Identifiquen restes neandertals a la Cova Simanya de fa més de 50.000 anys

Aquest matí s’han presentat al Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Barcelona, les restes neandertals procedents del jaciment de Cova Simanya (Sant Llorenç Savall, Barcelona) situat al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac. El conjunt està format per 54 restes neandertals corresponents, com a mínim, a 3 individus, fet que el converteix en el més important de Catalunya i un dels més rellevants de la península Ibèrica.

A l’acte hi han assistit representants del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; de la Diputació de Barcelona; el director del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), Jusèp Boya Busquet; de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) i de la Universitat de Barcelona i el Catedràtic de Prehistòria i director del Seminari d’Estudis i Investigacions Prehistòriques de la Universitat de Barcelona (SERP-UB), el Dr. Josep Maria Fullola, juntament amb els codirectors de l’excavació, el Dr. Juan Ignacio Morales, investigador de l’IPHES-CERCA i del SERP-UB, Artur Cebrià, del SERP-UB, ​​i el Dr. Antonio Rosas, investigador del Museu Nacional de Ciències Naturals – Consejo Superior de Investigaciones Científicas (MNCNM – CSIC).

L’estudi d’un conjunt de materials dipositats a les instal·lacions del Museu d’Arqueologia de Catalunya procedents d’unes intervencions als anys 1978-79, va alertar els investigadors de la presència de restes neandertals a la Cova Simanya. Aquest fet va incentivar als investigadors iniciar un projecte de recerca l’any 2020 amb els objectius principals d’estudiar-ne les restes fòssils humanes i el seu context arqueopaleontològic. Paral·lelament, els treballs d’excavació recents han permès reconstruir l’origen i la història de les restes neandertals, així com la recuperació de noves. Així mateix, les eines de pedra recuperades, els ossos d’animals processats pels neandertals i les fogueres documentades suggereixen que la Cova Simanya va ser un enclavament significatiu per a les poblacions del Paleolític mitjà.

Les restes corresponen a tres individus: un adult, probablement una dona, un juvenil d’uns 11 o 12 anys i un individu infantil d’uns 7-8 anys. “De tot el conjunt destaca especialment l’individu adult, del qual s’han identificat restes de tots dos braços, entre ells hi ha un húmer sencer i una mà pràcticament completa, i també dels peus, a més de diferents vèrtebres i costelles”, comenta el Dr. Antonio Rosas, director del Grupo de Paleoantropología del MNCN-CSIC. També s’han identificat fins a 10 peces dentals i un fragment de mandíbula. Dues d’aquestes dents pertanyen a l’individu juvenil i les vuit restants poden ser compatibles amb l’individu adult, tot i que “no es pot descartar la possibilitat que corresponguin a més individus”, afegeix.

La presentació pública de les restes neandertals ha coincidit amb la publicació de l’article científic “New assemblage of late Neanderthal remains from Cova Simanya (NE Iberia)” a la prestigiosa revista científica internacional Frontiers in Earth Science. L’article està encapçalat pel Dr. Morales i el Sr. Artur Cebrià i pel Dr. Rosas (MNCN-CSIC) i en el qual han participat també d’altres investigadors/es procedents de l’IPHES-CERCA, de la Universitat Rovira i Virgili, del SERP-UB, de la Universidad Autónoma de Madrid, de la Universidad de Santiago de Compostela, de la Universitat d’Alacant, de l’Institut de Biologia Evolutiva de la Universitat Pompeu Fabra – CSIC, de l’Institut Català de Paleontologia, de l’Institute for Advanced Study (MIAS), de la Universitá de Bolonia, del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i del Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid.

Suport institucional i finançament

Des d’un punt de vista institucional, aquests resultats són producte de les sinergies i treball coordinat entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a través del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic i del Museu d’Arqueologia de Catalunya, i la Diputació de Barcelona a través del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac.

