XII Trobada d’estudiosos i centres d’estudi de la baronia d’Eramprunyà

El Museu de Sant Boi de Llobregat acollirà enguany la 12a Trobada d’Eramprunyà de 2019, que se celebrarà el dissabte 19 d’octubre de 2019, en la qual participen els municipis de Gavà, Castelldefels, Sant Climent de Llobregat i Viladecans. En aquesta ocasió, el marc temàtic serà la trobada “Les dones de l’Eramprunyà: passat i present”.

El Centre d’Estudis Santboians, creat recentment i implicat en l’organització de la Trobada, vol promoure l’estudi, la recerca i la difusió del el patrimoni de Sant Boi.

| Per a més informació sobre els terminis de les propostes i presentació de treballs descarregueu la circular en pdf |

Per a qualsevol aclariment adreceu-vos a: 12.trobada.eramprunya@gmail.com

 

IV Jornada: La Basílica de la Santa Creu i Santa Eulàlia: la catedral abans de la catedral

Portada del tríptic de la IV de les Jornada: La Basílica de la Santa Creu i Santa Eulàlia: la catedral abans de la catedral Els dies 2 i 3 de maig tindrà lloc la quarta de les jornades dedicades a les Basíliques Històriques de Barcelona, que en aquesta ocasió se centrarà en “La Basílica de la Santa Creu i Santa Eulàlia: la catedral abans de la catedral”.

Les basíliques històriques de Barcelona són un patrimoni d’una gran riquesa i interès encara en gran part desconegut. Per aquesta raó, la Facultat Antoni Gaudí d’Història, Arqueologia i Arts Cristianes, ha impulsat un cicle continuat de jornades d’estudi amb l’objectiu d’omplir de contingut les llacunes existents en el coneixement històric d’aquestes institucions que van jugar un paper important a la ciutat.

Aquesta IV Jornada està dedicada a la Catedral de Barcelona, que recentment ha engegat un projecte de recerca, conservació i difusió sobre el ric i divers patrimoni que custodia. A  la jornada es presentaran algunes d’aquestes iniciatives amb les novetats de la recerca feta, i les línies de treball obertes en els projectes en curs.

Les sessions dels dies 2 i 3 de maig se celebraran a l’aula Magna de la Facultat Antoni Gaudí d’Història, Arqueologia i Arts Cristianes, Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP), )c/ Diputació 231, Barcelona). Com a activitat complementària, el dissabte 4 de maig està programada una visita comentada a la Catedral de Barcelona.

|Descarregueu el fulletó amb tota la informació i programa en pdf |

Inscripcions: http://www.facultatantonigaudi.cat
Telèfon informació: 934 53 49 25

Publicació online “Els jaciments de vertebrats del Miocè inferior de Gelida”

Portada de la publicació “Els jaciments de vertebrats del Miocè inferior de Gelida”L’Ajuntament de Gelida ha editat el llibre “Els jaciments de vertebrats del Miocè inferior de Gelida” escrit per l’equip de paleontòlegs de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont dirigit pel Dr. Isaac Casanovas, que des de l’any 2011 excava aquests importants jaciments paleontològics de grans vertebrats, i que junt amb el jaciment dels Casots (Subirats, declarat BCIN el 1995, el primer declarat per motiu de paleontologia), constitueixen un dels registre fòssils de grans mamífers més importants d’Europa.

Els jaciments dels entorns de Gelida es coneixen des de fa més de 60 anys. Crusafont i Villalta (1952) i Crusafont, Villata i Truyols (1955) ja citen la presència de restes de macrovertebrats als alforaments de lutites dels marges de la carretera de Martorell a Rubí, sempre en capes de color grisós o blanquinós, a on defineixen els jaciments de les Cases de la Valenciana, de Can Martí Vell i Can Julià, tots molt propers entre si.

El jaciment de Cases de la Valenciana mereix una atenció especial ja que destaca com un dels més rics del Miocè Inferior de la Conca del Vallès-Penedès. El registre fòssil d’aquests jaciments inclou rèptils com tortugues gegants, cocodrils, grans mamífers com hienes, amficiònids, rinoceronts, artiodàctils, proboscidis, i petits mamífers com rosegadors, lagomorfs, glírids, eòmids, cricètids i altres, representants d’un ecosistema càlid sub-tropical amb grans boscos de laurisilves, que representen un màxim climàtic.

