Aquest proper diumenge 26 de març, entre les 10 i les 14 hores, tindrà lloc la inauguració del Museu Romà de Premià de Mar.
La inauguració del Museu Romà de Premià de Mar, situat al carrer Enric Granados 115, tindrà lloc aquest proper diumenge 26 de març, amb visites al jaciment, recreacions de la vida quotidiana romana i tallers romans per a tota la família.
El Museu, finalment, obre al públic la visita completa a les seves instal·lacions. Una visita amb audioguia de format immersiu, on els visitants podran conèixer el jaciment de Can Ferrerons i la història del pas dels romans per la vila de Premià de Mar.
A falta d’una darrera fase de les obres, on s’acabarà de fer la recepció, la sala de tallers i la botiga, mentrestant ja es podrà realitzar la visita completa al jaciment.
Per a més informació, consulta dels horaris i reserves accediu al web del Museu
El divendres 17 de març de 2023, a les 19 hores, es presentarà la publicació “El Poblat Neolític de Ca l’Estrada-2 de Canovelles (Vallès Or.). Els primers pagesos i ramaders de fa 6500 anys al Vallès (4800-4450 aC)” una edició adreçada a tots els públics, de Jordi Roig Buxó, arqueòleg director de la intervenció arqueològica, editada per l’Ajuntament de Canovelles (Vallès Oriental).
La presentació es farà al Teatre Auditori de Can Palots, al carrer Barcelona, 8, de Canovelles i anirà a càrrec de l’Alcalde de l’Ajuntament de Canovelles, Sr. Emilio Cordero Soria, la Sra. Yolanda Sánchez Bueno, Regidora de Cultura de l’Ajuntament de Canovelles, la Subdirectora general del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat de Catalunya, Sra. Marina Miquel Vives, i del mateix autor.
El paratge arqueològic fou detectat l’any 2003 amb motiu de les obres de la Ronda Nord de Granollers-Tram 2, identificant-se per primer cop l’existència d’un jaciment en aquest indret. Entre 2003 i 2005, s’excavà una part del mateix, la que quedava afectada pel traçat de la Ronda, aproximadament uns 4.000 m2 de superfície, que es denominà Ca l’Estrada-1.
La intervenció va oferir restes d’època prehistòrica, datables entre el neolític antic i el bronze final-primera edat del ferro, així com d’època romana, l’antiguitat tardana i època medieval. Destaca la troballa d’una estàtua-menhir, datada entre el 3.300 i el 2.200 aC, dins el període del neolític final-calcolític de Catalunya. Una rèplica d’aquesta peça es troba exposada a l’equipament cultural de Can Palots, a Canovelles.
L’any 2014, vinculat al projecte de construcció de l’escola Els Quatre Vents en uns terrenys del mateix paratge, es van tornar a iniciar els treballs d’actuació arqueològica, en localitzar-se més restes. Aquests treballs, que es van allargar intermitentment fins el 2017, van permetre confirmar l’extensió del jaciment vers el sud i l’est dels terrenys i més enllà dels límits d’actuació.
L’assentament neolític de Ca l’Estrada-2
La intervenció arqueològica en extensió d’una superfície de 2.000 m2, entre els anys 2015 i 2017 en motiu del projecte de construcció de l’escola Els Quatre Vents, va permetre localitzar un extraordinari poblat del neolític antic evolucionat perfectament estructurat i organitzat de fa 6.500 anys.
El poblat està dividit en dues àrees separades per un curs d’aigua. L’àrea d’habitació està centrada per dues singulars cabanes circulars fetes amb solera de pedra, diversos forns domèstics i llars de foc adjacents, així com àmbits d’abocador i nivells d’ús associats amb material arqueològic. L’àrea de necròpolis, lleugerament desplaçada i separada per un paleocanal antropitzat, ha proporcionat, per ara, dos sepulcres individuals en fossa amb aixovar.
L’assentament fou segellat per rierades successives que el van preservar fins als nostres dies en un excel·lent estat de conservació, esdevenint un dels pocs i més complets assentaments de mitjan V mil·lenni aC que tenim a Catalunya amb una cronologia entre 4.800 i 4.450 aC.
En aquest llibre es presenten d’una forma divulgativa i gràfica, els resultats que s’han generat de la seva excavació, així com de les analítiques i estudis especialitzats fets sobre els materials arqueològics recuperats. El resultat és una obra de referència sobre els hàbitats a l’aire lliure al neolític antic a Catalunya.