La investigació arqueològica a la Cova Simanya s’emmarca en el projecte quadriennal ARQ001SOL-172-2022 “Transicions culturals durant el Plistocè i l’Holocè al litoral-prelitoral de Catalunya”, vinculat al Seminari d’Estudis i Investigacions Prehistòriques de la UB, i aprovat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; del projecte PID2021-122356NB-I00 del Museo Nacional de Ciencias Naturales – CSIC; i de la Fundación Palarq. També es compta amb el suport de dos projectes del SERP, el del ministeri PID2020-113960 i el corresponent al Grup de Recerca de Qualitat SGR-00337 de la Generalitat de Catalunya. Les excavacions compten amb el suport i el finançament del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac i de la Diputació de Barcelona, ​​els quals han protegit el jaciment i organitzat visites guiades.

Visita de les restes al MAC i visites guiades a la Cova Simanya

Les restes que es presenten quedaran exposades al Museu d’Arqueologia de Catalunya durant un mes per tal de fer-les públiques a tota la ciutadania. Posteriorment tornaran a l’equip d’investigadors fins a la finalització de la recerca, moment en el quan tornaran al MAC.

Des del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac de la Diputació de Barcelona s’organitzen visites guiades a la Cova Simanya cada dissabte, festius i darrer diumenge de cada mes. Les visites estan destinades al públic en general i cal inscripció prèvia.

Els caps de setmana es fan visites guiades a la Cova Simanya. Podeu obtenir més informació de l’activitat i el procediment per a la inscripció en el següent enllaç.

Consulteu la nota de premsa amb tota la informació i el material gràfic disponible en pdf

Incoat BCIN, en la categoria de Zona arqueològica, el jaciment ibèric de Puig Castellar, a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) i a Montcada i Reixac (Vallès Occidental)

Amb data 14 d’agost de 2023 s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/2933/2023, de 3 d’agost, per la qual s’incoa expedient de declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Zona arqueològica, a favor del jaciment ibèric de Puig Castellar, a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) i Montcada i Reixac (Vallès Occidental), i s’obre un període d’informació pública.

El poblat ibèric de Puig Castellar o “Turo del pollo” és un jaciment arqueològic que correspon a un vilatge fortificat d’època ibèrica datat entre els segles VI aC i els segles II aC.  

Es localitza al límit entre els termes municipals de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) i Montcada i Reixac (Vallès Occidental) al cim d’un turó elevat d’uns 303,10 metres d’altitud sobre el nivell del mar, ubicat en la cadena muntanyosa de la Serralada de la Marina, al costat oriental de la desembocadura del riu Besòs.  

El poblat ocupava una extensió aproximada que superaria lleugerament els 5.000 m² dels quals 4.500 m² haurien estat ja excavats. Les primeres excavacions es van dur a terme al primer terç del segle XX i perduren, amb algunes aturades, fins a l’actualitat.  

Pel que fa al món d’època ibèrica, Puig Castellar es pot considerar un jaciment excepcional per diversos motius. En primer lloc, per la seva extraordinària ocupació, que abasta una seqüència arqueològica continuada de més de tres‐cents anys d’història. Al llarg de les excavacions s’han identificat un total de 4 fases que comprenen des del segle VI aC fins al segle II aC, abastant la gènesi de l’iberisme i tota la vigència del món ibèric fins a la seva desaparició dins del procés de la romanització, fet que ens mostra la importància d’aquest jaciment en l’estudi de les comunitats ibèriques de la Laietània i del món ibèric català.  

El jaciment ibèric exemplifica el model diacrònic d’urbanisme d’aquesta cultura, contrastat per la seva estratigrafia. Mostra construccions en bateria, cases compartimentades, zones comunes de pas, conduccions d’aigua, muralles, espais no residencials d’ús especialitzat per a un possible ús comunitari, etc. També recull els característics rituals d’inhumació infantil i d’altres de fauna, així com restes de cranis humans enclavats.

Els vestigis immobles aporten unes seqüències estratigràfiques clares i els conjunts tancats aporten abundants testimonis de la cultura material, mediambiental i econòmica, contextualitzats i prou significatius dels moments històrics.

Quant a la cultura material, els treballs arqueològics han fet possible recuperar una de les col∙leccions de materials ibèrics més destacades del país, peces i objectes, majoritàriament de ceràmica però també moltes altres de metall, dipositades i exposades majoritàriament al Museu Torre Balldovina i també al Museu d’Arqueologia de Catalunya de Barcelona, a través dels quals és possible aprofundir en el coneixement de la cultura material del món ibèric laietà i de les condicions de vida dels antics habitants d’aquest poblat ibèric.  

