivells d’ocupació, les principals restes constructives corresponen a una fortificació amb estances adossades i un espai de circulació associat d’època ibèrica amb ocupacions puntuals posteriors, una d’elles emplaçada a inicis de l’antiguitat tardana.




A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes més rellevants de la seva xerrada.

  • Quins objectius de recerca té aquest projecte i com s’han portat a terme?

El projecte de recerca centrat en les ocupacions prehistòriques a l’àrea de Tavertet. Recerca entre la vall de Sau i els altiplans del Cabrerès del Neolític a la Primera Edat del Ferro, sorgeix de la diversitat de dades existent per a la vall mitjana del riu Ter. Els objectius fixats es centren en estudiar la dinàmica d’assentament del neolític i edat del bronze per tal de revisar i ampliar els models de poblament establerts per la zona i que posen en relació els assentaments a l’aire lliure, els espais funeraris i les cavitats càrstiques entre el IV i I mil·lenni cal ANE.

Des del 2014, aquestes intervencions s’han desenvolupat en el marc del projecte quadriennal de recerca “Expedient 2014/100633. Interacció entre elsambientsfluvials i les primeressocietats agrícoles. Contribució al seuconeixement a partir de l’anàlisiarqueològic de la Vall de l’Ebre (sector Ribera d’Ebre) i la Noguera Pallaresa (sector Gerri de la Sal) I des del 2018, amb el projecteCLT009/18/00028. Rius, assentaments i mineriaprehistòrica: recerca a les valls del Ter, Ebre i Gavà coordinat des de la Universitat Autònoma de Barcelona i finançat pel Servei d’Arqueologia de la Direcció General de Patrimoni (Departament de Cultura).

Fins al moment, s’han realitzat 4 campanyes d’excavacions arqueològiques en el marc dels dos projectes esmentats. En totes elles, les tasques d’excavació s’han complementat amb les de formació, amb la participació d’estudiants del grau d’arqueologia de la universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat de Barcelona, així com altres universitats estrangeres. Concretament, s’han realitzat 4 intervencions a Cova de les Pixarelles, 3 intervencions al Pla del Castell i 4 treballs de prospecció i documentació de l’àrea dolmènica. En totes elles s’han obtingut resultats positius i que eixamplen tant la diversitat de les ocupacions com les cronologies conegudes a la zona.

  • Quines novetats aporten les intervencions al Pla del Castell al coneixement del poblats del Bronze Final i època Ibèrica a la Catalunya Central?

El Pla del Castell és un dels pocs jaciments a l’aire lliure coneguts als altiplans del Cabrerès en el moment de consolidació de les comunitats agrícoles i ramaderes de l’edat del Bronze amb ocupació i fortificació en època ibèrica i, amb freqüentacions posteriors.

Aquest jaciment presenta un registre estratigràfic únic per conèixer les ocupacions des de finals del II mil·lenni bona part del Ier mil·lenni aC en una àrea geogràfica, la vall mitjana del riu Ter. A grans trets, es considera que l’assentament s’estructura entorn un poblament dispers de finals de l’edat del Bronze i que el poblat pateix diversos episodis d’abandonament. Les principals restes constructives corresponen a una fortificació d’època ibèrica, si bé amb refaccions al llarg de tot el període, i on s’ha recuperat una estança adossada formada per una habitació amb una llar de foc i un espai de circulació associat que discorre paral·lel a la muralla.

  • Quines novetats aporten els treballs a la Cova de les Pixarelles al neolític del nord-est de la Península Ibèrica?

La Cova de les Pixarelles és un jaciment ocupat de forma recurrent al llarg de la història. La darrera ocupació documentada fins la represa dels nous treballs corresponia al neolític final. Les darreres intervencions han permès determinar tres moments d’ocupació nous, un molt puntual corresponent al neolític mitjà, un segon, datat  a començaments del neolític mitjà i un tercer, i més antic fins ara, datat a finals del neolític antic.

