Celebració del Festival Ulisses Fest 2019, a Premià de Dalt

El propers 20 i 21 de setembre (divendres i dissabte) se celebrarà a Premià de Dalt (Maresme) el festival Ulisses Fest 2019, organitzat per l’Ajuntament a l’entorn de l’anomenat “Plat d’Ulisses”(Plat de Circe).

El “Plat d’Ulisses” o Plat de Circe és una peça recuperada l’any 1999 en una intervenció realitzada a la finca de Can Verboom de Premià de Dalt. És un plat de terra sigillata africana C de la forma Salomonson A/Hayes 53a, datable entre la 2a meitat del segle IV i la 1a del segle V dC. Està decorat amb escenes de l’Odissea: Ulisses al palau de Circe i el vaixell d’Ulisses atacat per la serp Escil·la i temptat per les sirenes. És possible que el plat hagués pertangut a l’aixovar d’una vil·la romana situada en les immediacions.

En l’edició d’enguany s’han programat dues actuacions de recreació i reconstrucció històrica teatralitzades: “Legio II Traiana fortis – Cohors i Barcinonum” i “Ornatrices Barcinonenses”, dutes a terme pel “Barcino Oriens”, que acostaran el públic als diferents aspectes de la vida de la Roma antiga, com ara la vida quotidiana de les dones patrícies, i també als diferents aspectes de la vida militar de les legions romanes.

| Descarregueu la invitació amb el cartell del programa d’activitats |

Jornada de portes obertes al jaciment paleontològic dels Casots (Subirats, Alt Penedès)

El proper diumenge 21 de juliol l’Ajuntament de Subirats ha organitzat una jornada de portes obertes al jaciment paleontològic dels Casots per donar a conèixer la campanya d’excavacions que s’hi està duent a terme per part de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.

El jaciment dels Casots, primer jaciment paleontològic declarat Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 1995, va ser un petit llac format durant el Miocè inferior, fa 18 milions d’anys. Aquest dipòsit lacustre es conserva pràcticament íntegre: s’hi han identificat una cinquantena d’espècies diferents de grans vertebrats que s’han conservat en molt bon estat (esquelets complets, cranis…). Entre els fòssils documentats destaquen les restes de rinoceronts, girafes, cocodrils, carnívors, artiodàctils, peixos, tortugues, proboscidis (mastodonts i dinoteris), microfauna (rosegadors, insectívors, quiròpters), vegetals (fulles, fruits, troncs), etc.

  • Les visites estan programades a les 18,00, 19,00 i 20,00 hores.
  • És necessari reservar plaça en un d’aquests grups escrivint a l’adreça de c/e https://subirats.cat/jacimentcasots o bé trucant al telèfon 93 899 30 11

Sessions formatives al Born “L’arqueologia al Born, molt més que excavar”

El dimarts 2 de juliol començarà la primera de les sessions formatives que s’han programat enguany al Born Centre de Cultura i Memòria, amb ocasió de la represa de les tasques d’excavació arqueològica, que es desenvolupen des de fa 4 anys en el marc d’un conveni de pràctiques amb les universitats de Barcelona i Autònoma de Barcelona, plantejades com a camp d’aprenentatge per als futurs arqueòlegs.

En aquest marc, s’han programat unes sessions de formació per aprofundir en diversos aspectes relatius a la recerca arqueològica, dutes a terme per especialistes col·laboradors del projecte. Aquesta edició, titulada “L’arqueologia al Born, molt més que excavar”, te un objectiu marcadament didàctic i divulgatiu, les sessions estaran obertes a tots aquells que estiguin interessats a saber i entendre, des del procés de recerca fins als resultats finals, tant de dades històriques com de valoració i museïtzació del patrimoni arqueològic de Barcelona.

Entrada gratuïta amb aforament limitat. Cal fer la inscripció prèvia al telèfon 932 566 850 o a reserveselbornccm@eicub.net
Lloc: sala Annex del Born Centre de Cultura i Memòria (carrer Comercial, 5)

| Descarregueu el díptic amb el programa complet i altres informacions en PDF |

Xerrada dels “Divendres… Història” i altres activitats del CIPAG pel proper cap de setmana

El proper divendres 7 de juny de 2019 tindrà lloc una nova sessió del cicle “Els divendres… Història” del present curs 2018-19, que organitza el Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia Garraf-Ordal, amb la xerrada “El Garraf-Ordal durant les edats dels metalls. Més de dos mil·lenis d’història”, que anirà a càrrec de la Doctora M. Àngels Petit. A més, el CIPAJ ha programat també pel dissabte 8 els Forums de l’Espluga, i pel diumenge 9 la Jornada de l’Associacionisme amb l’Itinerari del carst “El Ferret”, guiat gratuïtament per a celebrar aquesta jornada.