La col∙lecció de restes mobles és excepcional per la seva quantitat, varietat, qualitat i estat de conservació.  

Aquesta circumstància, així com el bon estat de conservació de les restes de les edificacions, permeten entendre la seva organització general, determinar la funcionalitat i reconstruir les característiques dels àmbits i espais que el conformaven.  

La recuperació patrimonial del jaciment i la seva gestió divulgadora sobretot a través de l’Ajuntament de Santa Coloma i el Museu Torre Balldovina, el qual acull la major part dels materials exhumats de les diferents intervencions del jaciment en un dipòsit modern i ben dotat d’infraestructures, capaç d’assegurar la salvaguarda de la quantitat, qualitat i diversitat de les col∙leccions aconseguides i de donar suport a les activitats de recerca i difusió, el converteixen en element fonamental en la transmissió del coneixement assolit a partir de la recerca científica per conèixer aquest període de la nostra història.  

La ubicació geoestratègica, l’ocupació continuada del poblat al llarg de tot el període ibèric, la conservació dels models d’estructuració urbana evolucionant en el temps, de la que es mostren 5000 m2 excavats consolidats i adequats a la visita pública el presenten com un espai patrimonial de primera magnitud per a la recerca, amb valors indiscutibles arqueològics, històrics, arquitectònics i culturals que il∙lustren abastament aquest enclavament ibèric i faciliten la comprensió del conjunt del món ibèric en el context històric del Mediterrani occidental. La qualitat, significació i diacronia de les dades permeten entendre el curs de la vida quotidiana i cultual del poblat i tenir una visió força completa de la societat i dels esdeveniments viscuts al llarg de la seva ocupació.

Amb aquesta incoació de BCIN s’aplica a aquest jaciment arqueològic el règim jurídic de què gaudeixen els béns culturals d’interès nacional, que culminarà amb la futura publicació al DOGC de l’Acord de Govern de declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Zona arqueològica.

Descarregueu la Resolució del DOGC en pdf

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2023 “Producció hortícola, abastiment d’aliments i règim alimentari de la regla Clarissa del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes (segles XIV i XX). Una aproximació bioarqueològica”

Us presentem el vídeo de la vuitena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023 que es va oferir ahir dimecres 14 de juny.

Producció hortícola, abastiment d’aliments i règim alimentari de la regla Clarissa del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes (segles XIV i XX). Una aproximació bioarqueològica

Conferenciants: Santiago Riera Mora (SERP-UB) i Lluís Lloveras (SERP-UB)

Moderadora: Marta Portillo (IMF-CSIC)

L’any 2020, el Reial Monestir de Pedralbes posà en marxa un projecte de recuperació de l’Hort Petit del Monestir, amb l’objectiu de recuperar l’estructura històrica i tornar a posar en funcionament una producció hortícola amb finalitats museístiques i educatives. Paral·lelament, s’ha iniciat un projecte d’estudi de la dieta de la comunitat clarissa entre els segles XIV i XIX. Amb aquests dos objectius, es realitzà l’excavació arqueològica de l’Hort Petit del Monestir, per tal de recuperar la seva estructura històrica, que ha comportat  la realització de sondatges en diferents punts de l’Hort, per a caracteritzar l’organització, l’estratigrafia i la cronologia dels canvis i reorganitzacions d’aquest espai productiu. Paral·lelament a la intervenció arqueològica, s’ha realitzat un conjunt d’anàlisis bioarqueològiques amb l’objectiu de caracteritzar l’estructuració agrícola de l’Hort i determinar les espècies vegetals conreades i els animals presents en aquest espai. L’anàlisi de dieta de la comunitat monàstica s’ha dut a terme a partir de l’estudi bioarqueològic multidisciplinari en els nivells arqueològics procedents de l’abocador de les cuines, datat entre el segle XIV i el segle XIX. La informació arqueobotànica s’ha creuat amb la documentació escrita del monestir de Pedralbes (principalment, documents de procures), i de la documentació del funcionament de l’horticultura medieval.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2023 “Producció hortícola, abastiment d’aliments i règim alimentari de la regla Clarissa del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes (segles XIV i XX). Una aproximació bioarqueològica”

Us recordem que aquest proper dimecres 14 de juny a les 18 hores tindrà lloc la vuitena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023.

