Durant la campanya d’excavacions d’enguany a la Cova del Parco (Alòs de Balaguer, La Noguera) va tenir lloc la presentació del llibre “Rituals i simbolismes de la prehistòria a l’actualitat. Actes de la XL Jornada de treball. Artesa de Segre 2010”. El llibre ret homenatge a Rafael Gomà i Fontanent, descobridor de la Cova del Parco ara fa 25 anys. Les actes també inclou el treball “Els objectes d’ornament de la Cova del Parco (Alòs de Balaguer, La Noguera)” a càrrec dels investigadors del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques de la Universitat de Barcelona X. Mangado, M.A. Petit, J.M. Tejero, J.M. Fullola i R. Bartrolí.
L’acte tingués lloc a Artesa de Segre i va comptar, entre altres, amb la intervenció de la investigadora del SERP M.A. Petit, autora del pròleg.
Del 27 al 31 d’agost tindrà lloc el XIV Congressvs Internationalis Epigraphiae Graecae et latinae a Berlín on hi participaran, entre altres, els investigadors Isabel Rodà, Diana Gorostidi i Horacio González de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica.
Les inscripcions antigues no tan sols són un text sinó que també són un monument en contacte directe amb la societat contemporània. L’objectiu del congrés de Berlín és establir un diàleg entre l’epigrafia i les disciplines afins, com la història antiga, la filosofia, l’arqueologia o la lingüística.
El congrés s’estructura en quatre sessions al matí on es tractaran, entre altres temes, la trobada entre diverses tradicions epigràfiques, els usos epigràfics en zones urbanes i zones rurals, així com aspectes de l’oci públic. Cadascun d’aquests temes serà desenvolupat i concretat en les sessions de tarda. Juntament amb aquests temes el congrés inclourà explicacions sobre l’estat de la investigació en els diversos camps, presentació de noves troballes, així com una secció dedicada a la història dels estudis epigràfics. La presentació de pòsters durant el congrés obre la possibilitat a intervencions sobre gran varietat de temes.
Els propers dies 5 i 6 d’agost de 2012 tindran lloc diversos actes al Jaciment del Camp de les Lloses, a Tona, en el marc de la Festa Major d’estiu d’aquesta localitat.
– 5 d’agost a les 22:00h:
o Presentació del llibre “La cuina dels ibers: de la llar de foc al fogons” a càrrec de Joan Santacana.
o Sopar ibèric: tast de garum, galtes de porc amb ceba, all, llorer i farigola i postres tipus bazim (nous, figues, farina i mel) i pa ibèric. (Preu 12€. Cal comprar els tiquets a l’oficina d’atenció dels ciutadans de l’ajuntament de Tona/Centre d’interpretació del Camp de les Lloses).
o Concert de Nova Cançó a càrrec de “4 jutges, 4 gats”.
– 6 d’agost: matí de portes obertes al Centre d’Interpretació.
Fins al 9 de setembre de 2012, el Museu Monogràfic del MAC Empúries, ens permetrà reviure una experiència única a través de les noves tecnologies: la mateixa que van viure els habitants de Pompeia i Herculà.
El 24 d’agost del 79 dC. el Vesuvi s’està despertant, però ningú recorda la darrera gran erupció. Per als habitants de la zona el Vesuvi és només “la muntanya”. Què van viure els habitants d’aquelles ciutats quan la fúria del volcà els va caure a sobre? Plini el Jove ho va explicar i, ara, ho podeu reviure al MAC Empúries gràcies a reconstruccions, efectes multisensorials, interfícies virtuals, hologrames, interactius i una projecció 3D única al món amb so tridimensional i efectes especials.
El Museo Archeologico Virtuale di Ercolano compta amb la tecnologia aplicada als béns culturals més avantguardistes d’Itàlia i us ofereix una exposició única que, amb la darrera tecnologia, us permetrà reconstruir la vida i l’esplendor de les ciutats de Pompeia, Herculà, Baia, Estàbia i Capri.
La posada en marxa de les excavacions arqueològiques a la zona de Las Majadillas de Gandul (Sevilla) s’ha iniciat amb la descoberta d’un jaciment que s’estén al voltant de quatre hectàrees i que correspon a una antiga vil·la romana contextualitzada a l’Alt Imperi.
La campanaya arqueològica es va realitzar arran de l’aparició d’unes restes a la zona degut als reguerons d’aigua provocats per les pluges del mes de març de 2010. Van ser els ecologistes de Alwadi-ira els que van alertar de l’aflorament de les restes d’importants dimensions, de les quals van identificar carreus.
