Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2026 «El vaixell Ciutadella I: excavació, documentació, extracció i conservació d’una troballa singular»

Us presentem el video de la vuitena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2026.

El vaixell Ciutadella I: excavació, documentació, extracció i conservació d’una troballa singular

Conferenciants: Delia Eguiluz Maestro (Llicenciada en Història de l’Art i Diplomada en Conservació i Restauració) i Santiago Palacios Nieto (Graduat en Arqueologia i Màster en Gestió i Difusió del Patrimoni Cultural)

Moderador: Mikel Soberón Rodríguez (Museu Etnològic i de Cultures del Món)

Durant el desenvolupament d’un seguiment arqueològic programat en l’àmbit de l’antic Mercat del Peix, al solar on s’està construint el nou Edifici del Coneixement, situat entre els carrers de Villena i de Wellington, es van documentar diverses restes arqueològiques de notable interès. Entre elles destaquen un refugi antiaeri, un tram de l’antiga muralla de la ciutadella localitzat a tocar del carrer de Wellington, així com un paviment possiblement vinculat a les transformacions urbanes associades a l’Exposició Universal del 1888. Finalment, a una cota de -5,65 metres, molt propera a la cota final d’obra, es va localitzar l’element conegut amb el nom de Ciutadella I. Es tracta de les restes d’un vaixell, datat entre els segles XIV i XVI, amb una llargada de 10,43 metres per una amplada de 4,43 metres. Presenta una estructura de fusta, molt possiblement de roure, amb algunes reparacions fetes amb fusta de pi. Aquesta tribuna té com a objectiu exposar el procés d’intervenció arqueològica del vaixell Ciutadella I, des de les fases d’excavació —metodologia emprada, equip humà i criteris d’actuació— fins a l’estratègia seguida per garantir una documentació exhaustiva i rigorosa. Igualment, s’analitzarà el procés de conservació del vaixell in situ, un cop extret del sediment, així com els reptes que va comportar el seu manteniment en condicions adequades després de l’extracció i l’estat actual i l’evolució del seu procés de restauració i conservació a les instal·lacions de la Zona Franca. La documentació exhaustiva d’aquesta estructura, la col·laboració entre diferents institucions i experts especialitzats en aquest tipus de restes, la conservació i la restauració efectives de tots els seus elements constitutius, així com els estudis i analítiques que es duran a terme a partir del registre de dades —actualment en curs— permetran obtenir un coneixement de gran valor sobre les estructures marítimes dels segles XIV i XV, i també sobre el paleopaisatge costaner de la Barcelona d’aquell període.

El vídeo de la conferència ha quedat a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2026 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2026 en pdf

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2026 «El vaixell Ciutadella I: excavació, documentació, extracció i conservació d’una troballa singular»

Us recordem que el dimecres 1 de juliol a les 18 hores tindrà lloc la vuitena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2026.

El vaixell Ciutadella I: excavació, documentació, extracció i conservació d’una troballa singular

Conferenciants: Delia Eguiluz Maestro (Llicenciada en Història de l’Art i Diplomada en Conservació i Restauració) i Santiago Palacios Nieto (Graduat en Arqueologia i Màster en Gestió i Difusió del Patrimoni Cultural)

Moderador: Mikel Soberón Rodríguez (Museu Etnològic i de Cultures del Món)