Pixarelles és una cova ocupada de forma puntual al llarg de la història mentre les seves condicions d’habitabilitat ho han permès. Situada en una zona de pas entre les fondalades de la Vall de Sau i els altiplans del Cabrerès no ha estat un lloc d’habitació continuat en el temps. Les seves ocupacions responen a la cerca de refugi temporal i esporàdic, de vegades només d’una jornada. La presència d’aigua i el seu valor com a refugi ha fet que fos visitada des del neolític. La manca d’altres recursos en les seves immediacions no sembla haver facilitat la instal·lació de grups humans de forma continuada en el temps. Un dels moments d’ocupació més importants del jaciment correspon al nivell XXII, un nivell del neolític mitjà amb una abundant presència de restes de fauna. Pixarelles segueix el mateix patró d’ocupació que es dona a d’altres coves de la zona, al voltant de la vall de Sau, i que també estan ocupades a finals del neolític antic, contemporàniament a la construcció dels monuments megalítics més antics del Cabrerès.

  • Quines han estat les principals aportacions dels treballs desenvolupats?

La possibilitat de treballar simultàniament en dos jaciments (Cova de les Pixarelles i Pla del Castell) i en la actualització de la documentació del conjunt megalític de Tavertet ha permès establir sincronies entre les ocupacions, i aproximar-se a les diferents dinàmiques d’ocupació de les comunitats humanes  en el prepirineu occidental.

Dels resultats principals en destaca la documentació de la diversitat de les estratègies de subsistència adoptades per les diverses comunitats neolítiques, per a la Cova de les Pixarelles i del Bronze final al II Ferro al Pla del Castell. Es documenta com s’intensifica l’explotació del recursos de l’entorn i s’especialitza l’explotació ramadera en un entorn geogràfic abrupte i de gran diversitat ecològica. L’explotació d’aquests recursos es complementa amb les matèries primeres, principalment d’origen mineral però també vegetal, que aquestes comunitats consumeixen i gestionen.

Les diverses actuacions han posat en evidència la rellevància dels jaciments, tant a nivell patrimonial com històric, ja que en tots ells s’han recuperat nova estratigrafia reculant les ocupacions al neolític antic i mostrant la intensitat d’ocupació i freqüentació d’una zona considerada perifèrica.

Publicació de l’article “Taphonomic criteria for identifying Iberian lynx dens in quaternary deposits”, sobre la presència del linx ibèric a la cova del Gegant de Sitges pel linx ibèric en la prehistòria

Lynx pardinus de la cova del Gegant. Imatge: A. Rodríguez Hidalgo

Recentment, ha estat publicat a Scientific Reports l’estudi “Taphonomic criteria for identifying Iberian lynx dens in quaternary deposits”, fruit de la recerca duta a terme per investigadors de la Universitat Complutense de Madrid (UCM), l’Institut de Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), la Universitat de Barcelona (UB) i l’Institut Català de Paleontologia (ICP), on es conclou que la cova del Gegant de Sitges és el primer lloc de la península Ibèrica on s’ha pogut constatar l’ús reiterat d’una cova per part dels linxs ibèrics durant el paleolític,

L’estudi, que obre noves perspectives per al coneixement del linx ibèric, s’ha publicat a Scientific Reports, del grup Nature, i assenyala que aquests animals van fer servir la cova del Gengant (Sitges, Garraf) com a cau ara fa 30.000 anys. El linx és un carnívor força abundant als jaciments paleolítics de la península Ibèrica, però fins ara no s’havia descrit en detall l’ús que feien de les coves.

Les excavacions a la cova, finançades pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, es duen a terme des de l’any 2007, a càrrec del Grup de Recerca del Quaternari-SERP de la Universitat de Barcelona i dirigides per Montserrat Sanz i Joan Daura.

Aquest estudi s’ha desenvolupat dins el projecte TaphEN, una xarxa internacional per a la recerca sobre tafonomia, i l’han dut a terme els investigadors Antonio Rodríguez-Hidalgo (Universitat Complutense de Madrid, IPHES), Montserrat Sanz i Joan Daura (Universitat de Barcelona), i Antonio Sánchez Marcos (Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, ICP).