En aquest llibre es presenta de forma molt didàctica l’actualitat dels coneixements d’aquests jaciments amb il·lustracions de gran bellesa d’Òscar Sanisidro.

| Descarregueu la publicació en pdf |

Tribuna d’Arqueologia 2018-2019: “El miocè inferior de la conca del Vallès-Penedès: nous resultats i perspectives de futur”

Conferència: El miocè inferior de la conca del Vallès-Penedès: nous resultats i perspectives de futur
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona) 30 de gener de 2019, 19,00 hores

Conferenciant: Isaac Casanovas
Moderador: Magí Miret

La conca del Vallès-Penedès és una àrea clàssica per a l’estudi de les faunes i els ecosistemes del miocè (23,0-5,3 Ma) d’Europa. El seu registre és molt ric i continu, comprenent pràcticament tota aquesta època, però la part corresponent al miocè inferior (23-16 Ma) ha rebut molta menys atenció per part dels paleontòlegs. Els jaciments de vertebrats d’aquesta edat figuren entre els primers descoberts a Catalunya però no s’hi ha treballat intensivament des de mitjans del segle XX, en part perquè són molt menys rics que els jaciments del miocè mitjà i superior de la mateixa conca. Des de 2011 un equip de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont ha prospectat intensivament les successions d’aquesta edat, fet que ha permès incrementar notablement el nombre de jaciments coneguts i mostrejar els clàssics emprant mètodes moderns, resultant en la descoberta de milers d’exemplars. Aquesta nova informació permet afinar la cronologia dels importants canvis climàtics i faunístics globals que succeïren durant el miocè inferior.



A continuació, us oferim una petita entrevista amb Isaac Casanovas sobre els aspectes mes destacats de la conferència.

  • Per què és tan important el Miocè?

El Miocè s’inicià fa uns 23 milions d’anys i finalitzà fa poc més de 5, és per tant l’època més llarga del Cenozoic, l’anomenada ‘era dels mamífers’. Durant el Miocè s’originaren i diversificaren les principals famílies de mamífers que existeixen a l’actualitat, que substituïren a grups més arcaics, apareguts poc després de l’extinció dels dinosaures. Al teló de fons el món anà adoptant a poc a poc un aspecte més semblant a l’actualitat. Per una banda els continents poc a poc anaren ocupant les seves posicions actuals, i per una altra el clima global, que havia sigut molt càlid durant el principi del Cenozoic, s’anà refredant paulatinament fins a l’actualitat. A més, per si tot això fos poc, durant el Miocè divergí la línia de primats que acabaria donant lloc als éssers humans.

  • …i el Miocè inferior?

És l’inici de tot això. Al Miocè inferior i principis del Miocè mitjà (fa entre uns 23 i 15 milions d’anys) les temperatures globals encara eren diversos graus superiors a les actuals, de manera que a Catalunya hi havia boscos subtropicals, llacs infestats de cocodrils i fins hi tot barreres d’esculls de corall a les zones costaneres. A més aparegueren diversos animals procedents d’altres cantons del món que marcarien el caràcter de les faunes de la resta del Miocè. Aquestes, encara convivien amb els darrers supervivents de la ‘primera fornada’ de mamífers.

  • De quins animals es tractava i d’on venien?

Tenim els mastodonts, per exemple, parents remots dels elefants. Aquests s’originaren a l’Àfrica abans del Miocè, però aquell continent estava separat de la resta fins fa uns 20 milions d’anys, quan el moviment de les plaques tectòniques va fer que entrés en contacte amb el Pròxim Orient. A través d’aquell pont continental els mastodonts es dispersaren ràpidament per Àsia, Europa i Amèrica. A Catalunya en tenim alguns dels exemplars més antics d’Europa, que tindrien uns 18 milions d’anys. Però de l’Àfrica també ens arribarien els primats, que s’havien extingit feia milions d’anys dels continents septentrionals. A Catalunya no en trobem restes fins molt més tard, fa uns 12 milions d’anys, però sabem del cert que es dispersaren abans, o sigui que no hem de perdre l’esperança. A part dels mamífers africans apareixen també en aquell moment diversos grups d’herbívors i rosegadors originats al Pròxim Orient, i creuant l’estret de Bering ens arriben els primers cavalls, que van evolucionar a Amèrica del Nord.