La interptretació dels arqueòlegs és que el conjunt forma part del sistema d’explotació agrícola d’una zona molt rica per al desenvolupament de diversos cultius de la qual els romans van aprofitar de manera intensa. El conjunt de restes arqueològiques està format per la vil·la romana (d’on encara es poden observar els opus signinum), vinculada a la ciutat romana de Gandul i un grup d’inhumacions. A part dels investigadors, en el projecte han participat estudiants del Máster de Arqueología de la Universidad de Sevilla en qualitat de pràctiques.
La investigació i excavació ha estat finançada per l’Ajuntament d’Alcalà de Guadaíra i han estat portats per l’empresa ArqveoLógica, S. Coop. And., sota la direcció dels arqueòlegs Enrique Luis Domínguez i Ricardo Amaya. El destí de les restes, un cop retirats els elements més interessants per al seu estudi, serà tornar-les a tapar de nou per assegurar la seva conservació.
Es tracta d’un recull d’articles, que provenen d’una trobada internacional que va tenir lloc el 30 de setembre i l’1 d’octubre del 2010 a la Universitat Rovira i Virgili (URV), de diversos experts en diferents disciplines que han estudiat ciutats egípcies del període grecoromà des de l’arqueologia, la papirologia, l’egiptologia i la geomorfologia del Nil.
El llibre, editat per Eva Subías (Universitat Rovira i Virgili), Pedro Azara (Universitat Politècnica de Catalunya), Jesús Carruesco (Universitat Rovira i Virgili i Institut Català d’Arqueologia Clàssica), Ignacio Fiz (Universitat Rovira i Virgili i Institut Català d’Arqueologia Clàssica) i Rosa Cuesta (Universitat Rovira i Virgili i Institut Català d’Arqueologia Clàssica), s’inclou dins la col·lecció Documenta.
Els articles inclosos a The Space of the City in Graeco-Roman Egypt. Image and Reality aborden un ampli ventall de temes: la narrativa sobre la ciutat i els ciutadans, els ideals paisatgístics heretats de les concepcions faraòniques, l’activitat econòmica dels assentaments deltaics, les característiques físiques dels assentaments rurals, el patró de les relacions comercials i familiars, els documents i les traces dels moviments del riu.
El passat 6 de juliol de 2012 es va descobrir a la Cova de Tautavel (Pirineus Orientals) una mandíbula d’Homo erectus de fa 450.00 anys. Va poder ser extreta després de dues setmanes de treball.
Les restes, que han rebut la denominació Arago 131, pertanyen a un individu de 30 a 35 anys, tot i que encara és difícil determinar el sexe. Es tracta d’una mandíbula tosca, amb dues peces dentals i diversos alvèols.
Tot i que és estrany documentar restes tan antigues i en un òptim estat de conservació, cal remarcar la seva importància i reconèixer que tal evidència permetrà comprendre millor les fluctuacions de la població prehistòrica.
La investigació s’ha portat a terme des del Centre Europeu d’Investigacions Prehistòriques de Tautavel.
L’estudi, liderat per Bernat Vila, investigador de la Universitat de Saragossa i investigador associat de l’ICP, reforça la hipòtesi que l’extinció dels dinosaures va poder ser brusca i sobtada a causa de l’impacte d’un asteroide a la Terra i al gran desajust mediambiental originat.
L’extinció dels dinosaures és un dels fets més rellevants de la història de la vida a la Terra al relacionar-se amb l’impacte d’un gran objecte extraterrestre. Tanmateix, hi ha pocs llocs al món on hi hagi un registre fòssil de dinosaures coincidint amb el límit del Cretaci, fa 65 milions d’anys. La major part de la informació registrada fins a l’actualitat es basava en l’abundant i ben conegut registre fòssil de dinosaures de l’oest d’Amèrica del Nord, mentre que el que va succeir a la resta del món era bastant desconegut. En aquest sentit, l’article científic demostra que els Pirineus és un lloc ideal per donar respostes a si l’impacte de l’asteroide va ser o no la causa de l’extinció dels dinosaures.
La revista científica Paleo 3 recull, en la seva última edició, els resultats científics obtinguts de l’anàlisi de les restes fòssil de dinosaures sauròpodes localitzades als Pirineus. En concret, els investigadors han realitzat un estudi detallat dels ossos de fèmur trobats en jaciments dels Pirineus i el sud i sud-est de França, àrees que a finals del Cretaci formaven part d’una gran illa anomenada Illa Ibero-Americana, en un antic arxipèlag que va existir al sud d’Europa.