Producció hortícola, abastiment d’aliments i règim alimentari de la regla Clarissa del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes (segles XIV i XX). Una aproximació bioarqueològica

Conferenciants: Santiago Riera Mora (SERP-UB) i Lluís Lloveras (SERP-UB)

Moderadora: Marta Portillo (IMF-CSIC)

L’any 2020, el Reial Monestir de Pedralbes posà en marxa un projecte de recuperació de l’Hort Petit del Monestir, amb l’objectiu de recuperar l’estructura històrica i tornar a posar en funcionament una producció hortícola amb finalitats museístiques i educatives. Paral·lelament, s’ha iniciat un projecte d’estudi de la dieta de la comunitat clarissa entre els segles XIV i XIX. Amb aquests dos objectius, es realitzà l’excavació arqueològica de l’Hort Petit del Monestir, per tal de recuperar la seva estructura històrica, que ha comportat  la realització de sondatges en diferents punts de l’Hort, per a caracteritzar l’organització, l’estratigrafia i la cronologia dels canvis i reorganitzacions d’aquest espai productiu. Paral·lelament a la intervenció arqueològica, s’ha realitzat un conjunt d’anàlisis bioarqueològiques amb l’objectiu de caracteritzar l’estructuració agrícola de l’Hort i determinar les espècies vegetals conreades i els animals presents en aquest espai. L’anàlisi de dieta de la comunitat monàstica s’ha dut a terme a partir de l’estudi bioarqueològic multidisciplinari en els nivells arqueològics procedents de l’abocador de les cuines, datat entre el segle XIV i el segle XIX. La informació arqueobotànica s’ha creuat amb la documentació escrita del monestir de Pedralbes (principalment, documents de procures), i de la documentació del funcionament de l’horticultura medieval.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2023 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2023 en pdf

Sessions Formatives Arqueoborn-II: Arqueologia i Arqueobiologia urbana a Barcelona

El Born Centre de Cultura i Memòria (El Born CCM) organitza les Sessions Formatives Arqueoborn-II: Arqueologia i Arqueobiologia Urbana a Barcelona, que tindran lloc del 26 al 29 de juny de 2023 a l’auditori de l’edifici annex d’El Born CCM i al Centre de col·leccions del MUHBA a la Zona Franca.

El Born Centre de Cultura i Memòria proposa un cicle formatiu pràctic per facilitar una formació més complerta en arqueologia, patrimoni i memòria des de l’àmbit urbà.

L’arqueologia urbana és una branca de l’arqueologia que pren rellevància dia a dia, que té aplicacions en el camp de la gestió urbana, del patrimoni, de la memòria col·lectiva i de la recerca. Tanmateix, les intervencions arqueològiques a la ciutat comporten uns plantejaments teòrics i unes metodologies que no s’imparteixen com a corpus unitari en els estudis universitaris. La ciutat de Barcelona ha estat pionera en la formació de professionals en arqueologia urbana, principalment amb la participació d’estudiants en la intervenció arqueològica del Born.

El cicle formatiu es realitza en dos anys consecutius: l’any 2022 van tenir lloc les Sessions Formatives Arqueoborn-I: Fonaments de l’arqueologia urbana i enguany s’organitzen les Sessions Formatives Arqueoborn-II: Arqueologia i Arqueobiologia urbana a Barcelona.

Per a més informació i inscripcions consulteu la web d’El Born CCM i el programa en pdf

Propera inauguració del Museu Romà de Premià de Mar

Aquest proper diumenge 26 de març, entre les 10 i les 14 hores, tindrà lloc la inauguració del Museu Romà de Premià de Mar.

La inauguració del Museu Romà de Premià de Mar, situat al carrer Enric Granados 115, tindrà lloc aquest proper diumenge 26 de març, amb visites al jaciment, recreacions de la vida quotidiana romana i tallers romans per a tota la família.