Recordem també que:
Dissabte dia 25 de març tindrà lloc la Jornada d’Estudi d’Arqueologia Prehistòrica: Hàbitat a l’aire lliure al neolític antic i mitjà a Catalunya: nous elements per a una síntesi (Centre Cultural El Campanar, Canovelles).
Domingo Carlos Salazar, investigador CIDEGENT de la Universitat de València (UV), ha liderat un estudi que data l’ocupació del jaciment neolític de Cova Bonica, situat a prop de la costa i del Delta del riu Llobregat. Els resultats, publicats a la revista Frontiers, constaten l’important pes d’una economia agrícola-ramadera ara fa 7.400 anys, amb una alimentació basada en espècies domesticades de cereals i animals, i sense presència de peix. En el treball també participen la Universitat de Barcelona i la University College Dublin.
Treballs al jaciment de Cova Bonica, a Vallirana. Fotografia: J. Daura i M. SanzTreballs al jaciment de Cova Bonica, a Vallirana. Fotografia: J. Daura i M. Sanz
“És sorprenent que, tot i que el jaciment està situat bastant a prop de la línia de costa, no hi ha cap evidència isotòpica del consum de recursos procedents del mar”, assenyala l’arqueòleg biomolecular Domingo C. Salazar, integrant del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la UV.
Així ho ha revelat un estudi dut a terme mitjançant isòtops estables del carboni i nitrogen, un tipus de senyal que queda reflectit en els ossos i les dents d’animals i humans, i que serveix per reconstruir la dieta. A més, aquesta és la primera vegada que en la península Ibèrica es fa un estudi d’aquestes característiques, en què s’ha combinat aquesta tècnica d’anàlisi juntament amb l’estudi de microrestes alimentàries atrapades en el càlcul (tosca) de les dents en poblacions del neolític antic.
L’estudi se centra en Cova Bonica de Vallirana (comarca del Baix Llobregat, Barcelona), un dels pocs jaciments amb restes humanes d’aquest moment i que permet conèixer com eren, com vivien i què menjaven aquestes primeres poblacions que van portar per primera vegada a la península Ibèrica una economia basada en l’agricultura i la ramaderia. El jaciment, excavat per Montserrat Sanz i Joan Daura, que també han participat en l’estudi, es troba proper a la costa i al Delta del Llobregat, que en aquell moment estaria més llunyà al mar que actualment i a més ha proporcionat restes arqueològiques sobre la mobilitat dels grups humans del neolític cap a la costa i cap a la ciutat actual de Barcelona.
Entre les restes humanes no hi ha senyal de consum de recursos marins, cosa que indica que aquestes primeres poblacions que van arribar a la península per via marítima, ho van fer amb una economia cerealística i ramadera. “És possible que aquestes poblacions arribessin ja amb el seu pack neolític i no necessitessin introduir-hi nous elements alimentaris, o que, per motius desconeguts (potser per creences o normes establertes) consideressin els recursos marins com a element alimentari tabú”, explica l’investigador valencià.
Per contra, si bé sí que hi ha evidència del consum de cereals com el blat en els càlculs dentals, la seva evidència és menor del que s’esperava. “Les restes arqueobotàniques són més escasses que en altres jaciments neolítics clau del sud-est d’Europa dels quals sí que hi ha més dades, tot i això, seguim pensant que devien tenir una economia comuna basada en cereals”, diu l’investigador Robert C. Power, de l’University College Dublin.
“Cova Bonica és un arxiu arqueològic on es conserven restes arqueològiques dels últims 7.400 anys i mitjançant el present estudi s’evidencia un dels canvis econòmics i culturals més importants de la història de la humanitat, el pas de l’economia caçadora-recol·lectora a l’economia productora de base agrícola i ramadera”, diuen els arqueòlegs Montserrat Sanz i Joan Daura, del Grup de Recerca del Quaternari de la Universitat de Barcelona.
Les excavacions arqueològiques en el jaciment de Cova Bonica són finançades pel Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat de Catalunya mitjançant els projectes quadriennals de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia i per l’Ajuntament de Vallirana.
Article: Salazar-García D.C., Power R.C., Daura J. and Sanz M. (2022), Diet at the onset of the Neolithic in northeastern Iberia: An isotope–plant microremain combined study from Cova Bonica (Vallirana, Catalonia). Front. Earth Sci. 10:957344. doi: 10.3389/feart.2022.957344.
Us presentem el vídeo de la setzena i última conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir ahir dimecres 30 de novembre.