“Els divendres… Història” pretén apropar a estudiants, arqueòlegs, investigadors, historiadors, museus, centres d’estudis, entitats culturals, estudiosos i públic en general els problemes de la prehistòria i la història a l’entorn del massís de Garraf, aprofundint en temes concrets que aniran desgranant els investigadors que actualment estan treballant en els diferents projectes de recerca encetats al massís.

Els actes estan oberts a tothom

Tribuna d’Arqueologia 2018-2019: “Les ocupacions prehistòriques del carrer Berenguer de Palou (La Sagrera, Barcelona) en el context de la prehistòria al Pla de Barcelona”

Conferència: Les ocupacions prehistòriques del carrer Berenguer de Palou (La Sagrera, Barcelona) en el context de la prehistòria al Pla de Barcelona
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 5 de juny de 2019, 19,00 hores

Conferenciants: Isabel Pereira, Anna Gómez Bach i Miquel Molist
Moderadora: Gemma Hernández

L’any 2018, s’ha localitzat un nou assentament prehistòric al barri de la Sagrera. Les restes corresponen  a estructures negatives, amb nivells de rebliment força intactes, amb una cronologia de neolític antic i l’edat del bronze, i posen de nou en relleu la intensitat de les ocupacions prehistòriques al Pla de Barcelona. Així, a les ja conegudes ocupacions del barri del Raval  s’hi afegeix ara aquesta zona, constituint els dos pols geogràfics preferencials per a l’establiment de les comunitats humanes més antigues al subsòl de Barcelona, conegudes fins al moment.



A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la seva propera xerrada.

  • La propera tribuna porta un títol molt precís “les ocupacions prehistòriques del carrer Berenguer de Palou (La Sagrera, Barcelona)”. ¿Quines aportacions fan que  una intervenció arqueològica concreta sigui tan significativa ?

La intervenció realitzada encara no fa un any en un solar dins del barri de la Sagrera és molt significativa per diversos motius. El primer és per la continuïtat de les actuacions preventives que estudien i descobreixen restes arqueològiques/històriques en el subsòl de Barcelona, en aquest cas amb una interessant col·laboració entre les administracions, l’empresa privada i la universitat. Però el segon és que aquesta intervenció ha posat en evidència les ocupacions prehistòriques, d’època neolítica, més antigues fins ara localitzades en el subsòl dels barris de La Sagrera i Sant Andreu.

  • Es tracta doncs de les ocupacions més antigues del barri de la Sagrera de Barcelona? Quin és el coneixement actual de la resta de la ciutat de Barcelona?

Si, els treballs presentats a la Tribuna posaran èmfasi a explicar els recents testimonis de les ocupacions humanes més antigues al barri de la Sagrera-Sant Andreu que l’excavació i estudi han permès situar al neolític antic de ceràmiques impreses, és a dir, a la meitat del VI mil·lenni cal BC. Aquest horitzó és conegut en el Pla de Barcelona gràcies als assentaments localitzats al barri del Raval, principalment a Caserna de Sant Pau.

Aquests resultats posen en relleu la gran novetat que representa la localització, excavació i estudi d’unes ocupacions contemporànies, ara a la zona propera al riu Besòs, que evidencia el paper d’aquest riu com a eix de circulació en la prehistòria recent.

Troballes que permeten definir i precisar l’existència de dos pols geogràfics de gran interès estratègic i logístic, que des de l’arribada dels primers agricultors, formen un espai d’hàbitat atractiu per les poblacions prehistòriques. Com és conegut, aquesta continuïtat d’ocupació, si bé amb intermitències, perdura fins l’edat del Bronze inicial.

  •   Quina aportació històrica fan aquests nous descobriments ?

Les troballes, conformades per un conjunt de 14 estructures negatives, i el seu context estan en relació amb l‘establiment dels primers pagesos al Pla de Barcelona. Aquest fet històric, objecte d’una recerca intensa, té una transcendència molt significativa per les transformacions humanes i  ecològiques de les comunitats del Mediterrani Occidental.

L’estudi del material arqueològic recuperat, tant d’origen biòtic com abiòtic posa de manifest l’adquisició i producció d’una novetat tecnològica com és la producció ceràmica però també el consum i tractament dels productes lítics locals, com és el cas del jaspi. Tot i l’absència conservada de restes faunístiques, l’existència de malacofauna marina també ens permet caracteritzar un espai d’ocupació i freqüentació situat en una zona ben poc coneguda.