El Museu, finalment, obre al públic la visita completa a les seves instal·lacions. Una visita amb audioguia de format immersiu, on els visitants podran conèixer el jaciment de Can Ferrerons i la història del pas dels romans per la vila de Premià de Mar.

A falta d’una darrera fase de les obres, on s’acabarà de fer la recepció, la sala de tallers i la botiga, mentrestant ja es podrà realitzar la visita completa al jaciment.

Per a més informació, consulta dels horaris i reserves accediu al web del Museu

Presentació de la publicació: El Poblat Neolític de Ca l’Estrada-2 de Canovelles. Els primers pagesos i ramaders de fa 6500 anys al Vallès (4800-4450 aC)

El divendres 17 de març de 2023, a les 19 hores, es presentarà la publicació “El Poblat Neolític de Ca l’Estrada-2 de Canovelles (Vallès Or.). Els primers pagesos i ramaders de fa 6500 anys al Vallès (4800-4450 aC)” una edició adreçada a tots els públics, de Jordi Roig Buxó, arqueòleg director de la intervenció arqueològica, editada per l’Ajuntament de Canovelles (Vallès Oriental).

La presentació es farà al Teatre Auditori de Can Palots, al carrer Barcelona, 8, de Canovelles i anirà a càrrec de l’Alcalde de l’Ajuntament de Canovelles, Sr. Emilio Cordero Soria, la Sra. Yolanda Sánchez Bueno, Regidora de Cultura de l’Ajuntament de Canovelles, la Subdirectora general del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat de Catalunya, Sra. Marina Miquel Vives,  i del mateix autor.

El paratge arqueològic fou detectat l’any 2003 amb motiu de les obres de la Ronda Nord de Granollers-Tram 2, identificant-se per primer cop l’existència d’un jaciment en aquest indret. Entre 2003 i 2005, s’excavà una part del mateix, la que quedava afectada pel traçat de la Ronda, aproximadament uns 4.000 m2 de superfície, que es denominà Ca l’Estrada-1.

La intervenció va oferir restes d’època prehistòrica, datables entre el neolític antic i el bronze final-primera edat del ferro, així com d’època romana, l’antiguitat tardana i època medieval. Destaca la troballa d’una estàtua-menhir, datada entre el 3.300 i el 2.200 aC, dins el període del neolític final-calcolític de Catalunya. Una rèplica d’aquesta peça es troba exposada a l’equipament cultural de Can Palots, a Canovelles.

L’any 2014, vinculat al projecte de construcció de l’escola Els Quatre Vents en uns terrenys del mateix paratge, es van tornar a iniciar els treballs d’actuació arqueològica, en localitzar-se més restes. Aquests treballs, que es van allargar intermitentment fins el 2017, van permetre confirmar l’extensió del jaciment vers el sud i l’est dels terrenys i més enllà dels límits d’actuació.

L’assentament neolític de Ca l’Estrada-2

La intervenció arqueològica en extensió d’una superfície de 2.000 m2, entre els anys 2015 i 2017 en motiu del projecte de construcció de l’escola Els Quatre Vents, va permetre localitzar un extraordinari poblat del neolític antic evolucionat perfectament estructurat i organitzat de fa 6.500 anys.

El poblat està dividit en dues àrees separades per un curs d’aigua. L’àrea d’habitació està centrada per dues singulars cabanes circulars fetes amb solera de pedra, diversos forns domèstics i llars de foc adjacents, així com àmbits d’abocador i nivells d’ús associats amb material arqueològic. L’àrea de necròpolis, lleugerament desplaçada i separada per un paleocanal antropitzat, ha proporcionat, per ara, dos sepulcres individuals en fossa amb aixovar.

L’assentament fou segellat per rierades successives que el van preservar fins als nostres dies en un excel·lent estat de conservació, esdevenint un dels pocs i més complets assentaments de mitjan V mil·lenni aC que tenim a Catalunya amb una cronologia entre 4.800 i 4.450 aC.

En aquest llibre es presenten d’una forma divulgativa i gràfica, els resultats que s’han generat de la seva excavació, així com de les analítiques i estudis especialitzats fets sobre els materials arqueològics recuperats. El resultat és una obra de referència sobre els hàbitats a l’aire lliure al neolític antic a Catalunya.

