Inauguració de l’exposició “Montlleó: el Paleolític superior a la Cerdanya. Resultats de 20 anys de recerca arqueològica” al Museu Cerdà

Invitació de l’exposició: “Montlleó: el Paleolític superior a la Cerdanya. Resultats de 20 anys de recerca arqueològica”, al Museu Cerdà de PuigcerdàAquesta tarda a les 19,00 hores s’inaugurarà l’exposició “Montlleó: el Paleolític superior a la Cerdanya. Resultats de 20 anys de recerca arqueològica”, coorganitzada pel Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona juntament amb el Museu Cerdà.

L’acte d’inauguració tindrà lloc al Museu Cerdà (C/ Higini de Rivera, 4, Puigcerdà) i la mostra romandrà oberta del 8 de setembre al 30 d’octubre de 2017.

“Work in progress. Obert per excavació”. Visites obertes al públic a la Cova Gran de Santa Linya

“Work in progress. Obert per excavació”. Visites obertes al públic a la Cova Gran de Santa LinyaCom cada any, el Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria ha encetat la campanya d’excavacions al jaciment de la Cova Gran de Santa Linya (les Avellanes – Santa Linya, la Noguera). Enguany, aquests treballs es desenvolupen del 29 de juny al 29 de juliol. Durant aquest període el jaciment roman obert al públic cada dia de 16,00 a 18 hores.

Amb aquest plantejament dinàmic es posa a l’abast dels visitants no només el jaciment sinó també l’excavació i  compartir els avenços i interpretacions sobre la vida dels nostres ancestres. D’aquesta manera els visitants poden prendre contacte amb el treball diari dels investigadors i familiaritzar-se amb el procés de recerca arqueològica. Més enllà de la simple transmissió de coneixements, l’equip vol mostrar una ciència en construcció i alhora apropar-la a la societat perquè la conegui de primera mà.

Horaris: Diàriament de 16,00 a 18,00 hores.

| Per més informació  sobre el jaciment i com arribar cliqueu aquí |

“Neandertals a Garraf”, conferència de “Els divendres… Història”

Xerrada del divendres 7 de juliol del cicle: “Els divendres... Història” del present curs 2016-17: “Neandertals a Garraf”El col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia Garraf-Ordal organitza el proper divendres 7 de juliol la sessió del cicle: “Els divendres… Història” del present curs 2016-17 amb la xerrada: “Neandertals a Garraf”, a càrrec de Montserrat Sanz (GRQ. Grup de Recerques del Quaternari. Universidad Complutense de Madrid) i Joan Daura. (GRQ. Grup de Recerques del Quaternari. Universidade de Lisboa).

Divendres… Història pretén apropar a estudiants, arqueòlegs, investigadors, historiadors, museus, centres d’estudis, entitats culturals, estudiosos i públic en general els problemes de la prehistòria i la història a l’entorn del massís de Garraf, aprofundint en temes concrets que aniran desgranant els investigadors que actualment estan treballant en els diferents projectes de recerca encetats al massís.

Aquest acte és obert a tothom.

Dia: 7 de juliol de 2017
Hora: 19,30.
Lloc: Petit Casal. Pg. del ‘Església, 1, Begues

Conferència “El Museo y Parque Arqueológico Cueva Pintada (Gáldar, Gran Canaria) o la búsqueda del equilibrio entre investigación, conservación y difusión”, a l’IMF – CSIC

Conferència: “El Museo y Parque Arqueológico Cueva Pintada (Gáldar, Gran Canaria) o la búsqueda del equilibrio entre investigación, conservación y difusión”, a càrrec de Carmen-Gloria Rodríguez Santana, Directora-Conservadora de Cueva PintadaEl proper dilluns 12 de juny de 2017 a les 12,30 hores està programada, a la Institució Milà i Fontanals – CSIC, la conferència “El Museo y Parque Arqueológico Cueva Pintada (Gáldar, Gran Canaria) o la búsqueda del equilibrio entre investigación, conservación y difusión”, a càrrec de Carmen-Gloria Rodríguez Santana, Directora-Conservadora de Cueva Pintada, dintre dels seminaris del Grup d’investigació «Arqueologia de les dinàmiques socials» (CSIC-IMF).