Des del Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic volem agrair a tots els conferenciants i moderadors que han participat en les conferències, haver fet possible la realització d’aquest cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022. També agraïm als espectadors la seva assistència, tant presencial com a través de l’emissió en línia, i convidem a tothom a assistir l’any vinent al proper cicle de la Tribuna d’Arqueologia 2023.
Les intervencions arqueològiques a l’antic mercat del Born (2016-2020)
Conferenciants: Antoni Fernández Espinosa i Eugènia Bort Tena
Moderadora: Gemma Hernández Herrero
Enguany fa 20 anys que va finalitzar la intervenció arqueològica a l’antic mercat del Born, que va posar al descobert 8.000 m2 del barri de la Ribera enderrocat per la construcció d’una ciutadella militar. El bon estat de conservació i la possibilitat de donar a conèixer les restes d’un espai urbà d’origen medieval amb una darrera fase de final del segle XVII i inici del segle XVIII, van facilitar la conservació de les restes arqueològiques, la suspensió del projecte de construcció de la biblioteca provincial i la transformació de l’antic mercat del Born en un centre cultural. Fins l’any 2014, les intervencions arqueològiques al subsol eren subsidiàries de les obres de construcció del centre cultural. A partir de 2016 es va continuar amb la recerca arqueològica amb l’objectiu principal de donar continuïtat a l’estudi de les restes excavades i dels testimonis materials, així com el d’aprofundir en el coneixement d’aquelles parts no estudiades. Per assolir-ho, es va plantejar una intervenció arqueològica anual en un punt del conjunt arqueològic on no s’hagués esgotat l’estratigrafia prèviament. El treball conjunt d’arqueòlegs i restauradors va fer possible l’aixecament de paviments i l’excavació sistemàtica del subsol. Les diferents intervencions arqueològiques van permetre documentar totes les fases constructives dels àmbits estudiats i, en un dels casos, fases anteriors a la construcció del barri en aquest punt.
Us recordem que aquest proper dimecres 30 de novembre a les 18 hores tindrà lloc la setzena i última conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.
Les intervencions arqueològiques a l’antic mercat del Born (2016-2020)
Conferenciants: Antoni Fernández Espinosa i Eugènia Bort Tena
Moderadora: Gemma Hernández Herrero
Enguany fa 20 anys que va finalitzar la intervenció arqueològica a l’antic mercat del Born, que va posar al descobert 8.000 m2 del barri de la Ribera enderrocat per la construcció d’una ciutadella militar. El bon estat de conservació i la possibilitat de donar a conèixer les restes d’un espai urbà d’origen medieval amb una darrera fase de final del segle XVII i inici del segle XVIII, van facilitar la conservació de les restes arqueològiques, la suspensió del projecte de construcció de la biblioteca provincial i la transformació de l’antic mercat del Born en un centre cultural. Fins l’any 2014, les intervencions arqueològiques al subsol eren subsidiàries de les obres de construcció del centre cultural. A partir de 2016 es va continuar amb la recerca arqueològica amb l’objectiu principal de donar continuïtat a l’estudi de les restes excavades i dels testimonis materials, així com el d’aprofundir en el coneixement d’aquelles parts no estudiades. Per assolir-ho, es va plantejar una intervenció arqueològica anual en un punt del conjunt arqueològic on no s’hagués esgotat l’estratigrafia prèviament. El treball conjunt d’arqueòlegs i restauradors va fer possible l’aixecament de paviments i l’excavació sistemàtica del subsol. Les diferents intervencions arqueològiques van permetre documentar totes les fases constructives dels àmbits estudiats i, en un dels casos, fases anteriors a la construcció del barri en aquest punt.
La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.
Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.
El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2022 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.
Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2022 en pdf
El proper dimarts 25 d’octubre, a les 18 hores, tindrà lloc una nova sessió de les xerrades del programa Arqueoborn d’El Born Centre de Cultura i Memòria, amb el títol “L’aprofitament de la pell de conill a Barcelona durant l’edat mitjana”.
Arqueoborn és el programa de recerca arqueològica d’El Born CCM per al coneixement, la divulgació i l’estudi de l’àrea arqueològica del Born. Va néixer l’any 2015 amb l’objectiu de posar en valor les restes arqueològiques i donar continuïtat a la investigació del jaciment i dels materials arqueològics recuperats.
