Presentació de l’exposició “Descobrint Olèrdola. 100 anys de les intervencions de l’IEC”

El proper diumenge 14 de novembre tindrà lloc a la seu d’Olèrdola del Museu d’Arqueologia de Catalunya la presentació de l’exposició “Descobrint Olèrdola. 100 anys de les intervencions de l’IEC”.

Aquesta exposició s’emmarca en els actes que durant el 2021 s’estan duent a terme amb motiu de la commemoració dels 100 anys de les excavacions de l’Institut d’Estudis Catalans a Olèrdola.

La mostra destacarà les intervencions arqueològiques i arquitectòniques dutes a terme fa 100 anys, en el context cultural, social i polític en que es realitzaren, les primeres durant la Mancomunitat (1921) i les segones efectuades ja sota la Dictadura de Primo de Rivera (1926 i 1928). Les accions estaven enfocades sota tres eixos principals: la recerca de les restes arqueològiques, la conservació dels monuments i la valoració d’aquest patrimoni.

Un dels trets més remarcables de l’exposició és la presència de les imatges antigues procedents dels fons del propi Museu d’Arqueologia de Catalunya així com dels arxius de l’Institut d’Estudis Catalans, de la Diputació de Barcelona, de l’Arxiu Nacional de Catalunya, de l’Institut Ametller d’Art Hispànic (Arxiu Mas) i de l’arxiu familiar de Montserrat Viadiu, les quals permeten endinsar-nos en els esdeveniments que es commemoren.

Per a més informació sobre l’exposició i reserves consulteu la pàgina web del MAC-Olèrdola.

Presentació de les darreres novetats en la recerca al jaciment ibèric del Puig del Cocodril o Pujol d’en Figueres (Subirats, Alt Penedès)

El proper dissabte dia 30 d’octubre es durà a terme una jornada de portes obertes al jaciment del Puig del Cocodril o Pujol d’en Figueres (Subirats, Alt Penedès) per mostrar els avenços en la recerca al jaciment a totes aquelles persones que estiguin interessades.

Aquesta jornada de portes obertes s’organitzarà en 3 grups, a les 10h, 11h i 12h del matí, amb visites de 40 minuts.

Per poder assistir a les visites cal fer una reserva prèvia mitjançant el següent enllaç: https://forms.gle/Aptf4xaCphJuJm2u7

El jaciment del Puig del Cocodril o Pujol d’en Figueres es tracta d’un oppidum o fortificació encimbellada d’època ibèrica dels segles IV-III aC, amb diverses fases més antigues superposades.

Aquest important enclavament estratègic podria complir les funcions de centre de poder i de control del territori d’aquesta zona de la Cossetània Oriental, amb diversos jaciments sota la seva àrea d’influència, com podria ser el cas del centre integral de mercaderies de la Font de la Canya, d’Avinyonet del Penedès, situat a uns 6 km.

Destaca la bona conservació de la muralla, que en algun tram arriba a més de 2 metres d’alçada, i una singular torre defensiva geminada, que denota la complexitat de la fortificació.

Entre els dies 27 de setembre i 20 d’octubre de 2021, l’equip d’arqueologia de la cooperativa ArqueoVitis SCCL ha dut a terme la quarta campanya d’excavacions arqueològiques al jaciment, dirigida per Mireia Sabaté i Dani López. En aquesta campanya també han participat l’arqueòloga Sofia Aldeco, l’historiador Carles Solé i l’estudiant del Grau d’Arqueologia Jordi Bruguera.

Aquesta campanya està integrada en el projecte d’investigació “El canvi sociocultural a la Cessetània oriental (Penedès i Garraf) durant la protohistòria i l’època romana republicana: una perspectiva històrica i evolutiva” dirigit per Joan Sanmartí, Catedràtic del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona, que forma part dels projectes de recerca del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Els objectius d’aquesta intervenció arqueològica s’han centrat en l’excavació d’un dels dos àmbits que conformen la torre defensiva geminada de la muralla i en l’obertura i la delimitació arqueològiques de la zona interna de la fortificació, on s’han identificat diversos recintes de grans dimensions.

L’Ajuntament de Subirats, la Diputació de Barcelona, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la cooperativa ArqueoVitis, financien, recolzen i impulsen aquest projecte per aportar dades arqueològiques sobre els orígens de la vinya i el vi i la cultura ibèrica al Penedès, en el que podria ser un dels jaciments ibers més importants de la contrada.

El jaciment del Puig del Cocodril o Pujol d’en Figueres va ser declarat Espai de Protecció Arqueològica (EPA) pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya amb data 22 de setembre de 1994.

Font: ArqueoVitis SCCL

Cicle de conferències sobre les novetats arqueològiques a Baetulo

El Museu de Badalona ha organitzat un cicle de conferències sobre les darreres novetats arqueològiques a la ciutat romana de Baetulo. Les conferències se celebraran els dies 9, 16, 23 i 30 de novembre de 2021 a les 19 hores al Museu de Badalona.

Durant aquest cicle de conferències es donaran a conèixer les principals novetats en la recerca arqueològica dels últims dos anys a la ciutat romana.