El museu i parc arqueològic Cueva Pintada, gestionat pel Cabildo de Gran Canària, va ser inaugurat en 2006 i segueix sent, a dia d’avui, la intervenció patrimonial més rellevant de Cantaries. Des que va començar a gestar-se com a projecte, es va  assumir com a ineludible la creació d’un espai socialment rellevant en el qual la història prehispànica i colonial de Gran Canària fos transmesa, des del rigor, amb recursos expositius atractius i que animaran a la reflexió en torn al passat. També era inexcusable considerar la innovació como un eix vertebrador de les diferents línies d’actuació de l’equipament: la conservació, la investigació i la difusió (aquesta última entesa en les seves múltiples dimensions, des de l’educativa a la comunicativa). La conciliació de tots aquests interessos ha estat fàcil; tanmateix, en els darrers anys el delejat equilibri sembla estar ja a l’abast de la mà.

Lloc: Institució Milà i Fontanals – CSIC: C / Egipcíaques, 15, (Aula 2, 1r pis), Barcelona

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017 “El poblat neolític de Ca l’Estrada-2 (Canovelles, Vallès Oriental)”

Conferència “El poblat neolític de Ca l’Estrada-2 (Canovelles, Vallès Oriental)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 19 d’abril de 2017, 19:00h

Conferenciants: Jordi Roig, Joan M. Coll, Josep A. Molina, Rocío Gómez i Joana Melo
Moderador: Ramon Ten

La intervenció arqueològica en extensió d’una superfície de 2.000 m2 ha permès localitzar un extraordinari poblat del neolític antic evolucionat, perfectament estructurat i organitzat. L’assentament fou segellat per rierades successives que l’han preservat fins als nostres dies en un estat de conservació excel·lent, i ha esdevingut un dels pocs i més complets assentaments de mitjan V mil·lenni aC que tenim a Catalunya. L’àrea d’habitació està centrada per dues cabanes circulars singulars fetes amb solera de pedra, diversos forns domèstics i llars de foc adjacents, així com àmbits d’abocador i nivells d’ús associats amb material arqueològic. L’àrea de necròpolis, lleugerament desplaçada i separada per un paleocanal antropitzat, ha proporcionat, per ara, dos sepulcres individuals en fossa amb aixovar.


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la seva propera xerrada.

  • La intervenció arqueològica preventiva feta entre 2015 i 2016 a l’àmbit del jaciment de Ca l’Estrada-2 i dins el solar a on s’hi ha de construir una escola, ha deixat al descobert una nova joia arqueològica a Canovelles. Concretament què s’ha descobert?

Hem localitzat un assentament neolític tipus poblat a l’aire lliure excepcional i en un excel·lent estat de conservació. Concretament, hem pogut excavar i documentar dues cabanes de planta circular força intactes, construïdes en solera de pedra i úniques a tota Catalunya i de les poques que hi ha a Espanya i Europa. S’ha pogut veure, també, que el poblat tenia ja una estructuració i organització molt ben planificada, amb espais diferenciats per als vius i per als morts. En un costat tenim l’àrea d’habitació amb les dues cabanes i diversos fogars i forns adjacents amb graella de còdols de pedra i troncs carbonitzats. També s’ha descobert part de l’àrea funerària, en la qual s’han excavat dos enterraments individuals en fossa de persones adultes. Un d’ells disposava d’aixovar funerari consistent en un vas ceràmic i una cabreta depositada als peus de l’individu.

  • En quin context històric se situen les troballes dins la prehistòria catalana?

L’assentament prehistòric de Canovelles s’emmarca en el període conegut com a Neolític Antic Evolucionat, dins el V mil·lenni aC. El conjunt de datacions radicarbòniques que hem realitzat dels enterraments i sobre carbons de les cabanes i els forns, ens permeten datar el conjunt del poblat neolític en un moment força precís i acotat, que ara com ara, podem fixar entre els anys 4.800 i 4.400 aC. Estem doncs davant d’una troballa arqueològica que ens permetrà aprofundir en el coneixement i l’articulació de les societats prehistòriques del nord-est peninsular, i una descoberta que aporta dades inèdites i nova informació sobre l’organització i el funcionament dels assentaments i les comunitats neolítiques a Catalunya.

  • En quin estat de conservació s’ha localitzat el jaciment prehistòric?