  • Quins jaciments d’aquesta edat hi ha a Catalunya?

A Catalunya, i concretament a la conca del Vallès-Penedès, hi tenim un dels millors registres del Miocè d’Euràsia amb centenars de jaciments coneguts i desenes de milers de fòssils recuperats. No obstant, coneixem aquest registre de manera desigual. La part que correspon al Miocè mitjà i superior, i que inclou els jaciments llegendaris dels Hostalets de Pierola i Can Llobateres (Sabadell), es coneix molt bé. En canvi el Miocè inferior no. Els jaciments que hi ha, amb comptades excepcions, són més pobres i a la majoria no s’hi ha treballat durant dècades. Sabent tot això vam decidir emprendre diverses campanyes de prospecció, mostratge i excavació entre 2011 i 2017 que van resultar en la descoberta d’un bon grapat de nous jaciments. A més vam poder mostrejar alguns jaciments ‘clàssics’ emprant mètodes moderns, que permeten per exemple recuperar els fòssils de microvertebrats, totalment ignorats fins ara. També vam comprovar però que amb el pas dels anys alguns jaciments havien estat destruïts al construir carreteres, pedreres o abocadors.

  • I quins són els principals resultats que n’heu tret?

De moment, hem aconseguit bones mostres de fòssils de la majoria de jaciments estudiats, principalment pel que respecta als petits vertebrats. Així hem pogut constatar que no eren tan pobres com inicialment es pensava i que en la majoria de casos hi ha tant petits com grans vertebrats. Això és important perquè no passa a altres registres d’aquesta edat ben coneguts, com el de la conca de Calataiud-Montalbán a l’Aragó, on els jaciments només inclouen petits vertebrats. Com que els petits vertebrats, principalment els rosegadors, són bàsics en la datació relativa dels sediments continentals podem afinar l’edat de la dispersió d’alguns dels nous grups de mamífers, com els mastodonts. A més hem pogut assignar amb precisió una edat als diferents jaciments combinant diversos mètodes, com la magnetostratigrafia i la biostratigrafia. Ara sabem que cobreixen un interval de temps relativament curt, des dels 18 als 16 milions d’anys, coincidint amb un període de temperatures globals especialment càlides que es coneix com l’Òptim Climàtic del Miocè. Tots aquests resultats s’han presentat en congressos internacionals i ja s’han publicat algunes descripcions de la fauna recuperada als principals jaciments, com les Cases de la Valenciana (Gelida).

  • I quins són els vostres plans de futur?

En principi, publicar un article de síntesi sobre la cronologia dels jaciments, incidint en la datació dels moments d’intercanvi faunístic entre els continents europeu, africà i americà. Per una altra banda, estudiar si els canvis que veiem en la composició i la estructura de les faunes de mamífers poden tenir relació amb els canvis climàtics que succeïren al trànsit entre el Miocè inferior i el mitjà. I, finalment, tornar a excavar el jaciment dels Casots a Subirats, un jaciment excepcional de fa 16 milions d’anys. No s’hi ha fet cap campanya des de mitjans de la dècada de 1990 i és tan ric que ens permetrà conèixer amb detall com eren els ecosistemes de finals del Miocè inferior.

Nou web del patrimoni cultural de Premià de Mar

Flyer del nou web del patrimoni cultural de Premià de MarDes de començaments d‘octubre està actiu un nou web del Patrimoni Cultural de Premià de Mar, un portal que recull les aportacions més significatives de la seva creació cultural, històrica i artística en diversos formats i suports.

El web està organitzat en 5 cinc blocs subdividits, en 27 apartats, els quals recullen informació sobre aspectes diversos com per exemple el nomenclàtor municipal, el Museu Romà, el barri de Santa Maria, les figures d’entremès, la col·lecció Primília Contes, etc.

A més, compta amb un enllaç a un formulari participatiu perquè aquest web és receptiu a les aportacions de la ciutadania de Premià de Mar, i convida tothom a fer-lo créixer. Completen els seus continguts un recull de premsa, un mapa interactiu i diversos enllaços, amb l’objectiu d’ésser una proposta viva i atractiva per a tots els públics amb una voluntat explícita de projecció interna i externa de la vila.