En el camp de la recerca, la primera conferència destaca l’estudi de marbres procedents dels espais públics de la ciutat romana de Baetulo. A continuació es faran dues conferències que parlaran de dues noves intervencions lligades a l’evolució de la ciutat i a la transformació del seu paisatge. Finalment, i per tancar el cicle, es presentarà la nova hipòtesi urbana de Baetulo.

L’entrada a les conferències serà lliure amb inscripció prèvia al web.

Per a més informació, programa i inscripcions consulteu la web del Museu de Badalona

El Museu de Badalona incorporarà dos nous espais arqueològics a la Baetulo romana que es podran visitar

Vista aèria de l’excavació de 2006 on es veu la claveguera del carrer al centre. Fotografia: F. Antequera. Codex SL

Aquests dos espais, situats al carrer Pujol, permetran descobrir com funcionava l’abastament d’aigua a la ciutat romana i moderna, i conèixer la terrisseria més antiga de Baetulo (s. I aC), l’única situada dintre de la ciutat.

Amb aquesta intervenció la visita al conducte d’aigües romà, que fins ara estava limitada per barreres arquitectòniques, es podrà fer complint tots els criteris d’accessibilitat.

Ambdós espais estan protegits com a bé cultural d’interès nacional (BCIN), en la categoria de zona arqueològica, ja que es troben situats dins del perímetre del BCIN de la ciutat romana de Baetulo (Resolució 30.11.1995, DOGC 2146 de 22.12.1995).

Per a més informació consulteu la web del Museu de Badalona.

Commemoració dels 100 anys de les excavacions de l’IEC a Olèrdola

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha inclòs els 100 anys de les intervencions de l’Institut d’Estudis Catalans a Olèrdola, avui una de les seus del Museu d’Arqueologia de Catalunya, entre les commemoracions de l’any 2021.

L’acte central d’aquesta commemoració tindrà lloc el proper dissabte 10 de juliol a les 18.30h al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Olèrdola.

El Museu d’Arqueologia de Catalunya-Olèrdola i l’Institut d’Estudis Catalans, amb la col·laboració d’institucions penedesenques i la Diputació de Barcelona, celebren durant aquest 2021 la posada en valor fa 100 anys del singular patrimoni de l’enclavament d’Olèrdola, ocupat en múltiples etapes històriques, durant 4000 anys d’història.

Entre els anys 1920 i 1928 l’Institut va realitzar una sèrie d’accions a Olèrdola, després d’una visita de Pere Bosch Gimpera i els seus col·laboradors el 1917 (Servei d’Investigacions Arqueològiques). A partir d’aquí és va definir una doble via de treball. Per una banda, la realització d’excavacions, dirigides per Matias Pallarès, va centrar els treballs en definir la cronologia de la muralla i la seva posada en valor, i l’existència d’un poblat iber. D’altra, la restauració de l’església preromànica i romànica de Sant Miquel, treballs dirigits per l’arquitecte Jeroni Martorell, cap del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de Catalunya.

La commemoració dels 100 anys de les primeres accions de l’IEC a Olèrdola  vol reconèixer i difondre la tasca feta aleshores, i que fou clau pel coneixement científic, la salvaguarda del patrimoni i la promoció del monument.

 

Podeu consultar el programa de l’acte del dissabte 10 de juliol i tota la informació a la web del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Olèrdola

Conferència virtual: Evolució Holocena de la línia de costa i els espais portuaris a Barcelona

En el marc de l’exposició “La línia de costa de Barcelona” en l’espai del Castell de Montjuïc, el dimecres 10 de març a les 18h s’organitzarà una conferència virtual, en la que Santiago Riera, comissari de l’exposició tractarà d’aprofundir en els estudis sobre l’evolució holocena del litoral barceloní i dels seus espais portuaris. Comptarà amb la col·laboració d’altres experts com Carme Miró del Servei d’Arqueologia de Barcelona i Ramon Julià, geòleg que ha col.laborat, a més, en estudis similars en l’entorn d’Empúries.

L’estudi de l’evolució del litoral a Barcelona té una llarga tradició historiogràfica i geològica, donat el destacat paper que el mar i els espais portuaris han tingut en la història de la ciutat. L’exposició “La línia de costa de Barcelona” descriu, en 4 grans àmbits, les principals fases de transformació d’aquest litoral barceloní, començant per l’ascens marí holocè, passant per l’estabilització de la costa i l’ocupació prehistòrica del litoral, l’expansió deltaica, els canvis portuaris des dels ibers fins a l’època moderna i la construcció contemporània del litoral.

Per poder rebre l’enllaç de connexió i accedir a la conferència virtual cal registrar-se primer emplenant un formulari d’inscripció. 

Enllaç de registre: https://bit.ly/3bIKkfj

Per a més informació sobre l’exposició cliqueu aquí

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “L’aqüeducte romà de Bàrcino abans d’entrar a la ciutat. Carrer de les Magdalenes i plaça del Vuit de Març”

Us presentem el vídeo de la quarta conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021 que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat ahir dimecres 13 de gener de 2021.