Enllaç a l’article: https://www.nature.com/articles/s41598-020-63908-6

“Hem trobat l’últim collaret dels Neandertals a la Cova Foradada”?

Conferència a càrrec dels investigadors Antonio Rodríguez-Hidalgo  i  Artur Cebrià, el 16 de novembre al Centre Cívic Cinema Iris (C/Vilamar, 21) de Calafell  a les 18.30h. Entrada lliure.

La conferència versarà sobre la troballa excepcional, a la Cova Foradada (Calafell) d’una falange d’àliga amb marques de tall no utilitàries que aporta noves dades al coneixement del pensament simbòlic dels neandertals.

Aquesta descoberta ha estat publicada a la revista d’impacte Science Advances del novembre de 2019.

Conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020: “Mobilitat logística neandertal des d’una perspectiva tafonòmica al nivell P de l’Abric Romaní (Capellades, Anoia)”

Conferència: Mobilitat logística neandertal des d’una perspectiva tafonòmica al nivell P de l’Abric Romaní (Capellades, Anoia)
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 6 de novembre de 2019, 19,00 hores

Conferenciant: Juan Marín
Moderador: Carlos Tornero

Les estratègies de mobilitat dels grups de neandertal s’estudien mitjançant la caracterització i l’anàlisi de jaciments arqueològics, i tradicionalment són comparades amb els tipus d’assentaments de grups de caçadors-recol·lectors actuals. El registre faunístic del nivell P de l’Abric Romaní és una font d’informació única per analitzar el comportament d’alimentació desenvolupat pels neandertals durant la MIS3. El conjunt es divideix en dos subnivells separats i ben definits: Pa i Pb. Mitjançant l’estudi tafonòmic de les restes i la seva distribució espacial, es van poder definir les característiques d’aquestes ocupacions humanes limitades en l’espai de la superfície de l’abric. Les anàlisis indiquen que les acumulacions són el resultat d’almenys dos tipus d’ocupació diferents: 1) Un campament residencial transitori durant parades curtes, centrat en l’explotació dels cérvols; 2) Un campament de caça / lloc intermediari de carnisseria per a la captura especialitzada de cavalls. La presència d’ocupacions centrades en l’oferta de recursos específics és típica de grups col·lectors. Els resultats de l’estudi zooarqueològic del nivell P caracteritzen els neandertals de l’Abric Romaní com a grups implicats en un sistema d’explotació del territori de mobilitat logística, i vinculen part dels seus desplaçaments en funció de la disponibilitat de grans ungulats.



A continuació, us oferim una petita entrevista amb el conferenciant sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.

Des de quan s’excava l’Abric Romaní?

L’Abric Romaní va començar a ser excavat l’any 1909 per Amador Romaní. Ell va constatar la riquesa de materials paleolítics en el jaciment en una seqüència de gaire bé 18 m de profunditat. Al llarg del segle XX es va fer varies intervencions intermitents fins que el 1983 sota la direcció d’Eudald Carbonell i Rafael Mora es van iniciar les intervencions programades de forma anual. Actualment es continua excavant i fent recerca del jaciment des de l’IPHES. Sota la direcció de Gema Chacón, Palmira Saladié i Eudald Carbonell.  S’està excavant en una superfície de 300 m2 el nivell R a una profunditat de 10 m.

Com subsistien els Neandertals a l’Abric Romaní?

El registre de l’Abric Romaní és molt ric, i alhora la resolució i conservació estratigràfica del nivell és també excel·lent. Això ha permès que junt a les restes de fauna i eines de pedra, es conservin motlles de fusta, alguns interpretats com eines, altres simples restes de llenya, i abundants fogars. Tot junt ens informa sobre l’estil de vida neandertal. Ens trobem davant de grups que varien en nombre depenent de l’ús que fan d’aquest espai.  Hàbils caçadors de grans unglats, especialment cavalls i cérvols però també de Rinoceronts, urs i de tant, en tant cabres. Probablement el foc ajuda a reduir la presència dels carnívors en aquest entorn. Cacen selectivament els cavalls adults que són els que donen una major rendibilitat i els cérvols de mode més divers ja que també hi ha cert interès en les pells més mal·leables dels infantils.  Un cops caçats són traslladats i consumits. Això, indica que viuen en grups socials amb capacitat estratègica basada en la cooperació y repartició d’aliments.