L’estudi exposa noves i interessants dades sobre quants tàxons de sauròpodes van viure al sud d’Europa durant els darrers 6,5 milions d’anys abans de l’extinció. Un altre aspecte significatiu del treball és la correlació i la datació de les localitats amb fòssils de dinosaures, fet que ha permès establir una successió temporal d’aquests animals a l’illa sud-europea. En ella, s’ha comprovat que van existir diverses formes de sauròpodes del grup dels titanosaures.
Els sauròpodes van ser diversos (almenys quatre formes diferents) a la fi del període anomenat Campanià. En el següent període Maastrichtià i, especialment en la seva part final, aquests sauròpodes van mantenir la seva diversitat fins a l’extinció final fa 65 milions d’anys. És a dir, el treball indica que per ara ni hi ha evidències que mostrin un declivi en la seva diversitat al final del Cretaci abans de la seva extinció.
Les excavacions arqueològiques que es van realitzar en motiu de les obres de millora del carrer Enrajolat de Tarragona, a la Part Alta, van posar al descobert un relleu esculpit sobre marbre que representa la figura d’un déu. Imma Teixell, l’arqueòloga municipal, va explicar que durant les excavacions es van documentar més d’un miler de peces però aquesta és la més rellevant en quant a nova informació.
Totes aquestes peces han estat dibuixades, fotografiades i estudiades, juntament amb un grup de monedes de diverses èpoques i de carreus del circ. Uns materials que van aparèixer al costat d’un canal de clavegueram que evacuava les aigües de la plaça del fòrum.
La peça de marbre amb el relleu està datada del segle I dC i es tracta d’una imatge d’un déu fet de marbre de Luni-Carrara. Es va trobar mesclat en el reompliment del paviment actual tot i que antigament serviria per a ser penjat a la paret com a element decoratiu d’un mur del circ.
L’escultura va ser inspeccionada per la doctora Eva Koppel, especialita en escultura romana i professora de la Universitat Rovira i Virgili. Després d’un primer anàlisi es va determinar que la imatge del déu corresponia, possiblement, a Mercuri o Hermes. Atés que a la imatge li manquen el cap, la mà esquerre i les dues cames, és complicat decidir-se per la seva identitat.
La peça quedarà tancada al dipòsit del Museu d’Història de Tarragona amb accés als especialistes a la seva consulta. També s’habilitarà la zona on s’ha documentat amb una placa explicativa.
Demà dissabte finalitza la 66a edició del Curs d’Arqueologia d’Empúries, en la qual han participat 30 arqueòlegs d’arreu del món. Al llarg de 3 setmanes d’intervencions arqueològiques a la ciutat romana, s’han excavat tres sectors diferents de l’anomenada insula 30 de la ciutat romana.
Els resultats més significatius de les excavacions han estat, d’una banda, dues tabernae o establiments comercials situades al costat de les termes públiques de la ciutat romana, i d’altra, els de la continuació de l’excavació d’un dels carrers principals (cardo B) que van de nord-sud de la ciutat romana. Aquesta intervenció ha permès ampliar amb noves dades el coneixement de l’evolució d’aquest sector de l’urbanisme de la ciutat, especialment en la fase més tardana.
Les excavacions han permès recuperar nombrosos elements de la vida quotidiana romana directament relacionats amb dos oficis o activitats comercials. En una de les tabernae s’han trobat diversos objectes relacionats amb la pesca, concretament gran varietat de ploms de xarxa que servien per fixar la xarxes al fons del mar. També s’han trobat diversos hams de grans dimensions que fan pensar en pesca de peixos grans com ara tonyines o similars. Això fa pensar que podria tractar-se d’un petit comerç dedicat a la venda de peix (s. II-III dC). En el rebliment d’aquesta taberna relacionada amb la pesca s’ha trobat un fragment de labrum (gran pica utilitzada sobretot en edificis termals) amb un petit fragment d’inscripció (SVO).
A l’excavació de l’altra tabernae s’han trobat diversos elements relacionats amb la vinya i el vi: alguns objectes com ara ganivets o un petit podall de podar vinyes, i més de 25 monedes romanes. També hi han aparegut les restes de dos grans dolia, encastats al terra que es devien utilitzar per emmagatzemar el vi. Es calcula que cadascun dels recipients podria tenir una capacitat d’uns 800 litres. S’ha descobert també una pedra treballada de premsa de vi que servia d’encaix per fixar al terra una de les vigues de la premsa de vi. Aquesta taberna podria correspondre al segle II dC.
Per a més informació:
Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries
Joaquim Monturiol i Sanés
Tel. 972 770 208 | jmonturiol@gencat.cat