L’aqüeducte romà de Bàrcino abans d’entrar a la ciutat. Carrer de les Magdalenes i plaça del Vuit de Març

Conferenciants: Mikel Soberón, Adriana Vilardell, Montserrat Pugès i Emiliano Hinojo

Moderadora: Carme Miró i Alaix

Ortofoto de l’aqüeducte de la plaça Vuit de Març de Barcelona. Autor: Rubén Ramírez-Global Geomática SL

Des del 2006 fins al 2019 s’ha excavat l’entorn de l’aqüeducte romà de Bàrcino en diversos punts propers a la ciutat. Es vol fer un resum i una posada al dia dels resultats obtinguts, des de l’estratigrafia ibèrica i republicana prèvia a la construcció de l’obra hidràulica fins a la fossilització d’aquesta estructura en el parcel·lari actual de la ciutat. Així mateix, s’exposaran els criteris de restauració aplicats a les bases dels pilars del carrer de les Magdalenes, 13-15, i a la paret mitgera de la plaça del Vuit de Març.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “L’aqüeducte romà de Bàrcino abans d’entrar a la ciutat. Carrer de les Magdalenes i plaça del Vuit de Març”

Us recordem que aquest proper dimecres 13 de gener a les 18 hores tindrà lloc la quarta conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021.

L’aqüeducte romà de Bàrcino abans d’entrar a la ciutat. Carrer de les Magdalenes i plaça del Vuit de Març

Conferenciants: Mikel Soberón, Adriana Vilardell, Montserrat Pugès i Emiliano Hinojo

Moderadora: Carme Miró i Alaix

Ortofoto de l’aqüeducte de la plaça Vuit de Març de Barcelona. Autor: Rubén Ramírez-Global Geomática SL

Des del 2006 fins al 2019 s’ha excavat l’entorn de l’aqüeducte romà de Bàrcino en diversos punts propers a la ciutat. Es vol fer un resum i una posada al dia dels resultats obtinguts, des de l’estratigrafia ibèrica i republicana prèvia a la construcció de l’obra hidràulica fins a la fossilització d’aquesta estructura en el parcel·lari actual de la ciutat. Així mateix, s’exposaran els criteris de restauració aplicats a les bases dels pilars del carrer de les Magdalenes, 13-15, i a la paret mitgera de la plaça del Vuit de Març.

La conferència tindrà lloc en directe a les 18 hores a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Els assistents podran formular qüestions i preguntes a través del xat del YouTube que els conferenciants respondran un cop finalitzada la seva exposició.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció que té la Tribuna d’Arqueologia dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Conferència online: La cervesa neolítica de la cova de Can Sadurní i el seu paper en la implementació de l’agricultura

IPAT Serveis Culturals, entitat gestora de Seró Espai Transmissor, ha publicat recentment el vídeo de la col·laboració del CIPAG (Col·lectiu per la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia del Garraf-Ordal) amb SERÓ Espai Transmissor, de la conferència en línia “La cervesa neolítica de la cova de Can Sadurní i el seu paper en la implementació de l’agricultura”, prevista inicialment pel passat 14 de març, i que va ser suspesa, com la resta d’activitats culturals a causa del COVID-19.

Aquesta conferència virtual sobre l’origen de la cervesa, la seva difusió al món i el seu paper en la gestació de la revolució neolítica, va ser  impartida per Manel Edo i Pablo Martínez. A la xerrada s’explica també com es va crear la Cervesa Encantada, la cervesa neolítica de Begues, amb motiu de la recreació d’una nova cervesa a terres de Ponent.

Podeu visualitzar la conferència a Youtube,a través de l’enllaç https://youtu.be/jOZq9ELZZqw

Presentació de la publicació de les Actes del I Simposi d’Arqueologia Laietana

El proper 19 de març a les 19,00h, tindrà lloc a la seu del Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme, Can Palauet (C d’en Palau, 32, Mataró), l’acte de presentació de la revista Laietània 20, que conté les actes del I Simposi d’Arqueologia Laietana, celebrat el passat 2018 a la cella vinària de Teià.

El 1r Simpòsium d’Arqueologia Laietana tenia com a objectiu posar en comú l’estat de la recerca arqueològica referent a la prehistòria i l’antiguitat a les comarques del Maresme i Vallès Oriental. En la ponència, realitzada pels arqueòlegs territorials del Servei d’Arqueologia i Paleontologia Gemma Hernández i Joaquim Folch, es fa un balanç general de la recerca i gestió arqueològiques, dins de l’esmentat àmbit esmentat, des de l’any 2000. Les comunicacions aporten les novetats més singulars tan en recerca arqueològica, gestió i difusió pel que fa al patrimoni prehistòric, protohistòric i antic.

Les actes es publiquen en el núm. 20 de la revista Laietània, que ha estat editada per l’Ajuntament de Mataró-Centre de Patrimoni Arqueològic i Natural, juntament amb el Consorci de Promoció Turística – Costa del Maresme.

| Descarregueu la invitació en pdf |