Quina antiguitat tenen les restes del nivell P?

La seqüencia de l’Abric Romaní està datat entre 39.000 anys i 115.000 la seqüència complerta que ens és coneguda a través del pou Romaní i els sondejos. El nivell P té una edat aproximada de 56.000 anys d’antiguitat. Es situa en el estadi Isotòpic 3

Com gestionaven el macro-espai els Neandertals?

La resolució estratigràfica del Abric Romaní i del nivell P en concret ens ha permès observar una gestió diferents dels animals caçats amb caràcter estacional. Això junt amb una explotació de les matèries primeres autòctona i alóctona, suggereix l’ús alternat de l’abric com a campament de caça i com a lloc residència. Aquestes inferències ens permeten proposar un tipus de gestió logística del territori. En el que els Neandertals desplaçaren l’aliment a llocs de referència.

Tribuna d’Arqueologia 2018-2019: “Pagesos i caçadors recol·lectors als inicis del neolític a la Mediterrània Oriental. Projectes Kharaysin (Jordània) i Nahal Efe (Israel)”

Conferència: “Pagesos i caçadors recol·lectors als inicis del neolític a la Mediterrània Oriental. Projectes Kharaysin (Jordània) i Nahal Efe (Israel)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 19 de juny de 2019, 19,00 hores

Conferenciants: Ferran Borrell i Juan José Ibáñez
Moderadora: Maria Saña

En aquesta conferència es presenten els resultats de les excavacions als jaciments neolítics de Kharaysin (Jordania) i Nahal Efe (Israel), ambdós projectes recentment endegats des del grup de recerca Arqueologia de les Dinàmiques Socials (ASD) de la Institució Milà i Fontanals (IMF-CSIC). Es tracta de dos jaciments d’una gran rellevància per a l’estudi del procés de neolitització a la Mediterrània Oriental i en un estat de conservació excepcional. El jaciment de Kharaysin, un gran poblat neolític amb una forquilla cronològica que avarca gairebé dos mil anys (10è-9è mil·lennis cal. BC), és un dels pocs de la regió on es pot estudiar in situ i amb detall l’aparició i evolució de les primeres comunitats pageses i ramaderes. Per altra banda, el projecte de Nahal Efe, ha posat al descobert un petit poblat de caçadors recol·lectors de mitjans del 9è mil·lenni cal. BC a la regió desèrtica del Neguev, evidenciant la continuïtat d’aquest sistema econòmic a les zones perifèriques (semidesèrtiques) en un moment de consolidació de l’agricultura per bona part del Llevant Mediterrani. Els resultats dels dos projectes permeten doncs contraposar dues realitats econòmiques i culturals ben diferents tot posant en evidència la variabilitat d’estratègies econòmiques vigents al llarg del període neolític a la Mediterrània Oriental.




A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la seva xerrada. 

  • El dos jaciments que ens presentareu, eren coneguts i/o havien estat excavats en anterioritat?

Tant el jaciment de Nahal Efe a Israel com el de Kharaysin a Jordania, eren coneguts abans que s’endeguessin els projectes de recerca que es troben actualment en curs, però no havien estat mai excavats. Apareixien sovint mencionats en la literatura acadèmica com a jaciments pertanyents al neolític preceràmic, però sense precisar més. En aquest sentit, els resultats que estem obtenint a ambdós jaciments són del tot novedosos i han despertat un gran interès en l’àmbit dels estudiosos del neolític a la Mediterrània Oriental.

  • En el petit resum inicial, deixeu entendre que Kharaysin i Nahal Efe presenten ocupacions contemporànies al voltant dels inicis del 9è mil·lenni cal. BC, durant el període neolític preceràmic B mig. Quines evidències hi ha de la interacció social i les relacions entre les comunitats agrícoles i les caçadores recol·lectores allà on eren veïnes?