Durant el desenvolupament d’un seguiment arqueològic programat en l’àmbit de l’antic Mercat del Peix, al solar on s’està construint el nou Edifici del Coneixement, situat entre els carrers de Villena i de Wellington, es van documentar diverses restes arqueològiques de notable interès. Entre elles destaquen un refugi antiaeri, un tram de l’antiga muralla de la ciutadella localitzat a tocar del carrer de Wellington, així com un paviment possiblement vinculat a les transformacions urbanes associades a l’Exposició Universal del 1888. Finalment, a una cota de -5,65 metres, molt propera a la cota final d’obra, es va localitzar l’element conegut amb el nom de Ciutadella I. Es tracta de les restes d’un vaixell, datat entre els segles XIV i XVI, amb una llargada de 10,43 metres per una amplada de 4,43 metres. Presenta una estructura de fusta, molt possiblement de roure, amb algunes reparacions fetes amb fusta de pi. Aquesta tribuna té com a objectiu exposar el procés d’intervenció arqueològica del vaixell Ciutadella I, des de les fases d’excavació —metodologia emprada, equip humà i criteris d’actuació— fins a l’estratègia seguida per garantir una documentació exhaustiva i rigorosa. Igualment, s’analitzarà el procés de conservació del vaixell in situ, un cop extret del sediment, així com els reptes que va comportar el seu manteniment en condicions adequades després de l’extracció i l’estat actual i l’evolució del seu procés de restauració i conservació a les instal·lacions de la Zona Franca. La documentació exhaustiva d’aquesta estructura, la col·laboració entre diferents institucions i experts especialitzats en aquest tipus de restes, la conservació i la restauració efectives de tots els seus elements constitutius, així com els estudis i analítiques que es duran a terme a partir del registre de dades —actualment en curs— permetran obtenir un coneixement de gran valor sobre les estructures marítimes dels segles XIV i XV, i també sobre el paleopaisatge costaner de la Barcelona d’aquell període.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimonigencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2026 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2026 en pdf

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2026 «De l’olla a la història: reconstruint la cuina de la Barcelona medieval i moderna»

Us presentem el vídeo de la tercera conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2026.

De l’olla a la història: reconstruint la cuina de la Barcelona medieval i moderna

Conferenciants: Cristina Navas Patús (UB), Juan José García-Granero Fos (IMF-CSIC) i Santiago Riera Mora (UB)

Moderadora: Marta Fàbregas (Arqueòloga, ATICS SL)

El projecte PaleoBarcino és una recerca bioarqueològica interdisciplinària orientada a reconstruir l’evolució històrica de la ciutat de Barcelona mitjançant l’anàlisi integrada de restes vegetals i animals procedents de contextos arqueològics. En aquest marc s’insereix una línia d’investigació centrada en l’estudi de les pràctiques culinàries a la Barcelona medieval i moderna (segles xiii-xviii), un període clau de transformacions socials, econòmiques i alimentàries. La recerca se centra en l’anàlisi de residus microscòpics d’origen vegetal, especialment grànuls de midó i fitòlits, preservats en ceràmiques de cuina i de taula procedents de diversos jaciments de la ciutat, com el Monestir de Pedralbes i contextos civils del Born. Atès que una part significativa de la ceràmica d’aquestes cronologies és vidriada, fins ara es desconeixia si aquest tipus de materials permetia la recuperació de microrestes. Els resultats obtinguts demostren que l’anàlisi de midons és viable també en ceràmiques vidriades, fet que constitueix una aportació metodològica innovadora i que amplia de manera significativa els materials disponibles per a aquesta mena d’anàlisi. La integració amb la tipologia ceràmica i les fonts documentals aporta una visió transversal de l’alimentació i les dinàmiques socials.

El vídeo de la conferència ha quedat a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2026 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en aquest blog.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2026 en pdf

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2026 «De l’olla a la història: reconstruint la cuina de la Barcelona medieval i moderna»

Us recordem que el dimecres 22 d’abril a les 18 hores tindrà lloc la tercera conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2026.

De l’olla a la història: reconstruint la cuina de la Barcelona medieval i moderna

Conferenciants: Cristina Navas Patús (UB), Juan José García-Granero Fos (IMF-CSIC) i Santiago Riera Mora (UB)

Moderadora: Marta Fàbregas (Arqueòloga, ATICS SL)