L’assentament neolític està pràcticament intacte, amb una conservació extraordinària, a on hem pogut documentar fins i tot, els paviments i nivells de circulació tant de les pròpies cabanes com de tot l’espai adjacent del poblat. Destaquen els àmbits d’abocador i les abocades de deixalles domèstiques generades pels seus pobladors, amb una presència abundant de restes ceràmiques i faunístiques que ens proporcionen informació de primer ordre sobre el mode de vida. Aquest bon estat de conservació de l’assentament és degut al ràpid cobriment que va tenir, quedant totalment segellat per les rierades successives d’una riera pròxima, que van tapar les restes del poblat neolític amb quasi els dos metres de terres i sorres aportades. Tenim molt pocs jaciments d’aquest període tan ben conservats i segellats en un moment tan precís. Es tracta, d’un assentament prehistòric de primer ordre, destacant, sobretot, les dues cabanes circulars amb paviment de solera de pedres, que a hores d’ara, constitueixen un dels pocs exemples ‘d’arquitectura’ domèstica i de construcció d’unitats d’habitació neolítiques que tenim a Catalunya.

 

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017 “La primera explotació de coure a Catalunya. Dades arqueològiques i arqueomètriques de la Mina de la Turquesa o del Mas de les Moreres (Cornudella de Montsant, Priorat)”

Conferència “La primera explotació de coure a Catalunya. Dades arqueològiques i arqueomètriques de la Mina de la Turquesa o del Mas de les Moreres (Cornudella de Montsant, Priorat)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 5 d’abril de 2017, 19,00h

Conferenciants: Ignacio Soriano i Selina Delgado-Raack
Moderadora: Araceli Martín

La Mina de la Turquesa o del Mas de les Moreres es va descobrir l’any 2011 durant una prospecció geominera. El jaciment va ser excavat en tres campanyes successives (2012, 2013 i 2015) i l’any 2015, a més, va ser adequat perquè es pogués visitar. En total s’han recuperat més d’un centenar d’eines lítiques de miner (pics i percussors) i s’ha documentat un pou miner vertical i restes d’entre un i dos més. Paral·lelament s’han analitzat mostres minerals del jaciment mitjançant tècniques arqueomètriques (isòtops de plom, fluorescència de raigs X, difracció de raigs X) i els resultats s’han posat en relació amb anàlisis similars fetes en altres elements metal·lúrgics de la zona (objectes de metall, restes de fosa, vasos de reducció). El conjunt de dades disponibles permet afirmar l’explotació de la mina entre el calcolític i el bronze antic-mitjà, de manera que és en l’actualitat l’única mina prehistòrica metàl·lica excavada a Catalunya. Aquest jaciment s’emmarca en un projecte de recerca en actiu des de l’any 2003 centrat en l’estudi de la mineria i la metal·lúrgia al Priorat durant la prehistòria i la protohistòria.


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la seva propera xerrada.

  • Quina importància té aquest jaciment?

La importància se situa en què actualment es tracta de l’única mina metàl·lica prehistòrica excavada a Catalunya. Es tenien dades d’alguna altra explotació, com és el cas de la propera Solana del Bepo (Ulldemolins), però només estava documentada en prospecció. Així mateix teníem evidències indirectes de l’existència d’altres mines a través de la troballa aïllada de pics i masses de miner arreu del territori, tot i que la identificació d’estructures mineres se’ns resistia. La troballa de la Mina de la Turquesa ha permès, així, donar un pas de gegant en el coneixement sobre la mineria i la metal·lúrgia prehistòriques, obrint tot un ventall de possibilitats d’estudi.

  • Quines característiques té l’excavació d’una mina metàl·lica que la distingeixen d’altres jaciments arqueològics?

De forma comuna, les mines metàl·liques han estat explotades en moments històrics successius donat que el metall sempre ha estat un bé preuat. Això significa que les explotacions posteriors solen destruir les evidències més antigues, com rases, pous, galeries, etc. Aquesta situació és especialment greu quan hi ha hagut una explotació industrial que, literalment, esborra qualsevol traça de mineria antiga. Una qüestió relacionada amb l’anterior és la quasi total absència de materials in situ. L’estratigrafia normalment es troba molt alterada. Finalment els materials arqueològics que es documenten són pocs diagnòstics. Les eines lítiques són diacrònicament força similars, les ceràmiques sovint escasses i el material orgànic per realitzar datacions absolutes tampoc abunda. En síntesis podem dir que l’excavació d’aquest tipus de jaciments és enormement ingrata.