Aquest és malauradament un aspecte força desconegut que, per altra banda, ens interessa molt desenvolupar. De manera general, sabem que hi ha una certa relació tal com indiquen la circulació de materials exògens (obsidiana de Turquia, turqueses i altres pedres verdes del nord d’Aràbia, petxines de la Mediterrània i Mar Roig) i, en segon lloc, la difusió d’algunes de les tecnologies més característiques d’aquest període, com és la talla laminar bidireccional, per tots els racons del Llevant, incloent les regions àrides on continua la cacera i recol·lecció. Però no passa el mateix amb altres tecnologies i coneixements tant vinculats al neolític com és el cas de l’arquitectura rectangular que, per exemple, trobem ben documentada en els nivells del preceràmic B de Kharaysin però que no es documenta a la regió del Neguev durant aquest mateix període. Apart d’això, dels grans trets, poc més en sabem. Una de les grans dificultats que afrontem és que la recerca a la Mediterrània Oriental durant aquest període, s’ha centrat en l’estudi de les comunitats pageses i per tant en el procés de neolitització, l’origen i difusió de l’agricultura i la ramaderia. L’estudi d’aquelles comunitats que varen continuar essent caçadores recol·lectores, principalment en regions àrides, ha rebut menys atenció i per tant les coneixem pitjor, cosa que dificulta identificar i establir aquesta interacció que de ben segur hi hauria entre aquests dos mons. En aquest sentit, el projecte de Nahal Efe, reprèn els estudis pioners d’Ofer Bar-Yosef als anys 70s a la regió del Neguev i Sinaí i té com objectiu principal conèixer bé aquestes comunitats caçadores-recol·lectores com a primer pas que ha de permetre en el futur conèixer en detall cóm es relacionaven amb les poblacions pageses veïnes.

  • Quin és el fet més rellevant que destacaríeu dels dos jaciments que esteu excavant?

Del jaciment de Kharaysin, el més destacable és, en primer lloc, la llarga seqüència d’ocupació que, com hem dit en el resum inicial, cobreix el 10è-9è mil·lenni cal. BC, just els moments inicials de la domesticació de plantes i animals en el Llevant Sud, durant la transició neolític precerámic A al B. En segon lloc, destacaríem el descobriment dels sols enlluïts amb més antics del Pròxim Orient, en arquitectura circular a finals del preceràmic A, una tecnologia que, per contra, ha estat tradicionalment associada en aquesta regió a l’arquitectura rectangular i el període posterior, el preceràmic B. Finalment, destacaríem les dimensions del poblat durant el neolític preceràmic B, a mitjans del 9è mil·lenni, estimat en unes 25 hectàrees i amb una arquitectura rectangular complexa i amb construccions terrassades, fet que posa de relleu la rellevància d’aquest assentament i que sigui considerat el que a la regió es coneix com a ‘mega-site’ i amb una forta influència regional.

Respecte al jaciment de Nahal Efe, part dels resultats obtinguts fins ara difereixen significativament del model de poblament tradicionalment acceptat per la regió, en que es proposa l’ocupació del Neguev per part de petits grups de caçadors recol·lectors nòmades. En aquest sentit, les dimensions del jaciment, el creixent nombre d’unitats domèstiques, tres excavades i com a mínim una dotzena més identificades en superfície (potencialment contemporànies), i la gran inversió de treball en la construcció de les cabanes (murs de pedra de més d’un metre d’alçada amb sols enlluïts amb cal o enllosats!) ens porten a interpretar Nahal Efe com un poblat d’un grup de caçadors recol·lectors relativament gran i totalment o, en bona mesura, sedentaris. En la mateixa direcció apunten altres indicis com ara la presència d’un petit nombre de fulles de falç amb llustre de cereal o els útils de molta trobats a l’interior de les cabanes. En aquest sentit, les dades recuperades fins al moment semblen indicar que entre els dos conceptes que tots tenim al cap ben diferenciats quan parlem de pagesos i de caçadors-recol·lectors, hi hauria situacions intermèdies, trencant una mica amb aquest concepte dicotòmic de món dels caçadors i món dels pagesos.