El subsòl prehistòric de Barcelona, fins ara conegut a la zona del Raval, però ara també a l’àrea de Sant Andreu i la Sagrera, com exposarem, està proporcionant evidències materials d’aquestes poblacions que permeten estudiar aspectes com són les estratègies d’assentament, la procedència i, sobretot, una aproximació més solida als seus sistemes d’aprofitament i gestió dels recursos interacció amb el medi, etc. En fi enriquir les dades de la “Revolució Neolítica”  a la part central de la costa catalana en el context de tot l’espai del Nord-Est de la Península Ibèrica.

XII Trobada d’estudiosos i centres d’estudi de la baronia d’Eramprunyà

El Museu de Sant Boi de Llobregat acollirà enguany la 12a Trobada d’Eramprunyà de 2019, que se celebrarà el dissabte 19 d’octubre de 2019, en la qual participen els municipis de Gavà, Castelldefels, Sant Climent de Llobregat i Viladecans. En aquesta ocasió, el marc temàtic serà la trobada “Les dones de l’Eramprunyà: passat i present”.

El Centre d’Estudis Santboians, creat recentment i implicat en l’organització de la Trobada, vol promoure l’estudi, la recerca i la difusió del el patrimoni de Sant Boi.

| Per a més informació sobre els terminis de les propostes i presentació de treballs descarregueu la circular en pdf |

Per a qualsevol aclariment adreceu-vos a: 12.trobada.eramprunya@gmail.com

 

IV Jornada: La Basílica de la Santa Creu i Santa Eulàlia: la catedral abans de la catedral

Portada del tríptic de la IV de les Jornada: La Basílica de la Santa Creu i Santa Eulàlia: la catedral abans de la catedral Els dies 2 i 3 de maig tindrà lloc la quarta de les jornades dedicades a les Basíliques Històriques de Barcelona, que en aquesta ocasió se centrarà en “La Basílica de la Santa Creu i Santa Eulàlia: la catedral abans de la catedral”.

Les basíliques històriques de Barcelona són un patrimoni d’una gran riquesa i interès encara en gran part desconegut. Per aquesta raó, la Facultat Antoni Gaudí d’Història, Arqueologia i Arts Cristianes, ha impulsat un cicle continuat de jornades d’estudi amb l’objectiu d’omplir de contingut les llacunes existents en el coneixement històric d’aquestes institucions que van jugar un paper important a la ciutat.

Aquesta IV Jornada està dedicada a la Catedral de Barcelona, que recentment ha engegat un projecte de recerca, conservació i difusió sobre el ric i divers patrimoni que custodia. A  la jornada es presentaran algunes d’aquestes iniciatives amb les novetats de la recerca feta, i les línies de treball obertes en els projectes en curs.

Les sessions dels dies 2 i 3 de maig se celebraran a l’aula Magna de la Facultat Antoni Gaudí d’Història, Arqueologia i Arts Cristianes, Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP), )c/ Diputació 231, Barcelona). Com a activitat complementària, el dissabte 4 de maig està programada una visita comentada a la Catedral de Barcelona.

|Descarregueu el fulletó amb tota la informació i programa en pdf |

Inscripcions: http://www.facultatantonigaudi.cat
Telèfon informació: 934 53 49 25

Publicació online “Els jaciments de vertebrats del Miocè inferior de Gelida”

Portada de la publicació “Els jaciments de vertebrats del Miocè inferior de Gelida”L’Ajuntament de Gelida ha editat el llibre “Els jaciments de vertebrats del Miocè inferior de Gelida” escrit per l’equip de paleontòlegs de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont dirigit pel Dr. Isaac Casanovas, que des de l’any 2011 excava aquests importants jaciments paleontològics de grans vertebrats, i que junt amb el jaciment dels Casots (Subirats, declarat BCIN el 1995, el primer declarat per motiu de paleontologia), constitueixen un dels registre fòssils de grans mamífers més importants d’Europa.

Els jaciments dels entorns de Gelida es coneixen des de fa més de 60 anys. Crusafont i Villalta (1952) i Crusafont, Villata i Truyols (1955) ja citen la presència de restes de macrovertebrats als alforaments de lutites dels marges de la carretera de Martorell a Rubí, sempre en capes de color grisós o blanquinós, a on defineixen els jaciments de les Cases de la Valenciana, de Can Martí Vell i Can Julià, tots molt propers entre si.