  • En què consisteix l’estudi arqueomètric que heu realitzat al jaciment?

El que hem tractat de fer és suplir l’escassetat de dades que aporten el tipus de jaciment i els materials recuperats mitjançant l’aplicació de diverses tècniques d’anàlisis. Aquestes tècniques aporten dades sobre les característiques del procés extractiu, els coneixements tècnics existents vinculats amb la metal·lúrgia o l’origen del metall emprat. Paral·lelament les mateixes tècniques les hem emprat en altres elements vinculats amb la metal·lúrgia procedents de jaciments de la zona (objectes de metall, restes de fosa, vasos de reducció, mineral de coure). És precisament el creuament dels dos conjunts de dades allò que ens ha permès obtenir conclusions més rellevants.

  • El jaciment és actualment visitable?

Sí, la mina va ser adequada per la seva conservació i visita al desembre del 2015, gracies a un acord establert entre la propietat, l’ajuntament de Cornudella del Montsant i el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya. Actualment el jaciment es troba encerclat amb una tanca metàl·lica i presenta un rètol identificatiu. El camí que porta a la finca és obert i d’accés lliure.

Declarat bé cultural d’interès nacional el jaciment ibèric de Ca n’Oliver (Cerdanyola del Vallès)

Ahir es va aprovar per Acord de Govern la declaració de bé cultural d’interès nacional-BCIN, en la categoria de zona arqueològica, el jaciment ibèric de Ca n’Oliver (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental).

El poblat ibèric de Ca n’Oliver, situat al turó de Ca n’Oliver, dins del Parc Natural de Collserola, és un enclavament rellevant de l’antic territori de la Laietània i del món ibèric català. La cronologia d’aquest assentament (s. VI a I aC) abasta la gènesi de l’època ibèrica (s. VI aC) i tota la pervivència fins a la seva extinció dins del procés de la romanització (s. I aC). Un darrer assentament d’època alt-medieval (s. VIII-XI dC) tanca l’ocupació d’aquest turó en el passat.

L’estratègica ubicació geogràfica del poblat, en un nus de comunicacions, domina un territori fèrtil de gran potencialitat agrícola i ramadera. A més, està dotat d’estructures defensives complexes: un mur de tanca, torres i fossats articulats, dues portes amb poternes laterals i, en un cas, protegida per un avant-mur, la qual cosa  fa pensar que va constituir un nucli vertebrador d’un ampli territori i centre de captació i redistribució de la producció.

Al poblat de Ca n’Oliver s’ha documentat per primera vegada el ritual d‘inhumacions infantils i els testimonis d’escultures ibèriques zoomorfes més septentrionals, aquestes possiblement procedents d’algun monument funerari. La troballa d’aquests elements planteja la presència d’elits socials i la possibilitat que es tracti d’un assentament aristocràtic. Els fragments escultòrics i una estela gravada apunten a l’existència d’una necròpolis en algun indret proper que encara no s’ha localitzat.

El jaciment ibèric de Ca n’Oliver és un espai patrimonial de primera magnitud per a la recerca, amb indiscutibles valors arqueològics, històrics, arquitectònics i culturals que il·lustren abastament aquest enclavament ibèric i faciliten la comprensió del conjunt del món ibèric en el context històric del Mediterrani occidental. Mostra l’origen i l’evolució de l‘urbanisme en el marc de la Laietània. En el museu s’exposen més de 500 objectes trobats a les excavacions arqueològiques, i al poblat es poden veure més de 7.000 m2 de restes recuperades així com tres habitatges reconstruïts. La qualitat, significació i diacronia de les dades permeten entendre el curs de la vida quotidiana i cultual del poblat i tenir una visió força completa de la societat i dels esdeveniments viscuts al llarg de la seva ocupació.

| Per accedir a la declaració ciqueu aquí |

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017 “Les restes humanes gravetianes de Mollet III (Serinyà, Pla de l’Estany). Identificació i descoberta de les restes d’Homo sapiens més antigues de Catalunya”

Conferència “Les restes humanes gravetianes de Mollet III (Serinyà, Pla de l’Estany). Identificació i descoberta de les restes d’Homo sapiens més antigues de Catalunya”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 25 de gener de 2017, 19,00h

Conferenciants: Isaac Rufí, Alba Solés, Neus Coromina, Joaquim Soler i Bibiana Agustí
Moderador: Xavier Terradas