L’any 2021, durant la darrera campanya d’excavacions a El Born CCM, es va intervenir a la casa Riera. Aquesta casa se situa en un espai urbà delimitat per les dues estructures hidràuliques més importants de la ciutat: el Rec Comtal i la claveguera coneguda antigament com a Merdançar. En un dels nivells més antics del segle XIII es va recuperar un gran nombre de restes òssies de conill.
En aquesta nova sessió de les xerrades del programa Arqueoborn, Vanessa Triay, arqueòloga directora de la intervenció, i Lluís Lloveras, arqueòleg i investigador de la Universitat de Barcelona, ens parlaran de la troballa d’aquesta gran quantitat de restes òssies de conill i la seva relació amb les activitats econòmiques vinculades a l’aprofitament de la pell.
Entrada gratuïta amb inscripció prèvia.
Per a més informació i inscripcions accediu a la web d’El Born CCM
Us presentem el vídeo de l’onzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir el passat dimecres 21 de setembre.
La necròpolis medieval de Cal Pa i Figues. La intervenció arqueològica a l’ampliació del VINSEUM de Vilafranca del Penedès.
Conferenciants: Jordi Amorós, Núria Armentano, Imma Mesas i Arianna Salonia
Moderador: Xavier Esteve Gràcia
Les recents obres de remodelació i ampliació del Museu de les Cultures del Vi de Catalunya (VINSEUM) comportaren, entre d’altres, l’enderroc de Cal Pa i Figues, un immoble adossat entre el Palau Reial de Vilafranca (segle XIII) i l’antiga capella gòtica de Sant Pelegrí (segle XIV), part també del museu. El control arqueològic d’aquests treballs ha permès caracteritzar l’evolució dels usos d’aquest espai des dels moments de la fundació de la vila fins a l’època actual. Hi destaca per la seva significació històrica, l’extensa zona funerària que s’hi va estendre entre els segles XIII i XV. S’hi han documentat un total de 119 inhumats en 74 unitats funeràries. Hi trobem, d’una banda, un grup de 16 tombes, datables a partir de la segona meitat del segle XIII, situades en una porció de terreny al fons del solar, el qual havia estat una zona de sitges d’emmagatzematge, pous i horts. Únicament un parell de tombes es troben adjacents a la capella dels Trinitaris. D’altra banda la majoria de les tombes es troben concentrades en l’antic espai d’un corraló adjacent al Palau Reial. En aquest àmbit, si bé la major part de tombes són individuals, en fossa simple, 11 són dobles i 2 són d’inhumacions múltiples. Una consisteix en una fossa en la qual s’hi van arrenglar i superposar 6 individus. L’altra és una sitja excavada en la zona central del corraló amb un total de 28 individus disposats en 12 nivells successius. Aquesta inhumació col·lectiva va ser datada en la 2a meitat del segle XIV, període que coincideix amb la gran epidèmia de la Pesta Negra. Finalment, una desena de tombes, algunes possiblement ja del segle XV, s’estenien més enllà d’aquest àmbit fins l’antiga zona de pous i horts. A partir d’aquest segle va perdre la funció de necròpolis i va tornar a esdevenir un espai d’activitats domèstiques i productives.
El proper dissabte 1 d’octubre la Comissió Any Mir Geribert organitza una de les activitats més importants programades per commemorar l’Any Mir Geribert. L’acte, que portarà per títol “Jornada Mir Geribert, Príncep d’Olèrdola, mil anys després” consistirà en diverses ponències acadèmiques i una taula rodona per conèixer el personatge i el context històric que el van veure créixer: el feudalisme, la civitas d’Olèrdola, el Penedès…
Una de les figures més importants del municipi d’Olèrdola en el període anomenat Edat Mitjana és Mir Geribert, un noble de l’antic Comtat de Barcelona i de “sang comtal” (els seus pares eren el vescomte Geribert i Ermengarda, la filla del comte Borrell II).
Mir Geribert tingué grans propietats i influències arreu del territori comtal. Aquestes influències feren que altres autoritats civils i eclesiàstiques xoquessin amb ell, i més encara quan Mir Geribert s’autoanomenà “Príncep d’Olèrdola” al 1041 i s’envoltés d’una cort de laics i clergues. Tot això desencadenà un conflicte territorial i familiar que no finalitzà definitivament al 1059, quan Mir entra a formar part de la cort comtal.
En un viatge al 1060 a Mora d’Ebre, Mir rep un atac dels sarraïns a Tortosa, que acabà amb ell.
Mil anys després d’aquests fets, un grup de persones vinculades amb Olèrdola i el seu municipi s’han unit per crear la Comissió Any Mir Geribert amb l’objectiu de donar a conèixer a la persona més important i influenciadora que ha vist créixer Olèrdola.