Tribuna d’Arqueologia 2018-2019: “Les ocupacions prehistòriques del carrer Berenguer de Palou (La Sagrera, Barcelona) en el context de la prehistòria al Pla de Barcelona”

Conferència: Les ocupacions prehistòriques del carrer Berenguer de Palou (La Sagrera, Barcelona) en el context de la prehistòria al Pla de Barcelona
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 5 de juny de 2019, 19,00 hores

Conferenciants: Isabel Pereira, Anna Gómez Bach i Miquel Molist
Moderadora: Gemma Hernández

L’any 2018, s’ha localitzat un nou assentament prehistòric al barri de la Sagrera. Les restes corresponen  a estructures negatives, amb nivells de rebliment força intactes, amb una cronologia de neolític antic i l’edat del bronze, i posen de nou en relleu la intensitat de les ocupacions prehistòriques al Pla de Barcelona. Així, a les ja conegudes ocupacions del barri del Raval  s’hi afegeix ara aquesta zona, constituint els dos pols geogràfics preferencials per a l’establiment de les comunitats humanes més antigues al subsòl de Barcelona, conegudes fins al moment.



A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la seva propera xerrada.

  • La propera tribuna porta un títol molt precís “les ocupacions prehistòriques del carrer Berenguer de Palou (La Sagrera, Barcelona)”. ¿Quines aportacions fan que  una intervenció arqueològica concreta sigui tan significativa ?

La intervenció realitzada encara no fa un any en un solar dins del barri de la Sagrera és molt significativa per diversos motius. El primer és per la continuïtat de les actuacions preventives que estudien i descobreixen restes arqueològiques/històriques en el subsòl de Barcelona, en aquest cas amb una interessant col·laboració entre les administracions, l’empresa privada i la universitat. Però el segon és que aquesta intervenció ha posat en evidència les ocupacions prehistòriques, d’època neolítica, més antigues fins ara localitzades en el subsòl dels barris de La Sagrera i Sant Andreu.

  • Es tracta doncs de les ocupacions més antigues del barri de la Sagrera de Barcelona? Quin és el coneixement actual de la resta de la ciutat de Barcelona?

Si, els treballs presentats a la Tribuna posaran èmfasi a explicar els recents testimonis de les ocupacions humanes més antigues al barri de la Sagrera-Sant Andreu que l’excavació i estudi han permès situar al neolític antic de ceràmiques impreses, és a dir, a la meitat del VI mil·lenni cal BC. Aquest horitzó és conegut en el Pla de Barcelona gràcies als assentaments localitzats al barri del Raval, principalment a Caserna de Sant Pau.

Aquests resultats posen en relleu la gran novetat que representa la localització, excavació i estudi d’unes ocupacions contemporànies, ara a la zona propera al riu Besòs, que evidencia el paper d’aquest riu com a eix de circulació en la prehistòria recent.

Troballes que permeten definir i precisar l’existència de dos pols geogràfics de gran interès estratègic i logístic, que des de l’arribada dels primers agricultors, formen un espai d’hàbitat atractiu per les poblacions prehistòriques. Com és conegut, aquesta continuïtat d’ocupació, si bé amb intermitències, perdura fins l’edat del Bronze inicial.

  •   Quina aportació històrica fan aquests nous descobriments ?

Les troballes, conformades per un conjunt de 14 estructures negatives, i el seu context estan en relació amb l‘establiment dels primers pagesos al Pla de Barcelona. Aquest fet històric, objecte d’una recerca intensa, té una transcendència molt significativa per les transformacions humanes i  ecològiques de les comunitats del Mediterrani Occidental.

L’estudi del material arqueològic recuperat, tant d’origen biòtic com abiòtic posa de manifest l’adquisició i producció d’una novetat tecnològica com és la producció ceràmica però també el consum i tractament dels productes lítics locals, com és el cas del jaspi. Tot i l’absència conservada de restes faunístiques, l’existència de malacofauna marina també ens permet caracteritzar un espai d’ocupació i freqüentació situat en una zona ben poc coneguda.