El jaciment de Cases de la Valenciana mereix una atenció especial ja que destaca com un dels més rics del Miocè Inferior de la Conca del Vallès-Penedès. El registre fòssil d’aquests jaciments inclou rèptils com tortugues gegants, cocodrils, grans mamífers com hienes, amficiònids, rinoceronts, artiodàctils, proboscidis, i petits mamífers com rosegadors, lagomorfs, glírids, eòmids, cricètids i altres, representants d’un ecosistema càlid sub-tropical amb grans boscos de laurisilves, que representen un màxim climàtic.

En aquest llibre es presenta de forma molt didàctica l’actualitat dels coneixements d’aquests jaciments amb il·lustracions de gran bellesa d’Òscar Sanisidro.

| Descarregueu la publicació en pdf |

Tribuna d’Arqueologia 2018-2019: “El miocè inferior de la conca del Vallès-Penedès: nous resultats i perspectives de futur”

Conferència: El miocè inferior de la conca del Vallès-Penedès: nous resultats i perspectives de futur
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona) 30 de gener de 2019, 19,00 hores

Conferenciant: Isaac Casanovas
Moderador: Magí Miret

La conca del Vallès-Penedès és una àrea clàssica per a l’estudi de les faunes i els ecosistemes del miocè (23,0-5,3 Ma) d’Europa. El seu registre és molt ric i continu, comprenent pràcticament tota aquesta època, però la part corresponent al miocè inferior (23-16 Ma) ha rebut molta menys atenció per part dels paleontòlegs. Els jaciments de vertebrats d’aquesta edat figuren entre els primers descoberts a Catalunya però no s’hi ha treballat intensivament des de mitjans del segle XX, en part perquè són molt menys rics que els jaciments del miocè mitjà i superior de la mateixa conca. Des de 2011 un equip de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont ha prospectat intensivament les successions d’aquesta edat, fet que ha permès incrementar notablement el nombre de jaciments coneguts i mostrejar els clàssics emprant mètodes moderns, resultant en la descoberta de milers d’exemplars. Aquesta nova informació permet afinar la cronologia dels importants canvis climàtics i faunístics globals que succeïren durant el miocè inferior.



A continuació, us oferim una petita entrevista amb Isaac Casanovas sobre els aspectes mes destacats de la conferència.

  • Per què és tan important el Miocè?

El Miocè s’inicià fa uns 23 milions d’anys i finalitzà fa poc més de 5, és per tant l’època més llarga del Cenozoic, l’anomenada ‘era dels mamífers’. Durant el Miocè s’originaren i diversificaren les principals famílies de mamífers que existeixen a l’actualitat, que substituïren a grups més arcaics, apareguts poc després de l’extinció dels dinosaures. Al teló de fons el món anà adoptant a poc a poc un aspecte més semblant a l’actualitat. Per una banda els continents poc a poc anaren ocupant les seves posicions actuals, i per una altra el clima global, que havia sigut molt càlid durant el principi del Cenozoic, s’anà refredant paulatinament fins a l’actualitat. A més, per si tot això fos poc, durant el Miocè divergí la línia de primats que acabaria donant lloc als éssers humans.

  • …i el Miocè inferior?

És l’inici de tot això. Al Miocè inferior i principis del Miocè mitjà (fa entre uns 23 i 15 milions d’anys) les temperatures globals encara eren diversos graus superiors a les actuals, de manera que a Catalunya hi havia boscos subtropicals, llacs infestats de cocodrils i fins hi tot barreres d’esculls de corall a les zones costaneres. A més aparegueren diversos animals procedents d’altres cantons del món que marcarien el caràcter de les faunes de la resta del Miocè. Aquestes, encara convivien amb els darrers supervivents de la ‘primera fornada’ de mamífers.

  • De quins animals es tractava i d’on venien?

Tenim els mastodonts, per exemple, parents remots dels elefants. Aquests s’originaren a l’Àfrica abans del Miocè, però aquell continent estava separat de la resta fins fa uns 20 milions d’anys, quan el moviment de les plaques tectòniques va fer que entrés en contacte amb el Pròxim Orient. A través d’aquell pont continental els mastodonts es dispersaren ràpidament per Àsia, Europa i Amèrica. A Catalunya en tenim alguns dels exemplars més antics d’Europa, que tindrien uns 18 milions d’anys. Però de l’Àfrica també ens arribarien els primats, que s’havien extingit feia milions d’anys dels continents septentrionals. A Catalunya no en trobem restes fins molt més tard, fa uns 12 milions d’anys, però sabem del cert que es dispersaren abans, o sigui que no hem de perdre l’esperança. A part dels mamífers africans apareixen també en aquell moment diversos grups d’herbívors i rosegadors originats al Pròxim Orient, i creuant l’estret de Bering ens arriben els primers cavalls, que van evolucionar a Amèrica del Nord.