El projecte PaleoBarcino és una recerca bioarqueològica interdisciplinària orientada a reconstruir l’evolució històrica de la ciutat de Barcelona mitjançant l’anàlisi integrada de restes vegetals i animals procedents de contextos arqueològics. En aquest marc s’insereix una línia d’investigació centrada en l’estudi de les pràctiques culinàries a la Barcelona medieval i moderna (segles xiii-xviii), un període clau de transformacions socials, econòmiques i alimentàries. La recerca se centra en l’anàlisi de residus microscòpics d’origen vegetal, especialment grànuls de midó i fitòlits, preservats en ceràmiques de cuina i de taula procedents de diversos jaciments de la ciutat, com el Monestir de Pedralbes i contextos civils del Born. Atès que una part significativa de la ceràmica d’aquestes cronologies és vidriada, fins ara es desconeixia si aquest tipus de materials permetia la recuperació de microrestes. Els resultats obtinguts demostren que l’anàlisi de midons és viable també en ceràmiques vidriades, fet que constitueix una aportació metodològica innovadora i que amplia de manera significativa els materials disponibles per a aquesta mena d’anàlisi. La integració amb la tipologia ceràmica i les fonts documentals aporta una visió transversal de l’alimentació i les dinàmiques socials.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimonigencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2026 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2026 en pdf

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2025 «El fòrum de Baetulo: arquitectura monumental i integració en la trama urbana»

Us presentem el vídeo de la setena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025 que va tenir lloc ahir dimecres 25 de juny.

El fòrum de Baetulo: arquitectura monumental i integració en la trama urbana

Conferenciants: Clara Forn Perramon (Museu de Badalona) i Emiliano Hinojo García (Arqueòlegs.Cat SL)

Moderador: Magí Miret Mestre (arqueòleg)

La intervenció arqueològica preventiva al carrer del Temple núm. 43 de Badalona (2023-2024) ha permès documentar restes vinculades al fòrum de la ciutat romana de Baetulo datades entre el canvi d’era i el segle II dC. Dels elements identificats, en destaca un edifici de grans dimensions i dues plantes, i una font monumental associada al sistema públic d’abastament d’aigua. A partir del segle III dC, es documenta una progressiva degradació i transformació de l’espai, amb l’abandonament de les estructures anteriors o la seva reutilització per a activitats productives, com ara una premsa vinícola. Aquest procés de canvi es va perllongar fins als segles V i VI dC, durant els quals es produeix una reocupació parcial de l’edifici del fòrum, quan aquest ja es trobava abandonat i enderrocat. A l’època altmedieval (segles IX-X), la zona es transforma en una necròpolis de la sagrera de l’església de Santa Maria, formada per tombes antropomorfes amb cobertes de lloses de pedra. La importància de les troballes és cabdal, ja que és la primera excavació en extensió que s’ha fet a l’espai del fòrum de la ciutat. Així doncs, ens permet conèixer alguns dels edificis públics de la ciutat i posar en context els diferents elements que coneixem del fòrum de Baetulo proposant una primera evolució cronològica d’aquest espai central de la vida civil i pública romana.

El vídeo de la conferència ha quedat a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2025 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en aquest blog.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2025 en pdf

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2025 «El fòrum de Baetulo: arquitectura monumental i integració en la trama urbana». Dimecres 25 de juny a les 18 hores

Us recordem que el proper dimecres 25 de juny a les 18 hores tindrà lloc la setena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025.

El fòrum de Baetulo: arquitectura monumental i integració en la trama urbana

Conferenciants: Clara Forn Perramon (Museu de Badalona) i Emiliano Hinojo García (Arqueòlegs.Cat SL)

Moderador: Magí Miret Mestre (arqueòleg)

La intervenció arqueològica preventiva al carrer del Temple núm. 43 de Badalona (2023-2024) ha permès documentar restes vinculades al fòrum de la ciutat romana de Baetulo datades entre el canvi d’era i el segle II dC. Dels elements identificats, en destaca un edifici de grans dimensions i dues plantes, i una font monumental associada al sistema públic d’abastament d’aigua. A partir del segle III dC, es documenta una progressiva degradació i transformació de l’espai, amb l’abandonament de les estructures anteriors o la seva reutilització per a activitats productives, com ara una premsa vinícola. Aquest procés de canvi es va perllongar fins als segles V i VI dC, durant els quals es produeix una reocupació parcial de l’edifici del fòrum, quan aquest ja es trobava abandonat i enderrocat. A l’època altmedieval (segles IX-X), la zona es transforma en una necròpolis de la sagrera de l’església de Santa Maria, formada per tombes antropomorfes amb cobertes de lloses de pedra. La importància de les troballes és cabdal, ja que és la primera excavació en extensió que s’ha fet a l’espai del fòrum de la ciutat. Així doncs, ens permet conèixer alguns dels edificis públics de la ciutat i posar en context els diferents elements que coneixem del fòrum de Baetulo proposant una primera evolució cronològica d’aquest espai central de la vida civil i pública romana.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimonigencat.