Per commemorar l’Any Mir Geribert, aquesta comissió ha organitzat diversos actes, amb el suport institucional de l’Ajuntament d’Olèrdola i empreses privades del municipi, entre els quals destaca la “Jornada Mir Geribert, Príncep d’Olèrdola, mil anys després”, que tindrà lloc el proper dissabte dia 1 d’octubre.
L’activitat durarà tot el dia (de 9:30h a 18:30h) i es realitzarà al Local de Sant Jaume, Moja (Olèrdola). Es recomana realitzar la inscripció en aquest enllaç. L’activitat és gratuïta.
Us recordem que aquest proper dimecres 21 de setembre a les 18 hores tindrà lloc l’onzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.
La necròpolis medieval de Cal Pa i Figues. La intervenció arqueològica a l’ampliació del VINSEUM de Vilafranca del Penedès.
Conferenciants: Jordi Amorós, Núria Armentano, Imma Mesas i Arianna Salonia
Moderador: Xavier Esteve Gràcia
Les recents obres de remodelació i ampliació del Museu de les Cultures del Vi de Catalunya (VINSEUM) comportaren, entre d’altres, l’enderroc de Cal Pa i Figues, un immoble adossat entre el Palau Reial de Vilafranca (segle XIII) i l’antiga capella gòtica de Sant Pelegrí (segle XIV), part també del museu. El control arqueològic d’aquests treballs ha permès caracteritzar l’evolució dels usos d’aquest espai des dels moments de la fundació de la vila fins a l’època actual. Hi destaca per la seva significació històrica, l’extensa zona funerària que s’hi va estendre entre els segles XIII i XV. S’hi han documentat un total de 119 inhumats en 74 unitats funeràries. Hi trobem, d’una banda, un grup de 16 tombes, datables a partir de la segona meitat del segle XIII, situades en una porció de terreny al fons del solar, el qual havia estat una zona de sitges d’emmagatzematge, pous i horts. Únicament un parell de tombes es troben adjacents a la capella dels Trinitaris. D’altra banda la majoria de les tombes es troben concentrades en l’antic espai d’un corraló adjacent al Palau Reial. En aquest àmbit, si bé la major part de tombes són individuals, en fossa simple, 11 són dobles i 2 són d’inhumacions múltiples. Una consisteix en una fossa en la qual s’hi van arrenglar i superposar 6 individus. L’altra és una sitja excavada en la zona central del corraló amb un total de 28 individus disposats en 12 nivells successius. Aquesta inhumació col·lectiva va ser datada en la 2a meitat del segle XIV, període que coincideix amb la gran epidèmia de la Pesta Negra. Finalment, una desena de tombes, algunes possiblement ja del segle XV, s’estenien més enllà d’aquest àmbit fins l’antiga zona de pous i horts. A partir d’aquest segle va perdre la funció de necròpolis i va tornar a esdevenir un espai d’activitats domèstiques i productives.
La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.
Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.
El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2022 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.
Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2022 en pdf
Us presentem el vídeo de la novena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir aquest passat dimecres 15 de juny.
La vil·la romana del Roser-El Mujal, Calella (Maresme)
Conferenciants: Natàlia Colomeda Folgado i Almudena García Ordóñez
Moderadora: Maria Teresa Miró i Alaix
La intervenció arqueològica realitzada durant el 2021 i 2022 al jaciment del Roser-El Mujal de Calella ha posat al descobert part de l’edifici residencial de la vil·la romana i del seu espai termal associat, amb un estat de conservació excepcional dels paraments. Per bé que l’excavació ha estat parcial, s’ha pogut identificar la façana nord de l’edifici i diverses estances, que conserven estucs amb pintures en la majoria dels murs i estan distribuïdes al voltant d’un atri. Tres sales a l’oest de la part residencial, conservades gairebé fins al sostre, formen part d’un recinte termal amb diversos dispositius identificats fins ara, com una piscina interior, un hipocaust, diverses canalitzacions i una gran piscina exterior. Les dades obtingudes permeten establir diferents fases constructives iniciades al segle I dC, amb una modificació a finals del mateix segle, quan s’hi van incorporar les termes. Un cop amortitzada la vil·la, a la segona meitat del segle II dC, el lloc es va tornar a ocupar amb unes construccions més modestes i de caire productiu, que van estar en ús durant bona part del segle IV dC, moment d’abandonament final del jaciment.