L’any 1972 Josep Maria Corominas va iniciar les excavacions a la cova Mollet III, i va posar al descobert diferents nivells arqueològics des del paleolític mitjà fins a l’edat del bronze. Durant les excavacions va recuperar un nombre apreciable d’ornaments marins i terrestres i, al sostre dels nivells paleolítics, un crani humà que la comunitat científica va ressituar als nivells holocens. Una datació recent per carboni 14 AMS directa al crani va confirmar que és la resta d’Homo sapiens més antiga de Catalunya, amb un resultat de 22.330 ± 90 BP. Aquesta dada va motivar un nou estudi d’aquesta resta i també del jaciment, on es van reprendre les excavacions l’any 2013. En les últimes tres campanyes s’han recuperat més objectes d’ornamentació personal i restes humanes paleolítiques que ens permeten endinsar-nos en les primeres pràctiques funeràries de la nostra espècie com mai abans no s’havia pogut fer a Catalunya.

 

 


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.

  • Com arrenquen les investigacions a la cova de Mollet III?

Les primeres intervencions daten de 1972 i foren desenvolupades per Josep Maria Corominas, qui va posar al descobert l’interès del jaciment. L’any següent, mentre Corominas treballava a la veïna cova de l’Arbreda, l’equip de Ramon Salas, Anna Mir, Francesc Martí i Anna Fahr hi efectuaren una intervenció de poques setmanes que no va aportar gaire novetats. Després d’això no se n’efectuaren més excavacions fins l’any 2013 quan, arran de la confirmació pel radiocarboni que un crani descobert per Josep Maria Corominas era, efectivament, d’edat gravetiana, ens va semblar que calia excavar un testimoni que quedava de les intervencions anteriors per recuperar tota la informació que fos possible.

  • Quin interès té la descoberta d’aquestes noves restes humanes gravetianes a la cova de Mollet III?

Les restes humanes d’aquesta cronologia són molt escasses a la península Ibèrica i això ja les fa excepcionals. Tret de l’infant de Laghar Velho (Vall del Lapedo, Leiria, Portugal), un enterrament fantàsticament conservat, excavat i publicat, la resta de restes apareixen aïllades i es podrien comptar amb els dits d’una mà. Les de Mollet III, a més, apareixen en el context dels jaciments de Serinyà on darrerament estem reestudiant les troballes de Josep Maria Corominas a la veïna cova del Reclau Viver i estem identificant noves restes paleolítiques que fins ara havien passat per alt. Tot plegat ens fa ser optimistes en el sentit que podrem fer aportacions interessants pel que fa a les pràctiques funeràries, l’antropologia física, l’alimentació, la mobilitat i altres aspectes de les comunitats gravetianes del Mediterrani occidental.

  • A banda de la presència d’aquestes restes, què més poden aportar les actuals intervencions programades a Mollet III?

Bé, tal com és habitual a les coves de Serinyà, el jaciment conserva un bon tram de sediments postpaleolítics on apareixen nombroses restes humanes i altres evidències que de moment datem en el neolític final que, juntament amb el que està apareixent a l’Arbreda i el que proporcionaren les excavacions de la cova de Pau, de ben segur ens ajudaran a completar la imatge que tenim de les últimes fases de les ocupacions a les coves de Serinyà. Al mateix temps la cova de Mollet III conserva un potent tram del paleolític mitjà amb abundant indústria lítica i una fauna rica i variada a la qual estem esperant d’arribar amb delit!

  • Quins altres aspectes positius destacaríeu de la represa de les intervencions?

Sobretot el fet d’haver pogut incorporar Mollet III al recorregut que fan els visitants al Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà, cosa que aporta més contingut a l’equipament. És molt accessible i ràpidament permet fer-se una idea del que és una cova enfonsada en procés d’excavació d’una manera propera i tangible sense l’esforç d’imaginació que es demana quan es visita l’Arbreda.