Després de la conferència, els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2025 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2025 en pdf

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2025 «Un tram de via romana al carrer Gran de la Sagrera»

Us presentem el vídeo de la quarta conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025 que va tenir lloc ahir dimecres 14 de maig.

Un tram de via romana al carrer Gran de la Sagrera

Conferenciant: Esteve Nadal Roma (Antequem)

Moderadora: Gisela Ripoll (UB, IAUB)

La intervenció arqueològica duta a terme en el solar situat al número 32-50 del carrer Gran de la Sagrera (Districte de Sant Andreu, Barcelona), va permetre identificar diverses estructures que s’inscriuen en un ventall cronològic que oscil·la des de la prehistòria fins a època altmedieval. Així doncs, s’han identificat dos retalls d’època prehistòrica, cinc rases de cultiu corresponents al període ibèric i dues infraestructures d’origen romà que perduraren en ús fins a època altmedieval; un tram de canal relacionat amb la gestió dels recursos hídrics i un tram de via interurbana amb un sector de necròpolis associat. Aquest tram podria correspondre a un ramal de la Via Augusta que comunicaria dues ciutats com podrien ser el cas de Barcino i Baetulo.  La documentació exhaustiva d’ambdues infraestructures posa de manifest la complexitat tècnica en la seva execució que massa vegades es menysté o simplement no se li para la necessària atenció que mereix. El sistema de recollida d’aigües pluvials a través de les cunetes i el drenatge d’aquestes vers uns canals auxiliars que recollien aquesta aigua i l’abocaven a un canal de majors dimensions, denota una gestió molt eficient dels recursos hídrics.

El vídeo de la conferència ha quedat a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2025 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en aquest blog.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2025 en pdf

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2025 «Un tram de via romana al carrer Gran de la Sagrera». Dimecres 14 de maig a les 18 hores

Us recordem que el proper dimecres 14 de maig a les 18 hores tindrà lloc la quarta conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025.

Un tram de via romana al carrer Gran de la Sagrera

Conferenciant: Esteve Nadal Roma (Antequem)

Moderadora: Gisela Ripoll (UB, IAUB)

La intervenció arqueològica duta a terme en el solar situat al número 32-50 del carrer Gran de la Sagrera (Districte de Sant Andreu, Barcelona), va permetre identificar diverses estructures que s’inscriuen en un ventall cronològic que oscil·la des de la prehistòria fins a època altmedieval. Així doncs, s’han identificat dos retalls d’època prehistòrica, cinc rases de cultiu corresponents al període ibèric i dues infraestructures d’origen romà que perduraren en ús fins a època altmedieval; un tram de canal relacionat amb la gestió dels recursos hídrics i un tram de via interurbana amb un sector de necròpolis associat. Aquest tram podria correspondre a un ramal de la Via Augusta que comunicaria dues ciutats com podrien ser el cas de Barcino i Baetulo.  La documentació exhaustiva d’ambdues infraestructures posa de manifest la complexitat tècnica en la seva execució que massa vegades es menysté o simplement no se li para la necessària atenció que mereix. El sistema de recollida d’aigües pluvials a través de les cunetes i el drenatge d’aquestes vers uns canals auxiliars que recollien aquesta aigua i l’abocaven a un canal de majors dimensions, denota una gestió molt eficient dels recursos hídrics.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimonigencat.

Després de la conferència, els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2025 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2025 en pdf

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2025 «Els neandertals de la Cova Simanya (Sant Llorenç Savall – Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac)»

Us presentem el vídeo de la tercera conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025 que va tenir lloc el dimecres 30 d’abril.