Adreça del nou web: http://patrimoni.pdm.cat/

Xerrada dels Divendres… Història “A la recerca de la pedra verda. Miners al Baix Llobregat”

Cartell de la xerrada A la recerca de la pedra verda. Miners al Baix Llobregat", a càrrec de Pepa Villalba (CIPAG)El proper divendres 3 d’agost de 2018  tindrà lloc la vuitena sessió del cicle  “Els divendres… Història” del present curs 2017-18, que organitza el Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia Garraf-Ordal, amb la xerrada: “A la recerca de la pedra verda. Miners al Baix Llobregat”, que anirà a càrrec de l’arqueòloga Pepa Villalba (CIPAG).

“Els divendres… Història” pretén apropar a estudiants, arqueòlegs, investigadors, historiadors, museus, centres d’estudis, entitats culturals, estudiosos i públic en general els problemes de la prehistòria i la història a l’entorn del massís de Garraf, aprofundint en temes concrets que aniran desgranant els investigadors que actualment estan treballant en els diferents projectes de recerca encetats al massís.

Aquest acte és obert a tothom.

Dia: 3 d’agost de 2018
Hora: 19,30
Lloc: Petit Casal. Pg. de l’Església, 1. Begues

Descobert un esquelet fòssil de rinoceront a Castelldefels

Fòssil de la Cova del Rinoceront - Pedrera de ca n’Aymerich, a Castelldefels (Baix Llobregat)

Investigadors del Grup de Recerca del Quaternari de la Universitat de Barcelona dirigits per Joan Daura i Montse Sanz han descobert un esquelet fòssil de rinoceront, i estan treballant en la seva recuperació.

La troballa s’ha produit en el jaciment de la cova del Rinoceront, a Castelldefels, en el curs de la campanya 2018. Aquest jaciment ja es venia excavant anteriorment dins del projecte “el plistocè superior a la costa central catalana: paleoambients i ocupacions Neandertals”, dut a terme entre 2014 i 2017, en el marc dels projectes de recerca quadriennals promoguts pel Departament de Cultura.

Els investigadors atribueixen les restes a l’espècie Stephanorhinus hundsheimensis i una edat aproximada de 160.000 anys. El gènere Stephanorhinus,  ja extingit, va ser abundant en el plistocè, provenia del nord d’Euràsia i era semblant a l’actual rinoceront negre africà.

Les restes trobades inclouen les dues extremitats anteriors de l’animal, les costelles, part de la columna vertebral i el crani amb les dues mandíbules i tota la dentadura, en la que s’observa que part de la dentició encara és de llet, cosa que fa pensar que es tracta d’un exemplar jove d’uns 7 anys d’edat. Segons els investigadors, l’animal probablement devia caure de manera accidental a la cova, on va morir en quedar-hi atrapat.

La Cova del Rinoceront és una cavitat d’origen càrstic, seccionada per l’activitat de la pedrera de Ca n’Aymerich, reblerta de sediments quaternaris del plistocè mitjà antic i del plistocè superior antic amb restes de fauna, que el Seminari d’Estudis Recerques Prehistòriques de la Universitat Barcelona investiga des de 2002. Degut al seu gran interès paleontològic i arqueològic i per tal de fer possible les excavacions amb seguretat, l’any 2007 la Direcció General del Patrimoni Cultural va construir l’actual bastida, molt completa i estable.

Al jaciment s’han recuperat restes fòssils de dos rinoceronts joves, d’una cria d’elefant, de tortugues terrestres, cabres, cérvols, panteres, lagomorfs, rosegadors i ocells. Aquesta cova del Garraf devia haver tingut la funció d’una trampa natural per a molts animals, especialment els més joves i inexperts, amb presencia humana de tipus esporàdic durant el Paleolític mitjà. L’activitat humana podria estar relacionada amb l’aprofitament de recursos faunístics acumulats, ja sigui de forma natural, per carnívors, o bé per “estades-refugi”.

A sota podeu veure la filmació feta pels investigadors amb càmera de 360º que mostra l’excavació de l’esquelet de l’Stephanorhinus:

 

 

Celebració del 24th Annual Meeting of the European Association of Archaeologists a Barcelona

Rètol del 24th Annual Meeting of the European Association of Archaeologists (EAA2018)

Del 5 al 8 de setembre de 2018 se celebrarà a la ciutat de Barcelona el 24th Annual Meeting of the European Association of Archaeologists (EAA2018), sota el lema “Reflecting futures”.