El subsòl prehistòric de Barcelona, fins ara conegut a la zona del Raval, però ara també a l’àrea de Sant Andreu i la Sagrera, com exposarem, està proporcionant evidències materials d’aquestes poblacions que permeten estudiar aspectes com són les estratègies d’assentament, la procedència i, sobretot, una aproximació més solida als seus sistemes d’aprofitament i gestió dels recursos interacció amb el medi, etc. En fi enriquir les dades de la “Revolució Neolítica”  a la part central de la costa catalana en el context de tot l’espai del Nord-Est de la Península Ibèrica.

Tribuna d’Arqueologia 2018-2019: “Caminant entre feres: el Nen de Moià i els grans carnívors a les Coves del Toll (Toll i Teixoneres, Moià, Moianès)”

Conferència: “Caminant entre feres: el Nen de Moià i els grans carnívors a les Coves del Toll (Toll i Teixoneres, Moià, Moianès)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 9 de gener de 2019, 19,00 hores

Conferenciants: Jordi Rosell, Ruth  Blasco i Florent Rivals
Moderador: Ramon Ten

El complex càrstic de les Coves del Toll (Toll i Teixoneres) és, ara per ara, un dels millors indrets de Catalunya per entendre les relacions entre els grans carnívors i les darreres comunitats Neandertals. La troballa de restes humanes d’almenys tres individus d’aquesta espècie permet enfocar aquesta problemàtica des de noves perspectives.



A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes més destacats de la xerrada.

  • Per què les Coves del Toll?

Les Coves del Toll representen un dels enclavaments clàssics de Catalunya. Des del seu descobriment com a jaciments arqueològics a finals dels anys 40 del segle passat, solament s’hi havia intervingut de manera intermitent. No obstant això, els resultats publicats pels diferents investigadors que hi van treballar, demostraven una qualitat excel·lent del seu registre en tots els períodes prehistòrics. L’any 2003, nosaltres estàvem desenvolupant un projecte de recerca en el camp de l’Ecologia Evolutiva que intentava esbrinar la influència dels grans carnívors en l’evolució del comportament humà. Les coves del Toll, tant Toll com Teixoneres, oferien les condicions idònies per tirar endavant aquest projecte. A més a més, retornar a obrir aquests jaciments clàssics de l’Arqueologia catalana permetia tornar a connectar amb els investigadors dels anys 50 i 70 al nostre país i revalorar les seves idees i col·leccions.

  • Quines són les principals novetats a les Coves del Toll i de les Teixoneres durant aquests darrers anys?

Durant els quinze anys que portem treballant en aquestes coves hem avançat un munt. S’ha confirmat la Cova del Toll com un indret d’hibernació habitual pels óssos de les cavernes, que per cert, és ara per ara, la col·lecció més gran d’aquests animals a l’Europa mediterrània. Els objectius en aquesta cova, ara mateix, passen per obtenir més dades sobre el comportament d’aquest animal tan icònic de la Prehistòria, entendre les dinàmiques ecològiques establertes entre els diferents carnívors en aquest tipus de jaciments i, sobretot, avaluar les possibilitats dels grups humans del Paleolític mig respecte a la cacera regular d’aquests animals. Respecte a la Cova de les Teixoneres, estem veient un canvi important en els patrons d’ocupació. Si bé els nivells estratigràfics superiors mostraven comunitats humanes que utilitzaven la cova com a refugi durant els seus desplaçaments pel territori, els nivells mitjos (unitat estratigràfica IIIb) semblen correspondre a ocupacions d’una major estabilitat, pròpia de grups amb una gran estabilitat territorial. Les troballes més importants, però, són quatre dents humanes de fa 52.000 anys corresponents a dos infants de menys de 7 anys d’edat i 1 adult, les quals, després de les primeres anàlisis, han estat classificades com a Neandertals.

  • Com es desenvolupaven les comunitats neandertals en aquest indret?