Recordem també que:

Dissabte dia 25 de març tindrà lloc la Jornada d’Estudi d’Arqueologia Prehistòrica: Hàbitat a l’aire lliure al neolític antic i mitjà a Catalunya: nous elements per a una síntesi (Centre Cultural El Campanar, Canovelles).

Inscripció obligatòria i gratuïta. Data límit 22 de març: Formulari d’inscripció

 

Notícia: Serveis Territorials del Departament de Cultura a Barcelona.

Les poblacions neolítiques que van arribar a la península per mar i vivien a prop seu a penes consumien peix

Domingo Carlos Salazar, investigador CIDEGENT de la Universitat de València (UV), ha liderat un estudi que data l’ocupació del jaciment neolític de Cova Bonica, situat a prop de la costa i del Delta del riu Llobregat. Els resultats, publicats a la revista Frontiers, constaten l’important pes d’una economia agrícola-ramadera ara fa 7.400 anys, amb una alimentació basada en espècies domesticades de cereals i animals, i sense presència de peix. En el treball també participen la Universitat de Barcelona i la University College Dublin.

“És sorprenent que, tot i que el jaciment està situat bastant a prop de la línia de costa, no hi ha cap evidència isotòpica del consum de recursos procedents del mar”, assenyala l’arqueòleg biomolecular Domingo C. Salazar, integrant del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la UV.

Així ho ha revelat un estudi dut a terme mitjançant isòtops estables del carboni i nitrogen, un tipus de senyal que queda reflectit en els ossos i les dents d’animals i humans, i que serveix per reconstruir la dieta. A més, aquesta és la primera vegada que en la península Ibèrica es fa un estudi d’aquestes característiques, en què s’ha combinat aquesta tècnica d’anàlisi juntament amb l’estudi de microrestes alimentàries atrapades en el càlcul (tosca) de les dents en poblacions del neolític antic.

L’estudi se centra en Cova Bonica de Vallirana (comarca del Baix Llobregat, Barcelona), un dels pocs jaciments amb restes humanes d’aquest moment i que permet conèixer com eren, com vivien i què menjaven aquestes primeres poblacions que van portar per primera vegada a la península Ibèrica una economia basada en l’agricultura i la ramaderia. El jaciment, excavat per Montserrat Sanz i Joan Daura, que també han participat en l’estudi, es troba proper a la costa i al Delta del Llobregat, que en aquell moment estaria més llunyà al mar que actualment i a més ha proporcionat restes arqueològiques sobre la mobilitat dels grups humans del neolític cap a la costa i cap a la ciutat actual de Barcelona.

Entre les restes humanes no hi ha senyal de consum de recursos marins, cosa que indica que aquestes primeres poblacions que van arribar a la península per via marítima, ho van fer amb una economia cerealística i ramadera. “És possible que aquestes poblacions arribessin ja amb el seu pack neolític i no necessitessin introduir-hi nous elements alimentaris, o que, per motius desconeguts (potser per creences o normes establertes) consideressin els recursos marins com a element alimentari tabú”, explica l’investigador valencià.

Per contra, si bé sí que hi ha evidència del consum de cereals com el blat en els càlculs dentals, la seva evidència és menor del que s’esperava. “Les restes arqueobotàniques són més escasses que en altres jaciments neolítics clau del sud-est d’Europa dels quals sí que hi ha més dades, tot i això, seguim pensant que devien tenir una economia comuna basada en cereals”, diu l’investigador Robert C. Power, de l’University College Dublin.

“Cova Bonica és un arxiu arqueològic on es conserven restes arqueològiques dels últims 7.400 anys i mitjançant el present estudi s’evidencia un dels canvis econòmics i culturals més importants de la història de la humanitat, el pas de l’economia caçadora-recol·lectora a l’economia productora de base agrícola i ramadera”, diuen els arqueòlegs Montserrat Sanz i Joan Daura, del Grup de Recerca del Quaternari de la Universitat de Barcelona.

Les excavacions arqueològiques en el jaciment de Cova Bonica són finançades pel Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat de Catalunya mitjançant els projectes quadriennals de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia i per l’Ajuntament de Vallirana.