La reunió que actualment convoca l’Associació Europea d’Arqueòlegs- EAA, es fa cada vegada en una ciutat europea diferent, i enguany se celebrarà a Barcelona. Tindrà com a seus la Universitat de Barcelona – Facultat de Geografia i Història i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. En aquesta ocasió l’AAE compta amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona.

Amb els temes que el Comité Científic ha incorporat a la Reunió Anual s’ha volgut reflectir la diversitat de l’Associació i la pluridisciplinarietat i transversalitat de l’arqueologia, incloent-hi la gestió del patrimoni, la interpretació arqueològica, i les polítiques culturals actuals i passades.

| Trobareu la informació disponible de la trobada en aquest enllaç |
| Descarregueu la versió final programa científic disponible en PDF |

 

 

Xerrada dels Divendres… Història “Els recursos geològics al Baix Llobregat”

Cartell de la xerrada dels Divendres... Història “Els recursos geològics al Baix Llobregat”El proper divendres 6 de juny de 2018  tindrà lloc la setena sessió del cicle  “Els divendres… Història” del present curs 2017-18, que organitza el Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia Garraf-Ordal, amb la xerrada: “Els recursos geològics al Baix Llobregat”, que anirà a càrrec del geòleg Roberto Spínola, de l’Agència Catalana de l’Aigua.

“Els divendres… Història” pretén apropar a estudiants, arqueòlegs, investigadors, historiadors, museus, centres d’estudis, entitats culturals, estudiosos i públic en general els problemes de la prehistòria i la història a l’entorn del massís de Garraf, aprofundint en temes concrets que aniran desgranant els investigadors que actualment estan treballant en els diferents projectes de recerca encetats al massís.

Aquest acte és obert a tothom.

Dia: 6 de juliol de 2018
Hora: 19,30
Lloc: Petit Casal. Pg. de l’Església, 1. Begues

Exposició “Enigmàtica. Una joia d’or de fa 2.600 anys”, al Museu d’Història de Sabadell

cartell de l'exposició “Enigmàtica. Una joia d’or de fa 2.600 anys”, al Museu d’Història de SabadellDel 18 maig al 15 juliol es podrà visitar al Museu d’Història de Sabadell l’exposició “Enigmàtica”, el discurs de la qual s’articula al voltant d’una joia d’or trobada al jaciment ibèric de Can Roqueta (Barberà del Vallès).

Es tracta d’una peça d’orfebreria de factura molt acurada que té forma de trompeta, amb un cos superior decorat i un suport inferior que es podia haver fet servir per ensamblar una altra peça d’ornament, de vestir o cuir. Està decorada, en la part superior, per tres motllures concèntriques que s’alternen amb tres línies decorades a base de cercles estampillats. La seva anàlisi ha permès conèixer que és un aliatge format en bona part per or i per altres elements.

La peça va aparèixer al jaciment de Can Roqueta – Can Revella a finals de l’any 2016, durant les excavacions arqueològiques d’un assentament pagès de la primera edat del ferro (segles VIII – VII aC). El Departament de Cultura ha subvencionat les excavacions i ha finançat els estudis pluridisciplinars realitzats al jaciment.

El treballs van documentar un conjunt de sitges dins d’una de les qual es va trobar la joia, una possible cabana i altres tipus de fosses, algunes de les quals contenien dipòsits de restes seleccionades de cavalls (cranis, extremitats) i en algun cas amb restes antropològiques aïllades que li confereixen un significat de caràcter probablement simbòlic o cultual, encara difícil d’interpretar.

L’estudi de la peça no ha pogut determinar certes qüestions, com ara, perquè era dins d’un abocador, quina funcionalitat devia tenir, o qui en devia haver estat el seu propietari o propietària. El fet que se n’hagin trobat fins ara molt poques joies d’or a la península ibèrica i la singularitat d’aquest objecte indueix a pensar que es tracti d’una peça importada d’altres indrets, i que podria haver existit relacions entre les comunitats autòctones amb d’altres de la Mediterrània central i oriental.

| Descarregueu la invitació en pdf |