Els neandertals de la Cova Simanya (Sant Llorenç Savall – Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac)

Conferenciants: Juan Ignacio Morales (IPHES-CERCA-URV) i Antonio Rosas (Museo Nacional de Ciencias Naturales-CSIC)

Moderadora: M. Gema Chacón (IPHES-CERCA, URV, SERP, IAUB, UMR7194-MNHN)

Recentment, s’ha tingut accés a una petita col·lecció de materials arqueològics procedents d’intervencions no regulades dutes a terme a la Cova Simanya a finals de la dècada de 1970, que es trobaven al Dipòsit del Patrimoni Cultural del MAC a Cervera. L’anàlisi preliminar d’aquests materials ha posat de manifest la presència de restes òssies plistocenes, tant de fauna com d’humans. Arran d’aquest descobriment, d’una banda, s’ha cedit el conjunt de materials per al seu estudi i, de l’altra, s’ha iniciat un projecte d’excavacions sistemàtiques a la cova. L’objectiu principal és avaluar el potencial i l’estat de conservació del jaciment, així com reconstruir el context estratigràfic i arqueològic de les restes. L’estudi de les col·leccions antigues ha permès atribuir les restes humanes a Homo neanderthalensis, constituint a hores d’ara la principal col·lecció de restes humanes plistocenes del registre català. Fins ara, s’han dut a terme cinc campanyes d’excavació al complex Simanya, tres de les quals específicament a la Cova Simanya. Tot i que la investigació encara es troba en una fase inicial, ja ha estat possible identificar la ubicació original de les restes humanes, aprofundir en el seu context arqueològic i proposar les primeres hipòtesis interpretatives. En aquesta conferència es presentarà tot el procés d’investigació, fent especial èmfasi en els resultats obtinguts tant a partir de les excavacions com de l’estudi dels materials.

El vídeo de la conferència ha quedat a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2025 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en aquest blog.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2025 en pdf

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2025 «Els neandertals de la Cova Simanya (Sant Llorenç Savall – Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac)». Dimecres 30 d’abril a les 18 hores

Us recordem que el proper dimecres 30 d’abril a les 18 hores tindrà lloc la tercera conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025.

Els neandertals de la Cova Simanya (Sant Llorenç Savall – Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac)

Conferenciants: Juan Ignacio Morales (IPHES-CERCA-URV) i Antonio Rosas (Museo Nacional de Ciencias Naturales-CSIC)

Moderadora: M. Gema Chacón (IPHES-CERCA, URV, SERP, IAUB, UMR7194-MNHN)

Recentment, s’ha tingut accés a una petita col·lecció de materials arqueològics procedents d’intervencions no regulades dutes a terme a la Cova Simanya a finals de la dècada de 1970, que es trobaven al Dipòsit del Patrimoni Cultural del MAC a Cervera. L’anàlisi preliminar d’aquests materials ha posat de manifest la presència de restes òssies plistocenes, tant de fauna com d’humans. Arran d’aquest descobriment, d’una banda, s’ha cedit el conjunt de materials per al seu estudi i, de l’altra, s’ha iniciat un projecte d’excavacions sistemàtiques a la cova. L’objectiu principal és avaluar el potencial i l’estat de conservació del jaciment, així com reconstruir el context estratigràfic i arqueològic de les restes. L’estudi de les col·leccions antigues ha permès atribuir les restes humanes a Homo neanderthalensis, constituint a hores d’ara la principal col·lecció de restes humanes plistocenes del registre català. Fins ara, s’han dut a terme cinc campanyes d’excavació al complex Simanya, tres de les quals específicament a la Cova Simanya. Tot i que la investigació encara es troba en una fase inicial, ja ha estat possible identificar la ubicació original de les restes humanes, aprofundir en el seu context arqueològic i proposar les primeres hipòtesis interpretatives. En aquesta conferència es presentarà tot el procés d’investigació, fent especial èmfasi en els resultats obtinguts tant a partir de les excavacions com de l’estudi dels materials.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimonigencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2025 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2025 en pdf