Segons les dades que tenim fins al moment, les coves eren principalment aprofitades per grans carnívors, sobretot óssos de les cavernes i hienes, però també hi ha indicis de lleons, llops i altres carnívors menors. Per tant, les coves enregistren principalment activitats dels óssos durant l’hivern i dels altres carnívors en els seus respectius períodes de cria. Aquesta dinàmica natural, però, sembla que es trencava de manera sobtada amb l’arribada de grups de neandertals. Els contactes amb els carnívors, però, era mínima, la qual cosa fa pensar que els animals intentaven evitar qualsevol tipus de confrontació. La unitat IIIb, però, mostra una dinàmica molt més antròpica. En aquest cas els grups humans semblen focalitzar-se en la cacera. Hi ha una col·lecció de puntes mosterianes important i una diversitat d’animals caçats molt gran. Les ocupacions són més llargues en aquesta unitat estratigràfica.

  • Quin penseu que hauria de ser el futur del projecte en el qual estan inserits aquests jaciments?

Ara mateix hem endegat quatre línies diferents per tal de recopilar dades. La primera és de tipus paleoecològic i la seva finalitat és dibuixar el paisatge de l’entorn de les coves. La segona es basa en l’estudi del comportament humà a través de l’estudi de les restes deixades pels grups humans a les coves. La tercera és l’estudi de les restes humanes, tant des del punt de vista paleoantropológic com paleogenòmic. La quarta es basa en l’evolució del comportament dels carnívors, que també ha anat canviant amb el temps. Al final, les dades de totes les línies es posaran en comú per tal de poder efectuar models explicatius sobre els diferents fenòmens observats a les coves, tant pel que fa al desenvolupament del comportament humà, com la influència dels canvis climàtics en l’evolució dels ecosistemes circumdants. La nostra intenció és que tota aquesta informació pugui ser transmesa als visitants de les coves (o a les persones interessades). Un dels millors projectes que hi ha ara per acomplir aquesta fita s’està desenvolupant a través del Museu de de les Coves del Toll de Moià. Des d’aquí us animem a que les visiteu.

Se suspèn la propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia “Caminant entre feres: el Nen de Moià i els grans carnívors a les Coves del Toll (Toll i Teixoneres, Moià, Moianès)”

Comunicació important: us notifiquem que la xerrada que havíem programat pel proper dimecres 12 de desembre “Caminant entre feres: el Nen de Moià i els grans carnívors a les Coves del Toll (Toll i Teixoneres, Moià, Moianès)”, dins del cicle de la Tribuna d’Arqueologia 2018-2019, ha estat posposada al 9 de gener de 2019, amb motiu de la vaga dels treballadors del sector públic convocada pel mateix dia. Us emplacem per aquesta nova data!

Ajornada la sessió del 12/12

Presentació dels treballs de restauració i adequació per a la visita del conjunt de pintures rupestres de la Cova del Tabac (Camarasa, la Noguera)

El dissabte passat, 10 de novembre, la Direcció General del Patrimoni Cultural i l’Ajuntament de Camarasa van presentar conjuntament al Casal Cultural de Camarasa les obres de restauració de les pintures rupestres -incloses a la llista de Patrimoni Mundial per l’UNESCO des del 1998-, i d’adequació de l’espai per a la visita, a la Cova del Tabac.

Les recents actuacions dutes a terme a la Cova del Tabac han consistit en la neteja dels grafits i de les pintades realitzades a la cova, la rehabilitació de les pintures rupestres, una documentació topogràfica 3D de tota la cova, la realització d’una campanya d’intervenció arqueològica d’excavació a la primera sala i, finalment, l’estudi del carst.

Aquestes intervencions inclouen també el tancament de la Cova del Tabac per tal de regular-ne l’accés, protegir les pintures de nous actes vandàlics i garantir el valor patrimonial de la cova, i la instal·lació de dos panells informatius situats respectivament a la cova i a l’inici del camí que porta al pantà. Amb aquestes actuacions, les pintures ja es poden visitar a través de visites concertades, que gestiona l’Espai Orígens.

| Per a més informació, llegiu la nota de premsa de la presentació |