  • Quins jaciments d’aquesta edat hi ha a Catalunya?

A Catalunya, i concretament a la conca del Vallès-Penedès, hi tenim un dels millors registres del Miocè d’Euràsia amb centenars de jaciments coneguts i desenes de milers de fòssils recuperats. No obstant, coneixem aquest registre de manera desigual. La part que correspon al Miocè mitjà i superior, i que inclou els jaciments llegendaris dels Hostalets de Pierola i Can Llobateres (Sabadell), es coneix molt bé. En canvi el Miocè inferior no. Els jaciments que hi ha, amb comptades excepcions, són més pobres i a la majoria no s’hi ha treballat durant dècades. Sabent tot això vam decidir emprendre diverses campanyes de prospecció, mostratge i excavació entre 2011 i 2017 que van resultar en la descoberta d’un bon grapat de nous jaciments. A més vam poder mostrejar alguns jaciments ‘clàssics’ emprant mètodes moderns, que permeten per exemple recuperar els fòssils de microvertebrats, totalment ignorats fins ara. També vam comprovar però que amb el pas dels anys alguns jaciments havien estat destruïts al construir carreteres, pedreres o abocadors.

  • I quins són els principals resultats que n’heu tret?

De moment, hem aconseguit bones mostres de fòssils de la majoria de jaciments estudiats, principalment pel que respecta als petits vertebrats. Així hem pogut constatar que no eren tan pobres com inicialment es pensava i que en la majoria de casos hi ha tant petits com grans vertebrats. Això és important perquè no passa a altres registres d’aquesta edat ben coneguts, com el de la conca de Calataiud-Montalbán a l’Aragó, on els jaciments només inclouen petits vertebrats. Com que els petits vertebrats, principalment els rosegadors, són bàsics en la datació relativa dels sediments continentals podem afinar l’edat de la dispersió d’alguns dels nous grups de mamífers, com els mastodonts. A més hem pogut assignar amb precisió una edat als diferents jaciments combinant diversos mètodes, com la magnetostratigrafia i la biostratigrafia. Ara sabem que cobreixen un interval de temps relativament curt, des dels 18 als 16 milions d’anys, coincidint amb un període de temperatures globals especialment càlides que es coneix com l’Òptim Climàtic del Miocè. Tots aquests resultats s’han presentat en congressos internacionals i ja s’han publicat algunes descripcions de la fauna recuperada als principals jaciments, com les Cases de la Valenciana (Gelida).

  • I quins són els vostres plans de futur?

En principi, publicar un article de síntesi sobre la cronologia dels jaciments, incidint en la datació dels moments d’intercanvi faunístic entre els continents europeu, africà i americà. Per una altra banda, estudiar si els canvis que veiem en la composició i la estructura de les faunes de mamífers poden tenir relació amb els canvis climàtics que succeïren al trànsit entre el Miocè inferior i el mitjà. I, finalment, tornar a excavar el jaciment dels Casots a Subirats, un jaciment excepcional de fa 16 milions d’anys. No s’hi ha fet cap campanya des de mitjans de la dècada de 1990 i és tan ric que ens permetrà conèixer amb detall com eren els ecosistemes de finals del Miocè inferior.

Nou web del patrimoni cultural de Premià de Mar

Flyer del nou web del patrimoni cultural de Premià de MarDes de començaments d‘octubre està actiu un nou web del Patrimoni Cultural de Premià de Mar, un portal que recull les aportacions més significatives de la seva creació cultural, històrica i artística en diversos formats i suports.

El web està organitzat en 5 cinc blocs subdividits, en 27 apartats, els quals recullen informació sobre aspectes diversos com per exemple el nomenclàtor municipal, el Museu Romà, el barri de Santa Maria, les figures d’entremès, la col·lecció Primília Contes, etc.

A més, compta amb un enllaç a un formulari participatiu perquè aquest web és receptiu a les aportacions de la ciutadania de Premià de Mar, i convida tothom a fer-lo créixer. Completen els seus continguts un recull de premsa, un mapa interactiu i diversos enllaços, amb l’objectiu d’ésser una proposta viva i atractiva per a tots els públics amb una voluntat explícita de projecció interna i externa de la vila.

Adreça del nou web: http://patrimoni.pdm.cat/