Article: Salazar-García D.C., Power R.C., Daura J. and Sanz M. (2022), Diet at the onset of the Neolithic in northeastern Iberia: An isotope–plant microremain combined study from Cova Bonica (Vallirana, Catalonia). Front. Earth Sci. 10:957344. doi: 10.3389/feart.2022.957344.

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “Les intervencions arqueològiques a l’antic mercat del Born (2016-2020)”

Us presentem el vídeo de la setzena i última conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir ahir dimecres 30 de novembre.

Des del Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic volem agrair a tots els conferenciants i moderadors que han participat en les conferències, haver fet possible la realització d’aquest cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022. També agraïm als espectadors la seva assistència, tant presencial com a través de l’emissió en línia, i convidem a tothom a assistir l’any vinent al proper cicle de la Tribuna d’Arqueologia 2023.

Les intervencions arqueològiques a l’antic mercat del Born (2016-2020)

Conferenciants: Antoni Fernández Espinosa i Eugènia Bort Tena

Moderadora: Gemma Hernández Herrero

Enguany fa 20 anys que va finalitzar la intervenció arqueològica a l’antic mercat del Born, que va posar al descobert 8.000 m2 del barri de la Ribera enderrocat per la construcció d’una ciutadella militar. El bon estat de conservació i la possibilitat de donar a conèixer les restes d’un espai urbà d’origen medieval amb una darrera fase de final del segle XVII i inici del segle XVIII, van facilitar la conservació de les restes arqueològiques, la suspensió del projecte de construcció de la biblioteca provincial i la transformació de l’antic mercat del Born en un centre cultural. Fins l’any 2014, les intervencions arqueològiques al subsol eren subsidiàries de les obres de construcció del centre cultural. A partir de 2016 es va continuar amb la recerca arqueològica amb l’objectiu principal de donar continuïtat a l’estudi de les restes excavades i dels testimonis materials, així com el d’aprofundir en el coneixement d’aquelles parts no estudiades. Per assolir-ho, es va plantejar una intervenció arqueològica anual en un punt del conjunt arqueològic on no s’hagués esgotat l’estratigrafia prèviament. El treball conjunt d’arqueòlegs i restauradors va fer possible l’aixecament de paviments i l’excavació sistemàtica del subsol. Les diferents intervencions arqueològiques van permetre documentar totes les fases constructives dels àmbits estudiats i, en un dels casos, fases anteriors a la construcció del barri en aquest punt.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2022 “Les intervencions arqueològiques a l’antic mercat del Born (2016-2020)”

Us recordem que aquest proper dimecres 30 de novembre a les 18 hores tindrà lloc la setzena i última conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.

Les intervencions arqueològiques a l’antic mercat del Born (2016-2020)

Conferenciants: Antoni Fernández Espinosa i Eugènia Bort Tena

Moderadora: Gemma Hernández Herrero

Enguany fa 20 anys que va finalitzar la intervenció arqueològica a l’antic mercat del Born, que va posar al descobert 8.000 m2 del barri de la Ribera enderrocat per la construcció d’una ciutadella militar. El bon estat de conservació i la possibilitat de donar a conèixer les restes d’un espai urbà d’origen medieval amb una darrera fase de final del segle XVII i inici del segle XVIII, van facilitar la conservació de les restes arqueològiques, la suspensió del projecte de construcció de la biblioteca provincial i la transformació de l’antic mercat del Born en un centre cultural. Fins l’any 2014, les intervencions arqueològiques al subsol eren subsidiàries de les obres de construcció del centre cultural. A partir de 2016 es va continuar amb la recerca arqueològica amb l’objectiu principal de donar continuïtat a l’estudi de les restes excavades i dels testimonis materials, així com el d’aprofundir en el coneixement d’aquelles parts no estudiades. Per assolir-ho, es va plantejar una intervenció arqueològica anual en un punt del conjunt arqueològic on no s’hagués esgotat l’estratigrafia prèviament. El treball conjunt d’arqueòlegs i restauradors va fer possible l’aixecament de paviments i l’excavació sistemàtica del subsol. Les diferents intervencions arqueològiques van permetre documentar totes les fases constructives dels àmbits estudiats i, en un dels casos, fases anteriors a la construcció del barri en aquest punt.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2022 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2022 en pdf