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017 “El poblament prehistòric als Aspres de Noguera: perspectives de futur després de quinze anys de treballs arqueològics al Prepirineu de Lleida”

Conferència “El poblament prehistòric als Aspres de Noguera: perspectives de futur després de quinze anys de treballs arqueològics al Prepirineu de Lleida”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 2 de novembre de 2016, 19:00h

Conferenciants: Jorge Martínez, Miquel Roy i Rafael Mora
Moderadora: Carme Alòs

Les serres del Prepirineu de la Noguera estan fortament vinculades a l’avançament de l’arqueologia prehistòrica a la península Ibèrica. De forma continuada des de l’any 2001, el CEPAP-UAB ha desenvolupat un programa d’investigació arqueològica que es concreta en l’excavació de diversos jaciments d’aquesta regió amb una diversitat de cronologies que van des del paleolític mitjà fins a la prehistòria recent. En paral·lel, s’ha impulsat un programa de prospeccions arqueològiques enfocat a detectar nous jaciments i analitzar la disponibilitat de recursos lítics essencials per a les societats que han habitat aquesta regió al llarg dels últims 50.000 anys. En aquesta presentació proposem una revisió dels elements més rellevants identificats després d’aquests 15 anys de treballs continuats en relació amb el poblament d’aquesta regió del Prepirineu català.

 


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes més destacats de la propera xerrada:

  • Quins elements defineixen el vostre projecte de recerca?

D’ençà que varem començar el nostre projecte l’any 2001, varem veure la necessitat de combinar dues línies d’actuació en aquesta zona. Per un cantó, investigar l’important patrimoni arqueològic referit a les primeres fases del poblament humà en el Prepirineu Oriental, el qual  pensàvem devia existir als Aspres de la Noguera. Alhora érem conscients que la nostra recerca hauria igualment de tenir un impacte social de difusió de la recerca. En aquest sentit, pensem que els  dos objectius que varem dissenyar s’estan complint.

  • Quines aportacions arqueològiques són les més rellevants ?

Pensem que el projecte científicament està consolidat. Els jaciments com la Roca dels Bous i la Cova Gran de Santa Linya estan plenament integrats dins de les actuals discussions científiques a escala internacional sobre aspectes tan variats com la desaparició dels neandertals, l’aparició dels humans moderns o l’origen del pastoralisme en la vessant sud dels Pirineus. Per altra banda, nous jaciments, com el Forat de la Conqueta, que nodreixen aquest projecte hauran de ser valoritzats perquè aporten reflexions sobre els rituals funeraris a la prehistòria recent.

  • Quines perspectives de futur té el vostre projecte?

Actualment, la situació econòmica condiciona la recerca en tots els àmbits. A part d’aquest imponderable pensem que hem de reflexionar sobre el nostre paper com agents involucrats en la transmissió de coneixements i valors a la societat, en què destaca el respecte al patrimoni cultural, com una entitat material que conforma un bé comú de la societat. En aquest sentit, apostem per les accions de socialització dirigida a crear espais en els quals poder desenvolupar línies de transferència de coneixement adreçades  a tots els públics.

Les intervencions realitzades recentment dintre del Projecte de Recerca: “La Conca Mitja i Alta del Segre durant la Prehistòria”

Els treballs duts a terme durant el 2016 en el marc del Projecte Quadriennal de Recerca Arqueològica (2014-2017), amb el títol: “la Conca Mitja i Alta del Segre durant la Prehistòria”, han constat de 5 intervencions arqueològiques, tres d’elles a la conca mitja del Segre a la comarca de la Noguera: Abric del Xicotó i Cova del Parco (Alòs de Balaguer) i  Cova del Forat de l’Espluga Negra (Vilanova de Meià) i dues intervencions a la conca alta del Segre, a la comarca de Cerdanya: Montlleó (Prats i Sansor) i Tutes de Menús (Béixec, Montellà i Martinet).

El projecte, adscrit al Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona, compta amb el Dr. Xavier Mangado com a investigador principal, i està aprovat pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia amb un pressupost de 24.463,86€.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La voluntat del projecte quadriennal és aprofundir en el coneixement que sobre el curs mitjà i alt del Segre tenim, pel que fa a l’ocupació del territori i usos del mateix durant la Prehistòria.  A partir d’uns jaciments emblemàtics del Paleolític superior català com són Cova del Parco i Montlleó, en els quals es treballa des de fa anys i que delimiten la zona d’estudi al sud i al nord respectivament, s’ha bastit un projecte que inclou diverses tipologies de jaciments tant per la seva ubicació: cova, abric, aire lliure, com per la seva funcionalitat: hàbitat, sepulcral, taller, etc, amb el propòsit d’ampliar el marc temporal d’anàlisi a cronologies del Neolític i posteriors.Read More »